Referències del Quadern d’activitats — BIBLIOTECA EN LÍNIA Watchtower

Referències del Quadern d’activitats

DEL 7 AL 13 DE DESEMBRE

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | LEVÍTIC 10, 11

«Estima a Jehovà més que a la família»

(Levític 10:1, 2) Nadab i Abihú, fills d’Aaron, van prendre cada un el seu encenser i, després de posar-hi brases, van tirar-hi encens per oferir davant el Senyor un perfum estrany, que ell no els havia manat. ² Llavors va eixir de la presència del Senyor un foc que els va consumir, i moriren al davant mateix del Senyor.

it-1-S 1200

Ilegítimo

Fuego e incienso ilegítimos. En Levítico 10:1, la palabra hebrea zar (femenino, za·ráh; literalmente, ‘extraño’) se usa con respecto al “fuego ilegítimo, que [Dios] no les había prescrito”, pero que los hijos de Aarón, Nadab y Abihú, presentaron delante de Jehová, por lo que Jehová los ejecutó con fuego. (Le 10:2; Nú 3:4; 26:61.) Después, Jehová le dijo a Aarón: “No bebas vino ni licor embriagante, tú ni tus hijos contigo, cuando entren en la tienda de reunión, para que no mueran. Es estatuto hasta tiempo indefinido para sus generaciones, tanto para hacer distinción entre la cosa santa y la profana, y entre la cosa inmunda y la limpia, como para enseñar a los hijos de Israel todas las disposiciones reglamentarias que Jehová les ha hablado por medio de Moisés”. (Le 10:8-11.) Esto parece indicar que Nadab y Abihú se habían embriagado, y que esa condición los envalentonó para ofrecer fuego que no estaba prescrito. Tal fuego probablemente era ilegal debido al momento, lugar o manera de ofrecerlo, o podría haber sido incienso de diferente composición a la especificada en Éxodo 30:34, 35. Su estado ebrio no los excusó de su pecado.

(Levític 10:4, 5) Moisés cridà llavors Mixael i Elsafan, fills d’Uziel, oncle d’Aaron, i els digué: —Veniu a retirar els vostres parents de davant el santuari; traieu-los fora del campament. ⁵ Ells van anar-hi i se’ls endugueren fora del campament vestits amb les seues túniques, tal com Moisés havia ordenat.

(Levític 10:6, 7) Moisés va dir a Aaron i als seus fills Eleazar i Itamar: —No vos deslligueu la cabellera ni vos esgarreu les vestidures en senyal de dol, no fóra cas que moríreu i que el Senyor s’indignara contra tota la comunitat. Deixeu que siguen els vostres germans, els altres israelites, els qui ploren pel foc que el Senyor ha enviat. ⁷ No eixiu més enllà de l’entrada de la tenda del trobament; així no morireu, perquè vosaltres heu estat consagrats amb l’oli de la unció del Senyor. Ells van complir el que Moisés els havia ordenat.

w11-S 15/7 31 § 16

¿Ha entrado usted en el descanso de Dios?

¹⁶ Aarón, el hermano de Moisés, se enfrentó a una situación parecida con dos de sus hijos, Nadab y Abihú. Jehová los castigó con la muerte por haber cometido la grave ofensa de ofrecerle incienso de forma impropia. ¡Qué doloroso debió de ser para su padre saber que nunca más volvería a verlos, hablarles ni estar con ellos! Pero eso no fue todo. Aarón y sus demás hijos recibieron la orden divina de evitar las muestras de duelo acostumbradas: “No vayan a dejar sus cabezas desaseadas, y no deben rasgar sus prendas de vestir, para que no mueran ustedes y para que no se indigne [Dios] contra toda la asamblea” (Lev. 10:1-6). De este episodio extraemos una clara lección: nuestro amor a Jehová siempre debe estar por encima de nuestro amor a un familiar, y más aún si no se arrepiente de sus pecados.

Buscant joies en la Bíblia

(Levític 10:8-11) El Senyor va parlar també a Aaron. Li digué: ⁹ —Quan haureu d’entrar a la tenda del trobament, ni tu ni els teus fills no beureu vi ni altres begudes alcohòliques, si no voleu morir. És una prescripció perpètua per a totes les generacions. ¹⁰ Mireu també de distingir si una cosa és sagrada o profana, pura o impura, ¹¹ i ensenyeu als israelites totes les prescripcions que el Senyor els ha donat per mitjà de Moisés.

w14-S 15/11 17 § 18

Seamos santos en todo aspecto de la vida

¹⁸ Para ser santos a la vista de Jehová, debemos examinar las Escrituras con cuidado y hacer lo que él nos pide. Volvamos al ejemplo de Nadab y Abihú, a quienes Jehová ejecutó por ofrecer “fuego ilegítimo”, quizás mientras estaban bajo los efectos del alcohol (Lev. 10:1, 2). Fijémonos en lo que Dios le mandó a su padre, Aarón, justo después de aquel incidente (lea Levítico 10:8-11). ¿Quiere decir esto que no debemos consumir bebidas alcohólicas antes de las reuniones cristianas? Reflexionemos en los siguientes puntos. Nosotros ya no tenemos que obedecer la Ley (Rom. 10:4). En algunos países, los hermanos toman bebidas alcohólicas con moderación durante las comidas antes de ir a las reuniones. En la Pascua se compartían cuatro copas de vino. Cuando Jesús instituyó la Conmemoración, les pidió a los apóstoles que bebieran del vino que representaba su sangre (Mat. 26:27). La Biblia condena beber en exceso y emborracharse (1 Cor. 6:10; 1 Tim. 3:8). Y, movidos por su conciencia, muchos hermanos tal vez decidan abstenerse por completo de alcohol antes de participar en cualquier faceta del servicio sagrado. Hay que tener en cuenta, sin embargo, que las circunstancias no son las mismas en todos los países, y que lo importante es que distingamos “entre la cosa santa y la profana” para asegurarnos de agradar a Dios y de ser santos en todo lo que hacemos.

