BIBLIOTECA EN LÍNIA Watchtower
BIBLIOTECA EN LÍNIA
Watchtower
valencià
Ç
  • À
  • à
  • É
  • é
  • È
  • è
  • Í
  • í
  • Ï
  • ï
  • Ó
  • ó
  • Ò
  • ò
  • Ú
  • ú
  • Ü
  • ü
  • L·L
  • l·l
  • Ç
  • ç
  • §
  • BÍBLIA
  • PUBLICACIONS
  • REUNIONS
  • bt cap. 25 pàgs. 196-202
  • «Apel·le al Cèsar!»

El text seleccionat no té vídeo.

Ho lamentem, hi ha hagut un error al carregar el vídeo.

  • «Apel·le al Cèsar!»
  • Donem «un testimoni complet del Regne de Déu»
  • Subtítols
  • Informació relacionada
  • «Davant del tribunal del Cèsar» (Fets 25:1-12)
  • «No vaig desobeir» (Fets 25:13–26:23)
  • «Em convenceries per a que em fera cristià» (Fets 26:24-32)
  • Sigues valent, Jehovà és el teu ajudant
    La Talaia Proclama el Regne de Jehovà (edició d’estudi) 2020
  • Envien Pau a Roma
    Lliçons de la Bíblia per als xiquets
  • «La paraula de Jehovà va continuar creixent»
    Donem «un testimoni complet del Regne de Déu»
Donem «un testimoni complet del Regne de Déu»
bt cap. 25 pàgs. 196-202

CAPÍTOL 25

«Apel·le al Cèsar!»

Pau dona un bon exemple al defendre les bones notícies

Basat en Fets 25:1–26:32

1, 2. a) En quina situació es trobava Pau? b) Què podríem preguntar-nos sobre l’apel·lació de Pau?

JA FA dos anys que Pau va arribar a Judea. En pocs dies van intentar matar-lo almenys tres voltes. Ara continua en Cesarea vigilat estrictament (Fets 21:27-36; 23:10, 12-15, 27). Fins ara, els seus enemics han intentat sense èxit acabar amb ell, però encara no s’han rendit. Per això, quan Pau veu que volen enviar-lo a Jerusalem, a on estan els seus enemics, li diu al governador romà Festus: «Apel·le al Cèsar!» (Fets 25:11).

2 Estava en harmonia amb la voluntat de Jehovà que Pau apel·lara al Cèsar? És important que sapiem la resposta perquè nosaltres també donem un testimoni complet del Regne de Déu en estos últims dies. Aixina que saber com va actuar Pau ens ajudarà a seguir el seu exemple «en la defensa i el reconeixement legal de les bones notícies» (Fili. 1:7).

«Davant del tribunal del Cèsar» (Fets 25:1-12)

3, 4. a) Què hi havia darrere de la petició de portar a Pau a Jerusalem, i com va salvar la pell? b) Com enfortix Jehovà els seus servents de l’actualitat igual que va fer amb Pau?

3 Tres dies després que Festus arribara a ser el nou governador romà de Judea, va anar a Jerusalem.a Allí, els sacerdots principals i els jueus més importants es van reunir amb ell per a contar-li les greus acusacions que tenien contra Pau. Ells sabien que els romans estaven pressionant al nou governador per a que tinguera bones relacions amb els jueus. Per això, li van demanar que portara a Pau a Jerusalem i el jutjara allí. Però darrere d’esta petició hi havia gat amagat perquè el que realment volien era matar a Pau de camí a Jerusalem. No obstant, Festus els va denegar eixa petició i els va explicar: «Els que tinguen autoritat entre vosaltres que baixen amb mi i acusen eixe home, si és que ha fet alguna cosa malament» (Fets 25:5). Aixina que Pau va poder escapar de la mort una vegada més.

4 Jehovà va utilitzar a Jesucrist per a enfortir a Pau en totes les seues proves. Recordem que en una visió li va dir: «Sigues valent!» (Fets 23:11). Hui en dia, Jehovà no ens protegix de la persecució ni de totes les proves que passem, però sí que ens dona la saviesa i les forces per a aguantar. No oblidem mai que sempre ens dona de manera amorosa «el poder que va més allà del que és normal» (2 Cor. 4:7).

