Referències del Quadern d’activitats
© 2024 Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania
DEL 4 AL 10 DE NOVEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU SALM 105
Ell «recorda sempre l’aliança»
(Gènesi 26:3) Viu com a immigrant en aquest país: jo seré amb tu i et beneiré, ja que a tu i als teus descendents vos donaré totes aquestes terres i mantindré el jurament que vaig fer al teu pare Abraham.
(Gènesi 28:13) El Senyor es trobava davant d’ell i li deia: «Jo sóc el Senyor, Déu d’Abraham, el teu avantpassat, i Déu d’Isaac. La terra on dorms, la donaré a tu i a la teua descendència.
(Salm 105:8-11) Recorda sempre l’aliança, la promesa feta per a mil generacions, 9 l’aliança pactada amb Abraham, el jurament fet a Isaac 10 i confirmat a Jacob com un decret, a Israel en aliança perpètua: 11 «Et donaré el país de Canaan i serà la vostra possessió.»
(Salm 105:12, 13) Llavors encara es podien comptar, eren pocs i forasters en el país, 13 emigraven de poble en poble i de reialme en reialme.
(Salm 105:42-44) És que recordava la promesa santa, feta a Abraham, el seu servent; 43 per això tragué el seu poble d’elegits, entre cants de festa i d’alegria. 44 Els ha donat les terres d’altres pobles i ara ells en poden collir els fruits,
it-2 581 § 2
Paraula
La creació, animada i inanimada, està subjecta al que Déu diu i ell la pot gastar per a complir el seu propòsit (Sl 103:20; 148:8). La seua paraula és confiable. Aixina que, quan Déu promet alguna cosa, sempre la complix (Dt 9:5; Sl 105:42-45). Com Jehovà mateixa diu, la seua paraula «dura per sempre»; mai tornarà a ell sense haver complit el seu propòsit (Is 40:8; 55:10, 11; 1Pe 1:25).
Joies espirituals
(Salm 105:4) Busqueu el Senyor, penseu en el seu poder, busqueu sempre la seua presència.
w00 1/3 15 § 6, 7
6 Jehovà pot enfortir i protegir els seus servents. La Bíblia ens invita a buscar «el Senyor» i «el seu poder» (Salm 105:4). Per què? Perquè quan fem les coses amb el poder de Déu, utilitzem la nostra força per a beneficiar els altres i no per a perjudicar-los. Trobem el millor exemple d’açò en Jesucrist, qui va fer molts milacres perquè «Jehovà li havia donat poder» per a fer-los (Lluc 5:17). Ell podia haver-se dedicat a fer-se ric, famós o inclús a convertir-se en un rei molt poderós (Lluc 4:5-7). En lloc d’això, va gastar el poder que Jehovà li havia donat per a capacitar, ensenyar, ajudar i curar els altres (Marc 7:37; Joan 7:46). Quin bon exemple per a nosaltres!
7 A més, fer les coses amb «les forces que Déu concedeix» ens ajuda a mantindre’ns humils (1 Pere 4:11). Aquells que busquen el poder per a ells mateixos, acaben tornant-se presumptuosos. Eixe va ser el cas del rei assiri Assarhadon, qui va dir amb arrogància: “Soc poderós, soc molt poderós, soc un heroi, soc gegantesc, soc colossal”. En canvi, Jehovà, «per confondre els forts, ha escollit els qui són dèbils als ulls del món». Això vol dir que si un cristià verdader presumix, presumix de Jehovà perquè sap que tot el que aconseguix no és gràcies a les seues pròpies forces. Si ens humiliem i ens sotmetem «a la mà poderosa de Déu», serem enaltits (1 Corintis 1:26-31; 1 Pere 5:6).
Lectura de la Bíblia
(Salm 105:24-45) El Senyor va fer el poble molt fecund, més nombrós que els seus enemics. 25 Però canvià el cor dels egipcis perquè avorriren el seu poble i tractaren amb perfídia els seus servents. 26 Envià Moisés, el seu servent, i Aaron, el seu elegit, 27 que van obrar prodigis enmig d’ells, grans meravelles al país de Cam. 28 Envià tenebres i enfosquí el país, però ells no escoltaren les seues paraules. 29 Canvià les aigües en sang i va fer morir els peixos. 30 Infestà de granotes el país, fins i tot les cambres dels seus reis. 31 Ordenà que vingueren taves i mosquits per tot aquell territori. 32 En compte de pluja els donà pedregades, foc i flames per tot el país; 33 matà els ceps i les figueres, destrossà els arbres d’aquelles regions. 34 Manà després que vinguera la llagosta, una invasió incalculable, 35 que es menjà tot el verd del país i devorà totes les collites dels camps. 36 Per tot Egipte va matar els primogènits, la flor de la seua fillada. 37 Va fer eixir el seu poble, carregat d’or i plata, i cap d’ells no entropessava pel camí. 38 Tot Egipte celebrà que se n’anaren, perquè el terror dominava aquell país. 39 Estenia un núvol que els fera ombra i un foc durant la nit perquè els fera llum. 40 Quan demanaren menjar, els envià guatles i els va saciar amb el pa del cel; 41 obrí la roca i en va eixir una font d’aigua, que va córrer pel desert com un riu. 42 És que recordava la promesa santa, feta a Abraham, el seu servent; 43 per això tragué el seu poble d’elegits, entre cants de festa i d’alegria. 44 Els ha donat les terres d’altres pobles i ara ells en poden collir els fruits, 45 si observen els seus preceptes i guarden les seues lleis. Al·leluia!
VISQUEM COM A CRISTIANS
Maneres de mostrar el teu amor
(2 Corintis 8:14) En el moment present, allò que vos sobra a vosaltres ha de compensar el que els falta a ells, per tal que, un dia, allò que els sobre a ells compense el que vos falte a vosaltres. Així s’arribarà a la igualtat,
DE L’11 AL 17 DE NOVEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU SALM 106
«Van oblidar Déu, que els havia salvat»
(Èxode 14:11, 12) i deien a Moisés: «¿No hi havia prou tombes a Egipte, que ens has dut a morir al desert? Per què ens has fet eixir d’Egipte? 12 Ja t’ho déiem quan hi érem: “Deixa’ns servir els egipcis.” Més ens valia ser esclaus d’ells que no pas morir al desert.»
(Salm 106:7-9) Els nostres pares a Egipte no van comprendre els teus prodigis; i oblidant el gran amor que ens tens, es van rebel·lar vora les aigües del Mar Roig. 8 Però ell els salvà per amor del seu nom, perquè fóra conegut el seu poder. 9 Amenaçà el Mar Roig, i quedà eixut, i van passar per l’oceà com pel desert;
(Èxode 15:24) El poble començà a murmurar contra Moisés. Deien: «Què hem de beure?»
(Èxode 16:3) Els israelites els deien: «Millor fóra que la mà del Senyor ens haguera fet morir al país d’Egipte, quan ens asséiem vora les olles de carn i menjàvem pa fins a saciar-nos! Ens heu fet eixir cap aquest desert perquè tot el poble muira de fam.»
