BIBLIOTECA NELA INTERNET dela Tore de Vigia
BIBLIOTECA NELA INTERNET
dela Tore de Vigia
Talian
  • BÌBLIA
  • PUBLICASSION
  • RIUNION
  • mwbr20 novembre pàg. 1-12
  • Publicassion par pareciarse par la riunion Vivemo e Insegnemo

No ghen'è vìdeo disponìbile par questa selession.

Scusa, ghen'è un sbàlio al sbassar el vìdeo.

  • Publicassion par pareciarse par la riunion Vivemo e Insegnemo
  • Publicassion par pareciarse par la riunion Vivemo e Insegnemo (2020)
  • Sototìtoli
  • Idee par parlar sora la Bìblia
  • Mateo 6:9, 10
  • Isaia 9:6, 7
  • Mateo 14:19, 20
  • Salmo 72:16
  • 2-8 DE NOVEMBRE
  • LESSION PRESSIOSE DELA BÌBLIA | ÉSODO 39-40
  • “Moisè el ga fato tuto quel che Geovà el ga dito”
  • Sentinela 15/09/11 pàg. 27 paràg. 13
  • Geovà el te cognosse?
  • Sentinela 15/07/05 pàg. 26 paràg. 3
  • Sito fidele in tuto?
  • Va in serca de lession pressiose dela Bìblia
  • Perspicaz vol. 3 pàg. 219 paràg. 5
  • Pel de foca
  • Sentinela 15/07/15 pàg. 21 paràg. 1
  • Fà difarensa chi che el vede el to laoro?
  • Letura dela Bìblia
  • 9-15 DE NOVEMBRE
  • LESSION PRESSIOSE DELA BÌBLIA | LEVÌTICO 1-3
  • “El ogetivo dele oferte”
  • Perspicaz vol. 3 pàg. 120 paràg. 6
  • Oferte
  • Perspicaz vol. 3 pàg. 123 paràg. 5
  • Oferte
  • Perspicaz vol. 3 pàg. 121 paràg. 1
  • Oferte
  • Va in serca de lession pressiose dela Bìblia
  • Sentinela 15/05/04 pàg. 22 paràg. 1
  • Punti interessanti del libro de Levìtico
  • Sentinela 15/05/04 pàg. 22 paràg. 2
  • Punti interessanti del libro de Levìtico
  • Letura dela Bìblia
  • 16-22 DE NOVEMBRE
  • LESSION PRESSIOSE DELA BÌBLIA | LEVÌTICO 4-5
  • “Fà el to meio par Geovà”
  • Perspicaz vol. 3 pàg. 122 paràg. 9
  • Oferte
  • Sentinela 01/06/09 pàg. 26 paràg. 3
  • Lu el sà quanto podemo far
  • Sentinela 01/06/09 pàg. 26 paràg. 4
  • Lu el sà quanto podemo far
  • Va in serca de lession pressiose dela Bìblia
  • Sentinela 02/16 pàg. 29 paràg. 14
  • Imparemo dei servi leai de Geovà
  • Perspicaz vol. 3 pàg. 529 paràg. 1
  • Santità
  • Letura dela Bìblia
  • 23-29 DE NOVEMBRE
  • LESSION PRESSIOSE DELA BÌBLIA | LEVÌTICO 6-7
  • “Una dimostrassion de gratitùdine”
  • Sentinela 11/19 pàg. 22 paràg. 9
  • Cossa che podemo imparar del libro de Levìtico?
  • Sentinela 15/08/00 pàg. 15 paràg. 15
  • Sacrifissi che ghe piase a Dio
  • Sentinela 15/08/00 pàg. 19 paràg. 8
  • Sacrifissi de lodi che ghe piase a Geovà
  • Va in serca de lession pressiose dela Bìblia
  • Perspicaz vol. 2 pàg. 148 paràg. 4
  • Fogo
  • “Toda a Escritura” pàg. 27 paràg. 15
  • Libro bìblico nùmero 3 — Levìtico
  • Letura dela Bìblia
  • 30 DE NOVEMBRE–6 DE DISEMBRE
  • LESSION PRESSIOSE DELA BÌBLIA | LEVÌTICO 8-9
  • “Una prova dela benedission de Geovà”
  • Perspicaz vol. 2 pàg. 414 paràg. 6
  • Scomìnsio del sasserdòssio
  • Perspicaz vol. 2 pàg. 415 paràg. 8
  • Scomìnsio del sasserdòssio
  • Sentinela 11/19 pàg. 23 paràg. 13
  • Cossa che podemo imparar del libro de Levìtico?
  • Va in serca de lession pressiose dela Bìblia
  • Sentinela 15/11/14 pàg. 9 paràg. 6
  • Parché ghemo de esser santi
  • Perspicaz vol. 3 pàg. 17 paràg. 6
  • Moisè
  • Letura dela Bìblia
Publicassion par pareciarse par la riunion Vivemo e Insegnemo (2020)
mwbr20 novembre pàg. 1-12

Publicassion par pareciarse par la riunion Vivemo e Insegnemo

Idee par parlar sora la Bìblia

Mateo 6:9, 10

Alora, gavé de orar cossita: ‘Pare nostro che te sì ntei cieli, santificà sia el to nome. 10 Vegna el to Regno. Sia fata la to volontà, come ntel cielo, anca ntela Tera.’

Isaia 9:6, 7

Parché un bambin l’è nassesto a noantri, i ne ga dato un fiol. Lu el gavarà la autorità par governar. E el so nome el sarà Maraveioso Consiliero, Dio Poderoso, Pare Eterno, Prìnsipe dela Pace. 7 El so governo ndarà esser cada volta pi forte e la pace no la se finirà sora el trono de Davi e sora el so regno. Parché el sarà firme e gavarà forsa par meso dela giustìssia e parché el fà quel che l’è giusto, de adesso e par sempre. El zelo de Geovà dei esèrsiti el farà questo.

Mateo 14:19, 20

E el ga dito a tute quele persone par sentarse do nela grama. Alora el ga ciapà i sinque pan e i due pessi e, drio vardar in su al cielo, el ga pregà a Dio. E, dopo de spartir i pan, li ga dati ai dissìpoli, e i dissìpoli li ga dati ale persone. 20 Tuti i ga magnà fin che bastea. Dopo, i ga tolto su 12 seste piene de quel che l’è vansà.

Salmo 72:16

Ghen sarà una abondansa de grani nela tera; su i monti ghen sarà ancora de pi. I fruti del rè i cresserà come nel Lìbano, e nele cità le persone le fiorirà come la vegetassion dela tera.

