Setembre

Déu ha donat al seu Fill el poder de solucionar tots els problemes de la humanitat. Amb els seus milacres, Jesús va demostrar que té el poder per a véncer els obstacles que nosaltres no podríem superar pel nostre compte. Per exemple, ell té el poder per a eliminar l’arrel de tots els nostres problemes, és a dir, el pecat heretat i els seus efectes: la malaltia i la mort (Mt 9:1-6; Rm 5:12, 18, 19). Els milacres de Jesús demostraren que ell pot curar malalties «de tota classe» i inclús ressuscitar els morts (Mt 4:23; Jn 11:43, 44). També va evidenciar que pot controlar grans tempestats i expulsar dimonis (Mc 4:37-39; Lc 8:2). Que reconfortant és saber que Jehovà ha posat eixe poder en mans del seu Fill! Podem estar completament segurs que les benediccions que portarà el Regne de Déu es faran realitat. Els milacres que va fer Jesús quan va estar en la terra ens ensenyen el que farà a escala molt més gran com a rei del Regne celestial. w23.04 pàg. 3 § 5-7

Si la teua congregació té molts publicadors, pot ser que moltes voltes et quedes sense poder comentar. En eixe cas, podries sentir-te temptat a tirar la tovalla i només dedicar-te a escoltar. Però no et dones per vençut. Prepara’t diversos comentaris per a cada reunió. D’esta manera, si no et donen un comentari al principi, encara tindràs oportunitats de comentar a mesura que la reunió avance. Quan et prepares l’Estudi de La Talaia, pensa en com cada paràgraf està relacionat amb el tema de l’article. Si ho fas aixina, probablement podràs oferir bons comentaris al llarg de l’estudi. A més, podries preparar-te comentaris per als paràgrafs que analitzen ensenyances que són més difícils d’explicar. Per què? Perquè en eixos paràgrafs hi ha menys germans que alcen la mà. Però, i si passen les reunions i continues sense poder comentar? Parla amb el conductor abans de la reunió i dis-li en quin paràgraf t’agradaria comentar. w23.04 pàgs. 21, 22 § 9, 10

Josep no dubtava en seguir la direcció de Jehovà, i això el feia millor marit. Almenys en tres ocasions va rebre instruccions de Déu respecte a la seua família. En cada una d’elles va obeir en seguida, inclús quan era difícil per a ell (Mt 1:20; 2:13-15, 19-21). Al seguir la direcció de Déu, Josep va protegir a Maria i la va cuidar. No hi ha dubte que les accions de Josep aprofundiren l’amor i el respecte que Maria sentia per ell. Marits, imiteu l’exemple de Josep buscant consell en la Bíblia i cuidant de les vostres famílies. A l’aplicar este consell, inclús quan és difícil, mostrareu amor per la vostra dona i enfortireu el vostre matrimoni. Una germana de Vanuatu, que ha estat casada per més de 20 anys, diu: «Quan el meu marit busca i seguix la direcció de Jehovà, el respecte més, em sent més segura i confie més en les seues decisions». w23.05 pàg. 21 § 5

Els jueus que tornaren de Babilònia arribarien a ser «un poble consagrat» per al seu Déu (Dt 7:6). Però això no volia dir que no necessitaven fer canvis per a agradar a Jehovà. La majoria d’estos jueus nasqueren en Babilònia i, aparentment, s’havien acostumat a la manera de pensar i comportar-se dels babilonis. Dècades després que els primers jueus tornaren a Israel, el governador Nehemies es va quedar gelat al vore que els fills d’estos jueus no sabien parlar hebreu (Dt 6:6, 7; Ne 13:23, 24). Com podrien estos jóvens aprendre a estimar i adorar a Jehovà si no entenien l’idioma principal en el qual estava escrita la Paraula de Déu? (Esd 10:3, 44) Per eixe motiu, aquells jueus havien de fer grans canvis. Però els resultaria molt més fàcil fer-los en Israel, on l’adoració pura estava sent restaurada gradualment (Ne 8:8, 9). w23.05 pàg. 15 § 6, 7

