Hauria d’involucrar-se la religió en la política?

Per tot el món, moltes persones que afirmen ser cristianes participen activament en la política. Algunes tracten de promoure els seus valors religiosos i morals al donar suport als polítics i els seus partits. Per altra part, els polítics solen usar qüestions morals o socials per a guanyar-se el suport dels creients. De fet, no és estrany que alguns líders religiosos s’esforcen per ocupar càrrecs polítics. I, a més, en alguns països hi ha una religió «cristiana» oficial recolzada per l’estat.

Què penses? Haurien els cristians d’involucrar-se en la política? L’exemple de Jesús ens pot ajudar a saber la resposta, ja que ell va dir: «Vos n’he donat exemple a fi que vosaltres actueu tal i com jo he fet» (Joan 13:15 NT). Quin exemple ens va donar Jesús en relació amb la política?

Es va involucrar Jesús en la política?

Jesús no es va involucrar en els assumpts polítics del món.

Va rebutjar ser governant. Quan Satanàs el Diable li va oferir governar «tots els regnes del món», Jesús va rebutjar esta oferta (Mateu 4:8-10)a. En una altra ocasió, quan les persones van vore les qualitats que Jesús tenia com a líder, volgueren que participara en la política. La Bíblia diu: «Jesús s’adonà que venien a emportar-se’l per fer-lo rei, i es retirà una altra vegada a soles a la muntanya» (Joan 6:15). Jesús no es va deixar portar pel que volia la gent; més bé, va rebutjar involucrar-se en la política.

No va prendre part en assumpts polítics. Per exemple, en els dies de Jesús, els jueus estaven farts de pagar impostos al govern romà i ho veien com una càrrega injusta. Quan van intentar que Jesús prenguera part en este assumpt, Jesús no va voler opinar sobre si eixos impostos eren justos o no. Ell va dir: «Doneu al Cèsar allò que és del Cèsar, i a Déu allò que és de Déu» (Marc 12:13-17). D’esta manera, va ser neutral i va demostrar que havien de pagar-se els impostos que demanava el govern romà, representat pel Cèsar. No obstant, també va demostrar que l’obediència al govern tenia els seus límits, perquè una persona no hauria de donar a l’estat la devoció i l’adoració que Déu mereix (Mateu 4:10; 22:37, 38).

Va donar suport al Regne de Déu, un govern celestial (Lluc 4:43). Jesús no volgué involucrar-se en la política perquè sabia que els governs humans no serien el mitjà que Déu utilitzaria. Més bé, sabia que Déu compliria el seu propòsit per mitjà del seu Regne i que reemplaçaria tots els governs humans (Daniel 2:44; Mateu 6:10).

Es van involucrar els cristians del segle I en la política?

Els cristians del segle I van obeir el manament de Jesús: «Vosaltres no sou del món» (Joan 15:19). Per això, van seguir el seu exemple i es van separar dels assumpts polítics (Joan 17:16; 18:36). Més bé, es van centrar en l’obra que Jesús els va manar de predicar i ensenyar sobre el Regne de Déu (Mateu 28:18-20; Fets 10:42).

Encara que els cristians del segle I posaven l’obediència a Déu en primer lloc en les seues vides, també mostraven respecte als governs humans, obeïen les lleis i pagaven els impostos (Fets 5:29; Romans 13:1, 7; 1 Pere 2:13, 17). No s’involucraven en la política, però sí que aprofitaven els servicis i la protecció legal que proveïa el govern (Fets 25:10, 11; Filipencs 1:7).

La neutralitat cristiana hui en dia

La Bíblia ensenya clarament que ni Jesús ni els seus seguidors s’involucraven en la política. Per esta raó, els testimonis de Jehovà de tot el món, com a seguidors de Crist, són completament neutrals i, igual que els cristians del segle I, complixen amb el que Jesús va manar al predicar la «bona nova del Regne» (Mateu 24:14).