(Èxode 16:8) Moisés va afegir: «A la vesprada el Senyor vos donarà carn per a menjar, i al matí, pa per a saciar-vos, perquè ha sentit les vostres murmuracions contra ell. Nosaltres, qui som? No és contra nosaltres que murmureu, sinó contra el Senyor.»
(Èxode 17:2, 3) Llavors el poble es posà a discutir amb Moisés i li deia: «Dóna’ns aigua per a beure.» Moisés els va replicar: «Per què discutiu amb mi? Per què poseu a prova el Senyor?» 3 Però el poble tenia set i murmurava contra Moisés. Deia: «Per què ens has tret d’Egipte? ¿Per a fer-nos morir de set, amb els nostres fills i el nostre bestiar?»
(Salm 106:13, 14) Però aviat van oblidar les seues obres, no van fiar-se dels plans que tenia. 14 En la solitud desitjaren bon menjar i temptaren Déu en el desert.
(Èxode 32:1) El poble, veient que Moisés tardava a baixar de la muntanya, es va reunir al voltant d’Aaron i li digué: «Fes-nos uns déus que vagen davant de nosaltres, perquè d’aquest Moisés que ens ha tret del país d’Egipte no sabem què se n’ha fet.»
(Salm 106:19-21) A l’Horeb van fer una imatge de vedell, adoraren un ídol de metall fos; 20 van canviar Déu, la seua glòria, per la imatge d’un animal que menja herba. 21 Van oblidar Déu, que els havia salvat, que havia fet prodigis a Egipte,
w18.07 20 § 13
Qui està de part de Jehovà?
13 Els israelites tremolaven de por al vore el núvol espés, els rellamps i altres manifestacions del poder de Déu. Per això, li demanaren a Moisés que parlara amb Jehovà per ells en la muntanya del Sinaí (Ex 20:18-21). Aixina que Moisés va pujar al cim de la muntanya i va estar allí per molt de temps. Ara que el seu líder no estava amb ells, ¿pot ser que se sentiren abandonats en el desert? Pareix que la fe del poble depenia massa de la presència visible de Moisés. Aixina que es posaren nerviosos i li demanaren a Aaron: «Fes-nos uns déus que vagen davant de nosaltres, perquè d’aquest Moisés que ens ha tret del país d’Egipte no sabem què se n’ha fet» (Ex 32:1, 2).
Joies espirituals
(Salm 106:36, 37) Van donar culte als seus ídols, van caure en els seus paranys, 37 immolant als dimonis els seus fills i les seues filles.
w06 15/7 13 § 9
Punts destacats del tercer i quart llibre dels Salms
Estos versicles relacionen l’adoració a ídols amb els sacrificis a dimonis. Açò demostra que la persona que utilitza ídols pot estar davall la influència dels dimonis. La Bíblia ens exhorta: «Guardeu-vos dels ídols» (1 Joan 5:21).
Lectura de la Bíblia
(Salm 106:21-48) Van oblidar Déu, que els havia salvat, que havia fet prodigis a Egipte, 22 meravelles a la terra de Cam, obres admirables al pas del Mar Roig. 23 Ja parlava Déu d’exterminar-los, quan Moisés, el seu elegit, va gosar encarar-se al seu rigor i el desdigué de destruir-los. 24 Després menysprearen la terra deliciosa, no van creure en la seua promesa; 25 van murmurar al campament, no escoltaren la veu del Senyor. 26 Ell va alçar la mà jurant que els faria morir en aquell desert, 27 que llançaria els seus fills entre els pobles i els escamparia per tots els països. 28 També es van sotmetre al déu Baal de Peor, menjant les víctimes ofertes a déus morts; 29 amb el seu obrar irritaren el Senyor, i una epidèmia es va abatre damunt d’ells. 30 Però Pinhàs va fer justícia, i es va aturar l’epidèmia; 31 i li fou tingut en compte, en bé d’ell i dels seus descendents per sempre. 32 També provocaren el Senyor a les fonts de Meribà i, per culpa d’ells, Moisés rebé el seu càstig; 33 li havien amargat l’esperit i va parlar sense pensar què deia. 34 Tampoc no van exterminar els cananeus tal com el Senyor els havia ordenat; 35 es van emparentar amb els pagans i es contagiaren dels seus costums. 36 Van donar culte als seus ídols, van caure en els seus paranys, 37 immolant als dimonis els seus fills i les seues filles. 38 Escamparen així una sang innocent, la sang dels fills i de les filles sacrificats als ídols cananeus, i aquella sang va profanar el país. 39 Es deshonraren amb els seus costums, es prostituïren amb el seu obrar. 40 El Senyor es va arborar contra el seu poble i avorrí la seua heretat; 41 els abandonà en mans d’altres nacions, d’enemics que els van sotmetre; 42 els van oprimir els adversaris, els van doblegar davall del seu jou. 43 Quantes vegades el Senyor els alliberà! Però ells s’obstinaven a ser rebels i defallien per les seues culpes. 44 Quan el Senyor va sentir el seu plany es va fixar en la seua desgràcia. 45 Es recordà de la seua aliança, canvià d’opinió pel gran amor que els tenia 46 i va fer que en tingueren pietat els qui els retenien captius. 47 Salva’ns, Senyor, Déu nostre; congrega’ns d’entre les nacions! En donarem gràcies al teu nom, que és sant, i ens gloriarem de lloar-te. 48 Beneït siga el Senyor, Déu d’Israel, des de sempre i per sempre! I tot el poble respon: «Amén.» Al·leluia!
DEL 18 AL 24 DE NOVEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU SALMS 107, 108
Donem gràcies a Jehovà, perquè ell és bo
(Salm 107:1, 2) Enaltiu el Senyor: com és, de bo! Perdura eternament el seu amor. 2 Que responguen els qui el Senyor ha redimit, els rescatats del poder dels tirans;
(Colossencs 1:13, 14) Ell ens alliberà del poder de les tenebres i ens traspassà al Regne del seu Fill estimat, 14 en qui tenim la redempció, el perdó dels nostres pecats.
(Salm 107:31, 32) Que enaltisquen el Senyor pel seu amor, pels prodigis que ha fet en bé dels hòmens; 32 que l’exalcen enmig del poble reunit, que el lloen en el consell dels ancians.
w07 15/4 20 § 2
Alabem a Jehovà en la congregació
2 La congregació no és un simple club social. Tampoc és una associació cultural o deportiva per a gent amb antecedents similars o que té interessos o hobbies pareguts. Més bé, la funció principal de la congregació és alabar a Jehovà. I aixina ha sigut sempre, tal com ho demostren els Salms. El Salm 35:18 diu: «Et donaré gràcies enmig del poble reunit, davant de tota la gent et lloaré». De manera pareguda, Salm 107:31, 32 recalca: «Que enaltisquen el Senyor pel seu amor, pels prodigis que ha fet en bé dels hòmens; que l’exalcen enmig del poble reunit».
w15 15/1 9 § 4
Donem gràcies a Jehovà
4 Per a cultivar un cor agraït i mantindre’l, hem de pensar detingudament en totes les benediccions que rebem de part de Jehovà i meditar en l’amor lleial que ens ha demostrat. Quan el salmiste ho va fer, es va quedar impressionat per les meravelloses coses que Jehovà havia fet per ell (llig Salm 40:6 [Salm 40:5 TNM]; Salm 107:43).
