Orava a Jehovà en un roure
Rachel, una germana que ara viu en la República Dominicana, ens conta la seua experiència: «Em vaig criar en una família de testimonis de Jehovà. Però, tristament, quan tenia set anys, mon pare va deixar de servir a Jehovà i, fins i tot, es va oposar amb violència a la veritat. Des d’eixe moment, m’ho feia molt difícil per a que continuara servint a Jehovà. Per exemple, a voltes em deia que em regalaria coses com un mòbil, un viatge a Disneyland o inclús una targeta de crèdit, si deixava la veritat. A més, va arribar a pegar-me punyades. De fet, deia que si no podia parlar ni caminar, tampoc podria anar a les reunions. Però això mai va funcionar, perquè jo sempre havia estat decidida a no deixar de fer-ho.
»Mon pare no em pegava mai en presència de ma mare. Em va dir que li faria mal a ma mare si li contava el que m’estava fent. A més, insistia en donar-me classes d’arts marcials i gastava això com a excusa per a justificar les meues blaüres.
»Li tenia tanta por a mon pare i era tan joveneta que no m’atrevia a contar-li a ma mare el que estava passant. Aixina que li ho contava a Jehovà. Feia llargues caminates en els boscos de darrere de ma casa en Maryland (EUA). Allí hi havia un roure preciós. Solia pujar a una de les branques, em posava còmoda i li parlava a Jehovà. Li contava com em sentia i les metes que volia complir quan fora major, si em donava l’oportunitat de seguir viva. També li parlava del que faria en el nou món, de la família que tindria i de la pau i l’alegria que sentiria al viure sense por i sense dolor.
»Sempre he sentit la mà de Jehovà consolant-me i enfortint-me quan mon pare intentava separar-me de Déu, ja fora amb regals o amb colps. Jehovà m’ha ajudat a ser lleial i forta.
»Em vaig batejar quan tenia deu anys i vaig començar a ser precursora dos anys després. Al principi, mon pare no sabia res de tot açò. Però quan es va enterar, em va donar una punyada i em va dislocar la mandíbula.
»A més, alguns germans em van dir que ser precursora era una responsabilitat molt gran i que jo era molt jove per a complir-la. Amb el temps, vaig vore que alguns jovenets de la meua zona no estaven molt centrats en servir a Jehovà, sinó que estaven molt ocupats en anar de festa i passar-s’ho bé. La veritat és que, de tant en tant, a mi també m’haguera agradat fer el que ells feien. A voltes pensava: “Per què no deixe de predicar i em dedique a passar-m’ho bé igual que ells?”. Però, quan em sentia aixina, li orava a Jehovà.
»Quan tenia uns 15 anys, una prestigiosa agència de models es va posar en contacte amb mi. Em van oferir una faena molt ben pagada per a treballar amb ells en Milà (Itàlia). Imaginar que podia arribar a ser model, eixir en les revistes i portar roba cara en les passarel·les de moda em feia sentir molt bé. Com ja feia tres anys que era precursora i mon pare ens havia deixat, vaig pensar que amb este treball podria ajudar amb els gastos a ma mare i també em permetria seguir sent precursora durant molt de temps.
»Vaig orar a Jehovà al respecte. Després, li ho vaig contar a ma mare, qui estava servint de precursora durant molt de temps. També vaig parlar amb un ancià a qui estimàvem i respectàvem molt. I com sempre, vaig anar al meu roure a orar. Jehovà va contestar les meues oracions a través d’un text que em va llegir l’ancià. Era Eclesiastés 5:4 TNM, que diu: “Quan li faces un vot a Déu, no tardes en complir-lo [...]. Allò que hages promés en un vot, complix-ho”. Havia promés servir a Jehovà de tot cor i tenia por que esta faena poguera perjudicar-me en sentit espiritual. Aixina que vaig rebutjar l’oferta.
»A pesar de tot el que vaig passar quan era jove, he sobreviscut. Ara soc feliç amb el meu marit, Jaser, i el nostre fill de nou anys, Connor. Jaser és ancià, Connor és publicador no batejat i jo ja duc quasi 27 anys en el servici a temps complet.
»Pense a sovint en les llargues conversacions que tenia amb Jehovà en aquell roure. Li vaig suplicar a Jehovà que m’ajudara i ho ha fet d’una manera impressionant. M’ha donat les forces, el consol i la guia que necessitava. Al llarg de la meua vida, Jehovà m’ha demostrat una volta darrere d’una altra lo bon pare que és. Estic molt feliç d’haver servit a Jehovà de tot cor, és la decisió més sàvia que he pres».