Com podem aprendre a estar contents amb les nostres circumstàncies?

1. Què significa estar content amb el que tenim, i què no significa?

ESTÀS content amb el que tens? Si és aixina, és perquè valores les coses bones que Jehovà t’ha donat i no t’amargues ni t’enfades pel que no tens. Ara bé, estar satisfet amb el que tens no significa que tot et dona igual. Per exemple, un cristià fa bé de buscar oportunitats d’ampliar el seu servici, però no perd l’alegria si no compten amb ell per a certes responsabilitats tan prompte com espera (Rom. 12:1; 1 Tim. 3:1).

2. Què podria passar-nos si deixem d’estar contents amb el que tenim?

² No estar contents amb el que tenim pot portar conseqüències molt greus. Aquells que no estan mai satisfets, treballen moltes hores per a obtindre coses que en realitat no necessiten. Tristament, alguns germans inclús han arribat a furtar per a obtindre les coses que desitjaven. És possible que s’hagen excusat dient-se a ells mateixos: «M’ho meresc», «ja he esperat prou per a tindre-ho» o «ja tornaré els diners». Però siga com siga, robar desagrada i deshonra a Jehovà (Prov. 30:9). Altres s’han sentit tan decepcionats al no rebre una responsabilitat en la congregació, que fins i tot han deixat de servir a Jehovà (Gàl. 6:9). Com podria un germà arribar a eixe extrem? Deixant, a poc a poc, d’estar content amb les seues circumstàncies.

3. Què ens asseguren les paraules de Filipencs 4:11, 12?

³ Tots podem aprendre a estar contents. De fet, l’apòstol Pau va dir: «He aprés a estar content siguen quines siguen les meues circumstàncies» (llig Filipencs 4:11, 12). Ell va dir açò mentres estava empresonat. Aixina i tot, no va perdre l’alegria perquè havia «aprés el secret» d’estar content. Les paraules i l’experiència de Pau ens asseguren que podem aprendre a estar satisfets siguen quines siguen les nostres circumstàncies. Està clar que açò no és fàcil. Ara bé, quines qualitats ens ajudaran a conseguir-ho? Vegem-ho.

SIGUEM AGRAÏTS

4. Com ens ajuda a estar contents ser agraïts? (1 Tessalonicencs 5:18)

⁴ Una persona agraïda és més probable que se senta satisfeta a pesar de les seues circumstàncies (llig 1 Tessalonicencs 5:18). Per exemple, si estem agraïts per tindre el que necessitem, segurament no pensarem massa en allò que no tenim. Quan reflexionem en les responsabilitats que ja tenim en la congregació i estem agraïts per tindre-les, ens centrem en donar lo millor de nosaltres en comptes d’obsessionar-nos per rebre més privilegis. Jehovà sap que és important que siguem agraïts, per això la Bíblia ens anima a donar les gràcies quan orem. És més, ser agraïts ens ajudarà a sentir «la pau de Déu, que va més allà de tota comprensió» (Fili. 4:6, 7).

5. Per quines raons haurien d’haver estat agraïts els israelites? (Mira també la il·lustració.)

⁵ Vegem què els va passar als israelites. En moltes ocasions, es van queixar a Jehovà perquè trobaven a faltar el menjar que tenien en Egipte (Nom. 11:4-6). Està clar que la vida en el desert no era fàcil. Però, què els hauria ajudat a estar contents? Reflexionar amb agraïment en el que Jehovà ja havia fet per ells. Haurien d’haver recordat que ell havia portat 10 plagues per a alliberar-los d’Egipte, on els tractaven a puntellons. A més, no se n’anaren amb les mans buides, perquè «van espoliar Egipte» enduent-se plata, or i roba (Èxo. 12:35, 36). També, quan els egipcis els van acorralar en el mar Roig, Jehovà miraculosament va partir les aigües. I mentres viatjaren pel desert, tots els dies els proveïa el mannà. Llavors, quin era el problema? Estaven descontents, no perquè els faltara menjar, sinó perquè no agraïen el que ja tenien.

6. Què ens pot ajudar a ser agraïts?

⁶ Llavors, què ens pot ajudar a ser agraïts? Primer, dedicar temps tots els dies a reflexionar en les coses que ens fan feliços. Fins i tot, podríem posar-ne dos o tres per escrit (Lam. 3:22, 23). Segon, ser agraïts. Prenguem la iniciativa en donar les gràcies a aquells que fan coses per nosaltres, sobretot a Jehovà (Sal. 75:2 [v. 1 TNM]). Tercer, buscar amics que siguen agraïts, perquè si no ho són, la seua mala actitud se’ns apegarà (Deut. 1:26-28; 2 Tim. 3:1, 2, 5). Si ens centrem en ser agraïts, serà més probable que anul·lem els sentiments d’insatisfacció.

