ARTICLE D’ESTUDI 30
CÀNTIC 36 Vetlem el nostre cor
Què podem aprendre dels reis d’Israel?
«Tornareu a veure la diferència entre justos i injustos, entre el qui és fidel a Déu i el qui no li és fidel» (MAL. 3:18).
QUÈ VOREM
Com avaluava Jehovà els reis d’Israel. D’esta manera, sabrem què busca en els seus servents hui en dia.
1, 2. Què diu la Bíblia sobre alguns reis d’Israel?
LA BÍBLIA menciona els noms de més de 40 reis d’Israela i explica amb franquesa molts detalls sobre ells. Per exemple, inclús els reis que foren bons actuaren malament. Vegem el cas d’un rei que va ser fidel, David. Jehovà va dir sobre ell: «El meu servent David, [...] em seguia de tot cor i feia solament allò que em plau» (1 Re. 14:8). No obstant això, este home va cometre immoralitat sexual amb una dona casada i se les va arreglar per a que mataren a l’home d’ella en batalla (2 Sam. 11:4, 14, 15).
2 Per un altre costat, hi han molts reis que feren coses bones però que Jehovà va considerar infidels. Com Roboam, de qui la Bíblia diu que «les seues accions van ser roïnes» (2 Cròn. 12:14). Però Roboam va obeir a Déu quan li va dir que no lluitara contra les deu tribus d’Israel, sinó que deixara que triaren un altre rei. També va fortificar moltes ciutats de la nació per a protegir-les dels seus enemics (1 Re. 12:21-24; 2 Cròn. 11:5-12).
3. Quina pregunta important sorgix, i què analitzarem en este article?
3 Però sorgix una pregunta, si els reis d’Israel feren coses bones i coses roïnes, en què es va basar Jehovà per a decidir si un rei era fidel o no? La resposta a esta pregunta ens ajudarà a comprendre què espera Jehovà de nosaltres. Analitzarem tres factors que Jehovà òbviament va tindre en compte a l’hora d’avaluar els reis d’Israel: 1) si l’estimaven de tot cor, 2) si es van penedir dels seus pecats i 3) si es van apegar a l’adoració verdadera.
ESTIMAVEN A JEHOVÀ DE TOT COR
4. Menciona una diferència entre els reis fidels i els infidels.
4 Jehovà es complaïa amb els reis que el servien amb un cor complet.b La Bíblia diu que el bon rei Josafat «havia servit el Senyor amb tot el cor» (2 Cròn. 22:9). De Josies diu que «mai no hi havia hagut abans [...] un rei que s’haguera convertit com ell al Senyor: amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tota la força» (2 Re. 23:25). Per contra, el registre bíblic diu de Salomó que «el seu cor ja no era del tot sencer» en els últims anys de la seua vida, i Jehovà el va considerar infidel (1 Re. 11:4). I respecte a un altre rei infidel, Abies, diu que «el seu cor no va ser tot sencer del Senyor» (1 Re. 15:3).
5. Explica què significa servir a Jehovà amb un cor complet.
5 Llavors, què significa servir a Jehovà amb un cor complet? Significa servir-lo per amor i respecte, i no només per obligació. A més, s’ha de mantindre eixe amor i respecte al llarg de tota la vida.
6. Com podem mantindre un cor complet? (Proverbis 4:23; Mateu 5:29, 30)
6 Com podem imitar els reis fidels que estimaren a Jehovà amb un cor complet? Evitant males influències, com l’entreteniment malsà que pot dividir el nostre cor. També les males companyies i el materialisme. Si detectem que hi ha alguna cosa que comença a debilitar el nostre amor per Jehovà, posem remei immediatament (llig Proverbis 4:23; Mateu 5:29, 30).
7. Per què és important evitar les males influències?
7 No hem de permetre que res dividisca el nostre cor. Si no anem amb compte, podríem començar a pensar que com estem ocupats servint a Jehovà, les males influències no ens afectaran. Per a il·lustrar-ho, imagina’t que estàs en el carrer un dia que fa molt de fred i aire. Quan arribes a casa, poses la calefacció. De què t’aprofitaria si deixares la porta oberta? De res! Perquè l’aire gelat entraria ràpidament en casa. Quina és la lliçó? Que per a que no es gele la nostra relació amb Jehovà hem de fer més que simplement alimentar-nos espiritualment, també hem de tancar la porta a les influències malsanes d’este món que podrien dividir el nostre cor (Efe. 2:2).
ES VAN PENEDIR DELS SEUS PECATS
8, 9. Com van reaccionar el rei David i el rei Ezequies quan van rebre correcció? (Mira la il·lustració.)
8 Com s’ha mencionat adés, el rei David va pecar greument. Però quan el profeta Natan li ho va recriminar, David es va penedir humilment (2 Sam. 12:13). No va fingir penediment per a enganyar a Natan i evitar el castic. Al contrari, podem percebre la sinceritat del seu penediment en les paraules que va escriure en el Salm 51 (Sal. 51:1, 2, 5, 6, 19 [encapçalament, vv. 3, 4, 17 TNM]).
