Ajudem els que tenen «l’actitud correcta»

1. De quines maneres pot reaccionar la gent a les bones notícies? (Fets 13:47, 48; 16:14, 15)

EN EL segle I, moltes persones acceptaren la veritat només escoltar el missatge del Regne (llig Fets 13:47, 48; 16:14, 15). De la mateixa manera, hui en dia, algunes persones s’alegren d’escoltar les bones notícies per primera volta. També hi ha qui al principi no està dispost a escoltar el nostre missatge, però amb el temps sí que l’accepta. Siga com siga, què hauríem de fer en la predicació quan trobem algú amb «l’actitud correcta»?

2. En què es pareix la nostra obra de fer deixebles a la d’un llaurador?

² Vegem un exemple. La nostra obra de fer deixebles es pot comparar a la faena d’un llaurador. Quan arriba l’època, a més de collir els fruits que estan madurs, el llaurador també atén altres faenes, com les de llaurar i cuidar de la resta de l’hort. De manera pareguda, és normal que, quan trobem algú que està dispost a escoltar el nostre missatge, vullguem ajudar-lo a fer-se deixeble de Crist tan prompte com siga possible. Però mentrestant, també hem de continuar cultivant l’interés d’aquells que necessiten més temps per a entendre per què és important conéixer a Déu a través de la Bíblia (Jn. 4:35, 36). Una qualitat que ens ajudarà a saber com adaptar-nos millor a les necessitats de cada u és el discerniment. En este article, vorem què podem fer en la primera conversació per a ajudar els qui tenen l’actitud correcta i com ajudar-los a continuar progressant.

QUAN MOSTREN INTERÉS

3. Què hauríem de fer quan en la predicació trobem una persona interessada? (1 Corintis 9:26)

³ Quan en la predicació trobem alguna persona interessada, volem que conega a Jehovà i comence a anar pel camí de la vida tan prompte com siga possible. En eixe cas, no ens hauríem de retindre d’oferir-li un curs de la Bíblia ni de convidar-la a les nostres reunions inclús en la primera conversació (llig 1 Corintis 9:26).

4. Quina experiència mostra que hi han persones que estan dispostes a estudiar la Bíblia immediatament?

⁴ Oferim-los un curs bíblic. Hi han persones que estan dispostes a començar a estudiar la Bíblia amb nosaltres immediatament. Per exemple, un dijous, una jove del Canadà es va acostar al carretó de publicacions i va agarrar el fullet Disfruta de la vida per sempre! La germana que estava en l’exhibidor li va explicar que junt amb el fullet s’oferia un curs bíblic gratuït. La xica va mostrar interés i s’intercanviaren els números de telèfon. Eixe mateix dia, li va enviar un missatge a la germana preguntant pel curset. Quan la germana es va oferir per a quedar amb ella el cap de setmana, la jove va preguntar: «I no podria ser demà? Estic lliure». Aixina que van començar a estudiar al sendemà. Eixe mateix cap de setmana, la jove va assistir a la seua primera reunió i, després, va progressar ràpidament.

5. Què hauríem de fer si de primeres una persona no està disposta a estudiar la Bíblia? (Mira també les il·lustracions.)

⁵ Per descomptat, no podem esperar que tots els qui escolten el nostre missatge tinguen la mateixa disposició que la jove del paràgraf anterior, alguns necessitaran més temps. A voltes, en la primera conversació, només podrem parlar d’un tema que li interessa a la persona, però no hem de traure conclusions precipitades. Si mantenim una actitud positiva i continuem mostrant interés, al cap de poc temps podríem començar un curs bíblic amb ella. Ara bé, quan hauríem d’oferir-li’l? Esta mateixa pregunta es va fer a un grup de germans i germanes que són molt hàbils a l’hora de començar cursos bíblics.

6. Què podríem fer per a continuar conversant amb una persona que haja mostrat interés?

⁶ Quan se’ls va plantejar esta pregunta, els publicadors i precursors van explicar que en alguns països és millor evitar termes com estudiar, classes o lliçons quan parlem dels nostres cursos bíblics. Ells contestaren que, en comptes d’això, és millor utilitzar expressions com conversar, analitzar o conéixer millor la Bíblia. Aixina que, per a continuar parlant amb la persona podríem dir: «Potser et sorprendrà com la Bíblia respon a les preguntes importants de la vida», o preguntar: «Sabies que la Bíblia conté consells pràctics per al nostre dia a dia?». I podríem afegir: «Amb 10 o 15 minutets podràs traure-li molt de profit». A més, hauríem d’evitar termes que impliquen compromís o obligació com horari fix o totes les setmanes.

