Va començar en l’Edén la humanitat?

IMAGINA’T en un gran i bonic jardí. No se senten ni els sorolls ni el caos de la ciutat i es respira una gran pau. Lo millor de tot és que no tens preocupacions, ni et fa mal res ni tens cap malaltia o al·lèrgia. Els teus sentits disfruten de tota la bellesa que tens al teu voltant.

Els teus ulls es recreen en els colors vius de les flors, en l’aigua cristal·lina d’un riu i en l’efecte dels rajos de sol en els arbres. Sents com la brisa t’acaricia la pell i pots olorar moltes fragàncies. Escoltes la remor de les fulles, l’aigua que xoca contra les pedres, el cant dels pardalets i el brunzir de les abelles. No t’entren ganes d’estar en un lloc aixina només de pensar-ho?

Gent per tot el món pensa que la humanitat va començar en un lloc aixina. Durant segles, el judaisme, el cristianisme i l’islam han ensenyat que Déu va posar Adam i Eva en el jardí de l’Edén, un lloc on segons la Bíblia vivien en pau i feliços. Disfrutaven de pau entre ells, amb els animals i amb Déu, qui els va donar l’esperança de viure per sempre en aquell entorn tan meravellós (Gènesi 2:15-24).

Els hindús també ensenyen que fa molt de temps va existir un paradís. Per altra banda, els budistes creuen que els grans líders espirituals, els budes, sorgixen en èpoques de la història en què el món disfruta de condicions paradisíaques. I moltes religions d’Àfrica ensenyen històries que es pareixen molt a la d’Adam i Eva.

La veritat és que la idea d’un paradís original ha sigut una constant en tradicions i religions de tot el món. Segons explica l’historiador Jean Delumeau, «nombroses civilitzacions van creure en un paradís primordial on regnava la perfecció, la llibertat, la pau, la felicitat, l’abundància, l’absència de violència, de tensions i de conflictes [...]. D’ahí naix la profunda nostàlgia en la consciència col·lectiva pel paradís perdut, però mai oblidat, i el desig poderós de tornar a trobar-lo».

És possible que totes estes històries i tradicions provinguen d’un passat comú? Serà que eixa «consciència col·lectiva» de la humanitat guarda el record d’un fet real? De veres van existir Adam, Eva i el jardí de l’Edén?

Hi ha qui es riu d’esta idea. En esta època d’avanços científics, molts creuen que estos relats són simples llegendes i mites. Sorprenentment, no només dubten d’ella els qui no creuen en Déu. Molts líders religiosos neguen que existira el jardí de l’Edén i diuen que eixe relat és una faula, una metàfora o una paràbola.

És veritat que la Bíblia conté paràboles. El mateix Jesús va pronunciar les més famoses. Però la Bíblia presenta el relat de l’Edén, no com una paràbola, sinó com una història real. És més, si estos fets mai ocorregueren, com podem confiar en la resta de la Bíblia? Analitzem per què molta gent és escèptica sobre el jardí de l’Edén i si els seus arguments són vàlids. Després vorem quina importància té este relat per a nosaltres.

Va existir realment el jardí de l’Edén?

CONEIXES la història d’Adam i Eva i del jardí de l’Edén? Gent de tot el món la coneix. Per què no la lliges per tu mateix? La trobaràs en Gènesi 1:26–3:24. Bàsicament, este és el relat:

Jehovàa forma a l’home a partir de la pols, l’anomena Adam i el posa en un jardí en una regió anomenada Edén. Déu mateix ha plantat eixe jardí, que té aigua en abundància i preciosos arbres fruiters. Al mig del jardí es troba «l’arbre del coneixement del bé i del mal». Déu els prohibix als humans que mengen d’ell i els diu que si desobeïxen moriran. Més tard, Jehovà li fa a Adam una companya, Eva, formant-la d’una de les seues costelles. Déu els dona l’encàrrec de cuidar del jardí i els diu que es multipliquen i òmpliguen la terra.

Més tard, quan Eva està a soles, una serp li parla i la tempta a menjar del fruit prohibit dient-li que Déu l’ha enganyat i que està amagant-los alguna cosa bona que els farà com Déu. Ella acaba menjant del fruit prohibit, i després Adam també desobeïx a Déu i en menja. Com a conseqüència, Jehovà dicta sentència contra Adam, Eva i la serp. Després d’expulsar els humans del paradís, posa àngels per a que bloquegen l’entrada.