Per desgràcia, encara que estiguem motivats o siguem disciplinats, podria sorgir-nos alguna situació inesperada. Per exemple, un «succés imprevist» podria llevar-nos el temps que necessitem per a treballar en la nostra meta (Ec 9:11 TNM). També podríem afrontar una dificultat que ens llevara l’ànim i les forces (Pr 24:10). A més, la nostra imperfecció podria jugar en contra nostra i fer-nos més difícil alcançar la nostra meta (Rm 7:23). O simplement podríem sentir-nos cansats (Mt 26:43). Què pot ajudar-nos a superar un obstacle o un mal dia? Recorda que un succés imprevist no significa que hages fallat. La Bíblia diu que podríem experimentar problemes una volta darrere d’una altra. Però també diu que si entropessem, podem tornar-nos a alçar. Sí, al continuar a pesar dels successos imprevistos, li mostrem a Jehovà que volem complaure’l. Que feliç ha d’estar Jehovà de vore’ns continuar esforçant-nos per alcançar les nostres metes! w23.05 pàg. 30 § 14, 15

Servir de precursor ajuda els jóvens a aprendre a treballar amb diferents classes de persones. També els ajuda a elaborar un pressupost i a seguir-lo (Fl 4:11-13). Per a començar, per què no et proposes servir de precursor auxiliar? Això t’ajudarà a preparar-te per a començar el regular. Servir de precursor pot obrir-te la porta a altres formes de servici a temps complet, com la construcció o Betel. Tots els germans haurien de tindre la meta de servir com a ancians de congregació. La Bíblia diu que qualsevol germà que s’esforça per ser ancià «desitja una obra molt bona» (1Tm 3:1 TNM). Primerament, un germà ha de qualificar per a ser servent ministerial. Els servents ministerials ajuden els ancians de moltes maneres pràctiques. Tant els ancians com els servents ministerials servixen humilment els seus germans i germanes, i participen amb entusiasme en la predicació. w23.12 pàg. 28 § 14-16

Quan el rei Josies era adolescent va començar a buscar a Jehovà perquè desitjava de tot cor aprendre d’ell i fer la Seua voluntat. Però la vida no era fàcil per a este jove rei. De fet, la majoria de la gent d’aquell temps adorava déus falsos, aixina que Josies va necessitar valor per a defendre la religió verdadera. I vaja que en va tindre! Abans de complir els 20, Josies va començar a erradicar de la nació l’adoració falsa (2Cr 34:1, 2). Encara que sigues molt jove, pots imitar a Josies buscant a Jehovà i aprenent a valorar les Seues qualitats. Si ho fas, voldràs dedicar-te a Ell. Què implica eixa dedicació? Luke es va batejar quan tenia 14 anys. El dia que es va dedicar a Jehovà, tenia clar que des d’eixe moment servir-lo seria lo primer en la vida i que s’esforçaria per fer-lo feliç (Mc 12:30). Que bé t’anirà en la vida si decidixes fer lo mateix! w23.09 pàg.11 § 12, 13

Quan l’apòstol Pau va escriure esta carta, la congregació de Tessalònica feia menys d’un any que s’havia format. Els germans que portaven la davantera allí probablement eren inexperts i podrien haver comés algun error, aixina i tot, mereixien respecte. A mesura que la gran tribulació s’acosta, és possible que depenguem dels ancians de la congregació encara més, ja que tal volta perdem el contacte amb la central mundial i la sucursal, i no comptem amb la seua guia. Per esta raó, és molt important que aprenguem a estimar i respectar els nostres ancians ara. Sense importar el que passe, mantinguem el bon juí i no ens centrem en les seues imperfeccions, sinó en el fet que Jehovà —a través de Crist— està guiant estos hòmens fidels. Igual que el casc protegix el cap del soldat, la nostra esperança de la salvació protegix els nostres pensaments. Podrem reconéixer que el que oferix este món és escòria (Fl 3:8). La nostra esperança ens ajuda a tindre un estat mental estable i calmat. w23.06 pàgs. 11, 12 § 11, 12