2-8 DE NOVEMBRE

LESSION PRESSIOSE DELA BÌBLIA | ÉSODO 39-40

“Moisè el ga fato tuto quel che Geovà el ga dito”

(Ésodo 39:32) Cossita, i ga finio de far tuto el laoro del tabernàcolo, o sia, la tenda de riunion. I israeliti i ga fato tuto come Geovà el gavea mandà Moisè far. Lori i ga fato pròpio cossita.

Sentinela 15/09/11 pàg. 27 paràg. 13

Geovà el te cognosse?

13 Ma Moisè no l’era mia cossita, la Bìblia dise che lu l’era “de pi de che qualche altro, el omo pi manso de tuta la tera”. (Nùm. 12:3) Come che lu el ga dimostrà che l’era manso? Lu l’era determinà a far de maniera ùmile tuto quel che Dio lo ga mandà far. (Éso. 7:6; 40:16) Nela Bìblia, mai l’è stà scrito che lu l’è ndato contra quel che Geovà el disea o che el sbrontolea dele so dessision. Par esémpio, pensemo ntela òrdine che Geovà el ga dato de far su un tabernàcolo. Lu el ghe ga dato tanti detali de come gavaria de esser, come el color del fil e quanti cordoni che gavaria i pani dela tenda. (Éso. 26:1-6) Geovà sempre el dopera persone par guidar el so pòpolo. Pol esser che se sentimo desanimadi quando ricevemo istrussion che ne par con massa detali. Ma Geovà l’è un superintendente perfeto che el se fida nei so servi e el se fida de darghe responsabilità. Quando lu el dà istrussion con tanti detali sicuro che lu el ga boni motivi. Quando Moisè el ga ricevesto tanti detali par far su el tabernàcolo, lu no’l se ga mia inrabià con Geovà. Lu no’l ga pensà che Geovà l’era drio farlo de poco o che no’l volea assar che lu el fusse criativo. Invesse, Moisè el ga obedio e el ga fato tuto par esser sicuro che i laoradori i fesse pròpio come Dio el gavea mandà far. (Éso. 39:32) Quanta umiltà Moisè el ga dimostrà! Moisè el savea che l’era un laoro de Geovà e lu el savea che lu l’era sol una feramenta che Geovà l’era drio doperar.

(Ésodo 39:43) Quando Moisè l’è ndato veder tuto el laoro che lori i gavea fato, el ga visto che i gavea fato pròpio come Geovà el gavea mandà far. Alora Moisè li ga benedidi.

(Ésodo 40:1, 2) Alora Geovà el ga dito a Moisè: 2 “Nel primo giorno del primo mese, te ghè de far su el tabernàcolo, o sia, la tenda de riunion.

(Ésodo 40:16) Moisè el ga fato tuto quel che Geovà lo gavea mandà far. Lu el ga fato pròpio cossita.

Sentinela 15/07/05 pàg. 26 paràg. 3

Sito fidele in tuto?

3 “Moisè l’era un aiutante fidele”, dise Ebrei 3:5. Parché che Moisè l’era considerà un profeta fidele? Quando i era drio far su el tabernàcolo, “Moisè el ga fato tuto quel che Geovà lo gavea mandà far. Lu el ga fato pròpio cossita”. (Éso. 40:16) Noantri che adoremo a Geovà podemo dimostrar che semo fideli quando lo servimo con obediensa e restemo leai a Geovà quando infrontemo provassion difìcile e tribolassion. Ma, la fidelità no l’è mia sol esser boni de darghene fora cole grande provassion. Gesù el ga dito: “Quel che l’è fidel nele pìcole robe, l’è anca fidel nele grande robe, e quel che l’è ingiusto nele pìcole robe, l’è anca ingiusto nele grande robe.” (Luca 16:10) Noantri ghemo de restar fideli anca nele robe che ne par pìcole.

Va in serca de lession pressiose dela Bìblia

(Ésodo 39:34) la pel de multon tinsesta de rosso, la pel de foca e la coltrina;

Perspicaz vol. 3 pàg. 219 paràg. 5

Pel de foca

Ndove che i israeliti fursi i catea pel de foca? Se la parola dela Bìblia tá·hhash la vol dir pròpio un tipo de foca, podemo domandarse ndove che i israeliti i catea pel de foca. Arquante persone le cata che ghen’è foche sol nei posti pi fredi, ma ghen’è foche anca in posti pi caldi. Ancoi, ghen’è tipi de foche nel mar Mediteràneo e anca in altri mari con àque calde. Col passar dei sècoli, ghen’è manco foche par causa dei umani. Ma nei tempi bìblichi ghen’era tante foche nel mar Mediteràneo e nel mar Rosso. Nel ano 1832, la edission in inglese del Dissionàrio dela Bìblia Sacra, de Calmet (p. 139), la disea: “Ghen’è foche in tante isolete del mar Rosso, intorno dele montagne del Sinai.” — Vedi anca The Tabernacle’s Typical Teaching (El Insegnamento Tìpico del Tabernàcolo), de A. J. Pollock, Londres, p. 47.

(Ésodo 40:34) La nùvola la ga scominsià a querzer la tenda de riunion e el tabernàcolo l’è restà pien dela glòria de Geovà.

Sentinela 15/07/15 pàg. 21 paràg. 1

Fà difarensa chi che el vede el to laoro?

Quando i ga finio de far su el tabernàcolo, una “nùvola la ga scominsià a querzer la tenda de riunion, e el tabernàcolo l’è restà pien dela glòria de Geovà”. (Éso. 40:34) Questa la ze stata una prova ciara dela aprovassion de Geovà. Come che Bezalel e Ooliabe i se ga sentio in questa ocasion? Anca se no ghen fusse el so nome in quel che lori i ga fato, lori i era contenti che Dio l’era drio benedir i so sforsi. (Pro. 10:22) Nei ani dopo, sicuro che lori i era contenti de veder che ancora se doperea quel che lori i ga fato nel servìssio a Geovà. Come Bezalel e Ooliabe i restarà maraveiadi quando, nel novo mondo, i saverà che el tabernàcolo l’è stà doperà nela vera adorassion par intorno de 500 ani!

