L’esperança. Té algun efecte en la nostra vida?

DANIEL era un xiquet de 10 anys que feia un any que lluitava contra el càncer. Els metges i els seus sers estimats havien perdut les esperances, però ell no. Creia que arribaria a adult, es dedicaria a la investigació i ajudaria a trobar la cura del càncer. Esperava amb especial optimisme la visita d’un metge que estava especialitzat en el tipo de càncer que ell patia. Però quan va arribar el dia, el metge va haver de cancel·lar la visita degut al mal oratge. Daniel es va desmoralitzar i, per primera volta, es va mostrar apàtic. Uns dies després va faltar.

Este cas el va relatar un professional de la medicina que estudiava els efectes de l’esperança i la desesperança en la salut. Potser tu també hages escoltat algun cas similar, per exemple, el d’una persona major que estava a punt de morir i esperava amb il·lusió alguna cosa especial, com un aniversari o la visita d’un ser volgut. En passar eixe moment tan esperat, la persona va faltar. Què la va mantindre amb vida? És possible que l’esperança siga una força tan poderosa com alguns creuen?

Cada volta més investigadors mèdics afirmen que l’optimisme, l’esperança i altres emocions positives tenen un poderós efecte en la vida i la salut del ser humà. Però no tots compartixen eixe criteri. Alguns descarten eixes afirmacions taxant-les d’historietes populars sense rigor científic. Preferixen pensar que les causes dels mals físics són estrictament fisiològiques.

Eixa actitud escèptica sobre la importància de l’esperança no és nova. Fa més de dos mil anys, quan se li va demanar al filòsof grec Aristòtil que definira l’esperança, ell va respondre: «És el somni d’un home despert». I més recentment, l’estadista nord-americà Benjamin Franklin digué en to agre: «Qui viu esperant morirà dejunant».

Llavors, quina és la veritat sobre l’esperança? Es tracta sempre de simples il·lusions, una manera que té la gent de buscar consol en somnis buits? O existixen arguments vàlids per a pensar que pot tindre beneficis reals en la nostra salut i felicitat?

Per què necessitem esperança?

QUÈ haguera passat si Daniel, el xiquet malalt de càncer mencionat en l’article anterior, no haguera perdut l’esperança? Haguera superat el càncer? Estaria viu en l’actualitat? Ni els defensors més acèrrims de l’esperança s’atrevirien a respondre afirmativament. I això indica un detall important: l’esperança no hauria de sobrevalorar-se; ni ho cura tot ni és la panacea.

En una entrevista realitzada per la cadena CBS News, el doctor Nathan Cherney va advertir del perill d’exagerar el poder de l’esperança al tractar malalts greus. Digué: «Hem tingut casos de marits que reprotxaven a les seues dones no haver meditat prou o no haver sigut prou optimistes. Eixa manera de pensar crea una falsa il·lusió de control, i quan el malalt no millora, és com si se li diguera que no ha controlat lo suficient el tumor, i això no és just».

La veritat és que aquells que lluiten contra una malaltia terminal estan lliurant una intensa i esgotadora batalla. Lo últim que voldrien fer els seus sers estimats és fer-los sentir culpables després de tot el que estan passant. Llavors, hauríem de concloure que l’esperança no servix per a res?

Ni molt menys. El mateix doctor Cherney és especialista en atenció pal·liativa (tractaments que, en comptes de centrar-se en combatre la infermetat o tractar de prolongar la vida, van encaminats a que la vida del pacient siga més còmoda i agradable mentres dure la seua lluita). Els professionals d’este camp mèdic creuen fermament en l’eficàcia dels tractaments que milloren l’estat d’ànim, inclús en el cas dels malalts greus. Hi ha evidències considerables que mostren que l’esperança pot fer això, i molt més.