Els qui escolten «la dona insensata» han de triar si acceptaran la seua invitació o no. Hi han raons de pes per les quals hauríem de rebutjar la immoralitat sexual. Es descriu «la dona insensata» dient: «Les aigües robades són dolces» (Pr 9:17 TNM). Què són estes «aigües robades»? La Bíblia compara les aigües refrescants amb la intimitat sexual que disfruten marit i muller (Pr 5:15-18). Quan un home i una dona estan legalment casats poden disfrutar de relacions sexuals apropiades dins del matrimoni. Però «les aigües robades» són diferents. Probablement representen les relacions sexuals immorals que violen la llei de Déu. Per regla general, les persones que practiquen la immoralitat sexual ho fan d’amagat, com un lladre quan furta. «Les aigües robades» podrien paréixer particularment dolces si els implicats creuen que ningú els vorà. Però que equivocats estan! Jehovà ho veu tot. Perdre el favor de Jehovà no té res de «dolç», al contrari, és molt amarg (1Co 6:9, 10). w23.06 pág. 22 § 7-9

Però, i si una volta batejat notes que les teues oracions s’han fet mecàniques i la predicació et resulta avorrida? No arribes a la conclusió que has perdut l’esperit de Jehovà. Degut a la imperfecció, els teus sentiments poden ser molt canviants. Per això, si notes que el teu entusiasme per la veritat comença a disminuir, medita en l’exemple de l’apòstol Pau. Encara que s’esforçava per imitar a Jesús, sabia que en algunes ocasions se sentiria més motivat que en altres. Pau estava decidit a complir el seu ministeri independentment de com se sentira en eixe moment. Igual que Pau, no deixes que els teus sentiments decidisquen per tu. Estigues decidit a fer lo correcte independentment de com et sentes. Si continues fent lo correcte, amb els temps, els teus sentiments probablement canviaran a millor (1Co 9:16). w24.03 pàgs. 11, 12 § 12, 13

Podem mostrar que estimem els nostres germans i germanes incloent-los en el nostre cercle d’amics (2Co 6:11-13). Molts de nosaltres formem part de congregacions on hi han germans i germanes de diferents cultures i personalitats. Podem enfortir el nostre amor per tots ells si ens centrem en les seues bones qualitats. Per tant, demostrarem que estimem els germans quan els veiem com Jehovà els veu. L’amor serà vital durant la gran tribulació. On trobarem protecció quan comence? Vegem quines instruccions li va donar Jehovà al seu poble quan l’antiga Babilònia va ser atacada: «Poble meu, corre, entra a ta casa, tanca-t’hi amb pany i clau, amaga-t’hi un moment, fins que passe de llarg la indignació» (Is 26:20). És possible que nosaltres també hagem de seguir estes instruccions durant la gran tribulació. w23.07 pàgs. 6, 7 § 14-16

La gent hauria de vore que som persones raonables. Aixina que pregunta’t: «Tinc la reputació de ser una persona raonable, flexible i tolerant? O la gent em veu com una persona rígida, estricta o cabuda? Escolte els altres i cedisc sempre que és possible?». Quant més raonables siguem, més estarem imitant a Jehovà i Jesús. Ser raonables implica ser flexibles quan les nostres circumstàncies canvien. Pot ser que de la nit al matí afrontem un problema greu de salut o una crisi econòmica o política. Estos canvis inesperats poden causar-nos problemes que mai ens haguérem imaginat i complicar-nos la vida (Ec 9:11). Inclús un canvi en la nostra assignació teocràtica ens pot posar a prova. Podem adaptar-nos a les noves circumstàncies si seguim els següents quatre passos: 1) acceptar la realitat, 2) mirar al futur, 3) centrar-se en lo positiu i 4) fer coses pels altres. w23.07 pàgs. 21, 22 § 7, 8

