Per què hauria de demanar consell?

1. Segons Proverbis 13:10 i 15:22, com podem prendre bones decisions i fer que els nostres plans arriben a bon port?

TOTS volem prendre bones decisions i que els nostres plans arriben a bon port. La Paraula de Déu ens diu com conseguir-ho (llig Proverbis 13:10; 15:22).

2. Què promet fer Jehovà per nosaltres?

² Per descomptat, aquell que millor pot aconsellar-nos és el nostre Pare, Jehovà. Aixina que si necessitem saviesa, hem de demanar-li-la a ell. De fet, ell ens promet: «T’aconsellaré, els meus ulls vetlaran per tu» (Sal. 32:8). Estes paraules mostren que Jehovà no només ens dona consells, sinó que també ens ajuda a posar-los en pràctica perquè s’interessa per nosaltres.

3. Què analitzarem en este article?

³ En este article, vorem com Jehovà ens aconsella a través de la seua Paraula contestant a estes quatre preguntes: 1) Quina qualitat és molt necessària per a beneficiar-nos d’un bon consell? 2) Qui pot aconsellar-nos bé? 3) Com podem demostrar que realment volem el consell? 4) Per què hauríem d’evitar que altres decidisquen per nosaltres?

UNA QUALITAT MOLT NECESSÀRIA

4. Quina qualitat és necessària per a beneficiar-nos dels bons consells?

⁴ Tots hem de ser humils per a beneficiar-nos dels bons consells. Esta qualitat és necessària per a reconéixer que potser no tenim ni l’experiència ni el coneixement per a prendre una bona decisió pel nostre compte. Si no som humils, Jehovà no podrà ajudar-nos, i qualsevol consell que llegírem en la seua Paraula ens entraria per una orella i ens eixiria per l’altra (Miq. 6:8; 1 Pe. 5:5). Però si som humils, estarem dispostos a escoltar els consells de la Bíblia i beneficiar-nos d’ells.

5. Què podria haver fet orgullós al rei David?

⁵ Vegem el que podem aprendre de l’exemple del rei David. Els seus èxits l’haurien pogut fer orgullós. Per exemple, prou abans de pujar al tron ja era conegut per ser un bon músic, fins i tot li van demanar que tocara per al rei (1 Sam. 16:18, 19). Després que Jehovà l’escollira per a ser el següent rei, li va donar el seu esperit sant (1 Sam. 16:11-13). També va arribar a ser molt famós per derrotar els seus enemics, entre ells el gegant filisteu Goliat (1 Sam. 17:37, 50; 18:7). Un home orgullós que haguera conseguit totes estes coses hauria pogut pensar que no necessitava que ningú l’aconsellara, però eixe no va ser el cas de David.

6. Com sabem que David estava dispost a escoltar els consells? (Mira també la il·lustració.)

⁶ Després de ser coronat rei, David va triar com a amics hòmens que l’aconsellaren bé (1 Cròn. 27:32-34). Açò no ens sorprén, perquè David ja havia demostrat que estava dispost a fer cas dels bons consells. De fet, no només estava dispost a acceptar els consells que li donaven els hòmens, sinó que també els que li donaven les dones, com va ser el cas d’Abigaïl. Ella era la dona de Nabal, un home maleducat, desagraït i egoista. Com David era humil, va acceptar el bon consell d’esta dona i es va evitar una massacre (1 Sam. 25:2, 3, 21-25, 32-34).

7. Quines lliçons podem aprendre de David? (Eclesiastés 4:13; mira també les il·lustracions.)

⁷ De David podem aprendre algunes lliçons. Una seria que hem d’estar dispostos a fer cas dels bons consells sense importar qui ens els done (llig Eclesiastés 4:13). Posem per cas que, com David, tenim algun do o cert grau d’autoritat. A pesar d’això, mai hauríem de pensar que ho sabem tot i que no necessitem que ens aconsellen. Si ho férem, probablement cometrien grans errors que ens causarien problemes a nosaltres i a la gent que ens envolta.

