Les cèl·lules del rent són increïblement complexes. Cada cèl·lula té un nucli molt ben organitzat que conté l’ADN i està equipada amb «màquines» microscòpiques que agrupen, transporten i modifiquen les molècules. Tot açò és essencial per a que la cèl·lula es mantinga amb vida.
El que ens ensenya la vida
Estem rodejats de sers vius que creixen, es menegen i es reproduïxen, i li donen al nostre planeta una bellesa única. Hui en dia, la humanitat té més coneixement que mai sobre els sers vius. Què ens ensenya la vida sobre el seu origen? Analitzem el següent.
La complexitat dels sers vius indica que van ser dissenyats. S’ha dit que les cèl·lules són com les rajoles amb les quals es construïx la vida. Com si foren xicotetes fàbriques, cada cèl·lula realitza milers de processos extremadament complexos per a mantindre i reproduir la vida. Esta complexitat tan detallada la podem trobar pràcticament en totes les formes de vida. Per exemple, cada cèl·lula del rent que s’utilitza per a fer pa és en realitat un ser viu molt xicotet. En comparació amb les cèl·lules humanes, les cèl·lules del rent poden paréixer més simples, però en realitat són increïblement complexes. La cèl·lula del rent té un nucli molt ben organitzat que conté l’ADN. Cada cèl·lula està equipada amb «màquines» microscòpiques que agrupen, transporten i modifiquen les molècules. Estos passos són essencials per a que el rent es mantinga amb vida. Si es queda sense menjar, la cèl·lula baixa la seua activitat fins a quedar inactiva, com si estiguera dormint. Per esta raó, el rent es pot guardar durant molt de temps en la cuina, i es torna a activar quan s’utilitza per a fer pa.
Els científics han estat estudiant les cèl·lules del rent per dècades amb l’objectiu d’entendre millor les cèl·lules humanes. Però tot i això, encara poden aprendre molt més d’elles. Ross King, un professor de l’Escola Tècnica Superior de Chalmers, Suècia, es lamenta dient: «No hi han suficients biòlegs per a fer tots els experiments que ens agradaria i aixina poder entendre com funciona el rent».
I tu, què penses? Hi han proves suficients que hi ha un dissenyador darrere de la gran complexitat d’una cèl·lula tan simple com la del rent? Creus que ha arribat a existir per casualitat?
La vida sols pot vindre de la vida. L’ADN està format per molècules que s’anomenen nucleòtids. Cada cèl·lula humana té 3.200 milions de nucleòtids. Estos compostos estàn disposats en un patró precís que fa possible que les cèl·lules puguen fabricar enzims i proteïnes.
La probabilitat que una senzilla cadena de nucleòtids es forme de manera espontània en l’orde correcte s’ha calculat que seria d’una entre 10150 (1 seguit de 150 zeros). Que açò passara seria pràcticament impossible.
Els científics mai han sigut capaços de crear un ser viu tenint com a base matèria sense vida.
La vida humana és única. Els humans tenim característiques que ens permeten disfrutar de la vida al màxim, de maneres inclús que cap altra espècie pot. Tenim habilitats creatives, socials i sentiments. Apreciem al màxim els sabors, les olors, els sorolls, els colors i tot el que veiem. Fem plans de cara al futur i li busquem el sentit a la vida.
I tu, què penses? Van evolucionar estes característiques en nosaltres perquè les necessitàvem per a sobreviure i reproduir-nos? O podrien indicar que la vida és un regal d’un creador que ens estima?