Com mantindre el goig mentres cuides d’algú

1, 2. Què sent Jehovà pels qui estan cuidant d’algú? (Proverbis 19:17; mira també les il·lustracions.)

UN GERMÀ coreà a qui li diuen Jin-yeol diu: «La meua dona i jo portem 32 anys casats. Fa un temps li van diagnosticar pàrkinson, aixina que estos últims cinc anys m’he dedicat a cuidar-la perquè a penes es pot menejar. La vullc moltíssim i m’alegra poder ajudar-la. Cada nit, quan està en el seu llit articulat, em gite al seu costat i l’agarre de la mà per a dormir».

² I tu? També estàs cuidant d’algú que estimes, com podria ser un dels teus pares, el teu cònjuge, un fill o un amic? Segur que estàs molt content de poder ajudar-lo, perquè el vols, i al fer-ho, també demostres que estimes a Jehovà (1 Tim. 5:4, 8; Jau. 1:27). Aixina i tot, segur que afrontes reptes que passen desapercebuts als altres. A voltes, podries pensar que ningú comprén pel que estàs passant. Pot ser que davant de la gent faces bona cara, però quan estàs a soles eres un mar de llàgrimes (Sal. 6:7 [v. 6 TNM]). No obstant això, Jehovà sap molt bé com et sents (compara-ho amb Èxo. 3:7). Ell valora moltíssim tots els sacrificis que fas i cada llàgrima que has derramat (Sal. 56:8 TNM; 126:5). És més, considera el que estàs fent com un favor personal i se sent en deute amb tu. De fet, promet recompensar-te (llig Proverbis 19:17).

3. Quins reptes és probable que afrontaren Abraham i Sara al cuidar de Taré?

³ La Bíblia conté molts relats d’hòmens i dones que també hagueren de cuidar d’algú, com per exemple, Abraham i Sara. Quan se n’anaren d’Ur, son pare Taré tenia uns 200 anys. Però, aixina i tot, els va acompanyar en un viatge d’uns 960 quilòmetres fins a arribar a Haran (Gèn. 11:31, 32). No hi ha dubte que Abraham i Sara el volien molt, però està clar que no seria fàcil cuidar d’ell, especialment durant el trajecte. Probablement, hagueren de viatjar en camell o burro, i això per a una persona major seria tot un repte. És evident que Abraham i Sara a voltes acabarien rebentats, però podem estar segurs que Jehovà els va donar les forces que necessitaven. I de la mateixa manera que els va ajudar a ells, també t’ajudarà a tu (Sal. 55:22).

4. Què analitzarem en este article?

⁴ Et serà més fàcil continuar cuidant d’algú si no perds l’alegria (Prov. 15:13). Recorda que, sense importar quines siguen les teues circumstàncies, pots mantindre el goig (Jau. 1:2, 3). Com pots conseguir-ho? Una manera és demanant-li contínuament a Jehovà que t’ajude a mantindre una actitud positiva. En este article, analitzarem alguns consells per a que els qui cuiden d’algú no perden el goig. També vorem què poden fer els altres per a ajudar-los. Però primer vegem per què els cuidadors han de mantindre el goig i què podria fer que el perderen.

PER QUÈ POT SER DIFÍCIL MANTINDRE EL GOIG

5. Per què els cuidadors necessiten mantindre el goig?

⁵ Si els cuidadors perden el goig, fàcilment podrien acabar cansant-se (Prov. 24:10). I quan algú està cansat, és més probable que no siga tan amable ni atenga els altres com li agradaria. En vista d’açò, analitzem quines coses podrien fer-los perdre el goig.

6. Per què alguns cuidadors poden acabar cremant-se?

⁶ Els cuidadors poden acabar cremant-se. Una germana a qui li diuen Leah diu: «Cuidar d’algú és emocionalment extenuant inclús quan les coses van bé. Al final del dia ja no em queden forces per a res. A voltes no puc respondre ni a un simple missatge». A altres cuidadors se’ls fa molt difícil descansar suficient o trobar temps per a una cosa tan necessària com desconnectar. Una germana a qui li diuen Inés diu: «No dorm prou. Per la nit, a sovint m’alce cada dos hores per a atendre la meua sogra. El meu marit i jo portem anys sense poder agarrar-nos unes vacacions». Alguns no poden passar temps amb amics o han hagut de rebutjar assignacions teocràtiques perquè han de cuidar a temps complet dels seus sers volguts. Com a resultat, podrien sentir-se molt a soles o presoners de les seues circumstàncies.

