Estàs preparat per a la gran tribulació?

1. Per què és savi preparar-se per als desastres?

ESTAR preparats pot salvar-nos la vida. Per exemple, quan ocorre un desastre, la gent que està preparada té més possibilitats de sobreviure i d’ajudar els altres. Una organització humanitària europea va dir al respecte: «La bona preparació pot marcar la diferència».

2. Per què hauríem de preparar-nos per a la gran tribulació? (Mateu 24:44)

² La «gran tribulació» vindrà de repent, però a diferència d’altres desastres, no pillarà a tots per sorpresa (Mt 24:21). Fa uns 2.000 anys, Jesús ja va advertir els seus seguidors que estigueren preparats per a eixe dia (llig Mateu 24:44 TNM). Si estem preparats, ens serà més fàcil aguantar durant eixe període tan difícil i ajudar els altres a fer lo mateix (Lc 21:36).

3. Com ens ajudaran l’aguant, la compassió i l’amor a estar preparats per a la gran tribulació?

³ Analitzem tres qualitats que poden ajudar-nos a estar preparats per a la gran tribulació. Per exemple, ¿com respondrem si se’ns demana que prediquem un missatge de juí contundent i els no-creients se’ns oposen? (Ap 16:21) Necessitarem aguant per a obeir a Jehovà i confiar que ell ens protegirà. Què farem si els nostres germans perden algunes de les seues possessions o inclús totes? (Ha 3:17, 18) Necessitarem que la compassió ens moga a donar-los l’ajuda que els faça falta. O com reaccionarem si, com a resultat de l’atac d’una coalició de nacions, hem de viure durant un temps en un espai reduït amb els nostres germans? (Ez 38:10-12) Necessitarem que l’amor per ells ens ajude a travessar eixos moments difícils.

4. Com indica la Bíblia que hem de continuar cultivant l’aguant, la compassió i l’amor?

⁴ La Paraula de Déu ens anima a seguir cultivant l’aguant, la compassió i l’amor. Per exemple, en Lluc 21:19 diu: «Amb la vostra perseverança salvareu la vida!». En Colossencs 3:12, llegim: «Revestiu-vos, doncs, dels [...] sentiments de compassió». I en 1 Tessalonicencs 4:9, 10 es fa esta exhortació: «Déu mateix vos ha ensenyat d’estimar-vos els uns als altres, [...] però vos exhortem, germans, a avançar encara més». Tots estos versicles anaven dirigits a deixebles que ja havien demostrat aguant, compassió i amor, però que havien de continuar cultivant estes qualitats. Nosaltres hem de fer lo mateix. Per a ajudar-nos a aconseguir-ho, analitzarem com els cristians del segle I demostraren cada una d’estes qualitats. Després vorem com podem imitar eixos deixebles i així estar preparats per a la gran tribulació.

ENFORTIX EL TEU AGUANT

5. Com aguantaren les proves els primers cristians?

⁵ Els cristians dels dies de Pau necessitaven aguant (He 10:36). A part de tindre els mateixos problemes que la gent d’aquella època, també afrontaven els reptes de ser cristians. Molts d’ells foren perseguits no només pels líders religiosos jueus i les autoritats romanes sinó també per les seues pròpies famílies (Mt 10:21). I en la congregació, a voltes havien de lluitar contra la influència dels apòstates i les seues ensenyances divisives (Fets 20:29, 30). Però eixos cristians aguantaren (Ap 2:3). Ho van aconseguir perquè van reflexionar en els exemples bíblics d’aguant, com el de Job (Jm 5:10, 11). També demanaren forces en oració i se centraren en els bons resultats del seu aguant (Fets 4:29-31; 5:41).

6. Què aprenem del que va fer Merita per a aguantar l’oposició?

⁶ Nosaltres també podrem aguantar si estudiem regularment exemples d’aguant en la Bíblia i en les nostres publicacions, i meditem en ells. Una germana d’Albània anomenada Merita va seguir este consell i va poder fer front a l’oposició violenta de la seua família. Ella diu: «Estudiar el relat bíblic de Job em va animar molt. A pesar de tot el que va patir i de no saber qui estava causant-li eixos problemes, ell va dir: “Fins que muiga, no renunciaré a la meua integritat!” (Jb 27:5 TNM). Vaig pensar que el que jo estava passant no era res en comparació amb el que va passar Job. A diferència d’ell, jo sabia qui estava darrere d’aquelles proves».

7. Què hauríem d’aprendre a fer ara encara que no estiguem passant per cap problema greu?

⁷ També podem enfortir el nostre aguant si tenim el costum de contar-li sincerament a Jehovà el que ens preocupa (Fl 4:6; 1Te 5:17). Pot ser que ara no estigues afrontant un problema greu però, aixina i tot, ¿busques l’ajuda de Jehovà quan et sents enfadat, confós o desbordat? Si acudixes regularment a Jehovà per a que t’ajude amb els problemes quotidians, no dubtaràs en acudir a ell quan afrontes proves més grans en el futur. D’esta manera, estaràs segur que ell sap exactament com i quan ajudar-te (Sl 27:1, 3).

