Octubre

T’ha costat alguna volta obeir? Al rei David, sí. Per això, li va orar a Déu: «Desperta en mi el desig d’obeir-te» (Sl 51:12 TNM). Encara que David estimava a Jehovà, a voltes li costava obeir igual que ens costa a nosaltres. Per què? Primer, perquè hem heretat la tendència a desobeir. Segon, perquè Satanàs constantment ens incita a rebel·lar-nos tal com ell va fer (2Co 11:3). I tercer, perquè estem rodejats de l’actitud desobedient d’este món, «l’esperit que ara actua en els qui són rebels» (Ef 2:2). Aixina que per a obeir a Déu i a aquells a qui se’ls ha donat autoritat, hem d’esforçar-nos per lluitar contra les nostres imperfeccions, el Diable i este món. w23.10 pàg. 6 § 1

Què podem aprendre del milacre de Jesús de convertir l’aigua en vi? Una lliçó d’humiltat. Jesús no es va vanagloriar. De fet, no va presumir mai del que feia. Més bé al contrari, era humil i sempre li donava la glòria i el mèrit a son Pare (Jn 5:19, 30; 8:28). Igual que Jesús, si som humils i no ens creiem més del que som, no presumirem de les coses que conseguim. No hem de gloriar-nos de nosaltres mateixos sinó del meravellós Déu a qui tenim el privilegi de servir (Jr 9:22, 23 [vv. 23, 24 TNM]). Hem de donar-li tot el mèrit a ell. Perquè, al cap i a la fi, què podríem fer sense l’ajuda de Jehovà? (1Co 1:26-31) Quan som humils, no hem d’atribuir-nos el mèrit de les coses bones que fem pels altres, estem satisfets de saber que Jehovà veu i valora el que fem (compara-ho amb Mateu 6:2-4; He 13:16). Està clar que a Jehovà li agrada que imitem la humiltat de Jesús (1Pe 5:6). w23.04 pàg. 4 § 9; pàg. 5 § 11, 12

L’apòstol Pau, per inspiració, va dir als cristians que es preocuparen pels interessos dels altres. Com podem posar en pràctica açò durant les reunions? Recordant que els altres també volen comentar. Mira-ho d’esta manera. Quan parles amb els teus amics, ¿acapares tota la conversació i no els deixes ni obrir la boca? Segur que no, perquè vols que ells també participen. De la mateixa manera, en les reunions volem que comenten tants com siga possible. De fet, els nostres germans i germanes s’animaran si se’ls dona l’oportunitat d’expressar la seua fe (1Co 10:24). Fem comentaris breus, i aixina permetrem que més participen. Inclús si fas un comentari breu, evita incloure massa punts. Si comentes totes les idees del paràgraf, no deixaràs res per als altres. w23.04 pàgs. 22, 23 § 11-13

Hem de recordar que és molt important continuar ajudant els altres, especialment en la predicació. Hem de ser flexibles al predicar, ja que trobem gent que té creences, actituds i cultures molt diferents. Pau va ser nomenat «apòstol a les nacions» i, per a complir amb eixa comissió, va predicar a jueus, grecs, intel·lectuals, gent del camp, dignataris i reis (Rm 11:13). Per a arribar al cor d’una audiència tan diversa, va tindre en compte la cultura, els orígens i les creences de la gent que l’escoltava. Pau es va adaptar per a que el missatge de Déu els resultara atraient (1Co 9:19-22). L’exemple de Pau ens ensenya que podem ser més efectius en la predicació si estem ben preparats i ens adaptem a les necessitats de la gent del territori. w23.07 pàg. 23 § 11, 12

La persona que mostra docilitat és forta, no dèbil. Es necessita força de voluntat per a mantindre la calma davant d’una situació difícil. La docilitat és una qualitat del «fruit de l’esperit» (Ga 5:22, 23). La paraula grega que s’ha traduït per «docilitat» a voltes s’ha utilitzat per a descriure a un cavall salvatge que ha sigut domat. El cavall ara és mans, però continua sent fort. I en el nostre cas, com podem arribar a ser persones dòcils i al mateix temps ser forts? Està clar que per nosaltres mateixos no podem. La clau està en demanar-li a Déu el seu esperit sant per a que ens ajude a cultivar esta bonica qualitat. De fet, l’experiència demostra que és possible ser dòcils i forts al mateix temps, ja que molts testimonis han reaccionat amb calma davant dels opositors, i això ha ajudat els qui ho han observat a tindre una millor opinió dels Testimonis (2Tm 2:24, 25). w23.09 pàg. 14 § 3

