Referències del Quadern d’activitats
DE L’1 AL 7 DE SETEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU PROVERBIS 29
Rebutja les creences i els costums que no agraden a Jehovà
(Proverbis 29:18) Sense visions profètiques, el poble decau, però el qui guarda la Llei és feliç.
wp16.06 6, quadro
Visions sobre els qui viuen en el cel
Milions de persones per tot el món són presoneres de supersticions i de la por a esperits malignes. Confien que coses com talismans, amulets o pocions màgiques els protegiran. Però la Bíblia ens assegura: «La mirada del Senyor recorre tota la terra, i ell dóna força als qui li són fidels de cor» (2 Cròniques 16:9). El Déu verdader, Jehovà, que és molt més poderós que Satanàs, et protegirà si confies en ell.
Per a obtindre la protecció de Jehovà has d’aprendre el que li agrada i posar-ho en pràctica. Per exemple, en el segle I els cristians de la ciutat d’Efes van cremar tots els llibres de màgia que tenien (Fets 19:19, 20). De manera pareguda, si vols comptar amb la protecció de Déu, també t’has de desfer de qualsevol amulet, talismà, llibre de màgia o qualsevol objecte relacionat amb pràctiques espiritistes.
(Proverbis 29:3) Qui estima la saviesa fa feliç el seu pare, qui va amb prostitutes rebenta el patrimoni.
Defén la veritat sobre la mort
13 Si tens dubtes de si certa pràctica o costum agrada a Jehovà, pots acudir a ell en oració i demanar-li saviesa (llig Jaume 1:5). Després, pots investigar en les nostres publicacions o, si és necessari, pots consultar amb els ancians de la teua congregació. Ells no et diran el que has de fer, però sí que poden mostrar-te principis rellevants que t’ajudaran a prendre una decisió. Si seguixes estos passos, estaràs entrenant la teua «capacitat de discerniment», la qual t’ajudarà a «distingir el que està bé del que està malament» (Heb. 5:14).
(Proverbis 29:25) Tenir por d’un altre home és una trampa, però el qui confia en el Senyor està segur.
«M’encamine en la teua veritat»
12 Costums i tradicions que no agraden a Jehovà. Els nostres familiars, companys de classe o de treball poden intentar que participem en les seues celebracions. Com podem resistir la pressió de celebrar les festes que no li agraden a Jehovà? Hem de tindre clar el seu punt de vista sobre estes festivitats. Una cosa que ens ajudarà és repassar el seu origen en les nostres publicacions. Si recordem les raons bíbliques per les quals no les celebrem, estarem més convençuts que estem caminant d’una manera que «li agrada al Senyor» (Efe. 5:10). Confiar en Jehovà i en la seua Paraula ens protegirà de la por a l’home (Prov. 29:25).
Joies espirituals
(Proverbis 29:5) Qui ensabona l’amic para una trampa als seus peus.
it «Adulació» ¶ 1
«Adulació»
Adular és el fet de complaure a una persona mitjançant l’elogi astut, poc sincer, fals o excessiu. Generalment, quan adulem a algú ho fem per a satisfer el seu amor propi o la seua vanitat, aixina que és perjudicial per a ell. La finalitat pot ser obtindre el favor o algun benefici material de l’altra persona, crear en ella un sentiment d’obligació cap a nosaltres, o rebre honra. Sol gastar-se amb la intenció de parar una trampa a la persona adulada (Pr 29:5). L’adulació no és una característica de la saviesa de Jehovà, sinó de la saviesa d’este món, perquè es caracteritza per l’egoisme, la parcialitat i la hipocresia (Jm 3:17). Per això, la falta de sinceritat, la mentira i adorar o donar honra als hòmens amb la finalitat de traure algun benefici de la seua vanitat són coses que desagraden a Déu (2Co 1:12; Ga 1:10; Ef 4:25; Col 3:9; Ap 21:8).
Lectura de la Bíblia
(Proverbis 29:1-18) L’home que va a la seua encara que el reprenguen, serà esclafat en un instant, sense remei. 2 Quan governen els justos, el poble s’alegra; el poble gemega si mana un tirà. 3 Qui estima la saviesa fa feliç el seu pare, qui va amb prostitutes rebenta el patrimoni. 4 Un rei que fa justícia consolida el país, qui el carrega d’impostos l’arruïna. 5 Qui ensabona l’amic para una trampa als seus peus. 6 El malvat cau al parany de la pròpia traïció; el just se n’alegra i ho celebra. 7 El just promou els drets dels pobres, el malvat és incapaç de reconéixer-los. 8 Els agitadors encenen la ciutat, els sensats pacifiquen els ànims. 9 Si el sensat es querella amb el neci, pot riure o enfadar-se, però no resoldrà res. 10 Els sanguinaris odien l’home honrat, però els qui són rectes li defenen la vida. 11 El neci desfoga la seua passió, el savi acaba per refrenar-la. 12 Si un governant escolta les mentides farà que els súbdits es tornen roïns. 13 El pobre i l’usurer coincideixen en això: el Senyor ha donat la vista a l’un i a l’altre. 14 Un rei que jutja amb equitat els dèbils consolida el seu tron per sempre. 15 S’aprén a força de bastó i correccions: un xiquet deixat a la seua és la vergonya de sa mare. 16 Si governen els malvats, augmenten els delictes: els justos contemplaran com cauen. 17 Si corregeixes el teu fill, tu viuràs tranquil i ell t’omplirà de satisfaccions. 18 Sense visions profètiques, el poble decau, però el qui guarda la Llei és feliç.
DEL 8 AL 14 DE SETEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU PROVERBIS 30
«No em dónes pobresa ni riquesa»
(Proverbis 30:8, 9) allunya de mi falsedat i mentida, no em dónes pobresa ni riquesa. Dóna’m l’aliment que necessite i prou, 9 no fóra que, saciat, renegara de tu dient: «Tant se me’n dóna, del Senyor!», o bé no fóra que, indigent, anara a furtar abusant del nom del meu Déu.
w18.01 24, 25 ¶ 10-12
Quin tipo d’amor ens fa realment feliços?
