STÙDIO 7
Impara tuto quel che te pol quando te ledi la Bìblia
“Cossa ghen’elo scrito?” — LUC. 10:26.
CÀNTICO 97 La Parola de Dio la ne giuta a viver
COSSA CHE NDAREMO IMPARAR?a
1. Parché che podemo dir che Gesù el ghe dea tanto valor ale Scriture?
NOANTRI semo sicuri che Gesù el ghe dea tanto valor ala Parola de Dio. Parché che podemo dirlo? Parché lu l’era sempre drio parlar dele Scriture. Par esémpio, lu el ga fato cossita pena dopo de esser batesà e un poco vanti de morir.b (Deu. 8:3; Sal. 31:5; Luc. 4:4; 23:46) E nei tre ani e meso che el ga predicà, Gesù el ga ledesto e el ga spiegà le Scriture tante volte. Sicuro che le persone le restea maraveiade de scoltar quel che Gesù ghe insegnea. — Mat. 5:17, 18, 21, 22, 27, 28; Luc. 4:16-20.
In tuta la so vita, Gesù sempre el ga mostrà che el amea le Scriture e le ga meteste in pràtica (Varda el paràgrafo 2.)
2. Cossa che ga giutà Gesù a cognosser ben le Scriture? (Varda la ilustrassion dela prima pàgina.)
2 Vanti de scominsiar a predicar, Gesù el ga ledesto e el ga scoltà la Parola de Dio tante volte. Sicuro che lu el scoltea Giusepe e Maria parlar dele Scriture casa.c (Deu. 6:6, 7) Gesù anca el ndea tuti i sabi nele sinagoghe cola so fameia par scoltar le Scriture. (Luc. 4:16) E col tempo, lu el ga tacà a lederle lu sol. Alora, Gesù el amea le robe che el imparea dele Scriture e le metea in pràtica. Podemo ricordarse de quel che ga sucedesto nel témpio, quando Gesù el gavea sol 12 ani. Tuti quei che i era lì ‘i ze restadi maraveiadi con quel che lu el savea e cole so risposte’. — Luc. 2:46, 47, 52.
3. Cossa che ndaremo imparar in questo stùdio?
3 Quando Gesù l’era qua nela Tera, ghen’era persone come i scribi, farisei e sadussei che i ledea tanto le Scriture, ma no imparea gnente de quel che i ledea. Par quela, Gesù el ga dito cossa che lori i gavaria de far se i volesse imparar tuto quel che i podea dele Scriture. In questo stùdio, ndaremo veder come quel che Gesù el ga dito ne giuta a (1) capir quel che semo drio leder, (2) catar lession pressiose e (3) meter in pràtica quel che imparemo dela Parola de Dio. Cossita, ndaremo cognosser meio la Parola de Dio e amarla cada volta de pi.
LEDI PAR CAPIR
4. Cossa che la stòria che ghen’è in Luca 10:25-29 ne insegna sora leder la Parola de Dio?
4 Varda quel che ga sucedesto quando Gesù el ga parlà con un omo che el cognossea ben la Lege. (Ledi Luca 10:25-29.d) Quel omo el ga domandà a Gesù cossa el gavea de far par viver par sempre. Alora, Gesù lo ga giutà a ricordarse de quel che disea la Parola de Dio. Gesù el ghe ga domandà: “Cossa che la Lege la dise? Cossa ghen’elo scrito?” El omo el ghe ga rispondesto che el gavea de amar a Dio e ai altri. (Lev. 19:18; Deu. 6:5) Magari, dopo el ga dito: “Chi che i ze i altri che go de amar?” Cossita, Gesù el ga visto che quel omo no’l gavea capio ben cossa volea dir quel che el gavea ledesto. Par quela, lu no’l savea mia come meter in pràtica nela so vita quel che disea le Scriture. Cossa che noantri podemo imparar con questa stòria? Quando ledemo la Parola de Dio, volemo esser sicuri che la ghemo capio ben. Cossita, saremo boni de imparar tuto quel che podemo dele Scriture.
