Referències del Quadern d’activitats
© 2023 Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania
DEL 4 AL 10 DE SETEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | ESTER 1, 2
«Esforça’t per ser modest com Ester»
(Ester 2:7) Mardoqueu tenia una cosina, Adassà, coneguda amb el nom d’Ester, una jove molt bonica que feia goig de veure. Els seus pares havien mort, i Mardoqueu se n’havia ocupat i l’havia adoptada com a filla.
(Ester 2:9) La jove li va caure en gràcia i es guanyà el seu favor. Li va donar tot seguit els cosmètics i les provisions que calien, li va assignar les set millors serventes del palau i l’allotjà amb elles en una bona estança de l’harem.
(Ester 2:15) Quan va arribar el torn de presentar-se al rei a Ester, filla d’Abihail i cosina de Mardoqueu, el qui l’havia adoptada com a filla, ella no va demanar res per a endur-se’n al palau, llevat del que li havia dit Egai, l’eunuc guardià de l’harem. De fet, Ester es guanyava l’admiració de tots els qui la tractaven.
w17.01 25 § 11
Podem seguir sent modestos quan se’ns posa a prova
11 Rebre molts elogis o moltes felicitacions pot posar a prova la nostra modèstia. Analitzem l’excel·lent exemple d’Ester. Ella era excepcionalment guapa i va estar rebent tractaments de bellesa durant un any. Encara que va estar en contacte amb moltes dones de tot l’imperi persa que competien per obtindre l’atenció del rei, ella es va mantindre en el seu lloc i no va perdre la compostura. Tampoc es va fer vanitosa inclús després que el rei la triara a ella per a ser la seua reina (Ester 2:9, 12, 15, 17).
ia 130 § 15
Va defendre el poble de Déu
15 Quan va arribar el moment per a que Ester es presentara davant del rei, li van donar l’opció d’agarrar qualsevol cosa que poguera necessitar, potser per a realçar la seua bellesa. Però va ser modesta i només va demanar el que li va dir Egai (Ester 2:15). Ella probablement pensava que la bellesa no seria prou per a guanyar-se el cor del rei i per això va apostar per ser modesta i humil, qualitats molt poc comunes en la cort reial.
w17.01 25 § 12
Podem seguir sent modestos quan se’ns posa a prova
12 La modèstia ens ajuda a sempre vestir-nos, arreglar-nos i comportar-nos d’una manera decent i respectuosa. Som conscients que, per a guanyar-nos a la gent, no cal presumir o atraure l’atenció cap a nosaltres, sinó mostrar «un esperit dolç i seré» (llig 1 Pere 3:3, 4; Jr 9:22, 23 [vv. 23, 24 TNM]). Les nostres accions reflectiran en algun moment qualsevol sentiment d’orgull que alberguem en el cor. Per exemple, podríem deixar caure que tenim privilegis especials, accés a informació que no està a l’abast de tots o una amistat amb germans que tenen grans responsabilitats. O potser quan parlem donem la impressió que només nosaltres tenim el mèrit per alguna idea o alguna cosa que s’haja aconseguit, encara que altres també hagen contribuït. De nou, Jesús ens posa un magnífic exemple de modèstia, ja que gran part del que va dir va ser una cita o una al·lusió a les Escriptures Hebrees. D’esta forma, els qui l’escoltaven sabien que el que deia venia de Jehovà i que no era fruit del seu propi coneixement o saviesa (Jn 8:28).
Joies espirituals
(Ester 2:5) A la ciutadella de Susa hi havia un jueu que es deia Mardoqueu. Era fill de Jaïr, descendent de Ximí i de Quix, de la tribu de Benjamí.
Lectura de la Bíblia
(Ester 1:13-22) Els assumptes reials havien de ser consultats als entesos en la tradició, experts en lleis i costums. El rei, doncs, va fer cridar 14 els set consellers principals de l’imperi persa i mede, els admesos a la seua presència: Carxenà, Xetar, Admata, Tarxix, Meres, Marsenà i Memucan. 15 Els va preguntar: «Segons la llei, què cal fer amb la reina Vaixtí, culpable de no haver complit l’orde del rei Xerxes que li han transmés els eunucs?» 16 Memucan respongué al rei i als consellers: «La reina Vaixtí no perjudica solament el rei; perjudica també tots els governants i tots els habitants de les províncies de l’imperi de Xerxes. 17 La notícia de la conducta de la reina podria escampar-se entre totes les dones i menysprearien l’autoritat dels seus marits dient-se: “El rei Xerxes va manar de fer venir davant d’ell la reina Vaixtí i ella no hi va anar.” 18 Hui mateix, les dones dels alts funcionaris perses i medes, assabentades de la conducta de la reina, els en parlaran i podran menysprear-los i provocar la seua indignació. 19 Per tant, si al rei li sembla bé, que es publique un edicte que diga: “Vaixtí no podrà presentar-se mai més davant del rei Xerxes. El rei donarà el títol de reina a una altra de més digna.” L’edicte serà irrevocable, segons la legislació persa i meda. 20 Quan el decret reial s’haurà notificat per tot l’immens imperi, totes les dones respectaran els seus marits, del més poderós al més humil.» 21 El rei i els seus consellers van trobar encertada la proposta de Memucan, i el rei la dugué a terme. 22 Va enviar cartes a totes les províncies de l’imperi, a cada província segons la pròpia escriptura i a cada nacionalitat segons la seua llengua, ordenant que l’home fóra l’autoritat de la casa i que s’hi parlara la llengua materna d’ell.
VISQUEM COM A CRISTIANS
El que diuen altres jóvens: El meu físic
(1 Pere 3:3, 4) No busqueu d’adornar-vos per fora amb pentinats complicats, joies d’or i vestits elegants; 4 busqueu més bé aquella disposició amagada en el cor que és l’ornament incorruptible d’un esperit dolç i seré. Això sí que té valor als ulls de Déu.
DE L’11 AL 17 DE SETEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | ESTER 3–5
«Ajuda els altres a alcançar tot el seu potencial»
(Ester 3:2-4) Tota la guàrdia de l’entrada del palau reial s’agenollava i es prosternava davant d’Aman. Així ho havia manat el rei. Però Mardoqueu era l’únic que no s’agenollava i es prosternava. 3 Veient-ho els de la guàrdia, li van dir: «Per què no fas cas del manament del rei?» 4 I com que un dia i un altre li feien la mateixa pregunta però ell no els escoltava, ho van denunciar a Aman. Volien comprovar si Mardoqueu es mantindria en la seua actitud, perquè els havia revelat que ell era jueu.
it-2 313 § 7
Mardoqueu
No va voler inclinar-se davant d’Aman. Aman l’agaguita va ser nomenat primer ministre per Assuer, qui va ordenar que tots els que estaven en la porta del rei es prosternaren davant d’Aman com a reconeixement de la seua posició elevada. Però Mardoqueu, argüint que era jueu, no va voler cedir (Est 3:1-4). El fet que Mardoqueu basara la seua decisió en açò demostra que estava pensant en la seua relació amb Jehovà com a jueu dedicat. Ell sabia que prosternar-se davant d’Aman implicava molt més que simplement inclinar-se davant d’una persona important en la terra, com els israelites havien fet en el passat per a reconéixer la posició elevada d’un governant (2Sa 14:4; 18:28; 1Re 1:16). En el cas d’Aman, Mardoqueu tenia bones raons per a no cedir. Aman probablement era amalequita i Jehovà s’havia declarat en guerra «contra Amalec per sempre més» (Ex 17:16). Per tant, era una qüestió d’integritat a Déu més bé que una postura política per part de Mardoqueu.
(Ester 4:7, 8) Mardoqueu el va posar al corrent de tot el que li havia passat i de la quantitat exacta de plata que Aman havia promés d’ingressar al tresor reial a canvi d’exterminar els jueus. 8 També li va donar una còpia del decret d’extermini promulgat a Susa, perquè l’ensenyara a Ester, la posés al corrent i li manés de presentar-se al rei a intercedir pel seu poble.
it-2 313 § 9
Mardoqueu
El seu paper en l’alliberament d’Israel. Davant de l’edicte d’exterminar tots els jueus de l’imperi decretat pel rei Assuer, Mardoqueu li va dir a Ester que estava convençut que havia sigut nomenada reina en eixe moment per a poder alliberar a tots els jueus. Ell li va fer vore a Ester que tenia una gran responsabilitat i li va demanar que implorara el favor del rei per a que els ajudara. Ester va accedir, encara que això suposava posar en risc la seua vida (Est 4:7–5:2).