Hi hagué un temps en què erudits, intel·lectuals i historiadors solien buscar proves per a demostrar que el relat del Gènesi era un fet real. Però hui en dia lo més comú és posar en dubte tots estos temes. Ara bé, hi ha base per a dubtar d’este relat? Analitzem quatre preguntes que se sol fer la gent.

1. Va ser el jardí de l’Edén un lloc real?

Per què hi ha tants dubtes sobre este punt? La filosofia pot haver influït molt. Durant segles, els teòlegs suposaven que el jardí de l’Edén encara existia en algun lloc. Però, amb el temps, l’Església es va deixar influir per filòsofs grecs com Plató i Aristòtil, que deien que no pot existir res perfecte en la terra i que només hi pot haver perfecció en el cel.b Per tant, els teòlegs van arribar a la conclusió que el paradís havia d’estar més prop del cel. Alguns deien que es trobava en el cim d’una muntanya tan alta que superava els límits d’este planeta corrupte. Altres deien que estava en el pol Nord o en el pol Sud, i altres, que estava en la Lluna o prop d’ella. No és d’estranyar que el relat del Gènesi adquirira un toc de fantasia i ficció. Per això, alguns erudits de l’actualitat consideren absurda tota referència geogràfica al jardí de l’Edén i asseguren que mai va existir.

No obstant, la Bíblia no descriu el jardí d’eixa manera. En Gènesi 2:8-14 es descriuen detalls concrets sobre este lloc. Per exemple, estava situat a l’est d’una regió anomenada Edén i rebia aigua d’un riu que després es dividia en quatre. La Bíblia indica el nom d’estos quatre rius i fa una breu descripció del seu curs. Alguns erudits s’han trencat el cap buscant en este passatge alguna pista per a trobar el jardí original, però lo únic que s’han trobat han sigut un muntó de teories contradictòries. Vol dir això que la descripció de l’Edén, del seu jardí i dels seus rius és un mite?

Pensa en açò: els successos del jardí de l’Edén ocorregueren fa uns 6.000 anys i quan Moisés els va escriure, potser basant-se en relats orals o en alguns documents sobre aquella època, ja havien passat uns 2.500 anys. Aixina que el relat que va escriure ja era història antiga inclús per a ell. Per tant, és possible que algunes característiques com els rius canviaren al passar tants segles? L’escorça terrestre és molt dinàmica, i la regió on possiblement estava l’Edén és una zona amb molta activitat sísmica. De fet, registra el 17% dels terratrèmols de major magnitud de tot el món. D’altra banda, el Diluvi dels dies de Noé pot haver alterat la topografia de maneres que no sabem.c

No obstant, hi ha alguns fets que sí que coneixem. El relat del Gènesi parla del jardí com un lloc real. Dos dels quatre rius que menciona —l’Eufrates i el Tigris, o Hidequel— encara existixen hui en dia i alguns dels seus afluents estan molt propet entre ells. El relat inclús diu el nom dels territoris pels quals passaven eixos rius i especifica recursos naturals molt coneguts de la zona. Tota esta informació li resultaria molt familiar als israelites de l’antiguitat, a qui originalment anava dirigit este relat.

És això el que fan els mites i llegendes? O més bé ometen detalls específics que es puguen verificar? Molts contes solen començar amb un: «En un país molt llunyà hi havia...». Els relats històrics, en canvi, inclouen detalls concrets importants, com ho fa el del jardí de l’Edén.

2. És raonable creure que Déu creara a Adam de la pols i a Eva d’una costella d’Adam?

El cos humà està compost de diferents elements que podem trobar en l’escorça terrestre, com l’hidrogen, l’oxigen i el carboni; açò és un fet científic. Però, com s’acabaren ajuntant estos elements per a formar un ser viu?