5. Com va actuar Festus amb Pau?

5 Uns dies després, Festus «es va assentar en el tribunal» en Cesarea.b Davant d’ell estaven Pau i els seus acusadors. En resposta a les acusacions sense base que havien llançat contra ell, Pau va dir: «No he pecat ni contra la Llei dels jueus ni contra el temple ni contra el Cèsar». L’apòstol era innocent i mereixia ser alliberat. Ara bé, Festus, que estava més preocupat per guanyar-se el favor dels jueus que per fer lo correcte, li va preguntar a Pau: «Vols pujar a Jerusalem i que se’t jutge allí davant de mi?» (Fets 25:6-9). Quina proposta més absurda! Si tornava a Jerusalem per a ser jutjat, els seus acusadors serien els jutges i li esperaria una mort segura. Anys arrere, un altre governant, Ponç Pilat, havia fet lo mateix amb Jesús (Jn. 19:12-16). És possible que alguns jutges de hui en dia també prenguen decisions injustes per a complaure la gent. Aixina que no hauria de sorprendre’ns quan els tribunals prenen decisions que van en contra de les proves en casos relacionats amb el poble de Déu.

6, 7. Per què va apel·lar Pau al Cèsar, i què aprenem del seu exemple?

6 El desig de Festus d’agradar els jueus podria haver causat la mort de Pau. Aixina que Pau va utilitzar un dret que tenia com a ciutadà romà. Li va dir a Festus: «Estic ací davant del tribunal del Cèsar, i és ací on se m’ha de jutjar. No he fet cap mal als jueus, com molt bé estàs veient. [...] Apel·le al Cèsar!». Normalment, la persona que feia esta petició no podia canviar-la. De fet, Festus ho va deixar ben clar al dir: «Has apel·lat al Cèsar i al Cèsar aniràs» (Fets 25:10-12). Aixina que Pau va posar un precedent per als cristians verdaders de hui en dia a l’apel·lar a una autoritat legal superior. Per tant, quan els qui se’ns oposen intenten crear-nos «problemes en nom de la llei», els testimonis de Jehovà fem ús dels recursos legals per a defendre les bones notícies (Sal. 94:20 TNM).c

7 Després de més de dos anys d’haver estat empresonat a pesar de ser innocent, Pau tindria l’oportunitat de defendre’s en Roma. Però abans d’anar-se’n, hi havia un altre governant que el volia conéixer.

En un jutjat, els qui estan presents escolten el veredicte. Un germà, els seus advocats i alguns germans estan tristos. Els no-Testimonis estan contents i estan felicitant als advocats contraris.

Els cristians recorrem a tribunals superiors quan rebem sentències desfavorables

«No vaig desobeir» (Fets 25:13–26:23)

8, 9. Per què va anar el rei Agripa a Cesarea?

8 Alguns dies després que Pau apel·lara al Cèsar, el rei Agripa i la seua germana Berenice li van fer una «visita de cortesia» a Festus.d En temps de l’Imperi romà, era costum que els funcionaris feren esta classe de visites als nous governants. Està clar que, al felicitar a Festus pel seu nomenament, el que Agripa volia era crear bones relacions que li vindrien bé en el futur (Fets 25:13).

APEL·LACIONS DELS NOSTRES DIES A FAVOR DE L’ADORACIÓ VERDADERA

En alguns casos, els testimonis de Jehovà hem apel·lat a tribunals superiors per tal de predicar les bones notícies del Regne amb llibertat. Analitzem dos exemples.

El 28 de març de 1938, el Tribunal Suprem dels Estats Units va anul·lar les decisions del tribunal estatal de Griffin (Geòrgia) i va absoldre a un grup de Testimonis que havia sigut arrestat per distribuir publicacions bíbliques. Esta va ser la primera de les moltes apel·lacions que els testimonis de Jehovà hem presentat a este tribunal sobre el nostre dret de predicar les bones notícies.g

El segon cas es tracta del germà Minos Kokkinakis de Grècia. Este germà va ser arrestat més de 60 voltes per càrrecs de «proselitisme» en un període de més de 48 anys. De fet, va haver d’anar a juí en 18 ocasions. També va estar empresonat durant molts anys i exiliat en illes llunyanes del mar Egeu. Després de la seua última condemna en 1986, va perdre l’apel·lació en el Tribunal Superior de Grècia. No obstant, va recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans el 25 de maig de 1993. Este tribunal va dictaminar que Grècia havia violat la llibertat de religió del germà Kokkinakis.

Els testimonis de Jehovà hem apel·lat a este tribunal europeu en desenes de casos i els hem guanyat pràcticament tots. Ninguna altra organització, ja siga religiosa o d’altra classe, ha tingut tant d’èxit al defendre els drets humans fonamentals davant d’este tribunal.

