Referències del Quadern d’activitats
DE L’1 AL 7 DE MAIG
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 2 CRÒNIQUES 17–19
«Veus els altres com els veu Jehovà?»
(2 Cròniques 18:1-3) Josafat arribà a tenir una gran riquesa i prestigi, i s’emparentà amb Acab, rei d’Israel. 2 Passats alguns anys, baixà a veure Acab a Samaria. Acab va fer matar molts anyells, cabrits i vedells per al seu hoste i el seu seguici. Després el va convéncer perquè atacara Ramot-Galaad. 3 Acab, rei d’Israel, va dir a Josafat, rei de Judà: «Vols venir amb mi a Ramot-Galaad?» Josafat li va respondre: «Jo faré com tu, el meu exèrcit farà com el teu; anirem junts a la guerra.»
w17.03 24 § 7
Apliques el que aprens en la Bíblia?
7 Josafat tenia molt bones qualitats i va fer coses bones quan va confiar en Jehovà. Però també va prendre males decisions. Una d’elles va ser fer una aliança matrimonial amb Acab, el malvat rei del regne del nord. A més, a pesar de l’advertència del profeta Micàiehu, Josafat es va aliar amb Acab per a lluitar contra els siris. En la batalla, va estar a punt de perdre la vida, però va conseguir escapar i tornà a Jerusalem (2Cr 18:1-32). Quan va arribar, el profeta Jehú li va preguntar: «¿Has d’ajudar un malvat i estimar els enemics del Senyor?» (llig 2 Cròniques 19:1-3).
(2 Cròniques 19:1, 2) Josafat, rei de Judà, va tornar sa i bo al seu palau de Jerusalem. 2 Però el vident Jehú, fill d’Hananí, l’anà a trobar i li digué: «¿Has d’ajudar un malvat i estimar els enemics del Senyor? Per això el Senyor s’ha indignat contra tu.»
(2 Cròniques 19:3) Amb tot, tens això de bo: has eradicat d’aquest país els bosquets sagrats i has buscat el Senyor amb tot el teu cor.
Mai oblides que Jehovà et vol
8 Jehovà vol que sapiem que ens estima i que mira més enllà de les nostres imperfeccions. Ell busca lo bo que hi ha en nosaltres (2Cr 16:9). Això és el que va fer en el cas del rei Josafat. Este rei va cometre una imprudència a l’acompanyar a Acab, rei d’Israel, a una batalla per a recuperar Ramot-Galaad de la dominació síria. Encara que els 400 falsos profetes d’Acab van predir que guanyarien, el profeta de Jehovà Micàiehu va afirmar que serien derrotats. Això és el que va passar, Acab morí en batalla i Josafat va escapar amb vida per poc. A l’arribar a Jerusalem, Jehovà el va reprendre per mitjà de Jehú per haver-se aliat amb Acab. A pesar del seu error, el profeta li va dir: «Amb tot, tens això de bo: has eradicat d’aquest país els bosquets sagrats i has buscat el Senyor amb tot el teu cor» (2Cr 18:4, 5, 18-22, 33, 34; 19:1-3).
9 Per exemple, al principi del seu regnat, Josafat havia enviat un grup de dignataris, levites i sacerdots a totes les ciutats de Judà per a que ensenyaren al poble la llei de Jehovà. Esta campanya d’ensenyança va ser tan efectiva que fins i tot algunes persones de les nacions veïnes començaren a témer a Jehovà (2Cr 17:3-10). A pesar que més avant Josafat va cometre un error, Jehovà mai va oblidar les coses bones que havia fet. Este relat ens recorda que, encara que som imperfectes, Jehovà continuarà estimant-nos si ens esforcem de tot cor per fer la seua voluntat.
Joies espirituals
(2 Cròniques 17:9) Duien el llibre de la Llei del Senyor i recorrien totes les poblacions de Judà instruint el poble.
w17.03 20 § 10, 11
Servim a Jehovà amb un cor sencer
10 Josafat «va comportar-se com el seu pare Asà» (2Cr 20:31, 32). Igual que son pare, va animar el poble a buscar a Jehovà organitzant una campanya d’ensenyança amb «el llibre de la Llei del Senyor» (2Cr 17:7-10). Inclús va anar al regne del nord d’Israel, a les muntanyes d’Efraïm, per a fer que tornaren a Jehovà (2Cr 19:4). Per tant, podem afirmar que Josafat va servir «el Senyor amb tot el cor» (2Cr 22:9).
11 Tots nosaltres podem participar en la campanya d’ensenyança que Jehovà està duent a terme en l’actualitat. Tens la meta de predicar tots els mesos per a ensenyar la Paraula de Déu i motivar les persones a servir a Jehovà? Amb el teu esforç i la benedicció divina, tal volta comences un curs de la Bíblia. Li ho demanes a Jehovà en oració? Estàs dispost a anar darrere d’esta meta, inclús si això implica sacrificar part del teu temps lliure? A més, podem esforçar-nos per a ajudar els inactius, tal com Josafat va anar al territori d’Efraïm per a ajudar els seus habitants a tornar a l’adoració verdadera. Els ancians també s’organitzen per a visitar i oferir ajuda als expulsats que viuen en el territori de la congregació i que potser han deixat arrere les pràctiques que els separaren de Jehovà.
Lectura de la Bíblia
(2 Cròniques 17:1-19) Josafat, fill d’Asà, va succeir aquest en el tron i va consolidar la seua posició a Israel. 2 Josafat instal·là tropes a totes les places fortes de Judà i governadors per tot el territori; igualment va fer amb les ciutats d’Efraïm que el seu pare havia conquerit. 3 El Senyor era amb Josafat, perquè seguia el camí que abans havia seguit David, el seu avantpassat. No va recórrer als Baals, 4 sinó al Déu del seu pare, i complia els seus preceptes. No es comportava com ho feien els del regne d’Israel. 5 El Senyor va consolidar el reialme a les seues mans. Tot Judà li pagava tribut, i Josafat arribà a tenir una gran riquesa i un gran prestigi. 6 Es gloriava de seguir el camí assenyalat pel Senyor, fins al punt que va suprimir de Judà els recintes i els bosquets sagrats. 7 L’any tercer del seu regnat, envià els seus dignataris Benhail, Obadià, Zecarià, Netanel i Micaiahu per donar instrucció als habitants de les ciutats de Judà. 8 Anaven amb ells els levites Xemaiahu, Netaniahu, Zebadiahu, Assahel, Xemiramot, Jehonatan, Adoniahu, Tobiahu i Tobadonià, i els sacerdots Elixamà i Jehoram. 9 Duien el llibre de la Llei del Senyor i recorrien totes les poblacions de Judà instruint el poble. 10 Un terror enviat pel Senyor es va apoderar de tal manera de tots els reialmes dels països veïns de Judà, que no s’atrevien a fer la guerra contra Josafat. 11 Fins i tot del país dels filisteus li pagaven tribut, li portaven presents i plata; també els àrabs li duien ramats: set mil set-centes ovelles i set mil set-cents bocs. 12 Josafat s’anava fent més i més poderós. Va construir en el territori de Judà fortaleses i ciutats de proveïment. 13 Emprenia moltes obres a les ciutats de Judà. A Jerusalem disposava d’una guarnició d’hòmens valents, preparats per a la guerra. 14 Censat per llinatges, hi havia, per part de Judà, aquest alt comandament: Adnà, general en cap, amb tres-cents mil guerrers valents. 15 Tenia a les seues ordes el general Jehohanan, que comandava dos-cents vuitanta mil hòmens, 16 i Amassià, fill de Zicrí, que s’havia oferit voluntàriament per servir el Senyor i comandava dos-cents mil guerrers valents. 17 Per part de Benjamí hi havia Eliadà, un guerrer valent, amb dos-cents mil hòmens armats amb arcs i escuts. 18 Tenia a les seues ordes Jehozabad, que comandava cent vuitanta mil hòmens equipats per a la guerra. 19 Tots aquests servien el rei, sense comptar els hòmens que ell havia destinat a les ciutats fortificades de tot Judà.
VISQUEM COM A CRISTIANS
«Et veus com et veu Jehovà?»
(Salm 149:4) Perquè el Senyor estima el seu poble i corona de triomf els humils.
(1 Samuel 16:7) Però el Senyor digué a Samuel: «No et fixes en el seu aspecte ni en la seua estatura. L’he descartat. El que val no és allò que l’home veu: l’home veu l’aparença, el Senyor veu el fons del cor.»
(Gènesi 5:24) i seguí els camins de Déu. Va desaparéixer, perquè Déu se’l va endur.
(Hebreus 11:5) Gràcies a la fe, Henoc va ser endut de la terra sense passar per la mort, i ningú no el va trobar, perquè Déu se l’havia endut. Abans que se l’enduguera, l’Escriptura dóna testimoni que era agradable a Déu.