Sfòrsate par capir quel che te ledi nela Bìblia
5. Come che pregar e leder la Bìblia pin pian ndarà giutarte a capirla ben?
5 Noantri ghemo de leder la Bìblia dela maniera giusta se volemo capirla ben. Varda un per de robe che te pol far. Prima de scominsiar a leder la Bìblia, prega a Geovà par domandarghe aiuto par capirla e par star atento a quel che te ndarè leder. Dopo, ledi la Parola de Dio pin pian. Te pol anca lederla forte o scoltar la gravassion dela Bìblia. Cossita, sarà pi fàcile de capir quel che te sì drio leder, ricordarte e imparar de pi. (Giosuè 1:8) E quando te finissi de lederla, prega nantra volta par ringrassiar a Geovà che el te ga dato la so Parola e par domandarghe forsa par meter in pràtica quel che te ghè imparà.
Parché che scriver do ndarà giutarte a capir e a tegnerte in mente quel che te ledi? (Varda el paràgrafo 6.)
6. Parché che farte domande e scriver do intanto che te ledi ndarà giutarte? (Varda anca la ilustrassion.)
6 Ghen’è ancora altre due robe che te pol far par capir ben la Bìblia. Prima, te ghè de farte domande sora quel che te ledi. Par esémpio, intanto che te ledi una stòria, domandate: ‘Questa stòria la ze drio parlar de chi? Chi che l’è drio parlar, e parché? A chi che questa persona la ze drio parlar? Ndove e quando questa stòria la ga sucedesto?’ Seconda, intanto che te ledi, scrivi do quel che te vol tegnerte in mente. Te pol scriver qualcossa che te vol meter in pràtica, una roba che te sì ndato in serca o come che te te ghè sentio dopo de leder quela stòria. Ma parché che l’è bon farte domande e scriver do intanto che te ledi? Le domande le ndarà giutarte a pensarghe sora quela stòria e a capirla ben. Scriver do ndarà giutarte a pensarghe sora, a ricordarte de quel che te ghè ledesto e a saver quel che te vol meter in pràtica. Se te fè cossita, te ndarè sentir che quel che Dio el ga scrito nela Bìblia l’è pròpio par ti.
7. Cossa che ghemo de far intanto che ledemo la Bìblia, e parché? (Mateo 24:15)
7 Gesù el ga insegnà che, intanto che ledemo la Bìblia, ghemo de pensarghe sora quel che la dise. (Ledi Mateo 24:15.e) Alora, come che podemo farlo? Ghemo de proar veder come el testo che semo drio leder ne giuta a capir nantro e a capir la difarensa intrà quel che l’è giusto e sbalià. Noantri ghemo anca de proar imparar de pi de quel che l’è scrito. Gesù el ga dito che ghemo de pensarghe sora ben quel che ledemo par capir come le professie dela Bìblia le ze drio suceder ancoi. Cossita, saremo boni de imparar tuto quel che podemo dela Parola de Dio.
8. Cossa che ndarà giutarte a capir meio quel che ledemo nela Bìblia?
8 Geovà el giuta i so servi a capir la Bìblia. Alora, quando te vè lederla, prega a lu e domandaghe aiuto. (Pro. 2:6) Dopo, proa veder come che quel che te ghè imparà te ga fato capir meio quel che belche te savei. Dopera anca le publicassion, come el Guia de Pesquisa das Testemunhas de Jeová. Cossita, te ndarè capir meio cossa vol dir quela stòria dela Bìblia che te ghè ledesto e te saverè come meter in pràtica quel che te ghè imparà. (Ebr. 5:14) Se te fè cossita, te vè imparar cada volta de pi dele Scriture.
LEDI PAR CATAR LESSION PRESSIOSE
9. In che verità importante i sadussei no i credea mia?
9 I sadussei i cognossea tanto ben i primi sinque libri dele Scriture Ebraiche. Ma lori no i credea in verità tanto importante, come quela dela ressuression. Quando lori i ga sfidà Gesù, lu el ghe ga dito: ‘No gavé mai ledesto nel libro de Moisè, nela stòria sora el spiner, che Dio el ghe ga dito: “Mi son el Dio de Abraon, el Dio de Isache e el Dio de Giacò”?’ (Mar. 12:18, 26) Cossita, le parole de Gesù le ga mostrà che, anca se i sadussei i cognossesse tanto ben le Scriture, lori no i credea nela ressuression, che la ze una verità tanto importante. — Mar. 12:27; Luc. 20:38.f
10. A cossa ghemo de star atenti quando ledemo la Bìblia?
10 Cossa che podemo imparar? Quando noantri ledemo la Bìblia, volemo star atenti a tuto quel che un versìcolo el pol insegnarne. Par esémpio, no volemo imparar sol le robe fàcile che le ze scrite nel testo. Invesse, volemo catar fora verità e prinsipi che i ze sconti, come se i fusse tesori che te ghè de ndar in serca.
