Abril

Estàs passant per alguna dificultat? Potser t’ha ofés algun germà de la congregació (Jm 3:2). O tal volta algun company de faena o de classe es burla de tu per ser testimoni de Jehovà (1Pe 4:3, 4). O alguns membres de la teua família intenten impedir que vages a les reunions o que parles als altres de la teua fe (Mt 10:35, 36). Si una prova és especialment dolorosa, potser et planteges rendir-te. Però, pots estar segur que, sense importar la prova que afrontes, Jehovà et donarà la saviesa per a prendre bones decisions i les forces per a ser constant. Jehovà va incloure en la seua Paraula relats detallats de persones imperfectes que van aguantar proves difícils, i ho va fer per a que puguem aprendre d’ells. Per això, va motivar l’apòstol Pau a escriure. Llegir estos relats ens pot donar esperança i consol. No obstant, per a beneficiar-nos-en, hem de fer més que simplement llegir-los. Hem de permetre que les Escriptures ens arriben al cor i modelen la nostra manera de pensar. w21.03 pàg. 14 § 1, 2

Veus la gent a qui portes les bones notícies com si foren espigues a punt per a ser collides? Si és aixina, ho evidenciaràs de tres maneres. En primer lloc, predicaràs amb més urgència, perquè l’època de la sega és limitada i no podem perdre temps. En segon lloc, t’alegraràs quan trobes gent que escolta el missatge. La Bíblia diu que la gent s’alegra en el temps de la sega (Is 9:2 [v. 3 TNM]). I, en tercer lloc, voràs cada persona com un possible germà i, per això, adaptaràs la teua presentació a fi de captar el seu interés. Probablement, alguns deixebles pensaven que ningun samarità acceptaria el missatge. Però Jesús no pensava igual, més bé, els veia com deixebles potencials. Nosaltres també hem de vore la gent del nostre territori com a futurs deixebles de Crist. En este sentit, l’apòstol Pau ens va deixar un magnífic exemple. Ell estava familiaritzat amb algunes creences de la gent a qui predicava, sabia el que els interessava i els veia com a futurs deixebles de Crist. w20.04 pàgs. 8, 9 § 3, 4

En comptes de jutjar els altres per les seues accions, esforça’t per conéixer els seus sentiments. L’única persona que ens comprén del tot és Jehovà. Per això, demana-li que t’ajude a vore els altres tal com ell els veu i així saber com mostrar-los compassió. No podem triar quins germans o germanes mereixen la nostra compassió. Tots ells s’enfronten a problemes pareguts als que van enfrontar Jonàs, Elies, Agar i Lot. En molts casos, se’ls han causat ells mateixos. Però, en realitat, tots ens hem buscat problemes en algun moment. És raonable, doncs, que Jehovà ens demane que mostrem empatia als nostres germans (1Pe 3:8). Quan obeïm este manament de Jehovà, enfortim la unitat de la nostra extraordinària i diversa germandat mundial. Així que resolguem-nos a mostrar interés pels nostres germans escoltant-los, tenint en compte les seues circumstàncies i sent compassius amb ells. w20.04 pàg. 19 § 15-17

Jesús ens va donar l’exemple perfecte d’obediència a Jehovà. Per això, una de les maneres més importants d’obeir a Déu és seguint els passos de Jesús tan fidelment com siga possible (Jn 8:29). Per a continuar caminant en la veritat, hem d’estar convençuts que Jehovà és el Déu de la veritat i que tot el que ens diu en la seua Paraula és de veres. També hem d’estar convençuts que Jesús és el Messies promés. Hui en dia, molta gent dubta que Jesús haja sigut ungit com a rei del Regne de Déu. Joan va advertir que hi hauria «molts impostors» que enganyarien aquells que no estigueren preparats per a defendre la veritat sobre Jehovà i Jesús (2Jn 7-11). De fet, va escriure: «Qui és, per tant, el mentider? ¿No és el qui nega que Jesús siga el Messies?» (1Jn 2:22). L’única manera d’evitar ser víctimes de l’engany és estudiant la Paraula de Déu. Només aixina arribarem a conéixer a Jehovà i Jesús (Jn 17:3). Llavors, estarem convençuts d’haver trobat la veritat. w20.07 pàg.21 § 4, 5