El valor de l’esperança

«L’esperança és una poderosa teràpia», afirma el doctor i periodista mèdic W. Gifford-Jones. Este doctor va examinar diversos estudis realitzats per a determinar el valor del suport emocional que es dona als malalts terminals. Sembla que este tipo de suport ajuda els pacients a mantindre l’esperança i l’optimisme. Un estudi efectuat en 1989 va mostrar que els pacients que reberen esta ajuda van sobreviure més temps, encara que una investigació més recent no va ser tan contundent. De totes maneres, els estudis han confirmat que els pacients que reben ajuda emocional patixen menys depressió i dolor que els qui no la reben.

Examinem una altra investigació sobre els efectes de l’optimisme i el pessimisme en la cardiopatia isquèmica. Primerament, es va avaluar meticulosament a més de 1.300 hòmens per a vore si tenien una actitud optimista o pessimista respecte a la vida. Deu anys després, es tornaren a avaluar i es va descobrir que més del 12% d’ells havia patit algun tipo de cardiopatia isquèmica. D’estos, quasi el doble eren pessimistes. Laura Kubzansky, professora adjunta de salut i conducta social de la Facultat de Salud Pública de Harvard, comenta: «La majoria d’indicis a favor de la idea que ‘pensar en positiu’ és bo per a la salut no tenien base científica. Este estudi proporciona algunes de les primeres proves realment mèdiques sobre la veracitat d’eixe criteri en l’àmbit de les cardiopaties».

Algunes investigacions han demostrat que aquells que pensen que tenen mala salut tarden més en recuperar-se d’una operació que els qui consideren que el seu estat és òptim. Fins i tot, s’ha pogut vore una relació entre l’optimisme i la longevitat. Un estudi va examinar com els afectaven a les persones majors els criteris positius i negatius sobre l’envelliment. Quan es va exposar a algunes d’estes persones a missatges breus que associaven la vellea amb més saviesa i experiència, es va comprovar que caminaven amb més força i energia. De fet, la milloria era comparable a l’obtinguda després d’un programa de 12 setmanes d’exercicis.

Per què pareix que les emocions com l’esperança, l’optimisme i una actitud positiva beneficien la salut? És possible que la medicina i la ciència encara no comprenguen lo suficient la ment i l’organisme humà com per a oferir respostes definitives. Però els especialistes que investiguen el tema poden fer conjectures amb certa base. Per exemple, un professor de neurologia indica: «U se sent bé quan està feliç i té esperança. És un estat agradable que produïx molt poquet estrés i beneficia molt l’organisme. És una cosa més que qualsevol pot fer per a mantindre’s sa».

Esta idea pot paréixer innovadora per a alguns metges, psicòlegs i científics, però no per als estudiants de la Bíblia. Fa quasi 3000 anys, el savi rei Salomó va escriure per inspiració divina: «Un cor alegre és una bona medecina, però un esperit esclafat et deixa sense energies» (Proverbis 17:22 NM). Quina afirmació més equilibrada! Este versicle no diu que un cor alegre ho cure tot, només diu que és «una bona medecina».

De fet, caldria preguntar-se: si l’esperança fora un medicament, veritat que tots els metges el receptarien? Analitzem com l’esperança aporta beneficis que van més enllà de l’àmbit de la salut.

Els efectes de l’optimisme i el pessimisme en la nostra vida

Els investigadors han descobert que les persones optimistes obtenen molts beneficis de la seua actitud positiva. Solen rendir més en els estudis, en la faena i fins i tot en els esports. Com a exemple, vegem un estudi que es va realitzar a un equip femení d’atletisme. Els entrenadors aportaren una avaluació completa de les aptituds estrictament atlètiques d’aquelles dones; també van ser entrevistades i es va avaluar el seu nivell d’esperança. Al final, el grau d’esperança de les atletes va contribuir més a predir el seu rendiment que totes les dades recopilades pels entrenadors. Per què té tanta influència l’esperança?