8. Com mostra l’exemple de Myra que aguantar les proves hui en dia pot ajudar-nos amb les proves futures? (Jaume 1:2-4; mira també la il·lustració.)

⁸ És més probable que aguantem durant la futura gran tribulació si ara ens mantenim fidels a Jehovà quan tenim problemes (Rm 5:3). Per què podem dir això? Perquè molts germans s’han adonat que cada prova de fe que han aguantat els ha ajudat a perseverar en la següent. L’aguant els ha refinat enfortint la seua fe en el fet que Jehovà té tant el desig com la capacitat d’ajudar-los. I la fe els ha ajudat a aguantar la següent prova (llig Jaume 1:2-4 TNM). Una precursora d’Albània, a qui li diuen Myra, ha vist que l’aguant que ha demostrat en el passat l’ha ajudat a continuar perseverant. Ella admet que a voltes se sent com si fora l’única que té tants problemes, però quan recorda tot el que ha fet Jehovà per a ajudar-la en els últims 20 anys, es diu a si mateixa: «Mantín-te fidel. No deixes que tots eixos anys i totes eixes batalles que has guanyat gràcies a l’ajuda de Jehovà no hagen valgut per a res». Tu també pots reflexionar en com Jehovà ja t’ha ajudat a aguantar. I està-te segur que ell veu cada volta que aguantes una prova i que et recompensarà (Mt 5:10-12). Llavors, quan comence la gran tribulació, hauràs aprés a aguantar i estaràs decidit a continuar fent-ho.

MOSTRA COMPASSIÓ

9. Com va demostrar compassió la congregació d’Antioquia de Síria?

⁹ Analitzem ara què va passar quan els cristians de Judea van patir una gran fam. No hi ha dubte que, quan la congregació d’Antioquia de Síria va escoltar sobre aquella fam, va sentir compassió pels seus germans. Aixina que van passar a l’acció i «determinaren enviar una ajuda, cadascú allò que poguera, als germans residents a Judea» (Fets 11:27-30). Encara que els germans afectats per la fam vivien llunt dels germans d’Antioquia, estaven decidits a ajudar-los (1Jn 3:17, 18).

10. De quines maneres mostrem compassió quan els nostres germans patixen un desastre? (Mira també la il·lustració.)

¹⁰ Hui en dia, nosaltres també podem mostrar-los compassió quan ens enterem que els nostres germans estan patint pels efectes d’algun desastre. Ràpidament oferim la nostra ajuda, potser preguntant als ancians si podem col·laborar en algun projecte, donant a l’obra mundial o orant pels qui s’han vist afectats (Pr 17:17).b Per exemple, en 2020, es van formar per tot el món més de 950 comités de socors per a ajudar els qui s’havien vist afectats per la pandèmia de la COVID-19. Estem molt agraïts a tots els qui participen en els treballs de socors. Motivats per l’amor que senten pels seus germans i germanes, els han portat ajuda humanitària, els han donat consol espiritual i, en alguns casos, han reparat o reconstruït les seues cases i sales del Regne (compara-ho amb 2 Corintis 8:1-4).

11. Com poden els nostres actes de compassió honrar el nostre Pare celestial?

¹¹ A la gent no li passa desapercebut quan mostrem compassió després d’un desastre. Per exemple, en 2019, l’huracà Dorian va destruir una sala del Regne en les Bahames. Mentres els nostres germans estaven reconstruint la Sala, li demanaren a un contractiste que els passara pressupost per a que fera alguns treballs. Ell, que no era Testimoni, els va dir: «M’agradaria donar l’equipament, la mà d’obra i els materials. Estic impressionat per com vos cuideu entre vosaltres. Vull fer esta donació a la vostra organització». La majoria de les persones no coneix a Jehovà, però molts sí que observen els seus Testimonis. Que bonico és saber que els nostres actes de compassió poden acostar la gent a Aquell que és «ric en misericòrdia»! (Ef 2:4)

12. Com ens prepara per a la gran tribulació mostrar compassió ara? (Apocalipsi 13:16, 17)

¹² Per què necessitarem mostrar compassió durant la gran tribulació? La Bíblia diu que aquells que no donen el seu suport al sistema polític afrontaran reptes, tant ara com durant la gran tribulació (llig Apocalipsi 13:16, 17 TNM). Els nostres germans i germanes podrien necessitar ajuda per a cobrir les seues necessitats bàsiques. Desitgem que quan el nostre Rei, Jesucrist, vinga a executar juí, ens trobe demostrant compassió i ens invite a rebre «en herència el Regne» (Mt 25:34-40).

