«Apel·le al Cèsar!»

1, 2. a) En quina situació es trobava Pau? b) Què podríem preguntar-nos sobre l’apel·lació de Pau?

JA FA dos anys que Pau va arribar a Judea. En pocs dies van intentar matar-lo almenys tres voltes. Ara continua en Cesarea vigilat estrictament (Fets 21:27-36; 23:10, 12-15, 27). Fins ara, els seus enemics han intentat sense èxit acabar amb ell, però encara no s’han rendit. Per això, quan Pau veu que volen enviar-lo a Jerusalem, a on estan els seus enemics, li diu al governador romà Festus: «Apel·le al Cèsar!» (Fets 25:11).

² Estava en harmonia amb la voluntat de Jehovà que Pau apel·lara al Cèsar? És important que sapiem la resposta perquè nosaltres també donem un testimoni complet del Regne de Déu en estos últims dies. Aixina que saber com va actuar Pau ens ajudarà a seguir el seu exemple «en la defensa i el reconeixement legal de les bones notícies» (Fili. 1:7).

«Davant del tribunal del Cèsar» (Fets 25:1-12)

3, 4. a) Què hi havia darrere de la petició de portar a Pau a Jerusalem, i com va salvar la pell? b) Com enfortix Jehovà els seus servents de l’actualitat igual que va fer amb Pau?

³ Tres dies després que Festus arribara a ser el nou governador romà de Judea, va anar a Jerusalem.a Allí, els sacerdots principals i els jueus més importants es van reunir amb ell per a contar-li les greus acusacions que tenien contra Pau. Ells sabien que els romans estaven pressionant al nou governador per a que tinguera bones relacions amb els jueus. Per això, li van demanar que portara a Pau a Jerusalem i el jutjara allí. Però darrere d’esta petició hi havia gat amagat perquè el que realment volien era matar a Pau de camí a Jerusalem. No obstant, Festus els va denegar eixa petició i els va explicar: «Els que tinguen autoritat entre vosaltres que baixen amb mi i acusen eixe home, si és que ha fet alguna cosa malament» (Fets 25:5). Aixina que Pau va poder escapar de la mort una vegada més.

⁴ Jehovà va utilitzar a Jesucrist per a enfortir a Pau en totes les seues proves. Recordem que en una visió li va dir: «Sigues valent!» (Fets 23:11). Hui en dia, Jehovà no ens protegix de la persecució ni de totes les proves que passem, però sí que ens dona la saviesa i les forces per a aguantar. No oblidem mai que sempre ens dona de manera amorosa «el poder que va més allà del que és normal» (2 Cor. 4:7).

5. Com va actuar Festus amb Pau?

⁵ Uns dies després, Festus «es va assentar en el tribunal» en Cesarea.b Davant d’ell estaven Pau i els seus acusadors. En resposta a les acusacions sense base que havien llançat contra ell, Pau va dir: «No he pecat ni contra la Llei dels jueus ni contra el temple ni contra el Cèsar». L’apòstol era innocent i mereixia ser alliberat. Ara bé, Festus, que estava més preocupat per guanyar-se el favor dels jueus que per fer lo correcte, li va preguntar a Pau: «Vols pujar a Jerusalem i que se’t jutge allí davant de mi?» (Fets 25:6-9). Quina proposta més absurda! Si tornava a Jerusalem per a ser jutjat, els seus acusadors serien els jutges i li esperaria una mort segura. Anys arrere, un altre governant, Ponç Pilat, havia fet lo mateix amb Jesús (Jn. 19:12-16). És possible que alguns jutges de hui en dia també prenguen decisions injustes per a complaure la gent. Aixina que no hauria de sorprendre’ns quan els tribunals prenen decisions que van en contra de les proves en casos relacionats amb el poble de Déu.

6, 7. Per què va apel·lar Pau al Cèsar, i què aprenem del seu exemple?

⁶ El desig de Festus d’agradar els jueus podria haver causat la mort de Pau. Aixina que Pau va utilitzar un dret que tenia com a ciutadà romà. Li va dir a Festus: «Estic ací davant del tribunal del Cèsar, i és ací on se m’ha de jutjar. No he fet cap mal als jueus, com molt bé estàs veient. [...] Apel·le al Cèsar!». Normalment, la persona que feia esta petició no podia canviar-la. De fet, Festus ho va deixar ben clar al dir: «Has apel·lat al Cèsar i al Cèsar aniràs» (Fets 25:10-12). Aixina que Pau va posar un precedent per als cristians verdaders de hui en dia a l’apel·lar a una autoritat legal superior. Per tant, quan els qui se’ns oposen intenten crear-nos «problemes en nom de la llei», els testimonis de Jehovà fem ús dels recursos legals per a defendre les bones notícies (Sal. 94:20 TNM).c

⁷ Després de més de dos anys d’haver estat empresonat a pesar de ser innocent, Pau tindria l’oportunitat de defendre’s en Roma. Però abans d’anar-se’n, hi havia un altre governant que el volia conéixer.