(Levític 11:8) »No mengeu la carn d’aquests animals ni toqueu els seus cadàvers. Considereu-los impurs.

it-1-S 142 § 4

Animales

Estas limitaciones alimentarias solo aplicaban a los que estaban bajo la ley mosaica, pues la declaración registrada en Levítico 11:8 dice: “Son inmundos para ustedes”, es decir, para los israelitas. Con la derogación de la Ley sobre la base de la muerte sacrificatoria de Cristo Jesús, se canceló la prohibición, y una vez más los humanos podían considerarse bajo la misma provisión amplia anunciada después del Diluvio. (Col 2:13-17; Gé 9:3, 4.)

Lectura de la Bíblia

(Levític 10:1-15) Nadab i Abihú, fills d’Aaron, van prendre cada un el seu encenser i, després de posar-hi brases, van tirar-hi encens per oferir davant el Senyor un perfum estrany, que ell no els havia manat. ² Llavors va eixir de la presència del Senyor un foc que els va consumir, i moriren al davant mateix del Senyor. ³ Moisés va dir a Aaron: —Això, el Senyor ja ho havia dit: “Em mostraré sant en els qui s’acosten per adorar-me, i gloriós en presència de tot el poble.” Però Aaron va callar. ⁴ Moisés cridà llavors Mixael i Elsafan, fills d’Uziel, oncle d’Aaron, i els digué: —Veniu a retirar els vostres parents de davant el santuari; traieu-los fora del campament. ⁵ Ells van anar-hi i se’ls endugueren fora del campament vestits amb les seues túniques, tal com Moisés havia ordenat. ⁶ Moisés va dir a Aaron i als seus fills Eleazar i Itamar: —No vos deslligueu la cabellera ni vos esgarreu les vestidures en senyal de dol, no fóra cas que moríreu i que el Senyor s’indignara contra tota la comunitat. Deixeu que siguen els vostres germans, els altres israelites, els qui ploren pel foc que el Senyor ha enviat. ⁷ No eixiu més enllà de l’entrada de la tenda del trobament; així no morireu, perquè vosaltres heu estat consagrats amb l’oli de la unció del Senyor. Ells van complir el que Moisés els havia ordenat. ⁸ El Senyor va parlar també a Aaron. Li digué: ⁹ —Quan haureu d’entrar a la tenda del trobament, ni tu ni els teus fills no beureu vi ni altres begudes alcohòliques, si no voleu morir. És una prescripció perpètua per a totes les generacions. ¹⁰ Mireu també de distingir si una cosa és sagrada o profana, pura o impura, ¹¹ i ensenyeu als israelites totes les prescripcions que el Senyor els ha donat per mitjà de Moisés. ¹² Després Moisés va dir a Aaron i als dos fills que li quedaven, Eleazar i Itamar: —Preneu la part reservada de l’ofrena de farina que el foc consumeix en honor del Senyor. Pasteu-la sense rent i mengeu-la al costat de l’altar, perquè és cosa molt sagrada. ¹³ L’heu de menjar en un lloc sagrat. Tu i els teus fills teniu dret sobre aquesta part de les ofrenes consumides pel foc en honor del Senyor. Aquesta és l’orde que he rebut. ¹⁴ »Pel que fa al pit presentat davant el Senyor i la cuixa reservada, mengeu-vos-ho en un lloc ritualment pur, vosaltres, els vostres fills i les vostres filles. És la porció que per dret vos correspon dels sacrificis de comunió oferits pels israelites. ¹⁵ Ells portaran la cuixa reservada i el pit que s’ha de presentar davant el Senyor amb les parts greixoses que han de ser consumides pel foc, perquè les oferiu davant el Senyor; aquelles dos parts seran per a vosaltres i per als vostres fills. És una prescripció perpètua, tal com el Senyor ha ordenat.

Estima a Jehovà més que a la família

(Levític 10:4-7) Moisés cridà llavors Mixael i Elsafan, fills d’Uziel, oncle d’Aaron, i els digué: —Veniu a retirar els vostres parents de davant el santuari; traieu-los fora del campament. ⁵ Ells van anar-hi i se’ls endugueren fora del campament vestits amb les seues túniques, tal com Moisés havia ordenat. ⁶ Moisés va dir a Aaron i als seus fills Eleazar i Itamar: —No vos deslligueu la cabellera ni vos esgarreu les vestidures en senyal de dol, no fóra cas que moríreu i que el Senyor s’indignara contra tota la comunitat. Deixeu que siguen els vostres germans, els altres israelites, els qui ploren pel foc que el Senyor ha enviat. ⁷ No eixiu més enllà de l’entrada de la tenda del trobament; així no morireu, perquè vosaltres heu estat consagrats amb l’oli de la unció del Senyor. Ells van complir el que Moisés els havia ordenat.

(1 Corintis 5:11) Volia dir que no heu de tenir tractes amb els qui duen el nom de germans però són immorals, usurers, idòlatres, calumniadors, embriacs o lladres. Amb gent d’aquesta classe no heu de compartir ni tan sols la taula!

(2 Joan 10, 11) Si algú vos va a trobar i no sosté aquesta doctrina, no l’acolliu a casa vostra ni el saludeu, ¹¹ perquè els qui el saludaren tindrien part en les seues males obres.

MILLORA EN LA PREDICACIÓ

Vídeo de la visita inicial

(Salm 1:1, 2) Feliç l’home que no es guia pels consells dels injustos, ni va pels camins dels pecadors, ni s’asseu en companyia dels descreguts; ² estima de cor la Llei del Senyor, la repassa de nit i de dia.

Exemples de conversacions

(1 Timoteu 6:9, 10) Els qui volen enriquir-se cauen en temptacions i paranys, i en molts desigs insensats i perniciosos, que afonen els hòmens en la ruïna i la perdició. ¹⁰ Perquè l’amor als diners és l’arrel de tots els mals. Per haver-s’hi llançat, alguns s’han desviat de la fe i ells mateixos s’han clavat a l’ànima molts sofriments.

Discurs

w11-S 15/02 12

Preguntas de los lectores

¿Por qué se indignó Moisés con Eleazar e Itamar, los hijos de Aarón, después de la muerte de sus hermanos Nadab y Abihú, y cómo se aplacó la cólera del profeta? (Lev. 10:16-20.)

Poco después de establecer en su cargo a los sacerdotes que oficiarían en el tabernáculo, Jehová ejecutó a Nadab y Abihú, hijos de Aarón, por haberle ofrecido “fuego ilegítimo” (Lev. 10:1, 2). Moisés les prohibió a los otros dos hijos de Aarón, Eleazar e Itamar, que hicieran duelo por sus hermanos. No mucho después, se indignó con ellos porque no habían comido del macho cabrío que se dio como ofrenda por el pecado (Lev. 9:3). ¿Por qué reaccionó así?