2. Joies espirituals
(Salm 108:14 [Salm 108:13 TNM]) Pel poder de Déu farem proeses: ell mateix xafarà els enemics.
Lectura de la Bíblia
(Salm 107:1-28) Enaltiu el Senyor: com és, de bo! Perdura eternament el seu amor. 2 Que responguen els qui el Senyor ha redimit, els rescatats del poder dels tirans; 3 ell els ha reunit de tots els països, de llevant i de ponent, del nord i de migdia. 4 Uns, perduts pel desert, vagant per l’estepa, no trobaven cap lloc habitat, 5 patien fam i set i els flaquejaven les forces. 6 En les seues penes van cridar al Senyor i ell els salvà d’aquell perill: 7 els guià per una pista segura fins a arribar en un lloc habitat. 8 Que enaltisquen el Senyor pel seu amor, pels prodigis que ha fet en bé dels hòmens: 9 calmà la set dels assedegats, sacià de menjar els famolencs. 10 D’altres vivien en un lloc tenebrós, presoners de la desgràcia i les cadenes: 11 s’havien rebel·lat contra els plans divins i havien menyspreat els designis de l’Altíssim. 12 El seu cor defallia, afligit; queien, i ningú no els ajudava. 13 En les seues penes cridaren al Senyor, i els salvà d’aquell perill: 14 trencà les seues cadenes i els tragué d’aquell lloc tenebrós. 15 Que enaltisquen el Senyor pel seu amor, pels prodigis que ha fet en bé dels hòmens: 16 ha rebentat portes de bronze i ha partit forrellats d’acer. 17 D’altres, insensats, estaven abatuts per les seues culpes i pel seu viure pervers; 18 qualsevol menjar els repugnava, ja arribaven a les portes de la mort. 19 En les seues penes cridaren al Senyor, i els salvà d’aquell perill: 20 envià la seua paraula per curar-los, per alliberar la seua vida del sepulcre. 21 Que enaltisquen el Senyor pel seu amor, pels prodigis que ha fet en bé dels hòmens; 22 que oferisquen sacrificis d’acció de gràcies i, aclamant-lo, publiquen el que ha fet. 23 Uns comerciants que s’embarcaren i es feren mar a dins, 24 foren testimonis de les obres del Senyor, dels seus prodigis en alta mar. 25 A una orde seua es girà un huracà que alçava grans onades: 26 pujaven al cel, baixaven al fons i, regirats de mareig, 27 el cap els rodava; no es tenien drets, com si anaren beguts, s’havia esfumat la seua perícia. 28 En les seues penes cridaren al Senyor i els salvà d’aquell perill:
VISQUEM COM A CRISTIANS
Cantem per a donar-li les gràcies a Jehovà
(Èxode 15:1-19) Llavors Moisés, amb els israelites, va entonar aquest càntic en honor del Senyor: Cante al Senyor per la seua gran victòria; ha tirat al mar cavalls i cavallers. 2 Del Senyor em ve la força i el triomf, és ell qui m’ha salvat. És el meu Déu, i jo l’he d’alabar, el Déu del meu pare, i jo l’he d’enaltir. 3 El Senyor és un gran guerrer, el seu nom és «el Senyor». 4 Els carros del faraó i el seu exèrcit, els ha llançat al mar. Els millors combatents s’han afonat al Mar Roig. 5 Els han cobert les onades, han baixat al fons com una pedra. 6 La teua dreta, Senyor, és forta i gloriosa. La teua dreta, Senyor, ha desfet l’enemic. 7 La teua grandesa ha derrocat els adversaris. La teua ira s’arbora i els consumeix com la palla. 8 Al buf del teu alé s’han apilat les aigües, s’han alçat les ones com un dic, s’ha endurit l’aigua al mig del mar. 9 L’enemic es deia: «Els perseguiré i els agafaré, em saciaré de repartir botí, em trauré l’espasa, i tots seran meus!» 10 Però bufa el teu alé, i el mar els cobreix; s’afonen com plom dins de les aigües poderoses. 11 Qui és com tu entre els déus, Senyor? Qui és com tu, magnífic entre els sants? Fas proeses temibles, obres meravelles. 12 Has alçat la mà, i la terra ha engolit els enemics. 13 Guies amb amor el poble que has redimit; el teu poder el condueix al teu lloc sagrat. 14 Els pobles tremolen només de sentir-ho; el pànic s’apodera dels habitants de Filistea. 15 Estan espantats els cabdills d’Edom, els caps de Moab s’han estremit; s’han espantat tots els habitants de Canaan. 16 Han caigut damunt d’ells el pànic i el terror; la força del teu braç els ha deixat muts com la pedra, mentre el teu poble travessava, Senyor, mentre travessava el poble que t’has fet teu. 17 Fes-lo entrar a la muntanya; implanta’l, Senyor, a la teua heretat, al lloc que has preparat per a residir-hi, al santuari que han bastit les teues mans. 18 El Senyor és rei per sempre més! 19 Quan els cavalls del faraó, amb els seus carros i els seus guerrers, van entrar al mar, el Senyor va fer tornar les aigües damunt d’ells. En canvi, els israelites havien caminat enmig del mar per terra eixuta.
(Èxode 15:21) Maria entonava la tornada: Canteu al Senyor per la seua gran victòria; ha tirat al mar cavalls i cavallers.
DEL 25 DE NOVEMBRE A L’1 DE DESEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU SALMS 109–112
Donem suport a Jesús, el Rei
w06 1/9 13 § 6
Punts destacats del quint llibre dels Salms
Després de ressuscitar, Jesús va pujar al cel i va esperar a la dreta de Déu fins que, en 1914, va començar a governar com a Rei. Durant eixe temps, va regnar sobre els seus seguidors ungits, dirigint-los en l’obra de predicar i fer deixebles, i preparant-los per a quan hagueren de governar amb ell en el seu Regne (Mateu 24:14; 28:18-20; Lluc 22:28-30).
w00 1/4 18 § 3
Els que lluiten contra Déu no triomfaran!
3 Des de principis del segle XX s’ha atacat al poble de Déu. En molts països, persones amb males intencions han intentat entorpir, o inclús silenciar, la proclamació de les bones notícies del Regne. Han sigut incitats pel nostre principal adversari, el Diable, qui està «rugint com un lleó» i «ronda buscant qui engolir» (1 Pere 5:8). Després que «els temps assenyalats de les nacions» acabaren en 1914, Déu va entronitzar el seu fill com a nou Rei de la terra i li va donar l’orde: «Ves enmig dels teus enemics i domina’ls» (Lluc 21:24; Salm 110:2). Exercint el seu poder, Crist va expulsar a Satanàs del cel i el va llançar a la terra, on va ser confinat. Com sap que li queda poc de temps, el Diable descarrega la seua ira sobre els cristians ungits i els seus companys (Apocalipsi 12:9, 17).
be 76 § 3
No deixes de progressar, gasta els teus dons
L’exhortació de gastar els nostres dons implica tindre iniciativa. Prens la iniciativa de convidar als altres a predicar amb tu? Busques oportunitats d’ajudar els nous, els jóvens o els malalts de la teua congregació? T’oferixes voluntari per a netejar la Sala del Regne o col·laborar en diferents tasques en les assemblees? T’esforces regularment per ser precursor auxiliar? Podries fer-te precursor regular o ajudar en una congregació de necessitat? Si eres un germà, t’estàs esforçant per arribar a ser servent ministerial o ancià? Prendre la iniciativa en oferir-te i acceptar responsabilitats és senyal del teu progrés (Sal. 110:3).