¿Hem sigut els testimonis de Jehovà els únics que ens hem beneficiat d’estes victòries legals? No. De fet, el catedràtic Charles Haynes va escriure en el periòdic The Pantagraph: «Tots hauríem d’estar agraïts als testimonis de Jehovà. Han continuat lluitant per la seua llibertat de religió (i també per la nostra) sense importar quantes voltes els hagen insultat, expulsat de les seues ciutats o, fins i tot, atacat físicament. Quan ells guanyen, guanyem tots».

g Pots trobar un exemple de les decisions d’este Tribunal Suprem en la revista Desperteu-vos! del 8 de gener de 2003, pàgines 3-11 (en castellà).

9 Festus li va parlar a Agripa sobre Pau i a este home li va picar la curiositat. Aixina que al sendemà, els dos governants es van assentar en el tribunal amb molt de poder i molta pompa. Però tot açò en seguida quedaria eclipsat per tot el que Pau estava a punt de dir (Fets 25:22-27).

10, 11. Com li va mostrar respecte Pau a Agripa, i què li va contar?

10 Pau va ser molt respectuós i li va agrair al rei Agripa l’oportunitat de presentar una defensa davant d’ell, especialment perquè sabia que el rei coneixia els costums i les controvèrsies que hi havia entre els jueus. Aixina que Pau va passar a descriure com havia sigut la seua vida i va dir: «Vivia com a fariseu, que és la secta més estricta de la nostra religió» (Fets 26:5). Quan era fariseu, esperava la vinguda del Messies, però ara, com a cristià, havia pogut identificar que el Messies era Jesucrist. Aixina que Pau li va explicar a Agripa que estava sent jutjat per donar a conéixer el compliment de la promesa que Déu havia fet i que tant Pau com els seus opositors tenien en comú. Açò va deixar al rei Agripa amb la mel en la boca.e

11 A continuació, Pau va explicar com havia tractat als cristians, al dir: «Jo mateix estava convençut que havia de lluitar per tots els mitjans contra el nom de Jesús el Natzaré. [...] I la ràbia que sentia contra ells [els deixebles de Jesús] era tan gran que em feia perseguir-los inclús en ciutats llunyanes» (Fets 26:9-11). Pau no estava exagerant gens. De fet, moltes persones sabien que havia tractat amb violència als cristians (Gàl. 1:13, 23). Aixina que és possible que Agripa es preguntara: «Què li haurà passat a este home per a fer-se cristià?».

12, 13. a) Descriu com es va fer cristià Pau. b) En quin sentit havia estat Pau pegant «patades a l’agulló»?

12 Agripa no va tardar gens en enterar-se, perquè Pau va dir: «Vaig eixir cap a Damasc amb l’encàrrec i l’autoritat dels sacerdots principals. Però de camí, cap al migdia, vaig vore, oh rei, que una llum més brillant que el sol m’envoltava a mi i als que m’acompanyaven. Tots vam caure a terra, i jo vaig sentir una veu que em deia en hebreu: “Saule, Saule, per què em perseguixes? De pegar patades a l’agulló, estàs fent-te mal a tu mateix”. Però jo li vaig preguntar: “Senyor, qui eres?”, i ell em va dir: “Soc Jesús, a qui estàs perseguint”» (Fets 26:12-15).f

13 Abans que tot açò passara, per dir-ho aixina, Pau li havia estat pegant «patades a l’agulló». Per a entendre-ho, quan un animal de càrrega li pegava patades a l’agulló, que era la punta afilada de la vara que s’utilitzava per a dirigir-lo, acabava ferint-se innecessàriament. De la mateixa manera, Pau estava danyant-se espiritualment a l’anar en contra de la voluntat de Déu. El fet que Jesús se li apareguera a Pau de camí a Damasc va fer que este home sincer però equivocat canviara la seua manera de pensar (Jn. 16:1, 2).

14, 15. Què va dir Pau sobre els canvis que havia fet en la seua vida?

14 Pau li va explicar a Agripa com la seua vida havia canviat per complet al dir: «No vaig desobeir la visió celestial, sinó que vaig anar primer als habitants de Damasc i després als de Jerusalem, i també a tota la regió de Judea i a les nacions, per a fer-los saber que havien de penedir-se i tornar a Déu demostrant amb fets el seu penediment» (Fets 26:19, 20). Durant anys, Pau va complir la comissió que Jesús li va donar aquell dia de camí a Damasc. Aquells que van respondre a les bones notícies que Pau els va predicar es penediren de la seua conducta immoral i deshonesta, i començaren a fer la voluntat de Déu. Estos hòmens i dones arribaren a ser bons ciutadans, ja que obeïen la llei del Cèsar i promovien la pau.