(1 Samuel 1:1–2:11) A les muntanyes d’Efraïm hi havia un home que es deia Elcanà. Era del clan dels sufites del poble de Ramà. Era fill de Jeroham, fill d’Elihú, fill de Tohu, descendent de Suf, un efraïmita. 2 Tenia dos dones: l’una es deia Anna i l’altra Peninnà. Peninnà tenia fills, mentre que Anna no en tenia cap. 3 Cada any, Elcanà pujava a Siló per adorar el Senyor de l’univers i oferir-li un sacrifici. A Siló oficiaven, com a sacerdots del Senyor, Ofní i Pinhàs, els dos fills d’Elí. 4 Va arribar el dia que Elcanà oferia la seua víctima. Elcanà tenia el costum de donar a la seua muller Peninnà i als seus fills i filles les porcions corresponents; 5 però a Anna li reservava la part millor, perquè l’estimava molt, encara que el Senyor l’havia deixada estèril. 6 La seua rival no parava d’humiliar-la retraient-li que el Senyor l’haguera deixada sense fills. 7 Cada any passava el mateix, quan Anna pujava al santuari del Senyor. També aquella vegada Peninnà mortificava Anna. Llavors Anna va esclatar en plors, i no volia menjar. 8 Elcanà, el seu marit, li digué: «Anna, per què plores i no menges? Per què estàs tan trista? No valc per a tu més que deu fills?» 9 En acabar el convit a Siló, Anna es va dirigir al santuari del Senyor. El sacerdot Elí s’estava assegut en un tamboret a l’entrada del santuari. 10 Ella, plena d’amargor i plorant desconsoladament, pregà al Senyor 11 i li va fer una promesa: «Senyor de l’univers, si et dignes mirar la meua aflicció i et recordes de la teua serventa, si no t’oblides de la teua serventa i em dónes un fill, te l’oferiré, Senyor, per tota la vida, i, com a senyal, no li tallaran mai els cabells.» 12 Mentre ella anava insistint en la seua pregària al Senyor, Elí es fixava en la seua boca. 13 Anna parlava interiorment; movia els llavis, però no se li sentia la veu. Elí, doncs, va pensar que anava beguda, 14 i li digué: «¿En tens per a molt, d’estar ací borratxa? Vés a dormir el vi que portes!» 15 Anna va respondre: «No, senyor meu. Sóc una dona atribolada. No he begut vi ni cap altra beguda alcohòlica. Tan sols obria el cor al Senyor. 16 No prengues la teua serventa per una qualsevol. M’expressava així perquè estic molt trista i abatuda.» 17 Elí va dir: «Vés-te’n en pau i que el Déu d’Israel et concedisca allò que li has demanat.» 18 Ella respongué: «Senyor meu, que tinga sempre el teu favor!» Anna se’n va anar, va menjar i ja no semblava la mateixa d’abans. 19 L’endemà es van alçar de bon matí, van adorar el Senyor i se’n tornaren a casa seua, a Ramà. Quan Elcanà va unir-se a la seua dona, el Senyor es recordà d’ella. 20 Passats uns quants dies, Anna es va trobar que esperava un fill. Va donar a llum i posà al seu fill el nom de Samuel, tot dient-se: «L’havia demanat al Senyor.» 21 Elcanà, el seu marit, tornà a pujar a Siló amb tota la família per oferir el sacrifici de cada any i complir així la seua promesa. 22 Però Anna no va anar-hi, sinó que digué al seu marit: «Quan hauré desmamat el fillet, ja l’hi portaré; el presentaré al Senyor, i que es quede allà per sempre més.» 23 Elcanà, el seu marit, li digué: «Fes com et semble millor: queda’t ací fins que l’hages deslletat. Que el Senyor acabe de complir la seua paraula!» Anna es va quedar, doncs, i va criar el seu fill fins que l’hagué desmamat. 24 Quan l’hagué deslletat, tot i que era tan menut, se’l va endur amb ella i el va portar al santuari del Senyor, a Siló. També es va endur un bou de tres anys, una mesura de farina i un bot de vi. 25 Allà immolaren el bou i van presentar l’infant a Elí. 26 Anna li digué: «Tan cert com vius, senyor meu: jo sóc aquella dona que s’estava dreta ací mateix suplicant al Senyor. 27 Jo pregava per tenir aquest infant, i el Senyor m’ha concedit allò que li havia demanat. 28 Per això ara el done com a ofrena al Senyor: el done al Senyor per tota la vida.» Llavors Samuel es va prosternar davant del Senyor. 2 Després Anna va pregar així: «Celebre de tot cor el Senyor, alce el meu front gràcies a ell; ara em ric dels enemics. Sóc feliç perquè ell m’ha salvat. 2 Ningú no és sant com el Senyor, no hi ha roca semblant al nostre Déu: ningú no és Déu fora d’ell. 3 No digueu tantes paraules arrogants, que no vos isquen de la boca aquestes insolències; el Senyor és el Déu que tot ho sap, i sospesa totes les vostres accions. 4 L’arc dels valents s’esmicola, mentre els covards s’armen de valor. 5 S’han de guanyar el pa els qui anaven farts, mentre el mengen sense esforç els famolencs. La dona estèril infanta set fills, mentre queda sola la qui era fecunda. 6 És el Senyor qui dóna mort o vida, qui fa baixar al país dels morts o en trau fora. 7 És el Senyor qui dóna pobresa o riquesa, qui abaixa o enalteix. 8 Alça de la pols el desvalgut, trau el pobre de la cendra, per asseure’l entre els poderosos i donar-li possessió d’un soli gloriós. El Senyor sosté els fonaments de la terra, damunt d’ells ha assentat el món. 9 Ell guarda els passos dels seus fidels, però els malvats cauran a les tenebres: ningú no triomfa per la pròpia força. 10 El Senyor desconcerta els enemics, l’Altíssim, des del cel, els fa sentir el tro. El Senyor judica el món d’un cap a l’altre, dóna la victòria al seu rei, alça el front del seu ungit.» 11 Després Elcanà va tornar-se’n a Ramà, a sa casa. L’infant vivia al servici del Senyor, a les ordes del sacerdot Elí.
(1 Samuel 2:18-21) Quant a Samuel, servia dins el santuari del Senyor. L’infant anava vestit amb una túnica de lli. 19 Cada any, sa mare li teixia un mantellet i li’l portava, quan pujava a Siló amb el seu marit per oferir el sacrifici anyal. 20 Elí va beneir Elcanà i la seua muller, dient: «Que el Senyor et done descendència d’aquesta dona, en recompensa d’aquell que va ser donat com a ofrena al Senyor.» I se’n tornaren al seu poble. 21 El Senyor va afavorir Anna, i aquesta tingué tres fills més i dos filles. El xiquet Samuel creixia davant del Senyor.
(1 Samuel 2:26) Entretant, el xiquet Samuel s’anava fent gran i creixia en bondat, tant davant del Senyor com davant dels hòmens.
(2 Cròniques 33:1-7) Manassés tenia dotze anys quan començà a ser rei. Va regnar cinquanta-cinc anys a Jerusalem. 2 Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament, amb les pràctiques abominables de les nacions que el Senyor havia desposseït del país per donar-lo als israelites. 3 Va reconstruir els recintes sagrats que el seu pare Ezequies havia destruït. Va consagrar altars als Baals i va plantar bosquets sagrats. Adorava tot l’estol dels astres i els donava culte. 4 Va dedicar altars dins del temple del Senyor, tot i que el Senyor havia dit: «Jerusalem portarà per sempre el meu nom.» 5 Així, doncs, va dedicar altars a tot l’estol dels astres en els dos atris del temple del Senyor. 6 Va cremar en sacrifici els seus fills a la vall de Benhinnom, practicava els encanteris, la màgia i la bruixeria, i va cridar nigromants i endevins. No parava d’ofendre el Senyor i d’irritar-lo amb el seu mal comportament. 7 L’estàtua idolàtrica que havia fet, la va instal·lar al temple de Déu, tot i que Déu havia dit a David i al seu fill Salomó: «Faré que aquest temple i Jerusalem porten el meu nom per sempre, ja que he escollit aquesta ciutat d’entre totes les tribus d’Israel.
(2 Cròniques 33:12, 13) En la seua desgràcia va intentar aplacar el Senyor, el seu Déu, i s’humilià profundament davant del Déu dels seus pares. 13 El va implorar, i el Senyor es deixà commoure per ell: va escoltar la seua pregària i el féu tornar a Jerusalem perquè continuara el seu regnat. Llavors Manassés va reconéixer que el Senyor és l’únic Déu.
(1 Timoteu 1:12-16) Done gràcies a aquell que m’ha fet fort, Jesucrist, Senyor nostre, ja que ha volgut donar-me aquest ministeri i s’ha fiat de mi, 13 que primer blasfemava contra ell, el perseguia i l’injuriava. Però Déu es va apiadar de mi perquè obrava amb ignorància, ja que encara no tenia fe. 14 I la gràcia de nostre Senyor ha estat molt abundosa, juntament amb la fe i l’amor que trobem en Jesucrist. 15 Això que ara et diré és digne de crèdit i de tota confiança: Jesucrist va venir al món a salvar els pecadors, dels quals jo sóc el primer. 16 Però Déu s’apiadà de mi perquè Jesucrist demostrara primerament en mi tota la seua paciència, convertint-me en un exemple dels qui creurien en ell i tindrien així vida eterna.
DEL 8 AL 14 DE MAIG
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 2 CRÒNIQUES 20, 21
«Confieu en Jehovà, el vostre Déu»
(2 Cròniques 20:12, 13) Ets tu, Déu nostre, qui els has de judicar. Nosaltres no tenim prou força per a fer front a aquesta gran multitud que ara ens ataca; no sabem què fer, però tenim els ulls posats en tu. 13 Tots els de Judà, amb les seues dones i els fills, i fins i tot les criatures, eren allà, drets davant del Senyor.
w14 15/12 23 § 8
Afrontem units la fi d’este món
8 En els dies del rei Josafat, el poble de Déu va fer front a un terrible enemic, «una gran multitud» que venia a atacar-lo (2Cr 20:1, 2). Però els servents de Déu no intentaren véncer l’enemic per les seues pròpies forces. Més bé, acudiren a Jehovà (llig 2 Cròniques 20:3, 4). I no ho feren de manera independent, com a cada u li pareguera correcte. Segons el relat bíblic, «tots els de Judà, amb les seues dones i els fills, i fins i tot les criatures, eren allà, drets davant del Senyor» (2Cr 20:13). Tant jóvens com majors s’esforçaren per seguir la guia de Jehovà, i Jehovà els va protegir de l’enemic (2Cr 20:20-27). Quin bon exemple ens deixaren de com el poble de Déu ha de fer front a les proves!
(2 Cròniques 20:17) En aquesta ocasió no sou vosaltres qui heu de combatre. Situeu-vos allí i quedeu-vos-hi per contemplar la victòria del Senyor a favor vostre. Gent de Judà i de Jerusalem, no tingueu por, no vos acovardiu. Demà eixiu-los al pas, que el Senyor serà amb vosaltres.
(2 Cròniques 20:21, 22) Llavors va reunir l’assemblea del poble per designar un grup de cantors que alabaren el Senyor quan fera aparéixer la seua santedat. Col·locats al davant de les tropes, havien de cantar: «Enaltiu el Senyor; perdura eternament el seu amor.» 22 Tan bon punt començaren els crits de festa i de lloança, el Senyor va parar emboscades contra els ammonites, els moabites i els edomites de les muntanyes de Seïr que havien vingut contra Judà, i foren derrotats.
(2 Cròniques 20:27) Després, tots els hòmens de Judà i de Jerusalem, amb Josafat al davant, van emprendre el retorn a Jerusalem cantant de goig, perquè el Senyor els havia donat l’alegria d’alliberar-los dels seus enemics.
(2 Cròniques 20:20) De bon matí es posaren en marxa cap al desert de Tecoa. Quan eixien, Josafat s’aturà i digué: «Escolteu-me, hòmens de Judà i de Jerusalem! Confieu en el Senyor, el vostre Déu. Eixiu confiats. Tingueu confiança en els profetes i triomfareu.»
Joies espirituals
(2 Cròniques 21:14, 15) ara, doncs, el Senyor enviarà una gran plaga al teu poble, als teus fills, a les teues dones i a tot el teu bestiar. 15 Tu patiràs moltes malalties provocades per un mal crònic als budells, i els aniràs traient fora. Cada dia que passe estaràs pitjor.
it-2 33 § 5, 6
Joram
Joram no va seguir el bon exemple de son pare, Josafat, en part per la mala influència de la seua dona, Atalia (2Re 8:18). No només va matar els seus sis germans i alguns hòmens importants de Judà, sinó que també va fomentar l’adoració falsa entre els seus súbdits (2Cr 21:1-6, 11-14). A part dels conflictes interns, el seu regnat es va arruïnar també per conflictes externs. Primer es va rebel·lar Edom, i després Libnà es va independitzar de Judà (2Re 8:20-22). El profeta Elies li va escriure una carta a Joram fent-li esta advertència: «El Senyor enviarà una gran plaga al teu poble, als teus fills, a les teues dones i a tot el teu bestiar. Tu patiràs moltes malalties provocades per un mal crònic als budells, i els aniràs traient fora. Cada dia que passe estaràs pitjor» (2Cr 21:12-15).