10 Està clar que tots necessitem diners perquè fins a cert punt són una protecció (Ecl. 7:12). Però, pot una persona ser realment feliç tenint només lo necessari per a viure? Clar que sí (llig Eclesiastés 5:12). Agur va escriure: «No em dónes pobresa ni riquesa. Dóna’m l’aliment que necessite i prou». És fàcil entendre per què no volia ser extremadament pobre. Com ell mateix diu després, no volia tindre la temptació de robar perquè això desagradaria a Jehovà. Però, per què no volia ser ric? Ell escriu: «No fóra que, saciat, renegara de tu dient: “Tant se me’n dóna, del Senyor!” [o “qui és Jehovà?”]» (Prov. 30:8, 9). Segur que a tu també et ve al cap algú que confia més en les riqueses que en Déu.
11 Algú que estima els diners no pot agradar a Déu. Jesús va dir: «Ningú pot ser esclau de dos amos, perquè o odiarà a un i estimarà a l’altre, o li serà lleial a un i menysprearà a l’altre. No podeu ser esclaus de Déu i alhora de les Riqueses». I just abans va dir: «Deixeu d’acumular tresors en la terra, on les arnes i el rovell els fan malbé, i on els lladres entren a robar. Més bé, acumuleu tresors en el cel, on ni les arnes ni el rovell els fan malbé, i on els lladres no entren a robar» (Mat. 6:19, 20, 24).
12 Molts han descobert que tindre una vida senzilla no només els fa més feliços, sinó que els permet tindre més temps per a servir a Jehovà. Jack, que viu als Estats Units, va vendre la seua gran casa i el seu negoci perquè sabia que això li permetria ser precursor com la seua dona. Ell diu: «Va ser difícil deixar la nostra casa i del terreny que teníem en el camp. Però durant molts anys arribava a casa moltes voltes frustrat per culpa de problemes en la faena. Mentres que la meua dona, que era precursora regular, sempre estava contenta. Ella solia dir-me: “Tinc el millor patró del món!”. Ara que jo també soc precursor, els dos treballem per a la mateixa Persona, Jehovà».
(Proverbis 30:15, 16) La sangonera té dos filles que no paren de dir: «Porta, porta!» Tres coses són insaciables i una quarta no diu mai prou: 16 el país dels morts, el ventre estèril, la terra que sempre demana aigua i el foc que mai no diu prou.
w87 15/5 30 ¶ 8
Tem a Jehovà i seràs feliç
◆ 30:15, 16. Què ens ensenyen estos exemples?
Estos versicles il·lustren lo insaciable que és l’avarícia. La sangonera s’alimenta de sang i mai en té prou, tal com la persona avariciosa sempre vol obtindre més diners o més poder. De la mateixa manera, estos versicles també parlen del Xeol que mai està satisfet i sempre està a l’espera de rebre més morts; o del ventre estèril que demana a crits tindre xiquets (Gènesi 30:1). Igualment, quan plou en una terra seca, esta absorbix de seguida l’aigua i torna a estar seca. I el foc, quant més combustible rep, més s’aviven les flames i volen consumir tot el que tenen al voltant. Això és el que passa amb la persona avariciosa. Però aquells que es deixen guiar per la saviesa de Jehovà no permeten que l’egoisme els afecte d’esta manera.
(Proverbis 30:24, 25) Hi ha a la terra quatre coses ben menudes, però més sensates que els savis: 25 les formigues, poble sense poder, que a l’estiu acumulen provisions
Com viure dins de les teues possibilitats
Estalvia abans de comprar. Encara que puga paréixer una idea antiquada, estalviar diners abans de comprar és una de les maneres més sàvies d’evitar problemes econòmics. Això ha fet que molts eviten endeutar-se i tindre càrregues com els interessos alts, que fan que el preu de compra es multiplique. La Bíblia diu que la formiga és sàvia perquè a l’estiu acumula provisions per a gastar-les en el futur (Pr 6:6-8; 30:24, 25).
Joies espirituals
(Proverbis 30:28) els dragons, que els agarres amb les mans i s’esmunyen als palaus dels reis.
La creació revela la saviesa de Jehovà
17 El dragonet o andragó pareix que desafia la gravetat (llig Proverbis 30:26). De fet, els científics estan meravellats per la seua habilitat per a pujar per les parets i per a creuar sostres molt llisos sense caure. Com ho fa? El secret no està en les seues ventoses o en algun tipo de pegament. Més bé, cada un dels ditets del dragonet té un coixinet amb làmines que contenen milers de protuberàncies tan fines com cabells. Cada protuberància, a més, té centenars de filaments amb la punta en forma de plat. La força intermolecular d’estos filaments és suficient per a sostindre el pes del cos del dragonet, inclús si està cap per avall en una superfície de vidre. Els investigadors, meravellats per esta habilitat, estan intentant copiar les patetes del dragonet per a fabricar un material sintètic que puga ser gastat com a un potent adhesiu.
18 Què podem aprendre del dragonet? La Bíblia ens aconsella: «Odieu intensament el mal i aferreu-vos al bé» (Rom. 12:9). Les influències negatives d’este món de Satanàs podrien fer que deixàrem d’aferrar-nos als principis bíblics. Per exemple, ajuntar-nos amb persones que passen per alt les lleis de Déu, siga a l’escola, a la faena o a través de qualsevol tipo d’entreteniment que no agrada Jehovà, podria influir en la nostra determinació de fer el que està bé. No deixes que això et passe a tu. La Bíblia ens advertix: «No estigues pagat de tu mateix» (Prov. 3:7). En lloc d’això, seguix este savi consell que Moisés li va donar al poble de Déu en temps antics: «Reverencia el Senyor, el teu Déu, adora’l a ell sol. Sigues-li fidel» (Deut. 10:20). Si t’aferres a Jehovà i li eres fidel estaràs imitant a Jesús, de qui la Bíblia diu: «Has estimat la justícia i has odiat la maldat» (Heb. 1:9).
