STÙDIO 14
CÀNTICO 56 Vien seghir la verità!
Sfòrsate de esser un servo de Geovà cada volta meio
“Seitemo avanti fin esser mauri.” — EBR. 6:1.
COSSA CHE NDAREMO IMPARAR?
Un bravo servo de Geovà sempre el fà le robe che ghe piase a lu. In questo stùdio, ndaremo veder come che noantri podemo sempre contentar a Geovà.
1. Cossa che Geovà el vol che noantri femo?
SICURO che un pare e una mare i resta tanto contenti quando ghe nasse un fiol. Ma ancora che i ame tanto el so bambin, lori no i volerà che el reste picinin par sempre. Invesse, lori i vol che lu el vegna grando e forte. Dela stessa maniera, Geovà l’è restà tanto contento quando ghemo scominsià a imparar dela Bìblia, ma el vol che seitemo a imparar cada volta de pi. (1 Cor. 3:1) Cossita, saremo boni de deventar ‘persone maure’, o sia, bravi servi de Geovà. — 1 Cor. 14:20.
2. Cossa che ndaremo imparar in questo stùdio?
2 In questo stùdio, ndaremo veder la risposta ale domande: Cossa che vol dir esser un bravo servo de Geovà? Cossa che ghemo de far par esser cossita? Come che studiar la Bìblia e pensarghe sora ne giuta a gaver una amicìssia cada volta pi forte con Dio? Parché che mai ghemo de pensar che semo belche bravi che basta e che no ne ocore pi sforsarse?
COSSA CHE VOL DIR ESSER UN BRAVO SERVO DE GEOVÀ?
3. Cossa che vol dir deventar un bravo servo de Dio?
3 Nela Bìblia, la parola greca par “mauro” anca la vol dir “bravo”, “completo” o “un che l’è vegnesto grando”.a (1 Cor. 2:6) Compagno a un bambin che el vien grando, anca noantri ghemo de seitar a far la nostra amicìssia con Geovà cada volta pi forte. Cossita, deventaremo bravi servi de Dio. Ma mai ghemo de fermarse de proar far cada volta meio questa amicìssia. (1 Tim. 4:15) E no vol mia dir la nostra età, tuti noantri podemo esser bravi servi de Dio. Ma come che podemo saver se semo bravi servi de Geovà?
4. Come che l’è un bravo servo de Geovà?
4 Un bravo servo de Geovà el vive dela maniera che ghe piase a Dio, invesse de far sol quel che vol lu. L’è vera che lu el ndarà far sbali, parché tuti noantri semo imperfeti. Ma lu sempre el se sforsa de pensar e far tuto de acordo cola volontà de Geovà. Un bravo servo de Geovà el se sforsa de gaver “la nova personalità” e pensar cada volta de pi compagno a lu. (Efe. 4:22-24) Par quela, un bravo servo de Dio no ghe ocore de una mùcia de règole par saver cossa far. Lu el ga imparà a far bone dessision de acordo cole lege e prinsipi de Geovà. E dopo che el fà una dessision, lu el se sforsa de far pròpio quel che el ga dessidio. — 1 Cor. 9:26, 27.
5. Cossa che pol suceder con quei che no i ze mia bravi servi de Geovà? (Efesi 4:14, 15)
5 Quei che no i ze mia bravi servi de Geovà i ze tanto difarenti. L’è tanto fàcile che lori i creda in tuto quel che i scolta, che ‘i vae drio a insegnamenti falsi e ai òmini che i vol imbroiar’, e fin che i acete quel che i apòstati i dise.b (Ledi Efesi 4:14, 15.c) Quei che no i ze mia bravi i pol gaver invìdia, esser parmolosi, barufar coi altri e ndar drio ale so voie de far quel che l’è sbalià. — 1 Cor. 3:3.
6. Quei che i deventa bravi servi de Geovà i ze compagni a chi? (Varda anca la ilustrassion.)
6 Come ghemo visto, quel che sucede quando noantri deventemo bravi servi de Geovà l’è compagno a quel che sucede quando un toseto el deventa grando. Un toseto ghe ocore de una persona granda par protegerlo e giutarlo a saver cossa far. Par esémpio, una mare la ciapa la man dela so fiola par ndar de una banda a quel’altra dela strada. Dopo de un tempo, la mare la ndarà assar che la so fiola la vae ela sola, ma la ndarà ricordarghe de star ben atenta. Cossita, dopo che so fiola la vien granda, ela belche la saverà come ndar ela sola. L’è compagno a una persona che la ga scominsià a imparar dela Bìblia. Ela la ghe ocore che altri la giute a far bone dessision e a restar distante de qualcossa che pol rovinar la so amicìssia con Geovà. E quando la deventa una brava serva de Geovà e la ga de far una dessision, ela la pensa sora quel che la Bìblia la dise. Cossita, ela la ze bona de pensar compagno a Geovà e de meter in pràtica quel che la ga imparà.