(Ester 4:12-14) Atac va comunicar a Mardoqueu la resposta d’Ester. 13 Aquest li va replicar: «No et penses que, perquè ets de la casa reial, t’escaparàs de la sort de tots els jueus. 14 Pensa que, si en aquesta ocasió tu calles, els jueus rebran d’un altre costat l’auxili i la salvació, però tu i la teua família morireu. Qui sap si és per a una ocasió com aquesta que has arribat a ser reina!»
ia 133 § 22, 23
Va defendre al poble de Déu
22 Esta seria la major prova de fe de la vida d’Ester. Segur que la por va envair el seu cor quan va escoltar este missatge, tal com mostra la seua resposta a Mardoqueu. Ella li va recordar la llei del rei que deia que presentar-se davant d’ell sense ser convocat significava la pena de mort. Sols es podria salvar si el rei estenia el seu ceptre d’or. I després del que li havia passat a Vaixtí quan va rebutjar presentar-se davant del rei, ¿tenia alguna raó Ester per a esperar clemència? Ester li va dir a Mardoqueu que feia 30 dies que no havia sigut convidada a vore el rei! Açò li donava motius per a pensar que potser havia perdut el favor d’este monarca tan capritxós (Ester 4:9-11).
23 Mardoqueu li va donar a la seua cosina una resposta ferma per a enfortir la seua fe: li va assegurar que Jehovà salvaria els jueus ja fora per mitjà d’ella o de qualsevol altra manera. Però també li va aclarir que si ella es negava a fer-ho, difícilment podria alliberar-se de la persecució quan esta s’intensificara. D’esta manera, Mardoqueu va mostrar una fe molt gran en Jehovà. Estava segur que mai deixaria que el Seu poble fora exterminat i que sempre compliria les Seues promeses (Js 23:14). Després, Mardoqueu li va dir a Ester: «Qui sap si és per a una ocasió com aquesta que has arribat a ser reina!» (Ester 4:12-14). La plena confiança que Mardoqueu va mostrar en Jehovà és un molt bon exemple per a nosaltres (Pr 3:5, 6).
Joies espirituals
(Ester 4:12-16) Atac va comunicar a Mardoqueu la resposta d’Ester. 13 Aquest li va replicar: «No et penses que, perquè ets de la casa reial, t’escaparàs de la sort de tots els jueus. 14 Pensa que, si en aquesta ocasió tu calles, els jueus rebran d’un altre costat l’auxili i la salvació, però tu i la teua família morireu. Qui sap si és per a una ocasió com aquesta que has arribat a ser reina!» 15 Ester tornà a Mardoqueu aquesta resposta: 16 «Vés a reunir tots els jueus de Susa i dejuneu per mi, sense menjar ni beure res durant tres dies i tres nits. També jo i les meues serventes dejunarem igualment. Després, per bé que la llei no ho permet, em presentaré al rei, i si em toca morir, moriré.»
La lluita per la llibertat de culte
14 Tal com van fer en el passat Ester i Mardoqueu, el poble de Jehovà hui en dia també lluita per tindre llibertat per a adorar a Jehovà com ell demana (Ester 4:13-16). Nosaltres també podem col·laborar amb les nostres oracions regulars en favor dels germans i germanes que actualment estan patint per causes legals injustes, per dificultats o per persecució (llig Jaume 5:16). Estes oracions poden ser molt poderoses, i les nostres victòries en els tribunals demostren que Jehovà les contesta (He 13:18, 19).
Lectura de la Bíblia
(Ester 3:1-12) Passat un quant de temps, el rei Xerxes va distingir amb grans honors Aman, fill d’Amedata, l’agaguita, assignant-li un càrrec superior al de tots els seus cortesans. 2 Tota la guàrdia de l’entrada del palau reial s’agenollava i es prosternava davant d’Aman. Així ho havia manat el rei. Però Mardoqueu era l’únic que no s’agenollava i es prosternava. 3 Veient-ho els de la guàrdia, li van dir: «Per què no fas cas del manament del rei?» 4 I com que un dia i un altre li feien la mateixa pregunta però ell no els escoltava, ho van denunciar a Aman. Volien comprovar si Mardoqueu es mantindria en la seua actitud, perquè els havia revelat que ell era jueu. 5 Quan Aman va veure que Mardoqueu no s’agenollava ni es prosternava davant d’ell, es posà furiós. 6 Com que l’havien informat que Mardoqueu era jueu, li va semblar que no n’hi havia prou de procedir contra ell sol i decidí d’exterminar tots els jueus de l’imperi de Xerxes. 7 Així, el primer mes, que és el de nissan, de l’any dotze del regnat de Xerxes, van tirar el Pur, és a dir, els daus de la sort, en presència d’Aman. La sort anà passant per tots els dies i mesos de l’any fins que va caure en el mes dotzé, és a dir, el mes d’adar. 8 Després Aman digué al rei Xerxes: «Per totes les províncies del teu imperi, dispers i escampat entre les diverses nacions, hi ha un poble que té costums diferents dels altres i no compleix les ordes reials. No convé que el rei els deixe tranquils. 9 Si al rei li sembla bé, que es promulgue un decret d’extermini, i jo donaré als administradors de l’imperi tres-centes tones de plata per a ingressar-les al tresor reial.» 10 El rei es va treure l’anell del segell reial i el donà a Aman, fill d’Amedata, l’agaguita, l’enemic dels jueus, 11 tot dient-li: «La plata te la pots quedar, i d’aquest poble fes-ne el que et plaga.» 12 El dia tretze del mes primer van ser convocats els escribes reials, i Aman els va dictar el decret dirigit als mandataris imperials, anomenats sàtrapes, als governadors de cada província i als caps de cada nació. El decret, escrit en nom del rei Xerxes i avalat amb el seu segell, va ser traduït a totes les llengües i transcrit en l’escriptura pròpia de cada una.
DEL 18 AL 24 DE SETEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | ESTER 6–8
«Un exemple de bona comunicació»
(Ester 7:2) Mentre bevien, també aquest segon dia el rei va dir a la reina: «Demana el que vulgues, reina Ester, i t’ho donaré. Ni que demanes la mitat del regne, t’ho concediré.»
ia 140 § 15, 16
Va actuar amb saviesa, valentia i altruisme
15 Com Ester era pacient, va esperar un dia més per a presentar la seua petició al rei. Aman, sense saber-ho, va tindre més temps per a preparar la seua pròpia ruïna. Podria ser que Jehovà estiguera darrere de l’insomni del rei? (Pr 21:1) No és d’estranyar que la paraula de Déu ens anime a ser pacients i a confiar en Jehovà (llig Miquees 7:7). Quan esperem que Déu actue, solem vore que la solució que ens dona als nostres problemes és molt millor que qualsevol cosa que se’ns haguera ocorregut.
Va ser valenta i va parlar
16 Ester no s’atrevia a posar a prova la paciència del rei durant més temps i en el segon banquet que va fer ja havia de contar-li-ho tot. El rei li ho va posar fàcil al tornar-li a preguntar quina era la seua petició (Ester 7:2). El «temps de parlar» d’Ester havia arribat (Eclesiastés 3:7).
(Ester 7:3) Ester va respondre: «Si disfrute del favor del rei, si al rei li pareix bé, li demane que em salve la vida, desitge que salve el meu poble.
ia 140 § 17
Va actuar amb saviesa, valentia i altruisme
17 És fàcil imaginar a Ester fent una oració en silenci a Déu abans de pronunciar estes paraules: «Si disfrute del favor del rei, si al rei li pareix bé, li demane que em salve la vida, desitge que salve el meu poble» (Ester 7:3). Ací veiem que li va expressar al rei que confiava en el seu bon juí per a prendre decisions. Quina diferència amb Vaixtí, l’anterior dona del rei, qui el va humiliar a propòsit! (Ester 1:10-12) A més, Ester no va criticar el rei per haver confiat en Aman. Més bé, li va demanar que salvara la seua vida.
