«Que el Senyor et beneïsca i et guarde» (Nombres 6:24-26)

«Que Jehovà et beneïsca i et protegisca. Que Jehovà faça brillar el seu rostre sobre tu i et mostre favor. Que Jehovà alce el seu rostre cap a tu i et done pau.» (Nombres 6:24-26, La Biblia. Traducción del Nuevo Mundo)

«Que el Senyor et beneïsca i et guarde. Que et faça veure la claror de la seua mirada i s’apiade de tu. Que fixe damunt de tu la seua mirada i et done la pau.» (Nombres 6:24-26, Bíblia valenciana. Traducció interconfessional)

Significat de Nombres 6:24-26

Estes paraules són conegudes com la benedicció sacerdotal, o benedicció d’Aaron, ja que ell va ser el primer gran sacerdot d’Israel (Èxode 28:1). Però Déu és la Font d’esta benedicció (Nombres 6:22, 23). Ell li va dir a Moisés: «Comunica això a Aaron i als seus fills: Beneïu els israelites amb aquesta benedicció». A continuació, va dir les paraules que trobem en Nombres 6:24-26. Els sacerdots fidels obeïen eixe manament diví i també honraven el nom de Déu, Jehovà.a En el versicle 27, llegim: «Quan ells [els sacerdots] pronunciaran el meu nom sobre els israelites, jo els beneiré».

«Que Jehovà et beneïsca i et protegisca.» Jehovà beneïx els seus servents protegint-los, guiant-los i donant-los una vida feliç (Proverbis 10:22). La benedicció de Nombres 6:24-26 està en singular, açò podria indicar el desig de Déu de beneir no només la nació en conjunt sinó també a cada israelita en particular.

«Que Jehovà faça brillar el seu rostre sobre tu i et mostre favor.» Demanar que Déu fera «brillar el seu rostre sobre» algú implicava demanar-li que mostrara el seu favor i aprovació a eixa persona.b La frase també pot traduir-se com: «Que el Senyor somriga sobre tu» (Nombres 6:25, Nueva Traducción Viviente). Jehovà mostra favor al seu poble tractant-lo amb bondat, compassió i misericòrdia (Isaïes 30:18).

«Que Jehovàc alce el seu rostre cap a tu i et done pau.» Jehovà alça el seu rostre cap als seus servents dirigint-los la seua atenció amorosa i donant-los pau. Segons una obra de consulta, «la paraula hebrea per a pau (xalom) no es referix simplement a una absència de conflicte sinó a felicitat i plenitud, tant físiques com espirituals».d

Per a beneficiar-se de la benedicció que trobem en estos versicles, els israelites havien d’obeir a Jehovà (Levític 26:3-6, 9). Quan ho feien, ell complia la seua part i els beneïa. Açò es va evidenciar durant la governació d’alguns reis d’Israel, com la de Salomó i la d’Ezequies (1 Reis 4:20, 25; 2 Cròniques 31:9, 10).

Els cristians ja no han de recitar esta benedicció, però poden expressar sentiments similars quan oren a Déu a favor dels altres o quan animen els germans i les germanes de la congregació (1 Tessalonicencs 5:11, 25). Jehovà no canvia, ell sempre vol beneir i protegir els seus servents fidels. Per tant, els cristians verdaders poden estar en pau, sabent que el «rostre» d’aprovació de Jehovà està brillant sobre ells.

Context de Nombres 6:24-26

El primers deu capítols del llibre de Nombres recullen les instruccions que Déu va donar als israelites mentres estaven acampats prop de la muntanya del Sinaí de camí a la terra promesa. Durant eixe període, que va durar prop d’un any, Jehovà va organitzar el poble com a nació i li va donar normes, que són conegudes com el pacte de la Llei.

A través de Moisés, Jehovà va comunicar als sacerdots —Aaron i els seus fills— com havien de beneir els israelites (Nombres 6:22, 23). A partir d’ahí, Aaron i els seus descendents utilitzaren les paraules de Nombres 6:24-26 per a beneir la nació. Amb el temps, es va convertir en una tradició que el sacerdot recitara esta benedicció després de l’últim sacrifici de cada dia.

Per a fer-te una idea general del llibre de Nombres, mira este vídeo.