Octubre

Com més coneguem i imitem la manera de pensar de Jesús, més estreta serà la nostra amistat amb ell. Com podem fer-ho? Fixa’t en este detall: Jesús pensava més en ajudar els altres que en complaure’s a si mateix (Mt 20:28; Rm 15:1-3). Esta actitud mental li permetia ser abnegat i perdonador. No s’ofenia fàcilment pels comentaris que feien d’ell (Jn 1:46, 47). Ni encasellava ningú pels errors que haguera comés en el passat (1Tm 1:12-14). És important compartir el punt de vista de Jesús sobre la gent, perquè ell mateix va dir: «Tots coneixeran que sou deixebles meus per l’amor que vos tindreu entre vosaltres» (Jn 13:35). Per tant, és bo que et preguntes: «Seguisc l’exemple de Jesús fent tot el que està en les meues mans per a mantindre la pau amb els germans?». w20.04 pàg. 24 § 11

A pesar de viure en un món ple de gent que difama i blasfema el nom de Déu, tenim l’oportunitat de defendre i dir la veritat: que Jehovà és sant, just, bo i amorós. Podem donar suport al seu govern donant-lo a conéixer com l’únic que serà realment just i capaç de portar pau i felicitat a tota la creació (Sl 37:9, 37; 146:5, 6, 10). Quan ensenyem les veritats bíbliques, a sovint emfatitzem el dret que té Jehovà de ser el Sobirà universal. I això és correcte. Però, el nostre objectiu principal és ajudar els altres a arribar a estimar el nostre Pare celestial i a ser-li lleials. Per això és necessari destacar les qualitats atraients de la Persona que hi ha darrere del nom Jehovà (Is 63:7). A l’ensenyar d’esta manera, ajudarem els altres a estimar-lo i a obeir-lo per lleialtat. w20.06 pàg. 6 § 16; pàg. 7 § 19

El cervell humà és una meravellosa obra d’enginyeria. Quan estàvem al ventre de la nostra mare, el nostre cervell ja s’estava formant d’acord amb un pla predeterminat, i es generaven milers de noves cèl·lules cerebrals cada minut! Els investigadors calculen que el cervell d’un adult conté prop de 100.000 milions de cèl·lules especials anomenades neurones. Estes s’agrupen per a formar el nostre cervell, que arriba a pesar 1,5 kg. Una de les extraordinàries capacitats que té este òrgan té a vore amb la parla. Amb cada paraula que pronunciem, el cervell ha de coordinar el moviment d’uns 100 músculs de la llengua, la gola, els llavis, la mandíbula i el pit. Per a que les paraules siguen comprensibles, tots estos músculs s’han de moure en perfecta harmonia. Un estudi publicat en 2019 va demostrar que els xiquets acabats de nàixer poden reconéixer paraules soltes. Este descobriment reforça el que molts investigadors creuen, que naixem amb l’habilitat de reconéixer i aprendre idiomes. No hi ha dubte que la nostra capacitat de parlar és un regal de Déu. w20.05 pàg. 22, 23 § 8, 9

Abraham va deixar voluntàriament totes les comoditats que li oferia la ciutat d’Ur. Per què? Perquè «esperava aquella ciutat ben fonamentada» (He 11:8-10, 16). La ciutat que Abraham esperava és el Regne de Déu, un govern format per Jesucrist i 144.000 cristians ungits. Pau l’anomena «la ciutat del Déu viu, la Jerusalem celestial» (He 12:22; Ap 5:8-10; 14:1). Jesús va ensenyar als seus deixebles a demanar en oració que vinga este Regne, per a que es faça la voluntat de Déu en la terra tal com es fa en el cel (Mt 6:10). Abraham no coneixia en detall com seria el Regne de Déu. Durant segles, eixa informació va ser un «designi secret» (Ef 1:8-10; Col 1:26, 27). Però Abraham sí que sabia que alguns dels seus descendents serien reis, perquè Jehovà li ho havia promés (Gn 17:1, 2, 6). w20.08 pàgs. 2, 3 § 2-4