11. Come che te pol doperar 2 Timòteo 3:16, 17 par catar fora tesori nela Bìblia?
11 Come che te pol catar fora i tesori che ghen’è nela Parola de Dio? Intanto che te sì drio leder un testo, te pol far le quatro robe che dise 2 Timòteo 3:16, 17. (Ledi.g) Questo testo el dise che ‘tute le Scriture le ze bone par (1) insegnar, (2) coreger, (3) indrissar le robe e (4) dissiplinar’. Metemo dir che te sì drio leder un testo dela Bìblia. Alora, proa pensar cossa questo testo el te insegna sora Geovà, sora quel che lu el vol far nel futuro e sora prinsipi dela Bìblia. Dopo, proa anca veder come questo testo el pol coregerte, o sia, pol giutarte a fermarte de pensar o far qualcossa sbaliada e a seitar fedele a Geovà. Varda anca come te pol doperar questo testo par indrissar la maniera de pensar de una persona quando te sì nela predicassion. Par fin, proa veder come questo testo el pol darte dissiplina, o sia, come el pol giutarte a pensar come Geovà. Se te fè queste quatro robe intanto che te sì drio leder la Bìblia, te sarè bon de catar bei tesori.
ASSA CHE LA PAROLA DE DIO LA CÀMBIE LA TO VITA
12. Parché che Gesù el ga domandà ai farisei: ‘No gavé mia ledesto?’
12 Una volta, i farisei i ga dito che i dissìpoli de Gesù i gavea desobedio la lege del Sabo. Alora, Gesù el ga domandà a lori: ‘No gavé mia ledesto?’, par mostrarghe che no i gavea mia capio le Scriture dela maniera giusta. (Mat. 12:1-7)h Quei òmini no i era mia boni de capir le Scriture e gnanca meterle in pràtica parché i era orgoliosi e i la doperea par catar fora sbali dei altri. (Mat. 23:23; Gioani 5:39, 40) Alora, Gesù el ga doperà quel che el profeta Osea el ga scrito e le Scriture par mostrar ai farisei che lori no i capia la lege del Sabo e che gnanca i era boni de mostrar misericòrdia.
13. Come che ghemo de leder la Bìblia, e parché?
13 Quel che Gesù el ga dito ne mostra che ne ocore leder la Bìblia dela maniera giusta. Come cossita? La Bìblia la dise che ghemo de ‘esser mansi par acetar quel che la dise’. (Tia. 1:21) Alora, quando la ledemo, no ghemo de esser orgoliosi come i farisei e gnanca farlo par catar fora i sbali dei altri. Pitosto, ghemo de esser ùmile e voler imparar. Cossita, la Parola de Dio la ndarà giutarne a cambiar quel che semo e saremo boni de meter in pràtica quel che la dise sora misericòrdia, compassion e amor.
Come che te pol saver se la Bìblia la ze drio giutarte a cambiar? (Varda el paràgrafo 14.)i
14. Come che podemo saver se la Bìblia la ze drio cambiar chi che semo? (Varda anca la ilustrassion.)
14 I farisei no i ga mia assà che la Parola de Dio li giutesse a cambiar. Par quela, tante volte, lori i ga condanà persone che no le gavea fato gnente de sbalià. (Mat. 12:7) La medèsima roba la pol suceder con noantri ancoi. Alora, come che podemo saver se la Bìblia la ze pròpio drio cambiar chi che semo? Par via dela maniera che tratemo i altri. Par esémpio, proa domandarte: ‘Quando parlo de qualchedun, sarà che mi parlo dei so difeti o son bon de veder quel che el fà de bon? Sonti pronto par perdonar un fradel che ga fato qualcossa contra mi, o seito inrabià e a parlarghe contra?’ Farse queste domande ndarà mostrarne se semo drio assar che la Parola de Dio la ne giute a cambiar quel che pensemo, quel che sentimo e quel che femo. — 1 Tim. 4:12, 15; Ebr. 4:12.