(Ester 7:4) Si el meu poble i jo haguérem estat venuts com a esclaus o esclaves, hauria callat: no hauria valgut la pena d’importunar el rei per això. Però hem estat venuts per a ser exterminats, assassinats i eliminats!
ia 141 § 18, 19
Va actuar amb saviesa, valentia i altruisme
18 Segur que el rei va quedar impressionat i commogut per la petició d’Ester. Qui s’atrevia a posar en perill la seua reina? Ester va continuar dient: «Si el meu poble i jo haguérem estat venuts com a esclaus o esclaves, hauria callat: no hauria valgut la pena d’importunar el rei per això. Però hem estat venuts per a ser exterminats, assassinats i eliminats!» (Ester 7:4) Ester va exposar de manera clara quin era el problema i, a més, va afegir que no haguera dit res si només el seu poble haguera eixit perjudicat. Però, com este genocidi també perjudicava el rei, no es va quedar callada.
19 L’art de la persuasió va ajudar a Ester a saber com tractar un assumpt delicat. El seu exemple et pot ajudar molt si alguna volta hagueres de parlar obertament d’un problema greu amb un amic, un familiar o amb algú que tinga autoritat. Combinar qualitats com la paciència, el respecte i la sinceritat et resultarà molt útil (Pr 16:21, 23).
Joies espirituals
(Ester 8:17) En cada província, en cada ciutat, per totes parts on arribava la nova de l’edicte reial, els jueus estaven alegres i joiosos, i van celebrar una festa amb convits. I moltes de les altres nacions de l’imperi es convertien a la religió jueva per por dels jueus.
w06 1/3 11 § 3
Punts destacats del llibre d’Ester
Molts perses es feren prosèlits jueus perquè pensaven que el nou decret reial, que anul·lava l’anterior, indicava que els jueus tenien el favor de Déu. Passa lo mateix amb el compliment d’una profecia que trobem al llibre de Zacaries. Ahí diu: «Això anuncia el Senyor de l’univers: “Aquells dies, deu hòmens de llengües diferents, provinents de totes les nacions, s’agafaran al mantell d’un jueu i li diran: ‘Volem anar amb vosaltres, perquè hem sabut que Déu és al vostre costat.’”» (Zacaries 8:23).
Lectura de la Bíblia
(Ester 8:9-17) Llavors foren convocats els escribes reials. Era el mes tercer, o siga el mes de sivan, el dia vint-i-tres. Tal com els havia ordenat Mardoqueu, van escriure als jueus, als sàtrapes, als governadors i als administradors de cada província, des de l’Índia fins a l’Etiòpia. El decret va ser traduït a la llengua de cada poble, i també a la llengua i a l’escriptura pròpia dels jueus. 10 L’edicte era escrit en nom del rei Xerxes i estava avalat amb el seu segell. Les còpies van ser enviades per mitjà de missatgers que muntaven els millors corsers de l’administració reial. 11 El rei concedia als jueus de cada ciutat que es pogueren reunir per defensar la seua vida. Els permetia d’exterminar, matar i eliminar els grups armats o les poblacions que els atacaren, amb les dones i les criatures, i de prendre’ls botí. 12 Aquesta autorització era vàlida per a un sol dia, el tretze del mes dotzé, el mes d’adar, i per a totes les províncies de l’imperi de Xerxes. 13 Les còpies d’aquest edicte s’havien de promulgar com a decrets en cada província i s’havien de fer públiques entre totes les ètnies, per tal que aquell dia els jueus pogueren passar comptes amb els seus enemics. 14 Els missatgers, muntant els millors corsers de l’administració reial, van eixir ràpidament per complir les ordes del rei. L’edicte va ser promulgat també a la ciutadella de Susa. 15 Mardoqueu va eixir de la presència del rei amb un vestit reial de color violeta i blanc, amb una gran corona d’or i un mantell de lli i de porpra. La ciutat de Susa va esclatar en crits d’alegria. 16 Per als jueus va ser un dia de llum i d’alegria, de festa i de glòria. 17 En cada província, en cada ciutat, per totes parts on arribava la nova de l’edicte reial, els jueus estaven alegres i joiosos, i van celebrar una festa amb convits. I moltes de les altres nacions de l’imperi es convertien a la religió jueva per por dels jueus.
VISQUEM COM A CRISTIANS
«Confia en Jehovà per a fer-li front al bullying»
(Salm 18:18 [v. 17 TNM]) m’alliberà d’enemics poderosos, d’adversaris més forts que jo.
(Ester 7:1-6) El rei i Aman van acudir al convit de la reina Ester. 2 Mentre bevien, també aquest segon dia el rei va dir a la reina: «Demana el que vulgues, reina Ester, i t’ho donaré. Ni que demanes la mitat del regne, t’ho concediré.» 3 Ester va respondre: «Si disfrute del favor del rei, si al rei li pareix bé, li demane que em salve la vida, desitge que salve el meu poble. 4 Si el meu poble i jo haguérem estat venuts com a esclaus o esclaves, hauria callat: no hauria valgut la pena d’importunar el rei per això. Però hem estat venuts per a ser exterminats, assassinats i eliminats!» 5 El rei Xerxes va preguntar a la reina Ester: «Qui és? On és el qui ha tramat una cosa així?» 6 Ester va respondre: «L’adversari, l’enemic, és Aman, aquest pervers.» Aman va quedar sense paraula davant del rei i la reina.
(Ester 4:14-16) Pensa que, si en aquesta ocasió tu calles, els jueus rebran d’un altre costat l’auxili i la salvació, però tu i la teua família morireu. Qui sap si és per a una ocasió com aquesta que has arribat a ser reina! 15 Ester tornà a Mardoqueu aquesta resposta: 16 «Vés a reunir tots els jueus de Susa i dejuneu per mi, sense menjar ni beure res durant tres dies i tres nits. També jo i les meues serventes dejunarem igualment. Després, per bé que la llei no ho permet, em presentaré al rei, i si em toca morir, moriré.»
DEL 25 DE SETEMBRE A L’1 D’OCTUBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | ESTER 9, 10
«Va usar la seua autoritat pel bé dels altres»
(Ester 9:4) Mardoqueu era un personatge influent al palau. La seua fama arribava a totes les províncies, perquè cada vegada era més influent.
it-2 314 § 3
Mardoqueu
Mardoqueu ara reemplaçava a Aman com a primer ministre i va rebre l’anell del rei que li permetia firmar documents de l’estat. El rei li va donar a Ester l’autoritat sobre la casa d’Aman, i ella li la va donar a Mardoqueu. Després Mardoqueu, per tal de contrarestar l’anterior decret, va usar l’autorització del rei per a traure un decret que donava als jueus el dret legal de defendre’s. Per als jueus això va ser motiu d’esperança i d’alegria. Molts habitants de l’imperi persa es van aliar amb els jueus. Quan va arribar el dia 13 del mes d’Adar, el dia que entrava en vigor la nova llei, els jueus estaven preparats. Les autoritats es van posar de part d’ells gràcies a l’elevada posició que ocupava Mardoqueu. En la ciutat de Susa, la lluita va durar un dia més. Finalment, per tot l’imperi persa moriren més de 75.000 enemics dels jueus, inclosos els deu fills d’Aman (Est 8:1–9:18). Amb l’aprovació d’Ester, Mardoqueu va instituir la celebració anual de «la festa dels Purim» els dies 14 i 15 del mes d’Adar. En estos dies, s’havia de celebrar la victòria amb banquets i s’havien de fer regals els uns als altres i també als pobres. Els jueus van acceptar i van imposar esta celebració a la seua descendència i a tots aquells que s’unien a ells. Com a segona persona més important de l’imperi, Mardoqueu va ser respectat pels jueus i va continuar treballant a favor d’ells (Est 9:19-22, 27-32; 10:2, 3).