9 El rei Ezequies també va pecar contra Jehovà. El registre bíblic diu que «es va enorgullir i atragué sobre ell i sobre Judà i Jerusalem la indignació» (2 Cròn. 32:25). Per què es va fer orgullós el rei Ezequies? Potser perquè Jehovà li va donar riqueses, el va ajudar a conquistar els assiris o el va sanar d’una malaltia mortal. És possible que mostrara per orgull la seua riquesa als babilonis, i per això el profeta Isaïes el va reprendre (2 Re. 20:12-18). Però igual que David, Ezequies es va penedir humilment (2 Cròn. 32:26). Com a resultat, Jehovà va considerar a Ezequies un rei fidel, que feia el que estava bé als ulls de Jehovà (2 Re. 18:3).
El rei David i el rei Ezequies es penedixen humilment quan els fan vore que han pecat (Consulta els paràgrafs 8, 9)
10. Com va respondre a la correcció el rei Amasies?
10 Per contra, el rei Amasies de Judà feia lo correcte, «però no ho feia amb tot el cor» (2 Cròn. 25:2). En què va fallar? Després que Jehovà l’ajudara a véncer els edomites, Amasies va començar a adorar els déus d’aquella nació.c I quan el profeta de Jehovà li ho va retraure, el rei no va voler escoltar-lo i el va despatxar de males maneres (2 Cròn. 25:14-16).
11. Segons 2 Corintis 7:9, 11, què hem de fer per a que Jehovà ens perdone? (Mira també les il·lustracions.)
11 Què aprenem d’estos exemples? Que hem de penedir-nos dels nostres pecats i fer tot el que puguem per evitar repetir-los. ¿I si els ancians de la congregació ens aconsellen inclús en un assumpt que pareix de poca importància? No hauríem de pensar que Jehovà no ens vol o que els ancians ens tenen mania. Fins i tot els reis fidels d’Israel reberen consell i correcció (Heb. 12:6). Aixina que quan ens corregisquen, hauríem de 1) respondre amb humiltat, 2) fer els canvis necessaris i 3) continuar servint a Jehovà amb un cor complet. Si ens penedim dels nostres pecats, Jehovà ens perdonarà (llig 2 Corintis 7:9, 11).
Quan ens corregisquen, hauríem de 1) respondre amb humiltat, 2) fer els canvis necessaris i 3) tornar a Jehovà (Consulta el paràgraf 11)f
ES VAN APEGAR A L’ADORACIÓ VERDADERA
12. Quina característica distingia els reis fidels?
12 Els reis que Jehovà va considerar fidels es van apegar a l’adoració verdadera i animaren els seus súbdits a fer lo mateix. Per descomptat, tal com hem vist, cometeren errors, però adoraren exclusivament a Jehovà i s’esforçaren per netejar el país de la idolatria.d
13. Per què va considerar Jehovà que Acab havia sigut un rei infidel?
13 Jehovà va considerar infidels a alguns reis encara que no tot el que feren estava malament. Per exemple, el malvat rei Acab va mostrar cert grau d’humiltat i penediment per haver sigut còmplice en l’assassinat de Nabot (1 Re. 21:27-29). També va construir ciutats i va obtindre victòries a favor d’Israel (1 Re. 20:21, 29; 22:39). Però Acab va destacar per promoure l’adoració falsa influenciat per la seua dona. D’açò ell mai es va penedir (1 Re. 21:25, 26).
14. a) Per què Jehovà va considerar infidel al rei Roboam? b) Quina característica tenien en comú els reis infidels?
14 Vegem l’exemple d’un altre rei infidel, Roboam. Com hem mencionat adés, ell va fer moltes coses bones durant el seu regnat. Però quan es va convertir en un rei poderós, va abandonar la Llei de Jehovà i va començar a adorar déus falsos (2 Cròn. 12:1). Després d’això, va estar nadant entre dos aigües, a voltes adorava a Jehovà i altres voltes a déus falsos (1 Re. 14:21-24). Roboam i Acab no van ser els únics reis que es van desviar de l’adoració verdadera. De fet, la gran majoria de reis infidels foren culpables de donar suport d’alguna manera a l’adoració falsa. Està clar que apegar-se a l’adoració verdadera era un factor important per a determinar si un rei era fidel o infidel als ulls de Jehovà.
15. Per què és tan important per a Jehovà que ens apeguem a l’adoració verdadera?
15 Per què era tan important per a Jehovà que els reis s’apegaren a l’adoració verdadera? Per un costat, perquè eren responsables de guiar el poble de Déu. També, perquè l’adoració falsa portava a cometre altres pecats greus i injustícies (Os. 4:1, 2). A més, els reis i els seus súbdits estaven dedicats a Jehovà. Per això, la Bíblia compara practicar l’adoració falsa amb l’adulteri (Jer. 3:8, 9). Quan una persona comet adulteri peca greument contra el seu cònjuge. De la mateixa manera, un servent de Jehovà dedicat que practica l’adoració falsa peca greument contra Elle (Deut. 4:23, 24).