Una manera d’evitar convertir-nos en un «motiu de caiguda» per als nostres companys de carrera és cedint a les seues preferències, sempre que siga possible, en comptes d’insistir en fer les coses a la nostra manera (Rm 14:19-21; 1Co 8:9, 13). En este sentit, no som com un corredor d’una carrera convencional, que s’esforça per ser l’únic guanyador del premi. Estos corredors pensen principalment en el seu propi interés i, per esta raó, tracten d’apartar els altres per a posar-se davant del tot. Per contra, nosaltres no competim els uns amb els altres (Ga 5:26; 6:4). Més bé, el nostre objectiu és que tantes persones com siga possible arriben a la meta i guanyen amb nosaltres el premi de la vida. Així que ens esforcem per aplicar este consell inspirat: «Que no mire cadascú per ell, sinó que procure sobretot pels altres» (Fl 2:4). Jehovà ha garantit el premi de la vida eterna, en el cel o en la terra, a tots els seus servents que completen la carrera. w20.04 pàg. 28 § 10; pàg. 29 § 12

Milions de cristians sobreviuran i entraran en el nou món. Estos supervivents en la terra seran testimonis d’una altra victòria sobre la mort quan vegen la resurrecció de milers de milions de persones que han mort al llarg de la història (Fets 24:15). T’imagines l’alegria que es viurà en eixe moment? Tots aquells que es mantinguen completament lleials a Jehovà experimentaran la victòria sobre la mort heretada, i podran viure per sempre! Tots els cristians de l’actualitat hauríem d’agrair estes paraules consoladores sobre la resurrecció que Pau va escriure als corintis. Tenim moltes raons per a mostrar que acceptem l’exhortació de Pau d’estar plenament ocupats ara en «l’obra del Senyor» (1Co 15:58). Si participem de manera lleial i activa en esta obra, tindrem la feliç perspectiva de viure per sempre. Eixe futur serà més meravellós del que podem imaginar-nos! I confirmarà que la nostra labor en relació amb el Senyor no haurà sigut en va. w20.12 pàg. 13 § 16, 17

Si considerem que les profecies d’Ezequiel 38:10-23; Daniel 2:43-45; 11:44–12:1; i Apocalipsi 16:13-16, 21 parlen del mateix període de temps i dels mateixos successos, sembla que podem esperar els següents esdeveniments. En algun moment després del començament de la gran tribulació, «els reis de tota la terra» formaran una coalició de nacions (Ap 16:13, 14). Esta coalició es convertirà en el que les Escriptures anomenen Gog del «país de Magog», que llançarà un últim atac contra el poble de Déu (Ez 38:2). Parlant d’este temps, l’apòstol Joan va vore una tempestat de grans pedres de graníssol que queia sobre els enemics de Déu. Esta pedregada simbòlica podria ser un missatge contundent de juí proclamat pel poble de Jehovà. Este missatge provoca l’atac de Gog de Magog contra el poble de Déu per a eliminar-lo de la faç de la Terra (Ap 16:21). w20.05 pàg. 14, 15 § 13, 14

La força activa de Déu és un regal que hauríem d’atresorar. Podem augmentar el nostre apreci per l’esperit sant al reflexionar en tot el que s’ha aconseguit hui en dia gràcies a ell. Abans que Jesús ascendira al cel, va dir als seus deixebles: «L’Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que vos farà testimonis meus [...] fins a l’extrem de la terra» (Fets 1:8). Amb el suport de l’esperit sant, s’ha reunit uns 8 milions i mig de servents de Jehovà de totes les parts de la terra. També disfrutem d’un paradís espiritual perquè l’esperit de Déu ens ajuda a cultivar qualitats excel·lents, com l’amor, el goig, la pau, la paciència, l’amabilitat, la bondat, la fe, la tendresa i l’autocontrol. Estes qualitats componen el fruit de l’esperit (Ga 5:22, 23). Quin regal tan meravellós! w20.05 pàg. 29 § 10, 13

Tenim moltes raons per a pensar que, quan arribe el moment de rebre els ressuscitats, podrem reconéixer els nostres sers volguts. Per exemple, pel que sabem de les resurreccions del passat, sembla que Jehovà tornarà a la vida les persones tal com eren, parlaven i pensaven poc abans de morir. Recordem que Jesús va comparar la mort a estar dormint i la resurrecció a despertar-se (Mt 9:18, 24; Jn 11:11-13). Quan la gent s’alça de dormir, té la mateixa aparença, parla igual i guarda els mateixos records que tenia abans d’anar-se’n al llit. Pensem en l’exemple de Llàtzer. Ell havia estat mort durant quatre dies, per tant, el seu cos havia començat a descompondre’s. No obstant això, quan Jesús el va ressuscitar, les seues germanes el van reconéixer immediatament i, òbviament, Llàtzer també les recordava (Jn 11:38-44; 12:1, 2). w20.08 pàg. 14 § 3; pàg. 16 § 8