En una visió impactant, l’apòstol Joan va vore 24 ancians adorant a Jehovà en el cel. L’alabaven dient que és digne de rebre «la glòria, l’honra i el poder» (Ap 4:10, 11). Els àngels fidels també tenen moltes raons per a alabar i honrar a Jehovà. Com estan amb ell en el cel, han arribat a conéixer-lo bé, ja que poden vore les seues qualitats en tot el que fa. Vore a Jehovà en acció els mou a alabar-lo (Jb 38:4-7). Nosaltres també podem alabar a Jehovà en les nostres oracions dient-li el que ens agrada d’ell i per què l’admirem. Al llegir i estudiar la Bíblia, intenta identificar qualitats de Jehovà que t’atraguen en especial i després dis-li com et fan sentir (Jb 37:23; Rm 11:33). També podem alabar-lo per actuar a favor nostre i a favor dels germans de tot el món (1Sa 2:1, 2). w23.05 pàgs. 3, 4 § 6, 7

En 1919, Babilònia la Gran va deixar de tindre control sobre el poble de Déu. Aquell any, «l’esclau fidel i sensat» va entrar en escena just a temps per a donar la benvinguda a les persones de cor sincer a esta recentment inaugurada «Via Santa» (Mt 24:45-47; Is 35:8). En part, gràcies al treball dels “peons de camins” del passat, els qui van començar a anar pel camí podien augmentar el seu coneixement sobre els propòsits de Jehovà (Pr 4:18). També podien posar la seua vida en harmonia amb la voluntat de Déu. Òbviament, Jehovà no esperava que el seu poble fera els canvis necessaris de colp. Més bé, l’ha estat refinant al llarg dels anys. Que feliços estarem tots quan puguem complaure el nostre Déu amb tot el que fem! Tot camí necessita manteniment regular. Des de 1919, s’ha estat fent este manteniment en la «Via Santa» amb la intenció de facilitar que més gent puga eixir-se’n de Babilònia la Gran. w23.05 pàg. 17 § 15; pàg. 19 § 16

Els germans de la Junta Directiva han estat capacitant personalment els ajudants dels diferents comités que la componen. Estos germans ja estan duent fidelment gran part de la responsabilitat en l’organització, aixina que estan ben preparats per a continuar l’obra de cuidar les ovelles de Crist. Quan l’últim dels ungits siga endut al cel cap al final de la gran tribulació, l’adoració pura continuarà ací en la terra gràcies a la guia de Jesucrist. És cert que en eixe moment estarem sent atacats per Gog de Magog, una coalició de nacions (Ez 38:18-20). Però eixe breu atac fallarà, perquè Jehovà ens rescatarà. Sí, el poble de Déu no deixarà en cap moment d’adorar-lo. En una visió, l’apòstol Joan va vore la «gran multitud» de les altres ovelles de Crist i se li va dir que «ixen de la gran tribulació» (Ap 7:9, 14). Estem segurs que Jehovà les protegirà! w24.02 pàgs. 5, 6 § 13, 14

Què podem fer per a rebre esperit sant? Podem demanar-lo en oració, estudiar la Paraula inspirada de Déu i participar en les activitats de la seua organització dirigida per esperit. Fer tot açò ens ajudarà a cultivar «el fruit de l’esperit» (Ga 5:22, 23). Déu dona el seu esperit només als qui mantenen una conducta i manera de pensar netes. No continuaria donant-nos el seu esperit si permetérem que els pensaments impurs arrelaren en nosaltres i els duguérem a terme (1Te 4:7, 8). Tampoc hem de menysprear les profecies si volem seguir rebent l’esperit sant (1Te 5:20). En este versicle, la paraula «profecies» es referix als missatges que Déu dona a través del seu esperit, entre ells estan els missatges sobre el dia de Jehovà i lo prop que este està. Per això, no posposem este dia en la nostra ment pensant que l’Harmagedon no vindrà durant la nostra vida. Més bé, tinguem-lo ben present mantenint una bona conducta i estant ocupats realitzant «obres de devoció a Déu» (2Pe 3:11, 12). w23.06 pàg. 12 § 13, 14