(Ester 9:20-22) Mardoqueu va escriure la relació d’aquests fets i envià cartes als jueus de totes les províncies de l’imperi de Xerxes, tant als de prop com als de lluny. 21 Hi ordenava de celebrar cada any els dies catorze i quinze del mes d’adar 22 per commemorar que en aquests dies els jueus s’havien desfet dels seus enemics i que, aquell mes, havien passat dels planys a l’alegria, del dol a la festa. Durant aquests dies s’havien de celebrar festes i convits i havien d’obsequiar-se els uns als altres amb regals i fer-ne partícips els pobres.
(Ester 9:26-28) Per això aquests dies s’anomenen Purim, del nom de Pur. I per això, seguint les instruccions d’aquella carta i segons el que havien vist i el que els havia succeït, 27 els jueus van instituir una festa i acceptaren de celebrar-la cada any, ells, la seua descendència i tots el qui s’adheriren al judaisme. I no deixaran de celebrar aquells dos dies de la manera indicada en la carta i d’acord amb les dates fixades. 28 Així, recordant i celebrant aquells dies de generació en generació, en cada família, en cada província i en cada ciutat, els jueus mantindran sempre la festa dels Purim, i els seus descendents en tindran un record que no desapareixerà.
it-2 765 § 1
Purim
Alguns comentaristes bíblics diuen que la festa del Purim que celebren els jueus hui en dia és una festa més pagana que religiosa i que, a sovint, va acompanyada de molts excessos. No obstant, no va ser aixina quan es va instituir perquè tant Mardoqueu com Ester eren servents del Déu verdader Jehovà i esta festa es va establir per honrar lo. L’alliberació dels jueus d’aquell temps es pot atribuir a Jehovà, ja que la situació es va desencadenar degut a la integritat que Mardoqueu mostrava en la seua adoració. Aman probablement era amalequita i Jehovà havia maleït específicament aquella nació i l’havia condemnat a la destrucció. Com Mardoqueu respectava aquell manament de Déu es va negar a inclinar-se davant d’Aman (Est 3:2, 5; Ex 17:14-16). Les paraules de Mardoqueu a Ester indiquen que confiava en un poder superior que alliberara els jueus. I el dejú d’Ester abans de presentar-se davant del rei amb la petició de convidar-lo a un banquet indica que confiava en l’ajuda de Déu.
(Ester 10:3) Mardoqueu, el jueu, era, en efecte, el segon després del rei Xerxes i era molt considerat entre els altres jueus. Tots els seus germans l’apreciaven: sempre havia procurat el bé del seu poble i havia augurat la pau a tots els del seu llinatge.
cl 101, 102 § 12, 13
Imitem a Déu quan gastem el poder
12 Jehovà ha proveït superintendents per a dirigir la congregació (Hebreus 13:17 TNM). Estos hòmens qualificats utilitzen l’autoritat que Déu els ha donat per a ajudar i contribuir al benestar del ramat. ¿Els dona esta posició el dret de sentir-se superiors als altres companys cristians en la congregació? En absolut! Els ancians han de tindre un punt de vista equilibrat i humil del paper que fan en la congregació (1 Pere 5:2, 3). La Bíblia diu que els superintendents han de «pasturar la congregació de Déu, que ell va comprar amb la sang del seu propi Fill» (Fets 20:28 TNM). En este text, trobem una poderosa raó per a tractar a cada germà de la congregació amb tendresa.
13 Podriem il·lustrar-ho d’esta manera. Un bon amic et demana que cuides d’un objecte molt valuós. Com saps que li ha costat molts diners, veritat que el tractaries amb molta delicadesa? De la mateixa manera, Déu ha confiat als ancians la responsabilitat de cuidar d’un bé molt valuós: la congregació, formada per persones que tenen qualitats d’ovella (Joan 21:16, 17). Jehovà estima molt les seues ovelles, les estima tant que les va comprar amb la sang preciosa del seu fill unigènit Jesucrist. Jehovà no podria haver pagat un preu més alt per les seues ovelles. Els ancians humils tenen molt present esta idea quan tracten amb les ovelles de Jehovà.
Joies espirituals
(Ester 9:15, 16) Així, doncs, els jueus de Susa es van reunir encara el dia catorze del mes d’adar i mataren tres-cents hòmens més. Però no van saquejar res. 16 Els altres jueus de les províncies de l’imperi també s’havien reunit per defendre la seua vida i desfer-se dels seus enemics. Van matar setanta-cinc mil dels seus adversaris. Però no van saquejar res.
w06 1/3 11 § 4
Punts destacats del llibre d’Ester
Encara que el decret els autoritzava a saquejar el botí, per què els jueus s’abstingueren de fer-ho? Perquè aixina demostraren que el seu objectiu era sobreviure i no enriquir-se.
Lectura de la Bíblia
(Ester 9:1-14) Va arribar el mes dotzé, és a dir, el mes d’adar. L’edicte del rei s’havia d’executar el dia tretze. Era el dia que els enemics dels jueus esperaven de triomfar contra ells. Però va succeir tot el contrari, perquè van ser els jueus els qui van triomfar contra els qui els odiaven. 2 Els jueus es van reunir en cada ciutat per totes les províncies de l’imperi de Xerxes per atacar els qui els volien exterminar. Ningú no els va plantar cara, de por que els tenien. 3 Fins els caps de les províncies, els sàtrapes, els governadors i els funcionaris reials van ajudar els jueus per por de Mardoqueu. 4 Mardoqueu era un personatge influent al palau. La seua fama arribava a totes les províncies, perquè cada vegada era més influent. 5 Els jueus, doncs, van abatre els seus enemics amb una desfeta desoladora, els van matar i exterminar: van fer el que van voler amb els seus adversaris. 6 A la ciutadella de Susa en van matar i exterminar cinc-cents, 7 entre els quals hi havia els deu fills d’Aman, fill d’Amedata, l’enemic dels jueus: Parxandata, Dalfon, Aspata, 8 Porata, Adalià, Aridata, 9 Parmaixta, Arissai, Aridai i Vaizata. 10 Els van matar, però no van saquejar res. 11 Aquell mateix dia, el rei va ser informat del nombre de víctimes a la ciutadella de Susa, 12 i va dir a la reina Ester: «A la ciutadella de Susa, els jueus han mort i exterminat cinc-cents hòmens a més dels deu fills d’Aman. Què deuen haver fet a les províncies de l’imperi? Però demana el que vulgues i t’ho donaré. Digues-me què més vols encara, i t’ho concediré.» 13 Ester va respondre: «Si al rei li sembla bé, que concedisca encara demà als jueus de Susa de continuar executant el decret del dia de hui i que els cadàvers dels deu fills d’Aman siguen penjats a la forca.» 14 El rei hi va accedir. El decret es va promulgar a Susa i els cadàvers dels deu fills d’Aman van ser penjats.
VISQUEM COM A CRISTIANS
«Pastors que treballen pel bé del poble de Jehovà»
(Miquees 7:3) Tenen les mans bones per a fer mal: els governants posen condicions per a obrar bé, els jutges exigeixen una paga, els poderosos parlen de les seues cobejances i ordeixen com dur-les a terme.
(Ester 10:3) Mardoqueu, el jueu, era, en efecte, el segon després del rei Xerxes i era molt considerat entre els altres jueus. Tots els seus germans l’apreciaven: sempre havia procurat el bé del seu poble i havia augurat la pau a tots els del seu llinatge.
(Mateu 20:25, 26) Jesús els cridà i els digué: «Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en foren amos i que els grans personatges les mantenen sotmeses al seu poder. 26 Però entre vosaltres no ha de ser així: qui vulga ser important enmig vostre, que es faça el vostre servidor,
(Joan 21:16) Per segona vegada li pregunta: «Simó, fill de Joan, m’estimes?» Ell li respon: «Sí, Senyor, tu saps que t’estime.» Jesús li diu: «Pastura les meues ovelles.»
(1 Pere 5:1-3) Als ancians que presideixen la vostra comunitat i que són entre vosaltres, jo, que sóc ancià amb ells i testimoni dels sofriments de Crist, i que amb ells he de compartir la glòria que està a punt de revelar-se, els faig aquesta recomanació: 2 pastureu el ramat de Déu que teniu confiat; vetleu per ell no per obligació, sinó de bona gana, per amor a Déu; no amb afany de lucre, sinó generosament; 3 no com els qui regeixen despòticament la pròpia hisenda, sinó fent-vos models del ramat.