La Ley que Jehová dio a Moisés mandaba que el sacerdote que presentara una ofrenda por el pecado comiera parte de ella en el patio de la tienda de reunión. Se consideraba que de este modo respondía por los pecados de quienes ofrecían el sacrificio. Sin embargo, no debía participar de la ofrenda si parte de la sangre del sacrificio se había llevado al Santo, el primer compartimento del santuario. En este caso, la ofrenda tenía que quemarse (Lev. 6:24-26, 30).

Debido a los trágicos sucesos que tuvieron lugar aquel día, parece que Moisés quiso asegurarse de que se hubieran obedecido todos los mandamientos divinos. Al enterarse de que se había quemado el macho cabrío de la ofrenda por el pecado, les preguntó indignado a Eleazar e Itamar por qué habían desobedecido las instrucciones y no habían comido parte del sacrificio, algo que debieron haber hecho en vista de que la sangre no se había presentado ante Jehová en el Santo (Lev. 10:17, 18).

Quien le respondió a Moisés fue Aarón, probablemente porque Eleazar e Itamar habían actuado así con su autorización. Como sus otros dos hijos habían sido ejecutados, puede que él se preguntara si ese día los sacerdotes podían participar con buena conciencia de la ofrenda por el pecado. Quizás pensó que a Jehová no le habría agradado que lo hicieran, aunque en realidad no eran culpables de la conducta de Nadab y Abihú (Lev. 10:19).

Lo más probable es que Aarón razonara que como aquel era el primer día en que los miembros de su familia desempeñaron sus labores sacerdotales, deberían haberlo hecho con especial cuidado para complacer a Dios hasta en los más mínimos detalles. Sin embargo, Nadab y Abihú profanaron el nombre de Jehová, lo que les acarreó la ira divina. Aarón debe haber concluido que los otros sacerdotes no podían participar de una ofrenda santa, pues eran familia de los culpables.

Está claro que Moisés aceptó la explicación de Aarón, pues el relato señala: “Cuando Moisés llegó a oír aquello, entonces resultó satisfactorio a sus ojos” (Lev. 10:20). Y, por lo visto, Jehová también quedó satisfecho con la respuesta de Aarón.

VISQUEM COM A CRISTIANS

«Mostrem amor donant suport a la disciplina de Jehovà»

(1 Corintis 5:6) No és bo que estigueu tan satisfets de vosaltres mateixos! ¿No sabeu que un poc de rent fa pujar tota la pasta?

(1 Pere 1:14-16) Sou fills obedients: no vos emmotleu a les antigues passions de quan vivíeu en la ignorància; ¹⁵ feu-vos com aquell que és sant i vos ha cridat. També vosaltres sigueu sants en tota la vostra manera de viure, ¹⁶ tal com diu l’Escriptura: Sigueu sants, perquè jo sóc sant.

(Hebreus 12:5, 6) I per això heu oblidat les paraules d’encoratjament que Déu vos adreça com a fills: Fill meu, no refuses la correcció del Senyor, no et canses quan ell et reprén, ⁶ perquè el Senyor corregeix els qui estima, castiga els fills que ell acull.

(Hebreus 12:11) La correcció, de moment, no pareix que porte alegria, sinó tristesa; però, més tard, els qui han passat per aquest entrenament en cullen el fruit pacífic d’una vida justa.

(Jeremies 30:11) Jo sóc amb tu per salvar-te. Faré desaparéixer totes les nacions on t’havia dispersat. Ho dic jo, el Senyor. A tu, però, no et destruiré del tot; tan sols t’he corregit amb mesura, perquè no et podia tenir per innocent.

(Isaïes 1:16-18) Renteu-vos, purifiqueu-vos. Lleveu de davant de mi les vostres accions perverses, deixeu de fer el mal, ¹⁷ apreneu a fer el bé, busqueu la justícia, atureu l’opressor, defengueu l’orfe, pledegeu a favor de la viuda. ¹⁸ »Veniu després i veurem qui té raó —diu el Senyor—. Els vostres pecats són com l’escarlata, però podrien ser blancs com la neu; són rojos com el carmí, però podrien ser com la llana.

(Isaïes 55:7) Que l’injust abandone el mal camí, i el malèfic, les seues intencions! Que tornen al Senyor, que és compassiu, al nostre Déu, tan generós a perdonar!

DEL 14 AL 20 DE DESEMBRE

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | LEVÍTIC 12, 13

«Aprén de les lleis sobre la lepra»

(Levític 13:4, 5) »Ara bé, si a la pell hi ha una taca blanquinosa però no s’hi veu cap cavitat ni el pèl s’ha esblanqueït, el sacerdot aïllarà el malalt durant set dies. ⁵ El dia seté el tornarà a examinar. Si el sacerdot constata que el mal no ha canviat d’aspecte ni s’ha estés per la pell, l’aïllarà set dies més.

wp18.01-S 7

¿Anticuada, o adelantada para su tiempo?

• Poner a los enfermos en cuarentena.

La Ley mosaica estipulaba que los enfermos de lepra debían estar separados de las personas sanas. Esta medida, que aún sigue siendo útil, no se puso en práctica hasta que surgieron las epidemias de la Edad Media (capítulos 13 y 14 de Levítico).

(Levític 13:45, 46) »El qui està malalt de lepra anirà amb la roba esgarrada, la cabellera deslligada, un tapaboques a la cara i cridarà: “Impur, impur!” ⁴⁶ Mentre li dure el mal, serà ritualment impur. Com a impur, viurà aïllat fora del campament.

wp16.04-S 9 § 1

¿Lo sabía?

Los judíos de la antigüedad sentían pavor por un tipo de lepra que era común en tiempos bíblicos. Esa espantosa enfermedad podía atacar las terminaciones nerviosas de la persona, produciéndole daños permanentes y desfigurándola. Como no se conocía ninguna cura, se ponía en cuarentena a los enfermos, quienes tenían la obligación de alertar a otros de su enfermedad (Levítico 13:45, 46).

