Novembre

De quina altra manera podem animar-nos els uns als altres en les reunions? Si tens fills xicotets, ajuda’ls a preparar-se comentaris apropiats per a la seua edat. A voltes, durant l’estudi es consideren temes seriosos, com els problemes maritals o assumpts morals. Però tal volta hi haja un paràgraf o dos en què un xiquet sí que pot comentar. També ajuda’ls a entendre que no sempre serà possible que els diguen quan alcen la mà. Explicar-los açò pot evitar que s’enfaden quan donen els comentaris a altres en comptes de donar-los-els a ells (1Tm 6:18). Tots podem preparar-nos comentaris que honren a Jehovà i animen els nostres germans (Pr 25:11). Encara que a voltes podríem contar una experiència personal breu, hauríem d’evitar parlar massa de nosaltres mateixos (Pr 27:2; 2Co 10:18). En comptes d’això, ens esforcem per centrar-nos en Jehovà, en la seua Paraula i en el seu poble en conjunt (Ap 4:11). w23.04 pàgs. 24, 25 § 17, 18

L’amor és essencial per a mantindre’ns desperts i sobris (Mt 22:37-39). L’amor per Déu ens ajuda a continuar predicant a pesar de les dificultats que això puga comportar (2Tm 1:7, 8). Com estimem els qui no compartixen la nostra fe, continuem predicant inclús per telèfon o per carta. No perdem l’esperança que algun dia la gent que ens envolta canvie i comence a fer el que és correcte (Ez 18:27, 28). A part d’estimar la gent del territori, també estimem els nostres germans. Mostrem este amor al seguir la següent exhortació bíblica: «Encoratgeu-vos i edifiqueu-vos els uns als altres» (1Te 5:11). Per a il·lustrar-ho: Els soldats lluiten colze a colze en la batalla i es donen suport. Nosaltres també ens animem els uns als altres, per això no feriríem a propòsit els nostres germans i germanes ni els tornaríem mal per mal (1Te 5:13, 15). Una altra manera de mostrar el nostre amor és respectant els ancians de la congregació (1Te 5:12). w23.06 pàg. 9 § 6; pàg. 11 § 10, 11

Una manera com podem enfortir la nostra fe és meditant en el rescat, perquè este ens garantix que les promeses de Déu es faran realitat. Quan meditem detingudament en per què es va proveir el rescat i en el gran sacrifici que això va significar per a Jehovà, s’enfortix la nostra fe en el compliment de la promesa que Déu ens ha fet de viure per sempre en un món millor. Per què diem açò? Per a contestar-ho, vegem què implica el rescat. Jehovà va enviar el seu estimat Fill primogènit —amb qui té una relació molt estreta— per a que nasquera en la terra com a humà perfecte. Mentres va estar ací, Jesús va aguantar tota classe de dificultats. I, finalment, va acabar patint una mort molt dolorosa. Quin preu més alt va pagar Jehovà! El nostre benvolgut Déu mai haguera permés que el seu Fill sofrira i morira per a donar-nos una vida millor, però molt curta (Jn 3:16; 1Pe 1:18, 19). Al pagar un preu tan alt, Jehovà s’assegurarà que la promesa de viure eternament en el nou món es faça realitat. w23.04 pàg. 27 § 8, 9

Té Jehovà el desig de ressuscitar els morts? Per descomptat que sí! De fet, va inspirar alguns escriptors de la Bíblia per a que posaren per escrit la promesa de la resurrecció (Is 26:19; Ap 20:11-13). I quan Jehovà fa una promesa, sempre la complix (Js 23:14). A més, està desitjós de ressuscitar els qui han mort. Vegem què va dir el patriarca Job. Este servent fidel estava segur que si moria, Jehovà anhelaria tornar-lo a vore (Jb 14:14, 15). Déu sent lo mateix per tots els seus servents que han mort. Té ganes de ressuscitar-los per a que disfruten d’una vida saludable i feliç. I lo mateix podem dir dels mils de milions que han mort sense tindre l’oportunitat d’aprendre la veritat sobre Jehovà (Fe 24:15). Ell també vol que es facen amics seus i que tinguen la perspectiva de viure per sempre en la terra (Jn 3:16). w23.04 pàg. 9 § 5, 6