Hem de rebutjar les ensenyances apòstates. Des del principi de la congregació cristiana, el Diable ha estat utilitzant molts impostors per a sembrar dubtes en les ments dels servents fidels de Déu. Per això, hem d’aprendre a diferenciar la veritat de la mentira. Els nostres enemics podrien usar internet o les xarxes socials per a minar la nostra confiança en Jehovà o l’amor que sentim pels germans. No oblides qui està darrere d’eixa propaganda, i rebutja-la (1Jn 4:1, 6; Ap 12:9). Per a resistir els atacs de Satanàs, hem d’enfortir la nostra confiança en Jesús i en el paper que té en el propòsit de Déu. També hem de confiar en l’únic mitjà que Jehovà està utilitzant hui en dia (Mt 24:45-47). Refermem la nostra confiança estudiant regularment la Paraula de Déu. Al fer-ho, serem com un arbre ben arrelat. L’apòstol Pau va posar un exemple paregut quan va escriure les paraules del text de hui. w20.07 pàgs. 23, 24 § 11, 12

Com a humans imperfectes, tots tenim la tendència de jutjar els altres pel seu aspecte (Jn 7:24). Però, l’aparença exterior ens dona pocs detalls sobre una persona. Per a il·lustrar-ho, encara que un bon metge tinga experiència, no pot obtindre la informació que necessita només mirant el pacient. Si vol saber els problemes de salut que ha tingut en el passat, la seua situació emocional o els símptomes que està patint, ha d’escoltar-lo atentament. Pot ser inclús que sol·licite una radiografia del pacient. Si no fera tot això, podria equivocar-se en el seu diagnòstic. De la mateixa manera, nosaltres no podem comprendre els nostres germans fixant-nos només en la seua aparença. Hem d’anar més enllà de lo superficial i tractar de vore la persona interior. Clar, nosaltres no podem llegir els cors però sí que podem esforçar-nos per imitar a Jehovà. Ell escolta amb atenció els seus servents. Té en compte els seus antecedents i circumstàncies, i els mostra compassió. w20.04 pàgs. 14, 15 § 1-3

Hem de cultivar la humiltat perquè els orgullosos no tenen «una idea justa», o equilibrada, d’ells mateixos. La gent orgullosa és conflictiva i egocèntrica. Els seus raonaments i accions a sovint els perjudiquen a ells i també als altres. Si no canvien la seua manera de pensar, Satanàs acabarà encegant i corrompent el seu enteniment (2Co 4:4; 11:3). La persona humil té bon juí. Té un concepte equilibrat i raonable d’ella mateixa, i reconeix que els altres són superiors en molts aspectes (Fl 2:3). També sap que «Déu s’enfronta als orgullosos, però concedeix als humils la seua gràcia» (1Pe 5:5). Òbviament, aquells que són sensats no volen tindre a Jehovà en contra seua. Per a seguir sent humils, hem d’aplicar el consell bíblic de despullar-nos de la vella personalitat junt amb les seues pràctiques i revestir-nos de la nova. Hem d’estudiar l’exemple de Jesús i tractar d’imitar-lo al major grau possible (Col 3:9, 10; 1Pe 2:21). w20.07 pàg. 7 §16, 17

És un gran privilegi formar part de la congregació de Jehovà! Disfrutem d’estar en un paradís espiritual ple de persones pacífiques i alegres. Però, potser et preguntes quin és el teu lloc en la congregació. L’apòstol Pau va comparar la congregació al cos humà, i les persones que la formen a les diferents parts del cos (Rm 12:4-8; 1Co 12:12-27; Ef 4:16). Una lliçó que aprenem de la comparació de Pau és que tots tenim un lloc important en la família de Jehovà. Pau comença dient: «En un cos hi ha molts membres, i no tots tenen la mateixa funció; també nosaltres, que som molts, units a Crist formem un sol cos i som membres els uns dels altres» (Rm 12:4, 5). Què va voler dir Pau amb estes paraules? Que cadascun de nosaltres té un paper diferent en la congregació, però tots som valuosos. w20.08 pàg. 20 § 1, 2; pàg. 21 § 4