Molts científics diuen que la vida va sorgir per si mateixa a partir d’organismes molt simples que anaren evolucionant al llarg de milions d’anys fins a convertir-se en sers més complexos. Però el terme «simple» pot ser confús, perquè totes les formes de vida —fins i tot els organismes unicel·lulars— són increïblement complexes. No hi ha ninguna prova que mostre que sorgira o poguera sorgir alguna classe de vida per atzar. Al contrari, tots els sers vius evidencien haver sigut dissenyats per una intel·ligència infinitament superior a la nostra (Romans 1:20).d

Recordes haver escoltat una bella simfonia, haver contemplat un bonic quadro, o haver-te quedat bocabadat amb alguna meravella de la tecnologia? Penses que és possible que es feren a soles? Clar que no! Doncs ninguna d’estes meravelles s’acosta a la complexitat, bellesa o enginy del disseny del cos humà. Com podem dir que no ha tingut un creador? Per altra part, el relat del Gènesi explica que, de tots els sers vius en la terra, només els humans estem fets a la imatge de Déu (Gènesi 1:26). Per això, només els humans som capaços de produir impressionants obres de música, art i tecnologia, ja que eixa capacitat és un reflex de les habilitats creatives de Déu. Per què hauria de sorprendre’ns que Déu siga capaç de crear-nos a partir de la pols?

Què podem dir de la creació de la dona a partir d’una costella de l’home? És molt més difícil?e Déu podia haver-ho fet de moltes maneres, però la que va utilitzar per a crear a la dona té un significat molt bonico. Ell volia que l’home i la dona es casaren i formaren una unió molt forta, com si foren «una sola carn» (Gènesi 2:24). En efecte, l’home i la dona han sigut creats per a que puguen complementar-se i formar un vincle que els permeta estimar-se i cuidar-se. No evidencia això que darrere hi ha un Creador savi i amorós?

I per últim, els experts en genètica reconeixen que molt probablement tots els humans provinguen d’un únic home i d’una dona. Per tant, pareix que el relat del Gènesi té molt de trellat, veritat?

3. Són els arbres del coneixement i de la vida un mite?

El relat del Gènesi no ensenya que estos arbres tingueren algun poder especial o sobrenatural, més bé, eren arbres normals als quals Jehovà va donar un significat simbòlic.

Els sers humans també fem lo mateix. Per exemple, un jutge pot condemnar una persona per desacatament al tribunal. Òbviament, no està referint-se a les cadires, les taules o les parets de la sala del tribunal, sinó al sistema de justícia que este representa. Un altre exemple són el ceptre i la corona, que representen l’autoritat d’un monarca.

Llavors, què significaven els dos arbres? Hi han moltes teories diferents i complicades, però la verdadera resposta és senzilla i molt important per a nosaltres. L’arbre del coneixement del bé i del mal simbolitzava un dret que només té Déu: el de decidir el que està bé i el que està malament (Jeremies 10:23). No és d’estranyar que Déu considerara un crim menjar d’aquell arbre. I, per altra part, l’arbre de la vida representava la vida eterna, un regal que només Déu pot concedir (Romans 6:23).

4. Com és possible que una serp li parlara a Eva?

És de veres que este aspecte del relat del Gènesi pot ser desconcertant, sobretot si no tenim en compte el que diu la resta de la Bíblia. Però les Escriptures a poquet a poquet aclarixen este intrigant misteri.

Qui o què va fer que la serp pareguera que parlava? Els israelites de l’antiguitat disposaven d’informació suficient per a comprendre el que hi havia darrere d’aquella serp. Per exemple, sabien que, encara que els animals no parlen, els sers espirituals poden fer que un animal parega que parla. Moisés va escriure el relat sobre Balaam, en el qual Déu va enviar un àngel per a fer que la burra de Balaam parlara com una persona (Nombres 22:26-31; 2 Pere 2:15, 16).

També sabem que hi ha altres sers espirituals enemics de Déu que poden fer milacres. Moisés va vore als sacerdots practicants de màgia d’Egipte imitar alguns dels milacres de Déu, com per exemple transformar un bastó en una serp. El poder per a realitzar estos fenòmens extraordinaris venia clarament dels enemics de Déu en el regne espiritual (Èxode 7:8-12).

A més, Moisés també va escriure per inspiració el llibre de Job. Este llibre ens ensenya molt sobre l’enemic de Déu, Satanàs, qui amb mentires ha posat en dubte la integritat de tots els servents de Déu (Job 1:6-11; 2:4, 5). Per tant, segurament els israelites raonaren que havia sigut Satanàs qui havia manipulat la serp per a que pareguera que parlava, i d’esta manera enganyar a Eva i fer que desobeïra a Déu.

A més a més, Jesús va dir que Satanàs «és mentider i pare de la mentida» (Joan 8:44). El pare de la mentira hauria de ser el que va dir la primera, veritat? I la primera mentira la trobem en les paraules de la serp a Eva, ja que va contradir l’advertència de Déu sobre menjar del fruit prohibit al dir: «No, no moriríeu!» (Gènesi 3:4). Està clar que Jesús sabia que era Satanàs qui havia manipulat la serp. De fet, Jesús li va revelar a l’apòstol Joan que Satanàs era «la serp antiga» (Apocalipsi 1:1; 12:9).