Lectura de la Bíblia
(Salm 109:1-26) Per al mestre de cor. Referit a David: salm. Déu meu, jo t’enaltisc, no calles més! 2 M’acusen injustos i falsaris, em parlen amb engany, 3 m’encerclen amb paraules d’odi, em combaten sense motiu. 4 Em paguen l’amistat acusant-me i jo no faig sinó pregar; 5 em tornen mal per bé, odi a canvi d’amistat. I parlen així contra mi: 6 «Que porte un injust la seua causa, que tinga un fiscal per defensor. 7 Que isca condemnat en el juí i la pregària encara li augmente la culpa. 8 Que dure poc la seua vida i un altre ocupe el seu càrrec. 9 Que els seus fills acaben orfes, i viuda la seua esposa; 10 que els seus fills siguen captaires i vagabunds, que demanen caritat lluny de les ruïnes de sa casa. 11 Que un usurer li embargue tots els béns i uns estranys li saquegen la hisenda. 12 Que ningú no el recorde amb amor ni s’apiade dels seus orfes. 13 Que desapareguen els seus descendents i en una generació s’esborre el seu nom. 14 Que el Senyor recorde les culpes dels seus pares i no esborre els pecats de sa mare, 15 que els tinga presents per sempre i no deixe rastre del seu record a la terra. 16 Aquest home no obrava amb lleialtat, perseguia el pobre i desvalgut i buscava la mort del qui sofreix. 17 Li agradava de maleir: que siga maleït! No volia beneir: que ningú no el beneïsca! 18 La maledicció li feia de mantell: que li penetre com aigua a les entranyes i com oli al moll dels ossos! 19 Que el cobrisca com el seu vestit, com la roba que no es lleva de damunt!» 20 Així m’acusen davant del Senyor els qui parlen contra mi i em volen mal. 21 Però tu, Senyor, Déu meu, tracta’m com pertoca al teu nom, allibera’m per la bondat del teu amor. 22 Perquè sóc pobre i desvalgut i el meu cor se sent ferit dins de mi. 23 M’esvaïsc com l’ombra de la vesprada, se’m lleven de damunt com qui es lleva una llagosta. 24 De tant dejunar em flaquegen els genolls i tinc el cos magre i descarnat. 25 Sóc objecte de les seues burles, em miren amb aires de mofa. 26 Defén-me, Senyor, Déu meu; salva’m, per l’amor que em tens.
VISQUEM COM A CRISTIANS
Com podem donar suport lleial al Regne?
(Daniel 2:44, 45) En temps d’aquests reis, el Déu del cel farà que s’alce un Regne que mai no serà destruït ni passarà a cap altre poble. Farà miques i aniquilarà tots aquells altres regnes, però ell es mantindrà per sempre. 45 Per això has vist que es desprenia de la muntanya una pedra sense que ningú la tocara i feia pols el ferro i l’argila, el bronze, la plata i l’or. Per endavant, el gran Déu ha fet saber al rei què succeirà. El somni és veritat, i la interpretació, segura.
DEL 2 AL 8 DE DESEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU SALMS 113-118
Com li demostrem a Jehovà que estem agraïts?
(Salm 116:6-8) el Senyor salvaguarda l’indefens, jo era dèbil i m’ha salvat. 7 Recobra la serenor, ànima meua, mira el que t’ha fet el Senyor. 8 Ha alliberat de la mort la meua vida, els meus ulls, d’ofegar-se en el plor, els meus peus, de donar un pas en fals.
w01 1/1 11 § 13
Edificats per l’amor
13 Tal com va dir Jesús, lo primer i més important per a nosaltres hauria de ser estimar a Jehovà. Ara bé, no naixem amb este amor per Jehovà, aixina que hem de cultivar-lo. La primera volta que ens van parlar de Déu, ens va atraure el que escoltàrem d’ell. A poquet a poquet, aprenguérem com ell va preparar la terra per als humans, i com els va tractar al no abandonar-los quan el pecat va entrar en el món i al prendre mesures per a rescatar-los (Gènesi 3:1-5, 15). També aprenguérem com va tractar amb bondat als qui li eren fidels i com, amb el temps, va proveir al seu fill unigènit per a perdonar els nostres pecats (Joan 3:16, 36). Quant més coneixíem a Jehovà, més l’estimàvem (Isaïes 25:1). El rei David va dir que estimava a Jehovà per lo molt que el cuidava (Salm 116:1-9). Hui en dia, Jehovà també cuida de nosaltres, ens guia, ens dona forces i ens anima. Quant més el coneixem, més l’estimem (Salm 31:24 [Salm 31:23 TNM]; Sofonies 3:17; Romans 8:28).
w09 15/7 29 § 4, 5
Siguem agraïts al rebre i generosos al donar
El salmiste es va preguntar: «Com li tornaré a Jehovà tot el bé que m’ha fet?» (Sal. 116:12 TNM). Què havia fet Jehovà per ell? El va sostindre durant un període d’«angoixa» i de «desfici». A més, Jehovà l’havia «alliberat de la mort». Ara, ell volia pagar-li a Jehovà d’alguna manera. Com podria fer-ho? Ell va dir: «Compliré les meues promeses» (Sal. 116:3, 4, 8, 10-14). Estava decidit a complir totes les promeses que li havia fet a Jehovà i totes les obligacions que tenia amb ell.
Tu pots fer lo mateix. Com? Obeint sempre les lleis i els principis de Déu. Aixina que t’has d’assegurar que servir a Jehovà és el més important en la teua vida i que el seu esperit et guia en tot el que fas (Ecl. 12:13; Gàl. 5:16-18). Per descomptat, mai li podrem pagar a Jehovà tot el que ell ha fet per nosaltres. Aixina i tot, alegraràs el seu cor al servir-lo plenament (Prov. 27:11). Quin privilegi tan gran tenim de poder alegrar a Jehovà d’esta manera!
(Salm 116:17) T’oferiré una víctima d’acció de gràcies invocant el teu nom;
Lliçons que podem aprendre del llibre de Levític
9 Segona lliçó: servim a Jehovà perquè li estem agraïts. Analitzem els sacrificis de comunió, un altre aspecte important de l’adoració a Déu en l’antic Israel. En el llibre de Levític, aprenem que els israelites podien fer un sacrifici de comunió «oferit en acció de gràcies» (Lev. 7:11-13, 16-18). Este sacrifici no el feien per obligació, es tractava d’una ofrena voluntària que cadascú feia perquè estimava a Jehovà. Tant la persona que feia l’ofrena com la seua família i els sacerdots podien menjar la carn de l’animal sacrificat. Però, certes parts de l’animal s’oferien exclusivament a Jehovà. Quines?