Letura dela Bìblia

(Ésodo 39:1-14) Col fil asul, la lana viola e el fil scarlate, i ga fato veste ben fate, che le saria doperade par servir nel posto santo. I ga fato le veste sante par Aron, pròpio come Geovà el gavea dito a Moisè de far. 2 Bezalel el ga fato el èfode con oro, fil asul, lana viola, fil scarlate e un bon de un lino. 3 I laoradori i ga batesto el oro col martel par far plachete fine. Lu le ga taiade in fili par indressar col fil asul, la lana viola, el fil scarlate e un bon de un lino par bordar el èfode. 4 E lori i ga fato tirache che le passea par le spale par tegner el èfode, e le tirache le era tacade al èfode nele so due bande. 5 E el sinto bordà che l’era tacà al èfode e servia par tegnerlo nel so posto l’è stato fato cole medèsime robe: oro, fil asul, lana viola, fil scarlate e un bon de un lino, pròpio come Geovà el gavea dito a Moisè de far. 6 Dopo, i ga metesto i sassi de ònis rento el orlo de oro e le ga scrito nei sassi i nomi dei fioi de Israel, come se scrive nte un selo. 7 Lu le ga meteste nele tirache del èfode, che le passea par le spale (che le era nele so spale), come una ricordassion par i fioi de Israel, pròpio come Geovà el gavea dito a Moisè de far. 8 Dopo, el ga fato el petoral come el èfode: el ga mandà qualchedun che el borda a farlo con oro, fil asul, lana viola, fil scarlate e un bon de un lino. 9 Quando che l’era dopià, el petoral el formea un quadrado longo un palmo e largo un palmo. 10 I laoradori i ga tacà nel petoral quatro righe de sassi. La prima riga la era de rubi, topàsio e smeralda. 11 La seconda riga la era de torchesa, safira e giaspe. 12 La tersa riga la era de sasso de lèsen, àgata e ametista. 13 La quarta riga la era de crisòlito, ónis e giade. Tuti questi sassi pressiosi i ze stati metesti rento el orlo de oro. 14 I sassi pressiosi i gavea el nome dei 12 fioi de Israel. Sora cada sasso el ga de esser scrito un dei nomi dele 12 tribo, cossita come se scrive nte un selo.

9-15 DE NOVEMBRE

LESSION PRESSIOSE DELA BÌBLIA | LEVÌTICO 1-3

“El ogetivo dele oferte”

(Levìtico 1:3) “‘Se lu el fà una oferta brusada ciapada dei boi, el ga de dar un mas-cio sano. El ga de darlo de volentiera davanti de Geovà, nela entrada dela tenda de riunion.

(Levìtico 2:1) “‘Se qualchedun el fà una oferta de grani a Geovà, questa oferta la ga de esser de farina fina. Lu el ga de meterghe òio e olìbano sora ela.

(Levìtico 2:12) “‘Valtri podé darli a Geovà come oferta dei primi fruti, ma no i ga de esser portadi al altar come bon profumo.

Perspicaz vol. 3 pàg. 120 paràg. 6

Oferte

Oferte brusade. Quando se fea le oferte brusade se dea tuta la oferta a Dio. Gnanca una parte dela oferta la restea cola persona che la fea. (Vedi Giuisi 11:30, 31, 39, 40.) Le oferte brusade le era sùpliche a Geovà, cossita lu el acetea la oferta par el pecato che dele volte se fea insieme a queste oferte brusade. Gesù Cristo l’era come una “oferta brusada”, lu el se ga oferessesto del tuto.

Perspicaz vol. 3 pàg. 123 paràg. 5

Oferte

Oferte de grani. Le oferte de grani le era fate insieme cole oferte de sacrifìssio de pace, cole oferte brusade e cole oferte par el pecato, e anca come primi fruti. In altre èpoche queste oferte le era fate lore sole. (Éso. 29:40-42; Lev. 23:10-13, 15-18; Nùm. 15:8, 9, 22-24; 28:9, 10, 20, 26-28; cap. 29) Se fea queste oferte par mostrar che l’è Dio che el dà benedission e prosperità de maniera generosa.

(Levìtico 3:1) “‘Se qualchedun el fà una oferta de sacrifìssio de pace de intrà i boi, sìpia mas-cio o fémena, el ga de dar come oferta una bèstia sana davanti de Geovà.

Perspicaz vol. 3 pàg. 121 paràg. 1

Oferte

Oferte de pace. Le oferte de pace che Geovà el acetea le dimostrea che la persona la volea esser in pace con Dio. La persona che la fea la oferta, la fea insieme dela so fameia. Lori i la fea nel cortivo del tabernàcolo ndove i metea le so tende nela parte de rento dela coltrina che l’era intorno el cortivo. Nel témpio anca ghen’era posti par magnar. El sasserdote che el fea la serimònia el ricevea una parte e i altri sasserdoti i ricevea nantra parte. Alora, el bon profumo del grasso che el brusea ndea su a Geovà. Anca el sangue, che rapresentea la vita, se dea a Geovà parché questo sangue l’era infati suo. Alora, i sasserdoti, le persone che le fea le oferte e Geovà i era come se i fusse drio magnar insieme. Questo volea dir che i era in pace intrà de lori.

Va in serca de lession pressiose dela Bìblia

(Levìtico 2:13) “‘Tute le oferte de grani che ti te farè le ga de esser consade col sal. Nela to oferta de grani no te ghè de assar che manche el sal del acordo del to Dio. Te ghè de dar sal come oferta insieme a tute le to oferte.

(Ezechiel 43:24) Te ghè de darli come oferta a Geovà. I sasserdoti i ga de butarghe sal sora lori e darli come oferta brusada a Geovà.

Sentinela 15/05/04 pàg. 22 paràg. 1

Punti interessanti del libro de Levìtico

Levìtico 2:13 — Parché che i gavea de dar sal insieme ‘a tute le oferte’? No se fea questo par far che el sacrifìssio el gavesse un gusto meio. In tuto el mondo, el sal l’è doperà come conservante. Pol esser che se dea el sal insieme a tute le oferte parché el sal el rapresentea una oferta sensa pecato e che no la era mia smarsa.

(Levìtico 3:17) “‘Questo l’è un decreto par sempre par ti e par i to dissendenti, no importa ndove che valtri ndaré de star. No gavé de magnar gnanca una parte del grasso gnanca el sangue.’”