També s’ha aprés molt a l’estudiar l’actitud contrària a l’optimisme: el pessimisme. Durant la dècada de 1960 un descobriment inesperat sobre la conducta animal va impulsar els investigadors a encunyar l’expressió «desesperança apresa». Estos observaren que els sers humans també poden patir una síndrome similar. Per exemple, es va exposar a una sèrie d’individus a un soroll desagradable i se’ls va dir que podien aprendre a parar-lo polsant uns botons en una determinada seqüència. Tots aconseguiren fer-ho.

Es va repetir la prova amb altres individus, però al polsar els botons no desapareixia el soroll. Com era d’esperar, molts participants de la segona prova acabaren resignant-se. En proves posteriors, estos dubtaren a l’hora de prendre qualsevol tipo d’acció, ja que estaven convençuts que res del que feren canviaria la situació. Però inclús en eixe segon grup, els optimistes no cediren a eixe sentiment de resignació.

El dr. Martin Seligman, qui va ajudar a preparar alguns d’aquells primers experiments, es va sentir impulsat a dedicar-se a l’estudi de l’optimisme i el pessimisme. Després d’investigar la manera de pensar de les persones propenses a la resignació, va concloure que eixa actitud negativa els dificulta moltes de les activitats de la vida i inclús els impedix realitzar-les. Seligman resum la manera de pensar pessimista i els seus efectes amb estes paraules: «Vint-i-cinc anys d’estudi m’han convençut que si habitualment pensem –com fa el pessimista– que les desgràcies passen per culpa nostra, que són de caràcter permanent i que afectaran tot el que fem, acabarem patint més desgràcies que els qui no pensen aixina».

De nou, estes conclusions poden paréixer noves per a algunes persones, però als estudiants de la Bíblia els resulten familiars. Un proverbi diu: «Si et desanimes en els moments difícils, et faltaran les forces» (Proverbis 24:10 NM). En efecte, la Bíblia mostra clarament que el desànim, i la consegüent manera de pensar negativa, ens restarà poder per a actuar. Llavors, què podem fer per a combatre el pessimisme i cultivar més optimisme i esperança?

[Il·lustració]

L’esperança pot fer molt de bé

Es pot lluitar contra el pessimisme

COM veus les adversitats de la vida? Molts experts creuen que la resposta a eixa pregunta pot indicar si eres una persona optimista o pessimista. Tots tenim dificultats en la vida, uns més que altres. No obstant, per què pareix que algunes persones superen les adversitats amb ànim i estan dispostes a seguir avant, mentres que altres desistixen davant del mínim obstacle?

Per exemple, imagina’t que estàs buscant faena. Vas a una entrevista però no et donen el treball. Com et sents? Pots agarrar-t’ho com una cosa personal i vore-ho com un problema permanent, i pensar: «Ningú contractaria algú com jo. Mai trobaré faena». O pitjor encara, podries permetre que esta única dificultat influïsca en la teua manera de vore altres aspectes de la teua vida, i que penses: «Soc un fracàs absolut, no servisc per a res». Les dos reaccions denoten un clar pessimisme.

Com fer-li front al pessimisme

Com podem evitar que el pessimisme ens controle? Lo primer i més important és aprendre a reconéixer eixos pensaments negatius. El següent pas és lluitar contra ells; busca altres explicacions raonables. Per exemple, ¿és de veres que no t’han acceptat perquè ningú contractaria a algú com tu? O serà que l’empresa simplement buscava una persona amb un perfil diferent?

Pensa en fets concrets que et permeten identificar les reaccions exagerades fruit dels pensaments pessimistes. ¿Significa el fet que t’hagen rebutjat en una ocasió que eres un fracàs absolut? Segurament, se t’ocorre algun àmbit en la teua vida que se’t dona prou bé –com les activitats espirituals, les relacions familiars o les amistats. Aprén a no ser catastrofista, és a dir, evita pronosticar finals desastrosos per a qualsevol situació. Al cap i a la fi, ¿pots tindre la certesa que mai trobaràs faena? També existixen altres vies per a rebutjar els pensaments negatius.

