La mà de Jehovà no té límits

1. Com va demostrar Moisés que confiava en Jehovà quan va traure d’Egipte als israelites?

ENTRE els exemples de fe que es mencionen en el llibre d’Hebreus, destaca el de Moisés (Heb. 3:2-5; 11:23-25). Quan va traure d’Egipte als israelites, va demostrar fe al no deixar-se intimidar pel faraó i el seu exèrcit. Més bé, va confiar plenament en Jehovà al guiar el poble a través del mar Roig i després en el desert (Heb. 11:27-29). Encara que la majoria d’israelites va deixar de confiar que Jehovà cuidaria d’ells, Moisés no. I Jehovà no el va decepcionar, perquè va donar als israelites aliment i aigua per a que sobrevisqueren en el desert (Èxo. 15:22-25; Sal. 78:23-25).a

2. Per què li va preguntar Déu a Moisés: «És que la mà de Jehovà té límits»? (Nombres 11:21-23)

² Però encara que Moisés tenia una fe forta, un any després de ser alliberats d’Egipte, va començar a dubtar de la capacitat de Jehovà per a proveir-los carn. Probablement es preguntava: «D’on traurà Jehovà carn per a alimentar a milions de persones en el desert?». I Jehovà no va tardar en respondre-li dient: «És que la mà de Jehovà té límits?» (llig Nombres 11:21-23). Ací, l’expressió «la mà de Jehovà» es referix a l’esperit sant de Déu, és a dir, el poder que utilitza per a complir la seua voluntat. En efecte, és com si Jehovà li estiguera preguntant: «De deveres creus que no puc fer el que he dit que faré?».

3. Per què és important que analitzem el que els va passar a Moisés i els israelites?

³ I tu? T’has preguntat alguna volta si Jehovà cobrirà les teues necessitats o les de la teua família? Tant si t’ho has preguntat com si no, farem bé d’examinar l’experiència de Moisés i els israelites, els quals no confiaren en la capacitat de Déu per a cuidar-los. També vorem alguns principis bíblics que ens ajudaran a confiar que Jehovà sempre cuidarà de nosaltres.

QUÈ APRENEM DE MOISÉS I ELS ISRAELITES?

4. Per què molts començaren a dubtar de la capacitat de Jehovà per a cobrir les seues necessitats?

⁴ Analitzem el context. Feia prou de temps que la nació d’Israel i una «gran quantitat de gent» no israelita estaven viatjant pel desert des d’Egipte fins a la terra promesa (Èxo. 12:38; Deut. 8:15). Els no-israelites es van cansar de menjar sempre mannà, i molts israelites s’uniren a la queixa (Nom. 11:4-6). Van començar a trobar a faltar els aliments que tenien en Egipte. Com la gent no parava de queixar-se, Moisés es va sentir obligat a buscar carn per a tots, però no sabia a on (Nom. 11:13, 14).

5, 6. Què aprenem de la influència que exerciren els no-israelites en el poble d’Israel?

⁵ La falta d’apreci dels no-israelites aparentment va influir en el poble d’Israel. A nosaltres també ens podria influir la falta d’apreci dels altres i deixar d’estar satisfets amb el que Jehovà ens dona. Això podria passar-nos si enyorem les coses que teníem o si envegem el que tenen els altres. No obstant això, serem més feliços si aprenem a estar satisfets amb el que tenim a pesar de les nostres circumstàncies en la vida.

⁶ Els israelites haurien d’haver recordat que Déu els havia assegurat que, quan arribaren a la terra promesa, tindrien de tot en abundància. Eixa promesa es compliria quan arribaren i no mentres viatjaven pel desert. De la mateixa manera, en comptes de centrar-nos en el que potser ara no tenim, faríem bé de meditar en el que Jehovà ha promés donar-nos en el nou món. També faríem bé de reflexionar en els textos que ens ajuden a enfortir la nostra confiança en Jehovà.