Sentinela 15/05/04 pàg. 22 paràg. 2

Punti interessanti del libro de Levìtico

Levìtico 3:17. El grasso l’era considerà la meio parte dela oferta. Alora, Geovà el ga proibio i israeliti de magnarlo, parché el volea farghe capir che la meio parte la era Soa. (Gén. 45:18) Questo ne ricorda che ghemo de dar el nostro meio a Geovà. — Pro. 3:9, 10; Col. 3:23, 24

Letura dela Bìblia

(Levìtico 1:1-13) E Geovà el ga ciamà Moisè dela tenda de riunion e el ghe ga dito: 2 “Te ghè de dir ai israeliti: ‘Se qualchedun de valtri el fà a Geovà una oferta de intrà le bèstie domèstiche, la so oferta la ga de esser un boi, una piégora o una cavra. 3 “‘Se lu el fà una oferta brusada ciapada dei boi, el ga de dar un mas-cio sano. El ga de darlo de volentiera davanti de Geovà, nela entrada dela tenda de riunion. 4 Lu el ga de meter la man sora la testa dela bèstia che lu el darà come oferta brusada. Dio el ndarà acetar la oferta e el perdonarà i so pecati. 5 “‘Alora el vedel el gavarà de esser copà davanti de Geovà. E i fioi de Aron, i sasserdoti, i darà el sangue come oferta e i sgossarà el sangue in tute le bande del altar, che l’è nela entrada dela tenda de riunion. 6 Se ga de cavar via la pel dela bèstia par la oferta brusada e taiar la bèstia in tochi. 7 I fioi de Aron, i sasserdoti, i ga de impissar el fogo nel altar e postar la legna sora el fogo. 8 E i fioi de Aron, i sasserdoti, i postarà i tochi dela oferta, la testa e el grasso sora la legna metesta nel fogo che l’è nel altar. 9 Le budele e le gambe le sarà lavade con àqua. El sasserdote le farà brusar nel altar par far vegner su el fun, come oferta brusada. L’è una oferta fata col fogo, un bon profumo par Geovà. 10 “‘Se lu el dà una piégora o una cavra come oferta brusada, lu el ga de dar un mas-cio sano ciapà dei piegoreti o dele cavre. 11 La bèstia la ga de esser copada nela banda norte del altar, davanti de Geovà. E i fioi de Aron, i sasserdoti, i sgossarà el sangue in tute le bande del altar. 12 Lu el taiarà la bèstia in tochi, e el sasserdote el va postar i tochi, la testa e el grasso sora la legna metesta nel fogo che l’è nel altar. 13 Lu el lavarà le budele e le gambe con àqua. El sasserdote el darà la oferta e la farà brusar nel altar par far vegner su el fun. L’è una oferta brusada, una oferta fata col fogo, un bon profumo par Geovà.

16-22 DE NOVEMBRE

LESSION PRESSIOSE DELA BÌBLIA | LEVÌTICO 4-5

“Fà el to meio par Geovà”

(Levìtico 5:5, 6) “‘Se qualchedun el ga la colpa de una de queste robe, el ga de confessar el so pecato. 6 Anca, el portarà a Geovà una oferta par la colpa par el pecato che el ga fato, o sia, una piegoreta o una cavreta. E el sasserdote el domandarà el perdon dei pecati par lu, par el pecato che el ga fato.

Perspicaz vol. 3 pàg. 122 paràg. 9

Oferte

Oferte par la colpa. Le oferte par la colpa anca le era fate par causa del pecato, parché se no se peca, no se ga la colpa. Queste oferte le era fate par pecati spessìfichi che la persona la deventea colpada e le era un poco difarente de altre oferte par el pecato. Le era oferte par far la persona gaver nantra volta un dirito. La persona no la gavea rispetà un dirito de Geovà o dela so nassion santa, alora la oferta par la colpa la servia par gaver nantra volta qualche dirito. Cossita, la persona che la se ciamea grama no la gavaria la punission par el so pecato. — Vedi Isaia 53:10.

(Levìtico 5:7) “‘Ma, se lu no’l ga soldi che basta par comprar una piégora, lu el ga de portar a Geovà due colombete o due colombe gióvene come oferta par la colpa, par el pecato che el ga fato. Una la ga de esser come oferta par el pecato e l’altra come oferta brusada.

Sentinela 01/06/09 pàg. 26 paràg. 3

Lu el sà quanto podemo far

La Lege la mostrea la considerassion che Geovà el gavea par el pòpolo. Levìtico 5:7 el dise: “Ma, se lu no’l ga soldi che basta par comprar una piégora, lu el ga de portar a Geovà due colombete o due colombe gióvene come oferta par la colpa.” La frase “se lu no’l ga soldi che basta” la podaria esser tradusida come “se la to man no la ghe riva”. Se un israelita l’era massa poareto e no’l podea comprar una piégora, Dio el acetea quel che lu el podea dar, sìpia due colombete o due colombe gióvene.

(Levìtico 5:11) “‘Se lu no’l ga soldi che basta par comprar due colombete o due colombe gióvene, lu el ga de portar come oferta par el so pecato intorno de un chilo de una bona farina come oferta par el pecato. Lu no’l ga de dontarghe òio e gnanca meterghe olìbano sora, parché questa la ze una oferta par el pecato.

Sentinela 01/06/09 pàg. 26 paràg. 4

Lu el sà quanto podemo far

E se la persona no la podea gnanca comprar due oseleti? Levìtico 5:11 el dise: “Lu el ga de portar come oferta par el so pecato intorno de un chilo de una bona farina come oferta par el pecato”. Geovà el ga dessidio far difarente par i poareti e assar che la so oferta par el pecato la fusse fata sensa sangue. In Israel, se la persona la fusse poareta, questo no volea dir che la saria sensa la benedission del perdon dei pecati o sensa la oportunità de esser in pace con Dio.

Va in serca de lession pressiose dela Bìblia

(Levìtico 5:1) “‘Se qualchedun el ga visto o el ga savesto de un pecato, lu l’è una testimònia. Se, dopo che lu el ga scoltà el anùnsio par esser testimònia contra qualchedun che el fà qualcossa sbaliada, lu no’l conta quel che el ga visto o savesto, questo l’è un pecato. Lu el ga de esser castigà par el so sbàlio.

Sentinela 02/16 pàg. 29 paràg. 14

Imparemo dei servi leai de Geovà

14 Cossa che imparemo del esémpio de Natan? Imagina questa situassion: te vien a saver che un fradel, fursi un amigo o un parente, el ga fato un pecato grave. Ti te pensi che te ghè de esser leal a lu e che no te ghè de parlar con nissuni sora quel che ga sucedesto. Ma se te fè questo no te si mia leal a Geovà. E te sè che la to lealtà a Geovà la ga de esser la roba pi importante. Alora, te pensi de far come Natan el ga fato. Lu el ga mostrà bontà ma anca l’è stà firme. Alora, cossa che te pol far? Te pol insentivar el to amigo o el to parente a parlar suito coi ansiani. Se lu no’l va parlar coi ansiani dopo de un tempo, te vè ti parlar con lori. Cossita, te mostrarè la to lealtà a Geovà. Anca, te mostrarè bontà par la persona che la ga fato un pecato, parché ela la ndarà ricever aiuto dei ansiani. Con amor, lori i ndarà giutar la persona a esser amiga de Geovà nantra volta. — Ledi Levìtico 5:1; Gàlati 6:1.