QUI POT ACONSELLAR-ME BÉ?

8. Per què era Jonatan el més indicat per a aconsellar a David?

⁸ Vegem una lliçó més que podem aprendre de l’exemple de David. Ell va escoltar el consell de persones que tenien una bona amistat amb Jehovà i que a més comprenien perfectament la situació que estava afrontant. Per exemple, quan volia saber si podria tornar a recuperar l’amistat amb el rei Saül, David va fer cas del consell de Jonatan, el fill del rei. Per què era ell el més indicat per a donar-li un bon consell? Perquè no només tenia una bona amistat amb Jehovà, sinó que també coneixia bé a Saül (1 Sam. 20:9-13). Què aprenem d’açò?

9. Segons Proverbis 13:20, a qui podríem acudir per a que ens aconselle bé? Explica-ho.

⁹ Quan necessitem consell, farem bé en consultar a algú que tinga una bona amistat amb Jehovà i que a més conega bé l’assumpt (llig Proverbis 13:20).a Per exemple, suposem que un germà jove vol casar-se. Qui podria aconsellar-lo bé? Un amic fadrí podria ajudar-lo si basa el seu consell en els principis bíblics. Però és més probable que reba un consell més específic i pràctic si li’l demana a un matrimoni madur que el conega bé i que faça temps que estiguen feliçment casats.

10. Què analitzarem a continuació?

¹⁰ Fins ara, hem vist quina qualitat és molt necessària per a rebre un bon consell i qui seria el més indicat per a donar-nos-el. A continuació, analitzarem com demostrem que realment volem que ens aconsellen i si hauríem de demanar-li a algú que decidisca per nosaltres.

COM DEMOSTRE QUE REALMENT VULLC EL CONSELL?

11, 12. a) Què hauríem d’evitar fer a l’hora de demanar consell? b) Què va fer el rei Roboam quan va haver de prendre una decisió important?

¹¹ A voltes, una persona podria aparentar que vol que l’aconsellen, però en realitat el que vol és que li confirmen el que ja ha decidit. Si fa açò, estarà demostrant que no vol el consell. Aixina que faria bé d’aprendre del que li va passar al rei Roboam.

¹² Roboam va succeir a Salomó com a rei d’Israel. Va heretar una nació que havia sigut pròspera, però els seus súbdits sentien que l’anterior rei els havia explotat. Aixina que van acudir a Roboam per a que els alleugerira la càrrega, i ell els va contestar que necessitava temps per a decidir-ho. Lo primer que va fer va estar molt bé: demanar consell a les persones d’experiència que havien ajudat a son pare, Salomó (1 Re. 12:2-7). Però va rebutjar el consell que li donaren. Per quina raó? Potser perquè ja tenia decidit el que volia fer i esperava que els hòmens d’experiència li donaren la raó. Siga com siga, no es va quedar conforme i va acudir a demanar consell als jóvens de la seua edat (1 Re. 12:8-14). Al final, li va contestar al poble exactament el que li havien dit els jóvens. Com a resultat, la nació es va dividir en dos, i Roboam no es va llevar els problemes de damunt (1 Re. 12:16-19).

13. Com demostrem que realment volem que ens aconsellen?

¹³ Què aprenem de l’exemple de Roboam? Que quan demanem consell, hem de demostrar que realment el volem. I això com es fa? Pensa, quan demanes consell, com reacciones? L’acceptes? O, el rebutges immediatament perquè no t’apanya? Vegem un cas pràctic.

14. Què no hem d’oblidar quan demanem consell? Posa un exemple. (Mira també la il·lustració.)

¹⁴ Imaginem que a un germà li han fet una bona oferta de treball. Abans d’acceptar-la li demana a un ancià que l’aconselle. La faena implicaria passar a sovint setmanes fora de casa. L’ancià li recorda que la seua responsabilitat principal com a cap de casa és cuidar de les necessitats espirituals de la seua família (Efe. 6:4; 1 Tim. 5:8). Ara resulta que al germà no li apanya el que li diu l’ancià i va a buscar el consell d’altres fins que troba a algú que li diu el que vol sentir. Amb esta actitud, ¿demostra el germà que realment vol el consell o simplement està buscant a algú que li regale les orelles? No oblidem que el nostre cor és enganyós (Jer. 17:9). Aixina que, a voltes, els consells que més necessitem són els que menys volem escoltar.