Lectura de la Bíblia
(Proverbis 30:1-14) Paraules d’Agur, fill de Jaqué. Oracle. Sentència d’aquest home, donada en nom d’Itiel; gràcies a Itiel sóc capaç de pronunciar-la. 2 Sóc més estúpid que ningú, no tinc la intel·ligència dels humans. 3 No he aprés la saviesa ni tinc el coneixement diví. 4 Qui ha pujat al cel i n’ha baixat? Qui ha recollit el vent amb la mà? Qui ha arreplegat la mar en el mantell? Qui ha fixat els límits de la terra? Com es diu? I com es diu el seu fill? Prou que ho deus saber! 5 Les promeses de Déu són de bona llei. Ell és escut dels qui s’hi emparen. 6 No afegisques res a les seues paraules, que, si et reprén, es descobrirà que menteixes. 7 Dos coses t’he demanat, Senyor; no me les negues mentre visca: 8 allunya de mi falsedat i mentida, no em dónes pobresa ni riquesa. Dóna’m l’aliment que necessite i prou, 9 no fóra que, saciat, renegara de tu dient: «Tant se me’n dóna, del Senyor!», o bé no fóra que, indigent, anara a furtar abusant del nom del meu Déu. 10 No calumnies un servent davant el seu amo: et maleirà i pagaràs la teua falta. 11 Hi ha gent perversa que maleeix el pare i no beneeix la mare! 12 Gent que es considera pura i no es renta la immundícia! 13 Gent d’ulls altius i mirades arrogants! 14 Gent que té espases per dents i navalles per queixals, a punt per a devorar els miserables del país, els més pobres dels hòmens!
DEL 15 AL 21 DE SETEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU PROVERBIS 31
Lliçons que aprenem dels consells d’una mare
(Proverbis 31:3) No dilapides el teu vigor amb dones, la teua carrera, amb les qui corrompen reis.
Inculqueu valors morals en els vostres fills
Dis-los tota la veritat sobre el sexe. Està clar, les advertències són necessàries (1 Corintis 6:18; Jaume 1:14, 15). Però, la idea principal que mostra la Bíblia és que el sexe és un regal de Déu, no una trampa de Satanàs (Proverbis 5:18, 19; Càntic dels Càntics 1:2). Parlar-li als teus fills només dels perills pot fer que tinguen un punt de vista distorsionat i diferent del que ensenya la Bíblia. Una dona jove de França que es diu Corina explica: «Els meus pares es centraven massa en la immoralitat sexual i això va fer que tinguera un punt de vista negatiu sobre les relacions sexuals».
Assegura’t que els teus fills saben tota la veritat sobre el sexe. Una mare de Mèxic que es diu Nadia explica: «Sempre he intentat explicar-li als meus fills que el sexe és un regal bonic i natural que Jehovà ha donat als humans per a disfrutar, però sempre dins del matrimoni. Per això, pot fer-nos feliços o fer-nos patir, depén de com el gastem».
(Proverbis 31:4-6) No convé als reis donar-se al vi, Lemuel, ni als prínceps de deixar-se endur per la beguda, 5 que si beuen oblidaran les lleis i violaran els drets dels oprimits. 6 Més bé porteu beguda al qui està perdut, vi al qui viu en l’amargor:
(Proverbis 31:8, 9) Parla a favor dels sense-veu, enarbora la causa dels desgraciats. 9 Parla per donar sentències justes, defén la causa de pobres i necessitats.
g17.6 9 ¶ 5
Ensenya als teus fills a ser humils
Anima’ls a ser generosos. Demostra als teus fills que «fa més feliç donar que rebre» (Fets 20:35). Com pots fer-ho? Podríeu fer junts una llista de persones que necessiten ajuda per a fer la compra, per a anar a algun lloc o per a reparar alguna coseta. Després, emporta’t al teu fill amb tu mentres ajudes a alguna d’estes persones. Aixina, el teu fill vorà la felicitat i satisfacció que et genera a tu cuidar de les necessitats dels altres. D’esta manera, estaràs ensenyant al teu fill a ser humil de la millor forma possible: amb el teu exemple (principi bíblic: Lluc 6:38).
Lectura de la Bíblia
(Proverbis 31:10-31) Una dona forta, qui la trobarà? És més preciosa que les perles. 11 El seu marit confia en ella: no enyorarà cap més tresor; 12 en rebrà benestar i no malestar tots els dies de la vida. 13 Ella es procura llana i lli, i les seues mans treballen amb deler. 14 Com les naus d’un mercader, porta de lluny les provisions. 15 És de nit i ja s’alça; prepara el menjar per als de casa i la faena a les criades. 16 Es mira un camp i el compra, amb el fruit del seu treball planta una vinya. 17 Es posa amb energia a la faena, fa anar els braços amb vigor. 18 Comprova que els negocis marxen bé: en plena nit encara té encesa la llàntia. 19 Les seues mans agafen el fus, buida que buida la filosa. 20 Obri la mà als pobres, l’allarga als necessitats. 21 Si neva no pateix pels de casa: doble abric porten tots ells. 22 Ella mateixa es teixeix les flassades, es vesteix de porpra i de roba de fil. 23 El seu marit és respectat en l’assemblea, quan té sessió amb els notables del país. 24 Teixeix teles per a vendre, proveeix de cenyidors els marxants. 25 Va vestida amb honor i dignitat, es riu del dia de demà. 26 Parla amb sensatesa, els seus llavis instrueixen dolçament. 27 Vetla per la marxa de la casa, no menja el pa sense guanyar-se’l. 28 Els fills van a felicitar-la, el marit en canta les alabances: 29 «Hi ha moltes dones fortes, però tu les guanyes totes!» 30 L’encís és enganyós, la bellesa s’esvaeix; la dona que venera el Senyor mereix de ser alabada. 31 Reconeixeu-li el fruit del seu treball: per tot el que fa, rebrà pública lloança.
VISQUEM COM A CRISTIANS
Ajuda els teus fills a usar sàviament els dispositius electrònics
(Eclesiastés 3:1) Tot té el seu moment, davall del cel hi ha un temps per a cada cosa.