Quei che no i ze gnancora bravi servi de Geovà i ga de imparar come doperar prinsipi dela Bìblia par far bone dessision (Varda el paràgrafo 6.)
7. Sarà che i bravi servi de Geovà i ga bisogno del aiuto dei altri?
7 Sarà che i bravi servi de Geovà i ga bisogno de aiuto? Si, anca lori i ga bisogno de aiuto dele volte. Un bravo servo de Geovà el va in serca de quei che i ga de pi speriensa quando ghe ocore, ma el se ricorda che Geovà el vol che cada un el ‘porte la so pròpia responsabilità’. (Gàl. 6:5) Alora, no volemo mai esser come quei fradei che i speta che i altri i ghe disa cossa far e che i fae dessision par lori.
8. De che maniera due bravi servi de Geovà i pol esser difarenti?
8 Come le persone no le ze mia tute compagne, anca i bravi servi de Geovà no i ga tuti le medèsime qualità. Par esémpio, arquanti i ga tanta sabedoria, altri i ze coraiosi, arquanti i ze generosi e tanti i ze boni de capir i sentimenti dei altri. Alora, lori i ze difarenti un del altro. Par quela, pol esser che quando due bravi servi de Geovà i se cata nela medèsima situassion, lori i podarà far dessision difarente, e tute due de acordo cola Bìblia. Pol suceder questo ancora de pi quando lori i ga de dessider de acordo cola so cossiensa. Alora, invesse de giulgar un al altro, la roba pi importante la ze seitar unidi. — Rom. 14:10; 1 Cor. 1:10.
COSSA CHE GHEMO DE FAR PAR DEVENTAR BRAVI SERVI DE DIO?
9. Sarà che deventemo bravi servi de Dio sensa far gnente? Spiega.
9 Par vegner grando, un toseto no’l ga de far gnente. Ma par deventar bravi servi de Dio, ghe vol far qualcossa. Par esémpio, i fradei e le sorele in Corinto i ga acetà le bone notìssie, i se ga batesà, i ga ricevesto spìrito santo e i ga imparà tanto del apòstolo Paolo. (Ati 18:8-11) Ma ancora cossita, arquanti ani dopo el so batésimo, tanti no i era gnancora bravi servi de Dio. (1 Cor. 3:2) Come che podemo esser sicuri che questo no suceda con noantri?
10. Cossa che ghemo de far par esser bravi servi de Geovà? (Giuda 20)
10 Par deventar bravi servi de Geovà, ne ocore gaver voia. Quei che ‘i ze contenti de no saver gnente’ mai i sarà boni de esser bravi servi de Geovà. (Pro. 1:22) Noantri no volemo esser compagno a quei che i vien grandi ma che no i vol gaver la responsabilità e i ga sempre bisogno che so pare e so mare i ghe diga cossa far. Invesse, noantri volemo sforsarse par far la nostra amicìssia con Geovà cada volta pi forte. (Ledi Giuda 20.d) Se semo drio sforsarse par deventar bravi servi de Geovà, ghemo de pregar che lu el ne dae ‘la voia e anca la forsa de farlo’. — Fil. 2:13.
11. Che aiuti ghemo par deventar bravi servi de Geovà? (Efesi 4:11-13)
11 Geovà no’l speta che deventemo bravi servi soi sensa gnanca un aiuto. Invesse, lu el ne dà tuto quel che ne ocore. Cossa che Geovà el ne dà? Lu el ne dà bravi ansiani che i ne tende e i ne insegna a come gaver una forte amicìssia con Dio e deventar “compagno a Cristo”. (Ledi Efesi 4:11-13.) Geovà anca el ne dà so spìrito santo par giutarne a gaver “la mente de Cristo”. (1 Cor. 2:14-16) E Geovà anca el ne ga dato i Vangeli che i ne mostra come che Gesù el pensea, el parlea e el fea le robe quando l’era qua nela Tera. Se noantri pensemo e femo le robe compagno a Gesù, podemo deventar bravi servi de Geovà.e