10 Tercera lliçó: li donem a Jehovà lo millor perquè l’estimem. Jehovà veia la part grassa com lo millor de l’animal. També va indicar que els òrgans vitals, com els renyons, tenien un valor especial (llig Levític 3:6, 12, 14-16). Aixina que Jehovà s’alegrava molt quan els israelites voluntàriament li donaven els òrgans vitals i el greix dels animals. L’israelita que oferia açò demostrava el seu profund desig de donar-li lo millor a Jehovà. De manera pareguda, Jesús li va oferir a Jehovà lo millor que tenia al servir-lo per amor (Jn. 14:31). Per a Jesús, fer la voluntat de son Pare era un plaer i estimava profundament la Seua Llei (Sal. 40:8). Que feliç s’hagué de sentir Jehovà al vore que el seu fill el servia voluntàriament!
11 Igual que els sacrificis de comunió, el nostre servici voluntari a Jehovà expressa el que sentim per ell. Li donem a Jehovà lo millor i ho fem perquè l’estimem de tot cor. Que feliç ha de sentir-se quan veu que milions de persones el servim de bona gana pel nostre profund amor cap a ell i les seues normes! Ens anima saber que Jehovà veu i valora no només les nostres accions, sinó també els nostres motius. Per exemple, si eres major i no pots fer tant com voldries, pots estar segur que Jehovà veu molt més enllà de les teues limitacions. Potser sents que li estàs donant molt poc, però Jehovà veu el profund amor que et motiva a fer tot el que pots. Ell es complau en acceptar lo millor que li pots donar.
Joies espirituals
(Salm 115:16) El Senyor s’ha reservat el cel i ha donat als hòmens la terra.
Lectura de la Bíblia
(Salm 116:1–117:2) Em sent ple d’amor: el Senyor ha escoltat la meua súplica, 2 ha escoltat el meu clam així que l’invocava. 3 M’envoltaven els llaços de la mort, tenia davant de mi els seus paranys i dins de mi l’angoixa i el desfici. 4 Vaig invocar el nom del Senyor: «Ah, Senyor, salva’m la vida!» 5 El Senyor és just i benigne, el nostre Déu sap compadir; 6 el Senyor salvaguarda l’indefens, jo era dèbil i m’ha salvat. 7 Recobra la serenor, ànima meua, mira el que t’ha fet el Senyor. 8 Ha alliberat de la mort la meua vida, els meus ulls, d’ofegar-se en el plor, els meus peus, de donar un pas en fals. 9 Continuaré caminant entre els qui viuen, a la presència del Senyor. 10 Em sent ple de fe, tot i que deia: «Com sóc, de desgraciat!»; 11 tot i que deia, veient-me perdut: «Els hòmens, tots enganyen!» 12 Com podria retornar al Senyor tot el bé que m’ha fet? 13 Invocant el seu nom, alçaré el calze per celebrar la salvació. 14 Compliré les meues promeses, ho faré davant del poble. 15 Al Senyor li doldria la mort dels qui l’estimen. 16 Ah, Senyor, sóc el teu servent, ho sóc des del dia que vaig nàixer. Tu m’has trencat les cadenes. 17 T’oferiré una víctima d’acció de gràcies invocant el teu nom; 18 compliré les meues promeses, ho faré davant del poble, 19 en els atris de la casa del Senyor, al teu bell mig, Jerusalem. Al·leluia! 117 Lloeu el Senyor, tots els pobles; glorifiqueu-lo, totes les nacions: 2 el seu amor per nosaltres és immens, la fidelitat del Senyor durarà sempre. Al·leluia!
DEL 9 AL 15 DE DESEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU SALM 119:1-56
«Com pot un jove mantindre net el seu camí?»
w87 1/11 18 § 10
Et mantens net en tot aspecte?
10 En Efesis 5:5 TNM l’apòstol Pau va avisar: «Perquè vosaltres sabeu i enteneu molt bé que ningú que siga sexualment immoral, ningú que siga impur i ningú que siga cobdiciós —que és ser idòlatra— té herència en el Regne del Crist i de Déu». Però cada any són censurades o expulsades de la congregació milers de persones per immoralitat sexual, al pecar «contra el seu propi cos» (1 Corintis 6:18). A sovint, açò és el resultat de no estar en guàrdia i no actuar d’acord amb la Paraula de Déu (Salm 119:9). Per exemple, molts germans abaixen la guàrdia durant les vacacions. Deixen d’ajuntar-se amb els germans i busquen l’amistat d’altres persones. Alguns han participat amb ells en activitats bíblicament qüestionables, raonant que estes persones en realitat són ‘bona gent’. De manera pareguda, altres han buscat l’amistat de companys de faena. Per exemple, un ancià es va fer tan amic d’una empleada que va acabar abandonant la seua família i anant-se’n a viure amb ella. I, com a resultat, va ser expulsat de la congregació. Quanta raó tenen estes paraules: «Les males companyies corrompen els bons costums» (1 Corintis 15:33).
(Salm 119:24) El teu pacte és la meua delícia, ell em fa de conseller.
(Salm 119:31) Estic enamorat del teu pacte; Senyor, fes que no quede decebut.
(Salm 119:36) Inclina el meu cor al teu pacte, fes que no em deixe subornar.
w06 15/6 25 § 1
«El teu pacte és la meua delícia»
JEHOVÀ ens dona recordatoris per a ajudar-nos a suportar les pressions d’estos temps difícils. Alguns d’estos recordatoris els rebem durant la nostra lectura personal de la Bíblia i altres se’ns donen mitjançant comentaris o informació en les reunions. Molt del que llegim o escoltem en eixes ocasions no és nou per a nosaltres, probablement ja ho hem analitzat abans. Però, com tenim la tendència a oblidar, necessitem que se’ns recorden contínuament els propòsits, lleis i instruccions de Jehovà. Hauríem d’apreciar els recordatoris de Déu, perquè renoven les nostres forces i ens ajuden a no oblidar les raons que ens van motivar a dedicar la nostra vida a servir-lo. Per això, el salmiste li va cantar a Jehovà: «El teu pacte és la meua delícia» (Salm 119:24).
Apartem els ulls del que no servix per a res
2 L’estreta relació que existix entre la vista i la ment exigix que anem a espai, ja que el que veiem condiciona el que pensem. I això és el que passa quan ens fixem en coses que poden despertar o intensificar ambicions i desitjos en el nostre cor. Com vivim en un món egoista i depravat governat per Satanàs, estem bombardejats amb imatges i propaganda que fàcilment podria desviar-nos, encara que només li peguem una ullada (1 Jn. 5:19). No ens estranya que el salmiste li suplicara a Déu: «Aparta els meus ulls del que no servix per a res» (Sal. 119:37 TNM).