Tot va passar tal com s’havia profetitzat. Jehovà va deixar que les tribus àrabs i els filisteus envaïren el país i s’apoderaren de les dones i dels fills de Joram. Déu va permetre que només escapara el fill menut de Joram, Jehoahaz (també conegut com Ahazià), però només va fer esta concessió per causa del pacte del Regne que havia celebrat amb David. «Després de tot això, el Senyor va afligir Joram amb un mal incurable que li va atacar els budells.» Dos anys després, se li van eixir els budells i va morir. Aixina va acabar la vida d’este home malvat, «se’n va anar sense que feren dol per ell». El relat continua dient: «Fou enterrat a la ciutat de David, però no als sepulcres reials». El seu fill Ahazià va ocupar el seu lloc en el tron (2Cr 21:7, 16-20; 22:1; 1Cr 3:10, 11).
Lectura de la Bíblia
(2 Cròniques 20:20-30) De bon matí es posaren en marxa cap al desert de Tecoa. Quan eixien, Josafat s’aturà i digué: «Escolteu-me, hòmens de Judà i de Jerusalem! Confieu en el Senyor, el vostre Déu. Eixiu confiats. Tingueu confiança en els profetes i triomfareu.» 21 Llavors va reunir l’assemblea del poble per designar un grup de cantors que alabaren el Senyor quan fera aparéixer la seua santedat. Col·locats al davant de les tropes, havien de cantar: «Enaltiu el Senyor; perdura eternament el seu amor.» 22 Tan bon punt començaren els crits de festa i de lloança, el Senyor va parar emboscades contra els ammonites, els moabites i els edomites de les muntanyes de Seïr que havien vingut contra Judà, i foren derrotats. 23 Els ammonites i els moabites s’alçaren contra els de Seïr per exterminar-los i aniquilar-los. Després d’exterminar els de Seïr, tots van col·laborar a destruir-se mútuament els uns als altres. 24 Quan els de Judà arribaren al promontori des d’on es domina el desert, van mirar cap a la multitud dels enemics, i tot eren cadàvers estesos per terra; no es veia ni un sol fugitiu. 25 Josafat i la seua gent anaren a saquejar les despulles. Van trobar molts animals de càrrega, ramats, vestits i objectes de valor. El botí era tan abundós que van estar tres dies saquejant; de tant que n’hi havia, no se’l podien endur tot. 26 El quart dia es reuniren a la vall de la Benedicció. Aquest és el nom que van donar a aquell lloc, i encara hui es coneix amb aquest nom, perquè allà van beneir el Senyor. 27 Després, tots els hòmens de Judà i de Jerusalem, amb Josafat al davant, van emprendre el retorn a Jerusalem cantant de goig, perquè el Senyor els havia donat l’alegria d’alliberar-los dels seus enemics. 28 Arribats a Jerusalem, van anar al temple del Senyor amb arpes, lires i trompetes. 29 Un gran pànic s’apoderà de tots els reialmes dels països veïns quan van saber que el Senyor havia lluitat contra els enemics d’Israel. 30 El reialme de Josafat va quedar tranquil: el seu Déu li va concedir el repòs de tots els qui l’envoltaven.
VISQUEM COM A CRISTIANS
«Estàs preparat per a afrontar una crisi econòmica?»
(1 Timoteu 6:17) Recomana als rics d’aquest món que no siguen orgullosos i que no confien en riqueses fugisseres, sinó en Déu, que ens proveeix de tot amb abundància perquè en fruïm;
(2 Timoteu 3:1) Ja saps que en els darrers dies vindran temps difícils.
(2 Cròniques 20:9-12) “Quan sobrevinga una desgràcia, el càstig de la guerra, la pesta o la fam, si ens presentem davant d’aquest temple, davant de tu, perquè és el temple que porta el teu nom, i si clamem a tu enmig del perill, tu ens escoltaràs i ens salvaràs.” 10 Ara ja veus què fan els ammonites, els moabites i els edomites de la muntanya de Seïr: quan els d’Israel venien del país d’Egipte, tu no vas permetre que passaren pel seu territori, i per això, en lloc de destruir-los, es van desviar. 11 Ara ens ho paguen venint a desposseir-nos de l’heretat que tu ens havies donat. 12 Ets tu, Déu nostre, qui els has de judicar. Nosaltres no tenim prou força per a fer front a aquesta gran multitud que ara ens ataca; no sabem què fer, però tenim els ulls posats en tu.
(2 Cròniques 17:1, 2) Josafat, fill d’Asà, va succeir aquest en el tron i va consolidar la seua posició a Israel. 2 Josafat instal·là tropes a totes les places fortes de Judà i governadors per tot el territori; igualment va fer amb les ciutats d’Efraïm que el seu pare havia conquerit.
(2 Cròniques 17:12, 13) Josafat s’anava fent més i més poderós. Va construir en el territori de Judà fortaleses i ciutats de proveïment. 13 Emprenia moltes obres a les ciutats de Judà. A Jerusalem disposava d’una guarnició d’hòmens valents, preparats per a la guerra.
(Mateu 6:26) Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no ells?
(1 Timoteu 6:8) Mentre tinguem, doncs, menjar i vestit, donem-nos per satisfets.
(Romans 2:21) Doncs bé, tu que ensenyes els altres, no t’ensenyes a tu mateix; tu que prediques de no robar, robes;
(Proverbis 22:7) El ric domina els pobres, el qui ampra és esclau del creditor.
DEL 15 AL 21 DE MAIG
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 2 CRÒNIQUES 22–24
«Jehovà recompensa els actes de valentia»
(2 Cròniques 22:11, 12) Però Jehoixabat, filla del rei Joram, muller del sacerdot Jehoiadà i germana d’Ahazià, va agafar Joaix, fill d’Ahazià, d’enmig dels fills del rei que anaven a matar, i el va amagar, amb la seua dida, al fons de la cambra on hi havia els llits. Així el va sostraure a Atalia i no el van fer morir. 12 Joaix es va quedar amb ells amagat al temple del Senyor, durant sis anys, mentre Atalia regnava en el país.
Joaix va deixar a Jehovà per culpa de les males associacions
JERUSALEM, la ciutat que albergava el temple de Déu, estava passant per un moment terrible. Acabaven de matar el rei Ahazià. Costa imaginar el que sa mare, Atalia, va fer després. Com volia ocupar el tron, va fer assassinar els fills d’Ahazià, els seus propis nets.
Però sense que Atalia s’enterara, es va salvar la vida d’un dels seus nets, Joaix, qui encara era un bebé. T’agradaria saber com? Joaix tenia una tia que li deien Jehoixeba. Ella el va amagar en el temple. Ho va poder fer perquè el seu home era Jehoiadà, el gran sacerdot. Junts s’asseguraren de protegir la vida del bebé.
(2 Cròniques 23:1-11) L’any seté, Jehoiadà es revestí de valor i va fer venir els oficials de les companyies: Azariahu, fill de Joram, Ismael, fill de Jehohanan, Azariahu, fill d’Obed, Maasseiahu, fill d’Adaiahu, i Elixafat, fill de Zicrí. Els oficials van fer un pacte amb Jehoiadà. 2 Recorregueren Judà i convocaren els levites de totes les ciutats i els caps dels llinatges d’Israel. Tots van acudir a Jerusalem. 3 Llavors tota aquesta assemblea va concloure un pacte amb el rei al temple de Déu. Jehoiadà els digué: «Ací teniu Joaix, el fill del rei. Ell és qui ha de regnar, tal com el Senyor va prometre a la descendència de David. 4 Això és el que heu de fer: el terç de vosaltres, sacerdots i levites, que entra de servici el dissabte, farà guàrdia a les portes dels llindars; 5 un altre terç custodiarà el palau reial i un altre terç la porta del Fonament; tot el poble se situarà als atris del temple del Senyor. 6 Però que no entre ningú al temple del Senyor, llevat dels sacerdots i dels levites que hagen d’oficiar; ells, com a consagrats que són, hi podran entrar. I que tot el poble observe les prescripcions del Senyor. 7 Els levites manteniu-vos al voltant del rei, tots amb les armes a la mà. Si algú prova d’entrar al temple, mateu-lo. Acompanyeu el rei onsevulla que vaja.» 8 Els levites i tots els de Judà van fer-ho tal com el sacerdot Jehoiadà havia disposat. Cada un d’ells va prendre els seus hòmens, els qui entraven de servici aquell dissabte i els qui n’eixien, ja que el sacerdot Jehoiadà no havia deixat marxar ningú dels qui havien complit el seu torn. 9 El sacerdot Jehoiadà va donar als oficials de les companyies les llances, els escuts i els broquers del rei David que es guardaven al temple de Déu. 10 Va fer afilerar tots els hòmens, cada un amb l’arma a la mà, des del costat dret del santuari fins al costat esquerre, en l’espai entre l’altar i el santuari, a punt per a envoltar el rei. 11 Llavors van fer eixir el fill del rei, li van imposar la diadema i les insígnies reials i el proclamaren rei. Jehoiadà i els seus fills el van ungir. Tot el món es posà a cridar: «Visca el rei!»
(2 Cròniques 23:14, 15) El sacerdot Jehoiadà va fer intervenir els oficials de les companyies que comandaven les tropes i els digué: «Traieu-la fora del temple entre files de guàrdies, i si algú la segueix, que el maten. Perquè el sacerdot havia ordenat: “No la mateu a l’interior del temple del Senyor.”» 15 La van agafar i, en arribar al palau reial pel camí de la porta dels Cavalls, allà mateix la van matar.
Joaix va deixar a Jehovà per culpa de les males associacions
Joaix va ser amagat en el temple per sis anys. Allí el van instruir sobre Jehovà i les seues lleis. Finalment, quan Joaix va complir set anys, Jehoiadà, en un acte de valentia, el va fer rei. T’agradaria saber com ho va fer? I què li va passar a la malvada reina Atalia?
Jehoiadà va fer cridar en secret la guàrdia especial que tenien els reis de Jerusalem en aquella època. Els van dir que ell i la seua dona havien protegit el fill del rei Ahazià. Quan els guardes veren a Joaix, s’adonaren que era ell qui tenia el dret a governar i van traçar un pla.
