Què hauríem de fer, com a cristians, si una imatge pornogràfica apareix de repent en el nostre dispositiu electrònic? Hauríem de tancar-la immediatament. Una cosa que ens ajudarà a prendre eixa acció és recordar que el que més valorem és la nostra relació amb Jehovà. En realitat, inclús imatges que normalment no consideraríem pornogràfiques podrien despertar en nosaltres pensaments immorals. Per què hauríem d’evitar-les? Perquè ni tan sols volem cometre adulteri en el nostre cor (Mt 5:28, 29). Un ancià de Tailàndia, a qui li diuen David, diu: «Quan em trobe amb esta classe d’imatges, em pregunte: “Encara que no siguen pornogràfiques, li agradarà a Jehovà que em quede mirant-les?”. Açò m’ajuda a actuar sàviament». Cultivar un temor sa a desagradar a Jehovà ens ajudarà a actuar sàviament. De fet, el temor de Déu és el començament, o fonament, de la saviesa. w23.06 pàg. 23 § 12, 13

L’expressió «entra a ta casa» probablement es referix a les congregacions. Durant la gran tribulació, Jehovà promet que ens protegirà si continuem servint-lo en unitat amb els nostres germans i germanes. Per això, no ens hem de conformar amb només tolerar els nostres germans i germanes, sinó que també ens hem d’esforçar per estimar-los. La nostra supervivència està en joc. «El gran dia» de Jehovà serà un període d’aflicció per a tota la humanitat (So 1:14, 15). Els servents de Jehovà també afrontarem dificultats, però si ens preparem ara, podrem mantindre la calma i ajudar els altres. Si tenim aguant, resistirem qualsevol repte que vinga. Si mostrem compassió, socorrerem els nostres germans donant-los el que necessiten. I a l’augmentar el nostre amor per ells, ens mantindrem units. Llavors, Jehovà ens recompensarà amb la vida eterna en un món on els desastres i les tribulacions seran coses del passat (Is 65:17). w23.07 pàg. 7 § 16, 17

La Bíblia a sovint descriu els hòmens fidels com hòmens poderosos, però fins i tot els més forts a voltes sentien que no ho eren. Per exemple, en algunes ocasions, el rei David se sentia «tan fort com una muntanya», però en altres, li «va agarrar por» (Sl 30:7 TNM). Encara que Samsó era excepcionalment fort quan Déu li donava el seu esperit, reconeixia que sense eixe poder es «tornaria feble, i seria com els altres hòmens» (Jt 14:5, 6; 16:17). Aixina que eixos hòmens fidels només foren forts gràcies al poder de Jehovà. L’apòstol Pau reconeixia que ell també necessitava el poder de Jehovà (2Co 12:9, 10). Pau tenia problemes de salut (Ga 4:13, 14). A més, també lluitava per fer el que és correcte i a voltes se sentia angoixat i temia per la seua vida (Rm 7:18, 19; 2Co 1:8, 9). Però, quan Pau era dèbil, era poderós. Com era això possible? Perquè Jehovà li donava les forces que necessitava per a aguantar les proves. w23.10 pàg. 12 § 1, 2