Divendres, 7 de novembre
Que continue demanant amb fe, sense dubtar gens (Jm 1:6)
A Jehovà, el nostre amorós Pare, no li agrada vore’ns patir (Is 63:9). Però ell no ens evita totes les proves, que de vegades són com rius o flames (Is 43:2). No obstant això, ell promet ajudar-nos «al passar» per elles i no permetrà que danyen la nostra relació amb ell. A més, també ens dona el seu esperit sant per a ajudar-nos a aguantar (Lc 11:13; Fl 4:13). Com a resultat, podem estar segurs que sempre tindrem exactament el que necessitem per a aguantar i mantindre’ns fidels a Jehovà. Jehovà espera que confiem en ell (He 11:6). A voltes, les nostres proves ens pareixen molt difícils. Podríem començar a dubtar fins i tot si Jehovà ens ajudarà. Però la Bíblia ens assegura que pel poder de Déu, fins i tot, podrem escalar muralles (Sl 18:30 [v. 29 TNM]). Aixina que, en comptes de cedir als dubtes, hauríem d’orar amb fe, confiant que Jehovà contestarà les nostres oracions (Jm 1:6, 7). w23.11 pàg. 22 § 8, 9
Dissabte, 8 de novembre
Les flames de l’amor són un foc ardent, la flama de Jah. Les aigües embravides no poden extingir l’amor, ni poden emportar-se’l el corrent dels rius (Ct 8:6, 7)
Quina descripció més bonica de l’amor verdader! Estes paraules contenen una veritat animadora per als matrimonis: que el vostre amor pot ser per a sempre. Disfrutar d’eixa classe d’amor depén tant del marit com de la muller. Una foguera pot mantindre’s encensa indefinidament si continuem tirant-li llenya, però si ens despreocupem d’ella, el foc acabarà apagant-se. De la mateixa manera, l’amor entre marit i muller pot mantindre’s per sempre, però només si s’esforcen per mantindre’l viu. A voltes, un matrimoni podria sentir que el seu amor està gelant-se, especialment si està afrontant dificultats econòmiques, problemes de salut o els reptes de criar els fills. Aixina que per a mantindre viva «la flama de Jah», tant el marit com la muller ha d’esforçar-se per tindre una relació estreta amb Jehovà. w23.05 pàgs. 20, 21 § 1-3
Diumenge, 9 de novembre
No tingues por (Dn 10:19)
Què hem de fer per a tindre valentia? Els nostres pares poden animar-nos a ser valents, però no podem heretar d’ells esta qualitat. Com qualsevol altra habilitat, la valentia també es pot aprendre. Si volguérem perfeccionar una habilitat, hauríem d’observar detingudament i copiar l’exemple d’una persona que la domine. De la mateixa manera, podem aprendre a ser valents observant detingudament com els altres mostren esta qualitat i copiant el seu exemple. Igual que Daniel, hem de conéixer bé la Paraula de Déu, hem de cultivar una amistat estreta amb Jehovà orant-li freqüentment i amb sinceritat i, per últim, hem d’estar convençuts que sempre ens ajudarà. Llavors, quan es pose a prova la nostra fe, serem valents. La gent valenta a sovint es guanya el respecte dels altres i també pot atraure les persones de cor sincer cap a Jehovà. Sí, tenim bons motius per a ser valents. w23.08 pàg. 2 § 2; pàg. 4 § 8, 9