(Levític 13:52) Per tant, el vestit, la trama o l’ordit de la llana o del lli, o qualsevol objecte de pell que tinga aquesta taca, s’haurà de cremar. És una floridura que podreix, i aquell objecte s’ha de cremar.

(Levític 13:57) Però si encara hi torna a eixir, és que el mal continua viu; aquell objecte s’haurà de cremar.

it-2-S 210 § 5

Lepra

En las prendas de vestir y en las casas. La lepra también podía afectar las prendas de lana o lino, así como un artículo de cuero. La plaga podía desaparecer una vez lavado el artículo, después de lo cual se ponía en cuarentena. Pero cuando esta plaga de color verde amarillento o rojizo persistía, era lepra maligna y había que quemar el artículo. (Le 13:47-59.) Si aparecían manchas verde amarillentas o rojizas en el muro de una casa, el sacerdote decretaba una cuarentena. Tal vez fuese necesario arrancar las piedras afectadas, raspar el interior de la casa y deshacerse de las piedras y del mortero raspado en un lugar inmundo fuera de la ciudad. Si la plaga volvía, se declaraba inmunda la casa, se demolía y se tiraban los materiales en un lugar inmundo. Cuando se pronunciaba limpia una casa, debía purificarse según una disposición de la Ley. (Le 14:33-57.) Se ha dicho que la lepra que afectaba las prendas de vestir y las casas era un tipo de moho, pero no puede asegurarse.

Buscant joies en la Bíblia

(Levític 12:2) —Comunica això als israelites: »Quan una dona done a llum un xiquet, quedarà ritualment impura durant set dies, igual que si tinguera la regla.

(Levític 12:5) »Si dóna a llum una xiqueta, quedarà impura durant dos setmanes, com si tinguera la regla, i es quedarà encara seixanta-sis dies més a casa esperant el temps de purificar-se de la sang.

w04-S 15/5 23 § 1

Puntos sobresalientes del libro de Levítico

12:2, 5. ¿Por qué se volvía “inmunda” la mujer como resultado del parto? Los órganos reproductivos fueron hechos para transmitir vida humana perfecta. No obstante, en vista de los efectos heredados del pecado, lo que se transmitió fue vida imperfecta y pecaminosa. Los períodos temporales de ‘inmundicia’ relacionados con el parto, así como la menstruación y las emisiones seminales, recordaban esta herencia pecaminosa (Levítico 15:16-24; Salmo 51:5; Romanos 5:12). Las disposiciones reglamentarias de purificación ayudaban a los israelitas a comprender la necesidad de un sacrificio redentor para cubrir el pecado de la humanidad y devolverle la perfección. Por eso, la Ley llegó a ser su “tutor que [los condujo] a Cristo” (Gálatas 3:24).

(Levític 12:3) En complir-se el dia vuité, circumcidaran l’infant.

wp18.01-S 7

¿Anticuada, o adelantada para su tiempo?

• El momento de la circuncisión

La Ley de Dios estipulaba que debía circuncidarse a los niños cuando tenían ocho días de vida (Levítico 12:3). La coagulación de la sangre en los recién nacidos alcanza niveles normales a partir de la primera semana. En tiempos bíblicos, mucho antes de contar con tratamientos médicos avanzados, era una buena medida de protección esperar más de una semana antes de circuncidar a un niño.

Lectura de la Bíblia

(Levític 13:9-28) »Quan algú tinga una malaltia a la pell, l’hauran de dur al sacerdot. ¹⁰ Aquest l’examinarà i, si comprova que hi ha una inflamació blanquinosa a la pell que ha esblanqueït el pèl de la part afectada i que aquesta està en carn viva, ¹¹ es tracta d’un cas de lepra crònica. El malalt serà declarat impur pel sacerdot. No caldrà tenir-lo en observació, perquè és certament impur. ¹² »Però si el sacerdot constata que s’ha estés una erupció per tota la pell del malalt, fins al punt que el cobreix de cap a peus, ¹³ procedirà a examinar-lo i, si veu que la pell se li ha tornat tota blanca, declararà que l’afectat és pur. ¹⁴ Però quan en el seu cos aparega la carn viva, és impur. És un cas de lepra. ¹⁵ El sacerdot examinarà on apareix la carn viva i el declararà impur, perquè la carn viva el fa impur. És un cas de lepra. ¹⁶ Però si la carn viva presenta de nou un aspecte de pell blanca, el malalt anirà a trobar el sacerdot. ¹⁷ Aquest l’examinarà i, si efectivament la part afectada s’ha tornat blanca, declararà que no hi ha impuresa ritual. L’afectat serà declarat pur. ¹⁸ »Si algú ha tingut a la pell una úlcera i ha desaparegut, ¹⁹ però en el mateix lloc de l’úlcera s’ha format una inflamació blanquinosa o una taca d’un aspecte blanc rogenc, anirà a trobar el sacerdot, ²⁰ i aquest l’examinarà. Si la part afectada presenta una cavitat i el pèl pren un to blanquinós, el declararà impur. És lepra que ha eixit a la cicatriu de l’úlcera. ²¹ Però si el sacerdot procedeix a l’examen i comprova que la part afectada no té cap pèl blanquinós, que la cicatriu no forma una cavitat a la pell i que la taca ha perdut el color que tenia, aïllarà el malalt durant set dies. ²² Si el dia seté el mal s’ha estés per la pell, el sacerdot el declararà impur. És un cas de lepra. ²³ Però si la taca no s’estén, és tan sols la cicatriu de l’úlcera. El sacerdot declararà pura aquella persona. ²⁴ »Quan algú s’ha fet una cremada i, encara viva, li produeix una taca rogenca o blanquinosa, ²⁵ la taca ha de ser examinada pel sacerdot. Si aquest comprova que el pèl de la taca pren un to blanquinós i la pell presenta una cavitat, és lepra que s’ha format a la cremada. El sacerdot declararà impura aquella persona. És certament un cas de lepra. ²⁶ Però si quan el sacerdot procedeix a l’examen comprova que la taca no té cap pèl blanquinós, que la pell no presenta cap cavitat i que la taca ha perdut el color que tenia, aïllarà l’afectat durant set dies. ²⁷ El seté dia el tornarà a examinar i, si comprova que l’afecció s’ha estés per la pell, el declararà impur. És un cas de lepra. ²⁸ Si, en canvi, la taca es manté sense estendre’s per la pell i, a més, ha perdut el color que tenia, és una inflamació provocada per la cremada. El sacerdot declararà pura aquella persona, perquè es tractava tan sols de la cicatriu d’una cremada.

