Aprenguem a donar bons consells

1. Qui necessita donar consell, i per què?

T’AGRADA donar consells? A alguns els encanta, mentres que a altres no els agrada gens perquè se senten incòmodes al fer-ho. Siga quin siga el cas, en algun moment tots ens vorem en la necessitat de donar-ne. Per quina raó? Perquè Jesús va dir que els seus verdaders seguidors s’identificarien per l’amor que es demostrarien els uns als altres (Jn. 13:35). I una manera de fer-ho és aconsellar als nostres germans i germanes quan ho necessiten. De fet, la Paraula de Déu diu que «la dolça amistat [...] naix d’un consell sincer» (Prov. 27:9 TNM).

2. Què han de saber fer els ancians, i per què? (Consulta també el quadro «Com donar consell en la reunió d’entre setmana».)

² Tots hem de saber donar bons consells, però en especial els ancians, perquè Jehovà, a través de Jesús, els ha nomenat pastors de la congregació (1 Pe. 5:2, 3). Una manera com ho fan és donant consells basats en la Bíblia en els seus discursos. També ho fan aconsellant les ovelletes de manera individual, inclús a aquelles que s’han apartat del ramat. Ara bé, què podem fer tots per a donar bons consells?

3. a) Com podem aprendre a donar bons consells? (Isaïes 9:6; consulta també el quadro «Imitem la manera d’aconsellar de Jesús».) b) Què analitzarem en este article?

³ Podem aprendre a donar bons consells examinant l’exemple que ens han donat alguns personatges bíblics, en especial Jesús. De fet, un dels títols que se li ha donat és el de «Meravellós Conseller» (llig Isaïes 9:6 TNM). En este article, analitzarem què podem fer quan ens demanen consell i quan no ens el demanen. També vorem la importància d’aconsellar en el millor moment i de la millor manera.

QUAN ENS DEMANEN CONSELL

4, 5. Quan algú ens demana consell, què ens hauríem de preguntar primer? Posa un exemple.

⁴ Quina podria ser la nostra primera reacció quan ens demanen consell? Potser ens sentim pagats i en seguida volem ajudar. Però primer hauríem de preguntar-nos: «Soc en este cas el més indicat per a aconsellar?». A voltes, la millor manera d’ajudar és dirigir la persona a algú que conega bé la situació en comptes de donar-li el consell nosaltres mateixos.

⁵ Vegem un exemple. Imaginem-nos que tenim un amic que es posa malalt. Ens diu quines diferents opcions de tractament té i ens pregunta quina pensem que és la millor. Potser tu ho tens clar, però ni eres metge ni estàs especialitzat en la malaltia. En eixe cas, lo millor que podries fer és ajudar-lo a buscar a algú més qualificat.

6. Què és bo que fem abans d’aconsellar?

⁶ Encara que pensem que sí que estem en posició d’aconsellar sobre cert tema, potser hauríem d’esperar un poc abans de donar-li consell a la persona que ens l’ha demanat. Per quina raó? Perquè, tal com diu Proverbis 15:28, «el just s’ho pensa abans de respondre». Però, i si pensem que ja ho tenim clar? Aixina i tot, abans d’aconsellar, hem de buscar informació, orar i reflexionar. Llavors, ens assegurarem que la nostra resposta està d’acord amb el punt de vista de Jehovà sobre l’assumpt. Fixem-nos en l’exemple del profeta Natan.

7. Què aprenem del que li va passar a Natan?

⁷ El rei David li va dir al profeta Natan que volia construir un temple a Jehovà. En seguideta, Natan li va aconsellar que ho fera, però sense consultar primer a Jehovà. I va clavar la pata, perquè Jehovà no volia que David construïra el temple (1 Cròn. 17:1-4). Tal com ens mostra este incident, quan ens demanen consell, lo més savi és ser «lents a parlar» (Jau. 1:19).

8. Per quina altra raó hauríem d’anar amb compte a l’hora d’aconsellar?

⁸ Vegem una altra raó per la qual hauríem d’anar amb compte a l’hora d’aconsellar: que si donàrem un mal consell i la cosa isquera malament, tindríem part de la culpa. Aixina que és molt important que ens assegurem que estem donant un bon consell.

QUAN NO ENS DEMANEN CONSELL

9. De què s’han d’assegurar els ancians abans de donar un consell? (Gàlates 6:1)

⁹ De quan en quan, els ancians han de prendre la iniciativa per a donar consell a un germà o una germana que haja pegat «un pas en fals» (llig Gàlates 6:1). Una nota d’estudi d’este versicle diu que una persona que ha fet això «va per mal camí, a pesar que encara no haja caigut en un pecat greu». L’objectiu dels ancians és ajudar-la a continuar servint a Jehovà i viure per sempre (Jau. 5:19, 20). No obstant això, per a que el seu consell funcione, primer han d’assegurar-se que la persona realment haja pegat un pas en fals. També han de ser conscients que el fet que la persona no decidisca com decidirien ells, no vol dir que estiga fent una cosa incorrecta als ulls de Jehovà (Rom. 14:1-4). Però si estan segurs que el germà ha pegat un pas en fals, com poden els ancians aconsellar-lo?