DEL 22 AL 28 DE SETEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU ECLESIASTÉS 1, 2
Continua capacitant les següents generacions
w17.01 27, 28 ¶ 3, 4
«Confia-les a hòmens fidels»
3 A molts de nosaltres ens agrada l’assignació que tenim i ens agradaria poder continuar fent-la per a sempre. Desafortunadament, des dels dies d’Adam, tots envellim i una nova generació ens ha de substituir (Ecl. 1:4). En els últims anys, açò ha fet que els cristians verdaders afronten nous reptes, ja que la faena del poble de Jehovà ha augmentat en quantitat i complexitat. A mesura que afrontem nous projectes, adaptem la nostra manera de fer les coses al ràpid avanç de les noves tecnologies. Pot ser que als més majors els coste mantindre’s al dia amb tots estos canvis (Lluc 5:39). Encara que este no siga el cas, els més jóvens solen tindre més energia i força que els que ja són majors (Prov. 20:29). Per això, és tan pràctic i amorós que els més majors capaciten els jóvens per a poder atendre noves responsabilitats (llig Salm 71:18).
4 A aquells que tenen una posició d’autoritat potser se’ls fa difícil delegar en els més jóvens. Alguns potser tenen por a perdre el privilegi que tant estimen. A altres potser els preocupa no tindre el control, convençuts que els més jóvens no ho faran tan bé. O altres potser pensen que no tenen temps per a capacitar a un altre. D’altra banda, els més jóvens no haurien d’impacientar-se si no se’ls donen més tasques que fer.
(Eclesiastés 2:24) Vaig comprendre que menjar, beure i disfrutar de la felicitat del propi treball no és un bé que depenga de l’home mateix, sinó que és un do de Déu.
Joies espirituals
(Eclesiastés 1:1) Reflexions de Cohèlet, fill de David i rei a Jerusalem.
it «Eclesiastés» ¶ 1
«Eclesiastés»
El nom hebreu qohèlet (que significa ‘congregador, convocador, agrupador o reunidor’) descriu molt bé el rol que tenia el rei en el govern teocràtic que hi havia en l’antic Israel (Ec 1:1, 12). Era la responsabilitat del governant que el poble dedicat a Déu servira unit a Jehovà (1Re 8:1-5, 41-43, 66). Per això, el que un rei fora considerat bo o roín venia determinat per si guiava bé a la nació en el servici a Jehovà (2Re 16:1-4; 18:1-6). El congregador, que en este cas era Salomó, ja havia fet molt per a congregar en el temple als israelites i als residents temporals. I amb este llibre el que volia era congregar el poble de Déu per a que feren el que li agradava a Jehovà, com a nació dedicada a ell que eren, i que aixina es mantingueren lluny de les pràctiques inútils d’este món. En algunes bíblies, este llibre s’anomena Cohèlet, que prové de la traducció del nom original en hebreu. Mentres que en altres, com la Traducció del Nou Món, es gasta el nom Ekklēsiastḗs (Eclesiastés), que és la traducció de qohèlet de la Septuaginta grega i significa ‘membre d’una ecclesia (congregació o assemblea)’.
Lectura de la Bíblia
(Eclesiastés 1:1-18) Reflexions de Cohèlet, fill de David i rei a Jerusalem. 2 Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet, tot és efímer, tot és en va. 3 Què en trau l’home de tots els treballs amb què s’afanya davall del sol? 4 Una generació se’n va, i una altra ve, però la terra es manté sempre. 5 El sol ix, el sol es pon, anhelant d’arribar al lloc d’on tornarà a eixir. 6 El vent bufa de tramuntana, ara es gira de migjorn; dóna voltes i més voltes i refà el camí que havia fet. 7 Els rius corren cap al mar, i el mar no s’ompli mai; però els rius no cessen d’anar sempre al mateix lloc. 8 Les paraules són pura rutina i no val la pena de parlar; l’ull no s’acontenta del que veu ni l’orella del que sent. 9 Allò que ha passat tornarà a passar, allò que s’ha fet tornarà a fer-se: no hi ha res de nou davall del sol. 10 Quan d’una cosa diuen: «Mira, això és nou!», segur que ja existia abans, en el temps que ens ha precedit. 11 De les generacions passades no en queda cap record, ni en quedarà cap de les futures; el seu record s’haurà esvaït entre els qui vindran després. 12 Jo, Cohèlet, que era rei d’Israel, a Jerusalem, 13 vaig posar-me amb tota l’ànima a investigar amb l’ajuda de la saviesa tot el que passa davall del cel: un mal ofici, val a dir-ho, que Déu ha imposat als humans! 14 Vaig mirar tot el que es fa davall del sol, però vaig veure que tot és en va i afany inútil: 15 «El que és tort no es pot adreçar; amb el que manca, no hi pots comptar.» 16 Em deia a mi mateix: «He crescut i avançat en saviesa més que cap altre dels reis que m’han precedit a Jerusalem. He fet l’experiència d’abundar en saviesa i coneixement.» 17 Però, després de llançar-me a investigar saviesa i coneixement, insensatesa i neciesa, vaig comprendre que també això és un afany inútil. 18 Perquè: «Com més saviesa, més ansietat; a més coneixement, més sofriment.»
DEL 29 DE SETEMBRE AL 5 D’OCTUBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU ECLESIASTÉS 3:1–4:16 (ECLESIASTÉS 3, 4 TNM)
Enfortiu la corda triple
(Eclesiastés 3:1) Tot té el seu moment, davall del cel hi ha un temps per a cada cosa.
(Eclesiastés 4:9) Més val ser dos que no un, perquè així el treball rendeix més.
(Eclesiastés 4:12) I si un a soles pot ser vençut, dos ja planten cara. Perquè: «Una corda de tres caps no es trenca fàcilment.»