L’È IMPORTANTE SEMPRE IMPARAR DE PI
12. Quale che le ze le prime robe che ghemo imparà sora Cristo?
12 Le prime robe che ghemo imparà sora Gesù le ze la speransa dela ressuression, che ghemo de ciamarse grami dei nostri pecati, gaver fede e batesarse. (Ebr. 6:1, 2) Tuti quei che i vol esser dissìpoli de Gesù i ga de imparar sora queste robe. Par quela, che nel Pentecoste, el apòstolo Piero el ga spiegà queste verità ale persone. (Ati 2:32-35, 38) Alora, no podemo mia esser dissìpoli de Gesù se no credemo in queste verità. Par esémpio, Paolo el ga parlà che quei che no i crede nela ressuression no i pol ndar drio a Gesù. (1 Cor. 15:12-14) Ma queste robe no ghe basta par deventar bravi servi de Geovà. Invesse, ghemo de imparar altre robe, ancora che no le sìpia mia fàcile de capir.
13. Cossa ghemo de far par imparar prinsipi dela Bìblia? (Ebrei 5:14) (Varda anca la ilustrassion.)
13 Dopo dele prime verità che ghemo imparà dela Bìblia, ne ocore far de pi che sol saver sora le lege de Geovà. Invesse, ghemo de studiar sora i prinsipi dela Bìblia e capirli ben. Alora, saremo boni de imparar come che Geovà el pensa. Ma come che podemo imparar sora prinsipi? Ne ocore studiar la Bìblia, pensarghe sora e sforsarse de meter in pràtica quel che ghemo imparà. Cossita, ndaremo imparar a far bone dessision che ghe piase a Geovà.f — Ledi Ebrei 5:14.g
Quando imparemo cada volta de pi sora la Bìblia, saremo boni de far dessision che ghe piase a Geovà (Varda el paràgrafo 13.)h
14. Come che Paolo el ga giutà i corinti a esser bravi servi de Geovà?
14 Par quei che no i ze mia bravi servi de Geovà, l’è fadiga pensar sora prinsipi e meterli in pràtica quando i ga de far una dessision. Ghen’è de quei che i pensa che, se no ghen’è mia una lege nela Bìblia, lori i pol far quel che i vol. Invesse, altri i seita a ndar in serca de una règola, anca se no ghe ocore mia. Par esémpio, nel passà, i fradei de Corinto i gavea domandà a Paolo se i podaria magnar quel che l’era stà sacrificà a ìdoli. Alora, invesse de dir cossa che lori i gavaria de far, Paolo el ga parlà sora prinsipi dela Bìblia e el ga spiegà che ghe toca a cada un doperar la so cossiensa par dessider cossa che far. Cossita, quei fradei no i ndaria intrigar i altri e i podaria restar tranquili cola so dessision. (1 Cor. 8:4, 7-9) Paolo el ga giutà i corinti a esser bravi servi de Dio. Cossita, lori i podaria pensarghe sora quel che i ndaria far, invesse de ndar drio a nantra persona o ndar in serca de una règola.
15. Come che Paolo el ga giutà i ebrei a esser bravi servi de Geovà?
15 Podemo imparar tanto sora quel che Paolo el ga scrito ai ebrei. Quei fradei no i ga seità a far pi forte la so amicìssia con Geovà. Invesse, lori i gavea bisogno che qualchedun ghe insegnesse verità sémplisse dela Bìblia. (Ebr. 5:12) Lori no i ga seità a imparar altre verità che Geovà l’era drio insegnar par meso dela congregassion. (Pro. 4:18) Par esémpio, dopo dela morte de Gesù, no ghe ocorea mia a nissuni obedir ala Lege de Moisè. Ma dopo 30 ani, ancora arquanti fradei giudei i seitea a dir che tuti i dissìpoli de Gesù ghe ocorea ndar drio ala Lege. (Rom. 10:4; Tito 1:10) Alora, par meso dele so carte, Paolo l’era drio proar giutarli a capir e a acetar ancora altre verità. La so carta la ga insegnà che Gesù el gavea mostrà una maniera nova e ancora meio de adorar a Geovà. Quel che Paolo el ga scrito anca ga giutà quei fradei a seitar a predicar con coraio, ancora cola perseghission dei giudei. — Ebr. 10:19-23.
SEITA A SFORSARTE PAR ESSER UN BRAVO SERVO DE GEOVÀ
16. Dopo deventar bravi servi de Dio, cossa che ghemo de far?
16 Dopo de deventar bravi servi de Geovà, ghemo de seitar a sforsarse par esser cossita. Alora, no podemo mia pensar che semo belche bravi che basta e che no ne ocore pi sforsarse par far pi forte la nostra fede. (1 Cor. 10:12) Invesse, ghemo de seitar atenti a quel che semo drio far e sforsarse de gaver una amicìssia cada volta pi forte con Geovà. — 2 Cor. 13:5.