Aprén de les lleis sobre la lepra

(Levític 13:4, 5) Ara bé, si a la pell hi ha una taca blanquinosa però no s’hi veu cap cavitat ni el pèl s’ha esblanqueït, el sacerdot aïllarà el malalt durant set dies. ⁵ El dia seté el tornarà a examinar. Si el sacerdot constata que el mal no ha canviat d’aspecte ni s’ha estés per la pell, l’aïllarà set dies més.

(Levític 13:45, 46) El qui està malalt de lepra anirà amb la roba esgarrada, la cabellera deslligada, un tapaboques a la cara i cridarà: “Impur, impur!” ⁴⁶ Mentre li dure el mal, serà ritualment impur. Com a impur, viurà aïllat fora del campament.

(Levític 13:57) Però si encara hi torna a eixir, és que el mal continua viu; aquell objecte s’haurà de cremar.

(Jaume 5:14, 15) Si entre vosaltres hi ha algú que està malalt, que faça cridar els qui presideixen la comunitat perquè l’ungisquen amb oli en nom del Senyor i preguen per ell. ¹⁵ Aquesta pregària, feta amb fe, salvarà el malalt: el Senyor el posarà bo i li perdonarà els pecats que haja comés.

(Mateu 18:8, 9) Si la mà o el peu et fan caure en pecat, talla-te’ls i llança’ls. Val més que entres a la vida sense mà o sense peu, que no que sigues llançat amb totes dos mans o amb tots dos peus al foc etern. ⁹ »I si l’ull et fa caure en pecat, arranca-te’l i llança’l. Val més que entres a la vida amb un sol ull, que no que sigues llançat amb els dos ulls al foc de l’infern.

DEL 21 AL 27 DE DESEMBRE

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | LEVÍTIC 14, 15

«L’adoració pura requerix estar net»

(Levític 15:13-15) »Si l’home afectat d’aquesta malaltia es posa bo, haurà de comptar set dies per a la seua purificació. Després s’haurà de llavar la roba, es llavarà amb aigua corrent ell mateix i quedarà pur. ¹⁴ El dia vuité, prendrà dos tórtoles o dos colomins, es presentarà davant del Senyor a l’entrada de la tenda del trobament i els donarà al sacerdot. ¹⁵ El sacerdot oferirà un dels ocells com a sacrifici pel pecat i oferirà l’altre en holocaust. El sacerdot farà a favor d’ell, davant el Senyor, el ritu d’expiació per la pèrdua seminal.

it-1-S 282

Bañar, Bañarse

Se requirió que los israelitas se sometieran a un baño ceremonial por varias razones. Se consideraba “inmundo” y debía bañarse cualquiera que se hubiera recobrado de la lepra, que tocara algo que había estado en contacto con alguien que tuviera “un flujo”, un hombre que tuviera una emisión de semen, una mujer después de la menstruación o de una hemorragia, o cualquiera que tuviera relaciones sexuales. (Le 14:8, 9; 15:4-27.) Cualquiera que estuviera en una tienda con un cadáver humano o lo tocara, sería “inmundo” y tendría que ser purificado con agua. Si alguien rehusaba cumplir este reglamento, ‘tenía que ser cortado de en medio de la congregación, porque era el santuario de Jehová lo que había contaminado’. (Nú 19:20.) Por lo tanto, el uso figurado de “lavar” está indicado cuando se hace referencia a una posición limpia ante Jehová. (Sl 26:6; 73:13; Isa 1:16; Eze 16:9.) Bañarse con la palabra de verdad de Jehová, simbolizada por el agua, tiene un efecto limpiador. (Ef 5:26.).

(Levític 15:28-30) »Quan l’hemorràgia se li haja aturat, ella comptarà set dies i, per tal de purificar-se, ²⁹ el dia vuité prendrà dos tórtoles o dos colomins i els durà al sacerdot a l’entrada de la tenda del trobament. ³⁰ El sacerdot oferirà un dels ocells com a sacrifici pel pecat i oferirà l’altre en holocaust. Després farà a favor d’ella, davant el Senyor, el ritu d’expiació per la impuresa de la seua hemorràgia.

it-2-S 365 § 8

Menstruación

Asimismo, se consideraba inmunda a la mujer durante un flujo irregular de sangre o un “flujo que durara más tiempo que su impureza menstrual”, y en ese tiempo convertía en inmundos los artículos sobre los que se acostaba o sentaba, así como a las personas que los tocaban. Tenía que contar siete días cuando cesaba el flujo normal y luego era limpia. Al octavo día la mujer debía llevar dos tórtolas o dos pichones al sacerdote, que hacía expiación por ella, y presentaba una de estas aves a Jehová como ofrenda por el pecado y la otra como holocausto. (Le 15:19-30; véase LIMPIO, LIMPIEZA.)

(Levític 15:31) »Advertiu els israelites de les seues impureses, perquè no muiren si amb les seues impureses profanen el meu tabernacle on jo habite enmig d’ells.

it-2-S 256

Lugar Santo

2. La tienda de reunión y, con el tiempo, el templo. Todas las instalaciones, incluidos el patio del tabernáculo y los patios del templo, eran un lugar santo. (Éx 38:24; 2Cr 29:5; Hch 21:28.) Los principales utensilios situados en el patio eran el altar de sacrificio y la palangana de cobre. Estos objetos eran santos. La entrada en el patio del tabernáculo se limitaba en todo momento a las personas que estuviesen limpias ceremonialmente; sucedía lo mismo en el caso del templo. Nadie podía entrar en sus patios en una condición de inmundicia. Por ejemplo, una mujer en condición inmunda no podía tocar ninguna cosa santa ni tampoco entrar en el lugar santo. (Le 12:2-4.) Incluso el que los israelitas se mantuvieran en una condición de inmundicia se consideraba una contaminación del tabernáculo. (Le 15:31.) Los que presentaban ofrendas por haberse limpiado de la lepra llevaban su sacrificio solo hasta la puerta del patio. (Le 14:11.) Ninguna persona inmunda podía participar de un sacrificio de comunión en el tabernáculo o el templo bajo pena de muerte. (Le 7:20, 21.)