7. Per què podem estar segurs que la mà de Jehovà no té límits?

⁷ Ara bé, potser et preguntes per què Déu li va dir a Moisés: «És que la mà de Jehovà té límits?». Probablement, Jehovà estava ajudant a Moisés a reflexionar no només en la força de la seua mà poderosa, sinó també en el seu alcanç. Déu podia proveir carn en abundància per als israelites a pesar d’estar enmig del desert, i ho va demostrar «amb mà forta i amb braç poderós» (Sal. 136:11, 12). Aixina que quan passem per una situació difícil, podem estar segurs que Jehovà podrà ajudar-nos a cada un de nosaltres sense importar on estiguem (Sal. 138:6, 7).

8. Com podem evitar caure en el mateix error que van cometre molts israelites en el desert? (Mira també la il·lustració.)

⁸ Jehovà no va tardar en proveir-los carn, de manera que el poble va tindre guatles en abundància. No obstant això, els israelites no li van donar les gràcies a Déu per este milacre. En comptes d’això, es deixaren portar per l’avarícia i començaren a arreplegar guatles sense parar. Com a conseqüència, Jehovà es va enfadar molt amb «els qui havien desitjat més menjar» i els va castigar (Nom. 11:31-34). Què podem aprendre d’este exemple? Que no hem de permetre que l’avarícia s’apodere de nosaltres. Tant si som rics com si som pobres, la nostra prioritat hauria de ser acumular «tresors en el cel». Per a conseguir-ho, hem d’enfortir la nostra amistat amb Jehovà i amb Jesús (Mat. 6:19, 20; Lluc 16:9). Si ho fem, podem estar segurs que Jehovà cobrirà les nostres necessitats.

9. Per què podem confiar plenament en l’ajuda de Déu?

⁹ Jehovà sempre està dispost a ajudar el seu poble, però això no significa que mai tindrem problemes econòmics ni passarem fam.b Aixina i tot, Jehovà no ens abandonarà mai. Siga quina siga la prova que afrontem, ell sempre ens donarà les forces per a aguantar-la. Per a comprendre esta veritat, analitzem dos situacions que demostren que la mà de Jehovà no té límits a l’hora de cobrir les nostres necessitats: 1) quan afrontem problemes econòmics i 2) quan pensem en les necessitats futures.

A L’AFRONTAR PROBLEMES ECONÒMICS

10. Quins problemes econòmics podríem afrontar?

¹⁰ És d’esperar que les condicions econòmiques empitjoren a mesura que s’acosta la fi d’este sistema. La inestabilitat política, els conflictes armats, els desastres naturals o una nova pandèmia podrien portar problemes inesperats com perdre la nostra faena, les nostres possessions o la nostra casa. Pot ser que hagem de buscar una altra faena en la nostra zona o pensar en mudar-nos amb la nostra família per a poder tindre lo necessari. Què pot ajudar-nos a prendre decisions que demostren que confiem en Jehovà?

11. Què ens ajudarà a fer front als problemes econòmics? (Lluc 12:29-31)

¹¹ Lo millor que podem fer és contar-li les nostres preocupacions a Jehovà (Prov. 16:3). Demanem-li la saviesa necessària per a prendre bones decisions i la calma per a deixar d’angoixar-nos excessivament per la nostra situació (llig Lluc 12:29-31). També li podem demanar que ens ajude a estar contents amb les coses bàsiques (1 Tim. 6:7, 8). Busquem articles en les nostres publicacions o en jw.org que ens donen idees sobre què fer davant dels problemes econòmics.

12. Quines preguntes hauríem de fer-nos per a poder prendre la millor decisió per a la nostra família?

¹² Alguns s’han sentit temptats a acceptar una faena que implica mudar-se llunt de la seua família, però això a sovint ha sigut un error. Abans d’acceptar una nova faena, hauríem de tindre en compte no només els beneficis econòmics, sinó també el cost espiritual (Lluc 14:28). Preguntem-nos: «Si me’n vaig a viure llunt, com afectarà açò al meu matrimoni? Podré anar a les reunions, eixir a predicar i passar temps amb els germans i les germanes?». Si tenim fills, també és important que ens preguntem: «Com criaré els meus fills en “la disciplina i els consells de Jehovà” si no estic amb ells?» (Efe. 6:4 TNM). A l’hora de prendre una decisió, és millor que ens deixem guiar per la manera de pensar de Déu i no per la de la nostra família i amics que no respecten els principis bíblics.c Tony, un germà que viu en un país d’Àsia, va rebre algunes ofertes de treball temptadores en l’estranger. No obstant això, després d’orar sobre l’assumpt i analitzar-lo amb la seua dona, va decidir rebutjar-les i esforçar-se per reduir els gastos. Al reflexionar en la decisió que va prendre, Tony diu: «He tingut el privilegi d’ajudar algunes persones a conéixer la veritat, i els nostres fills estimen molt a Jehovà. La nostra família ha aprés que, sempre que visquem a l’altura de les paraules de Mateu 6:33, Jehovà s’ocuparà de nosaltres».

