Les lleis de Déu sobre higiene estaven avançades al seu temps
Fa uns 35 segles, poc temps abans que la nació d’Israel entrara en la terra promesa, Déu va dir als israelites que volia protegir-los de qualsevol «epidèmia maligna» que hagueren conegut en Egipte (Deuteronomi 7:15). Una manera de protegir-los va ser donant-los instruccions detallades sobre la prevenció de malalties i higiene. Per exemple:
Les lleis de la nació establien que calia banyar-se i llavar la roba (Levític 15:4-27).
Respecte als excrements humans, Déu va dir: «Tingues fora del campament un lloc per a fer-hi les teues necessitats. Porta una paleta en el teu equip. Quan isques a fer les teues necessitats, obri un clot i després cobreix amb terra els excrements» (Deuteronomi 23:13, 14 [vv. 12, 13 en altres bíblies]).
Si se sospitava que algú tenia una malaltia contagiosa, se’l posava en quarantena, és a dir, se l’aïllava durant un temps. Abans de tornar, aquell que s’havia curat de la malaltia havia de llavar la seua roba i banyar-se en aigua per a que se’l considerara «pur» (Levític 14:8, 9).
També es posava en quarantena a qualsevol que tocara un cadàver (Levític 5:2, 3; Nombres 19:16).
Les lleis d’Israel reflectien conceptes mèdics i mesures sanitàries que estaven avançats al seu temps.
En altres nacions continuaven utilitzant normes d’higiene antiquades. Per exemple:
La gent tirava el fem al carrer. L’aigua bruta, el menjar podrit i altres deixalles creaven condicions poc higièniques que feien augmentar la taxa de malalties i de mortaldat infantil.
Els metges de l’antiguitat sabien molt poc o res dels gèrmens i els patògens que causen malalties. Els egipcis utilitzaven «remeis» preparats amb sang de sargantana, excrement de pelicà, ratolins morts, orina, i pa florit. També s’utilitzaven freqüentment en els tractaments mèdics tant l’excrement humà com el d’animal.
Els egipcis de l’antiguitat es posaven malalts a causa dels paràsits provinents de les aigües contaminades del riu Nil i dels seus canals de reg. A més, com que menjaven aliments en mal estat, molts xiquets morien de diarrea i altres malalties paregudes.
Els israelites, per altre costat, donat que obeïen les lleis de Déu, es mantenien més saludables.