Buscant joies en la Bíblia

(Levític 14:14) »En acabant, el sacerdot prendrà sang de la víctima oferida com a reparació de la falta i untarà el lòbul de l’orella dreta, el polze de la mà dreta i el dit gros del peu dret del qui es purifica.

(Levític 14:17) Amb l’oli que li quede a la mà untarà el lòbul de l’orella dreta, el polze de la mà dreta i el dit gros del peu dret del qui es purifica, és a dir, els mateixos llocs que abans havia untat amb la sang de l’anyell oferit en el sacrifici de reparació.

(Levític 14:25) Després degollarà l’anyell del sacrifici de reparació, en prendrà sang i untarà el lòbul de l’orella dreta, el polze de la mà dreta i el dit gros del peu dret del qui es purifica.

(Levític 14:28) Amb l’oli que li quede a la mà untarà el lòbul de l’orella dreta, el polze de la mà dreta i el dit gros del peu dret del qui es purifica, és a dir, els mateixos llocs que abans havia untat amb la sang de l’anyell oferit en el sacrifici de reparació.

it-2-S 528 § 2

Oído

Cuando se instaló el sacerdocio en Israel, se le mandó a Moisés que tomara un poco de la sangre del carnero de la instalación y la pusiese sobre el lóbulo de la oreja derecha de Aarón y de cada uno de sus hijos, así como sobre la mano derecha y el pie derecho, indicando que lo que oyesen, lo que hiciesen y el modo de comportarse, todo debería verse afectado directamente por lo que allí estaba sucediendo. (Le 8:22-24.) La Ley también decía que en el caso de un leproso que llegara a estar limpio de su mal, el sacerdote tenía que poner algo de la sangre del carnero ofrecido como ofrenda por la culpa y parte del aceite sobre el lóbulo de la oreja derecha del leproso. (Le 14:14, 17, 25, 28.) Se hacía algo similar cuando un hombre deseaba continuar en esclavitud a su amo hasta tiempo indefinido. En ese caso, se debía llevar al esclavo al poste de la puerta, donde su amo le agujereaba la oreja con un punzón. Esta marca visible en el órgano auditivo debía representar el deseo del esclavo de seguir prestando atención obediente a su amo. (Éx 21:5, 6.)

(Levític 14:43-45) Però si, després d’arrancar les pedres afectades, rascar la casa i arrebossar-la, el mal torna a eixir i s’escampa, ⁴⁴ el sacerdot la tornarà a examinar. Si veu que el mal s’ha estés per la casa, hi ha una floridura corrosiva. La casa és impura. ⁴⁵ Llavors l’enderrocaran, i trauran les pedres, la fusta i tot l’arrebossat fora de la població, en un lloc impur.

g-S 1/06 14, quadro

El moho: amigo y enemigo

¿SERÍA MOHO?

La Biblia habla de “la plaga de lepra en una casa”, es decir, en el edificio en sí (Levítico 14:34-48). Hay quienes opinan que el fenómeno, también denominado “lepra maligna”, era una forma de mildiu o moho, pero no se tiene certeza al respecto. Como quiera que sea, la Ley divina ordenaba que el dueño retirara las piedras infectadas, raspara por completo el interior de la casa y se deshiciera de todo material sospechoso, arrojándolo “en un lugar inmundo” fuera de la ciudad. Si la plaga reaparecía, había que declarar inmunda la casa, demolerla y desechar los materiales. Las instrucciones detalladas de Jehová reflejaron el profundo amor que sentía por su pueblo, así como el interés por el bienestar físico de ellos.

Lectura de la Bíblia

(Levític 14:1-18) El Senyor va parlar encara a Moisés. Li digué: ² —Aquesta és la llei per al qui ha estat declarat leprós, el dia que es presente al sacerdot per ser purificat: ³ »El sacerdot eixirà fora del campament i procedirà a examinar-lo. Si comprova que la lepra ha desaparegut, ⁴ ordenarà que prenguen, per al qui s’ha de purificar, dos ocells vius que siguen purs, un tronc de cedre, llana tenyida d’escarlata i hisop. ⁵ El sacerdot ordenarà que degollen un dels ocells damunt un atifell de terrissa omplit amb aigua corrent. ⁶ Després prendrà l’ocell viu amb el tronc de cedre, la llana tenyida d’escarlata i l’hisop, i ho mullarà tot en la sang de l’ocell degollat damunt l’aigua corrent. ⁷ Llavors farà set aspersions sobre el qui s’ha de purificar de la lepra i, després de declarar-lo pur, deixarà anar l’ocell viu perquè vole lliure pels camps. ⁸ »El qui es purifica s’haurà de llavar la roba, s’afaitarà tot el cos, es rentarà amb aigua i quedarà pur. Després podrà entrar al campament, però durant set dies viurà fora de la seua tenda. ⁹ El seté dia es tornarà a afaitar tot el pèl: cabells, mentó, celles i tota la resta del cos. Després llavarà la seua roba, es rentarà amb aigua tot ell i quedarà pur. ¹⁰ »El vuité dia presentarà dos anyells sense cap defecte, una ovella d’un any sense cap defecte i, com a ofrena, nou quilos de flor de farina pastada amb oli i, a més, un quart de litre d’oli. ¹¹ El sacerdot que celebre la cerimònia de la purificació presentarà la persona que es purifica i totes aquestes ofrenes davant del Senyor a l’entrada de la tenda del trobament. ¹² Després prendrà un dels anyells, destinat al sacrifici de reparació, junt amb el quart de litre d’oli, i ho presentarà davant el Senyor. ¹³ Després degollarà l’anyell en el lloc sagrat on es degollen les víctimes del sacrifici pel pecat i les que són oferides en holocaust, ja que tant les víctimes en sacrifici pel pecat com les que s’ofereixen en el sacrifici de reparació pertanyen al sacerdot: són cosa molt sagrada. ¹⁴ »En acabant, el sacerdot prendrà sang de la víctima oferida com a reparació de la falta i untarà el lòbul de l’orella dreta, el polze de la mà dreta i el dit gros del peu dret del qui es purifica. ¹⁵ Després prendrà una mica d’oli i l’abocarà al palmell de la mà esquerra, ¹⁶ hi mullarà l’índex de la mà dreta i farà set aspersions d’oli davant el Senyor. ¹⁷ Amb l’oli que li quede a la mà untarà el lòbul de l’orella dreta, el polze de la mà dreta i el dit gros del peu dret del qui es purifica, és a dir, els mateixos llocs que abans havia untat amb la sang de l’anyell oferit en el sacrifici de reparació. ¹⁸ L’oli que encara tinga a la mà, l’abocarà sobre el cap del qui es purifica, i després farà el ritu d’expiació davant el Senyor.