AL PENSAR EN LES NECESSITATS FUTURES

13. Què seria raonable que férem ara per a quan siguem majors?

¹³ Quan pensem en com serà la nostra vida quan ens fem majors, podríem començar a dubtar en el poder de Jehovà per a cuidar-nos. La Bíblia ens anima a treballar i esforçar-nos per a tindre cobertes les necessitats futures (Prov. 6:6-11). Si tenim la possibilitat, estaria bé que estalviàrem un poquet per al futur. És deveres que els diners ens donen cert grau de protecció, però hauríem d’evitar convertir-los en el centre de la nostra vida (Ecl. 7:12).

14. Per què hauríem de tindre presents les paraules d’Hebreus 13:5 a l’hora de pensar en les nostres necessitats futures?

¹⁴ Jesús va explicar que acumular diners i no ser «ric als ulls de Déu» és un poctrellat (Lluc 12:16-21). Per començar, ningú pot saber què passarà demà (Prov. 23:4, 5; Jau. 4:13-15). A més, Jesús va dir que tots els qui volgueren ser els seus seguidors haurien d’estar dispostos a renunciar a les seues possessions (Lluc 14:33). Els cristians del segle I que vivien en Judea van estar dispostos a fer açò (Heb. 10:34). En l’actualitat, molts germans han hagut de sacrificar la seua seguretat econòmica per no votar a un partit polític (Apoc. 13:16, 17). Què els ha ajudat a fer-ho? La seua confiança absoluta en la següent promesa de Jehovà: «Mai et deixaré i de cap manera t’abandonaré» (llig Hebreus 13:5 TNM). Fem bé de pensar en les nostres necessitats futures, però si passa alguna cosa que no esperem, confiem en Jehovà.

15. Quin punt de vista equilibrat haurien de tindre els pares cap als seus fills? (Mira també la il·lustració.)

¹⁵ En algunes cultures, els matrimonis tenen fills principalment per a que cuiden d’ells quan siguen majors. Per dir-ho d’alguna manera, consideren els seus fills «un pla de jubilació». Però la Bíblia diu que els pares haurien de cobrir les necessitats dels seus fills (2 Cor. 12:14). Per descomptat, els pares necessitaran ajuda quan siguen majors, i molts fills estan dispostos a fer-ho (1 Tim. 5:4). Ara bé, els pares que estimen a Jehovà entenen que seran més feliços si ajuden els seus fills a ser bons cristians, en comptes d’educar-los per a que els mantinguen en la vellea (3 Jn. 4).

16. Com poden els pares preparar els seus fills per a que siguen autosuficients econòmicament? (Efesis 4:28)

¹⁶ Quan ensenyeu als vostres fills a ser autosuficients econòmicament, demostreu amb el vostre exemple que confieu en Jehovà. Mostreu-los des de ben xicotets el valor de ser treballadors (Prov. 29:21; llig Efesis 4:28). A mesura que es facen majors, ensenyeu-los a esforçar-se en l’escola. En les nostres publicacions, els pares cristians trobareu principis bíblics que ajudaran els vostres fills a prendre bones decisions respecte als estudis que cursaran. D’esta manera, estaran més preparats per a cobrir les seues necessitats i participar plenament en la predicació.

17. De què podem estar segurs?

¹⁷ Els qui confiem en Jehovà i posem en pràctica el que ell diu podem estar segurs que pot i vol cobrir les nostres necessitats. És d’esperar que, a mesura que s’acoste la fi d’este sistema, es pose a prova la nostra confiança en Jehovà. Però sense importar el que vinga, estiguem decidits a confiar que Jehovà utilitzarà el seu poder per a satisfer les nostres necessitats. Podem estar segurs que la seua mà no té límits i que el seu braç poderós ens ajudarà allà on estiguem.