Violencia Contra Hende Muher
DJE CORESPONSAL DI SPIERTA! NA NIGERIA
FOR di matris te graf, hende muher ta bira víctima di violencia, segun Human Development Report 1995 di Nacionnan Uní. Estudionan for di tur parti di mundu ta revelá lo siguiente:
Promé cu nacementu. Den algun pais ta haci test pa determiná si e feto ta mucha homber of muher. Mucha muhernan hopi bes ta ser abortá.
Den infancia. Na Barbádos, Cánada, Hulanda, Merca, Norwega i Nueva Zelandia, 1 di cada 3 muher ta raportá di a ser abusá sexualmente durante infancia of adolesencia. Na Asia i na otro parti, rond di un miyon mucha—mayoria mucha muher—ta ser obligá pa drenta den prostitucion tur aña. Miyones di mucha muher rond mundu ta sufri di mutilacion genital.
Como adulto. Na Chile, México, Papua Nueva Guinea i e República di Korea, 2 di cada 3 muher casá ta víctima di violencia doméstico. Na Cánada, Merca, Nueva Zelandia i Reino Uní, 1 di cada 6 muher a ser violá.
Mas despues den bida. Mas cu mitar dje muhernan asesiná na Bangladesh, Brazil, Kenya, Papua Nueva Guinea i Tailandia a ser matá dor di partnernan di pasado of presente. Na Africa, Merca, Sur América i vários isla di Pacífico, violencia den matrimonio ta un dje causanan principal di suicidio den hende muher.
Violencia contra hende muher ta algu típico pa loke Bijbel ta yama “e último dianan,” den cua hopi hende lo ta “abusivo,” “sin heful” i “brutal.” (2 Timoteo 3:1-5, New American Bible) Nos por ta gradicidu pa e promesa di Jehova Dios cu despues dje “último dianan” turbulento aki, lo e establecé un mundu nobo pacífico den cua habitantenan dje tera “realmente lo biba den siguridad, sin cu ningun hende pone nan tembla.” (Ezekiel 34:28; 2 Pedro 3:13) Bou dje Reino di Dios, Jesucristo lo “libra esun pober cu ta sclama pa yudansa, tambe esun afligí i ken cu no tin yudante. For di opresion i for di violencia lo e rescatá nan alma.”—Salmo 72:12, 14.