Jehovà no vol més als ungits que a les altres ovelles, els dos grups són igual de preciosos als Seus ulls. Després de tot, per a poder comprar tant els ungits com les altres ovelles, ha pagat el mateix preu: la vida del seu estimat Fill. L’únic que diferencia els dos grups és que tenen esperances distintes, però els dos han de mantindre la seua lleialtat a Déu i a Crist (Sl 31:24 [v. 23 TNM]). I recordem que Jehovà dona el seu esperit sant a cada persona d’acord amb les seues necessitats, sense importar si és ungida o de les altres ovelles. Jehovà ha donat a cadascun dels seus servents dedicats una meravellosa esperança per al futur (Jr 29:11). La commemoració de la mort de Crist ens dona a tots una magnífica oportunitat d’alabar a Déu i a Crist, i ens permet agrair-los el que han fet per a que puguem disfrutar de vida eterna. Sense dubte, el Memorial és la reunió més important per als cristians verdaders. w21.01 pàg. 18 § 16; pàg. 19 § 19

La immensa majoria dels qui assistixen al Memorial tenen l’esperança de viure en la terra. Llavors, per què hi assistixen? Per la mateixa raó que algú aniria a una boda, per a mostrar que estima i dona suport a la parella que es casa. De la mateixa manera, les altres ovelles assistixen al Memorial perquè volen mostrar que estimen i donen suport a Crist i als ungits. I també és una manera d’agrair el sacrifici que es commemora en esta ocasió, un sacrifici que els permet viure per sempre en la terra. Les altres ovelles assistixen al Memorial per una altra raó important: per a obeir el manament de Jesús. Quan Jesús va celebrar el primer Sopar del Senyor amb els seus apòstols fidels, els va dir: «Feu açò, que és el meu memorial» (1Co 11:23-26). Així que les altres ovelles continuen assistint al Sopar del Senyor mentres queden ungits en la terra. w21.01 pàg. 17 § 13, 14

Per a que l’amor siga real, ha d’estar recolzat per accions (compara-ho amb Jaume 2:17, 26). Per exemple, Jehovà ens estima (1Jn 4:19). I expressa el seu amor a través de paraules tendres registrades en la Bíblia (Sl 25:10; Rm 8:38, 39). Així i tot, estem convençuts que Déu ens estima no només pel que diu sinó també pel que fa. Jehovà va permetre que el seu Fill estimat patira i morira per nosaltres (Jn 3:16). Per tant, pot algú dubtar que Jehovà ens estima? A l’obeir a Jehovà i Jesús, demostrem que els estimem (Jn 14:15; 1Jn 5:3). I Jesús ens va donar el manament específic d’estimar-nos els uns als altres (Jn 13:34, 35). Per tant, hem de dir als nostres germans que els estimem, però també hauríem de mostrar-los-ho amb fets (1 Jn 3:18). w21.01 pàg. 9 § 6; pàg. 10 § 8

Els ungits per esperit sant tenen l’esperança de servir al costat de Jesús per sempre com a cohereus del Regne de Déu. De fet, estaran amb ell, així que podran vore’l, parlar amb ell i passar temps en la seua companyia (Jn 14:2, 3). Els qui tenen l’esperança de viure a la terra també rebran el carinyo i l’atenció de Jesús. Encara que no podran vore’l directament, el vincle amb ell s’enfortirà mentres disfruten de viure la vida que Jehovà i Jesús els han preparat (Isaïes 9:5, 6 [vv. 6, 7 TNM]). Quan acceptem la invitació que ens ha fet Jesús de ser els seus amics, obtenim moltes benediccions. Entre elles, rebre el seu amor i suport, i tindre l’oportunitat de viure per sempre. Més important encara, l’amistat amb Jesús ens permet disfrutar del millor tresor que puga existir: una amistat íntima amb Jehovà, el seu Pare. Quin privilegi que Jesús ens considere els seus amics! w20.04 pàg. 25 § 15, 16