LEDER LA BÌBLIA NE DÀ ALEGRIA
15. Cossa che Gesù el sentia sora la Parola de Dio?
15 Gesù el restea tanto contento de servir a Geovà, parché el amea la so Parola. Lu el se sentia compagno al salmista, che el ga dito: “Far la to volontà, ò Dio mio, l’è un piaser par mi, e la to lege la ze de star rento de mi.” Anca noantri podemo sentirse cossita. Ma ne ocore, leder la Parola de Dio e amarla. — Sal. 1:1-3.
16. Cossa che ghemo de far se volemo imparar tuto quel che podemo dela Parola de Dio? (Varda el quadro “Quel che Gesù el ga dito pol giutarte a capir quel che te ledi”.)
16 Se volemo far quel che Gesù el ga dito e ndar drio al so esémpio, ne ocore leder la Bìblia dela maniera giusta. Alora, saremo boni de capirla meio se preghemo, ledemo pin pian, se femo domande e scrivemo do quel che volemo tegnerse in mente. Ghemo anca de pensarghe sora, doperar le nostre publicassion e proar catar fora lession pressiose. Ma sol saremo boni de assar che la Bìblia la ne giute a cambiar se semo ùmili e ghemo voia de imparar. Se metemo in pràtica quel che ghemo visto in questo stùdio, saremo boni de imparar ancora de pi sora la Bìblia e deventar cada volta pi amighi de Geovà. — Sal. 119:17, 18; Tia. 4:8.
CÀNTICO 95 Capimo cada volta meio la verità
a Tuti i servi de Geovà i se sforsa de leder la Bìblia tuti giorni. Tante altre persone anca le lede la Bìblia, ma no le ze mia bone de capirla. Questo ga sucedesto con arquanti intanto che Gesù l’era nela Tera. In questo stùdio, vederemo cossa che Gesù el ga dito a quele persone e come quel che lu el ga dito pol giutarne a imparar de pi quando ledemo la Bìblia.
b Noantri credemo che quando Gesù l’è stà batesà e untà con spìrito santo, lu el se ga ricordà de tuto quel che ga sucedesto quando l’era nel cielo. — Mat. 3:16.
c Maria la cognossea e la parlea tante volte dele Scriture. (Luc. 1:46-55) Fursi Giusepe e Maria no i gavea mia soldi par comprar còpie dele Scriture. Alora, pol esser che lori i ze stati boni de parlar dela Parola de Dio pi tardi parché i la ga scoltada con tanta atension nele sinagoghe.
d (Luca 10:25-29) Alora, un omo che el cognossea ben la lege el se ga levà su par provarlo e el ghe ga domandà: “Istrutor, cossa che me toca far par gaver la vita eterna?” 26 Gesù el ghe ga dito: “Cossa che la Lege la dise? Cossa ghen’elo scrito?” 27 El omo el ghe ga dito: “‘Ama a Geovà, el to Dio, con tuto el to cuor, con tuta la to ànima, con tuta la to forsa e con tuta la to mente’ e ‘ama el to pròssimo come a ti stesso’.” 28 Lu el ghe ga dito: “Te ghè dito giusto. Seita a far cossita e te gavarè la vita.” 29 Ma el omo el volea mostrar che el fea tuto polito e el ga domandà a Gesù: “Ma alora, chi che l’è el me pròssimo?”
e (Mateo 24:15) Par quela, quando vederé la roba schifosa che la rovina fora tuto in pié nel posto santo, cossita come el profeta Daniel el ga parlà (quel el che lede el ga de capir ben),
f Varda anca “Achegue-se a Deus – ‘Ele é o Deus . . . de vivos’” nela Sentinela de 1 de febraro de 2013.
g (2 Timòteo 3:16, 17) Tuta la Scritura la ze ispirada par Dio e la ze bona par insegnar, par coreger, par indrissar le cose e par dissiplinar con giustìssia. 17 Cossita el omo de Dio el sarà bon de far tuto, del tuto parecià par tuti i boni laori.
h Varda anca Mateo 19:4-6, ndove Gesù el ga domandà nantra volta ai farisei: “No gavé mia ledesto?” Anca se i cognossea cossa le Scriture le dise sora la creassion del primo omo e dela prima dona, lori no i era boni de capir quel che Dio el pensa sora el matrimònio.
i ILUSTRASSION: Nte una riunion, un dei fradei che el tende del àudio e vìdeo el fà diversi sbali. Ma dopo dela riunion, invesse de vardar sol i so sbali, altri fradei i lo loda par el sforso che el ga fato.