Joies espirituals
(Salm 119:50-52) Això és el que em conforta en les penes: la teua promesa em dóna la vida. 51 Quan els superbs es reien tant de mi no em decantava de la teua Llei. 52 Recordava els juís eterns, i aquest record, Senyor, em confortava.
Lectura de la Bíblia
(Salm 119:1-32) Feliços els hòmens de conducta irreprensible, que segueixen la Llei del Senyor! 2 Feliços els hòmens que guarden el seu pacte i busquen el Senyor amb tot el cor, 3 no cometen mai cap mal, segueixen els seus camins! 4 Has donat els teus preceptes perquè siguen observats fidelment. 5 Tant de bo que els meus camins no es desvien de guardar els teus decrets; 6 mai no em veuré decebut si tinc davant tots els teus manaments. 7 El meu cor et lloarà amb sinceritat quan aprendrà que decideixes amb justícia. 8 Vull guardar els teus decrets; no m’abandones, no em deixes sol. 9 Com mantindrà pur un jove el seu camí? Vivint d’acord amb la teua paraula. 10 T’he cercat amb tot el cor: no deixes que m’aparte dels teus manaments. 11 Guarde al fons del cor el que has promés, per no pecar contra tu. 12 Sigues beneït, Senyor! Fes que aprenga els teus decrets. 13 Els meus llavis compten d’una a una totes les sentències que has donat. 14 Sóc més feliç guardant el teu pacte que fruint de grans riqueses. 15 Vull considerar els teus preceptes i fixar-me en els teus camins. 16 Els teus decrets són la meua delícia, no oblidaré mai el que has promés. 17 Concedeix la vida al teu servent, que em vull fixar en la teua paraula. 18 Obri’m els ulls i podré contemplar les meravelles de la teua Llei. 19 Sóc un foraster en aquesta terra; no m’amagues els teus manaments. 20 La meua ànima està assedegada de sentir a cada moment els teus designis. 21 Tu amenaces aquests maleïts superbs que es desvien dels teus manaments. 22 Allunya de mi les burles i els menyspreus, perquè jo guarde el teu pacte. 23 Ni que els poderosos deliberen contra mi, jo faré l’elogi dels teus decrets. 24 El teu pacte és la meua delícia, ell em fa de conseller. 25 Em veig sepultat a la pols; fes-me viure, com vas prometre. 26 T’he exposat els meus camins i m’has respost; fes que aprenga els teus decrets. 27 Fes-me entendre el camí dels preceptes i faré l’elogi de les teues meravelles. 28 La meua vida es consumeix de pena; renova’m, tal com vas prometre. 29 Aparta’m dels falsos camins i fes-me el do de la teua Llei. 30 He escollit els camins veritables, he admés les teues sentències. 31 Estic enamorat del teu pacte; Senyor, fes que no quede decebut. 32 Correré pels camins dels manaments, perquè m’has eixamplat el cor.
DEL 16 AL 22 DESEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU SALM 119:57-120
Com suportar les dificultats
(Salm 119:61) Els paranys dels injustos m’envolten, però jo no oblide la teua Llei.
w06 15/6 20 § 2
«Com estime la teua Llei!»
2 T’has preguntat alguna volta per què la Llei de Déu era una font de consol per al salmiste? Perquè estava segur que Jehovà s’interessava per ell. Ser conscient dels beneficis d’esta amorosa Llei el feia feliç perquè, a pesar de les dificultats que li causaven els seus opositors, reconeixia que Jehovà l’havia tractat molt bé. A més, seguir la Llei de Déu va fer al salmiste més savi que els seus enemics i, inclús, el va mantindre viu. Obeir-la li va donar pau i una bona consciència (Salm 119:1, 9, 65, 93, 98, 165).
w00 1/12 14 § 3
Estimem de veritat els recordatoris de Jehovà?
3 El salmiste estimava els recordatoris de Jehovà i va cantar: «Sense torbar-me, avance de pressa en la guarda dels teus manaments. Els paranys dels injustos m’envolten, però jo no oblide la teua Llei» (Salm 119:60, 61). Els recordatoris de Jehovà ens ajuden a suportar la persecució, perquè sabem que el nostre Pare celestial pot tallar les cordes amb les quals els nostres enemics intenten restringir-nos. Al seu moment, ell elimina els obstacles per a que puguem predicar les bones notícies (Marc 13:10).
(Salm 119:71) M’ha fet bé haver sofrit tantes penes: així he aprés els teus decrets.
w06 1/9 14 § 4
Punts destacats del quint llibre dels Salms
Les dificultats poden fer que confiem més plenament en Jehovà, que li orem més intensament i que sigam més diligents a l’estudiar la Bíblia i a l’aplicar el que diu. A més, la manera com responem a les dificultats pot revelar algun defecte de la nostra personalitat que hagem de corregir. Els patiments no ens amargaran si permetem que ens refinen.
(Salm 119:76) Que el teu amor em conforte, com vas prometre al teu servent.
w17.07 13 § 3, 5
«Ploreu amb els qui ploren»
3 No hi ha dubte, la principal font de consol és el nostre Pare, Jehovà (llig 2 Corintis 1:3, 4). Ell és el major exemple d’empatia i ens assegura: «Sóc jo qui vos consola» (Isa. 51:12; Sal. 119:50, 52, 76).
5 Podem estar completament segurs que Jehovà ens ajudarà. No hauríem de dubtar en orar-li i descarregar en ell tots els nostres sentiments i preocupacions. Que tranquil·litzador és saber que Jehovà comprén el nostre dolor i ens dona el consol que tant necessitem.
Joies espirituals
(Salm 119:96) He vist límits a la cosa més perfecta, però els teus manaments són immensos.
w06 1/9 14 § 5
Punts destacats del quint llibre dels Salms
El salmiste parla de la perfecció des del punt de vista humà. Probablement volia dir que el concepte humà de perfecció estava limitat, a diferència dels manaments de Jehovà, que no tenen límits. Els seus consells apliquen a tots els aspectes de la vida. Per això, el salmiste va dir: «He vist límits a la cosa més perfecta, però els teus manaments són immensos» o com diuen altres traduccions: «els teus manaments no tenen límits» (Sl 119:96).
