Jehovà espera que els marits estimen la seua dona i atenguen les necessitats físiques, emocionals i espirituals d’ella. Cultivar la capacitat de pensar, respectar les dones i ser confiable, t’ajudaran a ser un bon marit. Després de casar-te, podries arribar a ser pare. Què pots aprendre de Jehovà al respecte? (Ef 6:4). Per exemple, Jehovà li va dir públicament al seu fill, Jesús, que l’estimava i que tenia la seua aprovació (Mt 3:17). Si arribes a ser pare, assegura’t de dir regularment als teus fills que els estimes i felicita’ls a sovint per les coses bones que facen. Els pares que imiten a Jehovà ajuden els seus fills a convertir-se en cristians madurs. Pots preparar-te per a esta responsabilitat ara cuidant amorosament dels membres de la teua família i dels germans de la congregació, i aprenent a expressar l’amor i l’apreci que sents per ells (Jn 15:9). w23.12 pàgs. 28, 29 § 17, 18

Com la resta de la humanitat, els servents de Jehovà també afrontem dificultats i malalties. També hem d’aguantar l’oposició i la persecució dels qui odien el poble de Déu. Encara que Jehovà no ens protegix de totes les dificultats, si que promet ajudar-nos (Is 41:10). Amb la seua ajuda, inclús en les situacions més difícils, podem mantindre l’alegria, prendre bones decisions i mantindre’ns lleials a ell. Jehovà promet donar-nos el que la Bíblia anomena «la pau de Déu» (Fl 4:6, 7 TNM). Esta pau és la calma que experimentem al tindre una amistat estreta amb Jehovà i que «va més enllà del que cap ser humà pot entendre». Has orat alguna volta intensament sobre alguna cosa que t’angoixava i després t’has sentit sorprenentment tranquil? Eixe sentiment és «la pau de Déu». w24.01 pàg. 20 § 2; pàg. 21 § 4

L’amor motiva els servents fidels de Déu a alabar el seu nom de tot cor. David entenia que alabar el nom de Jehovà és lo mateix que alabar a Jehovà. Quan escoltem el nom de Déu, pensem en la classe de persona que ell és, en totes les seues boniques qualitats i en les seues meravelloses obres. David volia santificar i alabar el nom del seu Pare celestial, i volia fer-ho des «del fons del cor». Els levites també alabaven a Jehovà de tot cor. Humilment, admetien que les seues paraules no podrien expressar mai l’alabança que el sant nom de Jehovà mereix (Ne 9:5). Sense dubte, esta alabança humil i sincera va alegrar el cor de Jehovà. w24.02 pàg. 9 § 6