Pares, com podeu imitar l’exemple d’humiltat de Jehovà? Quan siga oportú, pregunteu als vostres fills com pensen que hauria de fer-se cert treball. I si quadra amb les necessitats, seguiu les seues suggerències. Jehovà també posa l’exemple a l’hora de ser pacient inclús quan aquells que el servixen qüestionen les Seues decisions. En una ocasió, va escoltar a Abraham quan li va dir que estava preocupat per la Seua decisió de destruir Sodoma i Gomorra (Gn 18:22-33). Recorda també com va tractar a Sara, l’esposa d’Abraham. Quan li va prometre que tindria un fill a pesar de ser molt major, Sara es va riure, però Jehovà no es va ofendre ni es va enfadar (Gn 18:10-14). En lloc d’això, la va tractar amb dignitat. Si tens fills o eres ancià de congregació també pots aprendre de l’exemple de Jehovà. Com sols reaccionar quan els teus fills o alguns germans de la congregació qüestionen les decisions que prens? Et poses immediatament a la defensiva, o intentes entendre el seu punt de vista? Certament, les famílies i les congregacions es beneficien quan aquells que tenen autoritat imiten a Jehovà. w20.08 pàg. 10 § 7-9

Què podem aprendre de l’exemple de Pau? Quan vam conéixer la veritat, estàvem dispostos a acceptar l’ajuda dels altres perquè ens adonàvem que érem com xiquets en sentit espiritual i que ens quedava molt per aprendre (1Co 3:1, 2). Però, i ara? Si hem estat servint a Jehovà durant molts anys i hem adquirit molta experiència, probablement no estem tan dispostos a acceptar ajuda, en especial si ens l’oferix algú que no porta en la veritat tant de temps com nosaltres. No obstant, hem de tindre en compte que, a sovint, Jehovà gasta germans i germanes per a enfortir-nos (Rm 1:11, 12). Si volem rebre el Seu poder, hem d’acceptar l’ajuda dels altres. L’èxit no depén de la pròpia força física, l’educació acadèmica, les riqueses ni els antecedents culturals, sinó de la humiltat i la confiança en Jehovà. Que tots nosaltres continuem avant 1) confiant en Jehovà, 2) aprenent dels exemples bíblics i, 3) acceptant l’ajuda dels germans de la congregació. Llavors, sense importar lo dèbils que ens sentim, Jehovà ens farà poderosos! w20.07 pàg. 14 § 2; pàg. 19 § 18, 19

També necessitem paciència quan prediquem als nostres familiars. En este cas, pot ajudar-nos el principi que es troba en Eclesiastés 3:1, 7: «Hi ha un temps [...] de callar i un temps de parlar». Podem deixar que la nostra bona conducta done testimoni silenciós i, al mateix temps, estar sempre atents a les oportunitats que puguen sorgir per a parlar-los de Jehovà (1Pe 3:1, 2). Quan prediquem i ensenyem amb zel, hem de ser pacients amb tots, inclosos els nostres familiars. Podem aprendre a cultivar la paciència a l’examinar exemples de servents fidels de temps bíblics i de l’actualitat. Habacuc enyorava la fi de la maldat, però va demostrar paciència al declarar: «Em quede dret en el meu lloc de sentinella» (Ha 2:1). L’apòstol Pau va expressar el seu desig fervent de completar el seu ministeri. Així i tot, va continuar donant «testimoni de l’evangeli» amb paciència (Fets 20:24). w20.09 pàg. 12 § 12-14

Jesús, qui només té a Jehovà per damunt d’ell, no es creu més del que és. Els servents de Jehovà que imiten la humiltat de Jesús contribuïxen a l’esperit amorós que caracteritza l’organització de Déu (Lc 9:48; Jn 13:35). ¿I si pareix que hi ha problemes en la congregació, i penses que no estan tractant-se adequadament? En comptes de queixar-te, pots mostrar humiltat donant suport als qui porten la davantera (He 13:17). Plantejar-te estes preguntes t’ajudarà a fer-ho: «Són tan greus els problemes que veig? Si necessiten correcció, és ara el moment d’intervindre? És cosa meua arreglar-los? Sent honest, ¿de deveres vull promoure la unitat, o intente destacar sobre els altres?». Jehovà valora la humiltat més que l’habilitat, i la unitat més que l’eficiència. Per tant, esforça’t per servir a Jehovà humilment. Al fer-ho, promouràs la unitat en la congregació (Ef 4:2, 3). w20.07 pàgs. 4, 5 § 9-11