Una actitud positiva respecte a les metes

En els últims anys, els investigadors han optat per definir l’esperança d’una manera interessant, encara que un poc limitada: diuen que consistix en creure que podem aconseguir les nostres metes. Com es mostrarà en el següent article, l’esperança és molt més que això, però esta definició ens ajuda de vàries maneres. Per exemple, si ens centrem en este aspecte de l’esperança, podrem cultivar una actitud més positiva respecte a les metes.

Per a creure que podrem aconseguir les nostres metes en el futur, necessitem tindre el costum de posar-nos metes i aconseguir-les. Si ens adonàrem que no tenim eixe costum, valdria la pena pensar seriosament en els objectius que ens estem posant. En primer lloc, en tenim algun? És molt fàcil quedar-nos atrapats en la rutina i el ritme frenètic del dia a dia sense parar-nos a pensar en el que realment volem en la vida, en lo més important per a nosaltres. Respecte a este principi pràctic d’establir prioritats específiques, la Bíblia ja va aconsellar fa molt de temps que ens asseguràrem d’«allò que més convé» (Filipencs 1:10).

Una vegada establim les nostres prioritats, ens resultarà més senzill escollir objectius importants en els diferents àmbits de la nostra vida, ja siga en les nostres activitats espirituals, familiars o seculars. Però és essencial que al principi no ens posem massa metes i que triem aquelles que podrem aconseguir fàcilment. Si no, podríem desanimar-nos i donar-nos per vençuts. Per això, sol ser millor dividir les metes complexes i a llarg termini en altres més senzilletes i a curt termini.

Tots hem escoltat alguna volta que «voler és poder», i en certa manera és de veres. Després de triar els principals objectius, necessitem força de voluntat, és a dir, el desig i la determinació per a aconseguir-los. Podem enfortir eixa determinació meditant en el valor de les nostres metes i en els beneficis que obtindrem a l’aconseguir-les. I encara que lògicament sorgiran obstacles, hauríem de vore’ls com reptes en lloc d’impediments.

Ara bé, també hem de pensar en maneres pràctiques de fer realitat les nostres metes. L’autor C. R. Snyder, qui ha realitzat un extens estudi sobre el valor de l’esperança, proposa pensar en diferents maneres d’arribar a un determinat objectiu. Aixina, si una manera no produïx els resultats que esperàvem, podrem recórrer a una segona, a una tercera, i així fins a arribar al nostre objectiu.

Snyder també recomana que sapiem determinar quan canviar una meta per una altra. Si ens quedem estancats en un objectiu, pegar-li voltes a l’assumpt només farà que ens desanimem. En canvi, si el substituïm per un altre més realista, podrem tindre esperança en eixe nou objectiu.

En la Bíblia trobem un exemple instructiu al respecte. El rei David anhelava construir un temple per al seu Déu, Jehovà. Però Déu li va dir que seria el seu fill Salomó qui tindria eixe privilegi. Davant d’aquella situació decepcionant, David no es va enfadar ni va tractar de persistir en el seu desig, sinó que canvià els seus objectius. Va centrar les seues energies en arreplegar els fons i els materials que el seu fill necessitaria per a construir el temple (1 Reis 8:17-19; 1 Cròniques 29:3-7).

Podem millorar la nostra esperança fent front al pessimisme i cultivant una actitud positiva respecte a les metes. Així i tot, és possible que continuem necessitant més esperança. Com pot ser? Perquè a tots ens afecta la desesperança, i molta d’ella prové de factors que no podem controlar. Quan pensem en els problemes angoixants que afligixen la humanitat –la pobresa, les guerres, la injustícia, la constant amenaça d’infermetats i mort–, com podem mantindre l’optimisme?

[Il·lustració]

Si no et donen el treball que desitjaves, penses que mai trobaràs faena?