La carta de l’apòstol Pau estava dirigida als cristians ungits de Corint que ressuscitarien per a viure en el cel. Aquells cristians estaven «santificats en Jesucrist, [i] cridats a ser sants». Pau també va mencionar «els qui han mort en Crist» (1Co 1:2; 15:18; 2Co 5:17). En una altra carta inspirada, Pau va escriure referint-se a Jesús: «Si hem mort units a Ell i com Ell, també ressuscitarem com Ell» (Rm 6:3-5 NT). Tal com Jesús va ser ressuscitat com a esperit i va anar al cel, tots els qui estan en «unió amb Crist», és a dir, tots els cristians ungits per esperit, també ho faran. Pau va escriure que Crist va ressuscitar «com a primícia de tots els qui han mort»(1Co 15:20). Jesús va ser el primer en ser ressuscitat com a esperit i en rebre vida eterna. w20.12 pàg. 6 § 15, 16

En l’actualitat, els cristians ungits que moren ressusciten immediatament a la vida celestial. Açò ho confirmen les paraules de l’apòstol Pau registrades en 1 Corintis 15:51, 52. Una volta ressuscitats, estos germans de Crist sentiran una gran felicitat. La Bíblia diu què faran en el cel aquells que són transformats «en un obrir i tancar d’ulls». Jesús els dirigix estes paraules: «Als qui isquen vencedors, als qui es mantinguen fins a la fi en la pràctica de les meues obres, els donaré poder sobre els pobles, perquè els governen amb una vara de ferro com qui trosseja els gerros de terrissa. Aquest és el poder que he rebut del meu Pare» (Ap 2:26-28a [vv. 26, 27 TNM]). w20.12 pàg. 12 § 14, 15

Al dir que Jesús era la «primícia», l’apòstol Pau donava a entendre que després altres humans també ressuscitarien per a viure en el cel. Al seu degut temps, els apòstols i altres en «unió amb Crist» seguirien a Jesús experimentant una resurrecció similar a la d’ell (1Co 15:22). La resurrecció celestial per a aquells que estan en «unió amb Crist» encara no havia començat quan Pau va escriure als corintis. Més bé, Pau va assenyalar un temps futur al dir estes paraules: «Cadascú en l’orde que li correspon: Crist com a primícia, i després els qui pertanyen al Crist durant la seua presència» (1Co 15:23 TNM; 1Te 4:15, 16). Hui en dia, estem vivint en l’anunciada «presència» de Crist. Els apòstols i els altres cristians ungits per esperit que havien mort van haver d’esperar a esta presència per a rebre la seua recompensa celestial i estar units amb Jesús en la mateixa resurrecció (Rm 6:5 NT). w20.12 pàg. 5 § 12; pàg. 6 § 16, 17

L’apòstol Pau s’estava referint a una persona que ressuscita amb un cos celestial, és a dir, «un cos espiritual» (1Co 15:44). Quan Jesús va estar en la terra, tenia un cos físic, però quan va ressuscitar es va convertir en un «esperit que dóna vida» i va tornar al cel. De la mateixa manera, els cristians ungits ressuscitarien amb un cos espiritual. Pau va explicar: «Així com som semblants a l’home fet de pols, també serem semblants a l’home que és del cel» (1Co 15:45-49). Fixa’t que Jesús no va ressuscitar amb un cos humà. Pau va explicar el perquè al dir que un «cos de carn i sang no és capaç de posseir en herència el Regne de Déu» en el cel (1Co 15:50). Per tant, els apòstols i els altres cristians ungits no ressuscitarien en el cel amb cossos corruptibles. w20.12 pàgs. 10, 11 § 10-12

Déu va inspirar alguns deixebles de Jesús del segle I per a que escrigueren sobre l’esperança celestial. L’apòstol Joan va explicar: «Ara som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat allò que serem. Sabem que, quan es manifestarà, serem semblants a ell» (1Jn 3:2). Per tant, els cristians ungits no saben exactament com seran quan ressusciten en el cel amb cossos espirituals. Però sí que saben que voran a Jehovà quan reben la seua recompensa. La Bíblia dona alguna informació al respecte. Per exemple, diu que els ungits estaran amb Crist quan destruïsca «tota potència, autoritat i poder», inclòs l’últim enemic, «la mort» (1Co 15:24-28). I que, finalment, Jesús i els seus cogovernants se sotmetran —junt amb totes les altres coses— a Jehovà. Quin moment més emocionant! w20.12 pàg. 8 § 2