15 Aixina i tot, als adversaris de Pau no els importaven gens els beneficis que havien conseguit les persones gràcies a la seua predicació. Per esta raó Pau va dir: «És per això que els jueus m’agarraren en el temple i intentaren matar-me. No obstant, gràcies a l’ajuda de Déu, fins al dia de hui continue donant testimoni tant a grans com a xicotets» (Fets 26:21, 22).

16. Com podem imitar a Pau si ens toca parlar sobre les nostres creences amb jutges o governants?

16 Com a cristians, hem d’estar «sempre a punt per a presentar una defensa» de la nostra fe (1 Pe. 3:15 TNM). Si haguérem de parlar de les nostres creences amb jutges o governants, podríem imitar l’exemple de Pau quan va parlar amb Agripa i Festus. Podríem dir-los de manera respectuosa com ens ha ajudat la Bíblia a ser millors persones tant a nosaltres com a altres persones que han acceptat la veritat. Açò podria fer que el veredicte dels jutges i altres governants siga més favorable.

«Em convenceries per a que em fera cristià» (Fets 26:24-32)

17. Com va reaccionar Festus a la defensa de Pau, i de quina manera pareguda reacciona molta gent hui en dia?

17 Festus i Agripa no es van quedar indiferents a l’escoltar les paraules de Pau. Fixem-nos en el que va passar a continuació: «Mentres Pau deia açò en la seua defensa, Festus va dir amb veu forta: “Tu no estàs bé, Pau! Tant d’estudiar t’ha fet perdre el cap!”» (Fets 26:24). Hui en dia, moltes persones reaccionen igual que Festus. Pensen que som uns ignorats perquè ensenyem el que diu la Bíblia. A més, a la gent amb estudis a sovint se li fa difícil acceptar l’ensenyança bíblica de la resurrecció.

18. Com li va contestar Pau a Festus, i com va reaccionar Agripa?

18 Però Pau li va contestar: «Excel·lentíssim Festus, no he perdut el cap. El que dic és cert i coherent. De fet, el rei a qui em dirigisc amb tanta llibertat coneix molt bé estes coses [...]. Rei Agripa, creus en el que diuen els Profetes? Jo sé que creus». En això, Agripa li va dir: «En poc de temps, em convenceries per a que em fera cristià» (Fets 26:25-28). No sabem si estes paraules del rei Agripa van ser sinceres o no, però sí que van demostrar l’efecte profund que van tindre en ell.

19. A quina conclusió arribaren Festus i Agripa?

19 En això, Agripa, Festus i els que estaven amb ells es van alçar, donant a entendre que l’audiència havia acabat. «Mentres se n’anaven, es deien els uns als altres: “Este home no ha fet res que meresca la mort ni la presó”. I Agripa li va dir a Festus: “Si este home no haguera apel·lat al Cèsar, hauria pogut quedar lliure”» (Fets 26:31, 32). Els dos havien arribat a la conclusió que Pau era innocent, i és possible que des d’eixe moment en avant tractaren amb més consideració als cristians.

20. Quins beneficis va tindre el testimoni que Pau va donar davant dels governants de Judea?

20 Sembla que cap dels governants mencionats en este relat va acceptar les bones notícies del Regne de Déu. Vol dir açò que no va servir de res que Pau presentara la seua defensa davant d’ells? D’això res! El fet que Pau estiguera «davant de reis i de governants» en Judea va permetre que es predicara a persones que d’altra manera no hagueren escoltat la veritat (Lluc 21:12, 13). A més, les seues experiències i la fe que va demostrar al passar per proves van animar els germans i les germanes (Fili. 1:12-14).

21. Quins bons resultats podem obtindre si continuem predicant a pesar de les dificultats?

21 Hui en dia passa lo mateix. Podem tindre resultats molt bons si continuem predicant a pesar de les proves i l’oposició. És possible que prediquem a funcionaris que d’altra manera difícilment tindrien l’oportunitat d’escoltar el missatge. Per altra part, el nostre exemple d’aguant i fidelitat serà una font d’ànim per als nostres germans i germanes, i els motivarà a continuar donant un testimoni complet del Regne de Déu amb més valentia.