Lectura de la Bíblia
(Salm 119:57-80) Senyor, jo dic: l’heretat que em toca és estar atent a les teues paraules. 58 El meu cor busca d’afalagar-te: compadeix-te de mi, com vas prometre. 59 Examine els meus camins perquè els meus peus no es desvien del teu pacte. 60 Sense torbar-me, avance de pressa en la guarda dels teus manaments. 61 Els paranys dels injustos m’envolten, però jo no oblide la teua Llei. 62 A mitjanit m’alce a lloar-te, perquè són justos els teus juís. 63 M’unisc a tots els fidels, als qui guarden els teus preceptes. 64 Senyor, la terra és plena del teu amor; fes que aprenga els teus decrets. 65 Has fet feliç el teu servent, com tu, Senyor, havies promés. 66 Dóna’m enteniment i bon sentit, que jo tinc fe en els teus manaments. 67 Abans de passar penes, vivia extraviat, però ara tinc presents les teues promeses. 68 Tu ets bo, tu fas el bé; fes que aprenga els teus decrets. 69 No curen de res els remeis dels superbs; jo guarde amb tot el cor els teus preceptes. 70 Els seus cors s’han endurit, són insensibles, però la teua Llei fa la meua delícia. 71 M’ha fet bé haver sofrit tantes penes: així he aprés els teus decrets. 72 M’estime més la Llei que t’ix dels llavis que mil monedes d’or o de plata. 73 Les teues mans m’han fet i m’han creat, dóna’m enteniment per a aprendre els manaments. 74 Els qui et veneren s’alegraran en veure que espere el que has promés. 75 Senyor, ets just, ho reconec; amb raó he sofrit tantes penes. 76 Que el teu amor em conforte, com vas prometre al teu servent. 77 Que vinga la teua tendresa i viuré; la teua llei fa les meues delícies. 78 Que els superbs s’avergonyisquen d’oprimir-me injustament; jo faré l’elogi dels teus preceptes. 79 Que es posen a favor meu els fidels, els qui coneixen el teu pacte. 80 Que el meu cor guarde plenament els teus decrets i no quedaré confós.
VISQUEM COM A CRISTIANS
Jehovà ens ajuda a aguantar
(Hebreus 10:36-39) Vos cal molta constància per a complir la voluntat de Déu i obtenir així allò que ell ha promés. 37 Perquè d’ací a un moment, tan sols un moment, vindrà el qui ha de venir, no tardarà. 38 El meu just viurà per la fe, però si es fa arrere no m’hi complauré. 39 Nosaltres no som dels qui es fan arrere i es perden, sinó dels qui creuen i se salven.
(Jaume 1:5) Si a algun de vosaltres li falta saviesa, que la demane a Déu, i Déu, que dóna generosament a tots, sense retraure res, li la concedirà.
DEL 23 AL 29 DE DESEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU SALM 119:121-176
Com evitar patir innecessàriament
(Salm 119:127) Jo aprecie els teus manaments més que l’or, més que l’or fi;
w18.06 17 § 5, 6
Gastem les lleis i principis divins per a educar la nostra consciència
5 Per a beneficiar-nos de les lleis de Déu, necessitem més que simplement llegir-les o conéixer-les: hem d’arribar a estimar-les i respectar-les. La Bíblia diu: «Avorriu el mal i estimeu el bé» (Amós 5:15). Però, com podem fer això? Una de les claus és aprendre a vore les coses de la manera com Jehovà les veu. Per a il·lustrar-ho, imagina’t que et costa dormir bé. El teu metge et prescriu dieta, exercici i canviar els teus hàbits. Després de posar-ho en pràctica, veus que funciona. Segurament, agrairàs molt que el metge t’haja ajudat a millorar la teua qualitat de vida.
6 De la mateixa manera, el nostre Creador ens ha donat lleis que ens protegixen dels efectes dolorosos del pecat i, per tant, milloren la nostra vida. Pensa en com ens beneficia obeir el que la Bíblia diu sobre mentir, enganyar, robar, la immoralitat sexual, la violència i l’espiritisme (llig Proverbis 6:16-19; Apoc. 21:8). Quan experimentem els beneficis d’obeir a Jehovà, augmenta el nostre amor i agraïment a ell i les seues lleis.
(Salm 119:128) per això trobe encertats els teus preceptes i m’aparte dels camins enganyosos.
w93 15/4 17 § 12
Jóvens, què és el que perseguiu?
12 Sobretot, has d’aprendre a odiar, avorrir i detestar el que és roín (Salm 97:10). ¿Com podem odiar allò que en principi pot paréixer divertit o atractiu? Pensant en les conseqüències. Tal com diu la Bíblia: «No vos enganyeu: ningú pot burlar-se de Déu. Perquè allò que un està sembrant és el que collirà. Qui sembra pensant en el seu cos carnal collirà del seu cos carnal la corrupció» (Gàlates 6:7, 8 TNM). Quan et sentes temptat a pecar, pensa en lo més important: el dolor que li causaràs a Jehovà (compara-ho amb Salm 78:41). Pensa també en la possibilitat d’un embaràs no desitjat o de contraure una malaltia, com podria ser la SIDA. Reflexiona en com t’afectarà emocionalment i en la pèrdua d’autoestima que patiràs. A més, amb el temps podries sofrir altres conseqüències. Una germana admet: «El meu marit i jo vam tindre relacions sexuals amb altres persones abans de conéixer-nos. Encara que ara els dos som Testimonis, la nostra vida sexual anterior és una font de discussions i zels en el nostre matrimoni». Tampoc has d’oblidar que perdràs els teus privilegis teocràtics o que inclús podries ser expulsat de la congregació cristiana (1 Cor. 5:9-13). ¿Pagaries un preu tan alt per un plaer momentani?
(Salm 119:130) Penetrar les teues paraules dóna llum i enteniment als més senzills.
Lectura de la Bíblia
(Salm 119:121-152) He obrat segons el dret i la justícia: no m’abandones en mans dels opressors. 122 Assegura’m que faràs feliç el teu servent, que no m’oprimiran els superbs. 123 Els meus ulls es cansen d’esperar que em salves i que arriben els béns promesos. 124 Mostra l’amor que tens al teu servent, fes que aprenga els teus decrets. 125 Sóc el teu servent, dóna’m enteniment i coneixeré el teu pacte. 126 Ja és hora que intervingues, Senyor: ells han violat la teua Llei. 127 Jo aprecie els teus manaments més que l’or, més que l’or fi; 128 per això trobe encertats els teus preceptes i m’aparte dels camins enganyosos. 129 És admirable, el teu pacte; per això el té present la meua ànima. 130 Penetrar les teues paraules dóna llum i enteniment als més senzills. 131 Òbric els llavis i aspire amb delit: m’agraden tant els teus manaments! 132 Mira’m i compadeix-te de mi, tu que et compadeixes dels qui estimen el teu nom. 133 Que la teua promesa guie els meus passos, que jo no siga mai esclau de males arts. 134 Allibera’m dels hòmens que oprimeixen, que puga guardar els teus preceptes. 135 Fes veure al teu servent la claror de la teua mirada, fes que el teu servent aprenga els teus decrets. 136 Mars de llàgrimes ixen dels meus ulls quan veig els qui no guarden la teua Llei. 137 Tu ets just, Senyor, i són justes les teues sentències. 138 Has establit amb benvolença el teu pacte, que és irrevocable. 139 Sent un zel que em consumeix, veient com l’enemic oblida el que has promés. 140 Les teues promeses són de bona llei; el teu servent les estima. 141 Per menut i menyspreat que jo siga, no m’oblide dels teus preceptes. 142 La teua bondat serà sempre generosa, és irrevocable la teua Llei. 143 Quan em trobava en perill i en la desgràcia em feien feliç els teus manaments. 144 Els teus pactes seran sempre justos; dóna’m enteniment i podré viure. 145 Clame amb tot el cor, Senyor, escolta’m: vull complir els teus decrets. 146 Jo t’invoque: salva’m i guardaré el teu pacte. 147 Encara no és de dia i ja vinc a implorar-te confiant en les teues paraules. 148 Abans d’hora es desvetlen els meus ulls per considerar les teues promeses. 149 Tu que m’estimes, escolta el meu clam; dóna’m la vida, Senyor, com vas decidir. 150 Tinc a prop uns hòmens malèvols, que estan lluny de la teua Llei. 151 Tu, Senyor, ets a prop de mi i es mantenen ferms els teus manaments; 152 jo sé, fa temps, que el teu pacte l’has assegurat per sempre.