Lectura de la Bíblia
(Eclesiastés 4:1-16) M’he adonat, a més, de l’opressió que es comet en aquest món. Els oprimits ploren i no hi ha qui els console; i ningú no els pot consolar, perquè la força és dels opressors. 2 Considere més feliços els morts, que ja no existeixen, que no els vius, que encara viuen. 3 Però més feliç que els uns i els altres és el qui encara no ha nascut i no ha vist el mal que es fa en aquest món. 4 M’he convençut que tot l’esforç i tot l’èxit d’una obra és fruit de la rivalitat de l’un envers l’altre. També tot això és en va i afany inútil. 5 L’insensat s’està de braços plegats i es conforma a morir de fam. 6 Però més val un grapat de repòs que dos mans plenes de fatiga i afany inútil. 7 Encara he vist una altra cosa vana en aquest món. 8 Hi ha qui està sol, sense ningú, sense cap fill ni germà, i no para de treballar: els seus ulls no en tenen mai prou, de riquesa. Doncs bé, el qui així s’escarrassa i es priva de viure bé, per a qui ho fa? També això és en va i un mal negoci. 9 Més val ser dos que no un, perquè així el treball rendeix més. 10 I si l’un cau, l’altre l’alça. Però ai del qui cau estant sol, sense que un altre el puga alçar! 11 Igualment, si dos dormen junts, es calfen; però un a soles, com es pot calfar? 12 I si un a soles pot ser vençut, dos ja planten cara. Perquè: «Una corda de tres caps no es trenca fàcilment.» 13 Més val un xicot pobre però intel·ligent que no un rei ancià però neci, que ja no sap aconsellar-se. 14 Doncs bé, imaginem-nos que trauen aquest xicot de la presó i l’asseuen al tron, malgrat haver nascut pobre durant el regnat del seu antecessor. 15 Més tard, però, si un altre xicot ocupa el tron del primer, jo veig com tots els vivents, que fan via davall del sol, es posen de la seua banda: 16 és incomptable el nombre de gent que el segueix. Tanmateix, els qui vindran després tampoc no estaran contents d’aquest segon! Certament, també tot això és en va i afany inútil.
DEL 6 AL 12 D’OCTUBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU ECLESIASTÉS 4:17–6:12 (ECLESIASTÉS 5, 6 TNM)
Mostrem-li a Jehovà el respecte que mereix
(Eclesiastés 4:17 [Eclesiastés 5:1 TNM]) Quan vages al temple de Déu, pensa en el que fas. Anar-hi i escoltar és més agradable que els sacrificis que ofereixen els necis. Aquests no aconsegueixen ni de fer el mal!
w08 15/8 15, 16 ¶ 17, 18
Honrem a Jehovà actuant amb dignitat
17 Hem d’assegurar-nos sempre que quan adorem a Jehovà ho fem amb la dignitat que mereix. La Bíblia diu: «Quan vages al temple de Déu, pensa en el que fas» (Eclesiastés 4:17 [Eclesiastés 5:1 TNM]). Tant a Moisés com a Josué se’ls va manar que es llevaren les sandàlies perquè estaven en un lloc sagrat (Èxo. 3:5; Jos. 5:15). I açò va ser una mostra de respecte o reverència. A més, els sacerdots israelites també estaven obligats a portar roba interior de lli per a cobrir «la seua nuesa» (Èxo. 28:42, 43). Això evitava que es produïren situacions indecoroses quan servien en l’altar. A més, tots els membres de la família del sacerdot havien de viure a l’altura d’estes normes sobre la dignitat.
18 Aixina que hem de respectar a Jehovà i comportar-nos amb dignitat a l’adorar-lo. A més, si volem guanyar-nos el respecte dels altres, hem de respectar-los nosaltres primer. La nostra dignitat no ha de ser fingida o superficial, sinó que ha de nàixer del cor, que és en el que Jehovà es fixa (1 Sam. 16:7; Prov. 21:2). La dignitat ha de formar part de nosaltres i influir en el nostre comportament, la nostra actitud, la nostra relació amb els altres i inclús en el concepte que tenim de nosaltres mateixos. Sí, la dignitat ha de ser evident en tot moment i en tot el que diem i fem. I referent a la nostra conducta i la nostra manera de vestir-nos i arreglar-nos, hem de prendre’ns a pit estes paraules de l’apòstol Pau: «Nosaltres no fem res que faça entropessar els altres, per a que ningú puga criticar el nostre ministeri. Més bé, ens recomanem com a ministres de Déu en tot el que fem» (2 Cor. 6:3, 4). Aixina, adornarem «en tot aspecte les ensenyances del nostre Salvador, Déu» (Tit. 2:10).
(Eclesiastés 5:1 [Eclesiastés 5:2 TNM]) Reflexiona bé abans de dir res; no tingues pressa a parlar en presència de Déu. Déu és al cel i tu a la terra; per tant, mesura les teues paraules.
w09 15/11 11 ¶ 21
Estudiar la Bíblia enriquix les nostres oracions
21 Les oracions de Jesús evidenciaven la seua devoció i la seua fe. Per exemple, abans de ressuscitar a Llàtzer, va dir: «Pare, et done gràcies perquè m’has escoltat. Jo ja sé que tu sempre m’escoltes» (Jn. 11:41, 42). Evidencien les nostres oracions que tenim eixa mateixa fe i devoció? A l’analitzar l’oració model de Jesús, veiem que el més important per a ell era la santificació del nom de Jehovà, que vinguera el Regne i que es complira la seua voluntat (Mat. 6:9, 10). Demostren les nostres oracions que el més important per a nosaltres també és el Regne de Déu, que es faça la seua voluntat i la santificació del seu sant nom?
(Eclesiastés 5:3-5 [Eclesiastés 5:4-6TNM]) Quan faces una prometença a Déu, no tardes a complir-la, que Déu no es complau en els insensats: allò que promets, compleix-ho. 4 Més val no prometre que prometre i no complir. 5 No permetes que una sola paraula et faça culpable tot tu i després hages de dir a l’enviat de Déu: «Ho he fet per error.» Déu podria indignar-se pel que has dit i fer fracassar l’obra que portes entre mans.
w17.04 6 ¶ 12
«Allò que hages promés en un vot, complix-ho»
12 El baptisme només és el principi, després hem de seguir vivint a l’altura de la nostra dedicació i servint fidelment a Déu. Aixina que faríem bé de preguntar-nos: «Com ha sigut el meu progrés espiritual des que em vaig batejar? Seguisc servint a Jehovà amb tot el cor? (Col. 3:23) Ore, llig la Bíblia, vaig a les reunions i predique tot el que puc? O m’he relaxat un poc?». L’apòstol Pere va dir que podem evitar fer-nos inactius en el nostre servici a Jehovà si seguim fent que la nostra fe augmente amb coneixement, aguant i devoció a Déu (llig 2 Pere 1:5-8).