7. Per què alguns cuidadors han de lluitar contra sentiments de culpa o pena?

⁷ Els cuidadors poden afrontar forts sentiments de culpabilitat o pena. Una germana a qui li diuen Jèssica diu: «Em frustren les meues pròpies limitacions. Si em prenc un moment per a mi, em sent culpable i molt egoista». Alguns se senten culpables perquè a voltes la situació els supera o perquè pensen que podrien fer més pel seu ser volgut. Fins i tot els preocupa arribar al punt de no poder continuar cuidant-lo. Tal volta, quan estan cansats, podrien dir o fer alguna cosa desagradable. Tot açò podria fer-los sentir molt malament (Jau. 3:2). També és molt trist vore que la persona que abans estava plena de vida ara va deteriorant-se a poc a poc. Una germana anomenada Bàrbara comenta: «Un dels pitjors reptes per a mi és vore que la persona que vullc va apagant-se cada dia més».

8. Conta una experiència que demostre quin efecte poden tindre en un cuidador unes paraules d’agraïment.

⁸ Alguns cuidadors no se senten valorats. Poques voltes se’ls agraïx o reconeix el treball tan sacrificat que fan. Però unes paraules d’agraïment poden tindre un gran efecte en ells (1 Tes. 5:18). Una germana a qui li diuen Melissa conta: «A voltes plore per pura frustració, però que contenta em pose quan les persones que cuide em diuen: “Gràcies per tot el que fas per mi”. Eixes paraules m’ajuden a alçar-me al sendemà disposta a continuar cuidant d’ells». Un germà a qui li diuen Ahmadu i la seua dona cuiden d’una neboda que viu amb ells i que patix atacs epilèptics. Ell explica com el fan sentir les mostres de gratitud: «Encara que ella no és del tot conscient dels sacrificis que fem per cuidar-la, ens cau la bava quan ens dona les gràcies o s’esforça per escriure’ns “vos vullc”».

COM MANTINDRE EL GOIG

9. Com pot un cuidador demostrar que és modest?

⁹ Sigues modest (Prov. 11:2). Ningú té el temps ni les energies per a fer tot el que voldria. Aixina que posa límits al que pots fer. A voltes, hauràs de dir que no, i no passa res, perquè estaràs sent modest. I si t’oferixen ajuda, accepta-la de bona gana. Un germà a qui li diuen Jay diu: «No podem fer dos coses alhora. Acceptar les nostres limitacions i no intentar fer més del que podem ens ajudarà a mantindre el goig».

10. Per què és important que els cuidadors siguen perspicaços? (Proverbis 19:11)

¹⁰ Sigues perspicaç (llig Proverbis 19:11). Si t’esforces per comprendre per què una persona actua de certa manera, és més probable que mantingues la calma quan diga o faça alguna cosa que t’ofenga. Algunes malalties cròniques poden fer que les persones actuen de manera irracional (Ecl. 7:7). Per exemple, algú que de normal era amable i atent, podria fer-se discutidor, remugó, exigent o crític. Si estàs cuidant d’una persona que està molt malalta, saber més sobre la seua malaltia t’ajudarà molt, perquè quant més entengues quins són els efectes que pot tindre en ella, més comprendràs per què es comporta d’eixa manera (Prov. 14:29).

11. Què és important que facen els cuidadors cada dia? (Salm 132:4, 5)

¹¹ Trau temps per a enfortir la teua amistat amb Jehovà. A voltes, hauràs de llevar temps d’algunes coses per a dedicar-lo a altres «més importants» (Fili. 1:10). Una d’estes coses importants és enfortir la teua relació amb Jehovà. Pensem en el rei David, encara que era una persona molt ocupada, sempre li va donar prioritat a l’adoració a Jehovà (llig Salm 132:4, 5). De manera pareguda, és fonamental que tu també apartes temps cada dia per a llegir la Bíblia i orar. Una germana a qui li diuen Elisha diu: «Orar a Jehovà al llarg del dia i meditar en els salms em consola i m’ajuda a mantindre el goig i la calma. L’oració ha sigut el meu salvavides».

12. Què han de fer els cuidadors per a mantindre una bona salut?

¹² Trau temps per a cuidar de la teua salut. Per a la gent que està molt ocupada, com és el cas dels cuidadors, pot ser tot un repte menjar sa, perquè tenen poc de temps per a comprar aliments frescos i preparar plats nutritius. Però portar una dieta equilibrada i fer exercici regularment és essencial per a cuidar de la teua salut física i mental. Aixina que aprofita el poc temps que tens per a menjar bé i fer alguna activitat física (Efe. 5:15, 16). A més, intenta dormir suficient (Ecl. 4:6). Els estudis indiquen que dormir ajuda a eliminar les toxines del cervell. Un article publicat per una institució mèdicaa afirma que dormir bé pot reduir l’ansietat i ajudar-nos a controlar l’estrés. També has d’apartar temps per a fer coses que t’agraden (Ecl. 8:15). Una cuidadora conta què l’ajuda a mantindre el goig: «Quan fa bon oratge, isc fora per a que em pegue el sol. I també, almenys una volta al mes, quede amb una amiga per a passar el dia».