7. Què va fer una germana per a ser més agraïda, i amb quin resultat?

⁷ Vegem què li va passar a una germana que viu en Indonèsia. Ella admet que durant la pandèmia de la COVID-19 va començar a comparar les seues circumstàncies amb les dels altres germans, i com a resultat es va amargar (Gàl. 6:4). Què la va ajudar a canviar d’actitud? Ella diu: «Vaig començar a reflexionar en les coses bones que rebia cada dia i en les benediccions de formar part de l’organització de Déu. Aixina que li vaig donar les gràcies a Jehovà per tot el que tenia. Això em va ajudar a estar més contenta amb la meua situació». Per tant, si els pensaments negatius et superen, podries fer lo mateix que va fer esta germana per a ser més agraït?

SIGUEM HUMILS

8. En quin sentit va perdre Baruc el nord?

⁸ Baruc, el secretari del profeta Jeremies, va perdre temporalment el nord. Ell tenia una assignació difícil: ajudar a Jeremies a dir-li a una nació desagraïda les conseqüències que patirien per haver desobeït a Jehovà. En cert moment, en comptes de concentrar-se en el que Jehovà volia que fera, Baruc pareix que es va centrar massa en si mateix i en els seus projectes. A través de Jeremies, Jehovà li va dir: «Demanes massa coses per a tu. No en demanes més» (Jer. 45:3-5). És com si estiguera dient-li: «Està-te content amb el que tens». Baruc va acceptar la correcció i va continuar sent amic de Jehovà.

9. Què aprenem en 1 Corintis 4:6, 7? (Mira també les il·lustracions.)

⁹ A voltes, un servent de Jehovà podria pensar que es mereix que li donen certa responsabilitat en la congregació, perquè és molt treballador, té l’habilitat i l’experiència necessàries o tot a la volta. No obstant això, podrien donar-li eixe privilegi a un altre germà. Com hauria de prendre-s’ho? Vegem què els va dir l’apòstol Pau als cristians de Corint (llig 1 Corintis 4:6, 7). Hem de tindre present que cada privilegi que rebem i cada do que tenim ve de Jehovà, i no ens els mereixem. Aixina és, són regals que demostren la seua bondat immerescuda (Rom. 12:3, 6; Efe. 2:8, 9).

10. Com podem ser més humils?

¹⁰ Podem aprendre a ser humils si reflexionem en l’exemple que Jesús ens va deixar. Vegem què va passar la nit que va llavar els peus dels seus apòstols. L’apòstol Joan va escriure: «Jesús, sabent [1] que el Pare havia deixat totes les coses en les seues mans i [2] que havia vingut de Déu i [3] estava a punt de tornar a Déu, [...] es va posar a llavar-los els peus als deixebles» (Jn. 13:3-5). Jesús hauria pogut considerar que eixa faena els corresponia als apòstols, però durant el temps que va estar ací en la terra, mai li va passar pel cap que es mereixia una vida millor o més còmoda (Lluc 9:58). Com Jesús era humil, estava content amb el que tenia i ens va deixar a tots un exemple perfecte per a que fem lo mateix (Jn. 13:15).

11. Què ha ajudat a Dennis a sentir-se content?

¹¹ Dennis, un germà dels Països Baixos, ha intentat seguir l’exemple d’humiltat de Jesús, però no li ha resultat gens fàcil. Ell diu: «Si li donen a un altre germà una responsabilitat que a mi m’agradaria tindre, a voltes m’enfade, perquè pense que jo me la meresc més. Quan em passa això, busque informació sobre la humiltat. He creat una etiqueta, en l’aplicació JW Library^®, on pose alguns textos bíblics sobre la humiltat per a poder trobar-los més ràpidament i poder rellegir-los. També m’he descarregat en el telèfon alguns discursos que parlen sobre la humiltat i a sovint els escolte.a He aprés que tot el que fem és per a la glòria de Jehovà, no per a la nostra. Al cap i a la fi, l’obra és seua i nosaltres només som els seus col·laboradors». Si comencem a estar descontents amb la nostra situació, prenguem mesures per a aprendre a ser més humils. Açò enfortirà la nostra amistat amb Jehovà i ens ajudarà a ser més feliços (Jau. 4:6, 8).