17. Come che la carta ai colossensi la mostra che l’è importante seitar a esser bravi?
17 Nela carta ai colossensi, Paolo el ga parlà che ghemo de seitar a esser bravi servi de Dio. Ancora che quei fradei belche i fusse bravi, Paolo el ga dito che lori i gavea de star atenti de no ndarghe drio a quei che no i serve mia a Geovà. (Col. 2:6-10) Epafra l’era nantro fradel che el cognossea ben i colossensi, e lu el seitea a pregar che Geovà li giutesse a esser sempre ‘completi’, o sia, bravi servi de Dio. (Col. 4:12) Paolo e Epafra i volea che i colossensi i seitesse fedeli, anca se ghen fusse qualche dificoltà. Cossa che imparemo? Par seitar a esser bravi servi de Geovà, ghemo de sforsarse e domandar el so aiuto.
18. Cossa che pol suceder con un bravo servo de Geovà? (Varda anca el ritrato.)
18 Nela so carta ai ebrei, Paolo el ga parlà che fin un bravo dissìpolo de Gesù el pol disgustar tanto a Geovà. Alora, se questo fradel el se fermesse de obedir a Geovà e el se tiresse distante, pol esser che no’l gavaria mia el so perdon. Ma no l’è mia questo che ga sucedesto con quei fradei ebrei. (Ebr. 6:4-9) E cossa che ndarà suceder coi fradei de ancoi che i se ferma de ndar predicar o fin i assa de esser una Testimònia de Geovà? Se lori i se ciama grami e i torna a servir a Geovà, lori i sarà perdonadi. Ancora cossita, questi fradei i gavarà bisogno de aiuto dopo de tornar a servir a Geovà. (Eze. 34:15, 16) Alora, i ansiani i pol domandar che un bravo fradel o una brava sorela ghe giute a gaver nantra volta una forte amicìssia con Geovà.
Geovà el dà aiuto a quei che i ga de bisogno de far pi forte la so fede (Varda el paràgrafo 18.)
19. Cossa che volemo far?
19 Se te sì drio sforsarte par esser un bravo servo de Geovà, sicuro che te sarè bon rivarghe. Alora, seita a imparar le verità e i prinsipi dela Bìblia e a sforsarte de pensar compagno a Geovà. E se belche te sì un bravo servo de Dio, sfòrsate par esser sempre cossita!
COSSA CHE TE GHÈ IMPARÀ?
Cossa che vol dir esser un bravo servo de Geovà?
Cossa che ghemo de far par deventar bravi servi de Geovà?
Parché che no ghemo mia de fidarse massa in noantri stessi?
CÀNTICO 69 Continuemo predicar el Regno!
a Nele Scriture Ebraiche no se dopera le parole “mauro” o “un che no l’è mia mauro”, ma le parla sora questa difarensa. Par esémpio, el libro dei Proverbi parla dela difarensa intrà un gióveno che no’l ga mia speriensa e una persona che la ga sabedoria e che la sa far bone dessision. — Pro. 1:4, 5.
b Varda el artìcolo “Como se proteger de informações falsas” nela sèrie “Outros Assuntos” nel site jw.org o nel aplicativo JW Library.®
c (Efesi 4:14, 15) Alora, no ghemo mia de esser come tosatei, che i ghe va drio a insegnamenti falsi e a òmini che i vol imbroiar, come se fùssino un barco che l’è trato de una banda al’altra par el vento. 15 Ma noantri ghemo de parlar sempre la verità e deventar cada volta pi bravi in tute le robe par via del amor, de una maniera che ghe piase a Gesù, che l’è el testa.
d (Giuda 20) Ma valtri, me amadi, resté pi forti sora la vostra santìssima fede, e assé che el spìrito santo el guide le vostre orassion.
e (Efesi 4:11-13) Lu el ga scoliesto arquanti come apòstoli, arquanti come profeti, arquanti come predicadori dele bone notìssie, arquanti come pastori e istrutori, 12 par dar consili ai santi, par far el laoro de giutar i altri, par far pi forte el corpo de Cristo, 13 fin che saremo tuti unidi nela fede e nela cognossensa giusta sora el Fiol de Dio. Cossita, saremo persone maure e complete, compagno a Cristo.
f Varda el artìcolo “Bele robe de studiar” in questa revista.
g (Ebrei 5:14) Alora, sté ben atenti par no far come i stùpidi, ma come quei che i ga sabedoria.
h ILUSTRASSION: Un fradel el pensa sora prinsipi dela Bìblia par dessider cossa ndarà assister nela television.