(Levìtico 5:15, 16) “Se qualchedun el se comporta de maniera infedele, fando un pecato contra le robe sacre de Geovà sensa farlo aposta, el ga de portar a Geovà un multon sano come oferta par la colpa. El so valor in sicli de argento el ga de esser de acordo col siclo ofissial del posto santo. 16 E lu el ga de pagar el valor par el pecato che lu el ga fato contra el posto santo dontando un chinto del valor. Lu el darà questo valor al sasserdote. Cossita, el sasserdote el farà la oferta par el so pecato col multon dela oferta par la colpa e Dio lo perdonarà.

Perspicaz vol. 3 pàg. 529 paràg. 1

Santità

Bèstie e prodoti dela tera. I primi mas-ci dei boi, dele piégore e dei bechi i era santi par Geovà e no i gavea mia de esser doperadi come pagamento de risgate. I gavea de esser doperadi par far i sacrifissi, e una parte la gavea de restar par i sasserdoti che i fea questi sacrifissi. (Nùm. 18:17-19) I primi prodoti e el dìsimo i era santi compagno a tuti i sacrifissi e tute le oferte che i era portadi al santuàrio. (Éso. 28:38) Tute le robe sante par Geovà le era sacre, e no i podea far de poco de queste robe come se le fusse gnente o doperarle sensa rispeto. Un esémpio de questo l’è la lege del dìsimo. Se un omo el assesse de banda una parte de quel che el gavea tolto su del formento par esser el dìsimo, e qualchedun dela so fameia, sensa saver, el ciapesse una sbranca par cosinar, quel omo el saria colpà de no rispetar la lege de Dio sora le robe sacre. La Lege la disea che la persona la gavaria de dar al santuàrio la medèsima quantità e anca 20 par sento de pi dopo che la oferessesse un sacrifìssio del piegoreto sano dele so bèstie. Cossita, tuti i gavaria tanto rispeto par le robe sacre de Geovà. — Lev. 5:14-16

Letura dela Bìblia

(Levìtico 4:27–5:4) “‘Se qualchedun del pòpolo el fà un pecato sensa farlo aposta e l’è considerà colpà parché el ga fato qualcossa che Dio el ga dito de nò far, 28 o se el se nicorde che el ga fato un pecato, alora lu el gavarà de dar una cavreta sana come oferta par el pecato che el ga fato. 29 Lu el meterà la man sora la testa dela bèstia par la oferta par el pecato e el coparà la oferta par el pecato nel medèsimo posto dela oferta brusada. 30 El sasserdote el ciaparà col deo un poco del sangue dela oferta e lo meterà sora i corni del altar dela oferta brusada. Dopo, el ndarà trar par sora dela base del altar tuto el sangue che l’è vansà. 31 Lu el cavarà via tuto el grasso de questa oferta, cossita come se cava via el grasso del sacrifìssio de pace, e el sasserdote el brusarà el grasso nel altar par far vegner su el fun, come un bon profumo par Geovà. Cossita, el sasserdote el darà la oferta par el so pecato e Dio lo perdonarà. 32 “‘Ma, se lu el fà una oferta par el pecato con un piegoreto, el ga de dar una fémena sana. 33 Lu el meterà la man sora la testa dela bèstia par la oferta par el pecato e la coparà come oferta par el pecato nel posto ndove se copa la bèstia par la oferta brusada. 34 El sasserdote el ciaparà col deo un poco del sangue dela oferta e lo meterà sora i corni del altar dela oferta brusada. Dopo, el ndarà trar par sora dela base del altar tuto el sangue che l’è vansà. 35 Lu el cavarà via tuto el grasso de questa oferta, cossita come se cava via el grasso del sacrifìssio de pace, e el sasserdote el brusarà el grasso nel altar par far vegner su el fun, par sora dele oferte a Geovà fate col fogo. Cossita, el sasserdote el darà la oferta par el so pecato e Dio lo perdonarà.

5 “‘Se qualchedun el ga visto o el ga savesto de un pecato, lu l’è una testimònia. Se, dopo che lu el ga scoltà el anùnsio par esser testimònia contra qualchedun che el fà qualcossa sbaliada, lu no’l conta quel che el ga visto o savesto, questo l’è un pecato. Lu el ga de esser castigà par el so sbàlio. 2 “‘O se qualchedun el toca qualcossa de impuro, sìpia una bèstia de mato che la ze morta, sìpia una bèstia domèstica impura che la ze morta o sìpia un dei bisseti impuri che i ze morti, lu el restarà impuro e el sarà considerà colpà, anca se lu no’l se nicorde. 3 O se qualchedun, sensa nicorderse, el toca qualcossa de impuro che pol farlo deventar impuro, e dopo el se nicorde de questo, el sarà considerà colpà. 4 “‘O se qualchedun, sensa nicorderse, el fà un giuramento sensa pensarghe sora, sìpia par far qualcossa de bon o par far qualcossa de rugno, no importa mia sora quel che l’è, e lu el se nicorde che el ga fato un giuramento sensa pensarghe sora, el sarà considerà colpà.

23-29 DE NOVEMBRE

LESSION PRESSIOSE DELA BÌBLIA | LEVÌTICO 6-7

“Una dimostrassion de gratitùdine”

(Levìtico 7:11, 12) “‘Questa la ze la lege del sacrifìssio de pace che se pol far a Geovà. 12 Se qualchedun lo fà come una oferta par ringrassiar, quando lu el dà el sacrifìssio de ringrassiamento, lu el darà insieme pan in forma de anel fato con òio e sensa levà, pan schissà sensa levà, ontadi con òio, e pan in forma de anel fati con una bona de una farina, smissiada e impastada con òio.

Sentinela 11/19 pàg. 22 paràg. 9

Cossa che podemo imparar del libro de Levìtico?

9 Seconda lession: Noantri servimo a Geovà parché semo grati a lu. Vedemo nantra roba importante sora la adorassion a Dio in Israel che la ze sora le oferte de sacrifìssio de pace. El libro de Levìtico el spiega che un israelita el podea far un sacrifìssio de pace “come oferta par ringrassiar”. (Lev. 7:11-13, 16-18) Lu no’l fea questo sacrifìssio par obrigassion ma parché el volea e parché el amea el so Dio, Geovà. Quel che el fea el sacrifìssio, la so fameia e i sasserdoti i magnea la carne dela bèstia che se doperea par far el sacrifìssio. Ma se dea a Geovà arquante parte dela bèstia. Quale?