Què pots fer per a que la teua esperança siga més forta? Per exemple, si esperes viure eternament en la terra, llig el que la Bíblia diu sobre el paradís i medita en això (Is 25:8; 32:16-18). Imagina’t com serà la vida en el nou món i que tu estàs allí. Si regularment apartes temps per a pensar en el nou món, les teues preocupacions et semblaran «momentànies i lleugeres» (2Co 4:17). La teua esperança per al futur et donarà les forces que necessites per a aguantar les proves. Ell ja t’ha donat les coses que necessites per a estar fort. Aixina que, quan necessites ajuda per a complir una assignació, aguantar una prova o mantindre l’alegria, ora a Jehovà de tot cor i busca la seua guia a través de l’estudi personal. Accepta l’ajuda dels germans i les germanes de la congregació, mantín viva la teua esperança pensant regularment en com serà la vida en el nou món. Llavors, el poder gloriós de Déu t’enfortirà i farà que ho pugues aguantar tot amb paciència i alegria (Col 1:11). w23.10 pàg. 17 § 19, 20

Tenim molts motius per a donar-li les gràcies a Jehovà en oració. Podem agrair-li totes les coses bones que tenim perquè, al cap i a la fi, tot allò que rebem de bo ve d’ell (Jm 1:17). Per exemple, podem expressar-li el nostre apreci per lo bonica que és la terra i per les meravelles de la creació. També podem donar-li les gràcies per la vida, per la nostra família, pels nostres amics, per la nostra esperança i, per descomptat, per permetre’ns disfrutar de la seua meravellosa amistat. És possible que hagem d’esforçar-nos per pensar quines raons tenim per a estar personalment agraïts a Jehovà. Vivim en un món desagraït, i la gent a sovint està més preocupada per aconseguir el que vol que per donar les gràcies pel que té. Si se’ns contagiara esta actitud, les nostres oracions es convertirien en una llista de peticions. Per a evitar que això ens passe, hem de continuar esforçant-nos per ser agraïts apreciant tot el que Jehovà fa per nosaltres (Lc 6:45). w23.05 pàg. 4 § 8, 9

A Jehovà, el nostre amorós Pare, no li agrada vore’ns patir (Is 63:9). Però ell no ens evita totes les proves, que de vegades són com rius o flames (Is 43:2). No obstant això, ell promet ajudar-nos «al passar» per elles i no permetrà que danyen la nostra relació amb ell. A més, també ens dona el seu esperit sant per a ajudar-nos a aguantar (Lc 11:13; Fl 4:13). Com a resultat, podem estar segurs que sempre tindrem exactament el que necessitem per a aguantar i mantindre’ns fidels a Jehovà. Jehovà espera que confiem en ell (He 11:6). A voltes, les nostres proves ens pareixen molt difícils. Podríem començar a dubtar fins i tot si Jehovà ens ajudarà. Però la Bíblia ens assegura que pel poder de Déu, fins i tot, podrem escalar muralles (Sl 18:30 [v. 29 TNM]). Aixina que, en comptes de cedir als dubtes, hauríem d’orar amb fe, confiant que Jehovà contestarà les nostres oracions (Jm 1:6, 7). w23.11 pàg. 22 § 8, 9

Quina descripció més bonica de l’amor verdader! Estes paraules contenen una veritat animadora per als matrimonis: que el vostre amor pot ser per a sempre. Disfrutar d’eixa classe d’amor depén tant del marit com de la muller. Una foguera pot mantindre’s encensa indefinidament si continuem tirant-li llenya, però si ens despreocupem d’ella, el foc acabarà apagant-se. De la mateixa manera, l’amor entre marit i muller pot mantindre’s per sempre, però només si s’esforcen per mantindre’l viu. A voltes, un matrimoni podria sentir que el seu amor està gelant-se, especialment si està afrontant dificultats econòmiques, problemes de salut o els reptes de criar els fills. Aixina que per a mantindre viva «la flama de Jah», tant el marit com la muller ha d’esforçar-se per tindre una relació estreta amb Jehovà. w23.05 pàgs. 20, 21 § 1-3

