Dissabte, 1 de novembre
De la boca dels xiquets i dels infants has fet que isquen alabances (Mt 21:16)
De quina altra manera podem animar-nos els uns als altres en les reunions? Si tens fills xicotets, ajuda’ls a preparar-se comentaris apropiats per a la seua edat. A voltes, durant l’estudi es consideren temes seriosos, com els problemes maritals o assumpts morals. Però tal volta hi haja un paràgraf o dos en què un xiquet sí que pot comentar. També ajuda’ls a entendre que no sempre serà possible que els diguen quan alcen la mà. Explicar-los açò pot evitar que s’enfaden quan donen els comentaris a altres en comptes de donar-los-els a ells (1Tm 6:18). Tots podem preparar-nos comentaris que honren a Jehovà i animen els nostres germans (Pr 25:11). Encara que a voltes podríem contar una experiència personal breu, hauríem d’evitar parlar massa de nosaltres mateixos (Pr 27:2; 2Co 10:18). En comptes d’això, ens esforcem per centrar-nos en Jehovà, en la seua Paraula i en el seu poble en conjunt (Ap 4:11). w23.04 pàgs. 24, 25 § 17, 18
Diumenge, 2 de novembre
No ens adormim com ho fan els altres. Quedem-nos desperts i mantinguem el bon juí (1Te 5:6)
L’amor és essencial per a mantindre’ns desperts i sobris (Mt 22:37-39). L’amor per Déu ens ajuda a continuar predicant a pesar de les dificultats que això puga comportar (2Tm 1:7, 8). Com estimem els qui no compartixen la nostra fe, continuem predicant inclús per telèfon o per carta. No perdem l’esperança que algun dia la gent que ens envolta canvie i comence a fer el que és correcte (Ez 18:27, 28). A part d’estimar la gent del territori, també estimem els nostres germans. Mostrem este amor al seguir la següent exhortació bíblica: «Encoratgeu-vos i edifiqueu-vos els uns als altres» (1Te 5:11). Per a il·lustrar-ho: Els soldats lluiten colze a colze en la batalla i es donen suport. Nosaltres també ens animem els uns als altres, per això no feriríem a propòsit els nostres germans i germanes ni els tornaríem mal per mal (1Te 5:13, 15). Una altra manera de mostrar el nostre amor és respectant els ancians de la congregació (1Te 5:12). w23.06 pàg. 9 § 6; pàg. 11 § 10, 11
Dilluns, 3 de novembre
¿Podria Jehovà deixar de complir el que ell ha promés? (Nm 23:19)
Una manera com podem enfortir la nostra fe és meditant en el rescat, perquè este ens garantix que les promeses de Déu es faran realitat. Quan meditem detingudament en per què es va proveir el rescat i en el gran sacrifici que això va significar per a Jehovà, s’enfortix la nostra fe en el compliment de la promesa que Déu ens ha fet de viure per sempre en un món millor. Per què diem açò? Per a contestar-ho, vegem què implica el rescat. Jehovà va enviar el seu estimat Fill primogènit —amb qui té una relació molt estreta— per a que nasquera en la terra com a humà perfecte. Mentres va estar ací, Jesús va aguantar tota classe de dificultats. I, finalment, va acabar patint una mort molt dolorosa. Quin preu més alt va pagar Jehovà! El nostre benvolgut Déu mai haguera permés que el seu Fill sofrira i morira per a donar-nos una vida millor, però molt curta (Jn 3:16; 1Pe 1:18, 19). Al pagar un preu tan alt, Jehovà s’assegurarà que la promesa de viure eternament en el nou món es faça realitat. w23.04 pàg. 27 § 8, 9