(Jaume 5:14) Si entre vosaltres hi ha algú que està malalt, que faça cridar els qui presideixen la comunitat perquè l’ungisquen amb oli en nom del Senyor i preguen per ell.
DEL 2 AL 8 D’OCTUBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | JOB 1–3
«Seguix demostrant que estimes molt a Jehovà»
(Job 1:8-11) El Senyor li va dir: «¿T’has fixat en el meu servent Job? No hi ha cap home com ell en tota la terra: és íntegre i recte, em reverencia i s’aparta del mal.» 9 L’Acusador va contestar: «¿És que Job reverencia Déu debades? 10 ¿No és cert que l’has envoltat d’un tancat per a protegir-lo, a ell, la seua família i tots els seus béns? Tu l’has beneït en tot el que ha emprés, i els seus ramats es multipliquen sobre la terra. 11 Però, només que alces la mà i toques els seus béns, et jure que et maleirà a la cara!»
w18.02 6 § 16, 17
Imita la fe i l’obediència de Noé, Daniel i Job
16 Reptes que Job va afrontar. La vida de Job està plena de contrastos. Abans de les seues dificultats ell era «l’home més poderós de les terres d’orient» (Job 1:3). Era ric, famós i la gent el respectava molt (Job 29:7-16). Aixina i tot, Job no es va fer arrogant ni sentia que no necessitava a Déu. De fet, Jehovà es va referir a ell com «el meu servent» i va afegir: «és íntegre i recte, em reverencia i s’aparta del mal» (Job 1:8).
17 En molt poc temps, la vida de Job va canviar dràsticament. Va caure en la més absoluta pobresa i desesperació. Per què? Perquè, com ja sabem, l’infame Satanàs va acusar falsament a Job d’estar adorant a Déu per interès (llig Job 1:9, 10). Jehovà no va passar per alt aquella malvada acusació. Més bé, li va donar a Job l’oportunitat de demostrar la seua integritat i de provar que la seua adoració venia d’un cor pur i desinteressat.
(Job 2:4, 5) L’Acusador va contestar: «No és res, això de Job: per salvar la pell, l’home s’ho juga tot. 5 Però, només que alces la mà i toques la seua persona, et jure que et maleirà a la cara!»
Mantín la teua integritat!
10 Satanàs ens acusa de lo mateix a cadascú de nosaltres. Diu que en realitat no estimem a Jehovà, que quan ja no ens convinga deixarem de servir-lo i que la integritat que tenim és falsa (Jb 2:4, 5; Ap 12:10). Veritat que esta acusació et fa sentir malament? Doncs pensa en esta idea: Jehovà confia tant en tu com per a permetre que Satanàs et pose a prova. Aixina et dona l’oportunitat de mantindre la teua integritat i d’ajudar-lo a demostrar que Satanàs és un mentirós. A més, ha promés ajudar-te a conseguir-ho (He 13:6). Quin privilegi que el Sobirà de l’univers confie en nosaltres. Queda molt clar que la integritat és molt important. Esta ens permet demostrar que Satanàs és un mentirós, donar suport a la manera de governar de Jehovà i defendre el bon nom del nostre Pare.
Joies espirituals
(Job 1:10) ¿No és cert que l’has envoltat d’un tancat per a protegir-lo, a ell, la seua família i tots els seus béns? Tu l’has beneït en tot el que ha emprés, i els seus ramats es multipliquen sobre la terra.
(Mateu 27:46) I cap a les tres de la vesprada, Jesús va exclamar amb tota la força: «Elí, Elí, ¿lemà sabactani?» —que vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?»
Lectura de la Bíblia
(Job 3:1-26) 1, 2 A la fi, Job trencà el silenci i maleí el dia del seu naixement: 3 «Que muira el dia que vaig nàixer i la nit que s’adonà que era concebut un home! 4 Que, des de dalt, Déu oblide aquell dia; que es torne fosc i no reba mai més llum! 5 Que el reclamen la tenebra i la fosca de la mort, que un núvol espés el cobrisca, que el sol, apagant-se, l’espante! 6 Que la tenebra s’enduga aquella nit i no entre en el recompte dels dies i mesos de l’any! 7 Que siga una nit estèril i no senta crits de goig! 8 Que els bruixots la maleïsquen, ells que desvetlen el monstre Leviatan! 9 Que, en rompre el dia, els seus estels es tornen foscos, que espere la llum en va i no torne mai a veure les parpelles de l’aurora! 10 Nit que no em tancà les portes a la vida, nit que no em privà de veure el sofriment! 11 Per què no vaig morir en el si matern o no vaig expirar acabat de nàixer? 12 Per què una falda m’acollí i uns pits em van alletar? 13 Ara jauria tranquil, dormint el son de la mort, 14 igual que els monarques i antics consellers que alçaren tombes en llocs solitaris; 15 igual que els prínceps, carregats d’or, que omplien de plata els seus mausoleus. 16 Seria com l’avortó colgat a terra, com l’infant que mor sense veure la llum. 17 En el país dels morts, els malvats no mouen brega, els extenuats hi troben repòs. 18 També hi descansen, segurs, els captius, sense sentir els crits dels encarregats. 19 Grans i menuts, allà tots són iguals, allí l’esclau queda lliure del seu amo. 20 Per què donar la llum al qui sofreix, i la vida a l’amargat? 21 Esperen en va que la mort arribe, la busquen amb ànsia més que un tresor. 22 Quan troben la seua tomba ho celebren plens de goig. 23 Sóc un home que no sap on anar: Déu m’ha acorralat per totes bandes. 24 El meu pa pren regust dels meus sospirs i els gemecs del meu dolor brollen com l’aigua. 25 M’arriba allò que em feia més por, em cau damunt allò que més m’horroritza. 26 No tinc pau ni assossec, no trobe repòs, m’assalta el desfici.»
VISQUEM COM A CRISTIANS
Pensava que ja estava donant el màxim
(Mateu 6:33) Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell vol, i tot això vos ho donarà de més a més.
DEL 9 AL 15 D’OCTUBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | JOB 4, 5
«Ves amb compte amb la desinformació»
(Job 4:1) Llavors Elifaz de Teman va prendre la paraula i digué a Job:
it-1 795 § 17
Elifaz
Elifaz va ser un dels tres amics de Job (Jb 2:11). Era de Teman, probablement descendent del fill primogènit d’Esaú. Per tant, era descendent d’Abraham i família llunyana de Job. Tant ell com els seus descendents presumien de ser molt savis (Jr 49:7). Dels tres «amics», es creu que Elifaz era el més major perquè, en el relat, destaca per ser el més important i influent. A més, sempre és el primer en parlar i les seues argumentacions són les més llargues.
(Job 4:14-16) M’agafa un tremolor d’espant, s’estremeixen els meus ossos. 15 Sent un aire fred que em passa tocant la galta, el meu cos s’esborrona. 16 Algú s’atura. No reconec el seu aspecte. Una figura davant els meus ulls! Es fa un gran silenci i escolte una veu:
w05 15/9 26 § 2
Resistim els pensaments nocius
Fent referència a una experiència sobrenatural que Elifaz va tindre, ell diu: «Sent un aire fred que em passa tocant la galta, el meu cos s’esborrona. Algú s’atura. No reconec el seu aspecte. Una figura davant els meus ulls! Es fa un gran silenci i escolte una veu» (Jb 4:15, 16). Quina classe d’esperit estava influint en la manera de pensar d’Elifaz? El to crític de les paraules que seguixen mostra que este esperit no era un dels àngels justos de Déu (Jb 4:17, 18). Es tractava d’una criatura espiritual malvada. En cas de no ser aixina, per què reprovaria Jehovà a Elifaz i els seus dos amics per haver dit mentires? (Jb 42:7) Sense dubte, Elifaz estava davall la influència demoníaca perquè els seus comentaris reflectixen una manera de pensar totalment allunyada de Déu.
(Job 4:19) Què serà dels qui habiten un cos que és una casa de fang, dels qui tenen la pols per fonament! Una arna és tan fàcil d’esclafar!