Què hauríem de fer, com a cristians, si una imatge pornogràfica apareix de repent en el nostre dispositiu electrònic? Hauríem de tancar-la immediatament. Una cosa que ens ajudarà a prendre eixa acció és recordar que el que més valorem és la nostra relació amb Jehovà. En realitat, inclús imatges que normalment no consideraríem pornogràfiques podrien despertar en nosaltres pensaments immorals. Per què hauríem d’evitar-les? Perquè ni tan sols volem cometre adulteri en el nostre cor (Mt 5:28, 29). Un ancià de Tailàndia, a qui li diuen David, diu: «Quan em trobe amb esta classe d’imatges, em pregunte: “Encara que no siguen pornogràfiques, li agradarà a Jehovà que em quede mirant-les?”. Açò m’ajuda a actuar sàviament». Cultivar un temor sa a desagradar a Jehovà ens ajudarà a actuar sàviament. De fet, el temor de Déu és el començament, o fonament, de la saviesa. w23.06 pàg. 23 § 12, 13

L’expressió «entra a ta casa» probablement es referix a les congregacions. Durant la gran tribulació, Jehovà promet que ens protegirà si continuem servint-lo en unitat amb els nostres germans i germanes. Per això, no ens hem de conformar amb només tolerar els nostres germans i germanes, sinó que també ens hem d’esforçar per estimar-los. La nostra supervivència està en joc. «El gran dia» de Jehovà serà un període d’aflicció per a tota la humanitat (So 1:14, 15). Els servents de Jehovà també afrontarem dificultats, però si ens preparem ara, podrem mantindre la calma i ajudar els altres. Si tenim aguant, resistirem qualsevol repte que vinga. Si mostrem compassió, socorrerem els nostres germans donant-los el que necessiten. I a l’augmentar el nostre amor per ells, ens mantindrem units. Llavors, Jehovà ens recompensarà amb la vida eterna en un món on els desastres i les tribulacions seran coses del passat (Is 65:17). w23.07 pàg. 7 § 16, 17

La Bíblia a sovint descriu els hòmens fidels com hòmens poderosos, però fins i tot els més forts a voltes sentien que no ho eren. Per exemple, en algunes ocasions, el rei David se sentia «tan fort com una muntanya», però en altres, li «va agarrar por» (Sl 30:7 TNM). Encara que Samsó era excepcionalment fort quan Déu li donava el seu esperit, reconeixia que sense eixe poder es «tornaria feble, i seria com els altres hòmens» (Jt 14:5, 6; 16:17). Aixina que eixos hòmens fidels només foren forts gràcies al poder de Jehovà. L’apòstol Pau reconeixia que ell també necessitava el poder de Jehovà (2Co 12:9, 10). Pau tenia problemes de salut (Ga 4:13, 14). A més, també lluitava per fer el que és correcte i a voltes se sentia angoixat i temia per la seua vida (Rm 7:18, 19; 2Co 1:8, 9). Però, quan Pau era dèbil, era poderós. Com era això possible? Perquè Jehovà li donava les forces que necessitava per a aguantar les proves. w23.10 pàg. 12 § 1, 2

Si a voltes tenim sentiments de baixa autoestima, no hem d’oblidar que Jehovà ens va atraure a ell (Jn 6:44). Déu ens coneix millor que nosaltres mateixos i sap el que tenim en el cor (2Cr 6:30). Aixina que, quan ens diu que ens estima molt, podem estar segurs que és de veres (1Jn 3:19, 20). Abans de conéixer la veritat, alguns de nosaltres férem coses per les quals és possible que ens sentim culpables (1Pe 4:3). Inclús hi han germans que estan servint a Jehovà fidelment i encara han de lluitar contra les seues debilitats. I tu, sents a voltes que Jehovà no et pot perdonar? Si és aixina, et consolarà saber que alguns dels seus servents lluitaren contra sentiments similars. Per exemple, l’apòstol Pau se sentia molt desgraciat quan es parava a pensar en les seues imperfeccions (Rm 7:24). Pau ja s’havia penedit dels seus pecats i s’havia batejat, aixina i tot, es referia a ell mateix com «el més insignificant dels apòstols» i «el primer» dels pecadors (1Co 15:9; 1Tm 1:15). w24.03 pàg. 27 § 5, 6