El profeta Daniel era un xaval quan els babilonis el feren presoner i se l’emportaren a Babilònia. Però sense cap dubte, este jove va impressionar els qui l’havien capturat. Ells es fixaren en «l’aparença» d’ell i dels seus companys i veren que eren jóvens «sense cap defecte i ben plantats» que venien de famílies influents (1Sa 16:7). Per estes raons, els babilonis educaren a Daniel per a que arribara a ser un membre d’elit d’aquella societat (Dn 1:3, 4, 6). Jehovà estimava a Daniel per la classe de persona que este jove va triar ser. De fet, segurament Daniel rondava els 20 anys quan Jehovà el va mencionar favorablement junt amb Noé i Job, hòmens que havien dedicat dècades a fer-se un bon nom davant de Déu (Gn 5:32; 6:9, 10; Jb 42:16, 17; Ez 14:14). Jehovà va continuar estimant a Daniel durant la llarga i excepcional vida d’este servent fidel (Dn 10:11, 19). w23.08 pàg. 2 § 1, 2

Quan vols comprar-te una casa, segur que vols examinar tots els seus detalls en persona. Podem fer una cosa pareguda quan llegim i estudiem la Bíblia. Si la lliges per damunt damunt, només aprendràs les ensenyances bàsiques, és a dir, «les primeres nocions de la revelació de Déu» (He 5:12). Però, igual que necessites entrar en una casa per a examinar millor els detalls, també necessites investigar la Bíblia per a comprendre-la millor. Una excel·lent manera de fer-ho és vore com estan connectades les diferents parts del seu missatge. Esforça’t per comprendre no només quines veritats creus, sinó també per què les creus. Per a comprendre la Paraula de Déu plenament, hem d’aprendre les seues veritats profundes. L’apòstol Pau va animar tots els cristians a estudiar la Paraula de Déu diligentment, de manera que foren «plenament capaços de comprendre bé l’amplària, la llargària, l’altura i la profunditat» de la veritat. D’esta manera, estarien «ben arrelats i establits» en la fe (Ef 3:14-19 TNM). Nosaltres hem de fer lo mateix. w23.10 pàg. 18 § 1-3

La Bíblia conté molts altres exemples de persones que foren pacients. Per què no incloem en el nostre estudi personal estos relats? Per exemple, encara que David va ser ungit com a futur rei d’Israel quan era jovenet, va haver d’esperar molts anys abans d’ocupar el tron. Simeó i Anna van servir a Jehovà fidelment mentres esperaven el Messies promés (Lc 2:25, 36-38). A l’estudiar relats com estos, pregunta’t: «Què va ajudar a esta persona a mostrar paciència? Com es va beneficiar de ser pacient? Com puc imitar-la?». També et beneficiaràs d’analitzar els relats d’aquells que no mostraren paciència (1Sa 13:8-14). Podries preguntar-te: «Què va fer que foren impacients? Quines conseqüències patiren?». w23.08 pàg. 25 § 15

L’apòstol Pere era lleial i no va deixar que res li impedira seguir a Jesús. En una ocasió, ell va demostrar la seua lleialtat quan Jesús va dir una cosa que els deixebles no van entendre (Jn 6:68). Molts van deixar de seguir a Jesús sense esperar que s’explicara, però Pere no. Més bé, ell va reconéixer que només Jesús tenia «paraules de vida eterna». Jesús sabia que Pere i els altres apòstols l’abandonarien. Aixina i tot, estava segur que Pere tornaria i es mantindria fidel (Lc 22:31, 32). Jesús comprenia que «l’esperit té bona disposició, però la carn és dèbil» (Mc 14:38). Per tant, encara que Pere negara conéixer-lo, Jesús no el va donar per perdut. Després de ressuscitar, se li va aparéixer a Pere, segurament quan este estava a soles (Mc 16:7; Lc 24:34; 1Co 15:5). Pensa en lo molt que això degué haver enfortit l’apòstol. w23.09 pàg. 22 § 9, 10

Déu perdona, o cobrix, els pecats dels qui posen fe en ell. Els perdona per complet els pecats i mai més els torna a tindre en compte (Sl 32:1, 2). Ell considera estes persones innocents i justes per la fe que demostren. Encara que Abraham, David i altres servents fidels de Déu foren declarats justos, continuaven sent pecadors imperfectes. Gràcies a la fe d’ells, Déu els va considerar innocents, sobretot al comparar-los amb els qui no l’adoraven (Ef 2:12). Com l’apòstol Pau deixa clar en la seua carta, la fe és essencial per a tindre una amistat personal amb Déu. Això va ser cert per a Abraham i per a David, i també ho és en el nostre cas. w23.12 pàg. 3 § 6, 7