[Il·lustració]

El rei David va ser flexible amb les seues metes

On pots trobar verdadera esperança?

IMAGINA’T que se’t para el rellotge perquè s’ha estropejat. Al buscar un rellotger per a que te l’arregle, trobes molts anuncis prometedors, però alguns són contradictoris. Llavors, descobrixes que un veí teu és l’enginyós home que, anys arrere, va dissenyar eixe model de rellotge en particular i que, a més, està disposat a reparar-te’l debades. És fàcil deduir a quin rellotger aniràs, veritat?

Ara compara eixe rellotge amb la teua esperança. Si t’adones que estàs perdent-la –com els passa a molts en estos temps difícils–, a on buscaràs ajuda? Moltíssima gent afirma tindre la solució als problemes, però les seues incomptables suggerències resulten confuses i contradictòries. Llavors, per què no acudir a Aquell que va dissenyar el ser humà amb la capacitat de tindre esperança? La Bíblia diu que Ell «no és lluny de ningú de nosaltres» i que està desitjant ajudar-nos (Fets 17:27; 1 Pere 5:7).

Una definició més àmplia de l’esperança

El concepte bíblic d’esperança és més ampli i profund que el que utilitzen generalment els metges, científics i psicòlegs de hui en dia. Els termes de les llengües originals en què es va escriure la Bíblia, i que es traduïxen com «esperança» transmeten la idea d’ansiar i esperar el bé. L’esperança consta, bàsicament, de dos elements: el desig d’una cosa bona i el fonament per a creure que eixa cosa ocorrerà. L’esperança que oferix la Bíblia no consistix en simples il·lusions. Està basada sòlidament en fets i proves.

En este aspecte, l’esperança és similar a la fe, la qual s’ha de basar en proves, i no en simple credulitat (Hebreus 11:1). Tot i això, la Bíblia fa distinció entre la fe i l’esperança (1 Corintis 13:13).

Per a il·lustrar-ho: quan li demanes un favor a un amic de confiança, tens l’esperança que t’ajude. A eixa esperança no li falta base, ja que tens fe en eixe amic, és a dir, el coneixes bé i has vist com ha actuat amb bondat i generositat en altres ocasions. La fe i l’esperança estan molt relacionades, de fet, depenen l’una de l’altra, però no són exactament lo mateix. Com podem cultivar eixa classe d’esperança en Déu?

La base de l’esperança

Jehovà Déu és la font de la verdadera esperança. De fet, en temps bíblics l’anomenaven «Esperança d’Israel» (Jeremies 14:8). Tota esperança confiable que tenia el seu poble provenia d’ell, per això podia dir-se que ell era la seua esperança. Esta no consistia només en desitjar alguna cosa. Déu els va donar una base sòlida per a tindre esperança. Al tractar amb ells al llarg dels segles, es va guanyar la reputació de complir sempre les seues promeses. Josué, líder d’Israel, va dir al poble: «Vosaltres, reconeixeu [...] que cap de les bones promeses que el Senyor, el vostre Déu, vos havia fet no ha deixat de complir-se» (Josué 23:14).

Milers d’anys després, Jehovà continua tenint la mateixa reputació. La Bíblia està plena de promeses de Déu, així com d’un registre històric exacte del seu compliment. Les seues promeses són tan confiables que, a voltes, estan redactades com si ja s’hagueren complit en el moment de pronunciar-se.

És per això que podem dir que la Bíblia és el llibre de l’esperança. A mesura que analitzes com ha tractat Déu els humans, tindràs més raons per a posar la teua esperança en ell. L’apòstol Pau va escriure: «Tot allò que fou escrit en altre temps, va ser escrit per a instruir-nos; així, gràcies a la constància i al consol que ens donen les Escriptures, mantenim l’esperança» (Romans 15:4).

Quina esperança ens oferix Déu?