MEDITEM EN LA NOSTRA ESPERANÇA

12. Quina esperança ens ajuda a estar contents? (Isaïes 65:21-25)

¹² Reflexionar en les promeses de Jehovà ens fa sentir més contents. En el llibre d’Isaïes, Jehovà ens diu que comprén que estem passant per molts problemes, però també ens promet que els eliminarà tots (llig Isaïes 65:21-25). Viurem en cases boniques, tindrem treballs satisfactoris, menjarem aliments saludables i deliciosos, i ja no ens preocuparà que ens passe res roín (Isa. 32:17, 18; Eze. 34:25). Tenim davant nostre un futur meravellós, i està garantit.

13. En quines circumstàncies seria especialment necessari meditar en la nostra esperança?

¹³ Ara, més que mai, necessitem meditar en la nostra esperança, perquè estem vivint en «els últims dies» i tots tenim problemes «difícils de suportar» (2 Tim. 3:1). Jehovà ens ajuda diàriament donant-nos la guia i les forces que necessitem (Sal. 145:14). A més, la nostra esperança ens ajuda a aguantar les proves. Pot ser que mantindre la família siga tot un repte per a nosaltres. Però, serà sempre aixina? Ni pensar-ho! Jehovà ha promés donar-nos el que necessitem, i molt més en el paradís (Sal. 9:19 [v. 18 TNM]; 72:12-14). Pot ser que hagem de conviure amb el dolor, tinguem depressió o patim una malaltia greu. És això el que ens ha tocat en la vida i no hi ha solució? En absolut! Perquè en el nou món no n’hi hauran ni malalties ni mort (Apoc. 21:3, 4). Esta esperança ens ajuda a no amargar-nos pel que estem passant ara. Podem estar contents a pesar d’estar afrontant injustícies, pèrdues, malalties o qualsevol altra prova. Perquè, sense importar les dificultats que estiguem passant ara, sabem que «les proves són momentànies» i que en el nou món ni ens enrecordarem d’elles (2 Cor. 4:17, 18).

14. Com podem enfortir la nostra esperança?

¹⁴ Ja que la nostra esperança és vital per a estar contents, com podem enfortir-la? Igual que una persona podria necessitar ulleres per a vore bé de llunt, nosaltres podríem necessitar enfortir la nostra esperança per a vore el futur paradís més clarament. Quan ens sobrepassen els problemes econòmics, imaginem-nos com serà la vida quan ja no hi hagen diners, deutes ni pobresa. Si estem disgustats perquè no ens han donat una responsabilitat en la congregació, imaginem lo poc important que serà això quan tots siguem perfectes i portem milers d’anys servint a Jehovà (1 Tim. 6:19). Pot ser que ara ens resulte més fàcil pensar en els problemes que tenim davant que meditar en la nostra esperança per al futur, però si ens esforcem, amb el temps, ens resultarà lo més natural del món.

15. Què aprenem de l’experiència de Christa?

¹⁵ Vegem l’experiència de Christa, la dona de Dennis, el germà que hem mencionat adés. Ella conta: «Tinc una malaltia degenerativa que m’obliga a anar en cadira de rodes i a passar la major part del dia en el llit. Contínuament tinc dolor. Fa poc, el metge em va dir que les meues perspectives no eren massa bones. Però en seguida vaig pensar: “Ell no veu les coses com jo”. Com estic centrada en la meua esperança, tinc pau mental. Sé que ara em toca aguantar, però també sé que disfrutaré molt en el nou món».

ALS QUI BUSQUEN A JEHOVÀ NO ELS FALTARÀ RES

16. Per què va poder dir el rei David que als qui busquen a Jehovà no els faltarà res?

¹⁶ Encara que servir a Jehovà ens fa feliços, això no evita que passem per problemes. Tenim com a exemple al rei David. Ell va patir almenys la pèrdua de tres dels seus fills, també l’acusaren falsament, el trairen i va viure com a fugitiu durant anys. Aixina i tot, mentres aguantava estes proves se sentia satisfet. De fet, va dir de Jehovà: «Als qui busquen el Senyor no els faltarà cap bé» (Sal. 34:10, 11 [vv. 9, 10 TNM]). Per què va poder dir tot açò? Perquè encara que com a poble de Jehovà no esperem una vida sense problemes, estem segurs que sempre ens donarà el que realment necessitem (Sal. 145:16). I com David, podem estar segurs que Jehovà ens ajudarà a aguantar les proves. No hi ha dubte que tenim molts motius per a estar contents.

17. Què estem decidits a fer per a estar contents?

¹⁷ Jehovà vol que estiguem contents (Sal. 131:1, 2). Aixina que esforcem-nos per ser agraïts i humils, i per enfortir la nostra esperança. D’esta manera, nosaltres també podrem dir: «He aprés a estar content» (Fili. 4:11).