Hui en dia, tots els cristians tenim el privilegi d’oferir sacrificis a Jehovà dedicant el nostre temps, energies i recursos en favor dels interessos del Regne de Déu. Podem demostrar que agraïm el nostre privilegi d’adorar a Jehovà fent tot el que podem en el seu servici. L’apòstol Pau menciona diferents aspectes de la nostra adoració que no hauríem de descuidar mai (He 10:22-25). Entre estos estan acostar-nos a Jehovà en oració, fer declaració pública de la nostra esperança, reunir-nos com a congregació i animar-nos els uns als altres, «sobretot al vore que el dia [de Jehovà] s’acosta». En els últims capítols del llibre d’Apocalipsi, un àngel de Jehovà repetix dos voltes esta exhortació per a donar èmfasi: «Adora a Déu» (Ap 19:10; 22:9). Sí, que mai oblidem tot el que hem aprés sobre el gran temple espiritual de Jehovà i el privilegi que tenim d’adorar el nostre gran Déu! w23.10 pàg. 29 § 17, 18

Tots volem continuar «estimant-nos els uns als altres». No obstant això, és important que recordem que Jesús va advertir que «es gelarà l’amor de la majoria» (Mt 24:12). Jesús no estava dient que la majoria dels seus deixebles deixarien de mostrar-se amor els uns als altres, però sí que hauríem de mantindre’ns alerta per a que no se’ns apegue la falta d’amor que hi ha en el món que ens envolta. Tenint açò present, analitzem esta pregunta important: Hi ha alguna manera de comprovar si el nostre amor pels nostres germans és fort? Una manera de determinar si el nostre amor es manté fort, és examinar com reaccionem davant de certes situacions en la vida (2Co 8:8). Una d’estes, seria aguantar les debilitats i les imperfeccions dels altres, ja que poden posar a prova el nostre amor. A este respecte, l’apòstol Pere va dir: «Per damunt de tot, tingueu un amor intens entre vosaltres, perquè l’amor cobreix una multitud de pecats» (1Pe 4:8). w23.11 pàgs. 10, 11 § 12, 13

No podem obeir el manament de Jesús d’estimar-nos els uns als altres si només mostrem amor a alguns germans de la congregació i a altres no. Està clar que, igual que Jesús, sentirem més afinitat per uns que per altres (Jn 13:23; 20:2). Amb tot, Pere ens recorda que hauríem d’esforçar-nos per tindre «carinyo fraternal» a tots els nostres germans i germanes, perquè són part de la nostra família (1Pe 2:17). Pere ens insta a estimar-nos «els uns als altres intensament des del cor» (1Pe 1:22 TNM). En este context, estimar «intensament» implica mostrar amor fins i tot als qui no ens resulta fàcil estimar. Per exemple, ¿i si un germà ens ofén o ens ferix d’alguna manera? La nostra reacció podria ser venjar-nos en comptes de mostrar-li amor. Però Pere va aprendre de Jesús que este comportament no agrada a Déu (Jn 18:10, 11). De fet, Pere va escriure: «No torneu mal per mal, ni injúria per injúria; ben al contrari, beneïu» (1Pe 3:9). Aixina que deixa que l’amor intens et motive a ser amable i considerat. w23.09 pàgs. 28, 29 § 9-11

És increïble lo ràpid que un xiquet es convertix en adult. Pareix que és un procés que no requerix cap esforç. No obstant això, convertir-se en un cristià madur no és automàtic (1Co 13:11; He 6:1). Per a aconseguir-ho, cal tindre una amistat estreta amb Jehovà. També necessitem el seu esperit sant mentres cultivem qualitats que li agraden, aprenem habilitats que ens ajuden en la vida i ens preparem per a les responsabilitats que tindrem en el futur (Pr 1:5). Jehovà va crear tant a l’home com a la dona (Gn 1:27). Per descomptat, els hòmens i les dones són diferents físicament, però també ho són d’altres maneres. Per exemple, al crear-los, Déu els va donar responsabilitats específiques diferents. Aixina que necessiten qualitats i habilitats distintes per a dur-les a terme (Gn 2:18). w23.12 pàg. 18 § 1, 2