13. Per què és bo tindre sentit de l’humor? (Proverbis 17:22)

¹³ Mantín un bon sentit de l’humor (llig Proverbis 17:22; Ecl. 3:1, 4). Riure és bo per a la salut física i mental. Quan estàs cuidant d’algú, poques voltes les coses ixen exactament com estaven previstes. Però si intentes buscar la part graciosa de la situació, et serà més fàcil tirar avant. A més, riure amb la persona que cuides, vos unirà encara més.

14. Com et pot ajudar parlar amb un bon amic?

¹⁴ Parla amb un bon amic. Per molt que t’esforces, hi hauran ocasions en què et sentiràs sobrepassat. Quan això et passe, t’ajudarà molt contar-li com et sents a un bon amic, a un que no et jutge ni s’ho prenga a la tremenda (Prov. 17:17). Segur que ell t’escoltarà i t’animarà, i això és just el que necessites per a mantindre el goig (Prov. 12:25).

15. Com et pot ajudar l’esperança a mantindre el goig?

¹⁵ Imagineu-vos junts en el paradís. Cuidar de persones majors o malaltes no entrava en el propòsit original de Jehovà, per això, recorda que cuidar d’elles és temporal (2 Cor. 4:16-18). Com diu la seua Paraula, «la vida que realment és vida» encara està per vindre (1 Tim. 6:19). Aixina que, per què no parles amb la persona que cuides de les coses que fareu junts en el paradís? Segur que això vos anima molt (Isa. 33:24; 65:21). Una germana a qui li diuen Heather diu: «A sovint, els dic a les persones que atenc que molt prompte farem coses juntes, com cosir, córrer i anar en bici. També els dic que farem pa i cuinarem per als nostres sers volguts que ressusciten. I sempre acabem donant-li les gràcies a Jehovà per tindre esta esperança tan bonica».

QUÈ PODEM FER ELS ALTRES PELS CUIDADORS

16. De quines maneres podríem ajudar a un cuidador? (Mira també la il·lustració.)

¹⁶ Ajudem-los a tindre temps per a ells. Una cosa que podem fer és oferir-nos per a quedar-nos amb la persona malalta. Aixina li donarem temps al cuidador per a que puga desconnectar mentalment o atendre assumpts personals (Gàl. 6:2). Alguns germans s’han fet un horari setmanal per a poder ajudar. Això li ha vingut molt bé a Natàlia, una germana que cuida del seu home paralític. Ella diu: «Un germà de la congregació ve una o dos voltes per setmana per a estar amb el meu home. Prediquen, conversen i veuen pel·lícules junts. El meu marit disfruta molt d’eixos moments, i jo els aprofite per a fer les meues coses, descansar o pegar una volteta». En alguns casos, inclús podríem oferir-nos per a quedar-nos per la nit amb la persona malalta i que aixina el cuidador puga descansar millor.

17. Com podem ajudar als cuidadors durant les reunions?

¹⁷ Ajudem-los durant les reunions. Alguns cuidadors estan tan ocupats atenent la persona major o malalta que els costa prestar atenció durant les reunions o assemblees. Aixina que podríem oferir-nos per a assentar-nos amb ella durant tota la reunió o almenys una part. I si la persona no pot eixir de casa? En eixe cas, podríem fer plans per a quedar-nos amb ella i connectar-nos a la reunió per a que el cuidador puga assistir presencialment.

18. Què més podem fer pels cuidadors?

¹⁸ Animem-los i orem per ells. Els ancians haurien de traure temps regularment per a animar els cuidadors (Prov. 27:23). Però no només els ancians, tots hauríem de dir-los a sovint que els volem moltíssim i que valorem tota la faena que fan. També podem demanar-li a Jehovà que continue donant-los forces i els ajude a mantindre el goig (2 Cor. 1:11).

19. Què esperem que passe molt prompte?

¹⁹ Molt prompte, Jehovà eixugarà totes les llàgrimes dels qui estan patint, i ja no hi hauran ni malalties ni mort (Apoc. 21:3, 4). La seua Paraula ens promet que «el coix saltarà com un cérvol» (Isa. 35:5, 6). I també que tant la vellea com el dolor de vore que un ser volgut es fa major o cau malalt seran «coses del passat [que] no seran recordades ni pujaran al cor» (Isa. 65:17 TNM). Però inclús ara, mentres esperem el compliment d’estes meravelloses promeses, podem estar segurs que Jehovà mai ens abandonarà. Si continuem confiant en ell, ens donarà les forces «per a aguantar-ho tot amb paciència i goig» (Col. 1:11).