Resistim la propaganda de Satanàs
Satanàs va gastar a Elifaz, un dels tres amics de Job, per argumentar que els hòmens són tan dèbils que no poden resistir les proves. Referint-se als «qui habiten un cos que és una casa de fang», li va dir a Job: «Tenen la pols per fonament! Una arna és tan fàcil d’esclafar! Al matí són plens de vida i a la vesprada s’han enrunat. Ja no en fa cas ningú: desapareixen per sempre» (Jb 4:19, 20).
En la Bíblia, es compara la fragilitat humana a «gerres de terrissa» (2Co 4:7). Som dèbils per causa del pecat heretat i de la imperfecció (Rm 5:12). Per nosaltres mateixos no podríem aguantar els atacs de Satanàs, però com som cristians no estem sense ajuda. A pesar de les nostres debilitats som preciosos als ulls de Déu (Is 43:4). A més, Jehovà dona el seu esperit a qui li’l demana (Lc 11:13). Este esperit pot donar-nos un «poder incomparable» que ens permet resistir qualsevol atac que ens llance Satanàs (2Co 4:7; Fl 4:13). Si ens posem «ferms en la fe» en contra del Diable, Déu ens donarà les forces que necessitem per aguantar (1Pe 5:8-10). Per tant, no hem de tindre-li por a Satanàs el Diable.
Joies espirituals
(Job 4:4) Les teues paraules han sostingut el qui ja queia, has dreçat genolls que es doblegaven.
Siguem constants per a guanyar la carrera de la vida
Formar part de l’organització mundial de Jehovà és un gran privilegi i ens dona molta estabilitat (1 Pere 2:17 TNM). Tal com va fer Job, cada un de nosaltres podem contribuir a esta estabilitat.
Degut a les bones obres de Job, inclús el seu fals amic Elifaz va haver de reconéixer: «Les teues paraules han sostingut el qui ja queia, has dreçat genolls que es doblegaven» (Job 4:4). Com podem nosaltres imitar-lo? Tenim la responsabilitat d’ajudar els nostres germans i germanes per a que continuen en el seu servici a Jehovà. Podem fer-ho seguint la idea d’estes paraules: «Enrobustiu les mans cansades, afermeu els genolls vacil·lants» (Isaïes 35:3). Per què no et poses la meta d’animar un o dos germans de la teua congregació cada volta que vas a la reunió? (Hebreus 10:24, 25) Unes paraules sinceres d’encomi i d’agraïment poden ajudar-los a ser constants per a guanyar la carrera de la vida.
Lectura de la Bíblia
(Job 5:1-27) Vinga, doncs, presenta el plet! ¿Hi haurà qui te l’accepte? A quin àngel recorreràs? 2 Mira, el despit mata el neci, l’enuig fa morir l’estúpid. 3 Jo veig un neci que posa arrels i tot seguit sé la fi de sa casa. 4 No hi ha ajuda per als seus fills; els tracten injustament en els tribunals i ningú no els defén. 5 Qualsevol famolenc se’ls menja la collita, els l’agafa fins i tot d’entre els cards; la maldat els xucla tot el que tenen. 6 No! La misèria de l’home no ix de la terra, la pena no li ve de fora: 7 se la forja ell mateix, com les centelles salten del foc. 8 Jo, de tu, em dirigiria a Déu, posaria a les seues mans la meua causa. 9 Ell fa coses grans, inabastables, meravelles que ni es poden comptar. 10 Dóna la pluja a la terra, reparteix l’aigua pels camps. 11 Enalteix els humils, posa en lloc segur els afligits. 12 Desbarata els plans dels astuts i queden reduïts a la impotència. 13 Atrapa els sabuts en la seua pròpia astúcia, fa esvarar el consell dels tortuosos: 14 de dia entropessen enmig de la fosca, van a palpes en ple sol, com si fóra nit. 15 Però salva el pobre de les astúcies d’ells i de la mà prepotent. 16 Tapa la boca a la injustícia i el dèbil recobra l’esperança. 17 Feliç l’home que Déu corrig! No rebutges la lliçó del Totpoderós! 18 Perquè ell, si et fa mal, t’embena les ferides; si et dóna un colp, et cura amb la seua mà. 19 Una vegada i una altra et traurà del perill i, finalment, el mal no caurà més damunt de tu. 20 En temps de fam et rescata de la mort, i en ple combat, del poder de l’espasa. 21 Et posa a cobert de l’atac de males llengües: no tindràs por quan arribe un desastre. 22 Et burlaràs del saqueig i de la fam, no temeràs els animals feréstecs. 23 Les pedres no faran nosa als teus camps i les bèsties et respectaran les collites. 24 Fruiràs de pau a ta casa i, quan vages al corral, no hi faltarà res. 25 Veuràs com els teus fills es multipliquen i es propaguen com l’herba dels prats. 26 Arribaràs al sepulcre en plena maduresa, com el gra que garberen al temps de la collita. 27 Aquest és el fruit de la nostra experiència. Les coses són així: fixa-t’hi i comprova-ho tu mateix!
DEL 16 AL 22 D’OCTUBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | JOB 6, 7
«Quan pareix que ja no pots més»
(Job 7:1) L’home, a la terra, ¿no treballa de valent? ¿No viu els seus dies davall del jou?
Punts destacats del llibre de Job
Què volia dir Job quan va parlar de treballar «de valent» i de suportar «un temps d’aflicció» (Job 7:1; 14:14)? L’angoixa de Job era tan gran que sentia que la seua vida era com la d’un esclau fent treballs forçats. Com que el temps que passem en el Xeol, des que morim fins que som ressuscitats, és un temps que passem ahí per obligació, Job va comparar este temps al dels treballs forçats.
(Job 7:11) Però ara jo no vull callar. Amb l’esperit afligit, amb el cor ple d’angoixa, parlaré per a queixar-me.
(Job 7:16) N’estic fart, no he de viure per sempre! Deixa’m tranquil, que els meus dies són un buf.
g 1/12 16, 17
Quan es perden les ganes de viure
A pesar que la teua situació parega no tindre remei, recorda que no estàs a soles i que encara que siga trist dir-ho, pràcticament tot el món afronta algun tipo de problema hui en dia. La Bíblia diu que «tot l’univers creat gemega i sofreix dolors de part» (Romans 8:22). Encara que a curt termini et parega que el teu problema no tindrà solució, les coses normalment milloren amb el pas del temps. Què pots fer mentres?
Conta-li com et sents a un amic madur i de confiança. La Bíblia diu: «L’amic verdader estima en tot moment i és un germà en temps d’angoixa» (Proverbis 17:17 TNM). Job, un home que la Bíblia descriu com a just, va compartir les seues desgràcies amb altres. Ell va dir: «Viure em fa ois, vull desfogar-me a còpia de planys, vull parlar, ple d’aflicció» (Job 10:1). Confiar les nostres emocions a altres pot alleugerir la nostra càrrega i donar-nos una nova perspectiva del problema pel qual estem passant.
Derrama el teu cor en oració a Déu. Alguns creuen que l’oració és com un suport psicològic, però la Bíblia diu una altra cosa. En Salm 65:3 (v. 2 TNM) diu que Jehovà Déu escolta les pregàries i en 1 Pere 5:7 diu que Déu es preocupa de nosaltres. Fixa’t com en estos textos la Bíblia destaca la importància de confiar en Déu.
«Confia en el Senyor de tot cor, però malfia’t del propi saber; si tens present el Senyor en tot el que emprens, ell et guiarà pel camí dreturer.» (PROVERBIS 3:5, 6)
«Satisfà el desig dels seus fidels, escolta el seu crit d’auxili i els salva.» (SALM 145:19)
«I aquesta és la confiança que mantenim davant de Déu: sempre que li demanem alguna cosa d’acord amb la seua voluntat, ell ens escolta.» (1 JOAN 5:14)
«El Senyor s’aparta dels malvats, però escolta les pregàries dels justos.» (PROVERBIS 15:29)
Si li contes a Déu les dificultats per les quals estàs passant, ell t’ajudarà. Per això, la Bíblia ens diu: «Confieu sempre en ell, esplaieu davant d’ell el vostre cor» (Salm 62:9 [v. 8 TNM]).