Amb l’ajuda dels guardes, Jehoiadà va traure fora a Joaix i el va ungir com a rei. En aquell moment, «tot el món aplaudia i cridava: “Visca el rei!”». Quan Atalia va sentir el clam del poble, va eixir corrent i els va acusar de traició. Però davall les ordes de Jehoiadà, els guardes van acabar amb la vida d’Atalia (2Re 11:1-16).
(2 Cròniques 24:15, 16) Però Jehoiadà es va fer vell i morí a l’avançada edat de cent trenta anys. 16 El van enterrar amb els reis a la ciutat de David, perquè s’havia comportat bé amb Israel, amb Déu i amb el seu temple.
it-2 1008 § 6
Sepultura
Al gran sacerdot Jehoiadà se li va concedir l’honor de ser enterrat «amb els reis a la ciutat de David». És l’única persona mencionada en la Bíblia que va rebre eixa distinció sense pertànyer a un llinatge reial (2Cr 24:15, 16).
Joies espirituals
(2 Cròniques 24:22) El rei Joaix no tingué en compte el bé que li havia fet Jehoiadà, pare de Zacaries, i va fer matar el seu fill. Abans de morir, Zacaries exclamà: «Que el Senyor ho veja i en demane comptes!»
it-2 1221 § 12
Zacaries
12. Per una part, estes paraules es van complir quan Síria va causar molt de mal a Judà i, per una altra part, quan el rei Joaix va ser assassinat a mans de dos dels seus oficials «per venjar l’assassinat del fill del sacerdot Jehoiadà» (2Cr 24:17-22, 25).
Lectura de la Bíblia
(2 Cròniques 22:1-12) La població de Jerusalem, en lloc de Joram, va proclamar rei Ahazià, el seu fill menor, perquè l’horda que, amb els àrabs, havia penetrat al territori de Judà, havia assassinat tots els fills més grans. Així regnà Ahazià, fill de Joram, rei de Judà. 2 Ahazià tenia vint anys quan començà a regnar. Va ser rei un any a Jerusalem. La seua mare es deia Atalia i era descendent d’Omrí, rei d’Israel. 3 Ahazià també es va comportar com el llinatge d’Acab, ja que la seua mare l’aconsellava perquè fera el mal. 4 Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament, igual que el llinatge d’Acab, ja que, després de la mort del seu pare, els familiars d’Acab eren els seus consellers, per a perdició d’ell. 5 També seguint els seus consells, va anar a combatre al costat de Jehoram, fill d’Acab, rei d’Israel, contra Hazael, rei dels arameus, a Ramot-Galaad. Els arameus van ferir Jehoram, 6 que hagué de tornar a Jizreel perquè el curaren de les ferides que li havien fet a Ramot, en la batalla contra Hazael, rei dels arameus. I Ahazià, fill de Joram, rei de Judà, va baixar a Jizreel a visitar Jehoram, fill d’Acab, que estava ferit. 7 Va ser cosa de Déu que Ahazià anara a visitar Jehoram i allà trobara la seua fi. Quan era allà, juntament amb Jehoram, va eixir al pas de Jehú, fill de Nimxí, que el Senyor havia ungit per a exterminar el llinatge d’Acab. 8 Mentre Jehú executava la sentència contra el llinatge d’Acab, va trobar els prohoms de Judà i els nebots d’Ahazià que estaven al seu servici, i els va eliminar. 9 Després féu buscar Ahazià; el van capturar a Samaria, on s’havia amagat, i el portaren davant de Jehú, que el va matar. Però van enterrar-lo, perquè es van dir: «Era fill de Josafat, que havia servit el Senyor amb tot el cor.» No va quedar ningú del llinatge d’Ahazià que fóra capaç de ser rei. 10 Quan Atalia, la mare d’Ahazià, va veure que el seu fill era mort, va fer exterminar tots els hereus del tron reial de Judà. 11 Però Jehoixabat, filla del rei Joram, muller del sacerdot Jehoiadà i germana d’Ahazià, va agafar Joaix, fill d’Ahazià, d’enmig dels fills del rei que anaven a matar, i el va amagar, amb la seua dida, al fons de la cambra on hi havia els llits. Així el va sostraure a Atalia i no el van fer morir. 12 Joaix es va quedar amb ells amagat al temple del Senyor, durant sis anys, mentre Atalia regnava en el país.
DEL 22 AL 28 DE MAIG
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 2 CRÒNIQUES 25–27
«Jehovà “pot donar-te molt més que això”»
(2 Cròniques 25:5, 6) Amasies va reunir els hòmens de Judà i els organitzà per llinatges, a les ordes de caps responsables de mil i de cent hòmens, per tot Judà i Benjamí. Després en va fer el cens des de vint anys en amunt. El resultat va ser de tres-cents mil hòmens escollits, aptes per a l’exèrcit, i armats amb llança i escut. 6 A més, va reclutar a sou cent mil hòmens valents d’Israel, per un total de tres-centes mil peces de plata.
(2 Cròniques 25:7, 8) Però un home de Déu anà a trobar Amasies i li digué: «Que les tropes d’Israel no vinguen amb tu, oh rei, perquè el Senyor no és amb Israel ni amb cap dels efraïmites. 8 Altrament, vés amb ells, llança-t’hi, lluita fort en la batalla, i que Déu et faça caure davant de l’enemic, perquè Déu té el poder d’auxiliar o de fer caure.»
it-2 29 § 8
Joaix
Per a lluitar contra els edomites, el rei de Judà va contractar 100.000 hòmens de l’exèrcit de Joaix. Però, «un home de Déu» va recomanar que els enviaren a casa. I, encara que havien rebut amb antelació 300.000 peces de plata, es van enfadar; probablement perquè havien perdut la possibilitat de fer-se amb el botí. Per això, en el viatge de tornada saquejaren les ciutats des de Samaria fins a Bethoron (2Cr 25:6-10, 13).
(2 Cròniques 25:9, 10) Amasies respongué a l’home de Déu: «Doncs, què cal fer amb les tres-centes mil peces de plata que he donat a la tropa d’Israel?» L’home de Déu li respongué: «El Senyor pot donar-te molt més que això.» 10 Llavors Amasies va separar la tropa d’Efraïm que s’havia unit amb ell i els féu tornar a la seua terra. Ells es van indignar molt contra Judà i se’n tornaren enfurismats.
(Malaquies 3:10) Pagueu íntegre el delme al tresor del temple, i així hi haurà menjar a ma casa. Feu la prova de pagar-me’l. Vos ho dic jo, el Senyor de l’univers. Llavors veureu com vos òbric les comportes del cel i aboque sobre vosaltres a mans plenes la benedicció.
Joies espirituals
(2 Cròniques 26:4, 5 nota) Ozies feia allò que plau al Senyor, tal com ho havia fet Amasies, el seu pare. 5 Va recórrer a Déu mentre va viure Zecariahu, que havia inspirat (a Ozies) el temor del Senyor; i mentre va recórrer al Senyor, Déu el va fer prosperar.
w07 15/12 10 § 1, 2
Tens un mentor espiritual?
QUÈ va motivar a Ozies a fer «allò que plau al Senyor» des que era molt jove? El relat bíblic diu que «va recórrer a Déu mentre va viure Zecariahu, que havia inspirat (a Ozies) el temor del Senyor; i mentre va recórrer al Senyor, Déu el va fer prosperar» (2Cr 26:1, 4, 5 nota).
A part del que diu este relat, no se sap molt més sobre Zecariahu, el mentor del rei. Va ser una bona influència per al jove rei, ja que «havia inspirat (a Ozies) el temor del Senyor». The Expositor’s Bible menciona que Zecariahu òbviament era «un home versat en les Escriptures, amb molta experiència espiritual i capaç de transmetre els seus coneixements». Un comentarista bíblic el descriu aixina: «Era expert en entendre el sentit i les lliçons de les antigues profecies i [...] era un bon home, intel·ligent i piadós; i pareix que exercia una bona influència en Ozies».
Lectura de la Bíblia
(2 Cròniques 25:1-13) Quan Amasies començà a ser rei tenia vint-i-cinc anys, i va regnar vint-i-nou anys a Jerusalem. La seua mare es deia Jehoadan i era de Jerusalem. 2 Amasies feia allò que plau al Senyor, però no ho feia amb tot el cor. 3 Quan el regne va quedar consolidat a favor d’ell, va matar els oficials que havien assassinat el rei, el seu pare; 4 però, tal com prescriu la Llei, el llibre de Moisés, no va fer matar els fills dels assassins. En efecte, allí el Senyor ordena que els pares no siguen condemnats a mort per culpa dels fills, ni els fills per culpa dels pares, sinó que cadascú ho siga pels seus propis crims. 5 Amasies va reunir els hòmens de Judà i els organitzà per llinatges, a les ordes de caps responsables de mil i de cent hòmens, per tot Judà i Benjamí. Després en va fer el cens des de vint anys en amunt. El resultat va ser de tres-cents mil hòmens escollits, aptes per a l’exèrcit, i armats amb llança i escut. 6 A més, va reclutar a sou cent mil hòmens valents d’Israel, per un total de tres-centes mil peces de plata. 7 Però un home de Déu anà a trobar Amasies i li digué: «Que les tropes d’Israel no vinguen amb tu, oh rei, perquè el Senyor no és amb Israel ni amb cap dels efraïmites. 8 Altrament, vés amb ells, llança-t’hi, lluita fort en la batalla, i que Déu et faça caure davant de l’enemic, perquè Déu té el poder d’auxiliar o de fer caure.» 9 Amasies respongué a l’home de Déu: «Doncs, què cal fer amb les tres-centes mil peces de plata que he donat a la tropa d’Israel?» L’home de Déu li respongué: «El Senyor pot donar-te molt més que això.» 10 Llavors Amasies va separar la tropa d’Efraïm que s’havia unit amb ell i els féu tornar a la seua terra. Ells es van indignar molt contra Judà i se’n tornaren enfurismats. 11 Amasies es posà coratjosament al davant de la seua tropa en direcció a la vall de la Sal i va aniquilar deu mil hòmens de Seïr. 12 Els de Judà feren presoners uns altres deu mil hòmens, els van portar al penyal de Sela i els precipitaren de dalt a baix: tots van quedar esclafats. 13 Però els hòmens que Amasies havia llicenciat perquè no lluitaren al costat d’ell, es van dispersar per les ciutats de Judà, des de Samaria fins a Bethoron, i van matar-hi tres mil persones. El botí va ser molt gran.
VISQUEM COM A CRISTIANS
Tot sacrifici val la pena per a obtindre vida eterna (Mc 10:29, 30)
(Marc 10:29, 30) Jesús digué: «Vos ho assegure: tot aquell que per mi i per l’evangeli haja deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps, 30 rebrà, ja en el temps present, cent vegades més de cases, germans, germanes, mares, fills, camps, i també persecucions, i, en el món futur, la vida eterna.