És tan extraordinari que un esperit puga manipular una serp fent que parega que parle? No fan una cosa pareguda els ventrílocs i els experts en efectes especials?

La prova més convincent

Arribats a este punt, no creus que els dubtes sobre el relat del Gènesi no tenen massa fonament? Després de tot, les proves demostren que és una història real. Analitzem-ne una més.

La Bíblia anomena a Jesucrist «el testimoni fidel i veraç» (Apocalipsi 3:14). Com a humà perfecte, mai va dir mentires ni va tergiversar la veritat de ninguna manera. A més, havia viscut en el cel junt amb son pare, Jehovà, «abans que el món existira» (Joan 17:5). Per tant, com Jesús ja estava viu abans que la terra fora creada, el seu testimoni té molt de pes. Què va dir ell sobre el jardí de l’Edén?

Jesús va parlar d’Adam i Eva com a persones reals. De fet, els va mencionar quan va explicar les normes de Jehovà sobre el matrimoni (Mateu 19:3-6). Si no hagueren existit mai o el jardí fora un simple mite, o bé Jesús estava enganyat o bé era un mentirós. I les dos coses són impossibles! Jesús havia estat en el cel i havia vist tot el que havia passat. Quina prova més convincent que eixa hi pot haver?

En realitat, és molt difícil posar fe en Jesús si no creiem en el relat del Gènesi. És més, si no creiem en este relat, és impossible entendre el missatge de la Bíblia i les seues promeses. Analitzem per què diem açò.

[Notes]

Per què hauria d’importar-te el relat de l’Edén?

UNA objecció sorprenent que molts erudits sostenen contra el relat del jardí de l’Edén és que no està d’acord amb la resta de la Bíblia. Per exemple, el professor d’Estudis Religiosos Paul Morris va escriure: «En les Escriptures no es torna a fer ninguna referència directa al relat de l’Edén». Molts experts concorden amb esta afirmació, però la veritat és que és contrària als fets.

En realitat, la Bíblia fa moltes referències al jardí de l’Edén, Adam, Eva i la serp.a No obstant, l’error d’estos experts es queda menut en comparació amb un altre més gros i més perillós: el que cometen molts líders religiosos i erudits al desacreditar el relat del Gènesi. Per què? Perquè al fer-ho estan atacant directament a la Bíblia.

Comprendre què va passar en l’Edén és essencial per a entendre la resta de la Bíblia. Com vorem a continuació, la Bíblia oferix respostes a algunes de les preguntes més profundes i importants de la vida. I eixes respostes estan molt relacionades amb el que va passar en l’Edén.

● Per què envellim i morim? Adam i Eva hagueren viscut per sempre si hagueren obeït a Jehovà, però el dia que es rebel·laren perderen la perfecció i començaren a morir (Gènesi 2:16, 17; 3:19). Com a conseqüència, a tots els seus descendents ens van transmetre el pecat i la imperfecció. Per això, la Bíblia explica: «Per obra d’un sol home va entrar el pecat al món, i amb el pecat hi entrà també la mort; i així la mort s’ha estés a tots els hòmens, ja que tots han pecat» (Romans 5:12).

● Per què permet Déu la maldat? Satanàs va afirmar en el jardí de l’Edén que Déu és un mentirós i que priva les seues criatures de coses bones (Gènesi 3:3-5). D’esta manera, va acusar a Jehovà de ser un mal governant. Adam i Eva decidiren fer-li cas a Satanàs i rebutjaren la sobirania de Jehovà. Al fer-ho, donaren a entendre que els humans podem decidir per nosaltres mateixos el que està bé i el que està malament. Què va fer Jehovà? Com la seua saviesa i justícia són perfectes, ell sabia que la millor manera de respondre a eixe desafiu era deixar que passara temps i donar-los als humans l’oportunitat de governar-se com volgueren. La maldat que veiem hui en dia és, en part, conseqüència de la influència de Satanàs, una maldat que ha acabat confirmant una gran veritat: que l’home és incapaç de governar-se sense l’ajuda de Déu (Jeremies 10:23).