De la mala decisió que va prendre el rei Joaix podem extraure una lliçó molt valuosa: que hem de triar amics que exercisquen una bona influència en nosaltres, és a dir, amics que estimen a Jehovà i ens animen a fer les coses que li agraden. Per descomptat, no hem de buscar amics només entre la gent de la nostra edat. Recorda que Joaix era molt més jove que el seu amic Jehoiadà. Aixina que, a l’hora de triar amics, pregunta’t: «M’ajuden a enfortir la meua fe en Jehovà? Mostren que respecten les normes de Déu i m’animen a viure a l’altura d’elles? Parlen sobre Jehovà i sobre el que ensenya la Bíblia? Em diuen només el que vull escoltar, o tenen la valentia de corregir-me si em desvie?» (Pr 27:5, 6, 17). Parlem clar, si els teus amics no estimen a Jehovà, desfés-te’n d’ells. Però, si l’estimen, no els deixes anar, perquè et faran molt de bé (Pr 13:20). w23.09 pàgs. 9, 10 § 6, 7

L’alfabet grec comença per la lletra alfa i acaba per la lletra omega. Al descriure’s com «l’Alfa i l’Omega», Jehovà ens ajuda a entendre que quan ell comença una cosa, l’acaba. Després de crear a Adam i Eva, Jehovà els va dir: «Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la» (Gn 1:28). Al revelar el seu propòsit, és com si Jehovà en eixe moment haguera dit «Alfa». Amb el temps, els descendents obedients i perfectes d’Adam i Eva omplirien la terra i la convertirien en un paradís. Eixe dia, per dir-ho aixina, Jehovà dirà «Omega». Quan Jehovà va acabar de crear «els cels, la terra i tot el que hi ha en ells», va donar una garantia. Va declarar sagrat el sèptim dia per a fer que el seu propòsit per a la humanitat i la terra es complisca. Aixina que el seu propòsit es compliria completament al final d’eixe sèptim dia (Gn 2:1-3). w23.11 pàg. 5 § 13, 14

El viatge de Babilònia a Israel era difícil, i els jueus podrien tardar uns quatre mesos en fer-lo, però Jehovà els havia promés que eliminaria qualsevol obstacle que els impedira tornar. Per a la majoria dels jueus fidels, les benediccions de tornar a Israel superaven per molt qualsevol sacrifici que hagueren de fer. Però la més gran tenia a vore amb la seua adoració. No n’hi havia cap temple dedicat a Jehovà en Babilònia. No hi havia ningun altar on els israelites pogueren fer els sacrificis que requeria la Llei mosaica. Tampoc hi havia un sacerdoci organitzat que oferira estos sacrificis. A més, la quantitat d’adoradors de Jehovà era molt inferior a la de dones i hòmens pagans, els quals no respectaven les normes de Jehovà. Aixina que els milers de jueus que estimaven a Jehovà esperaven tornar al país dels seus antepassats per a restablir l’adoració pura. w23.05 pàgs. 14, 15 § 3, 4

Per a continuar comportant-nos «com a fills de la llum», necessitem l’ajuda de l’esperit sant que Déu ens dona. Per quina raó? Perquè és tot un repte mantindre’ns nets en este món immoral (1Te 4:3-5, 7, 8). L’esperit sant pot ajudar-nos a combatre la manera de pensar d’este món, això inclou les filosofies i punts de vista que xoquen amb la manera de pensar de Déu. També ens ajuda a produir «tota classe de bondat, [i] justícia» (Ef 5:9). Una manera de rebre l’esperit de Déu és demanant-li’l en oració. Jesús va dir que Jehovà «donarà esperit sant a aquells que li’n demanen» (Lc 11:13). I també el rebem quan alabem a Jehovà en les reunions (Ef 5:19, 20). La bona influència de l’esperit sant ens ajudarà a viure d’una manera que agrade a Déu. w24.03 pàgs. 23, 24 § 13-15