DEL 29 DE MAIG AL 4 DE JUNY
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 2 CRÒNIQUES 28, 29
«Pots servir a Jehovà encara que els teus pares no ho facen!»
(2 Cròniques 28:1) Acaz tenia vint anys quan començà a regnar. Va regnar setze anys a Jerusalem. No es va comportar com David, el seu avantpassat. No va plaure al Senyor
w16.02 14 § 8
Imitem l’exemple dels amics de Jehovà
8 El jove Ezequies va nàixer en una nació que estava dedicada a Jehovà, però no tots els israelites vivien a l’altura d’eixa dedicació. Un exemple d’això va ser son pare, el rei Acaz. Este home malvat va portar el regne de Judà a la idolatria, va profanar el temple de Jerusalem i fins i tot va cremar vius a alguns dels seus fills. Imagina quina infància més dura va tindre Ezequies (2Re 16:2-4, 10-17; 2Cr 28:1-3).
(2 Cròniques 29:1-3) Ezequies, doncs, començà a ser rei. Tenia vint-i-cinc anys, i va regnar vint-i-nou anys a Jerusalem. La seua mare es deia Abià i era filla de Zecariahu. 2 Ezequies feia allò que plau al Senyor, tal com ho havia fet David, el seu avantpassat. 3 El primer any del seu regnat, el primer mes, Ezequies va obrir i va reparar les portes del temple del Senyor.
w16.02 15 § 9-11
Imitem l’exemple dels amics de Jehovà
9 Podríem pensar que Ezequies fàcilment es convertiria en un home amargat i que s’apartaria de Déu. Hui en dia, hi ha cristians que, sense haver passat per tantes dificultats, s’han enfadat amb Jehovà i amb la seua organització (Pr 19:3). I altres estan convençuts que, per culpa de la seua infància, estan condemnats a viure una mala vida o inclús a repetir els errors dels seus pares (Ez 18:2, 3). Però, és correcta eixa manera de raonar?
10 En absolut! Aixina ho demostra el relat d’Ezequies. Mai n’hi ha una raó vàlida per a enfadar-nos amb Jehovà, perquè ell no és la font dels nostres patiments (Jb 34:10). És de veres que els pares poden tindre una gran influència en els fills tant per a bé com per a mal (Pr 22:6; Col 3:21). Però això no vol dir que la infància d’una persona determine com serà la seua vida. Al contrari, tots hem rebut de part de Jehovà un regal preciós: la capacitat de triar què volem fer i qui volem arribar a ser (Dt 30:19). Com va gastar Ezequies eixe regal?
11 Encara que Ezequies va ser fill d’un dels pitjors reis de Judà, ell es convertiria en un dels millors (llig 2 Reis 18:5, 6). Son pare va ser una terrible influència per a ell. Però hi havia altres persones que eren una bona influència, com per exemple els profetes Isaïes, Miquees i Osees. T’imagines al rei Ezequies fent cas dels consells i de la correcció que Jehovà li donava a través d’estos profetes? Com a conseqüència, Ezequies va corregir els terribles errors que havia comés son pare, va purificar el temple, va demanar a Jehovà que perdonara els pecats del poble i va emprendre una extensa campanya per a destruir els ídols pagans (2Cr 29:1-11, 18-24; 31:1). Quan Sennaquerib, el rei d’Assíria, va amenaçar d’atacar Jerusalem, Ezequies va confiar en Jehovà; estava segur que el salvaria i va animar el poble amb les seues paraules i amb el seu exemple (2Cr 32:7, 8). En una altra ocasió, Jehovà el va disciplinar per mostrar una actitud arrogant, i ell es va humiliar i es va penedir (2Cr 32:24-26). Quin bon exemple d’algú que no va permetre que el seu passat arruïnara ni el seu present ni el seu futur. Va demostrar que era amic de Jehovà.
(2 Cròniques 29:4-6) Va fer venir els sacerdots i els levites, els reuní a la plaça de llevant 5 i els digué: «Escolteu-me, levites. Purifiqueu-vos i purifiqueu el temple del Senyor, Déu dels vostres pares. Traieu del santuari la immundícia, 6 perquè els nostres pares han estat infidels al Senyor, el nostre Déu, l’han ofés amb el seu comportament, l’han abandonat. S’han despreocupat del santuari del Senyor i li han girat l’esquena.
Joies espirituals
(2 Cròniques 29:25) Ezequies havia fet col·locar els levites al temple del Senyor amb címbals, arpes i lires, tal com ho havien disposat David, Gad, el vident del rei, i el profeta Natan, ja que aquesta disposició venia de Déu per mitjà dels profetes.
w12 15/2 24
Natan, un defensor lleial de l’adoració pura
El profeta Natan era un entusiasta servent de Jehovà i en seguida va donar suport a la iniciativa de David de construir el temple. Però sembla que, en comptes de pensar en quina seria la voluntat de Jehovà, en aquella ocasió Natan va parlar segons el que ell pensava. Déu, aquella mateixa nit, li va dir que no seria David qui construiria el temple, sinó un dels seus fills (2Sa 7:4-16).
La voluntat de Jehovà no estava en harmonia amb el que Natan havia dit. Però el profeta va ser humil, va acceptar la correcció de Jehovà i va seguir les seues instruccions. Quin bon exemple a seguir si haguérem de rebre algun tipo de correcció. El que va passar després mostra que el profeta no va perdre el favor de Déu. De fet, pareix que Jehovà va inspirar a Natan junt amb Gad, l’home que transmetia visions al rei, per a dirigir a David a l’hora d’organitzar els 4.000 músics que estaven al servici del temple (1Cr 23:1-5; 2Cr 29:25).
Lectura de la Bíblia
(2 Cròniques 28:1-11) Acaz tenia vint anys quan començà a regnar. Va regnar setze anys a Jerusalem. No es va comportar com David, el seu avantpassat. No va plaure al Senyor 2 i va seguir els exemples dels reis d’Israel, fent ídols de metall fos que representaven els Baals. 3 Cremava ofrenes a la vall de Benhinnom i va arribar fins al punt de cremar en sacrifici els seus propis fills, seguint una pràctica abominable de les nacions que el Senyor havia desposseït del país per donar-lo als israelites. 4 Acaz oferia sacrificis i cremava ofrenes en els recintes i tossals sagrats i davall de tots els arbres frondosos. 5 Per això el Senyor, el seu Déu, el va fer caure en mans del rei dels arameus, que el derrotaren, van fer-li molts captius i se’ls endugueren a Damasc. També el va fer caure en mans del rei d’Israel: la desfeta va ser molt gran. 6 Pècah, fill de Remaliahu, rei d’Israel, va matar en un sol dia cent vint mil hòmens de Judà, tots ells guerrers valents; és que havien abandonat el Senyor, el Déu dels seus pares. 7 Zicrí, un heroi d’Efraïm, va matar Maasseiahu, fill del rei, Azricam, cap de la casa reial, i Elcanà, segon després del rei. 8 A més, els israelites feren dos-cents mil captius als seus germans de Judà, entre dones, fills i filles; també es van apoderar d’un abundant botí i se l’endugueren a Samaria. 9 Allí hi havia un profeta del Senyor que es deia Obed. Aquest va eixir al pas de l’exèrcit que entrava a Samaria, i els digué: «El Senyor, Déu dels vostres pares, s’havia indignat contra Judà, i per això els ha posat a les vostres mans. Però vosaltres heu fet entre ells una mortaldat tan ferotge que clama al cel. 10 I ara, a més, voleu reduir aquesta gent de Judà i de Jerusalem a la condició d’esclaus i esclaves. Però, ¿no és cert que això seria fer-vos més culpables davant del Senyor, el vostre Déu? 11 Escolteu-me, doncs, i doneu la llibertat als captius que heu fet entre els vostres germans, perquè el furor del Senyor s’ha encés contra vosaltres.»
VISQUEM COM A CRISTIANS
«Jehovà és “pare d’orfes”»
(Salm 68:6 [v. 5 TNM]) Déu és pare d’orfes, defensor de viudes, des del lloc sagrat on resideix
(1 Pere 5:10) I, després que haureu sofrit per poc temps, el Déu de tota gràcia, que en Jesucrist vos ha cridat a la seua glòria eterna, vos refarà les forces, vos enfortirà, vos refermarà i vos donarà un fonament segur.
(Salm 27:10) Si mai m’abandonaren pare i mare, el Senyor em recolliria.
DEL 5 A L’11 DE JUNY
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 2 CRÒNIQUES 30, 31
«Que bo és reunir-nos amb els germans!»
(2 Cròniques 30:1) El rei Ezequies va enviar missatgers per tot Israel i tot Judà, i fins va escriure a les tribus d’Efraïm i de Manassés, perquè vingueren al temple de Jerusalem a celebrar la Pasqua del Senyor, Déu d’Israel.
it-1 905 § 4
Ezequies
Va mostrar zel per l’adoració verdadera. Lo primer que va fer Ezequies quan va pujar al tron, a l’edat de 25 anys, va ser tornar a obrir el temple i reparar-lo. Després, va fer cridar els sacerdots i els levites i els va dir: «Jo em propose de concloure una aliança amb el Senyor, Déu d’Israel». Este va ser un pacte de fidelitat, com si renovaren el pacte de la Llei que, encara que estava vigent, s’estava passant per alt. Amb molta resolució, va organitzar els levites en les seues funcions i va fer que tornaren a sonar els instruments musicals i es cantaren càntics de lloança. Era nissan, el mes que se celebrava la Pasqua, però el temple, els sacerdots i els levites encara estaven en estat d’impuresa. Aixina i tot, per al 16 de nissan ja s’havia purificat el temple i els seus accessoris ja s’havien restaurat. Després, es va fer una expiació especial per a tot Israel. Primer, els hòmens importants portaren sacrificis i es van fer ofrenes pel pecat a favor del regne, del santuari i del poble. Després d’això, s’oferiren milers de sacrificis (2Cr 29:1-36).
(2 Cròniques 30:10, 11) Els missatgers van recórrer els territoris d’Efraïm i de Manassés, de ciutat en ciutat, fins a Zabuló, però la gent es reia d’ells i els escarnia. 11 Amb tot, alguns hòmens de les tribus d’Aser, de Manassés i de Zabuló es van humiliar i anaren a Jerusalem.
