Djaweps 17 di Yüli
Un berdadero amigu ta stima semper; e ta un ruman ku bo por konta kuné den tempu difísil.—Pro. 17:17.
Maria, mama di Hesus, tabatin mester di forsa pa kumpli ku e asignashon ku el a haña di Yehova. Angel Gabriel a bis’é ku lo e sali na estado sin ta kasá. E no tabatin niun eksperensia komo mama, pero lo el a kria e mucha ku lo a bira e Mesías. Kon lo e bai kuminsá splika Hose, kende e tabata bai kasa kuné, ku e ta na estado sin ku el a tene relashon ku niun hòmber? (Luk. 1:26-33) Unda lo el a haña e forsa? El a buska yudansa. Por ehèmpel, el a pidi Gabriel pa dun’é mas informashon tokante e asignashon ku el a haña. (Luk. 1:34) Poko despues, el a biaha bai te na “e region di seru” di Huda pa bishitá Elisabèt, un famia di dje. Elisabèt a elogiá Maria, i Yehova a inspir’é pa duna un profesia tokante e yu ku Maria tabatin den su barika. (Luk. 1:39-45) Kon Maria a sinti ora el a skucha esei? El a bisa ku Yehova “a hasi obranan poderoso ku Su brasa.” (Luk. 1:46-51) Yehova a usa Gabriel i Elisabèt pa duna Maria forsa. w23.10 14-15 §10-12
Djabièrnè 18 di Yüli
[El] a hasi nos rei i saserdote pa su Dios i Tata.—Rev. 1:6.
Ta solamente 144.000 di Hesus su disipelnan a ser ungí ku spiritu santu. Nan tin un amistat spesial ku Yehova i lo sirbi komo saserdote den shelu huntu ku Hesus. (Rev. 14:1) Dios a ungi nan ku su spiritu santu miéntras ku nan tabata riba tera i a adoptá nan komo su yunan. E Lugá Santu ta representá e amistat spesial ei ku nan tin ku Dios. (Rom. 8:15-17) E Lugá Santísimo di e tabernakel ta representá shelu, kaminda Yehova ta biba. Anto, “e kortina” ku tabata separá e Lugá Santu for di e Lugá Santísimo ta representá Hesus su kurpa di karni. Tanten ku Hesus tabatin e kurpa ei, e no por a drenta shelu komo gran Sumo Saserdote di e tèmpel spiritual. Ora Hesus a entregá su kurpa humano komo sakrifisio pa humanidat, el a habri kaminda pa tur kristian ungí drenta shelu. Nan tambe tin ku entregá nan kurpa di karni pa drenta shelu.—Heb. 10:19, 20; 1 Kor. 15:50. w23.10 28 §13
Djasabra 19 di Yüli
Lo mi no tin sufisiente tempu si mi . . . konta di Gídeòn.—Heb. 11:32.
Ora ku e hòmbernan di Efraím a kritiká Gídeòn, el a keda kalmu. (Hues. 8:1-3) Na lugá di rabia, e tabata humilde. El a skucha i a papia suave ku nan. E manera ku el a reakshoná a kalma nan. Pues, lo ta sabí pa ora ansianonan haña krítika, nan skucha ku atenshon i kontestá na un manera suave. (Sant. 3:13) Esei lo yuda ku pas lo reina den e kongregashon. Ora e israelitanan a elogiá Gídeòn pa e viktoria riba e madianitanan, el a yuda nan mira ku ta Yehova a hasi tur esei. (Hues. 8:22, 23) Kon ansianonan por hasi meskos? Nan mester duna Yehova tur elogio ora nan logra algu. (1 Kor. 4:6, 7) Por ehèmpel, si un hende elogiá un ansiano pa su manera di siña, e ansiano por bisa ku nos tur ta siñando i tur instrukshon ta bini for di Beibel i di Yehova su organisashon. Ratu-ratu ta bon pa ansianonan para pensa i puntra nan mes: ‘E manera ku mi ta duna siñansa ta duna onor na Yehova òf na ami mes?’ w23.06 4 §7-8