Necessitem tindre més paciència? Si és aixina, com la paciència és un aspecte del fruit de l’esperit, podem demanar-li a Jehovà que ens ajude a cultivar-la (Ga 5:22, 23). Si afrontem una situació que posa a prova la nostra paciència, demanem-li esperit sant per a que ens ajude a ser pacients (Lc 11:13).També li podem demanar a Jehovà que ens ajude a vore els assumpts des del seu punt de vista i, després d’orar-li, esforcem-nos per ser pacients cada dia. Si continuem demanant paciència a Jehovà i ens esforcem per cultivar esta qualitat, més s’arrelarà en el nostre cor i formarà part de la nostra personalitat. També ens ajudarà meditar en exemples bíblics. La Bíblia conté molts exemples de persones que foren pacients. Meditar en estos relats pot ajudar-nos a demostrar paciència. w23.08 pàg. 22 § 10, 11

Jesús li va assegurar a l’apòstol Pere que Jehovà el cuidaria. Una volta ressuscitat, Jesús va fer que Pere i els altres apòstols es beneficiaren novament d’una pesca miraculosa (Jn 21:4, 6). Sense dubte, este milacre li va confirmar a Pere que Jehovà podia donar-li fàcilment les coses que necessitava. Potser en eixe moment, l’apòstol recordara les paraules de Jesús quan va dir que Jehovà proveiria a aquells que continuaren «buscant primer el Regne» (Mt 6:33). En vista d’açò, Pere va donar prioritat al seu ministeri i no al negoci de la pesca. En el Pentecostés de l’any 33, va predicar amb valentia i va ajudar milers de persones a acceptar les bones notícies (Fe 2:14, 37-41). Després d’això, va ajudar els samaritans i els gentils a acceptar el Crist (Fe 8:14-17; 10:44-48). Jehovà, verdaderament, va usar a Pere d’una manera poderosa per a atraure a la congregació gent de tota classe. w23.09 pàg. 20 § 1; pàg. 22 § 11

Uns dos anys després que els babilonis destruïren Jerusalem, el rei Nabucodonosor de Babilònia va tindre un somni molt pertorbador sobre una estàtua immensa. El va afectar tant, que va amenaçar de mort a tots els savis —i això incloïa també a Daniel— si no li deien què havia somniat i què significava (Dn 2:3-5). Daniel havia d’actuar ràpidament, si no, moltes persones perdrien la vida. Per això, «anà a demanar al rei que li concedira un temps d’espera abans de donar-li la interpretació» (Dn 2:16). Açò demostra la seua fe i valentia. De fet, no hi ha res en la Bíblia que indique que Daniel haguera interpretat somnis abans. Aixina que va demanar als seus companys «que imploraren la misericòrdia del Déu del cel respecte al coneixement d’aquest secret» (Dn 2:18). Jehovà va escoltar aquelles oracions i va ajudar a Daniel a interpretar el somni de Nabucodonosor. Tant Daniel com els seus companys se salvaren. w23.08 pàg. 2 § 4

Analitza els beneficis de ser pacient. Quan som pacients, estem més feliços i més tranquils. Aixina que la paciència pot millorar la nostra salut mental i física. Quan som pacients amb els altres, disfrutem de millors relacions i la congregació està més unida. Si algú ens provoca, no enfadar-nos fàcilment pot evitar que la situació empitjore (Sl 37:8; Pr 14:29). Però sobretot, imitarem el nostre Pare celestial i ens acostarem encara més a ell. Quina qualitat més atraient i beneficiosa és la paciència! Encara que no sempre siga fàcil demostrar-la, amb l’ajuda de Jehovà, podem continuar cultivant-la. I a mesura que esperem pacientment que vinga el nou món, estem segurs que «els ulls del Senyor vetlen els qui el veneren, els qui esperen en l’amor que els té» (Sl 33:18). Que tots estiguem decidits a continuar vestint-nos de paciència. w23.08 pàg. 21 § 7; pàg. 25 §16, 17

Jaume va argumentar que encara que un home afirmara tindre fe, ho havia de demostrar amb obres (Jm 2:1-5, 9) També va mencionar a algú que veu que al seu germà li falta roba o aliments i no l’ajuda. Encara que este home afirmara tindre fe, com no l’acompanya amb accions, la seua fe és inútil (Jm 2:14-16). Jaume va posar a Rahab com a exemple d’algú que va demostrar amb accions que tenia fe (Jm 2:25, 26). Ella havia sentit parlar de Jehovà i estava convençuda que ell estava ajudant els israelites (Js 2:9-11). Va demostrar la seua fe per les coses que va fer. Per exemple, va protegir dos espies israelites quan les seues vides corrien perill. Com a resultat, esta dona imperfecta i no israelita va ser declarada justa igual que Abraham. El seu exemple destaca la importància de tindre fe i acompanyar-la amb obres. w23.12 pàgs. 5 § 12, 13