(Levìtico 7:13-15) Lu el farà questa oferta insieme coi pan in forma de anel, fati con levà, e col sacrifìssio de pace che l’è dato come oferta par ringrassiar. 14 Lu el ga de dar un pan de cada tipo come parte sacra data par Geovà. Questa parte la sarà del sasserdote che el sgossarà el sangue dei sacrifissi de pace. 15 Nel medèsimo giorno che se fà la oferta, se ga de magnar la carne del sacrifìssio de pace che se dà come oferta par ringrassiar. Lu no’l ga de meter via gnanca una parte dela carne fin la matina dopo.

Sentinela 15/08/00 pàg. 15 paràg. 15

Sacrifissi che ghe piase a Dio

15 Nantra oferta volontària la era el sacrifìssio de pace, che se parla nel capìtolo 3 de Levìtico. Nel ebraico, la parola “pace” la vol dir de pi che sol no esser in guera o no gaver preocupassion. De acordo col libro Studies in the Mosaic Institutions (Studi nele Istituission Mosaiche), questa parola “nela Bìblia vol dir anca la condission o la relassion de pace con Dio, prosperità, alegria e felicità”. Alora, se fea sacrifissi de pace nò par far la pace con Dio o par assarlo calmo, ma par dimostrar gratitùdine o par selebrar la bona condission de pace con Dio, che lu el dà a quei che lu el aprova. I sasserdoti e quel che el fea la oferta i partissipea del sacrifìssio dopo de dar a Geovà el sangue e el grasso. (Lev. 3:17; 7:16-21; 19:5-8) In questa bela ocasion, quel che el fea la oferta, i sasserdoti e Geovà Dio i partissipea de una refession, de maniera simbòlica, che la mostrea una relassion de pace intrà de lori.

(Levìtico 7:20) “‘Ma qualchedun che l’è impuro e el magna la carne de sacrifìssio de pace, che l’è par Geovà, lu el sarà finio fora del pòpolo.

Sentinela 15/08/00 pàg. 19 paràg. 8

Sacrifissi de lodi che ghe piase a Geovà

8 E la persona che la fea la oferta? La Lege la disea che tuti quei che i volesse rivar darente de Geovà i gavea de esser neti e puri. Quei che i restesse impuri par qualche motivo, prima i gavea de far una oferta par el pecato o par la colpa par gaver nantra volta una condission pura davanti de Geovà. Cossita, Geovà el ndaria acetar la so oferta brusada o el so sacrifìssio de pace. (Lev. 5:1-6, 15, 17) Alora, mantegnerse puri davanti de Geovà ga de esser una roba importante par noantri. Se volemo che Dio el acete la nostra adorassion, ghemo de coreger qualche comportamento sbalià contra la lege de Dio. Ghemo de doperar tuti i aiuti che Dio el ne dà, o sia, “i ansiani dela congregassion” e Gesù Cristo, el “sacrifìssio de riconsiliassion par i nostri pecati”. — Tiago 5:14; 1 Gio. 2:1, 2

Va in serca de lession pressiose dela Bìblia

(Levìtico 6:13) El fogo el ga de esser sempre impissà nel altar. Lu no’l ga de smorsarse.

Perspicaz vol. 2 pàg. 148 paràg. 4

Fogo

Nel tabernàcolo e nel témpio. El fogo el fea parte dela adorassion nel tabernàcolo e, dopo, nel témpio. Tute le matine e intrà le due sere, el somo sasserdote el gavea de brusar insenso nel altar de insenso. (Éso. 30:7, 8) La lege de Dio la disea che el fogo nel altar dela oferta brusada el gavea de esser sempre impissà. (Lev. 6:12, 13) La tradission giudaica la disea che nel scomìnsio Dio el ga impissà el fogo del altar par meso de un miràcolo ma, anca se tanti i ze de acordo con questa tradission, le Scriture no le parla de questo. De acordo cole istrussion che Geovà el gavea dato nel scomìnsio a Moisè, i fioi de Aron i gavaria de “impissar el fogo nel altar e postar la legna sora el fogo” vanti de meter el sacrifìssio nel altar. (Lev. 1:7, 8) L’è stà dopo che el sasserdòssio de Aron el ga scominsià e che i ga fato i sacrifissi in quela ocasion, che Geovà, dela nùvola sora el tabernàcolo, el ga brusà col fogo la oferta che la era sora el altar. Alora, el fogo che l’è vegnesto fora par meso de un miràcolo no l’è mia vegnesto par impissar la legna sora el altar, ma “el ga brusà la oferta brusada e i tochi de grasso che ghen’era nel altar”. Cossita, quel fogo che l’era ancora drio brusar l’era par causa del fogo che ghen’era belche nel altar e del fogo che l’è vegnesto de Geovà. (Lev. 8:14–9:24) Nantro esémpio l’è el fogo che Geovà el ga mandà, par meso de un miràcolo, che el ga brusà i sacrifissi dopo dela orassion de Salomon nela dedicassion del témpio. — 2 Cró. 7:1; vedi anca Giuisi 6:21; 1 Rè 18:21-39; 1 Cró. 21:26, par veder altri esempi de come Geovà el ga fato vegner el fogo par meso de un miràcolo par acetar le oferte dei so servi.

(Levìtico 6:25) “Te ghè de dir a Aron e so fioi: ‘Questa la ze la lege dela oferta par el pecato: davanti de Geovà se ga de copar la oferta par el pecato, nel medèsimo posto dela oferta brusada. Questa la ze una roba tanto sacra.

“Toda a Escritura” pàg. 27 paràg. 15

Libro bìblico nùmero 3 — Levìtico

15 (3) I gavea de far una oferta par el pecato par causa dei pecati fati sensa gaver intension. Se dea un tipo de bèstia de acordo col pecador. Podaria esser el sasserdote, tuto el pòpolo, un paron o qualche persona. Queste oferte no le era come le oferte brusade e le oferte de pace che cada persona la fea. Invesse, le oferte par el pecato le era una obrigassion. — Lev. 4:1-35; 6:24-30