Òbviament, Jesús volia que els altres utilitzaren el nom de son Pare, però alguns líders religiosos d’aquell temps podrien haver considerat que el nom de Déu era massa sagrat per a pronunciar-lo. Ara bé, Jesús mai va deixar que les tradicions humanes li impediren honrar el nom de son Pare. Vegem què va passar quan va curar un endimoniat en el territori dels gerasencs. La gent d’allí es va espantar i li va suplicar a Jesús que se n’anara (Mc 5:16, 17). Ell els va fer cas, aixina i tot, volia donar a conéixer el nom de Jehovà allí. Per esta raó, li va encarregar a aquell home que li diguera a la gent que havia sigut Jehovà qui l’havia curat (Mc 5:19). Hui en dia, Jesús vol lo mateix, que donem a conéixer el nom de son Pare per tot el món (Mt 24:14; 28:20). Quan fem açò, el nostre Rei, Jesús, s’alegra. w24.02 pàg. 10 § 10

Formar part de l’organització de Jehovà durant estos últims dies tan difícils és tota una benedicció. La vida en este món cada volta és més difícil, però Jehovà ens dona els nostres germans i germanes per a ajudar-nos (Sl 133:1). També ens dona consells per a que tinguem una família feliç i unida (Ef 5:33–6:1). I ens dona la saviesa que necessitem per a tindre verdadera pau interior. No obstant això, ens hem d’esforçar per seguir servint a Jehovà fidelment. Per quina raó? Perquè a voltes el que diuen o fan els altres ens podria ofendre. També és possible que ens desanimem pels nostres propis errors, especialment si els cometem una volta darrere d’una altra. Per estes raons, hem de perseverar en el servici a Jehovà 1) quan un germà ens ofenga, 2) quan el nostre cònjuge ens decepcione i 3) quan estiguem decepcionats amb nosaltres mateixos. w24.03 pàg. 14 § 1, 2

De tant en tant, escoltaràs experiències de germans i germanes que han ampliat el seu servici a Jehovà, potser assistint a l’Escola per a Evangelitzadors del Regne o mudant-se a on hi ha més necessitat. Si les circumstàncies t’ho permeten, estes metes també serien bones per a tu. Com a servents de Jehovà, tots volem fer més per ell (Fe 16:9). Però, i si ara mateixa et resulta impossible? No penses que eres inferior a aquells que sí que poden, al final, lo més important en la vida cristiana és continuar aguantant (Mt 10:22). No oblides que Jehovà es posa molt content quan fas tot el que pots. En efecte, si fas tot açò, podràs seguir a Jesús constantment després de batejar-te (Sl 26:1). w24.03 pàg. 10 § 11

Si ens penedim, el nostre Pare celestial promet perdonar-nos (Sl 86:5). Aixina que si ens sentim malament pels pecats que hem comés, podem creure amb els ulls tancats que Jehovà ens ha perdonat. Recorda que ell no és ni estricte ni inflexible. De fet, no ens demana més del que raonablement podem fer. Valora tot el que fem per ell, sempre que li donem lo millor. Faries bé en meditar en els exemples d’aquells que serviren a Jehovà de tot cor. Com el de l’apòstol Pau, qui es va esforçar molt durant anys, viatjant milers de kilòmetres i formant congregacions. Ara bé, ¿va perdre l’aprovació de Déu quan les circumstàncies limitaren la seua predicació? Clar que no! Jehovà el va beneir perquè va continuar fent el que podia (Fe 28:30, 31). De manera pareguda, les nostres circumstàncies poden canviar i no sempre podrem donar-li a Jehovà lo mateix, però lo més important per a ell és la nostra motivació. w24.03 pàg. 27 § 7, 9