● Quin és el propòsit de Déu per a la terra? El jardí de l’Edén demostra que Déu volia que la terra fora molt bonica. Ell va manar a Adam i Eva que ompliren la terra amb la seua descendència i que estengueren aquell bonic jardí per tota la terra (Gènesi 1:28). Aixina que el propòsit de Déu per a la terra és que els descendents d’Adam i Eva siguen perfectes i visquen en ella en unitat, com una família. Gran part del contingut de la Bíblia parla sobre el compliment del propòsit original de Déu.

● Per què va vindre Jesucrist a la terra? Després de la rebel·lió del jardí de l’Edén, tant Adam i Eva com els seus descendents vam ser condemnats a mort. Però Déu, en el seu gran amor, va enviar el seu Fill a la terra per a donar-nos esperança per mitjà d’un rescat (Mateu 20:28). En què consistix eixe rescat? Jesús, a qui la Bíblia anomena «el darrer Adam», sempre va ser obedient a Jehovà, a diferència del primer home. Per això, no va perdre la perfecció i va poder donar la seua vida en sacrifici, o rescat. Aixina va donar a tots els humans l’oportunitat de rebre el perdó dels seus pecats i de conseguir la classe de vida que Adam i Eva tenien en l’Edén abans de pecar (1 Corintis 15:22, 45; Joan 3:16). D’esta manera, Jesús va garantir que el propòsit de Jehovà de convertir la terra en un paradís serà una realitat.b

El propòsit de Déu no és un concepte teològic abstracte, sinó real i fàcil de comprendre. Igual que el jardí de l’Edén era un lloc real amb persones i animals reals, les promeses de Déu per al futur també són reals i es compliran molt prompte. Estaràs tu allí? Bé, en gran part depén de tu. Déu vol que tots disfrutem d’eixe futur, inclús aquells que no sempre han anat per bon camí (1 Timoteu 2:3, 4).

Quan Jesús estava penjat en el pal de turment, va parlar amb el criminal que tenia al costat. Este home sabia que mereixia ser executat, però va buscar consol i esperança en Jesús. Què li va respondre ell? «Seràs amb mi al paradís» (Lluc 23:43). Si Jesús va voler que este anterior criminal ressuscitara i tinguera l’oportunitat de viure per sempre en la terra feta un paradís, no creus que voldrà lo mateix per a tu? Clar que sí, i son Pare també! Si vols disfrutar d’eixe futur, fes tot el que pugues per aprendre sobre el Déu que va crear el jardí de l’Edén.

[Notes]

[Quadro/​Il·lustracions]

UNA PROFECIA QUE ÉS EL FIL CONDUCTOR DE LA BÍBLIA

«Posaré enemistat entre tu [la serp] i la dona, entre el teu llinatge i el seu. Ell t’atacarà al cap i tu l’atacaràs al taló.» (Gènesi 3:15)

Esta és la primera profecia de la Bíblia i la va pronunciar Déu en l’Edén. Qui són la dona, la serp i els seus llinatges? Què implica l’«enemistat» entre elles?

LA SERP

Satanàs, el Diable (Apocalipsi 12:9).

LA DONA

La part celestial de l’organització de Jehovà, formada per criatures espirituals (Gàlates 4:26, 27). Isaïes va parlar d’esta «dona» quan va predir que donaria a llum una nació espiritual (Isaïes 54:1; 66:8).

EL LLINATGE DE LA SERP

Aquells que trien fer la voluntat de Satanàs (Joan 8:44).

EL LLINATGE DE LA DONA

Principalment Jesucrist, qui provenia de la part celestial de l’organització de Jehovà. El «llinatge» també inclou els germans espirituals de Crist, que governen en el cel amb ell. Estos cristians ungits formen una nació espiritual, «l’Israel de Déu» (Gàlates 3:16, 29; 6:16; Gènesi 22:18).

LA FERIDA EN EL TALÓ

El Messies va rebre un colp dolorós quan Satanàs va conseguir que el mataren en la terra, però els seus efectes no van ser permanents, ja que Jesús va ressuscitar.

LA FERIDA EN EL CAP

Satanàs rebrà un colp mortal quan Jesús el destruïsca per sempre. Abans d’això, Jesús desfarà el mal que Satanàs va causar en l’Edén (1 Joan 3:8; Apocalipsi 20:10).

Per a tindre una idea general del tema principal de la Bíblia, consulta el fullet La Biblia y su mensaje, editat pels testimonis de Jehovà.

[Il·lustració]

Adam i Eva van patir els desastrosos resultats del pecat