Letura dela Bìblia

(Levìtico 7:11-21) “‘Questa la ze la lege del sacrifìssio de pace che se pol far a Geovà. 12 Se qualchedun lo fà come una oferta par ringrassiar, quando lu el dà el sacrifìssio de ringrassiamento, lu el darà insieme pan in forma de anel fato con òio e sensa levà, pan schissà sensa levà, ontadi con òio, e pan in forma de anel fati con una bona de una farina, smissiada e impastada con òio. 13 Lu el farà questa oferta insieme coi pan in forma de anel, fati con levà, e col sacrifìssio de pace che l’è dato come oferta par ringrassiar. 14 Lu el ga de dar un pan de cada tipo come parte sacra data par Geovà. Questa parte la sarà del sasserdote che el sgossarà el sangue dei sacrifissi de pace. 15 Nel medèsimo giorno che se fà la oferta, se ga de magnar la carne del sacrifìssio de pace che se dà come oferta par ringrassiar. Lu no’l ga de meter via gnanca una parte dela carne fin la matina dopo. 16 “‘Se el sacrifìssio che lu el fà come oferta l’è un voto o una oferta volontària, se ga de magnarlo nel giorno che se fà el sacrifìssio. Quel che l’è vansà se podarà magnarlo el giorno dopo. 17 Ma quel che l’è vansà dela carne del sacrifìssio nel terso giorno el gavarà de esser brusà nel fogo. 18 Invesse, se i magna la carne del sacrifìssio de pace nel terso giorno, quel che el ga fato el sacrifìssio no’l gavarà la aprovassion. Lu no’l se benefissiarà del sacrifìssio. L’è una roba che ofende. La persona che lo magna la sarà castigada par el so sbàlio. 19 No se ga de magnar la carne che la toca qualcossa de impuro. Ela la ga de esser brusada nel fogo. Quel che l’è puro el pol magnar la carne che la ze pura. 20 “‘Ma se qualchedun che l’è impuro el magna la carne de sacrifìssio de pace, che l’è par Geovà, lu el sarà finio fora del pòpolo. 21 Se qualchedun el toca qualcossa de impuro che el vien de una persona, o de una bèstia impura, o de qualcossa de impuro e che fà schifo, e el magna dela carne del sacrifìssio de pace che l’è par Geovà, lu el sarà finio fora del so pòpolo.’”

30 DE NOVEMBRE–6 DE DISEMBRE

LESSION PRESSIOSE DELA BÌBLIA | LEVÌTICO 8-9

“Una prova dela benedission de Geovà”

(Levìtico 8:6-9) Alora Moisè el ga fato Aron e i so fioi rivar darente, e li ga lavadi con àqua. 7 Dopo, el ga metesto su in Aron una roba longa, el ga metesto una fassa nela so sintura e el ghe ga metesto su una roba longa sensa màneghe. E par sora el ghe ga metesto el èfode, e el ga ligà ben firme el èfode col sinto bordà. 8 El ghe ga metesto su el petoral e el ga metesto el Urin e el Tumin nel petoral. 9 Alora el ga metesto su el turbante nela so testa e davanti del turbante el ga metesto la placheta de oro puro che slusa, che l’è el segnal sacro de dedicassion, pròpio come Geovà el gavea ordinà a Moisè.

(Levìtico 8:12) Alora, el ga metesto un poco de òio de unsion sora la testa de Aron e lo ga untà par santificarlo.

Perspicaz vol. 2 pàg. 414 paràg. 6

Scomìnsio del sasserdòssio

Moisè el ga lavà Aron e i so fioi, Nadabe, Abiù, Eleazar e Itamar (o el ga mandà che lori stessi i se lavesse) nel cadin de rame che ghen’era nel cortivo e el ga metesto sora Aron le robe gloriose del somo sasserdote. (Nùm. 3:2, 3) Alora, Aron l’è stà designà come somo sasserdote. Le so robe le rapresentea le qualità e le responsabilità del somo sasserdote. Dopo, Moisè el ga untà el tabernàcolo, i so mòbili e le robe che ghen’era rento, el altar dela oferta brusada, el cadin e tute le robe che se doperea insieme a questi utensili. Questo servia par santificarli e par che i fusse doperadi sol par el servìssio e la adorassion a Dio. Alora, Moisè el ga untà Aron metendo òio sora la so testa. — Lev. 8:6-12; Éso. 30:22-33; Sal. 133:2

(Levìtico 9:1-5) Nel otavo giorno, Moisè el ga ciamà Aron e i so fioi, e i ansiani de Israel. 2 Lu el ghe ga dito a Aron: “Ciapa un vedel come oferta par el pecato e un multon come oferta brusada, tuti due sani, e meteli davanti de Geovà. 3 Ma te ghè de dir ai israeliti: ‘Gavé de ciapar un beco par la oferta par el pecato. Anca, gavé de ciapar come oferta brusada un vedel e un piegoreto, tuti due de un ano e sani. 4 Par i sacrifissi de pace, gavé de ciapar un toro e un multon par sacrificarli davanti de Geovà. Gavé de ciapar una oferta de grani smissiada con òio. Infati, ancoi Geovà el se farà veder a valtri.’” 5 Cossita, i ga portà davanti dela tenda de riunion tuto quel che Moisè el ghe ga ordinà. Tuto el pòpolo l’è rivà darente e i ze stati in pié davanti de Geovà.

Perspicaz vol. 2 pàg. 415 paràg. 8

Scomìnsio del sasserdòssio

Nel otavo giorno, i sasserdoti che i era pronti e belche nela so designassion, i ga fato i primi sacrifissi de bèstie sensa el aiuto de Moisè. Lori i ga fato sacrifissi par perdonar i pecati dela nassion de Israel. La nassion de Israel la gavea pròpio bisogno de deventar pura, nò sol parché la era fata de persone imperfete, ma parché la ga desobedio e disgustà a Geovà quando la ga fato el vedel de oro. (Lev. 9:1-7; Éso. 32:1-10) Quando i ga finio questi primi sacrifissi, Geovà el ghe ga mostrà che el aprovea la designassion dei sasserdoti. Par meso de un miràcolo, lu el ga fato fogo vegner do dela colona de nùvola che la era sora el tabernàcolo. El fogo el ga brusà quel che restea del sacrifìssio sora el altar. — Lev. 9:23, 24

(Levìtico 9:23, 24) Dopo de questo, Moisè e Aron i ze ndati rento la tenda de riunion. Dopo, i ze vegnesti fora e i ga benedio el pòpolo. Alora, Geovà el ga mostrà la so glòria a tuto el pòpolo. 24 Geovà el ga fato vegner fora el fogo e el ga brusà la oferta brusada e i tochi de grasso che ghen’era nel altar. Tuto el pòpolo el ga visto questo, e lori i ga scominsià a osar e i se ga indenocià cola fàcia par tera.

Sentinela 11/19 pàg. 23 paràg. 13

Cossa che podemo imparar del libro de Levìtico?

13 Quarta lession: Geovà l’è drio benedir la so organisassion nela tera. Pensemo sora quel che ga sucedesto nel ano de 1512 vanti de Cristo, quando el tabernàcolo l’è stà fato su nel pié del monte Sinai. (Éso. 40:17) Moisè el ga fato la serimònia par designar Aron e i so fioi come sasserdoti. La nassion de Israel la era insieme par veder i sasserdoti che i era drio far i primi sacrifissi de bèstie. (Lev. 9:1-5) Come che Geovà el ga mostrà che lu el aprovea questo novo sasserdòssio? Intanto che Aron e Moisè i benedia el pòpolo, Geovà el ga fato vegner do fogo che el ga brusà quel che restea del sacrifìssio sora el altar. — Ledi Levítico 9:23, 24.