7. Què ha fet que alguns acceptaren la veritat? (1 Corintis 14:23-25)

⁷ Convidem-los a les reunions. En el temps de l’apòstol Pau, pareix que alguns acceptaren la veritat quan assistiren per primera volta a les reunions (llig 1 Corintis 14:23-25). Igualment, hui en dia, molts progressen més ràpidament quan comencen a anar a les reunions. Ara bé, quan hauríem de convidar-los a assistir? Encara que en el llibre Disfruta de la vida per sempre! se’ls convida a vindre en la lliçó 10, no cal que esperem fins a eixe punt per a fer-ho. Ja des de la primera conversació podríem convidar-los a la reunió del cap de setmana, potser dient-los el títol de la conferència pública o algun punt interessant de La Talaia d’estudi d’eixa setmana.

8. Quins detalls podríem comentar-li a una persona quan la convidem a les nostres reunions? (Isaïes 54:13)

⁸ Quan convidem a algú que té interés, hauríem d’explicar-li que les nostres reunions són diferents dels actes religiosos que coneix. Quan una estudiant de la Bíblia va assistir per primera volta a l’estudi de La Talaia, li va preguntar a la seua mestra: «El qui fa les preguntes coneix el nom de tots?». La germana li va contestar que intentem saber el nom de tots els qui formen part de la congregació, igual que ens sabem el nom de tots els membres de la nostra família. Este detall li va xocar molt a l’estudiant, perquè en la seua església això no passava. Però les nostres reunions també són diferents per altres raons (llig Isaïes 54:13). Ens reunim per a adorar a Jehovà, per a aprendre d’ell i per a animar-nos els uns als altres (Heb. 2:12; 10:24, 25). Per això, les nostres reunions estan organitzades, ensenyen coses pràctiques i no es basen en rituals (1 Cor. 14:40). Les Sales del Regne estan ben il·luminades perquè anem allí per a aprendre. I com som neutrals, no ens posicionem ni parlem a favor de cap partit polític; tampoc entrem en debats ni expressem opinions personals. Ara bé, abans de convidar l’estudiant a assistir, seria bo ensenyar-li el vídeo Què es fa a les reunions dels testimonis de Jehovà? per a que es faça una idea del que pot esperar.

9, 10. Quan convidem a algú a assistir a una reunió, què podem fer per a que se senta a gust? (Mira també la il·lustració.)

⁹ Alguns tenen por d’assistir a les reunions perquè pensen que això els obligarà a fer-se Testimonis. Si eixe fora el cas d’alguna persona que hem convidat, hauríem d’ajudar-la a entendre que ens agrada rebre visites i que no obliguem a ningú a fer o dir res que no vullga. També ens agrada que vinguen famílies amb xiquets. En les reunions, majors i xicotets rebem la mateixa ensenyança. I com els pares s’assenten amb els fills, saben en tot moment amb qui estan i què els estan ensenyant (Deut. 31:12). A més, no es fan col·lectes ni tampoc es passa el platet, sinó que seguim el manament de Jesús: «Heu rebut debades, doneu també debades» (Mat. 10:8). També podríem comentar-li que no és necessari que vinga vestida d’etiqueta, perquè Déu no es fixa en l’aparença de les persones sinó en el que hi ha en el cor (1 Sam. 16:7).

¹⁰ Si la persona decidix assistir, fem tot el que estiga en les nostres mans per a que se senta a gust. Presentem-li als ancians i a altres germans. Si ens esforcem per fer-la sentir com en casa, és més probable que vullga tornar. Durant la reunió, si no té Bíblia, compartim la nostra amb ella per a que seguisca el discurs. També podríem compartir les nostres publicacions per a que puga seguir l’estudi.

QUAN COMENCEN A ESTUDIAR LA BÍBLIA

11. Què hauríem de tindre en compte quan comencem a estudiar amb algú?

¹¹ Què hauríem de tindre en compte quan comencem a estudiar amb algú? Hauríem de ser considerats amb el seu temps i respectar el seu horari. Per exemple, si hem quedat a una hora en concret, siguem puntuals encara que la gent de la zona no ho siga. A més, seria millor que la primera sessió fora curteta. Alguns publicadors d’experiència suggerixen acabar prompte, encara que la persona vullga saber-ne més. I no hauríem de parlar massa, sinó deixar que l’amo de casa s’expresse (Prov. 10:19).