Jesús valorava l’ajuda que rebia de les dones piadoses que l’acompanyaven i el «proveïen amb els seus béns» (Lc 8:1-3). Els va revelar profundes veritats espirituals. Per exemple, els va dir que moriria i seria ressuscitat (Lc 24:5-8). Les va preparar, tal com va fer amb els apòstols, per a les proves que afrontarien (Mc 9:30-32; 10:32-34). Cal destacar que, a diferència dels apòstols que van fugir quan Jesús va ser arrestat, algunes de les dones que l’havien acompanyat estigueren al seu costat mentres agonitzava en el pal de turment (Mt 26:56; Mc 15:40, 41). Les primeres en vore’l ressuscitat van ser dones piadoses, i Jesús els va demanar que anaren a buscar els apòstols per a dir-los que havia sigut alçat d’entre els morts (Mt 28:5, 9, 10). I en el Pentecostés de l’any 33, algunes dones podrien haver estat presents quan es va derramar l’esperit sant i tots reberen l’habilitat miraculosa de parlar en llengües i anunciar als altres «les grandeses de Déu» (Fets 1:14; 2:2-4, 11). w20.09 pàg. 23 § 11, 12

L’obra de fer deixebles és una obra salvavides! Per què diem això? Perquè Jesús va donar este manament registrat en Mateu 28:19, 20: «Aneu [...] i feu-los deixebles meus, batejant-los». Quanta importància té el baptisme? És un requisit per als qui volen salvar-se. El candidat al baptisme ha de tindre fe en l’únic mitjà per a la salvació: el sacrifici redemptor i la resurrecció de Jesús. Per això l’apòstol Pere va dir als seus companys cristians: «El baptisme [...] ara vos salva [...] gràcies a la resurrecció de Jesucrist» (1Pe 3:21). Per tant, quan un nou deixeble es bateja, està en disposició de salvar-se. Per a fer deixebles, hem de cultivar «l’art de l’ensenyança» (2 Tm 4:1, 2). Per què? Perquè Jesús ens va manar: «Aneu [...] i feu-los deixebles meus [...] ensenyant-los». L’apòstol Pau va dir «persevera» en este treball, «fent-ho així, et salvaràs a tu mateix i salvaràs els qui t’escolten». w20.10 pàg. 14 § 1, 2

El deixeble Pere valorava ser un pescador d’hòmens. I amb el suport de Jehovà, Pere es va fer molt hàbil en esta labor (Fets 2:14, 41). La nostra principal motivació per a predicar és l’amor a Jehovà. L’estima que sentim per ell pot ajudar-nos a superar qualsevol por de no estar a l’altura. Quan Jesús va convidar a Pere a fer-se pescador d’hòmens, li va dir: «No tingues por» (Lc 5:8-11). Pere no estava intimidat per la por o pel que poguera passar si es feia deixeble seu. En realitat, estava estupefacte per la gran quantitat de peixos que acabaven de pescar gràcies a l’ajuda de Jesús. Sabia que havia sigut un milacre, i no se sentia digne de treballar amb el seu mestre. Per la nostra part, podríem sentir-nos sobrepassats quan ens adonem del que implica ser deixeble de Crist. Si eixe és el teu cas, enfortix l’amor que sents per Jehovà, Jesús i la gent del territori, això et motivarà a acceptar la invitació de fer-te pescador d’hòmens (Mt 22:37, 39; Jn 14:15). w20.09 pàg. 3 § 4, 5