(2 Cròniques 30:13) Així, el mes segon es va reunir a Jerusalem una gran gentada per celebrar la festa dels Àzims; era una assemblea nombrosíssima.
it-1 905 § 5
Ezequies
El poble no havia pogut celebrar la Pasqua quan tocava degut al seu estat d’impuresa. Però la Llei permetia que els qui estaven en estat d’impuresa pogueren celebrar-la un mes després, i Ezequies va aprofitar esta concessió. No només va convocar tota Judà, sinó també tota la nació d’Israel per mitjà de missatgers que recorregueren tot el territori, des de Beerxeba fins a Dan. Molts es burlaren dels missatgers, però persones de les tribus d’Aser, Manassés i Zabuló s’humiliaren i anaren a Jerusalem. També hi anaren de les tribus d’Efraïm i d’Issacar. Apart d’ells, també estigueren presents molts que no eren israelites però que volien servir a Jehovà. Estos, igual que els missatgers, segurament s’enfrontarien amb l’oposició i la burla dels habitants del regne de les 10 tribus que estaven en un estat de decadència, sumits en l’adoració falsa i davall la pressió de la dominació assíria (2Cr 30:1-20; Nm 9:10-13).
(2 Cròniques 30:25–31:1) Tota la comunitat estava contenta, tant la gent de Judà com els sacerdots i els levites; estaven contents tots els qui havien vingut d’Israel i els immigrants originaris d’Israel i que ara vivien a Judà. 26 El goig era tan gran a Jerusalem que, des del temps de Salomó, fill de David, rei d’Israel, no s’havia vist a Jerusalem res de semblant. 27 Després els sacerdots levites van beneir el poble. El Senyor els escoltà, i la seua oració va arribar fins al cel, fins al lloc sant on resideix. 31 Després d’això, tots els israelites que es trobaven allí van passar per les ciutats de Judà a esmicolar els pilars sagrats i a tallar els bosquets dels recintes sagrats, i els van destruir juntament amb els altars de tot Judà, Benjamí, Efraïm i Manassés. Després tots els israelites se’n tornaren a les seues ciutats i possessions.
it-1 905 § 6, 7
Ezequies
Després de la Pasqua, es va celebrar la festa dels Àzims durant set dies. Però l’alegria va ser tan gran que tot el poble va decidir allargar-la set dies més. Inclús en aquell temps tan perillós, la benedicció de Jehovà estava per damunt de les dificultats, ja que el relat diu: «El goig era tan gran a Jerusalem que, des del temps de Salomó, fill de David, rei d’Israel, no s’havia vist a Jerusalem res de semblant» (2Cr 30:21-27).
El que va passar a continuació mostra que aquella festa va contribuir a la restauració de l’adoració verdadera i no va ser una eufòria passatgera. Abans de tornar a casa, els assistents van destruir tot lo relacionat amb l’adoració falsa per tot Judà, Benjamí, Efraïm i Manassés (2Cr 31:1). Ezequies va donar l’exemple destruint la serp de coure que Moisés havia fet perquè el poble la considerava un ídol i li feia sacrificis (2Re 18:4). Després d’aquella gran festa, Ezequies es va assegurar que l’adoració verdadera continuara. Ho va fer organitzant les divisions sacerdotals i prenent mesures per a que es donara suport als servicis del temple. Tal com marcava la Llei, va manar al poble que observara el delme i que donara els primers fruits de la collita als levites i als sacerdots. Tot el poble va respondre generosament (2Cr 31:2-12).
Joies espirituals
(2 Cròniques 30:20) El Senyor va escoltar Ezequies i no tingué en compte aquella falta del seu poble.
«Ara que heu entés tot això, feliços de vosaltres si ho poseu en pràctica!»
14 Si estem dispostos a escoltar, demostrarem que som humils. Com diu Jaume 1:19 hem de ser «promptes a escoltar». Jehovà és el millor exemple que tenim al respecte (Gn 18:32; Js 10:14). En una ocasió, li va demanar opinió a Moisés encara que no la necessitava. Estaries dispost a escoltar l’opinió d’una persona que s’ha equivocat anteriorment i inclús a seguir les seues suggerències?
15 Jehovà escolta amb paciència els qui acudixen a ell amb fe, com va fer en el cas d’Abraham, Raquel, Moisés, Josué, Manóah, Elies i Ezequies. No hauríem de fer nosaltres lo mateix amb els nostres germans? Podem mostrar-los més honra escoltant les seues idees i inclús fent cas a les seues suggerències? Necessita algú de la nostra congregació o de la nostra família que li prestem més atenció? I més concretament, què puc fer jo per a millorar al respecte? (Gn 30:6; Jt 13:9; 1Re 17:22; 2Cr 30:20)
Lectura de la Bíblia
(2 Cròniques 31:11-21) Llavors Ezequies va ordenar que prepararen cambres en el temple del Senyor. Així ho van fer, 12 i van dur-hi fidelment les parts reservades al Senyor, els delmes i les altres ofrenes consagrades. El levita Cananiahu va ser l’intendent, i el seu germà Ximí era el seu ajudant. 13 Per orde del rei Ezequies i d’Azariahu, intendent en cap del temple de Déu, van ser nomenats responsables Jehiel, Azaziahu, Nàhat, Assahel, Jerimot, Jozabad, Eliel, Ismaquiahu, Màhat i Benaiahu, a les ordes de Cananiahu i del seu germà Ximí. 14 El levita Coré, fill d’Imnà, porter de la porta Oriental, tenia a càrrec seu les ofrenes voluntàries fetes a Déu i la distribució de les parts reservades al Senyor i de les ofrenes més santes. 15 Tenia a les seues ordes Eden, Miniamín, Jeixua, Xemaiahu, Amariahu i Xecaniahu; a les ciutats on vivien els sacerdots, aquests s’encarregaven de repartir-los fidelment les porcions d’acord amb els diversos torns. No feien diferència entre grans i menuts; 16 només calia que estigueren inscrits entre els hòmens de tres anys en amunt. Feien el mateix amb tots els qui entraven al temple del Senyor per complir les funcions de cada dia assignades a cada grup segons els diversos torns. 17 Els sacerdots eren inscrits per famílies, mentre que els levites, de vint anys en amunt, ho eren per grups i per torns. 18 Havien de ser inscrits amb tots els seus: dones, fills i filles, és a dir, amb tota la seua família, sempre que estigueren en estat de puresa ritual. 19 Pel que fa als sacerdots descendents d’Aaron que vivien en els camps de pasturatge d’alguna de les ciutats sacerdotals, hi havia en cada ciutat uns hòmens designats personalment per a distribuir les porcions corresponents a cada home d’entre els sacerdots i a tots els levites inscrits en el registre. 20 Així obrava Ezequies per tot Judà. Feia el que és bo, recte i fidel davant del Senyor, el seu Déu. 21 Tot el que emprenia per al servici del temple de Déu, o per complir la Llei i els manaments, ho feia buscant el seu Déu amb tot el seu cor, i per això prosperava.
DEL 12 AL 18 DE JUNY
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 2 CRÒNIQUES 32, 33
«Dona suport als germans en temps difícils»
(2 Cròniques 32:1) Després d’aquests fets i d’aquestes mostres de fidelitat d’Ezequies al Senyor, Sennaquerib, rei d’Assíria, va envair Judà i assetjà les ciutats fortificades amb la intenció d’apoderar-se’n.
it-1 237 § 5
Assíria
Sennaquerib. Ezequies es va rebel·lar perquè volia acabar amb la dominació dels assiris (2Re 18:7). Per tal de sufocar aquella sublevació, el rei assiri Sennaquerib va envair Judà i va conquistar 46 ciutats en l’any 14 del regnat d’Ezequies (2Re 18:13; compara-ho amb Is 36:1, 2). Quan les tropes assíries acamparen en la ciutat de Laquix, Sennaquerib li va exigir a Ezequies un tribut de 300 talents de plata (1.900.000 € aprox.) i 30 talents d’or (11.400.000 € aprox.) (2Re 18:14-16; 2Cr 32:1; compara-ho amb Is 8:5-8). Encara que Ezequies va pagar eixe tribut, Sennaquerib va enviar el seu general en cap per a que la ciutat de Jerusalem es rendira sense condicions (2Re 18:17–19:34; 2Cr 32:2-20). Però Jehovà va causar la mort de 185.000 assiris en una sola nit i Sennaquerib es va vore obligat a retirar-se i a tornar-se’n a Nínive (2Re 19:35, 36). Allí va ser assassinat per dos dels seus fills i el va reemplaçar en el tron Assarhadon, un altre fill seu (2Re 19:37; 2Cr 32:21, 22; Is 37:36-38).
(2 Cròniques 32:2-5) Quan Ezequies veié que Sennaquerib havia vingut amb el propòsit d’atacar Jerusalem, 3 va reunir en consell els prohoms i els oficials de l’exèrcit per parlar de la conveniència d’obturar les fonts d’aigua que hi havia fora de la ciutat. Ells van estar-hi a favor. 4 Llavors es reuní molta gent i van obturar totes les fonts i el riu que corria pel mig de la vall, perquè es deien: «Només faltaria que quan arribaren els reis d’Assíria trobaren tanta aigua!» 5 Ezequies s’animà a reconstruir la part de muralla que estava afonada, va remuntar les torres de defensa i va construir una segona muralla a l’exterior; consolidà el Mil·ló de la ciutat de David i va fer una gran quantitat de dards i d’escuts.
Qui són hui en dia els set pastors i els huit prínceps?
12 Quan sorgix un problema que no podem resoldre pel nostre propi compte, Jehovà sempre està dispost a ajudar-nos. Però espera que fem tot el que estiga en les nostres mans. Per exemple, Ezequies «va reunir en consell els prohoms i els oficials de l’exèrcit [...] i van obturar totes les fonts i el riu que corria pel mig de la vall». A més, «s’animà a reconstruir la part de muralla que estava afonada, va remuntar les torres de defensa i va construir una segona muralla a l’exterior [...] i va fer una gran quantitat de dards i d’escuts» (2Cr 32:3-5). Per a protegir i guiar el seu poble en aquell moment, Jehovà es va valdre d’un grup d’hòmens valents: Ezequies, els seus prínceps i els profetes fidels.
(2 Cròniques 32:6-8) Va nomenar caps militars per a comandar el poble, va reunir la gent a la plaça de la porta de la ciutat i els arengà dient: 7 «Sigueu ferms i decidits! No temeu ni vos acovardiu davant del rei d’Assíria i davant de tot el gran exèrcit que té al seu costat. Al costat nostre tenim algú més gran, que ell no té. 8 Ell compta amb forces humanes, però nosaltres comptem amb el Senyor, el nostre Déu, que ens ajudarà i lluitarà amb nosaltres.» Les paraules d’Ezequies, rei de Judà, van encoratjar el poble.
Qui són hui en dia els set pastors i els huit prínceps?
13 El que va fer Ezequies a continuació encara tenia més valor que detindre les aigües o enfortir la ciutat amb muralles. Com a bon pastor, va reunir el poble i el va animar espiritualment amb estes paraules: «No temeu ni vos acovardiu davant del rei d’Assíria [...]. Al costat de nosaltres tenim algú més gran, que ell no té. Ell compta amb forces humanes, però nosaltres comptem amb el Senyor, el nostre Déu, que ens ajudarà i lluitarà amb nosaltres». Segur que els va enfortir molt recordar que Jehovà lluitaria per ells. «Les paraules d’Ezequies, rei de Judà, van encoratjar el poble.» Fixem-nos que van ser «les paraules d’Ezequies» les que van animar el poble. Tal com va predir Jehovà per mitjà del seu profeta, el rei Ezequies, els seus prínceps i oficials, així com els profetes Miquees i Isaïes van demostrar ser pastors eficients (2Cr 32:7, 8; llig Miquees 5:5, 6).