ENFORTIX EL TEU AMOR

13. Tal com indica Romans 15:7, com enfortiren els cristians del segle I el seu amor?

¹³ L’amor era la marca que identificava als cristians del segle I. Però, els resultava fàcil mostrar amor? Pensem en la diversitat que hi havia en la congregació de Roma. No tots eren jueus que havien crescut obeint la llei mosaica, també hi havia gentils amb una cultura totalment diferent. Alguns cristians probablement eren esclaus mentres que altres no. Inclús és possible que alguns tingueren esclaus al seu servici. Com podrien eixos cristians superar aquelles diferències i enfortir el seu amor? L’apòstol Pau va fer la següent exhortació: «Rebeu-vos els uns als altres» (llig Romans 15:7 TNM). Què va voler dir? Ací, l’expressió rebeu-vos significa ‘acollir a algú de manera amable i hospitalària, tant en la nostra casa com en el nostre cercle d’amics’. Quan l’esclau Onèsim va abandonar les seues obligacions, Pau li va demanar a Filèmon que el tornara a rebre amablement en sa casa (Flm 17). I Priscil·la i Àquila reberen a Apol·ló, qui no sabia tant de Crist com ells, i «el prengueren a part» per a exposar-li més exactament el camí de Déu (Fets 18:26). En comptes de permetre que la seua diversitat els dividira, aquells cristians superaren les seues diferències i es reberen els uns als altres.

14. Com van demostrar amor Anna i el seu marit?

¹⁴ També podem demostrar amor pels nostres germans i germanes incloent-los en el nostre cercle d’amics. En resposta, és molt probable que ells també ens mostren amor a nosaltres (2Co 6:11-13). Vegem l’experiència d’Anna i del seu marit. Poc després de mudar-se a una nova assignació com a missioners en l’Àfrica Occidental, la pandèmia de la COVID-19 va començar i els va impedir reunir-se en persona amb la nova congregació. Com podria este matrimoni mostrar amor als germans? Es posaren en contacte amb ells a través de videoconferència i els digueren que desitjaven conéixer-los millor. Això va tocar el cor de les famílies de la congregació, i començaren a telefonar-los i a enviar-los missatgets a sovint. Per què va fer este matrimoni l’esforç de comunicar-se amb els germans? Anna respon: «Els actes d’amor que ens mostraren a mi i a la meua família, tant en els bons com en els mals moments, quedaren gravats en el meu cor i ment, i em motiven a mostrar amor».

15. Què podem aprendre de l’exemple de Vanessa respecte a estimar tots els nostres germans i germanes? (Mira també la il·lustració.)

¹⁵ Molts de nosaltres formem part de congregacions on hi han germans i germanes de diferents cultures i personalitats. Podem enfortir el nostre amor per tots ells si ens centrem en les seues bones qualitats. A Vanessa, una germana que servix en Nova Zelanda, la irritava el caràcter d’alguns germans de la congregació. Però va decidir que, en comptes d’evitar-los, passaria més temps amb ells. Això la va ajudar a vore el que Jehovà estimava d’eixos germans. Ella diu: «Des que el meu home va ser nomenat superintendent de circuit, passem temps amb més germans i germanes que tenen diferents personalitats. Però ara em resulta més fàcil dur-me bé amb els altres. M’encanta la varietat, i a Jehovà òbviament també, perquè atrau al seu poble persones de tota classe». Per tant, demostrarem que estimem els germans quan els veiem com Jehovà els veu (2Co 8:24).

16. Per què l’amor serà essencial durant la gran tribulació? (Mira també la il·lustració.)

¹⁶ L’amor serà vital durant la gran tribulació. On trobarem protecció quan comence? Vegem quines instruccions li va donar Jehovà al seu poble quan l’antiga Babilònia va ser atacada: «Poble meu, corre, entra a ta casa, tanca-t’hi amb pany i clau, amaga-t’hi un moment, fins que passe de llarg la indignació» (Is 26:20). És possible que nosaltres també hagem de seguir estes instruccions durant la gran tribulació. L’expressió «entra a ta casa» probablement es referix a les congregacions. Durant la gran tribulació, Jehovà promet que ens protegirà si continuem servint-lo en unitat amb els nostres germans i germanes. Per això, no ens hem de conformar amb només tolerar els nostres germans i germanes, sinó que també ens hem d’esforçar per estimar-los. La nostra supervivència està en joc.

PREPARA’T ARA

17. Què podrem fer durant la gran tribulació si ens preparem ara?

¹⁷ «El gran dia» de Jehovà serà un període d’aflicció per a tota la humanitat (So 1:14, 15). Els servents de Jehovà també afrontarem dificultats, però si ens preparem ara, podrem mantindre la calma i ajudar els altres. Si tenim aguant, resistirem qualsevol repte que vinga. Si mostrem compassió, socorrerem els nostres germans donant-los el que necessiten. I a l’augmentar el nostre amor per ells, ens mantindrem units. Llavors, Jehovà ens recompensarà amb la vida eterna en un món on els desastres i les tribulacions seran coses del passat (Is 65:17).