«Que el Déu de l’esperança òmpliga la vostra fe d’alegria i de pau» (Romans 15:13)

«Que el Déu de l’esperança òmpliga la vostra fe d’alegria i de pau perquè sobreeixiu d’esperança gràcies a la força de l’Esperit Sant.» (Romans 15:13, Bíblia valenciana. Traducció interconfessional)

«Que el Déu, font de l’esperança, vos reblesca de joia i de pau en l’exercici de la vostra fe, a fi que, enfortits per l’Esperit Sant, desbordeu d’esperança.» (Romans 15:13, Nou Testament, Gràfiques “EL CID”)

Significat de Romans 15:13

Amb estes paraules, l’apòstol Pau va expressar que desitjava que Déu omplira «d’alegria i de pau» els seus companys cristians. Estes bones qualitats estan relacionades tant amb l’esperança que Déu dona com amb el poder de l’esperit sant.

La Paraula de Déu ens mostra quina és esta esperança. D’acord amb Romans 15:4, «tot allò que fou escrit [en la Bíblia] en altre temps, va ser escrit per a instruir-nos; així, gràcies a la constància i al consol que ens donen les Escriptures, mantenim l’esperança». La Bíblia explica que Déu ha promés solucionar els problemes que fan que la gent no tinga esperança, com la pobresa, la injustícia, les malalties i la mort (Apocalipsi 21:4). Déu complirà esta promesa per mitjà de Jesucrist. Per esta raó, podem tindre l’esperança segura d’un futur millor (Romans 15:12).

Permetrem que esta esperança ens «òmpliga», o «reblesca», només si confiem en Déu. Com més aprenguem sobre ell, més convençuts estarem que és digne de tota confiança (Isaïes 46:10; Titus 1:2). Gràcies a l’esperança segura que Déu ens dona, podem omplir-nos d’alegria i de pau, inclús quan experimentem dificultats (Romans 12:12).

La pau i l’alegria, o goig, també estan relacionades amb l’esperit sant, que és la força activa de Déu.a Ell complix les seues promeses a través del seu esperit sant, i açò ens dona esperança. Este esperit també pot produir en les persones qualitats bones com el goig i la pau (Gàlates 5:22).

Context de Romans 15:13

El llibre bíblic de Romans és en realitat una carta dirigida als cristians que vivien en Roma. Alguns eren descendents de jueus, mentres que altres no. Però, a pesar de tindre diferent procedència i cultura, Pau els va animar a tots a esforçar-se per estar units en la mateixa forma de pensar i actuar (Romans 15:6).

Pau va recordar als cristians de Roma que, feia molt de temps, Déu havia predit que arribaria el moment que gent de totes les nacions l’adoraria en unitat. Per a donar suport a este fet, Pau va citar quatre voltes de les Escriptures Hebreesb (Romans 15:9-12). El que va voler destacar era que, a més dels jueus, també pot beneficiar-se del missatge de Crist gent de totes les nacions. Tant els uns com els altres poden compartir la mateixa esperança que Déu dona. Per esta raó, tots els cristians de la congregació de Roma, sense importar el seu origen, havien d’acollir-se els uns als altres, és a dir, mostrar-se bondat i hospitalitat (Romans 15:7).