Donem gustosament del nostre temps, energies i recursos per a trobar els qui estan «ben disposats per a la vida eterna» (Fets 13:48 NT). Al fer-ho, seguim l’exemple de Jesús, qui va dir: «El meu aliment és fer la voluntat del qui m’ha enviat i dur a terme la seua obra» (Jn 4:34; 17:4). Eixe és també el nostre desig de tot cor: dur a terme l’obra que se’ns ha confiat (Jn 20:21). I volem que els altres, inclosos els germans inactius, perseveren amb nosaltres en esta labor (Mt 24:13). Per descomptat, complir la comissió de Jesús és tot un repte, però no estem a soles. Ell va prometre que estaria amb nosaltres. De fet, quan fem deixebles, «som col·laboradors de Déu» i estem «units a Crist» (1Co 3:9; 2Co 2:17). Per tant, com Jehovà i Jesús ens ajuden, podem complir esta comissió. Quin privilegi i satisfacció és dur-la a terme i ajudar els altres a fer-ho també! (Fl 4:13) w20.11 pàg. 7 § 19, 20

A sovint, les decisions que prenen els pares afecten a llarg termini els seus fills; si són males decisions, inclús poden causar-los problemes. Però, si prenen decisions sàvies, els donen l’oportunitat de tindre una vida satisfactòria i feliç. Per descomptat, els fills també han de prendre bones decisions. La millor decisió que es pot prendre és servir el nostre benvolgut Pare celestial, Jehovà (Sl 73:28). Els pares de Jesús estaven resolts a ajudar els seus fills a servir a Jehovà, i les seues decisions demostraren que este era el seu objectiu principal (Lc 2:40, 41, 52). Jesús també va prendre bones decisions que l’ajudaren a complir el seu paper en el propòsit de Jehovà i es va convertir en un home amable, lleial i valent (Mt 4:1-10). Esta és la classe de fill que alegraria el cor de qualsevol pare que estime a Jehovà, la classe de fill que l’ompliria d’orgull. w20.10 pàg. 26 § 1, 2

Imagina’t les següents situacions. Una germana major reflexiona en els bons moments viscuts en el passat. La seua vida ara és més difícil, però continua fent tot el que pot per Jehovà, i cada dia s’imagina vivint amb els seus familiars i amics en el nou món promés (1Co 15:58). Una altra germana recorda que algú de la congregació la va ofendre, però opta per no guardar-li ressentiment (Col 3:13). Un germà és molt conscient dels errors que va cometre en el passat, però ara se centra en mantindre’s fidel (Sl 51:12 [v. 10 TNM]). Què tenen en comú estos tres germans? Tots recorden coses del passat, però no viuen en ell. En comptes d’això, miren «cap endavant», cap al futur. Per què és açò important? Tal com una persona no pot caminar en línia recta si constantment mira cap arrere, nosaltres no podem avançar en el nostre servici a Jehovà si sempre estem pensant en el passat (Lc 9:62). w20.11 pàg. 24 § 1-3

Als ulls del poderós guerrer Goliat, David semblava dèbil. Després de tot, Goliat era més gran, i estava millor equipat i entrenat per a la guerra. En canvi, David només era un xicon inexpert que, a simple vista, no estava gens equipat com a soldat. Però David va confiar en el poder de Jehovà i va derrotar el seu enemic (1Sa 17:41-45, 50). David va haver d’afrontar un altre repte que segurament el va fer sentir-se impotent. Servia lleialment a Saül, a qui Jehovà havia ungit rei d’Israel. Encara que al principi el rei el respectava, més tard l’orgull va fer que li agarrara zels. Saül va tractar molt malament a David, fins al punt de voler matar-lo (1Sa 18:6-9, 29; 19:9-11). A pesar de ser tractat injustament, David va continuar respectant a Saül com a rei ungit per Déu (1Sa 24:7 [v. 6 TNM]). Va confiar que Jehovà li donaria les forces necessàries per a aguantar esta prova difícil (Sl 18:1, 2 [encapçalament i v. 1 TNM]). w20.07 pàg. 17 § 11-13