Els cristians lleials que no tenen l’esperança de viure amb Crist en el cel també tenen l’esperança d’una resurrecció. La Bíblia diu que l’apòstol Pau i altres que van al cel tenen «part en aquesta primera resurrecció» (Ap 20:6a). Estes paraules indiquen que hi haurà una altra resurrecció després d’esta. Açò estaria en harmonia amb l’esperança que Job tenia (Jb 14:15). «Els qui pertanyen al Crist durant la seua presència» estaran en el cel amb Jesús quan destruïsca tota potència, autoritat i poder. Inclús acabarà amb l’últim enemic, la mort. Per descomptat, tots els qui ressusciten a la vida celestial no tornaran a morir. (1Co 15:23-26) Els qui no ressusciten a la vida celestial poden basar la seua esperança en les paraules de Pau que es troben en el text de hui. Com cap injust pot entrar en el cel, estes paraules fan referència a una futura resurrecció en la terra. w20.12 pàg. 7 § 18, 19

Potser ens preguntem: «Com puc estar segur que per a Jehovà no soc un cas perdut?». Al fer-nos esta pregunta, d’alguna manera ja l’estem contestant. Fixa’t què va dir La Talaia dècades arrere: «Pot ser que entropessem i caiguem en un mal hàbit que, per la nostra manera de viure anterior, tenim més arrelat del que pensàvem. [...] No conclogues que has comés un pecat imperdonable. Això és el que Satanàs voldria que pensares. El fet de sentir-te dolgut i enfadat amb tu mateix prova que no has anat massa lluny. No et canses de buscar el perdó de Déu ni de demanar-li que netege la teua consciència i t’ajude». Abans de fer-se cristià, l’apòstol Pau va cometre pecats molt greus. Recordava el que havia fet, però va considerar el rescat com un regal que Déu li havia fet personalment (1Tm 1:12-15). Per tant, va evitar tindre sentiments de culpa exagerats i, a partir d’eixe moment, es va centrar en donar-li lo millor a Jehovà. w20.11 pàg. 27 § 14; pàg. 29 § 17

Satanàs utilitza molts mitjans per a fer-nos caure en les temptacions. Com reaccionarem? És fàcil deixar-se enganyar. Per exemple, podries raonar: «Per fer açò, no m’expulsaran, així que no serà tan greu». Esta manera de pensar és molt perillosa. És millor preguntar-se: «Està Satanàs intentant dividir el meu cor? Si em deixara dur pels desitjos impropis, tacaria el nom de Jehovà? M’acostaria més a Déu, o m’allunyaria d’ell?». Medita en estes preguntes i demana saviesa en oració per a contestar-les sense autoenganyar-te. Fer-ho et servirà de protecció i t’ajudarà a rebutjar fermament les temptacions, tal com va fer Jesús quan va dir «Vés-te’n, Satanàs!» (Mt 4:10). Recorda, un cor dividit no té molt de valor. w20.06 pàgs. 12, 13 § 16, 17

Ens sotmetem humilment a les normes de Jehovà perquè entenem que ell sap en tot moment què és lo millor per a nosaltres (Ef 4:22-24). La humiltat ens mou a posar la voluntat de Jehovà per damunt de la nostra i a considerar que els altres són superiors a nosaltres. Com a resultat, disfrutem d’una bona relació amb Jehovà i amb els nostres companys cristians (Fl 2:3). Si no anem amb compte, podríem contagiar-nos de l’actitud orgullosa i egoista del món de Satanàs. Aparentment, alguns corrien este perill en el segle I, ja que l’apòstol Pau va escriure als cristians de Roma: «Dic a tots i cada un: no vos tingueu per més del que sou; tingueu una idea justa de vosaltres mateixos, amb sensatesa, sense ambicions». Pau reconeixia que tots necessitem cert grau d’autoestima. No obstant, la humiltat ens ajudarà a mantindre un punt de vista equilibrat de nosaltres mateixos i ens ajudarà a evitar creure’ns més del que som. w20.07 pàg. 2 § 1, 2