Com a cristians, no ens conformem amb tindre només una comprensió superficial de la Bíblia. Amb l’ajuda de l’esperit sant, desitgem aprendre «inclús les coses més profundes de Déu» (1Co 2:9, 10). Aixina que, per què no comences a fer algun projecte d’estudi minuciós que t’acoste més a Jehovà? Per exemple, podries investigar de quina manera va demostrar amor als seus servents de l’antiguitat, i com demostra això que també t’estima a tu. Podries examinar quin sistema va establir Jehovà per a que l’adoraren en Israel i en què es pareix al de l’actualitat. O potser podries fer un estudi detallat de les profecies que Jesús va complir durant la seua vida i ministeri en la terra. Pots disfrutar molt d’examinar estos temes amb l’ajuda de la Guia d’estudi per als testimonis de Jehovà. Estudiar la Bíblia en profunditat pot enfortir la teua fe i ajudar-te a trobar «el coneixement de Déu» (Pr 2:4, 5 TNM). w23.10 pàgs. 18, 19 § 3-5

La paraula que l’apòstol Pere va utilitzar per a «intens» significa literalment ‘estirar’. La segona part del versicle descriu l’efecte que pot tindre eixe amor intens: cobrir els pecats dels nostres germans. És com si l’amor fora una peça extensible de tela que agarrem amb les dos mans i l’escampem més i més fins que cobrix no un, ni dos, sinó «una multitud de pecats». Cobrir és una forma descriptiva de dir perdonar. Igual que una peça de tela pot cobrir una taca, l’amor pot cobrir les debilitats i imperfeccions dels altres. El nostre amor pels altres hauria de ser lo suficientment fort com per a perdonar les imperfeccions dels nostres germans, inclús si a voltes requerix un gran esforç (Col 3:13). Quan perdonem els altres, demostrem que el nostre amor és fort i que volem agradar a Jehovà. w23.11 pàgs. 11, 12 § 13-15

Ja d’adult, el rei Josies va començar a renovar el temple. Durant els treballs, un sacerdot «va trobar el llibre de la Llei de Jehovà, que s’havia entregat a través de Moisés». Quan li’l llegiren, el rei es va sentir motivat a complir el que deia l’escriptura (2Cr 34:14, 19-21 TNM). T’agradaria llegir la Bíblia regularment? Si ja estàs llegint-te-la, com et va? T’apuntes els textos que creus que podrien ajudar-te? Quan Josies rondava els 39 anys, va cometre un error que li va costar la vida: en comptes de demanar-li a Jehovà que el guiara, va confiar en ell mateix (2Cr 35:20-25). Quina és la lliçó? Que sense importar la nostra experiència ni el temps que portem en la veritat, sempre hem de continuar buscant a Jehovà. Açò implica demanar regularment guia en oració, estudiar la Paraula de Déu i beneficiar-nos del consell de cristians madurs. Si ho fem aixina, serà més difícil que cometem errors greus i segurament serem més feliços (Jm 1:25). w23.09 pàg.12 § 15, 16

La Bíblia menciona moltes dones que donaren un bon exemple a l’hora d’estimar i servir a Jehovà. Van ser «moderades en els seus hàbits i fidels en totes les coses» (1Tm 3:11 TNM). En les seues congregacions, les germanes jóvens també poden trobar cristianes madures que són dignes d’imitar. Coneixes alguna cristiana madura que vullgues imitar? Fixa’t en les seues bones qualitats i després pensa en com pots mostrar-les. Una qualitat molt important que demostren les cristianes madures és la humiltat. Si una dona és humil, tindrà una bona relació amb Jehovà i amb els altres. Per exemple, una dona que estima el seu Pare celestial accepta humilment el principi d’autoritat que ell ha establit (1Co 11:3). Este principi aplica tant en la congregació com en la família. w23.12 pàgs. 18, 19 § 3-5