Gran part de les profecies sobre el rei del nord i el rei del sud ja s’ha complit, per això estem segurs que la resta també es complirà. Per a comprendre la profecia del capítol 11 de Daniel, hem de tindre present que només fa referència als governants i governs que han tingut una influència directa sobre el poble de Déu. I encara que els servents de Déu només representen una xicoteta porció de la població de la terra, a sovint estan al centre dels successos mundials més importants. Açò no ens hauria de sorprendre, perquè Satanàs i el seu sistema tenen com a objectiu principal eliminar aquells que servixen a Jehovà i a Jesús (Gn 3:15; Ap 11:7; 12:17). A més, esta profecia de Daniel ha d’harmonitzar amb les altres profecies de la Paraula de Déu. De fet, només podem arribar a comprendre-la correctament si la comparem amb altres parts de les Escriptures. w20.05 pàg. 2 § 1, 2

Molta gent hui en dia té la seua pròpia opinió sobre la vida després de la mort. Però, què diu la Bíblia al respecte? Quan una persona mor, el seu cos es descompon. Però, Aquell que va crear l’univers del no-res pot ressuscitar-la amb el cos que necessita (Gn 1:1; 2:7). L’apòstol Pau va posar un exemple per a demostrar que a Déu no li caldria utilitzar el mateix cos que tenia la persona per a tornar-li la vida. Pensa en un simple «gra de blat» o en la «llavor» d’una planta. Quan se sembra i germina, es convertix en una planta nova, que és molt diferent de la llavor original. Pau va fer esta comparació per a ensenyar que el nostre Creador pot ressuscitar-nos amb «el cos que més li plau». Pau també va mencionar que «hi ha cossos celestials i cossos terrenals». A què es referia? A que en la terra hi ha cossos de carn i os, però en el cel hi ha cossos espirituals, com els que tenen els àngels (1 Co 15:36-41). w20.12 pàgs. 9, 10 § 7-9

Tots volem viure en calma, a ningú li agraden les preocupacions. Però a voltes podríem sentir-nos angoixats i podrien fer-nos la mateixa pregunta que el rei David va fer en el text de hui. Tenim poc o cap control sobre algunes coses que podrien inquietar-nos. Per exemple, no podem evitar que el cost del menjar, la roba i la vivenda puge cada any, ni podem controlar quantes voltes els nostres companys de faena o de classe intentaran posar-nos a prova per a que deixem de ser honestos o cometem immoralitat sexual. I tampoc depén de nosaltres acabar amb la delinqüència que hi ha en la nostra zona. Tenim estos problemes perquè vivim en un món on la majoria de la gent no es guia pels principis bíblics. Satanàs, el déu d’este món, sap que «les preocupacions» impediran que algunes persones servisquen a Jehovà (Mt 13:22; 1Jn 5:19). Per això, no ens sorprén que el món estiga ple de problemes que ens preocupen tant. w21.01 pàg. 2 § 1, 3

L’apòstol Joan ens va instar a no odiar els nostres germans. Si no férem cas d’este consell, estaríem donant l’oportunitat a Satanàs de manipular-nos, tal com els va passar a alguns cristians al final del segle I (1Jn 2:11). Satanàs estava fent tot el que podia per promoure l’odi i dividir el poble de Déu. Quan Joan va escriure les seues cartes, alguns hòmens que mostraven un esperit similar al de Satanàs s’havien infiltrat en la congregació. Un d’ells era Diòtrefes, qui va crear grans divisions entre els germans (3Jn 9, 10). Ell no respectava els representants itinerants que enviava la Junta Directiva. Fins i tot, va intentar expulsar de la congregació els qui eren hospitalaris amb els germans que a ell no li agradaven. Quina arrogància! Hui en dia, Satanàs continua intentant dividir i véncer el poble de Déu a la desesperada. No hauríem d’odiar mai els nostres germans ni deixar d’ajudar-los! w21.01 pàg. 11 § 14