Què hem de fer per a tindre valentia? Els nostres pares poden animar-nos a ser valents, però no podem heretar d’ells esta qualitat. Com qualsevol altra habilitat, la valentia també es pot aprendre. Si volguérem perfeccionar una habilitat, hauríem d’observar detingudament i copiar l’exemple d’una persona que la domine. De la mateixa manera, podem aprendre a ser valents observant detingudament com els altres mostren esta qualitat i copiant el seu exemple. Igual que Daniel, hem de conéixer bé la Paraula de Déu, hem de cultivar una amistat estreta amb Jehovà orant-li freqüentment i amb sinceritat i, per últim, hem d’estar convençuts que sempre ens ajudarà. Llavors, quan es pose a prova la nostra fe, serem valents. La gent valenta a sovint es guanya el respecte dels altres i també pot atraure les persones de cor sincer cap a Jehovà. Sí, tenim bons motius per a ser valents. w23.08 pàg. 2 § 2; pàg. 4 § 8, 9

La paraula grega traduïda per ‘comprovar’ descriu la manera com la gent verificava l’autenticitat dels metalls preciosos. De la mateixa manera, hem de verificar el que escoltem i el que llegim per a determinar si és autèntic. Fer açò serà inclús més important per a nosaltres a mesura que la gran tribulació s’acosta. En comptes d’acceptar ingènuament tot el que ens diuen, hem de gastar la nostra capacitat de raonar per a comparar el que llegim o escoltem amb el que la Bíblia i l’organització de Jehovà diuen. Si ho fem, cap propaganda o engany demoníac ens enganyarà (Pr 14:15; 1Tm 4:1). Com a grup, els servents de Déu sobreviuran a la gran tribulació, però no sabem què ens passarà individualment (Jm 4:14). Aixina que, siga que passem vius a través de la gran tribulació o que ens morim abans, tots serem recompensats amb vida eterna si ens mantenim fidels. Per tant, centrem-nos en la nostra meravellosa esperança i mantinguem-nos preparats per al dia de Jehovà! w23.06 pàg. 13 § 15, 16

No sabem com es compliran algunes de les profecies de la Bíblia (Dn 12:8, 9). Però el fet de no saber exactament com es complirà una profecia no significa que no es farà realitat. Sense dubte, podem estar segurs que Jehovà ens dirà el que necessitem saber en el moment oportú, tal com ho va fer en el passat. Després de proclamar «Pau i seguretat!», els governs mundials atacaran la religió falsa i la destruiran (1Te 5:3 TNM; Ap 17:16, 17). I a continuació atacaran el poble de Déu (Ez 38:18, 19). Estos successos desembocaran en la guerra de l’Harmagedon (Ap 16:14, 16). Podem estar segurs que tot açò succeirà molt prompte. Però, fins a eixe moment, continuem mostrant gratitud al nostre Pare celestial prestant atenció a les profecies de la Bíblia i ajudant els altres a fer lo mateix. w23.08 pàg. 13 § 19, 20

Quan Pau va parlar sobre l’esperança, la fe i l’amor, va concloure que d’entre estos tres, «l’amor és el més gran» (1Co 13:13). Per què ho va dir? Perquè en el futur, ja no necessitarem tindre fe en les promeses de Déu sobre el nou món o esperança en què estes promeses es complisquen, perquè ja s’hauran realitzat. Però sempre necessitarem tindre amor per Jehovà i per la gent. De fet, el nostre amor per ells continuarà creixent per tota l’eternitat. També, l’amor ens identifica com a cristians verdaders. De fet, Jesús va dir als seus apòstols: «Tots sabran que sou els meus deixebles si vos estimeu els uns als altres» (Jn 13:35). A més, estimar-nos els uns als altres ens manté units. Per esta raó, Pau va dir que l’amor «tot ho lliga i perfecciona» (Col 3:14). L’apòstol Joan va escriure als seus germans cristians: «Qui estima Déu, també ha d’estimar el seu germà» (1Jn 4:21). Quan ens estimem els uns als altres demostrem que estimem a Déu. w23.11 pàg. 8 § 1, 3

La Bíblia compara el nostre viure cristià a una carrera. Els corredors que arriben a la meta rebran el premi de la vida eterna (2Tm 4:7, 8). Hem de fer tot el que puguem per continuar corrent, en especial perquè la línia de meta està més a prop que mai. L’apòstol Pau va mencionar què ens ajudarà a guanyar-la. Ell ens va exhortar que ens llevem «tota càrrega [...] i correguem amb aguant la carrera que està posada davant nostre». Volia dir Pau que un cristià no hauria de dur cap carrega? No. Més bé, volia dir que ens desférem de qualsevol càrrega innecessària. Esta classe de càrregues podrien ralentitzar-nos i fer que ens cansàrem. Aixina que hem d’identificar-les ràpidament per a desfer-nos d’elles i poder aguantar. Però al mateix temps, hi ha càrregues necessàries que sí que hem de portar, perquè si no, quedaríem desqualificats de la carrera (2Tm 2:5). w23.08 pàg. 26 § 1, 2