VISQUEM COM A CRISTIANS
No deixes que els diners et causen un sofriment innecessari
(1 Timoteu 6:9, 10) Els qui volen enriquir-se cauen en temptacions i paranys, i en molts desigs insensats i perniciosos, que afonen els hòmens en la ruïna i la perdició. 10 Perquè l’amor als diners és l’arrel de tots els mals. Per haver-s’hi llançat, alguns s’han desviat de la fe i ells mateixos s’han clavat a l’ànima molts sofriments.
(Eclesiastés 5:9 [Eclesiastés 5:10 TNM]) El qui estima el diner no en té mai prou, el qui cobeja la riquesa no en trau profit. Tot això també és en va.
(Proverbis 28:20) L’home lleial serà beneït en abundància, qui té pressa d’enriquir-se no es mantindrà innocent.
DEL 30 DE DESEMBRE AL 5 DE GENER
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU SALMS 120–126
Sembraven amb llàgrimes, però recollien amb goig
(Salm 126:1-3) Càntic de pelegrinatge. Quan el Senyor renovà la vida de Sió, ho crèiem un somni. 2 La nostra boca s’omplí d’alegria, de crits i de rialles. Els altres pobles es deien: «És magnífic el que el Senyor fa a favor d’ells!» 3 És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, amb quin goig ho celebrem!
(Salm 126:5) Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls criden de goig a la sega.
Beneïts els que donen glòria a Déu
10 Quan acceptem el jou de ser deixebles de Jesús, estem oposant-nos a Satanàs. Com ens promet Jaume 4:7: «Resistiu al diable, i el diable fugirà lluny de vosaltres». Açò no vol dir que siga fàcil, ja que servir a Déu requerix un gran esforç (Lluc 13:24). Però la Bíblia ens promet en Salm 126:5: «Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls criden de goig a la sega». Està clar que no servim a un Déu desagraït, perquè ell «recompensa els qui el busquen» i beneïx aquells que li donen glòria (Hebreus 11:6).
(Salm 126:6) Eixien a sembrar tot plorant, carregats amb la llavor; i tornen cantant d’alegria, duent a coll les seues garbes.
w01 15/7 18, 19 § 13, 14
Persevera en la sega
13 Als segadors de Déu, en especial a aquells que estan patint persecució, els consolen molt les paraules del Salm 126:5, 6: «Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls criden de goig a la sega. Eixien a sembrar tot plorant, carregats amb la llavor; i tornen cantant d’alegria, duent a coll les seues garbes». Les paraules del salmiste sobre la sembra i la sega il·lustraren com Jehovà va cuidar i beneir el grupet que va tornar del captiveri en Babilònia. Encara que estaven molt feliços d’haver sigut alliberats, potser ploraren al sembrar en una terra desolada que no s’havia treballat durant els 70 anys d’exili. No obstant això, aquells que no abandonaren ni la sembra ni la reconstrucció disfrutaren de la satisfacció del seu propi treball.
14 Hui en dia tal volta plorem quan passem per proves o quan, nosaltres o els nostres germans, sofrim per causa de la justícia (1 Pere 3:14). En un principi podríem passar-ho malament en la sega, perquè pot paréixer que els nostres esforços en la predicació no són productius. Però si continuem sembrant i regant, Déu ho farà créixer, a voltes molt més del que esperàvem (1 Corintis 3:6). Una mostra d’açò són els resultats de la distribució de les nostres Bíblies i publicacions.
Joies espirituals
(Salm 124:2-5) si el Senyor no haguera estat a favor nostre quan uns hòmens intentaven assaltar-nos, 3 ens haurien engolit de viu en viu, tan gran era la fúria que portaven. 4 Se’ns haurien endut les aigües; la riuada ja ens passava més amunt del coll, 5 més amunt del coll ens passava la crescuda de les aigües.
cl 73 § 15
El poder per a protegir: “Déu és el nostre refugi”
15 Els servents de Jehovà podem esperar que ell ens protegisca físicament com a grup. Si no fora aixina, seríem presa fàcil de Satanàs. Pensa en açò: res li agradaria més a Satanàs, «el governant d’este món», que acabar amb l’adoració verdadera (Joan 12:31; Apocalipsi 12:17). Alguns dels governants més poderosos d’este món han prohibit la nostra predicació i han intentat eliminar-nos per complet. Aixina i tot, el poble de Jehovà s’ha mantingut ferm i ha continuat predicant sense defallir. Com pot ser que nacions poderoses no hagen pogut detindre l’obra d’un grup tan xicotet i indefens de cristians? Perquè Jehovà ens ha protegit amb les seues poderoses ales (Salm 17:7, 8).
Lectura de la Bíblia
(Salm 124:1–126:6) Càntic de pelegrinatge. Referit a David. Si el Senyor no haguera estat a favor nostre —que responga el poble d’Israel—, 2 si el Senyor no haguera estat a favor nostre quan uns hòmens intentaven assaltar-nos, 3 ens haurien engolit de viu en viu, tan gran era la fúria que portaven.4 Se’ns haurien endut les aigües; la riuada ja ens passava més amunt del coll, 5 més amunt del coll ens passava la crescuda de les aigües. 6 Beneït siga el Senyor, que no ens deixa caure a les seues dents. 7 Hem salvat la vida com l’ocell que fuig del llaç dels caçadors: s’ha trencat el llaç i tots hem fugit. 8 El nostre auxili és el nom del Senyor, que ha fet el cel i la terra. 125 Càntic de pelegrinatge. El qui confia en el Senyor és com Sió, incommovible, ferm per sempre. 2 Jerusalem està envoltada de muntanyes; és així com el Senyor envolta el seu poble ara i per tots els segles. 3 El ceptre injust no pesarà més sobre la terra dels justos, no fóra que els justos s’inclinaren a fer el mal. 4 Senyor, fes feliços els bons i els rectes de cor. 5 Però als qui es desvien per camins tortuosos, el Senyor se’ls endurà amb els malfactors. Pau a Israel! 126 Càntic de pelegrinatge. Quan el Senyor renovà la vida de Sió, ho crèiem un somni. 2 La nostra boca s’omplí d’alegria, de crits i de rialles. Els altres pobles es deien: «És magnífic el que el Senyor fa a favor d’ells!» 3 És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, amb quin goig ho celebrem! 4 Renova la nostra vida, Senyor, com l’aigua renova l’estepa del Nègueb. 5 Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls criden de goig a la sega. 6 Eixien a sembrar plorant, carregats amb la llavor; i tornen cantant d’alegria, duent a coll les seues garbes.