16. En especial, què distingix als ulls de Jehovà una persona justa d’una roín?
16 Quines lliçons podem aprendre? Que hem d’evitar qualsevol cosa que estiga relacionada amb la religió falsa. Però també que ens hem d’apegar a l’adoració verdadera i mantindre’ns actius en ella. El profeta Malaquies va dir clarament què distingix als ulls de Jehovà una persona bona d’una roín. Va escriure: «Tornareu a veure la diferència entre justos i injustos, entre el qui és fidel a Déu i el qui no li és fidel» (Mal. 3:18). Per un altre costat, no hem de permetre que res, ni tan sols les nostres imperfeccions i errors, ens desanime fins al punt de deixar de servir a Déu, la qual cosa seria un pecat molt greu.
17. Com podria l’elecció d’un cònjuge afectar a la nostra adoració a Jehovà?
17 Si eres fadrí i estàs pensant en casar-te, les paraules de Malaquies poden ajudar-te a trobar un bon cònjuge. Pensa en açò, una persona podria tindre bones qualitats però, ¿la considerarà Jehovà justa si no el servix? (2 Cor. 6:14) Com a cònjuge, ¿exercirà una influència positiva en la teua espiritualitat? Fixa’t en l’exemple del rei Salomó: les seues esposes paganes potser tenien bones qualitats, però com no adoraven a Jehovà, amb el temps, feren que el cor del rei s’inclinara cap a l’adoració falsa (1 Re. 11:1, 4).
18. Què haurien d’ensenyar els pares als seus fills?
18 Pares, podeu utilitzar els relats bíblics sobre els reis per a cultivar en els vostres fills el desig de servir a Jehovà. Ajudeu-los a comprendre que els reis que Jehovà aprovava eren els qui l’adoraven i animaven als seus súbdits a fer lo mateix. Ensenyeu-los amb paraules i fets que els assumpts espirituals, com estudiar la Bíblia, assistir a les reunions i participar en la predicació, són més importants que qualsevol altra activitat (Mat. 6:33). Si no, els vostres fills podrien arribar a la conclusió que, si són testimonis de Jehovà, és perquè els seus pares ho són. Com a resultat, podrien posar en un lloc secundari l’adoració a Jehovà o, fins i tot, deixar-se la veritat.
19. Hi ha esperança per als qui han deixat de servir a Jehovà? (Consulta també el quadro «Pots tornar a Jehovà!».)
19 Però, si algú deixara de servir a Jehovà, hi hauria esperança per a ell? Sí, perquè pot penedir-se i tornar a l’adoració verdadera. Per a fer-ho, és possible que haja de ser humil i acceptar l’ajuda dels ancians de la congregació (Jau. 5:14). No obstant això, qualsevol esforç que faça valdrà la pena si recupera el favor de Jehovà.
20. Com ens considerarà Jehovà si copiem l’exemple dels reis fidels?
20 Llavors, quines lliçons hem aprés dels reis d’Israel? Que podem ser fidels a Jehovà si no deixem de servir-lo amb un cor complet. Quan cometem algun error, aprenguem d’ell, penedim-nos i fem els canvis necessaris. I no oblidem mai la importància d’apegar-nos a l’adoració de l’únic Déu verdader. Si ho fem, Jehovà ens considerarà justos als seus ulls.
CÀNTIC 45 Els pensaments del meu cor
a En este article, l’expressió «reis d’Israel» es referix a tots els reis que van governar sobre el poble de Jehovà, ja siga sobre el regne de dos tribus de Judà, el de deu tribus d’Israel o el de les 12 tribus.
b SIGNIFICAT DE L’EXPRESSIÓ: La Bíblia a sovint gasta la paraula cor per a descriure la persona interior, inclosos els desitjos, pensaments, inclinacions, actituds, capacitats, motivacions i metes.
c En aquella època, els reis no-israelites a sovint adoraven els déus de les nacions que conquistaven.
d El rei Asà va cometre pecats molt greus, però, en la Bíblia es parla bé d’ell (2 Cròn. 16:7, 10). Encara que al principi va rebutjar la disciplina, és possible que més tard es penedira. En general, les seues bones qualitats superaren els seus errors. És digne de menció que Asà va adorar només a Jehovà i va intentar eliminar la idolatria del seu regne (1 Re. 15:11-13; 2 Cròn. 14:1-4 [vv. 2-5 TNM]).
e Crida l’atenció que els dos primers manaments de la Llei mosaica prohibien adorar a qualsevol déu o cosa que no fora Jehovà (Èxo. 20:1-6).
f DESCRIPCIÓ DE LES IL·LUSTRACIONS: A un ancià jove li preocupa la quantitat d’alcohol que consumix un germà. L’aconsella al respecte, i el germà accepta el consell, fa els canvis necessaris i continua servint a Jehovà fidelment.