Ser raonables ens ajudarà a respectar el punt de vista dels altres. Per exemple, a algunes germanes els agrada maquillar-se, mentres que a altres no. Alguns cristians disfruten de beure alcohol en moderació, mentres que altres decidixen no beure’n gens. Tots els cristians desitgen tindre bona salut, però no tots trien el mateix tractament mèdic. Si pensem que les nostres opcions són les millors i intentem promoure-les en la congregació, podríem fer entropessar els altres i causar divisions (1Co 8:9; 10:23, 24). Per exemple, en comptes de donar-nos una llista estricta de com ens hem de vestir, Jehovà ens ha donat principis que hem de seguir. La nostra manera de vestir-nos ha d’honrar a Déu i demostrar que som persones raonables, modestes i que tenim bon juí (1Tm 2:9, 10). Per eixe motiu, no hauríem de cridar l’atenció indegudament per la manera com vestim. En la Bíblia, també trobem principis que poden ajudar els ancians a no posar normes sobre la forma de vestir-nos i pentinar-nos. w23.07 pàgs. 23, 24 § 13, 14

Jehovà ens mostra com podem disfrutar d’un futur feliç. Els qui responen a la invitació de «la dona insensata» i escandalosa se centren en disfrutar de la dolçor dels plaers secrets. Aixina que acabaran en «les profunditats de la Tomba» (Pr 9:13, 17, 18). Que diferent serà per a aquells que accepten la invitació de «la saviesa verdadera»! (Pr 9:1) A l’escoltar a Jehovà, aprenem a estimar el que ell estima i a odiar el que ell odia (Sl 97:10). A més, ens agrada convidar a altres a beneficiar-se de «la saviesa verdadera». És com si cridàrem «des dels llocs alts de la ciutat: “Tot el qui siga inexpert, que vinga ací!”». Els beneficis per a nosaltres i per als qui responguen a esta invitació no són temporals sinó perdurables. Si continuem avançant «pel camí del coneixement», podrem viure per sempre (Pr 9:3, 4, 6). w23.06 pàg. 24 § 17, 18

Com et sents quan un company de classe o de faena et pregunta respecte a les teues creences? Et poses nerviós? A la majoria ens passa, però eixa pregunta pot donar-nos pistes sobre què pensa o creu eixa persona i ens dona l’oportunitat de donar-li testimoni. A voltes, algú ens pot fer una pregunta simplement perquè no està d’acord amb nosaltres i el que vol és discutir. Això no hauria de sorprendre’ns, perquè alguns han escoltat idees equivocades sobre les nostres creences (Fe 28:22). A més, estem vivint en «els últims dies», un temps en el qual les persones «no estaran dispostes a arribar a ningun acord» i inclús «seran cruels» (2Tm 3:1, 3 TNM). Podries preguntar-te: «Com puc mantindre la calma i contestar amb tacte quan algú vol discutir sobre el que jo crec?». Què pot ajudar-te? La docilitat. Una persona dòcil, o afable, no s’enfada fàcilment, sinó que és capaç de controlar-se quan altres la provoquen o no sap què contestar. w23.09 pàg. 14 § 1, 2

El consell que rebem de l’organització és per a la nostra protecció. Per exemple, ens advertix sobre l’amor als diners i sobre altres coses que podrien dur-nos a violar la llei de Déu. De nou, seguir la guia de Jehovà ens beneficia (Is 48:17, 18; 1Tm 6:9, 10). No hi ha dubte que Jehovà continuarà utilitzant representants humans per a guiar-nos durant la gran tribulació i durant el Regnat de Mil Anys. Seguiràs la seua direcció? En gran part dependrà de com estigues responent ara a la guia de Jehovà. Per tant, estiguem decidits a seguir sempre la guia de Jehovà, inclosa la que ens dona a través d’hòmens nomenats per a cuidar-nos (Is 32:1, 2; He 13:17). Tenim molt bones raons per a confiar en el nostre Guia, Jehovà, qui ens evita els perills espirituals i ens porta cap a la vida eterna en el nou món. w24.02 pàg. 25 § 17, 18