En quin moment de la vida necessitem més esperança? No és quan ens enfrontem a la mort? No obstant, per a molts és precisament en eixe moment quan més difícil els resulta mantindre-la, per exemple, quan la mort amenaça un ser estimat. Al cap i a la fi, hi ha alguna cosa que lleve l’esperança més que la mort? Ens perseguix inevitablement a tots, sense excepció. Només podem evitar-la per un temps, i és impossible alterar els seus efectes. Amb raó la Bíblia l’anomena «el darrer enemic» (1 Corintis 15:26).

Llavors, com podem trobar esperança en eixa situació? El versicle bíblic que es referix a la mort com l’últim enemic també diu que serà «destituït». Jehovà Déu és més poderós que la mort, i ho ha demostrat en moltes ocasions ressuscitant persones. La Bíblia relata nou ocasions en què Jehovà va utilitzar el seu poder per a tornar la vida als difunts.

En una ocasió, Jehovà li va donar al seu Fill, Jesús, el poder de ressuscitar a Llàtzer, un estimat amic seu que feia quatre dies que havia mort. Jesús no ho va fer d’amagades, sinó obertament, davant d’una multitud (Joan 11:38-48, 53; 12:9, 10).

Tal volta et preguntes per què es va ressuscitar aquelles persones, si al cap i a la fi, envelliren i finalment tornaren a morir. És cert, però gràcies als relats confiables d’aquelles resurreccions podem tindre més que el simple desig que els nostres sers estimats tornen a la vida: tenim raons per a creure que ressuscitaran. En altres paraules, tenim una esperança verdadera.

Jesús va dir: «Jo sóc la resurrecció i la vida» (Joan 11:25). És a ell a qui Jehovà donarà el poder de ressuscitar a persones a escala mundial. També va assegurar: «Ve l’hora que tots els qui són als sepulcres sentiran la seua veu [la de Crist] i n’eixiran» (Joan 5:28, 29). En efecte, tots els qui descansen en la tomba tenen la perspectiva de ser ressuscitats per a viure en una terra paradisíaca.

El profeta Isaïes va descriure la resurrecció amb estes commovedores paraules: «Que visquen els teus morts, Senyor, que ressusciten les seues despulles! Vosaltres que esteu gitats a la pols, desvetleu-vos i crideu de goig: el teu aiguatge, Senyor, és aiguatge de llum, i el país de les ombres infantarà» (Isaïes 26:19).

Veritat que esta promesa resulta consoladora? Els morts es troben en la situació més segura que u puga imaginar-se, protegits com una criatura en la matriu de sa mare. De fet, aquells que descansen en la tomba estan perfectament resguardats en la infinita memòria del Déu Totpoderós (Lluc 20:37, 38). I prompte seran ressuscitats per a viure en un món feliç i acollidor, tal com un bebé és rebut per la família que l’espera amb carinyo. De manera que, inclús quan afrontem la mort, hi ha esperança.

Què pot fer l’esperança per nosaltres?

Pau ens va ensenyar molt sobre el valor de l’esperança. La va mencionar com una part fonamental de l’armadura espiritual: el casc (1 Tessalonicencs 5:8). Què va voler dir? Doncs bé, en temps bíblics els soldats que entraven en batalla portaven un casc de metall, generalment sobre un gorro de feltre o de cuir. Gràcies al casc, els colps que rebien en el cap generalment no resultaven mortals. Quina és la idea? Tal com un casc protegix el cap, l’esperança protegix la ment, la facultat de pensar. Si tenim una esperança sòlida en harmonia amb els propòsits de Déu, ni el pànic ni la desesperació ens furtaran la pau mental quan afrontem dificultats. Qui no necessita un casc com eixe?