«No vaig desobeir» (Fets 25:13–26:23)

8, 9. Per què va anar el rei Agripa a Cesarea?

⁸ Alguns dies després que Pau apel·lara al Cèsar, el rei Agripa i la seua germana Berenice li van fer una «visita de cortesia» a Festus.d En temps de l’Imperi romà, era costum que els funcionaris feren esta classe de visites als nous governants. Està clar que, al felicitar a Festus pel seu nomenament, el que Agripa volia era crear bones relacions que li vindrien bé en el futur (Fets 25:13).

⁹ Festus li va parlar a Agripa sobre Pau i a este home li va picar la curiositat. Aixina que al sendemà, els dos governants es van assentar en el tribunal amb molt de poder i molta pompa. Però tot açò en seguida quedaria eclipsat per tot el que Pau estava a punt de dir (Fets 25:22-27).

10, 11. Com li va mostrar respecte Pau a Agripa, i què li va contar?

¹⁰ Pau va ser molt respectuós i li va agrair al rei Agripa l’oportunitat de presentar una defensa davant d’ell, especialment perquè sabia que el rei coneixia els costums i les controvèrsies que hi havia entre els jueus. Aixina que Pau va passar a descriure com havia sigut la seua vida i va dir: «Vivia com a fariseu, que és la secta més estricta de la nostra religió» (Fets 26:5). Quan era fariseu, esperava la vinguda del Messies, però ara, com a cristià, havia pogut identificar que el Messies era Jesucrist. Aixina que Pau li va explicar a Agripa que estava sent jutjat per donar a conéixer el compliment de la promesa que Déu havia fet i que tant Pau com els seus opositors tenien en comú. Açò va deixar al rei Agripa amb la mel en la boca.e

¹¹ A continuació, Pau va explicar com havia tractat als cristians, al dir: «Jo mateix estava convençut que havia de lluitar per tots els mitjans contra el nom de Jesús el Natzaré. [...] I la ràbia que sentia contra ells [els deixebles de Jesús] era tan gran que em feia perseguir-los inclús en ciutats llunyanes» (Fets 26:9-11). Pau no estava exagerant gens. De fet, moltes persones sabien que havia tractat amb violència als cristians (Gàl. 1:13, 23). Aixina que és possible que Agripa es preguntara: «Què li haurà passat a este home per a fer-se cristià?».

12, 13. a) Descriu com es va fer cristià Pau. b) En quin sentit havia estat Pau pegant «patades a l’agulló»?

¹² Agripa no va tardar gens en enterar-se, perquè Pau va dir: «Vaig eixir cap a Damasc amb l’encàrrec i l’autoritat dels sacerdots principals. Però de camí, cap al migdia, vaig vore, oh rei, que una llum més brillant que el sol m’envoltava a mi i als que m’acompanyaven. Tots vam caure a terra, i jo vaig sentir una veu que em deia en hebreu: “Saule, Saule, per què em perseguixes? De pegar patades a l’agulló, estàs fent-te mal a tu mateix”. Però jo li vaig preguntar: “Senyor, qui eres?”, i ell em va dir: “Soc Jesús, a qui estàs perseguint”» (Fets 26:12-15).f

¹³ Abans que tot açò passara, per dir-ho aixina, Pau li havia estat pegant «patades a l’agulló». Per a entendre-ho, quan un animal de càrrega li pegava patades a l’agulló, que era la punta afilada de la vara que s’utilitzava per a dirigir-lo, acabava ferint-se innecessàriament. De la mateixa manera, Pau estava danyant-se espiritualment a l’anar en contra de la voluntat de Déu. El fet que Jesús se li apareguera a Pau de camí a Damasc va fer que este home sincer però equivocat canviara la seua manera de pensar (Jn. 16:1, 2).

14, 15. Què va dir Pau sobre els canvis que havia fet en la seua vida?