El temps de pau dels dies del rei Asà finalment es va acabar. Un exèrcit enorme de més d’un milió de soldats va arribar des d’Etiòpia. I el seu comandant, Zèrah, estava segur que derrotaria la nació de Judà. No obstant, Asà no confiava en xifres sinó en el seu Déu, Jehovà. Per això, li va dir en oració: «Ajuda’ns, doncs, Senyor, Déu nostre, ja que esperem en tu; confiant en el teu nom, hem vingut contra aquesta multitud» (2Cr 14:10 [v. 11 TNM]). Encara que l’exèrcit etíop tenia quasi el doble de soldats, Asà coneixia el poder de Jehovà i la Seua capacitat d’actuar a favor del Seu poble. I Jehovà no el va decepcionar, els etíops van patir una derrota humiliant (2Cr 14:7-12 [vv. 8-13 TNM]). Tot i no saber en detall què ens depararà el futur a cada un de nosaltres, sabem que qualsevol temps de pau que disfrute el poble de Déu serà temporal. De fet, respecte als últims dies, Jesús va advertir als seus deixebles: «Tots els pobles vos odiaran» (Mt 24:9). w20.09 pàgs. 17, 18 § 14-16

A ningú de nosaltres ens agrada que ens insulten. No obstant, si els nostres enemics ho fan i li donem massa importància, podríem acabar desanimant-nos (Pr 24:10). Llavors, com deuríem reaccionar als insults dels nostres enemics? Igual que l’apòstol Pau, podem acceptar «de bona gana [...] les injúries». Per quina raó? Perquè els insults i l’oposició que rebem demostren que som cristians verdaders (1Pe 4:14). De fet, Jesús va predir que els seus seguidors serien perseguits (Jn 15:18-20). Això es va evidenciar en el segle I. En aquella època, aquells que estaven influïts per la cultura grega consideraven els cristians persones inferiors i ignorants. I els jueus els veien com gent «sense cultura ni instrucció», tal com veien als apòstols Pere i Joan (Fets 4:13). Els cristians pareixien dèbils perquè no tenien poder polític o militar, i la gent els considerava uns marginats. Van permetre aquells primers cristians que el punt de vista negatiu dels seus enemics els frenara? En absolut. w20.07 pàg. 15 § 3, 4

L’apòstol Joan es preocupava molt pel benestar espiritual dels seus estimats germans, i eixe sentiment es reflectix clarament en el consell de les seues tres cartes inspirades. És molt animador saber que persones com Joan són escollides per a governar amb Crist! (1Jn 2:27) Hauríem de prendre’ns molt seriosament el consell que va donar. Estiguem resolts a caminar en la veritat, obeint a Jehovà en tots els aspectes de la nostra vida. Per a aconseguir-ho, estudiem la seua Paraula i confiem en ella, edifiquem una fe forta en Jesús, rebutgem les filosofies humanes i les ensenyances apòstates, resistim la temptació de portar una doble vida i caure en el pecat, comportem-nos d’acord amb les elevades normes morals de Jehovà i ajudem els nostres germans a mantindre’s forts perdonant aquells que ens ofenen i auxiliant els necessitats. Llavors, a pesar dels obstacles que afrontem, continuarem caminant en la veritat. w20.07 pàgs. 24, 25 § 15-17

Jehovà amorosament ha donat a cada un dels seus servents fidels un lloc en la congregació. Encara que complim funcions diferents, tots som valuosos i tots ens necessitem els uns als altres. L’apòstol Pau va deixar clar que ningú de nosaltres pot mirar un altre servent de Jehovà i dir-li: «No em fas cap falta» (1Co 12:21). Si volem disfrutar de pau en la congregació, hem de valorar-nos els uns als altres i treballar en unitat (Ef 4:16). Quan cooperem, la congregació creix i s’edifica en l’amor. Tots els ancians de la congregació han sigut nomenats per l’esperit sant de Jehovà. A pesar d’això, cadascun d’ells té diferents dons i habilitats (1Co 12:17). Alguns fa poc que són ancians i no tenen tanta experiència com els seus companys. Altres potser estan limitats per l’edat i la salut. Però ningun ancià deuria mirar a un company seu i dir-li: «No em fas cap falta». Més bé, cada ancià deuria seguir el consell de Pau registrat en Romans 12:10. w20.08 pàg. 26 § 1, 2; pàg. 27 § 4