Joies espirituals
(Job 6:29) Retracteu-vos, vos ho pregue! No feu una injustícia! Retracteu-vos! La meua honradesa encara és al seu lloc.
Lectura de la Bíblia
(Job 6:1-21) Job va replicar: 2 «Tant de bo que es pogueren pesar la meua ràbia i el meu infortuni i els posaren junts a les balances! 3 Serien més pesats que l’arena de la mar! Per això, quan parle, se m’estrangulen les paraules. 4 Tinc clavades les fletxes del Totpoderós i el meu esperit en xucla el verí. Els terrors de Déu m’encerclen, disposats en orde de batalla. 5 ¿Brama l’ase vora l’herba tendra? ¿Mugeix el bou davant el seu farratge? 6 ¿Es pot menjar sense sal una vianda? ¿Qui es beuria de gust una clara d’ou? 7 Jo no vull ni tocar la meua pena, aquest menjar meu repugnant. 8 Tant de bo que es complira el meu prec i Déu satisfera el meu desig: 9 que es decidira a esclafar-me, que estenguera la mà i em tallara la vida! 10 Seria, si més no, el meu consol, el final del dolor implacable, i jo no hauria renegat de les paraules del Déu sant. 11 Quina força em queda per a continuar esperant? Cap on va la meua vida perquè la vulga allargar? 12 ¿Tinc la força de les roques? ¿Són de bronze els meus braços? 13 No, no tinc qui m’ajude, he perdut tota eixida. 14 El qui és abandonat pel seu proïsme s’aparta del temor del Totpoderós. 15 Els meus germans són traïdors com un torrent, com el llit dels rius que es desborden. 16 El gel, fonent-se, les ompli fins a dalt, la neu les engrosseix fins que sobreïxen. 17 Però, quan ja no plou, s’estronquen, la secada d’estiu eixuga el seu llit; 18 les marques del seu curs es dispersen, s’endinsen en el desert i s’esborren. 19 Se les miraven les caravanes de Temà, confiaven els combois de Saba: 20 han avançat, encegats per l’esperança, arriben fins allí i es troben defraudats. 21 ¿No sou també així vosaltres? Veieu el meu desastre i teniu por.
VISQUEM COM A CRISTIANS
«Jehovà està prop dels qui tenen el cor desfet»
(Gènesi 6:5, 6) Quan el Senyor va veure com creixia la malícia dels hòmens i que d’un cap a l’altre del dia només pensaven a fer mal, 6 s’entristí i es penedí d’haver-los creat.
(Salm 7:10 [v. 9 TNM]) Ja n’hi ha prou, de la malícia dels injustos! Tu, Déu just, dóna la raó a l’innocent, tu que penetres el cor i els pensaments.
(Salm 34:19 [v. 18 TNM]) El Senyor és prop dels cors que sofreixen, salva els hòmens que se senten desfets.
(Mateu 9:12) Jesús ho va sentir i digué: «El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts.
DEL 23 AL 29 D’OCTUBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | JOB 8–10
«L’amor lleial de Déu ens protegix de les mentires de Satanàs»
(Job 8:4) Els teus fills van pecar contra ell i per això els posà en mans dels seus propis crims.
(Job 9:20-22) Sóc just, i la meua boca em condemna; ell em declara culpable, malgrat que sóc innocent. 21 Però, ¿sóc innocent? Ni jo mateix no ho sé! La vida em fa ois. 22 Només hi ha un camí, per més que jo parle: ell aniquila tant culpables com innocents.
És possible complaure a Déu?
Job va patir una sèrie de problemes personals que pareixien injustos. Va arribar a pensar equivocadament que a Déu no li importava si es mantenia fidel o no (Job 9:20-22). Job estava tan convençut de la seua pròpia justícia que als ulls dels altres pareixia que s’estava proclamant més just que Déu (Job 32:1, 2; 35:1, 2).
(Job 10:12) M’has infós vida i amor, vetles pel meu alé.
(Salm 32:7) En tu he trobat el meu recer, tu em guardes del perill. Fes que ells celebren al meu voltant el goig de veure’m lliure.
(Salm 32:10) Els injustos sofriran moltes penes, però l’amor del Senyor envolta els qui confien en ell.
Joies espirituals
(Job 9:32) Jo tan sols sóc un home. Ell no ho és. Per això no li puc replicar, no puc anar amb ell a juí.
«Qui pot conéixer el pensament del Senyor»?
19 Per a que la nostra manera de pensar estiga en sintonia amb la manera de pensar de Jehovà hem de recórrer a la Bíblia. Mai hauríem d’imposar els nostres límits humans a Jehovà ni jutjar-lo segons les nostres pròpies normes. Job va dir: «Jo tan sols sóc un home. Ell no ho és. Per això no li puc replicar, no puc anar amb ell a juí» (Job 9:32).
20 Per això, què podem fer si quan llegim la Bíblia ens trobem amb algun passatge que ens coste d’entendre, i més si està relacionat amb la manera de pensar de Jehovà? Si després d’investigar l’assumpt encara no trobem una resposta clara, podem vore-ho com una oportunitat d’enfortir la nostra confiança en Jehovà. Recordem que hi ha alguns passatges que ens donen l’oportunitat de confiar en les qualitats de Jehovà. Hem de reconéixer humilment que no podem entendre tot el que ell fa (Ecle 11:5). Aixina ens serà més fàcil estar d’acord amb estes paraules de l’apòstol Pau: «Oh profunditat de la riquesa, de la saviesa i del coneixement de Déu! Com són, d’insondables, els seus juís, i d’impenetrables, els seus camins! Qui pot conéixer el pensament del Senyor? Qui ha estat el seu conseller? Qui li ha deixat mai res, que ell li ho haja de tornar? Tot ve d’ell, passa per ell i va cap a ell. Glòria a ell per sempre. Amén» (Rm 11:33-36).
Lectura de la Bíblia
(Job 9:20-35) Sóc just, i la meua boca em condemna; ell em declara culpable, encara que sóc innocent. 21 Però, ¿sóc innocent? Ni jo mateix no ho sé! La vida em fa ois. 22 Només hi ha un camí, per més que jo parle: ell aniquila tant culpables com innocents. 23 Quan un flagell causa la mort, ell encara es riu de la desgràcia dels innocents. 24 Ell tapa els ulls dels jutges quan un país cau en mans d’un dictador. ¿Qui ho fa, doncs, sinó ell? 25 Els meus dies corren més que els missatgers, fugen sense conéixer la felicitat. 26 Passen llampant com les barques de papirus, com una àguila que es llança sobre la presa. 27 Si em dic: «Oblidaré la tristesa, canviaré d’aspecte i faré cara alegre», 28 ja veig venir nous dolors: sé que no em declararà innocent. 29 A mi em toca ser culpable! Per què fatigar-me en va? 30 Ni que em banyara amb aigua de neu i em rentara les mans amb lleixiu, 31 ell em capbussaria en la brutedat i fins els meus vestits tindrien ois de mi. 32 Jo tan sols sóc un home. Ell no ho és. Per això no li puc replicar, no puc anar amb ell a juí. 33 Si hi haguera un àrbitre entre ell i jo, que tinguera autoritat sobre els dos, 34 em llevaria del damunt la seua vara, m’alliberaria del terror que m’espanta 35 i llavors jo parlaria sense por. Però no és així, estic a soles.
VISQUEM COM A CRISTIANS
«Ajuda els no creients a conéixer el seu Creador»
(Romans 10:14) Ara bé, com podran invocar-lo, si no hi creuen? I com creuran en ell, si no n’han sentit parlar? I com en sentiran parlar, si ningú no l’anuncia?
(2 Timoteu 2:24) i un servent del Senyor no s’ha de barallar, sinó que ha de ser amable amb tots, capaç d’ensenyar i de ser pacient,
DEL 30 D’OCTUBRE AL 5 DE NOVEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | JOB 11, 12
«Tres maneres d’adquirir saviesa i beneficiar-se d’ella»
(Job 12:7-9) Pregunta, doncs, a les bèsties i t’instruiran, o bé als ocells, i seràs instruït. 8 Parla amb la terra i aprendràs, t’ho explicaran els peixos de la mar. 9 ¿Qui no sap, d’entre tots ells, que «és la mà del Senyor qui ho ha fet»?