Joies espirituals
(Eclesiastés 5:7 [Eclesiastés 5:8 TNM]) Si en aquest país veus que el pobre és oprimit i que són violats el dret i la justícia, no te n’estranyes, perquè una autoritat en té per damunt d’una altra que la protegeix, i per damunt encara hi ha una autoritat superior.
Lectura de la Bíblia
(Eclesiastés 4:17–5:16 [Eclesiastés 5:1-17 TNM]) Quan vages al temple de Déu, pensa en el que fas. Anar-hi i escoltar és més agradable que els sacrificis que ofereixen els necis. Aquests no aconsegueixen ni de fer el mal! 5 Reflexiona bé abans de dir res; no tingues pressa a parlar en presència de Déu. Déu és al cel i tu a la terra; per tant, mesura les teues paraules. 2 Perquè així com l’excés de preocupacions provoca somnis, les moltes paraules porten a una xarrameca estúpida. 3 Quan faces una promesa a Déu, no tardes a complir-la, que Déu no es complau en els insensats: allò que promets, compleix-ho. 4 Més val no prometre que prometre i no complir. 5 No permetes que una sola paraula et faça culpable tot tu i després hages de dir a l’enviat de Déu: «Ho he fet per error.» Déu podria indignar-se pel que has dit i fer fracassar l’obra que portes entre mans. 6 On hi ha massa somnis, abunden les vanes il·lusions i la xarrameca. Tu, però, sàpies reverenciar Déu. 7 Si en aquest país veus que el pobre és oprimit i que són violats el dret i la justícia, no te n’estranyes, perquè una autoritat en té per damunt d’una altra que la protegeix, i per damunt encara hi ha una autoritat superior. 8 L’avantatge d’un país, en tots sentits, és que el rei mateix es preocupe del seu territori. 9 El qui estima el diner no en té mai prou, el qui cobeja la riquesa no en trau profit. Tot això també és en va. 10 Com més béns té algú, més gent se n’aprofita, i l’únic que en trau l’amo és mirar-s’ho. 11 El treballador dorm bé, menge poc o menge molt; però el ric, de massa fart, no pot dormir. 12 He vist davall del sol una gran desgràcia: la de l’home que ha atresorat una fortuna en perjuí propi. 13 Ve un dia que la perd en un mal negoci, i si té fills, es queden sense res. 14 Va eixir nu de les entranyes de la mare i nu se’n tornarà, tal com va venir. Del seu treball no n’ha tret res que es puga emportar. 15 I això és una gran desgràcia: que se n’haja d’anar tal com havia vingut. Què n’haurà tret de treballar en va? 16 És més: tots els seus dies es consumeixen en la foscor, l’ànsia, el sofriment i el furor.
DEL 13 AL 19 D’OCTUBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU ECLESIASTÉS 7, 8
Consolem els qui estan de dol
(Eclesiastés 7:2) Val més assistir a un dol que assistir a un banquet, perquè la mort és la fi de tot home i el qui encara és viu ha de pensar-hi.
(Eclesiastés 7:1) Una bona fama és millor que un bon perfum, i el dia de la mort, millor que el del naixement.
Ajudem els nostres germans a afrontar les dificultats
15 William, qui va perdre la seua dona fa alguns anys, conta: «Aprecie molt quan altres em conten els bonics records que tenen de la meua dona. Em demostra lo molt que la gent la volia i la respectava, i això m’ajuda molt perquè la meua dona era molt valuosa per a mi i una part molt important de la meua vida». Bianca, una dona que es va quedar viuda, explica: «Em consola quan altres oren amb mi i em mostren algun text bíblic. M’ajuda molt que parlen del meu marit i que m’escolten quan parle d’ell».
w17.07 16 ¶ 16
«Ploreu amb els que ploren»
16 No subestimes el poder d’orar amb aquells i per aquells que estan de dol. Pot ser que en una situació tan emotiva et resulte difícil expressar els teus sentiments, o que inclús et caiguen les llàgrimes o se’t trenque la veu. Però fer una oració amb ells pot ser una ajuda i un consol molt gran. Una germana anomenada Dalene diu: «A voltes, quan les germanes venen a consolar-me, demane que facen una oració. Al principi no saben què dir, però a poc a poc les seues paraules comencen a fluir i acaben fent una oració molt sentida. La seua fe, el seu amor i la seua preocupació han enfortit molt la meua fe».
w17.07 16 ¶ 17-19
«Ploreu amb els que ploren»
17 Les etapes del dol poden ser molt diferents depenent de cada persona. Per això, estigues pendent dels que estan de dol no només els primers dies, quan els amics i els familiars estiguen presents, sinó també en els mesos posteriors quan la gent torne a la seua rutina. Com diu Proverbis 17:17 (TNM): «L’amic verdader estima en tot moment i és un germà en temps d’angoixa». Podem ser una font de consol tant de temps com siga necessari per a aquells que estan de dol (llig 1 Tessalonicencs 3:7).
18 Recorda que la tristesa pot tornar en qualsevol moment, com per exemple en els aniversaris, a l’escoltar música, vore fotografies, fer certes activitats o inclús degut a algunes olors, sons o estacions de l’any. Per a un cònjuge pot ser molt dolorós tornar a fer coses a soles, com anar a una assemblea o al Memorial. Un germà diu: «M’imaginava que el primer aniversari sense la meua dona seria molt traumàtic. I és cert que no va ser fàcil. Però uns germans van fer plans per a ajuntar-nos amb els meus amics íntims i que aixina no estiguera a soles».