En la Primera Guerra Mundial, tant el govern alemany com el britànic van perseguir els servents de Déu que refusaven empunyar les armes. El govern dels Estats Units també va empresonar els germans que dirigien l’obra de predicar. Esta persecució va complir la profecia registrada en Apocalipsi 11:7-10. Posteriorment, en els anys trenta i especialment durant la Segona Guerra Mundial, el rei del nord va atacar sense pietat el poble de Déu. Hitler i els seus partidaris van prohibir les activitats del poble de Déu. Estos opositors van matar centenars de testimonis de Jehovà i en van enviar milers més a camps de concentració. El rei del nord arribaria a «profanar el santuari» i a abolir «el sacrifici perpetu» (Dn 11:30b, 31a). Ho va fer al restringir amb duresa la llibertat del poble de Déu d’alabar públicament el nom de Jehovà. Hitler inclús va jurar que exterminaria el poble de Déu en Alemanya. w20.05 pàg. 6 § 12, 13

Estimar-nos afectuosament protegix la congregació de l’esperit de competència. Recorda que Jonatan no li va tindre zels a David ni va intentar llevar-li el tron. (1Sa 20:42). Tots podem imitar el seu exemple. No veges els teus companys com rivals per causa de les seues habilitats, sinó, com Pau va dir, «amb tota humilitat, considereu els altres superiors a vosaltres mateixos» (Fl 2:3). Tin present que tots en la congregació tenim alguna cosa a aportar. Mantindre un punt de vista humil sobre nosaltres mateixos ens permetrà vore les bones qualitats dels nostres germans i beneficiar-nos del seu exemple fidel (1Co 12:21-25). Quan ens estimem afectuosament, enfortim la unitat del poble de Déu. Demostrem que som deixebles de Jesús, i açò atrau les persones sinceres a l’adoració verdadera. Però, per damunt de tot, glorifiquem a Jehovà, el «Pare entranyable i Déu de tot consol» (2Co 1:3). w21.01 pàg. 24 § 14; pàg. 25 § 16

Hui en dia, com a part del poble de Jehovà, a voltes se’ns menysprea i ridiculitza com si fórem inferiors i ignorants. Això passa perquè no tenim la mateixa actitud que les persones d’este món. Mentres nosaltres intentem ser humils, dòcils i obedients; el món admira els orgullosos, els arrogants i els rebels. A més, no ens clavem en política ni ens allistem en l’exèrcit de cap nació. Com no ens emmotlem al món, se’ns considera inferiors als altres (Rm 12:2). Sense importar el punt de vista que el món tinga de nosaltres, Jehovà ens està utilitzant per a aconseguir coses extraordinàries. Està duent a terme la campanya de predicació més gran de la història humana. Els seus servents produïxen les revistes més traduïdes i distribuïdes a escala mundial. I, per mitjà de la Bíblia, ajuden milions de persones a millorar la seua vida. Tot el mèrit d’estos grans èxits és de Jehovà. w20.07 pàg. 15 § 5, 6

Jesús se sotmet a l’autoritat de Jehovà, però no perquè li falte intel·ligència o capacitat. La seua forma d’ensenyar clara i senzilla demostrava que és una persona molt intel·ligent (Jn 7:45, 46). Jehovà valorava tant les habilitats de Jesús que li va permetre treballar al seu costat quan va crear l’univers (Pr 8:30; He 1:2-4). I, després de ressuscitar-lo, Jehovà li va confiar «plena autoritat al cel i a la terra» (Mt 28:18). Encara que Jesús té capacitat de sobra, continua buscant la guia de Jehovà. Per quina raó? Perquè estima son Pare. Els marits haurien de seguir el seu exemple. Jehovà no va fer que l’esposa se subjectara a l’autoritat de l’espòs perquè considerara que les dones són inferiors. I ell mateix ho va demostrar a l’escollir tant dones com hòmens per a que governaren amb Jesús (Ga 3:26-29). També va mostrar confiança en el seu Fill al donar-li autoritat. De manera similar, un espòs savi confiarà en la seua esposa cert grau d’autoritat. w21.02 pàgs. 10, 11 § 13, 14