Job va exalçar el nom de Jehovà
17 Què va ajudar a Job a mantindre la seua integritat? Òbviament, abans que vingueren les tragèdies, Job ja havia cultivat una relació estreta amb Jehovà. Encara que ell no tenia proves que Satanàs havia desafiat a Jehovà, Job estava determinat a ser lleial. Per això va dir: «No diré mai que teniu raó! Fins que muiga, no renunciaré a la meua integritat!» (Job 27:5 TNM). ¿Com va cultivar Job esta amistat tan estreta amb Jehovà? Sense dubte, ell valorava tot el que havia sentit dir sobre la relació que Déu havia tingut amb Abraham, Isaac i Jacob, qui eren familiars llunyans d’ell. També, a l’observar la creació, podia discernir moltes qualitats de Jehovà (llig Job 12:7-9, 13, 16).
(Job 12:12) Les persones grans tenen enteniment, en els vells hi ha experiència.
(Job 12:16) Són d’ell la força i l’encert; té a la mà el seduït i el seductor.
it-2 883 § 5
Saviesa
La saviesa divina. La saviesa en sentit absolut es troba en Jehovà Déu, qui és «l’únic ple de saviesa» (Rm 16:27; Ap 7:12). El coneixement consistix en estar familiaritzat amb els fets, i com Jehovà és el creador «des de sempre i per sempre» (Sl 90:1, 2), ell sap tot el que cal saber sobre l’univers: la seua composició, el seu contingut i la seua història fins ara. Tots els cicles, les lleis i les normes físiques en les quals els hòmens confien quan fan les seues investigacions i invents provenen de Déu, i sense ells estarien impotents i no tindrien res estable en què basar-se (Jb 38:34-38; Sl 104:24; Pr 3:19; Jr 10:12, 13). Per descomptat, les seues normes morals encara són més importants per a l’estabilitat, el bon juí i l’èxit de la vida humana (Dt 32:4-6). No hi ha res que Jehovà no puga entendre (Is 40:13, 14). Encara que ell permeta que passen coses que són contràries a les seues normes justes, i que inclús prosperen, el futur queda en les seues mans i s’ajustarà a la seua voluntat. Tot el que ell diu «complirà la missió» que ell li ha confiat (Is 55:8-11; 46:9-11).
Joies espirituals
(Job 12:11) Diu el proverbi: «L’oïda distingeix paraules, com el paladar un bon plat.
w08 1/8 11 § 5
La comunicació amb els adolescents
▪ Tal com diu Job 12:11: «¿No prova l’oïda les paraules igual que la llengua tasta el menjar?». Ara més que mai, hem de provar l’oïda o comprendre el que els nostres fills volen dir. Els adolescents solen parlar en termes absoluts. Per exemple, quan diuen, «tu sempre em tractes com un xiquet!» o «mai m’escoltes!», més que quedar-nos amb els termes «sempre» i «mai», és millor pensar que probablement no estan parlant en termes literals. Un «sempre em tractes com un xiquet» podria significar «sent que no confies en mi». I «mai m’escoltes» podria significar «vull contar-te com em sent realment». Hem d’intentar discernir el missatge que hi ha darrere de les paraules.
Lectura de la Bíblia
(Job 12:1-25) Job va replicar: 2 «Sou ben bé uns pous de ciència! Amb vosaltres morirà la saviesa! 3 Però jo també tinc enteniment, com vosaltres; no em considere més estúpid! ¿Qui no coneix arguments com els vostres? 4 Sóc la mofa dels amics quan clame al Déu que abans sempre em responia: un home just i honrat és la mofa! 5 “Trepitgeu el desventurat!”, crida la gent que viu tranquil·la però fa caure els qui es tambalegen. 6 Cert, són segures les coves dels lladres, estan tranquils els qui provoquen Déu i els qui volen utilitzar-lo. 7 Pregunta, doncs, a les bèsties i t’instruiran, o bé als ocells, i seràs instruït. 8 Parla amb la terra i aprendràs, t’ho explicaran els peixos de la mar. 9 ¿Qui no sap, d’entre tots ells, que “és la mà del Senyor qui ho ha fet”? 10 Ell té a la mà tots els vivents i l’alé de tots els hòmens. 11 Diu el proverbi: “L’oïda distingeix paraules, com el paladar un bon plat. 12 Les persones grans tenen enteniment, en els vells hi ha experiència.” 13 Però és en Déu que hi ha consell i intel·ligència, la saviesa i el poder per a actuar. 14 Allò que ell afona, ja no es restaura; a l’home que ell tanca, ningú no l’obri. 15 Reté les aigües i ve la sequera, les deixa lliures i capgiren la terra. 16 Són d’ell la força i l’encert; té a la mà el seduït i el seductor. 17 Fa divagar els consellers i embolica l’opinió dels jutges. 18 Lleva l’autoritat als reis i els faixa amb roba d’esclau. 19 Fa divagar els sacerdots i abat els qui sempre manen. 20 Retira la paraula als grans oradors i lleva l’enteniment als ancians. 21 Deshonra la gent il·lustre i deixa indefensos els valents. 22 Trau a la claror el cor de les tenebres, fa eixir a la llum la fosca de la mort. 23 Engrandeix les nacions, i després les aniquila; eixampla els pobles, i més tard els deporta. 24 Fa perdre l’enteniment als dirigents, els extravia per un desert sense camins: 25 van a les palpes, sense llum, els fa tentinejar com embriacs.
VISQUEM COM A CRISTIANS
«Pares, ajudeu els vostres fills a adquirir la saviesa divina»
(Deuteronomi 31:12, 13) Convoca tot el poble: hòmens, dones i criatures, i els immigrants que hi haja a les teues ciutats. Tots m’escoltaran i aprendran a reverenciar el Senyor, el vostre Déu, i miraran de posar en pràctica totes les paraules d’aquesta Llei. 13 També els vostres fills, que encara no la coneixen, l’escoltaran i aprendran a reverenciar el Senyor, el vostre Déu, tots els dies de la vostra vida en el país que posseireu, després de passar el Jordà.
(Salm 22:23 [v. 22 TNM] Anunciaré el teu nom als meus germans, et lloaré enmig del poble reunit
(Hebreus 10:25) No deixem d’assistir a les reunions comunitàries, com alguns han pres per costum; més bé exhortem-nos els uns als altres. I més ara, que veieu que s’acosta el darrer dia.
(Mateu 21:15, 16) Quan els grans sacerdots i els mestres de la Llei veieren els prodigis que feia i els infants que cridaven en el temple: «Hosanna al Fill de David», es van indignar 16 i li digueren: «¿No sents què diuen, aqueixos?» Jesús els contestà: «Sí. ¿No heu llegit mai en l’Escriptura: Amb la paraula dels infants i dels nounats t’has fet cantar una lloança?»
(Isaïes 40:29) Dóna noves forces als cansats, enrobusteix els qui són dèbils.
EXEMPLES DE CONVERSACIONS
(Isaïes 9:5, 6 [vv. 6, 7 TNM]) Perquè ens ha nascut un infant, ens ha estat donat un fill que porta a l’espatla la insígnia de sobirà. Aquest és el seu nom: Conseller prodigiós», «Déu heroi», «Pare per sempre», «Príncep de pau». 6 Estendrà pertot la sobirania, i la pau no tindrà fi. Assegut al tron de David, establirà i refermarà el seu regne sobre el dret i la justícia, des d’ara i per sempre. Això és el que farà l’amor ardent del Senyor de l’univers.
(Mateu 6:9, 10) Vosaltres, pregueu així: Pare nostre del cel, santifica el teu nom, 10 vinga el teu Regne, que es faça la teua voluntat ací a la terra com es fa en el cel.
(Salm 72:16) Que els camps de blat abunden al país, i pels cimals onegen les espigues com al Líban; que les ciutats florisquen com l’herba del camp.
(Mateu 14:19, 20) Llavors va manar que la gent s’asseguera a l’herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans, els donà als seus deixebles, i ells els donaren a la gent. 20 Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren dotze cistelles.