19 Tin present que la persona no només necessitarà ànim en ocasions especials. Una germana anomenada Junia diu: «Sentir l’ajuda i el carinyo dels germans, encara que no hi haja cap aniversari a prop, pot ser molt beneficiós. Eixos moments espontanis són molt valuosos i em consolen molt». La realitat és que no podem eliminar per complet el dol o omplir el buit causat per la mort d’un ser volgut. Però podem donar ànim i consol oferint ajuda pràctica (1 Jn. 3:18). Gabi diu: «Li done moltes gràcies a Jehovà perquè els ancians em van ajudar amb molt de carinyo i no em van deixar a soles en els moments difícils. Em van fer sentir que en tot moment Jehovà em rodejava amb els seus braços amorosos».
Joies espirituals
(Eclesiastés 7:20-22) De fet, no hi ha a la terra cap home tan just que ho faça tot bé i no cometa cap falta. 21 No pares atenció a tot el que la gent diu, i no hauràs de sentir com el teu servent malparla de tu, 22 que prou bé saps quantes vegades també tu has malparlat dels altres!
Lectura de la Bíblia
(Eclesiastés 8:1-13) Qui hi ha com el savi? Qui sap interpretar la dita: «La saviesa il·lumina el rostre de l’home i transforma la seua duresa»? 2 Jo la interprete així: Observa les ordes del rei, tingues en compte el jurament diví 3 i no et precipites. Fuig de la seua presència, no et quedes immòbil quan les coses es posen malament, perquè el rei farà el que vulga. 4 La paraula del rei és sobirana, i ningú no gosarà demanar-li explicacions dels seus actes. 5 A qui observa el que està manat, no li passarà res de roí. El savi sap discernir com i quan s’ha d’actuar. 6 En efecte, per a cada cosa hi ha un moment oportú i una conducta adequada. Però l’home està exposat a grans perills, 7 perquè no sap què ha de passar. Qui li podrà explicar quan passaran les coses? 8 L’home no és amo del seu alé de vida, i no pot retenir-lo; ningú no té poder sobre el dia de la mort. Ningú no s’escapa del combat, i la maldat no salva el qui la comet. 9 Tot això ho he vist fixant-me en tot el que es fa davall del sol, en un temps en què l’home domina sobre l’home, per a desgràcia seua. 10 Així, he vist gent malvada que havien freqüentat el temple i a qui feien grans funerals, mentre que a la ciutat eren oblidats els qui havien obrat honestament. També això és decebedor. 11 Com que les obres malvades no són castigades a l’instant, per això el cor dels hòmens no es cansa de fer el mal. 12 En efecte, un pecador pot cometre el mal cent vegades i, en canvi, viure molts anys. Bé ho sé prou, allò de «Els qui reverencien Déu seran feliços, perquè el respecten, 13 però el malvat no aconseguirà la felicitat, ni allargarà la seua vida com una ombra, perquè no reverencia Déu».
DEL 20 AL 26 D’OCTUBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU ECLESIASTÉS 9, 10
Com hauríem de vore les proves?
(Eclesiastés 10:7) veig esclaus anar a cavall i prínceps anar a peu com esclaus.
Jehovà valora als seus servents humils
10 La humiltat ens fa la vida més fàcil. La realitat és que potser veiem coses en la vida que no ens semblen justes. De fet, el savi rei Salomó va admetre: «Veig esclaus anar a cavall i prínceps anar a peu com esclaus» (Ecl. 10:7). Per exemple, no sempre se li dona reconeixement a les persones amb talent, mentres que moltes voltes se li dona honra als que tenen menys habilitats. A pesar d’això, Salomó va dir que era més savi acceptar la realitat en comptes d’obsessionar-se amb les circumstàncies negatives (Ecl. 6:9). Per això, si som humils ens serà més fàcil acceptar la vida tal com és i no com ens agradaria que fora.
(Eclesiastés 9:7) Vés, menja amb alegria el teu pa i beu satisfet el teu vi, que Déu s’ha complagut en les teues obres
Són sanes les nostres diversions?
EN LA Bíblia veiem que Jehovà no només vol que visquem la vida, sinó que també disfrutem d’ella. Per exemple, en el Salm 104: 14, 15 diu que Jehovà «trau el pa de la terra i el vi que li alegra el cor [al ser humà], l’oli amb què s’ungeix el front i el pa que li renova les forces [al ser humà]». Aixina és, Jehovà ens dona l’aliment fent que les plantes cresquen per a donar-nos el gra, l’oli i el vi. Però fixem-nos que el vi, encara que no és estrictament necessari per a mantindre’ns amb vida, també ens alegra el cor (Ecl. 9:7; 10:19). Aixina que és evident que Jehovà vol que siguem feliços, per això ens ompli «el cor d’alegria» (Fets 14:16, 17).
2 Per això, no tenim raó per a sentir-nos culpables si de tant en tant dediquem temps a activitats recreatives. De fet, fixar-nos «en les aus del cel» i «els lliris del camp» podria revigoritzar-nos i enriquir-nos com a persones (Mat. 6:26, 28; Sal. 8:3, 4). En realitat, viure una vida plena i saludable és «un do de Déu» (Ecl. 3:12, 13). Vore el temps d’oci com una part d’este regal pot motivar-nos a gastar-lo d’una manera que alegre al nostre Creador.
Joies espirituals
(Eclesiastés 10:12-14) El savi es fa apreciar amb les seues paraules, mentre que els llavis del neci són la seua perdició: 13 al començament, allò que diu és neciesa; al final, follia perillosa. 14 Per més que el neci multiplique les raons, el cert és que l’home ignora el futur; ¿qui podrà explicar-li què passarà després d’ell?