La Paraula de Déu actua com un espill, ens ajuda a saber en què hem de millorar i com podem fer-ho (Jm 1:23-25). Per exemple, gràcies a l’estudi de la Bíblia, podríem adonar-nos que necessitem controlar el nostre geni. Però amb l’ajuda de Jehovà, aprendrem a mantindre la calma quan tractem amb persones o problemes que podrien provocar-nos. Aixina podrem pensar amb major claredat i prendre millors decisions (Jm 3:13). Que important és que coneguem bé la Bíblia! A voltes, aprenem dels nostres errors. Una forma menys dolorosa d’aconseguir saviesa és aprendre dels encerts i dels errors dels altres. Per això, Jaume ens anima a fixar-nos en exemples bíblics com els d’Abraham, Rahab, Job i Elies (Jm 2:21-26; 5:10, 11, 17, 18). Estos servents lleials aguantaren proves que podrien haver-los robat el goig. Els seus exemples de perseverança mostren que, amb l’ajuda de Jehovà, nosaltres podem fer lo mateix. w21.02 pàg. 30 § 12, 13

En un curs bíblic, el germà que conduïx l’estudi és el responsable principal d’ajudar l’estudiant a comprendre la Paraula de Déu. Si el germà et convida a acompanyar-lo, hauries de tindre present que eres el seu ajudant. Estàs ahí per a donar-li suport (Ecle 4:9, 10). Quines coses específiques pots fer per a que la sessió d’estudi siga més productiva? Prepara’t la sessió d’estudi. Primer, demana-li al germà que fa l’estudi que et conte per damunt damunt quines són les circumstàncies de l’estudiant. Quins són els seus antecedents? Quina lliçó toca estudiar? Què vols que aprenga l’estudiant en esta sessió? Hi ha alguna cosa que hauria de dir o fer durant l’estudi, o alguna cosa que hauria d’evitar? Com puc animar-lo a progressar? Òbviament, el germà no ens dirà res que siga confidencial, però sí que pot compartir informació pràctica que ens vinga bé saber. Una missionera anomenada Joy reconeix: «Parlar d’açò ajuda el meu company a interessar-se per l’estudiant i a saber com contribuir a l’estudi». w21.03 pàg. 9 § 5, 6

A voltes se’ns odia perquè vivim d’acord amb les justes normes de Déu. Estes normes contrasten enormement amb la degradació moral del món. Per exemple, en l’actualitat, molta gent aprova obertament actes immorals repugnants com els que practicaven aquells que Déu va destruir en Sodoma i Gomorra (Jud 7). Com obeïm les normes bíbliques relacionades amb estes pràctiques, molta gent ens ridiculitza i ens tatxa d’intolerants (1Pe 4:3, 4). Què pot ajudar-nos a aguantar quan la gent ens odia i ens insulta? Necessitem estar convençuts que Jehovà ens ajudarà. Eixa fe en la seua ajuda és com un escut «capaç d’apagar tots els dards encesos del Maligne» (Ef 6:16). Però, a part de la fe, també necessitem amor. Per què? Perquè l’amor «no s’irrita», excusa i suporta totes les coses que ens fan mal (1Co 13:4-7, 13). L’amor per Jehovà, pels nostres germans i, fins i tot, pels nostres enemics ens ajudarà a aguantar l’odi. w21.03 pàg. 20, 21 § 3, 4

A voltes, demostrem que estimem els nostres germans per les coses que no fem. Per exemple, no ens ofenem fàcilment pel que ens diuen. Recordem un incident que va passar cap al final de la vida de Jesús en la terra quan va dir als seus deixebles que, per a obtindre vida eterna, havien de menjar la seua carn i beure la seua sang (Jn 6:53-57). Estes paraules van ser tan impactants que molts dels seus deixebles l’abandonaren, però els seus amics verdaders es van quedar amb ell. No entenien el que Jesús havia dit i probablement estaven igual de sorpresos. No obstant, no van pensar que Jesús s’havia equivocat ni s’ofengueren. Més bé, confiaren en ell perquè sabien que sempre deia la veritat (Jn 6:60, 66-69). Que important és que no ens ofenguem fàcilment pel que diuen els nostres germans! En comptes d’això, els donem l’oportunitat d’explicar-se (Pr 18:13). w21.01 pàg. 11 § 13