Valoraren molt les seues cartes

Brooke és una testimoni de Jehovà que viu en els Estats Units. Durant la pandèmia de la COVID-19 predicava escrivint cartes, de fet, en va escriure moltes cada setmana. No obstant, després d’any i mig es va desanimar molt, perquè fins a eixe moment només una persona li havia respost dient-li que no li tornara a escriure mai més. Aixina que Brooke va arribar a tindre dubtes sobre si les cartes que escrivia podrien ajudar a algú i si els seus esforços valdrien la pena.

Però amb el temps, Kim, una germana que treballa en un banc li va contar a Brooke la conversació que havia tingut amb un client. Este home li va dir a Kim que havia rebut una carta d’un testimoni de Jehovà. I, que casualitat, es referia a una de les cartes de Brooke! La setmana següent este home va tornar al banc i, mentres estava parlant amb Kim, li va preguntar si podia assistir a les nostres reunions, que en eixe moment s’estaven fent per videoconferència.

Poc temps després, un altre germà, David, li va contar a Brooke que un company de faena havia rebut una de les cartes que ella havia escrit. A este company li va impressionar molt que la carta estiguera escrita a mà, per això va dir: «Haurien d’haver més persones que mostraren este tipo d’interés als altres». Aixina que David va aprofitar l’oportunitat per a predicar-li, li va donar algunes publicacions i l’home les va acceptar de bona gana.

Els testimonis de Jehovà som conscients que no sempre vorem quan germinarà la llavor que hem plantat en la predicació (Eclesiastés 11:5, 6). No obstant, estes experiències van fer que Brooke vera el valor que té la seua contribució en la predicació (1 Corintis 3:6).