Maria, la mare de Jesús, va necessitar forces per a fer la voluntat de Jehovà. L’àngel Gabriel li acabava de comunicar la responsabilitat tan gran que ella anava a rebre. T’imagines lo desbordada que degué sentir-se? No estava casada i anava a quedar-se embarassada! A més, no tenia experiència com a mare, però hauria de criar el xiquet que arribaria a ser el Messies. ¿I com li explicaria a Josep, el seu promés, que anava a quedar-se embarassada si no havia tingut mai relacions sexuals? (Lc 1:26-33) Com va rebre Maria les forces? Confiant en l’ajuda dels altres. Per exemple, li va demanar a Gabriel que li donara més informació (Lc 1:34). Poc després, va viatjar fins a la regió muntanyosa de Judà per a visitar a Elisabet, que era família seua. Elisabet va felicitar a Maria i, inspirada per Jehovà, li va dir una profecia animadora sobre el xiquet que anava a tindre (Lc 1:39-45). I Maria va dir que Jehovà havia «actuat de manera poderosa amb el seu braç» (Lc 1:46-51). Jehovà va utilitzar a Gabriel i a Elisabet per a enfortir a Maria. w23.10 pàgs. 14, 15 § 10-12

Una quantitat limitada de 144.000 deixebles de Crist, que han sigut ungits per esperit sant i disfruten d’una relació especial amb Jehovà, serviran com a sacerdots amb Jesús en el cel (Ap 14:1). El Sant del tabernacle representa la condició especial que disfruten com a fills de Déu mentres encara estan en la terra (Rm 8:15-17). El Santíssim del tabernacle representa el cel, on residix Jehovà. «La cortina» que separava el Sant del Santíssim representa el cos humà de Jesús, que li impedia entrar en el cel com a Gran Sacerdot suprem del temple espiritual. A l’entregar el seu cos humà com a sacrifici a favor de la humanitat, Jesús va obrir el camí per a que tots estos cristians ungits pogueren viure en el cel. Ells també han d’abandonar el seu cos humà per a rebre la recompensa celestial (He 10:19, 20; 1Co 15:50). w23.10 pàg. 28 § 13

Gedeó va respondre amb humiltat i no es va enfadar quan els efraïmites el criticaren (Jt 8:1-3). Va demostrar que respectava l’opinió dels altres a l’escoltar el que els preocupava i, d’eixa manera, li va llevar ferro a l’assumpt. Els bons ancians imiten a Gedeó escoltant amb atenció i responent amb humiltat si algú els critica (Jm 3:13). Aixina, contribuïxen a fer que hi haja pau en la congregació. Quan Gedeó va rebre alabances per la seua victòria sobre Madian, va dirigir l’atenció cap a Jehovà (Jt 8:22, 23). Com podrien imitar a Gedeó els ancians de congregació? Donant-li el mèrit a Jehovà pel que conseguixen (1Co 4:6, 7). Per exemple, si algú encomia a un ancià per lo bé que ensenya, l’ancià hauria de dirigir l’atenció cap a la font de l’ensenyança —la Paraula de Déu— o a la capacitació que tots rebem a través de l’organització de Jehovà. De tant en tant, els ancians haurien de parar-se a pensar si estan atraient massa l’atenció cap a ells mateixos. w23.06 pàg. 4 § 7, 8