Joies espirituals
(2 Cròniques 33:15, 16) Va retirar del temple del Senyor els déus estrangers, l’estàtua idolàtrica i tots els altars que havia dedicat a la muntanya del temple del Senyor i per tot Jerusalem; els llançà fora de la ciutat. 16 Va restaurar l’altar del Senyor, hi oferí sacrificis de comunió i d’acció de gràcies i va ordenar als de Judà que donaren culte al Senyor, Déu d’Israel.
Lectura de la Bíblia
(2 Cròniques 32:1-15) Després d’aquests fets i d’aquestes mostres de fidelitat d’Ezequies al Senyor, Sennaquerib, rei d’Assíria, va envair Judà i assetjà les ciutats fortificades amb la intenció d’apoderar-se’n. 2 Quan Ezequies veié que Sennaquerib havia vingut amb el propòsit d’atacar Jerusalem, 3 va reunir en consell els prohoms i els oficials de l’exèrcit per parlar de la conveniència d’obturar les fonts d’aigua que hi havia fora de la ciutat. Ells van estar-hi a favor. 4 Llavors es reuní molta gent i van obturar totes les fonts i el riu que corria pel mig de la vall, perquè es deien: «Només faltaria que quan arribaren els reis d’Assíria trobaren tanta aigua!» 5 Ezequies s’animà a reconstruir la part de muralla que estava afonada, va remuntar les torres de defensa i va construir una segona muralla a l’exterior; consolidà el Mil·ló de la ciutat de David i va fer una gran quantitat de dards i d’escuts. 6 Va nomenar caps militars per a comandar el poble, va reunir la gent a la plaça de la porta de la ciutat i els arengà dient: 7 «Sigueu ferms i decidits! No temeu ni vos acovardiu davant del rei d’Assíria i davant de tot el gran exèrcit que té al seu costat. Al costat de nosaltres tenim algú més gran, que ell no té. 8 Ell compta amb forces humanes, però nosaltres comptem amb el Senyor, el nostre Déu, que ens ajudarà i lluitarà amb nosaltres.» Les paraules d’Ezequies, rei de Judà, van encoratjar el poble. 9 Després d’això, mentre Sennaquerib, rei d’Assíria, era a Laquix amb totes les tropes que comandava, envià una ambaixada a Jerusalem, a trobar Ezequies, rei de Judà, i tots els de Judà que eren a Jerusalem, per dir-los: 10 «Aquest és el missatge de Sennaquerib, rei d’Assíria: En què confieu per a continuar assetjats a Jerusalem? 11 Ezequies vos està enganyant i vos exposa a morir de fam i de set quan vos diu: “El Senyor, el nostre Déu, ens salvarà de les mans del rei d’Assíria.” 12 Però, ¿no veieu que Ezequies li ha destruït tots els recintes sagrats i els altars, i ha ordenat als habitants de Judà i de Jerusalem que l’adoren i oferisquen els sacrificis davant d’un únic altar? 13 ¿No sabeu el que jo vaig fer i el que van fer els meus avantpassats amb tots els pobles de la terra? ¿És que els déus d’aquestes nacions han pogut alliberar els seus propis països de les mans del rei d’Assíria? 14 Si mai cap déu d’aquestes nacions que els meus avantpassats han exterminat no ha pogut alliberar el seu poble de les meues mans, per què el vostre Déu vos n’hauria de poder salvar? 15 Ara, doncs, no vos deixeu enganyar, no vos deixeu enredar així per Ezequies. No vos el cregueu, perquè cap déu de cap nació ni de cap reialme no ha pogut alliberar el seu poble de les meues mans ni de les dels meus avantpassats. Per tant, tampoc els vostres déus no vos en podran alliberar.»
VISQUEM COM A CRISTIANS
«Protegix-te de l’apostasia»
(2 Corintis 11:3) Però em fa por que, així com la serp va seduir Eva amb la seua astúcia, ara algú no corrompa els vostres cors i vos aparte de la fidelitat i l’honestedat que deveu al Crist.
(2 Cròniques 32:10-15) «Aquest és el missatge de Sennaquerib, rei d’Assíria: En què confieu per a continuar assetjats a Jerusalem? 11 Ezequies vos està enganyant i vos exposa a morir de fam i de set quan vos diu: “El Senyor, el nostre Déu, ens salvarà de les mans del rei d’Assíria.” 12 Però, ¿no veieu que Ezequies li ha destruït tots els recintes sagrats i els altars, i ha ordenat als habitants de Judà i de Jerusalem que l’adoren i oferisquen els sacrificis davant d’un únic altar? 13 ¿No sabeu el que jo vaig fer i el que van fer els meus avantpassats amb tots els pobles de la terra? ¿És que els déus d’aquestes nacions han pogut alliberar els seus propis països de les mans del rei d’Assíria? 14 Si mai cap déu d’aquestes nacions que els meus avantpassats han exterminat no ha pogut alliberar el seu poble de les meues mans, per què el vostre Déu vos n’hauria de poder salvar? 15 Ara, doncs, no vos deixeu enganyar, no vos deixeu enredar així per Ezequies. No vos el cregueu, perquè cap déu de cap nació ni de cap reialme no ha pogut alliberar el seu poble de les meues mans ni de les dels meus avantpassats. Per tant, tampoc els vostres déus no vos en podran alliberar.»
(Judes 3, 4) Estimats, jo que tenia un gran desig d’escriure-vos sobre la salvació que tots compartim, m’he vist obligat a fer-ho per exhortar-vos a combatre per la fe que ha estat transmesa al poble sant una vegada per sempre. 4 Perquè s’ha infiltrat entre nosaltres certa gent que de fa temps té escrita la sentència, hòmens impius que transformen la gràcia del nostre Déu en llibertinatge i neguen l’únic amo i Senyor nostre, Jesucrist.
(Romans 16:17) Germans, vos pregue que aneu amb compte amb els qui provoquen divisions i escàndols, apartant-se de la doctrina que vau aprendre. Fugiu-ne!
DEL 19 AL 25 DE JUNY
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 2 CRÒNIQUES 34–36
«Estàs aprofitant al màxim la Paraula de Déu?»
(2 Cròniques 34:18, 19) Després el canceller Xafan va comunicar al rei: «El sacerdot Hilquià m’ha donat un llibre.» I Xafan el va llegir davant del rei. 19 Quan el rei va sentir les paraules de la Llei es va esgarrar els vestits.
(2 Cròniques 34:21) «Aneu a consultar el Senyor per mi i per la resta d’Israel i de Judà, sobre el que hi ha escrit en aquest llibre que ha estat trobat, perquè la indignació del Senyor s’haurà abocat sobre tots nosaltres, ja que els nostres pares no van obeir la paraula del Senyor i no van complir tot el que hi ha prescrit en aquest llibre.»
it-1 1185 § 2
Huldà
Quan Josies va escoltar el llibre de la Llei que es va trobar durant les obres de reparació del temple, va enviar una delegació a la profetessa Huldà per a consultar a Jehovà. Ella els va dir que totes les calamitats descrites en el «llibre» destinades als qui desobeïen la llei recaurien sobre aquella nació apòstata. Huldà va afegir que Josies, com s’havia humiliat davant de Jehovà, no voria aquella calamitat perquè seria enterrat en pau amb els seus avantpassats (2Re 22:8-20; 2Cr 34:14-28).
(2 Cròniques 34:33) Josies va suprimir totes les pràctiques abominables de tots els territoris israelites i obligà tots els seus habitants a donar culte al Senyor, el seu Déu. Mentre ell va viure, no es van decantar del Senyor, el Déu dels seus pares.
w09 15/6 10 § 20
Mostrem el nostre zel per la casa de Jehovà
20 Durant les obres que Josies va organitzar per a restaurar el temple, el gran sacerdot Hilquià «va trobar el llibre de la Llei del Senyor donada per mitjà de Moisés». Li’l va portar a Xafan, el secretari del rei, i este va començar a llegir-li’l a Josies (llig 2 Cròniques 34:14-18). Com va reaccionar Josies? Immediatament es va esgarrar els vestits i va enviar uns quants hòmens a la profetessa Huldà per a consultar a Jehovà. A través d’ella, Déu va donar un missatge de condemna sobre algunes pràctiques que s’havien estat fent en Judà. No obstant això, Jehovà es va fixar en els esforços de Josies per acabar amb la idolatria i el va beneir (2Cr 34:19-28). Quina lliçó podem traure? Segur que volem imitar l’exemple de Josies i respondre en seguida a la direcció de Jehovà. També volem tindre molt present el que pot passar si permetem que l’apostasia s’introduïsca en la nostra adoració a Jehovà i la contamine. Podem estar segurs que Jehovà vorà i beneirà el nostre zel per l’adoració verdadera, tal com va fer en el cas de Josies.
Joies espirituals
(2 Cròniques 35:20-23) Temps després d’haver restaurat Josies el temple, Necó, rei d’Egipte, es va dirigir a Carquemix, a la riba de l’Eufrates, per entaular-hi batalla, però Josies li va eixir al pas. 21 Llavors Necó li va enviar una delegació amb aquest missatge: «Què t’he fet jo perquè vingues contra mi, rei de Judà? Hui jo no vinc contra tu, sinó contra una dinastia que està en guerra amb mi, i Déu m’ha dit que m’afanyara. Deixa, doncs, d’oposar-te a Déu, si no vols que ell et destruïsca, perquè ell és al meu costat.» 22 Però Josies no va renunciar a plantar-li cara i anà d’incògnit a atacar-lo. Desatenent el que Necó li havia dit de part de Déu, va entrar en combat contra ell a la vall de Meguidó. 23 Els arquers van tirar contra el rei Josies, i aquest digué als seus oficials: «Traieu-me d’ací, que estic greument ferit.»
w17.03 27 § 15-17
Farem cas de les lliçons del passat?
15 Josies «va eixir al pas» del rei Necó d’Egipte per a lluitar contra ell, encara que este rei li havia dit que anava a lluitar contra un altre. La Bíblia diu que les paraules de Necó eren «de part de Déu». Llavors, per què Josies no va renunciar a atacar-lo? (Llig 2 Cròniques 35:20-22.) La Bíblia no ens ho diu.