12. Quin hauria de ser el nostre objectiu quan comencem un curs bíblic?

¹² Des del principi, la nostra meta hauria de ser ajudar l’estudiant a conéixer a Jehovà i a Jesús, i estimar-los. Per a conseguir-ho, hem de dirigir l’atenció a la Paraula de Déu i no al que nosaltres pensem o sabem (Fets 10:25, 26). Per exemple, l’apòstol Pau a sovint va centrar la seua ensenyança en Jesucrist, aquell que va ser enviat per a que coneguérem a Jehovà i l’estimàrem (1 Cor. 2:1, 2). Pau també va destacar la importància d’ajudar els nous deixebles a cultivar bones qualitats, les quals es poden comparar amb l’or, la plata i les pedres precioses (1 Cor. 3:11-15). Estes qualitats tan boniques inclouen la fe, la saviesa, el discerniment i el temor de Jehovà (Sal. 19:10, 11 [vv. 9, 10 TNM]; Prov. 3:13-15; 1 Pe. 1:7). Per tant, imitem la manera d’ensenyar de Pau ajudant els nostres estudiants a cultivar una fe forta i una amistat estreta amb el nostre amorós Pare celestial (2 Cor. 1:24).

13. Com demostrem que som pacients i raonables amb els estudiants? (2 Corintis 10:4, 5; mira també la il·lustració.)

¹³ Si som pacients i raonables, imitarem la manera d’ensenyar de Jesús. Evitem fer preguntes que incomoden l’estudiant. Si hi ha algun punt que li coste entendre, podem passar-lo per alt i tornar a ell més avant. I si no està preparat per a acceptar alguna ensenyança, donem-li temps per a que li arribe al cor i arrele en ell (Jn. 16:12; Col. 2:6, 7). La Bíblia compara les ensenyances falses a una fortalesa que s’ha de tombar (llig 2 Corintis 10:4, 5; consulta també la nota de estudio «derrumbar cosas fuertemente atrincheradas»). Aixina que a l’estudiant li serà més fàcil tombar eixes creences tan arrelades si primer l’ajudem a construir una nova fortalesa basada en la confiança en Jehovà (Sal. 91:9).

QUAN ASSISTIXEN A LES REUNIONS

14. Com hem de tractar als qui comencen a assistir a les reunions?

¹⁴ Jehovà vol que tractem a tots per igual, sense importar el seu origen, cultura o nivell social (Jau. 2:1-4, 9). Per tant, hauríem de tractar amb amor als qui comencen a vindre a les reunions. Com podem fer-ho?

15, 16. Què més podem fer per a que aquells que ens visiten se senten a gust?

¹⁵ Algunes persones podrien vindre a les reunions per simple curiositat o perquè algú d’una altra zona els ha convidat. Aixina que prenem la iniciativa de saludar a qui vinga per primera volta. Siguem amigables, però que el nostre entusiasme no els faça sentir incòmodes. Convidem-los a assentar-se amb nosaltres i compartim amb ells la nostra Bíblia o altres publicacions, o si ho preferixen, donem-los una còpia. Què més podríem fer per a que se senten a gust? Tindre en compte els seus sentiments. Això és el que va fer un germà quan va saludar a un home que va visitar per primera volta una Sala del Regne. L’home li va dir que estava nerviós perquè anava amb roba informal. El germà el va tranquil·litzar i li va explicar que els testimonis de Jehovà som gent normal i corrent. Este home, que amb el temps es va batejar, no va oblidar mai eixa resposta. Ara bé, a l’hora de parlar abans o després de la reunió amb els qui ens visiten, hem de tindre en compte que hem de mostrar-los interés sense clavar-nos en assumpts personals (1 Pe. 4:15).

¹⁶ Una altra manera de fer sentir a gust aquells que ens visiten és sent respectuosos en les nostres conversacions, comentaris i assignacions quan ens referim als qui no són Testimonis o a les seues creences. Per a conseguir-ho, hem d’evitar expressions que els puguen ofendre fins al punt de no voler tornar mai més (Tit. 2:8; 3:2). Per exemple, mai voldríem tirar per terra les creences dels qui no compartixen la nostra fe (2 Cor. 6:3). Respecte a açò, els germans que fan discursos públics haurien d’anar amb peus de plom. A més, haurien de tindre present que convé explicar les paraules o conceptes que estes persones podrien no entendre.

17. Quin ha de ser el nostre objectiu quan trobem els qui tenen «l’actitud correcta»?

¹⁷ Cada dia que passa, l’obra de fer deixebles és més urgent. Per això, hem de continuar buscant les persones que tinguen «l’actitud correcta per a obtindre vida eterna» (Fets 13:48). Quan les trobem, no hauríem de retindre’ns d’oferir-los un curs bíblic i de convidar-les a les reunions. Al fer-ho, estarem ajudant-les a fer els primers passos en «el camí que du a la vida» (Mat. 7:14).