L’apòstol Pau va disfrutar d’una vida satisfactòria servint a Jehovà, però no sempre va ser un camí de roses. A sovint recorria llargues distàncies, i en eixa època viatjar no era gens fàcil. De fet, en eixos trajectes, a voltes va estar «en perill a causa de rius» i «en perill a causa de lladres». I inclús en algunes ocasions els seus enemics el colpejaren (2Co 11:23-27). A més, els germans de les congregacions no sempre valoraren els seus esforços sincers per ajudar-los (2Co 10:10; Fl 4:15). Què va ajudar a Pau a continuar servint a Jehovà? Gràcies al seu estudi de les Escriptures i a la seua pròpia experiència, l’apòstol Pau va arribar a conéixer molt bé la personalitat de Jehovà i es va convéncer del Seu amor (Rm 8:38, 39; Ef 2:4, 5). Pau mateix també va arribar a estimar molt a Jehovà i ho va demostrar al continuar servint el «poble sant» (He 6:10). w23.07 pàg. 9 § 5, 6

Molta gent reconeix que necessitem els governs i que hauríem d’obeir, com a mínim, algunes de les lleis d’estes autoritats superiors. Però estes mateixes persones podrien ser reticents a l’hora d’obeir una llei que els parega injusta o massa exigent. La Bíblia reconeix que els governs humans causen sofriment, estan davall del control de Satanàs i prompte seran destruïts (Sl 110:5, 6; Ec 8:9; Lc 4:5, 6). També ens diu que «qui s’oposa a l’autoritat s’oposa a l’orde establit per Déu». Per ara, Jehovà ha permés que hi haja governs per a mantindre l’orde i espera que els obeïm. Per això, la Bíblia diu: «Doneu-los a tots el que els correspon» (Rm 13:1-7). Açò inclou pagar els impostos, respectar les autoritats i obeir-les. Podríem considerar que una llei és inoportuna, injusta o massa cara d’obeir però, com Jehovà ens demana que obeïm les autoritats, hem d’obeir-les mentres no ens demanen que passem per alt els Seus manaments (Fe 5:29). w23.10 pàg. 8 § 9, 10

Quan Samsó va nàixer, els filisteus dominaven i oprimien la nació d’Israel (Jt 13:1). La seua governació era molt severa i feia sofrir els israelites. Jehovà va escollir a Samsó per a que començara «a salvar Israel del poder dels filisteus (Jt 13:5). Per a complir amb esta difícil comissió, Samsó hauria de confiar en Jehovà. En una ocasió, un exèrcit filisteu va anar a Lehí, que probablement estava en Judà, per a capturar a Samsó. Els hòmens de Judà tenien tanta por que decidiren entregar a Samsó a l’enemic. Els seus propis germans israelites el nugaren amb dos cordes noves i l’entregaren als filisteus (Jt 15:9-13). No obstant això, «l’esperit de Jehovà el va omplir de poder», i les cordes amb què l’havien nugat es van desfer. En acabant, Samsó «va trobar una mandíbula de burro que encara estava fresca, la va agarrar i amb ella va matar 1.000 hòmens» (Jt 15:14-16 TNM). w23.09 pàg. 2 § 3, 4

Jehovà té un «propòsit etern» i ha anat revelant-nos-el progressivament en la Bíblia. D’una manera o altra, Jehovà pot triar diferents maneres de complir la seua voluntat, perquè «ha fet cada cosa amb un propòsit» (Pr 16:4). I el resultat del que Jehovà fa durarà per sempre. Ara bé, quin propòsit té Jehovà, i quins ajustos ha fet per a complir-lo? Déu els va dir als primers humans quin propòsit tenia per a ells: que foren fecunds i es multiplicaren, que ompliren la terra i la dominaren, i que sotmeteren tots els animals de la terra (Gn 1:28). Però, quan Adam i Eva es rebel·laren, introduïren el pecat en la humanitat. No obstant això, el propòsit de Jehovà no va canviar, només va haver d’ajustar la manera d’aconseguir-lo. En seguida, va decidir establir un Regne en el cel, a través del qual compliria el seu propòsit original per a la humanitat i la terra (Mt 25:34). w23.10 pàg. 20 § 6, 7