EL GOVERNADOR ROMÀ PORCI FESTUS

Les úniques referències que tenim de testimonis presencials sobre Porci Festus provenen del llibre de Fets dels Apòstols i dels escrits de Flavi Josep. Festus va succeir a Fèlix com a procurador, o governador, de Judea aproximadament en l’any 58 i va morir uns dos o tres anys després mentres encara estava en el càrrec.

Porci Festus.

A diferència del governador anterior, Fèlix, i del posterior, Albí, sembla que, en termes generals, Festus va ser un governador prudent i capaç. Quan va començar a governar, Judea estava plena de lladres. Per això, segons explica Flavi Josep, «Festus [...] es va posar l’objectiu de fer que el seu territori fora més segur. Va capturar a la gran majoria dels lladres i va acabar amb molts d’ells».h Mentres va ser governador, els jueus construïren un mur per a evitar que el rei Agripa poguera vore el que passava en el recinte del temple. Encara que en un inici Festus va manar que llevaren el mur, després va permetre que els jueus preguntaren a l’emperador romà Neró si podien mantindre’l.

Encara que Festus va ser molt ferm amb els criminals i els rebels, va estar dispost a fer coses injustes per tal d’agradar als jueus, almenys en el cas de Pau.

h Del llibre: The Works of Josephus Complete and Unabridged, traduït a l’anglés per William Whiston.

EL REI HERODES AGRIPA II

El rei Agripa que es menciona en el capítol 25 de Fets era el rei Herodes Agripa II, besnet d’Herodes el Gran i fill de l’Herodes que va atacar la congregació de Jerusalem 14 anys abans (Fets 12:1). Ell va ser l’últim rei d’este llinatge.

El rei Herodes Agripa II.

En l’any 44, quan Agripa tenia 17 anys i estava sent educat en la cort de l’emperador Claudi en Roma, va morir son pare. Com era massa jove per a heretar el regnat de son pare, els consellers romans van suggerir que es nomenara un governador romà en el seu lloc. No obstant, tal com explica Flavi Josep, Agripa va intervindre a favor dels jueus i va representar els seus interessos a pesar d’estar en Roma.

Al voltant de l’any 50, l’emperador Claudi va nomenar rei a Agripa sobre Calcis, i en l’any 53 també sobre Iturea, Traconítida i Abilene. Agripa també va rebre autoritat per a supervisar el temple de Jerusalem, i això incloïa poder designar qui seria el gran sacerdot. Quan l’emperador Neró va succeir a Claudi, també va ampliar el territori d’Agripa per a que governara algunes parts de Galilea i Perea. En el moment que Agripa va escoltar la defensa de Pau en Cesarea, estava amb la seua germana Berenice, qui havia deixat al seu home, el rei de Cilícia (Fets 25:13).

En l’any 66, quan Agripa va tractar de detindre la rebel·lió dels jueus en contra de Roma, ell mateix es va convertir en l’objectiu dels atacs rebels. Aixina que no li va quedar més remei que posar-se de part dels romans. Després que els romans detingueren la rebel·lió, Vespasià, el nou emperador, li va donar a Agripa encara més territoris com a recompensa.

a Consulta el quadro «El governador romà Porci Festus».

b Ací, la paraula que es traduïx com a «tribunal» es referix a una plataforma amb una cadira a on s’assentava el jutge. Esta posició elevada li donava pes al veredicte i transmetia la idea que la decisió que es prenia era irrevocable. Pilat es va assentar en un tribunal com este per a avaluar els càrrecs contra Jesús.

c Consulta el quadro «Apel·lacions dels nostres dies a favor de l’adoració verdadera».

d Consulta el quadro «El rei Herodes Agripa II».

e Quan Pau es va fer cristià, va acceptar a Jesús com el Messies. Per això, els jueus veien a Pau com un apòstata, perquè ells havien rebutjat a Jesús (Fets 21:21, 27, 28).

f Respecte al que Pau va dir sobre viatjar «cap al migdia», un erudit va mencionar: «Normalment un viatger descansava durant el migdia, que era la part més calorosa del dia, sempre que no tinguera alguna cosa molt important que fer. Açò ens ajuda a entendre lo decidit que estava Pau a perseguir els cristians» (The Acts of the Apostles-Revised Edition, de William Barclay).

    Publicacions en valencià (1993-2025)
    Tancar sessió
    Iniciar sessió
    • valencià
    • Compartir
    • Configuració
    • Copyright © 2025 Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania
    • Condicions d'ús
    • Política de privacitat
    • Opcions de privacitat
    • JW.ORG
    • Iniciar sessió
    Compartir