Va in serca de lession pressiose dela Bìblia

(Levìtico 8:6) Alora Moisè el ga fato Aron e i so fioi rivar darente, e li ga lavadi con àqua.

Sentinela 15/11/14 pàg. 9 paràg. 6

Parché ghemo de esser santi

6 I sasserdoti i gavea de esser neti in senso fìsico. Questo vol dir una roba tanto importante par noantri. Quei che i stùdia la Bìblia con noantri i vede che i nostri posti de adorassion i ze neti e che noantri semo ben rangiadi. Anca, la puressa dei sasserdoti ne giuta a saver che qualche persona che la va su al monte de adorassion a Geovà la ga de gaver un “cuor puro”. (Ledi Salmo 24:3, 4; Isa. 2:2, 3.) Ghemo de far el nostro servìssio sacro a Dio cola mente e el cuor puri e el corpo neto. Par quela, ghemo de sempre pensar se ghemo de cambiar qualcossa par seitar a esser santi. (2 Cor. 13:5) Par esémpio, una persona batesada che la vede pornografia aposta la ga de domandarse: ‘Mi son pròpio santo?’ Dopo, la ga de ndar in serca de aiuto par fermarse de far questa bruta roba. — Tiago 5:14

(Levìtico 8:14-17) Alora el ga menà el toro par la oferta del pecato, e Aron e i so fioi i ga metesto le man sora la testa del toro dela oferta par el pecato. 15 Moisè el ga copà el toro, el ga metesto col so deo un poco de sangue sora tuti i corni del altar e el ga purificà el altar dei pecati. Ma el ga ciapà el sangue che ghen’era ancora e lo ga metesto nela base del altar. Cossita, lo ga santificà par far sacrifissi de perdon dei pecati sora el altar. 16 Dopo Moisè el ga ciapà tuto el grasso che ghen’è intorno dele budele, la parte grassa che ghen’è intorno del figà e i due rognoni col so grasso, e li ga fati fumegar nel altar. 17 Alora, lu el ga fato brusar fora del acampamento el resto del toro, o sia, la pel, la carne e el sterco, pròpio come Geovà el gavea ordinà a Moisè.

Perspicaz vol. 3 pàg. 17 paràg. 6

Moisè

Dio el ga scoliesto Moisè come mediador del acordo dela Lege fato con Israel. Questa la era una posission de granda confiansa che gnanca un omo el gavea mai bio davanti de Dio, sol Gesù Cristo che l’è el Mediador del novo acordo. Moisè el ga sgossà nel libro del acordo el sangue dei sacrifissi dele bèstie. Questo libro el rapresentea Geovà come una “parte”, e el pòpolo (che i ansiani el rapresentea) come l’altra “parte”. Moisè el ga ledesto el libro del acordo al pòpolo. E el pòpolo el ga rispondesto: “Semo qua par far tuto quel che Geovà el ga mandà.” (Éso. 24:3-8; Ebr. 9:19) Come mediador, Moisè el ga bio la oportunità de tender dela costrussion del tabernàcolo e de far i so utensili che Dio el gavea dito come far. Anca, lu el ga bio la oportunità de scominsiar col sasserdòssio e untar el tabernàcolo e el somo sasserdote Aron col òio spessial. Dopo lu el ga tendesto dei primi sacrifissi dei sasserdoti pena designà. — Éso. capìtoli 25-29; Lev. capìtoli 8, 9.

Letura dela Bìblia

(Levìtico 8:31–9:7) Alora, Moisè el ga dito a Aron e ai so fioi: “Gavé de far boier la carne nela entrada dela tenda de riunion. Lì gavaré de magnarla coi pan che i ze nela sesta dela designassion dei sasserdoti, cossita come Dio el me ga mandà far: ‘Aron e i so fioi i la magnarà.’ 32 Valtri gavé de brusar col fogo quel el vansa dela carne e del pan. 33 No gavé de slontanarve dela tenda de riunion par sete giorni, fin che i se finisse i giorni che ghe vol par la vostra designassion de sasserdote, parché ghe volarà sete giorni par designarve come sasserdoti. 34 Geovà el ga mandà far quel che ghemo fato ancoi parché i vostri pecati i sìpia perdonadi. 35 Valtri gavaré de restar nela entrada dela tenda de riunion giorno e note, par sete giorni. E valtri gavé de far quel che Dio el ga mandà de far, cossita no ndaré morir, parché l’è stà cossita che Dio el me ga mandà far.” 36 E Aron e i so fioi i ga fato tuto quel che Geovà el ghe gavea mandà far par meso de Moisè.

9 Nel otavo giorno, Moisè el ga ciamà Aron e i so fioi, e i ansiani de Israel. 2 Lu el ghe ga dito a Aron: “Ciapa un vedel come oferta par el pecato e un multon come oferta brusada, tuti due sani, e meteli davanti de Geovà. 3 Ma te ghè de dir ai israeliti: ‘Gavé de ciapar un beco par la oferta par el pecato. Anca, gavé de ciapar come oferta brusada un vedel e un piegoreto, tuti due de un ano e sani. 4 Par i sacrifissi de pace, gavé de ciapar un toro e un multon par sacrificarli davanti de Geovà. Gavé de ciapar una oferta de grani smissiada con òio. Infati, ancoi Geovà el se farà veder a valtri.’” 5 Cossita, i ga portà davanti dela tenda de riunion tuto quel che Moisè el ghe ga ordinà. Tuto el pòpolo l’è rivà darente e i ze stati in pié davanti de Geovà. 6 E Moisè el ga dito: “Questo l’è quel che Geovà el ve ga mandà far, cossita Geovà el ve mostrarà la so glòria.” 7 Alora Moisè el ga dito a Aron: “Va darente del altar e te ghè de dar la oferta par el pecato e la to oferta brusada, cossita ti e la to fameia gavaré el perdon dei vostri pecati. Dopo, te ghè de dar la oferta del pòpolo e domandar el perdon del so pecato, pròpio come Geovà el ga mandà far.”

    Publicassion in Talian (1993-2025)
    Va fora
    Va rento cola to conta JW.org
    • Talian
    • Mandar ai altri
    • Configurassion
    • Copyright © 2025 Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania
    • Condission par Doperar
    • Polìtica de Privacità
    • Configurassion de Privacità
    • JW.ORG
    • Va rento cola to conta JW.org
    Mandar ai altri