Probablement se’ns faça difícil continuar avant, especialment si estem lluitant contra una debilitat persistent, però Jehovà pot ajudar-nos a perseverar. A voltes, les nostres debilitats podrien semblar-nos pitjors que les que va afrontar l’apòstol Pere. A pesar d’això, Jehovà pot donar-nos les forces per a no rendir-nos (Sl 94:18, 19). Per exemple, abans d’aprendre la veritat, un germà va portar un estil de vida homosexual durant anys. Però va deixar arrere totes aquelles pràctiques immorals i va començar a viure d’acord amb les normes bíbliques. Aixina i tot, a voltes encara havia de lluitar contra desitjos incorrectes. Què el va ajudar a perseverar? Ell explica: «Jehovà ens dona forces». I afig: «Gràcies al seu esperit, he aprés que és possible continuar vivint de la manera com Ell vol. Jehovà m’ha permés servir-lo i, a pesar de les meues imperfeccions, continua donant-me forces». w23.09 pàg. 23 § 12

Germans jóvens, no vos convertireu en hòmens madurs de manera automàtica. És necessari que trieu bons exemples per a imitar, que cultiveu la capacitat de pensar, que sigueu confiables, que aprengueu habilitats que vos ajuden en la vida i que vos prepareu per a les responsabilitats que tindreu en el futur. Al pensar en tot el treball que teniu per davant, potser sentiu que és massa per a vosaltres. Però tranquils, vosaltres podeu! Recordeu que Jehovà està desitjant ajudar-vos (Is 41:10, 13). Per descomptat, els germans i les germanes de la congregació també vos ajudaran. Al convertir-vos en cristians madurs, tindreu una vida plena i satisfactòria. Vos volem molt germans jóvens! Que Jehovà vos beneïsca generosament mentres continueu esforçant-vos per ser la classe d’home que Jehovà vol que sigueu. w23.12 pàg. 29 § 19, 20

Imagina que estàs en una festeta amb un grup de germans i germanes. Vos ho esteu passant molt bé i fas una foto del grup. De fet, en fas dos més per si de cas la primera no ix bé. Aixina que ara tens tres fotos, però en una d’elles, t’adones que un dels germans ix amb els ulls tancats. Esta foto la borraràs, perquè en tens dos més en les quals tot el grup, inclòs este germà, ix bé. Normalment, tenim bons records de moments que hem passat amb els nostres germans i germanes. Però imaginem que en una d’estes ocasions, un germà o una germana diu o fa alguna cosa desconsiderada. Què hauríem de fer amb eixe record? Per què no intentes borrar-lo igual que faries amb una d’eixes fotos? (Ef 4:32) Pots permetre’t fer-ho, perquè tens molts bons records de moments agradables que has passat amb ell. Eixa és la classe de records que volem guardar i atresorar. w23.11 pàgs. 12, 13 § 16, 17

En el grec original, estes paraules suggerien que una cristiana havia de vestir-se amb dignitat i mostrar consideració pels sentiments i les opinions dels altres. Que orgullosos estem de les nostres germanes per ser un model de modèstia a l’hora de vestir-se! El discerniment és una altra qualitat que totes les germanes madures demostren. Què és el discerniment? És la capacitat de distingir el que està bé del que està malament i, d’eixa manera, prendre la decisió més sàvia. Vegem l’exemple d’Abigaïl. El seu home va prendre una mala decisió que tindria conseqüències desastroses per a tots els que vivien en sa casa. Abigaïl va actuar immediatament i, gràcies al seu bon juí, se salvaren vides (1Sa 25:14-23, 32-35). El discerniment també ens ajuda a saber quan és el moment de parlar i quan és el moment d’estar callats. Per exemple, no sent indiscrets a l’interessar-nos pels altres (1Te 4:11). w23.12 pàg. 20 § 8, 9

L’apòstol Pau va dirigir estes paraules a la congregació de Roma. Els germans i les germanes d’allí havien aprés sobre Jehovà i Jesús, havien exercit fe i s’havien convertit al cristianisme. Aixina que Déu els va declarar «justos com a resultat de la fe» i els va ungir amb esperit sant (Rm 5:1). D’esta manera, podien esperar una meravellosa recompensa i estar segurs de rebre-la. Més tard, l’apòstol Pau va escriure als cristians ungits d’Efes sobre l’esperança que Déu els havia donat. Aquella esperança incloïa «l’heretat que ell [...] dóna entre els sants» (Ef 1:18). Quan Pau va dir als Colossencs «l’esperança d’allò que vos és reservat en el cel», estava indicant-los on rebrien la seua recompensa (Col 1:4, 5). Llavors, l’esperança dels cristians ungits és ressuscitar en el cel amb vida eterna, on regnaran amb Crist (1Te 4:13-17; Ap 20:6). w23.12 pàg. 9 § 4, 5