Jehovà espera que els marits estimen la seua dona i atenguen les necessitats físiques, emocionals i espirituals d’ella. Cultivar la capacitat de pensar, respectar les dones i ser confiable, t’ajudaran a ser un bon marit. Després de casar-te, podries arribar a ser pare. Què pots aprendre de Jehovà al respecte? (Ef 6:4). Per exemple, Jehovà li va dir públicament al seu fill, Jesús, que l’estimava i que tenia la seua aprovació (Mt 3:17). Si arribes a ser pare, assegura’t de dir regularment als teus fills que els estimes i felicita’ls a sovint per les coses bones que facen. Els pares que imiten a Jehovà ajuden els seus fills a convertir-se en cristians madurs. Pots preparar-te per a esta responsabilitat ara cuidant amorosament dels membres de la teua família i dels germans de la congregació, i aprenent a expressar l’amor i l’apreci que sents per ells (Jn 15:9). w23.12 pàgs. 28, 29 § 17, 18

Com la resta de la humanitat, els servents de Jehovà també afrontem dificultats i malalties. També hem d’aguantar l’oposició i la persecució dels qui odien el poble de Déu. Encara que Jehovà no ens protegix de totes les dificultats, si que promet ajudar-nos (Is 41:10). Amb la seua ajuda, inclús en les situacions més difícils, podem mantindre l’alegria, prendre bones decisions i mantindre’ns lleials a ell. Jehovà promet donar-nos el que la Bíblia anomena «la pau de Déu» (Fl 4:6, 7 TNM). Esta pau és la calma que experimentem al tindre una amistat estreta amb Jehovà i que «va més enllà del que cap ser humà pot entendre». Has orat alguna volta intensament sobre alguna cosa que t’angoixava i després t’has sentit sorprenentment tranquil? Eixe sentiment és «la pau de Déu». w24.01 pàg. 20 § 2; pàg. 21 § 4

L’amor motiva els servents fidels de Déu a alabar el seu nom de tot cor. David entenia que alabar el nom de Jehovà és lo mateix que alabar a Jehovà. Quan escoltem el nom de Déu, pensem en la classe de persona que ell és, en totes les seues boniques qualitats i en les seues meravelloses obres. David volia santificar i alabar el nom del seu Pare celestial, i volia fer-ho des «del fons del cor». Els levites també alabaven a Jehovà de tot cor. Humilment, admetien que les seues paraules no podrien expressar mai l’alabança que el sant nom de Jehovà mereix (Ne 9:5). Sense dubte, esta alabança humil i sincera va alegrar el cor de Jehovà. w24.02 pàg. 9 § 6

Jehovà no et considerarà un fracàs per no conseguir una meta que no pugues alcançar (2Co 8:12). Aprén dels successos imprevistos. No oblides el que ja has conseguit. La Bíblia diu que «Déu, que és just, no oblidarà tot el que heu fet» (He 6:10). Aixina que tu tampoc hauries d’oblidar-ho. Pensa en les coses que ja has conseguit, com ara cultivar una amistat amb Jehovà, parlar als altres sobre ell o batejar-te. Igual que has progressat i alcançat metes espirituals en el passat, pots continuar avançant en les teues metes actuals. Amb l’ajuda de Jehovà pots alcançar la teua meta. A mesura que continues esforçant-te per alcançar les teues metes espirituals, no t’oblides de disfrutar de vore com Jehovà t’ajuda i et beneïx al llarg del camí (2Co 4:7). Si no et dones per vençut, rebràs benediccions encara més grans (Ga 6:9). w23.05 pàg. 31 § 16-18

Jehovà busca maneres de demostrar-li al seu poble que l’estima i que es complau en ell. Per exemple, en les Escriptures trobem dos ocasions en les quals Jehovà li va dir a Jesús que era el seu Fill estimat i que tenia la seua aprovació (Mt 3:17; 17:5). T’agradaria escoltar a Jehovà dir-te que tens la seua aprovació? Clar, ell no ens parla des del cel, però sí a través de la seua Paraula. Podem escoltar la veu de Jehovà quan llegim les paraules de Jesús en els Evangelis. Jesús reflectia a la perfecció la personalitat de son Pare. Aixina que quan llegim que expressava la seua aprovació als seus seguidors imperfectes, podem imaginar-nos a Jehovà dient-nos eixes mateixes paraules a nosaltres (Jn 15:9, 15). Però, passar per proves no significa que hagem perdut l’aprovació de Déu. Al contrari, les proves ens donen l’oportunitat de demostrar el nostre amor i confiança en ell (Jm 1:12). w24.03 pàg. 28 § 10, 11