HAURIA DE DEMANAR ALS ALTRES QUE DECIDISQUEN PER MI?

15. Què hauríem d’evitar fer, i per què?

¹⁵ Tots tenim la responsabilitat de prendre les nostres pròpies decisions (Gàl. 6:4, 5). Com hem vist, abans de prendre una decisió, una persona sàvia acudirà en busca de consell a la Paraula de Déu i també a cristians madurs. No obstant això, hem d’anar amb compte de no demanar a ningú que decidisca per nosaltres. Alguns podrien fer-ho preguntant directament a una persona de la seua confiança: «Què faries tu en el meu cas?». Altres podrien fer-ho d’una manera més subtil prenent les mateixes decisions que ha pres una altra persona en comptes de parar-se a pensar bé en l’assumpt.

16. Què decidiren fer alguns germans de la congregació de Corint, i qui era el responsable de prendre eixa decisió? (1 Corintis 8:7, 10:25, 26)

¹⁶ Vegem una situació que es va presentar en la congregació de Corint en el segle I. Respecte a la carn que s’havia sacrificat a ídols, l’apòstol Pau va dir: «Sabem que un ídol no és res en el món i que només hi ha un Déu» (1 Cor. 8:4). Tenint açò present, alguns germans de la congregació decidiren que podien menjar la carn que s’havia oferit als ídols i que després es venia en la carnisseria. Altres van decidir no menjar-la perquè la seua consciència no els ho permetia (llig 1 Corintis 8:7, 10:25, 26). Clarament, es tractava d’una decisió personal. Pau mai els va dir als corintis que decidiren per altres ni tampoc que copiaren les decisions de ningú, ja que cada un d’ells havia «de donar comptes de si mateix a Déu» (Rom. 14:10-12).

17. Què podria passar si copiem la decisió que altres han pres? Posa un exemple. (Mira també les il·lustracions.)

¹⁷ Se’ns ocorre alguna situació pareguda hui en dia? Sí, per exemple el cas de les fraccions sanguínies. Cada cristià ha de decidir si les acceptarà o no, d’acord amb la seua consciència entrenada per la Bíblia.b Pot ser que siga un assumpt que ens coste entendre del tot, però prendre esta decisió és la nostra responsabilitat (Rom. 14:4). Si decidírem copiar el que una altra persona ha fet, podríem debilitar la nostra pròpia consciència, ja que només l’entrenarem i millorarem si la gastem (Heb. 5:14). Per tant, quan hauríem de demanar consell a germans madurs? Quan, després d’haver fet la nostra pròpia investigació, encara necessitem ajuda per a comprendre com apliquen els principis bíblics a la nostra situació.

CONTINUEM DEMANANT CONSELL

18. Què ha fet Jehovà per nosaltres?

¹⁸ Jehovà ha demostrat que confia molt en nosaltres al deixar-nos prendre les nostres pròpies decisions. Aixina i tot, també ens ha donat la seua Paraula i amics madurs que ens poden ajudar a comprendre com aplicar els principis bíblics. No hi ha dubte que Jehovà ha complit molt bé la seua responsabilitat com a Pare (Prov. 3:21-23). Ara bé, què podem fer per a demostrar-li que estem agraïts?

19. Com podem continuar fent feliç a Jehovà?

¹⁹ No hi ha dubte que als pares els encanta vore que els seus fills maduren i es convertixen en servents de Jehovà sensats, savis i servicials. De manera pareguda, a Jehovà també el fa feliç vore que continuem madurant espiritualment, buscant consell i prenent decisions que demostren el nostre amor per ell.