Jehovà ens guia pel camí de la vida a través de la part terrestre de la seua organització. Per descomptat, pel que fa a assumptes doctrinals o morals, seguim sense dubtar la direcció basada en la Bíblia. Però, com reaccionem quan l’organització de Déu fa un canvi que afecta altres aspectes de la nostra vida, com quan es venen Sales del Regne? Recordar que estem treballant per a Jehovà i que ell dirigix la seua organització ens ajuda a mantindre l’alegria (Col 3:23, 24). El rei David va donar un bon exemple quan va aportar fons per a la construcció del temple. Va dir: «Qui sóc jo i qui és el meu poble per a tenir la gosadia de fer-te ofrenes generoses com aquestes? És ben cert que tot ve de tu: i això que t’oferim, tu ens ho has donat» (1Cr 29:14). Quan fem una donació, nosaltres també estem tornant-li a Jehovà el que ell ens ha donat. Així i tot, Jehovà valora molt el temps, les energies i els recursos que dediquem per a donar suport a l’obra que ens ha encomanat (2Co 9:7). w20.11 pàgs. 22, 23 § 14-16

Com a testimonis de Jehovà, no mesurem el nostre èxit per la quantitat de persones que portem a l’organització de Déu (Lc 8:11-15). Si continuem predicant les bones notícies i ensenyant als altres, Jehovà ens considerarà pescadors d’èxit. Per què? Perquè estarem obeint-lo a ell i al seu Fill (Mc 13:10; Fets 5:28, 29). Tenim este incentiu per a predicar: la fi del sistema s’aproxima ràpidament! El temps per a participar en esta obra salvavides s’acaba. No posposes la decisió de prendre part en esta activitat vital ni penses que has d’esperar a tindre les circumstàncies perfectes per a fer-ho. Actua ara per a enfortir la teua motivació, millorar la teua destresa a l’ensenyar el missatge de la Bíblia, augmentar la teua valentia i cultivar l’autodisciplina. Unix-te als més de huit milions de pescadors d’hòmens que hi ha per tot el món i sentiràs el goig que dona Jehovà (Ne 8:10; Lc 5:10). Estigues determinat a participar plenament en esta obra fins que Jehovà la done per finalitzada. w20.09 pàg. 7 § 18-20

No podem deixar-nos seduir pel desig de tindre més coses materials. «La seducció de les riqueses» podria ofegar el nostre amor per Jehovà, el nostre apreci per la seua Paraula i el nostre desig de predicar (Mt 13:22). Si volem protegir el tresor que Jehovà ens ha confiat, hem de reaccionar amb promptitud quan veiem un perill. Podem pensar amb antelació què faríem si de repent ens trobàrem amb una escena immoral, violència explícita o informació apòstata mentres naveguem per internet, veiem una pel·lícula o mirem la tele. Si estem preparats per al que podria passar, podrem actuar ràpidament per a protegir la nostra amistat amb Jehovà i mantindre’ns nets als seus ulls (Sl 101:3; 1Tm 4:12). Hem de cuidar les coses valuoses que Jehovà ens ha donat: les precioses veritats de la Bíblia i el privilegi d’ensenyar-les als altres. Si ho fem, tindrem la consciència tranquil·la, una vida amb propòsit i l’alegria d’ajudar els altres a conéixer a Jehovà. w20.09 pàg. 30 § 16-19

Estàs batejat? En eixe cas, ja has expressat públicament la teua fe en Jehovà i la teua voluntat de servir-lo junt amb la seua organització. En l’actualitat, Jehovà dirigix la seua organització de manera que reflectix la seua personalitat, propòsit i normes. Fixa’t en les tres qualitats de Jehovà que podem percebre en la seua organització. Primer, Jehovà no fa distinció de persones (Fets 10:34). L’amor el va impulsar a donar el seu Fill «com a rescat per tots els hòmens» (1Tm 2:6; Jn 3:16). Jehovà utilitza el seu poble per a predicar les bones notícies als qui volen escoltar i, d’esta manera, ajudar tanta gent com siga possible a beneficiar-se del rescat. Segon, Jehovà és un Déu d’orde i pau (1Co 14:33, 40). Per tant, hauríem d’esperar que els seus adoradors el serviren com un grup ordenat i pacífic. Tercer, Jehovà és el Gran Instructor (Is 30:21). Per això, la seua organització se centra en ensenyar la seua Paraula inspirada, tant en la congregació com en la predicació. w20.10 pàg. 20 § 1-3