L’adoració pura requerix estar net

(Levític 15:13-15) Si l’home afectat d’aquesta malaltia es posa bo, haurà de comptar set dies per a la seua purificació. Després s’haurà de llavar la roba, es llavarà amb aigua corrent ell mateix i quedarà pur. ¹⁴ El dia vuité, prendrà dos tórtoles o dos colomins, es presentarà davant del Senyor a l’entrada de la tenda del trobament i els donarà al sacerdot. ¹⁵ El sacerdot oferirà un dels ocells com a sacrifici pel pecat i oferirà l’altre en holocaust. El sacerdot farà a favor d’ell, davant el Senyor, el ritu d’expiació per la pèrdua seminal.

(Levític 15:28-31) Quan l’hemorràgia se li haja aturat, ella comptarà set dies i, per tal de purificar-se, ²⁹ el dia vuité prendrà dos tórtoles o dos colomins i els durà al sacerdot a l’entrada de la tenda del trobament. ³⁰ El sacerdot oferirà un dels ocells com a sacrifici pel pecat i oferirà l’altre en holocaust. Després farà a favor d’ella, davant el Senyor, el ritu d’expiació per la impuresa de la seua hemorràgia. ³¹ »Advertiu els israelites de les seues impureses, perquè no muiren si amb les seues impureses profanen el meu tabernacle on jo habite enmig d’ells.

VISQUEM COM A CRISTIANS

Continua utilitzant els tractats

(Fets 13:48) Sentint això, els pagans s’alegraven i lloaven la paraula del Senyor. Tots els qui estaven destinats a la vida eterna es van convertir a la fe.

DEL 28 DE DESEMBRE AL 3 DE GENER

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | LEVÍTIC 16, 17

«El dia de l’Expiació i tu»

(Levític 16:12) Omplirà després un encenser amb brases preses de l’altar situat davant del Senyor, agafarà dos bons grapats d’encens aromàtic en pols, i ho durà darrere la cortina interior.

w19.11-S 21 § 4

Lecciones del libro de Levítico

⁴ (Lea Levítico 16:12, 13). Imaginémonos la escena. El sumo sacerdote entra en el tabernáculo. En una mano lleva un recipiente con incienso perfumado y en la otra un braserillo de oro lleno de brasas. Se detiene delante de la cortina que oculta la entrada al Santísimo. Con sumo respeto, entra por primera vez ese día (lo hará dos veces más) y se para frente al Arca del Pacto. En sentido simbólico, está ante la mismísima presencia de Jehová. Entonces, echa el incienso sobre las brasas, y la sala se llena de un agradable aroma. Más tarde, volverá a entrar en el Santísimo con la sangre de las ofrendas por el pecado. Fijémonos en esto: quema el incienso antes de presentar la sangre de las ofrendas por el pecado.

(Levític 16:13) Allà, davant del Senyor, tirarà l’encens damunt les brases, perquè el núvol d’encens cobrisca la coberta de l’arca de l’aliança. Així Aaron no s’exposarà a la mort.

w19.11-S 21 § 5

Lecciones del libro de Levítico

⁵ ¿Qué aprendemos del uso del incienso el Día de Expiación? La Biblia compara a incienso las oraciones de los siervos fieles de Dios (Sal. 141:2; Apoc. 5:8). Recordemos que el sumo sacerdote llevaba el incienso ante la presencia de Jehová con muchísimo respeto. De modo similar, cuando nos dirigimos en oración a Dios, lo hacemos con un profundo respeto. Valoramos mucho que el Creador del universo nos permita acercarnos a él, como hace un hijo con su padre (Sant. 4:8). Nos acepta como sus amigos (Sal. 25:14). Este es un honor tan grande para nosotros que no queremos hacer nada que le desagrade.

(Levític 16:14, 15) Seguidament prendrà sang del vedell, i amb el dit farà una aspersió damunt el costat oriental de la coberta i set aspersions davant d’ell. ¹⁵ En acabant, degollarà el boc del sacrifici pel pecat del poble, en durà la sang darrere la cortina interior i farà igual que amb la sang del vedell, és a dir, aspergirà amb aquesta sang la coberta per damunt i per davant.

w19.11-S 21 § 6

Lecciones del libro de Levítico

⁶ Tengamos presente que el sumo sacerdote debía quemar el incienso antes de ofrecer los sacrificios. Así se aseguraba de que contaba con la aprobación de Jehová. ¿Qué aprendemos? Cuando Jesús estuvo en la Tierra, tuvo que hacer algo importante antes de poder ofrecer su vida en sacrificio, algo más importante que salvar a la humanidad. A fin de que Jehová aceptara su sacrificio, tuvo que obedecerle lealmente durante toda su vida. De ese modo, demostró que lo correcto es vivir como Jehová nos manda. Jesús probó que la soberanía de su Padre es recta y su manera de gobernar es justa.

Buscant joies en la Bíblia

(Levític 16:10) Després presentarà viu davant el Senyor el boc a qui ha tocat de ser per a Azazel, per fer sobre ell el ritu d’expiació abans d’enviar-lo cap a Azazel, al desert.

it-1-S 261 § 12

Azazel

Tal como explicó el apóstol Pablo, el que Jesús sacrificara su vida humana perfecta como expiación por los pecados de la humanidad logró infinitamente mucho más que lo que se había conseguido con “la sangre de toros y de machos cabríos”. (Heb 10:4, 11, 12.) Por lo tanto, sirvió de “víctima expiatoria”, ‘cargó con nuestras dolencias’ y “se le estuvo traspasando por nuestra transgresión”. (Isa 53:4, 5; Mt 8:17; 1Pe 2:24.) Él “cargó” con los pecados de todos los que ejercen fe en el valor de su sacrificio y así ha materializado la provisión de Dios para desterrar por completo el pecado. De estas diversas maneras, el macho cabrío “para Azazel” representó el sacrificio de Jesucristo.