10-12. Què haurien de fer els ancians quan han de donar un consell que no els han demanat? Posa un exemple. (Mira també les il·lustracions.)

¹⁰ Per als ancians pot ser tot un repte donar-li un consell a una persona que no els l’ha demanat. Per exemple, eixa persona podria haver pegat un pas en fals i no ser conscient d’haver-ho fet. Aixina que abans d’aconsellar, hi han algunes coses que els ancians podrien fer per a facilitar que la persona els escolte.

¹¹ Donar un consell quan no ens l’han sol·licitat pot ser com intentar fer créixer una planta en terreny endurit. Abans de començar a sembrar, un agricultor llaura la terra. Açò la remou i la prepara per a plantar les llavors. Després les sembra i, finalment, les rega per a ajudar-les a créixer. De manera pareguda, abans que un ancià done un consell que no li han demanat, per dir-ho d’alguna manera, ha de preparar bé el terreny. Per exemple, ha de triar el moment oportú per a parlar i fer que el germà veja que s’interessa molt per ell. Si l’ancià és conegut per ser carinyós i amable, serà més fàcil que els altres accepten els seus consells.

¹² Durant la conversació, l’ancià pot continuar llaurant el terreny reconeixent que tot el món comet errors i que tots necessitem consell de tant en tant (Rom. 3:23). Amb tacte i molt de respecte, l’ancià li mostra clarament amb les Escriptures que ha pegat un pas en fals. Una volta el germà reconega que ha comés un error, l’ancià sembrarà la llavor explicant-li de manera senzilla el que ha de fer per a corregir la situació. En acabant, l’ancià regarà la llavor felicitant-lo de cor i orant amb ell (Jau. 5:15).

13. Com poden els ancians assegurar-se que la persona comprén el consell?

¹³ A voltes, el que diu l’ancià i el que entén la persona són dos coses diferents. Què pot fer l’ancià per a que això no passe? Fer preguntes amb tacte i respecte per a vore si la persona ha comprés el que volia dir-li (Ecl. 12:11). Les respostes que done ajudaran l’ancià a saber que realment ho ha entés.

ACONSELLEM EN EL MILLOR MOMENT I DE LA MILLOR MANERA

14. Per què no hauríem de donar consell quan estem enfadats?

¹⁴ Com tots som imperfectes, tard o prompte, farem o direm alguna cosa que li pegarà tort a algú (Col. 3:13). La Paraula de Déu reconeix que podria ser que a voltes inclús ens ofenguérem mútuament (Efe. 4:26). No obstant això, hauríem de resistir l’impuls d’aconsellar quan estem enfadats, perquè «l’home que està irritat no obra segons la justícia de Déu» (Jau. 1:20). Aixina que, si intentàrem aconsellar quan estem enfadats, probablement faríem més mal que bé. Açò no significa que mai hauríem de dir-li a qui ens ha ofés el que pensem i sentim. Però ens expressarem millor si ho fem quan estem calmats. Fixem-nos en l’exemple que ens va deixar un bon amic de Job, Elihú.

15. Què aprenem de l’exemple d’Elihú? (Mira també la il·lustració.)

¹⁵ Elihú es va passar dies escoltant com Job es defenia de les acusacions dels seus falsos amics. És cert que es va compadir de Job, però també es va enfadar amb ell perquè, a l’intentar demostrar la seua innocència, va dir coses de Jehovà que no eren de veres. Però Elihú va esperar que acabaren de parlar tots i després va aconsellar a Job de manera respectuosa i calmada (Job 32:2; 33:1-7). No hi ha dubte que l’exemple d’este bon amic ens ensenya una gran veritat: per a aconsellar hem de buscar el millor moment i fer-ho de la millor manera, és a dir, amb respecte i carinyo (Ecl. 3:1, 7).

CONTINUEM DONANT CONSELLS I ACCEPTANT-LOS

16. Què ens ensenya Salm 32:8?

¹⁶ El text temàtic d’este article diu que Jehovà ens aconsella i que vetla per nosaltres (llig Salm 32:8). Açò vol dir que Jehovà sempre ens dona el seu suport. No només ens dona consells, sinó que també ens ajuda a posar-los en pràctica. Que important és que imitem el seu exemple! Aixina que quan tinguem el privilegi d’aconsellar a altres, faríem bé d’imitar a Jehovà vetlant per ells i ajudant-los per a que puguen prendre bones decisions.

17. Com ens fan sentir els ancians quan ens donen consells basats en la Bíblia? (Isaïes 32:1, 2)

¹⁷ Ara més que mai, necessitem donar i rebre bons consells (2 Tim. 3:1). Els ancians que donen consells específics i basats en la Bíblia són «com corrents d’aigua en una terra àrida» (llig Isaïes 32:1, 2). I un bon amic que sap el que volem sentir, però que ens diu el que necessitem escoltar, és tan valuós com una «poma d’or amb filigranes d’argent» (Prov. 25:11). Que tots continuem cultivant la saviesa que necessitem per a donar i rebre bons consells.