¹⁴ Pau li va explicar a Agripa com la seua vida havia canviat per complet al dir: «No vaig desobeir la visió celestial, sinó que vaig anar primer als habitants de Damasc i després als de Jerusalem, i també a tota la regió de Judea i a les nacions, per a fer-los saber que havien de penedir-se i tornar a Déu demostrant amb fets el seu penediment» (Fets 26:19, 20). Durant anys, Pau va complir la comissió que Jesús li va donar aquell dia de camí a Damasc. Aquells que van respondre a les bones notícies que Pau els va predicar es penediren de la seua conducta immoral i deshonesta, i començaren a fer la voluntat de Déu. Estos hòmens i dones arribaren a ser bons ciutadans, ja que obeïen la llei del Cèsar i promovien la pau.

¹⁵ Aixina i tot, als adversaris de Pau no els importaven gens els beneficis que havien conseguit les persones gràcies a la seua predicació. Per esta raó Pau va dir: «És per això que els jueus m’agarraren en el temple i intentaren matar-me. No obstant, gràcies a l’ajuda de Déu, fins al dia de hui continue donant testimoni tant a grans com a xicotets» (Fets 26:21, 22).

16. Com podem imitar a Pau si ens toca parlar sobre les nostres creences amb jutges o governants?

¹⁶ Com a cristians, hem d’estar «sempre a punt per a presentar una defensa» de la nostra fe (1 Pe. 3:15 TNM). Si haguérem de parlar de les nostres creences amb jutges o governants, podríem imitar l’exemple de Pau quan va parlar amb Agripa i Festus. Podríem dir-los de manera respectuosa com ens ha ajudat la Bíblia a ser millors persones tant a nosaltres com a altres persones que han acceptat la veritat. Açò podria fer que el veredicte dels jutges i altres governants siga més favorable.

«Em convenceries per a que em fera cristià» (Fets 26:24-32)

17. Com va reaccionar Festus a la defensa de Pau, i de quina manera pareguda reacciona molta gent hui en dia?

¹⁷ Festus i Agripa no es van quedar indiferents a l’escoltar les paraules de Pau. Fixem-nos en el que va passar a continuació: «Mentres Pau deia açò en la seua defensa, Festus va dir amb veu forta: “Tu no estàs bé, Pau! Tant d’estudiar t’ha fet perdre el cap!”» (Fets 26:24). Hui en dia, moltes persones reaccionen igual que Festus. Pensen que som uns ignorats perquè ensenyem el que diu la Bíblia. A més, a la gent amb estudis a sovint se li fa difícil acceptar l’ensenyança bíblica de la resurrecció.

18. Com li va contestar Pau a Festus, i com va reaccionar Agripa?

¹⁸ Però Pau li va contestar: «Excel·lentíssim Festus, no he perdut el cap. El que dic és cert i coherent. De fet, el rei a qui em dirigisc amb tanta llibertat coneix molt bé estes coses [...]. Rei Agripa, creus en el que diuen els Profetes? Jo sé que creus». En això, Agripa li va dir: «En poc de temps, em convenceries per a que em fera cristià» (Fets 26:25-28). No sabem si estes paraules del rei Agripa van ser sinceres o no, però sí que van demostrar l’efecte profund que van tindre en ell.

19. A quina conclusió arribaren Festus i Agripa?

¹⁹ En això, Agripa, Festus i els que estaven amb ells es van alçar, donant a entendre que l’audiència havia acabat. «Mentres se n’anaven, es deien els uns als altres: “Este home no ha fet res que meresca la mort ni la presó”. I Agripa li va dir a Festus: “Si este home no haguera apel·lat al Cèsar, hauria pogut quedar lliure”» (Fets 26:31, 32). Els dos havien arribat a la conclusió que Pau era innocent, i és possible que des d’eixe moment en avant tractaren amb més consideració als cristians.

20. Quins beneficis va tindre el testimoni que Pau va donar davant dels governants de Judea?

²⁰ Sembla que cap dels governants mencionats en este relat va acceptar les bones notícies del Regne de Déu. Vol dir açò que no va servir de res que Pau presentara la seua defensa davant d’ells? D’això res! El fet que Pau estiguera «davant de reis i de governants» en Judea va permetre que es predicara a persones que d’altra manera no hagueren escoltat la veritat (Lluc 21:12, 13). A més, les seues experiències i la fe que va demostrar al passar per proves van animar els germans i les germanes (Fili. 1:12-14).

21. Quins bons resultats podem obtindre si continuem predicant a pesar de les dificultats?

²¹ Hui en dia passa lo mateix. Podem tindre resultats molt bons si continuem predicant a pesar de les proves i l’oposició. És possible que prediquem a funcionaris que d’altra manera difícilment tindrien l’oportunitat d’escoltar el missatge. Per altra part, el nostre exemple d’aguant i fidelitat serà una font d’ànim per als nostres germans i germanes, i els motivarà a continuar donant un testimoni complet del Regne de Déu amb més valentia.