Jesús va donar un bon exemple als seus deixebles orant amb freqüència. Com a sovint estava ocupat i envoltat de persones, havia d’apartar temps per a parlar amb son Pare (Mc 6:31, 45, 46). Matinava per a poder estar a soles i orar. Almenys en una ocasió, va estar orant tota la nit abans de prendre una decisió important (Lc 6:12, 13). I la nit abans de morir, es va dirigir a Jehovà moltes voltes perquè volia assegurar-se de complir el repte més difícil que afrontaria ací en la terra (Mt 26:39, 42, 44). L’exemple de Jesús ens ensenya que, sense importar com estiguem d’ocupats, hem d’apartar temps per a orar. Igual que Jesús, podem alçar-nos de bon matí per a orar o gitar-nos una miqueta més tard per la nit. Quan fem açò, li demostrem a Jehovà que apreciem poder parlar amb ell. w23.05 pàg. 3 § 4, 5

Fixa’t en l’expressió «ha sigut derramat» del text de hui. Una obra de consulta la compara a un torrent d’aigua. Quina imatge més impactant per a destacar l’amor tan abundant que Jehovà sent pels ungits! Ells saben que són «estimats per Déu» (Jud 1). L’apòstol Joan va expressar com se sentien els ungits quan va escriure: «Mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: Déu ens anomena fills seus» (1Jn 3:1). Ara bé, està l’amor de Jehovà limitat només als ungits? No, Jehovà ha demostrat el seu amor per tots nosaltres. Quina és la major demostració d’amor que ha fet Jehovà? El rescat és l’acte d’amor més gran que mai s’ha fet (Jn 3:16; Rm 5:8). w24.01 pàg. 28 § 9, 10

Este versicle revela una manera com David va véncer les seues pors. Encara que la seua vida corria perill, ell meditava en el que Jehovà faria per ell. David sabia que el rescataria en el moment degut. Després de tot, li havia dit que seria el següent rei d’Israel (1Sa 16:1, 13). David estava segur que qualsevol promesa de Jehovà es compliria. Què ha promés Jehovà que farà per tu? No podem esperar que ens protegisca de tots els problemes, però siga quina siga la prova que afrontes en este sistema, Jehovà l’eliminarà en el nou món (Is 25:7-9). De segur, el nostre Creador és prou poderós per a ressuscitar els morts, per a llevar les malalties i eliminar els enemics (1Jn 4:4). w24.01 pàg. 6 § 12, 13

Medita en la teua dedicació i baptisme. Feres estos passos perquè volies posar-te de part de Jehovà. Recorda el que et va convéncer d’haver trobat la veritat. Com havies adquirit coneixement exacte de Jehovà i el teu amor i respecte pel teu Pare celestial va créixer, vas arribar a tindre fe, cosa que et va motivar a penedir-te. A més, vas abandonar les males pràctiques i vas començar a viure en harmonia amb la voluntat de Déu. I quan sentires que Déu t’havia perdonat, et llevares un gran pes de damunt (Sl 32:1, 2). Després, començares a assistir a les reunions i a compartir amb els altres les coses meravelloses que havies aprés. I ara, com a cristià dedicat i batejat, vas pel camí que conduïx a la vida decidit a no eixir-te’n d’ell (Mt 7:13, 14). Mantín-te ferm i inamovible, i estigues sempre decidit a estimar a Jehovà i a obeir les seues normes. w23.07 pàg. 17 § 14; pàg. 19 § 19

Reflexionar en la teua dedicació a Jehovà et donarà les forces per a resistir qualsevol temptació. Per exemple, flirtejaries amb la parella d’una altra persona? Clar que no! Perquè ja li has promés a Jehovà que mai faràs una cosa aixina. En efecte, si no deixes que eixos mals desitjos arrelen, no hauràs d’arrancar-los després. D’esta manera, no avançaràs «pel camí dels perversos» (Pr 4:14, 15). Una cosa que et pot ajudar és meditar en l’exemple de Jesús, qui estava decidit a agradar a Jehovà i a no fer res que li desagradara (Mt 4:10; Jn. 8:29). La cosa és que les proves i temptacions et donen l’oportunitat de demostrar que estàs decidit a seguir a Jesús «constantment». I mentres ho faces, pots estar segur que Jehovà t’ajudarà. w24.03 pàgs. 9, 10 § 8-10