Lectura de la Bíblia
(Eclesiastés 10:1-20) Així com una mosca morta pot corrompre un perfum, un bri de neciesa pesa més que saviesa i honor. 2 El pensament del savi va pel costat bo; el del neci, avança pel pervers. 3 Fins i tot quan camina, al neci li falta l’enteniment i diu a tots que és neci. 4 Si el qui et mana s’enfurisma contra tu, no abandones el teu lloc, que la serenitat evita grans errors. 5 Hi ha un mal que he observat en aquest món, un desencert que prové dels qui governen: 6 els necis són elevats a altes dignitats, mentre que els prohoms han d’ocupar els llocs inferiors; 7 veig esclaus anar a cavall i prínceps anar a peu com esclaus. 8 Qui cava un clot hi pot caure i qui enderroca una paret pot ser picat per una serp. 9 Qui talla pedra pot prendre mal, qui estella llenya es posa en perill. 10 Si la destral està esmussada i no l’esmolen, caldrà picar més fort; és profitós actuar amb saviesa. 11 Si la serp pica perquè no l’han encantada, l’encantador no en trau cap profit. 12 El savi es fa apreciar amb les seues paraules, mentre que els llavis del neci són la seua perdició: 13 al començament, allò que diu és neciesa; al final, follia perillosa. 14 Per més que el neci multiplique les raons, el cert és que l’home ignora el futur; ¿qui podrà explicar-li què passarà després d’ell? 15 El neci es cansa de la faena, ell que no sap ni anar a ciutat. 16 Ai de tu, país que tens per rei un esclau i prínceps que banquetegen de bon matí! 17 Feliç tu, país que tens reis de noble llinatge i prínceps que mengen quan és l’hora, per refer les forces i no per embriagar-se. 18 Per peresa, s’esfondra el sostre; per deixadesa, la casa té goteres. 19 A taula hi vas a passar-t’ho bé, el vi alegra la vida. Menjar i beure és possible amb diners. 20 Ni tan sols de pensament no maleïsques el rei, ni tan sols en privat no malparles del ric, perquè un ocell pot endur-se les teues paraules i fer saber tot el que has dit.
VISQUEM COM A CRISTIANS
Jehovà et donarà estabilitat quan afrontes una tragèdia
(Eclesiastés 4:6) Però més val un grapat de repòs que dos mans plenes de fatiga i afany inútil.
DEL 27 D’OCTUBRE AL 2 DE NOVEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU ECLESIASTÉS 11, 12
Disfruta d’una vida feliç i saludable
(Eclesiastés 11:7, 8) Com és, de dolça, la llum! Com és, d’agradable, veure el sol! 8 Certament, si l’home viu molts anys, que els visca amb alegria, però que recorde també que els dies de tenebra seran molts; tot el que vindrà és un desengany.
L’aire fresc i el sol: antibiòtics naturals?
La llum solar té propietats desinfectants. La publicació científica Journal of Hospital Infection explica que «la majoria dels microbis que transmeten infeccions per l’aire no toleren la llum del sol».
Com et pots beneficiar d’açò? Eixint a l’aire lliure per a prendre el sol amb moderació i respirar aire fresc. Segur que et vindrà molt bé.
(Eclesiastés 11:10) Allunya del teu cor la tristesa, aparta del teu cos el sofriment, perquè la joventut i la flor de la vida passaran prompte.
Joies espirituals
(Eclesiastés 12:9, 10) Cohèlet, a més de ser un savi, també va ensenyar el saber al poble. I va sospesar, aclarir i compondre molts proverbis. 10 Cohèlet mirà de trobar paraules atractives per a escriure exactament la veritat.
it «Inspiració» ¶ 1
«Inspiració»
Les proves mostren que els hòmens que Déu va gastar per a escriure les Escriptures no només copiaven el que se’ls dictava com si foren robots. Per exemple, un àngel li «va presentar en senyals» un missatge inspirat a Joan, i ell després va donar «testimoni del missatge de Déu i del testimoni de Jesucrist», i de totes les coses que havia vist (Ap 1:1, 2). Va ser «per inspiració [literalment ‘ple d’esperit’]» que Joan va «arribar a estar en el dia del Senyor», i després se li va dir: «Escriu en un rotllo el que veges» (Ap 1:10, 11). Per tant, pareix que a Déu li va paréixer bé que els escriptors de la Bíblia gastaren les seues pròpies paraules i expressions per a descriure les visions que van rebre (Ha 2:2). Aixina i tot, ell sempre donava la guia necessària per a que el resultat final fora exacte, verdader i que també encaixara en el seu propòsit (Pr 30:5, 6). Per això, els escriptors havien d’esforçar-se per meditar, investigar i ordenar les idees per a trobar «paraules atractives» i al mateix temps «escriure exactament la veritat» (Ec 12:9, 10; compara-ho amb Lc 1:1-4).
Lectura de la Bíblia
(Eclesiastés 12:1-14) I recorda’t del teu creador, ara que ets jove, abans no vinguen els dies roïns i arriben aquells anys en què ja no dóna gust de viure; 2 abans no s’apaguen el sol i la llum, la lluna i els estels, i, després de la pluja, encara torne la nuvolada. 3 Aquells dies, tremolen els hòmens que abans guardaven la casa, els més vigorosos s’encorben; les dones que abans molien són poques i deixen de moldre, les qui aguaitaven per les finestres ja només veuen foscor; 4 i es tanquen les portes del carrer mentre s’apaga la remor de la mola; l’home s’alça amb el cant dels ocells, però totes les cantúries es perden. 5 Llavors, una pujada espanta i es té por de fer camí. L’ametler floreix, la llagosta s’engreixa i la tàpera madura, però l’home se’n va al seu estatge etern, i les ploraneres ja ronden pel carrer. 6 Sí, recorda’t del teu creador abans no es trenque el fil de plata i el llantió d’or s’esgalle, abans no s’estavelle la gerra a la font i la corriola del pou es talle, 7 abans la pols no torne a la terra, el lloc on era, i l’alé de vida retorne a Déu, ell que l’havia donat. 8 Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet, tot és en va. 9 Cohèlet, a més de ser un savi, també va ensenyar el saber al poble. I va sospesar, aclarir i compondre molts proverbis. 10 Cohèlet mirà de trobar paraules atractives per a escriure exactament la veritat. 11 Les sentències dels savis són com agullons i els qui les han recollides s’assemblen a fites ben plantades. Un sol pastor és qui les ha fetes. 12 A més d’aquestes coses, fill meu, tingues en compte que escriure molts llibres és una faena de mai no acabar i que estudiar massa perjudica la salut. 13 Final de l’obra. Ja ho has sentit tot. Reverencia Déu i guarda els seus manaments: això vol dir ser home. 14 Déu jutjarà totes les accions, per amagades que siguen, tant les bones com les roïnes.