El mateix passatge bíblic diu que la pau de Déu «protegirà el vostre cor i la vostra ment». La paraula original que ací es traduïx per «protegir» prové d’una expressió militar que s’utilitzava per a referir-se als soldats que guardaven una ciutat i la protegien dels atacs. Els habitants d’eixa ciutat podien dormir en pau sabent que hi havien tropes protegint-los. De manera pareguda, quan la pau de Déu protegix el nostre cor i la nostra ment, ens sentim tranquils sabent que estem fora de perill (Sl 4:9 [v. 8 TNM]). Inclús podem sentir pau encara que la nostra situació no canvie immediatament, igual que Anna després d’orar-li a Déu (1Sa 1:16-18). I quan sentim calma, a sovint és més fàcil pensar clarament i prendre bones decisions. Què podem fer? Quan passem per problemes podem demanar-li a Jehovà que ens protegisca, orant-li fins que sentim la seua pau (Lc 11:9; 1Te 5:17). Si estàs afrontant un problema, persevera en l’oració i experimentaràs la pau de Jehovà que protegirà el teu cor i la teua ment (Rm 12:12). w24.01 pàg. 21 § 5, 6

Per a santificar el nom de son Pare, Jesús va aguantar cada tortura, insult i calúmnia que li feren. Ell sabia que havia obeït son Pare en totes les coses i no s’havia d’avergonyir de res (He 12:2). També sabia que era Satanàs qui l’estava atacant en eixes hores tan difícils (Lc 22:2-4; 23:33, 34). Segurament, Satanàs esperava que Jesús li fallara a Jehovà, però no ho va conseguir. Jesús va demostrar definitivament que el Diable és un mentirós compulsiu i que Jehovà sí que té servents lleials que mantenen la seua integritat inclús en les proves més severes. Vols fer feliç a Jesús, el teu Rei? Continua alabant el nom de Jehovà i ajudant els altres a conéixer com és realment el nostre Déu. Si ho fas, estaràs imitant a Jesús (1Pe 2:21). I, igual que ell, faràs feliç a Jehovà i demostraràs que el seu adversari, Satanàs, és un mentirós descarat. w24.02 pàgs. 11, 12 § 11-13

En els últims cinc anys, més d’un milió de persones s’han batejat com a testimonis de Jehovà. Quan et dediques a Jehovà, decidixes convertir-te en deixeble de Jesucrist i fer que la voluntat de Déu siga lo més important en la teua vida. Què implica això per a tu? Jesús va dir: «Si algú vol seguir-me, que renuncie a si mateix» (Mt 16:24). L’expressió grega que ací es traduïx per «que renuncie a si mateix» també pot significar ‘deixar de viure per a un mateix’. Com a servent dedicat de Déu, hauràs de dir que no a tot allò que entre en conflicte amb la seua voluntat (2Co 5:14, 15). Açò implica rebutjar «les obres de la carn», com la immoralitat sexual (Ga 5:19-21 TNM; 1Co 6:18). Val la pena obeir estes restriccions? Sí, si estimes a Jehovà i estàs convençut que les seues normes són per al teu bé (Sl 119:97; Is 48:17, 18). w24.03 pàg. 2 § 1; pàg. 3 § 4

Jehovà dona el seu esperit sant a aquells que aprova (Mt 12:18). Podríem preguntar-nos: «Demostre algun aspecte del fruit de l’esperit en la meua vida?». Potser notes que ara eres més pacient amb els altres que abans de conéixer a Jehovà. En realitat, com més aprenem a mostrar el fruit de l’esperit sant de Déu, més evident serà que tenim l’aprovació de Jehovà. Jehovà aplica el valor del rescat a aquells que tenen la seua aprovació (1Tm 2:5, 6). Però, ¿i si el nostre cor es resistix a esta idea encara que tinguem fe en el rescat i estiguem batejats? Recordem que no ens podem fiar dels nostres sentiments, però sí de Jehovà. Ell considera justos els qui tenen fe en el rescat i promet beneir-los (Sl 5:12; Rm 3:26). w24.03 pàg. 30 § 15; pàg. 31 § 17