Pau va posar un altre exemple gràfic sobre l’esperança vinculada a la voluntat de Déu. Va escriure: «Aquesta esperança és com l’àncora de la nostra vida: una àncora segura i ferma» (Hebreus 6:19 NT). Com a supervivent de més d’un naufragi, Pau coneixia bé el valor d’una àncora. Quan amenaçava una tempestat, la tripulació tirava l’àncora a la mar. Si esta s’agarrava bé al fons, el barco tenia la possibilitat d’aguantar el temporal i no patir quasi danys, en comptes de ser arrastrat a la costa i xocar contra les roques.

De la mateixa manera, si les promeses de Déu són per a nosaltres una esperança «segura i ferma», eixa esperança pot ajudar-nos a capejar el temporal d’estos temps. Jehovà promet que prompte arribarà el dia en què la humanitat ja no serà víctima de les guerres, el crim, el patiment, o inclús la mort (consulta el requadro de la pàgina 10). Aferrar-nos a eixa esperança pot ajudar-nos a evitar el naufragi, ja que ens dona l’incentiu que necessitem per a viure segons les normes de Déu en comptes de cedir a l’esperit caòtic i immoral que predomina en este món.

L’esperança que Jehovà oferix també està al teu abast. Ell vol que visques la vida com s’havia proposat. Desitja que «tots els hòmens se salven», i per a aconseguir-ho és necessari que «arriben a conèixer plenament la veritat» (1 Timoteu 2:4 NT). Els editors d’esta revista t’animem a adquirir eixe coneixement que dona vida i que està relacionat amb la veritat de la Paraula de Déu. L’esperança que Déu et donarà és superior a qualsevol esperança que puga oferir-te este món.

Amb una esperança aixina no tenim per què cedir a la resignació, ja que Déu pot donar-nos les forces necessàries per a aconseguir qualsevol meta que estiga en harmonia amb la seua voluntat (2 Corintis 4:7; Filipencs 4:13). ¿No és esta la classe d’esperança que necessitem? Per això, si necessites esperança i l’has estat buscant, ànim! Està al teu abast, pots trobar-la!

[Quadro/Il·lustració]

Raons per a tindre esperança

Els següents passatges de la Bíblia poden ajudar-nos a cultivar esperança:

◼ Déu promet un futur feliç.

La seua Paraula diu que tota la terra arribarà a ser un paradís habitat per una gran família unida i feliç (Salm 37:11, 29; Isaïes 25:8; Apocalipsi 21:3, 4).

◼ Déu no pot mentir.

Ell detesta tota classe de mentira. Jehovà és infinitament sant i pur; per això li resulta impossible mentir (Proverbis 6:16-19; Isaïes 6:2, 3; Titus 1:2; Hebreus 6:18).

◼ Déu té un poder infinit.

Només Jehovà és totpoderós. No hi ha res en tot l’univers que puga impedir-li complir les seues promeses (Èxode 15:11; Isaïes 40:25, 26).

◼ Déu desitja que visquem per sempre.

(Joan 3:16; 1 Timoteu 2:3, 4)

◼ Déu ens mira amb esperança.

Ell decidix fixar-se en les nostres bones qualitats i accions, no en els nostres defectes i errors (Salm 103:12-14; 130:3; Hebreus 6:10). Ell confia que actuarem bé, i s’alegra quan ho fem (Proverbis 27:11).

◼ Déu promet ajudar-nos a aconseguir bons objectius.

Els seus servents no tenim per què sentir-nos indefensos. Déu ens ajuda concedint-nos amb generositat el seu esperit sant, la força més poderosa que existix (Filipencs 4:13).

◼ Déu mai ens decepcionarà si posem la nostra esperança en ell.

Ell és totalment fidedigne i fiable, mai ens decepcionarà (Salm 25:3).

[Il·lustració]

Igual que un casc protegix el cap, l’esperança protegix la ment

[Il·lustració]

Igual que una àncora, l’esperança ben fundada pot aportar estabilitat

[Crèdits]

Per cortesia de René Seindal/Su concessione del Museo Archeologico Regionale A. Salinas di Palermo