(Levític 17:10, 11) »Si un israelita o un immigrant que resideix entre vosaltres menjava sang de qualsevol animal, jo em posaria contra ell i l’exclouria del seu poble. ¹¹ Perquè la vida de tot ser vivent està en la sang. Jo vos concedisc d’abocar la sang sobre l’altar perquè expieu per les vostres vides: la sang permet d’expiar, perquè oferir la sang és oferir una vida.

w14-S 15/11 10 § 10

¿Por qué tenemos que ser santos?

¹⁰ (Lea Levítico 17:10.) Jehová les prohibió a los israelitas comer “cualquier clase de sangre”, y a los cristianos también se nos manda abstenernos de ella, ya sea humana o animal (Hech. 15:28, 29). Aun en situaciones en las que nuestra vida corra peligro, estamos resueltos a cumplir este mandato, sin importar cuánto nos presionen quienes no conocen a Jehová ni dan importancia a sus normas. A diferencia de ellos, nosotros amamos a Jehová y no queremos desobedecerle. Por nada del mundo quisiéramos que Jehová nos rechazara y nos sacara de su pueblo. Aunque sabemos que habrá quienes nos ridiculicen por no aceptar sangre, estamos decididos a obedecer (Jud. 17, 18). ¿Qué puede ayudarle a estar “firmemente resuelto” a no consumir sangre ni aceptar transfusiones? (Deut. 12:23.)

Lectura de la Bíblia

(Levític 16:1-17) Després de la mort dels dos fills d’Aaron, que van morir mentre presentaven al Senyor la seua ofrena, el Senyor va parlar encara a Moisés. ² El Senyor li digué: —Comunica al teu germà Aaron que no entre quan li semble dins del lloc més sant, darrere la cortina interior, davant la coberta de l’arca, perquè no muira quan jo manifeste la meua presència en el núvol sobre la coberta de l’arca. ³ »Quan haurà d’entrar dins del lloc més sant, prendrà un vedell ja fet per oferir-lo en sacrifici pel pecat, i un moltó. ⁴ Es posarà la túnica sagrada de lli i la roba interior de lli, se cenyirà la faixa de lli i es lligarà la cabellera amb la cinta de lli. Es tracta de vestidures sagrades i, per tant, se les posarà després d’haver-se llavat el cos ritualment amb aigua. ⁵ »De part de la comunitat dels israelites rebrà dos bocs destinats al sacrifici pel pecat i un moltó destinat a l’holocaust. ⁶ Aaron oferirà un vedell en sacrifici pel propi pecat, i expiarà així per ell i per la seua família. ⁷ En acabant, prendrà els dos bocs i els presentarà davant el Senyor, a l’entrada de la tenda del trobament; ⁸ llavors tirarà les sorts per saber quin dels dos bocs serà per al Senyor i quin per a Azazel. ⁹ Prendrà el boc a qui ha tocat de ser per al Senyor i l’oferirà en sacrifici pel perdó del pecat. ¹⁰ Després presentarà viu davant el Senyor el boc a qui ha tocat de ser per a Azazel, per fer sobre ell el ritu d’expiació abans d’enviar-lo cap a Azazel, al desert. ¹¹ »Aaron, doncs, oferirà el seu vedell com a sacrifici pel propi pecat, i expiarà així per ell i per la seua família. Degollarà el seu vedell en sacrifici pel propi pecat. ¹² Omplirà després un encenser amb brases preses de l’altar situat davant del Senyor, agafarà dos bons grapats d’encens aromàtic en pols, i ho durà darrere la cortina interior. ¹³ Allà, davant del Senyor, tirarà l’encens damunt les brases, perquè el núvol d’encens cobrisca la coberta de l’arca de l’aliança. Així Aaron no s’exposarà a la mort. ¹⁴ Seguidament prendrà sang del vedell, i amb el dit farà una aspersió damunt el costat oriental de la coberta i set aspersions davant d’ell. ¹⁵ En acabant, degollarà el boc del sacrifici pel pecat del poble, en durà la sang darrere la cortina interior i farà igual que amb la sang del vedell, és a dir, aspergirà amb aquesta sang la coberta per damunt i per davant. ¹⁶ Així expiarà, traient-los del lloc més sant, totes les impureses, les infidelitats i els pecats dels israelites. »Igual farà amb la resta de la tenda del trobament, que és enmig d’ells i de les seues impureses. ¹⁷ Des del moment en què Aaron entrarà dins del lloc més sant per fer el ritu d’expiació fins que n’eixirà, no hi haurà ningú a la tenda del trobament. Quan Aaron haurà expiat per ell, per la seua família i per tota la comunitat d’Israel.

El dia de l’Expiació i tu

(Levític 16:12-15) Omplirà després un encenser amb brases preses de l’altar situat davant del Senyor, agafarà dos bons grapats d’encens aromàtic en pols, i ho durà darrere la cortina interior. ¹³ Allà, davant del Senyor, tirarà l’encens damunt les brases, perquè el núvol d’encens cobrisca la coberta de l’arca de l’aliança. Així Aaron no s’exposarà a la mort. ¹⁴ Seguidament prendrà sang del vedell, i amb el dit farà una aspersió damunt el costat oriental de la coberta i set aspersions davant d’ell. ¹⁵ En acabant, degollarà el boc del sacrifici pel pecat del poble, en durà la sang darrere la cortina interior i farà igual que amb la sang del vedell, és a dir, aspergirà amb aquesta sang la coberta per damunt i per davant.

(Salm 141:2) Que puge el meu prec davant de tu com l’encens; alce aquestes mans com en l’ofrena de la vesprada.

VISQUEM COM A CRISTIANS

Estàs disposat a omplir la sol·licitud de l’Escola per a Evangelitzadors del Regne?

(Salm 40:9 [v. 8 NM]) Déu meu, vull fer la teua voluntat: guarde la teua llei al fons del cor.

(Mateu 20:28) Com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seua vida com a rescat per tots els hòmens.

(Hebreus 10:7) Per això t’he dit: A tu em presente. En el llibre hi ha escrit de mi que vull fer, oh Déu, la teua voluntat.

(Isaïes 6:8) Després vaig sentir la veu del Senyor que deia: —Qui hi enviaré? Qui ens hi anirà? Li vaig respondre: —Ací em tens. Envia-m’hi.