16 Podia saber Josies que les paraules del rei Necó realment provenien de Jehovà? Sí, perquè podria haver consultat el profeta Jeremies (2Cr 35:23, 25). Però el relat no diu que ho fera. A més, Necó es dirigia a Carquemix per a lluitar «contra una dinastia», no anava a atacar Jerusalem. Per tant, Necó no estava desafiant ni a Jehovà ni al seu poble. El nom de Déu no hi estava implicat. Podem vore que lluitar contra Necó no va ser una bona decisió per part de Josies. Què aprenem d’esta lliçó? Quan afrontem un problema, fariem bé de pensar quina és la voluntat de Jehovà al respecte.
17 Quan sorgix un problema, hem de pensar quins principis bíblics estan implicats i aplicar-los d’una manera equilibrada. En alguns casos, faríem bé de consultar amb els ancians. Perquè, encara que sapiem quins principis bíblics podem posar en pràctica, pot ser que hi haja altres principis a considerar i un ancià pot ajudar-nos a analitzar-los. Per exemple, una germana sap que té la responsabilitat d’anar a predicar (Fets 4:20). Però imaginem que el seu marit no és Testimoni i, al·legant que últimament no passen molt de temps junts, vol fer plans amb ella el mateix dia que ella ha quedat per a predicar. Ella podria pensar en textos bíblics com el d’obeir a Déu abans que els hòmens o el de fer deixebles (Mt 28:19, 20; Fets 5:29). Però també faria bé de pensar en la importància de ser submisa al seu marit i ser raonable (Ef 5:22-24; Fl 4:5). Podria preguntar-se: Està oposant-se el meu home a que jo isca a predicar o simplement m’està demanant que fem alguna cosa junts només este dia? Hem de ser equilibrats per a complir la voluntat de Déu amb una bona consciència.
Lectura de la Bíblia
(2 Cròniques 35:1-14) Josies va celebrar a Jerusalem la Pasqua del Senyor. Van immolar els anyells el dia catorze del mes primer. 2 Josies va fer que els sacerdots reprengueren les seues funcions i els encoratjà a mantenir el culte en el temple del Senyor. 3 Després es dirigí als levites encarregats d’instruir tot Israel, hòmens consagrats al Senyor, i els digué: «Deixeu estar l’arca santa a l’interior del santuari que Salomó, fill de David i rei d’Israel, va edificar. Ja que no l’heu de traslladar més sobre les espatles, dediqueu-vos ara a servir el Senyor, el vostre Déu, i el seu poble Israel. 4 Organitzeu-vos per llinatges i per torns de servici, tal com van disposar per escrit David, rei d’Israel, i el seu fill Salomó. 5 Estigueu al santuari, distribuïts per llinatges i per torns, de manera que cada torn levític estiga a disposició de cada llinatge dels vostres germans, la gent del poble. 6 Immoleu l’anyell pasqual, purifiqueu-vos ritualment i feu els preparatius per als vostres germans, perquè puguen celebrar la Pasqua tal com el Senyor va ordenar per mitjà de Moisés.» 7 Josies, dels seus propis ramats, va proporcionar, per a les víctimes pasquals de la gent del poble que es trobava allí, trenta mil caps en total entre anyells i cabrits; a més va proporcionar-los tres mil vedells. 8 També els prohoms del rei, voluntàriament, van proporcionar caps de bestiar al poble, als sacerdots i als levites. Hilquià, Zecariahu i Jehiel, intendents del temple de Déu, van donar als sacerdots dos mil sis-cents caps de bestiar menut perquè serviren de víctimes pasquals i, a més, tres-cents vedells. 9 Cananiahu i els seus germans Xemaiahu, Haixabiahu i Netanel, i els caps dels levites Jeiel i Jozabad, van donar als levites com a víctimes pasquals cinc mil caps de bestiar menut i, a més, cinc-cents vedells. 10 Una vegada enllestits els preparatius de la celebració, els sacerdots van ocupar els seus llocs, i els levites es van distribuir segons els seus torns, tal com el rei havia ordenat. 11 Llavors van immolar les víctimes pasquals; els sacerdots feien l’aspersió de la sang que els presentaven i els levites escorxaven els animals. 12 A part van posar les víctimes destinades als holocaustos de la gent del poble i les van repartir a cada llinatge perquè les oferiren al Senyor, tal com és prescrit en el llibre de Moisés. Van separar també els vedells. 13 Després van coure al foc els anyells pasquals tal com és prescrit, però els altres aliments sagrats els van coure en olles, en calderes o a la planxa, i els van distribuir de seguida entre tota la gent del poble. 14 Els levites també van preparar la part que els corresponia, a ells i als sacerdots, ja que els sacerdots, descendents d’Aaron, van estar ocupats fins a la nit oferint els holocaustos i el greix de les víctimes. Per això els levites hagueren de preparar la seua part i la dels sacerdots.
VISQUEM COM A CRISTIANS
«Estàs fent un bon ús de la Bíblia en àudio?»
(Proverbis 4:5) Aconsegueix intel·ligència, aconsegueix saviesa, no t’apartes dels meus consells, no te’n desentengues.
(Salm 94:19) i quan creix el desfici dins de mi, el teu consol és la meua delícia.
(2 Cròniques 34:19-21) Quan el rei va sentir les paraules de la Llei es va esgarrar els vestits. 20 Després va donar aquesta orde a Hilquià, a Ahicam, fill de Xafan, a Abdon, fill de Micà, al canceller Xafan i a Assaià, oficial reial: 21 «Aneu a consultar el Senyor per mi i per la resta d’Israel i de Judà, sobre el que hi ha escrit en aquest llibre que ha estat trobat, perquè la indignació del Senyor s’haurà abocat sobre tots nosaltres, ja que els nostres pares no van obeir la paraula del Senyor i no van complir tot el que hi ha prescrit en aquest llibre.»
DEL 26 DE JUNY AL 2 DE JULIOL
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | ESDRES 1–3
«Deixa que Jehovà t’utilitze»
(Esdres 1:1-3) L’any primer del regnat de Cir, rei de Pèrsia, el Senyor va decidir de complir el que havia anunciat per boca de Jeremies. Va moure el cor de Cir, rei de Pèrsia, a promulgar per tot el seu imperi, de viva veu i per escrit, aquest edicte: 2 «Això fa saber Cir, rei de Pèrsia: El Senyor, Déu del cel, que ha posat a les meues mans tots els regnes de la terra, m’ha encomanat que li edifique un temple a Jerusalem, al país de Judà. 3 Tots aquells de vosaltres que pertanyen al seu poble —que el seu Déu siga amb ells!—, que tornen a Jerusalem, al país de Judà, a construir el temple del Senyor, Déu d’Israel, que habita a Jerusalem.
(Esdres 1:5) Aleshores els caps de llinatge de les tribus de Judà i de Benjamí, els sacerdots i els levites es disposaren a partir. Eren tots aquells a qui Déu havia mogut el cor perquè tornaren a Jerusalem a reconstruir el seu temple, el temple del Senyor.
Quatre carros i una corona que ens protegixen
2 Zacaries sabia que els jueus que havien tornat a Jerusalem eren hòmens i dones que tenien molta fe en Jehovà. «Eren tots aquells a qui Déu havia mogut el cor» i que havien deixat arrere l’estabilitat de les seues cases i negocis (Esd 1:2, 3, 5). Deixaren un país amb el qual estaven familiaritzats per a anar a un lloc que la majoria d’ells no havia vist mai. Si la reconstrucció del temple de Jehovà no haguera sigut important per a ells, no haurien recorregut un viatge d’uns 1.600 km a través d’un terreny accidentat.
Joies espirituals
(Esdres 1:5, 6) Aleshores els caps de llinatge de les tribus de Judà i de Benjamí, els sacerdots i els levites es disposaren a partir. Eren tots aquells a qui Déu havia mogut el cor perquè tornaren a Jerusalem a reconstruir el seu temple, el temple del Senyor. 6 Tots els seus veïns els van ajudar donant-los objectes de plata, or, provisions, bestiar i molts altres béns, a més de les ofrenes voluntàries per al temple.
w06 15/1 19 § 1
Punts destacats del llibre d’Esdres
1:3-6. Igual que els israelites que es quedaren en Babilònia, molts testimonis de Jehovà de l’actualitat no poden servir a temps complet ni anar on hi ha més necessitat. Però donen el seu suport i ànim als que sí que poden fer-ho, i fan contribucions voluntàries per a promoure l’obra de predicar el Regne i fer deixebles.
Lectura de la Bíblia
(Esdres 2:58-70) Total dels servents del temple i dels descendents dels servents de Salomó: 392. 59 Els següents repatriats, procedents de Tel-Mèlah, Tel-Harxà, Querub, Adan i Immer, no pogueren demostrar que el seu llinatge i la seua descendència foren israelites: 60 Descendents de Delaià, de Tobià i de Necodà, 652. 61 Dels sacerdots, es van trobar en la mateixa situació els descendents d’Hobaià, de Cos i de Barzil·lai. Aquest es deia així perquè havia adoptat el nom de família de la seua dona en casar-se amb una de les filles de Barzil·lai, del territori de Galaad. 62 Cap d’ells no aconseguí de trobar els registres genealògics de la seua família. Per tant, van ser considerats impurs i van ser exclosos del sacerdoci. 63 El mateix governador els va prohibir que menjaren aliments consagrats fins que un sacerdot poguera prendre una decisió per mitjà de les sorts sagrades dels urim i tummim. 64 En total, el conjunt de la comunitat era de 42360 persones, 65 sense comptar 7337 esclaus i esclaves, i 200 cantors i cantores. 66 Tenien 736 cavalls, 245 mules, 67 435 camells i 6720 ases. 68 Quan van arribar a Jerusalem, al temple del Senyor, alguns caps de llinatge van fer ofrenes voluntàries perquè el temple de Déu poguera ser reedificat en el seu emplaçament original. 69 Cadascú hi va contribuir segons les seues possibilitats. En total van aportar al tresor per al finançament de l’obra 61000 monedes d’or i 2855 quilos de plata; i també van donar 100 túniques sacerdotals. 70 Els sacerdots, els levites, una part del poble, els cantors, els porters i els servents del temple es van establir en les seues poblacions. Així tots els israelites tornaren a habitar en els seus llocs d’origen.
VISQUEM COM A CRISTIANS
«Disfruta d’iniciar conversacions»
(Mateu 22:39) El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix.
(Filipencs 2:4) Que no mire cadascú per ell, sinó que procure sobretot pels altres.
EXEMPLES DE CONVERSACIONS
(Romans 15:4) En efecte, tot allò que fou escrit en altre temps, va ser escrit per a instruir-nos; així, gràcies a la constància i al consol que ens donen les Escriptures, mantenim l’esperança.
(Apocalipsi 21:3, 4) I vaig sentir una veu forta que proclamava des del tron: «Aquest és el tabernacle on Déu habitarà amb els hòmens. Ells seran el seu poble i el seu Déu serà “Déu que és amb ells”. 4 Eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses d’abans han passat.»