Novembre

Des del nostre punt de vista limitat, podríem concloure que Jonàs no era de fiar i, fins i tot, que era un home deslleial. Quan va rebre l’orde de Jehovà d’anar a Nínive per a proclamar un missatge de juí, en comptes d’obeir, es va embarcar en direcció contrària «per fugir de la presència del Senyor» (Jo 1:1-3). ¿Li hauries donat una altra oportunitat a Jonàs per a complir la seua assignació? Segurament, no. Però Jehovà sí que va vore raons per a fer-ho (Jo 3:1, 2). Jonàs va mostrar la classe de persona que realment era en l’oració que li va fer a Jehovà (Jo 2:2, 3, 10 [vv. 1, 2, 9 TNM]). Esta oració, una de les moltes que va fer, ens ajuda a comprendre que era més que simplement un home que va fugir de la seua assignació. Les seues paraules demostren que era humil i agraït, i que estava resolt a obeir a Jehovà. No ens sorprén que Déu vera més enllà dels errors de Jonàs, responguera a la seua súplica i el continuara utilitzant com a profeta. Què important és per als ancians «escoltar» abans de donar consell! w20.04 pàg. 15 § 4-6

Els deixebles del segle I van acceptar les veritats cristianes i confiaven que l’esperit sant els ajudaria a comprendre la Paraula de Déu. Van comprovar per ells mateixos que les seues creences estaven basades en les Escriptures (Fets 17:11, 12; He 5:14). No van fonamentar la seua fe només en sentiments i emocions, ni servien a Jehovà simplement perquè se sentien a gust en companyia d’altres cristians. En comptes d’això, van edificar la seua fe en el ple «coneixement de Déu» (Col 1:9, 10). Les veritats de la Paraula de Déu són eternes (Sl 119:160). Per exemple, no canvien quan un company cristià ens ofén o comet un pecat greu, ni tampoc quan afrontem adversitats. Per això, hem d’estar ben familiaritzats amb elles i plenament convençuts que són verdaderes. Una fe sòlida basada en les ensenyances de la Bíblia ens mantindrà ferms en temps de prova, tal com una àncora manté fermament amarrat un barco durant una tempestat forta. w20.07 pàg. 9 § 6, 7

Jesús considera que tot el que fem pels seus germans ungits és com si li ho férem a ell (Mt 25:34-40). La principal manera de donar suport als ungits és participant en l’obra d’ensenyar les bones notícies al major grau possible, tal com Jesús ens va manar (Mt 28:19, 20). Sols amb l’ajuda de les «altres ovelles», els germans de Crist poden dur a terme la gran campanya mundial de predicació que s’està efectuant actualment (Jn 10:16). Si eres una de les altres ovelles, cada volta que ixes a predicar mostres que estimes no només els ungits, sinó també a Jesús. També podem fer-nos amics de Jehovà i de Jesús utilitzant els nostres recursos per a donar suport a l’obra que dirigixen (Lc 16:9). Per exemple, podem contribuir econòmicament a l’obra mundial. Estes contribucions s’utilitzen per a finançar l’ajuda material per a labors de socors. També podem contribuir per a cobrir els gastos de la congregació, així com auxiliar els qui sabem de primera mà que estan passant necessitat (Pr 19:17). w20.04 pàg. 24 § 12, 13

En compliment d’esta profecia, el rei del nord no va fer cas del «déu dels seus avantpassats». En quin sentit? Amb l’objectiu d’eliminar la religió, la Unió Soviètica va intentar acabar amb el poder que tenien les organitzacions religioses tradicionals. Per tal d’aconseguir-ho, ja en 1918 el govern soviètic havia emés una orde que establia el fonament per a que l’ateisme s’ensenyara a les escoles. ¿I com va retre el rei del nord «honors al déu de les fortaleses»? La Unió Soviètica va destinar una enorme quantitat de diners a reforçar el seu exèrcit i a fabricar milers d’armes nuclears. Amb el temps, tant el rei del nord com el del sud van reunir prou armament com per a matar milers de milions de persones! El rei del nord ha cooperat amb el del sud en un aspecte important: erigir «l’abominació devastadora» —l’Organització de les Nacions Unides (Dn 11:31). w20.05 pàgs. 6, 7 § 16, 17

Qui pot participar en trobar els inactius? Tots podem ajudar a localitzar-los, ja siguem ancians, precursors, membres de la família o publicadors de la congregació. Tens algun amic o familiar que s’haja fet inactiu? Te n’has trobat algun de casa en casa o en la predicació pública? Explica-li que si volguera rebre una visita, estaries encantat de facilitar les seues dades personals als ancians de la congregació, respectant sempre la normativa del teu país. Un ancià anomenat Thomas diu: «Primer pregunte a diferents germans si saben on viuen ara els inactius. També pregunte a la resta de publicadors si recorden algú que ha deixat d’assistir a les reunions. Després, quan visite els germans inactius, els pregunte pels seus fills o altres familiars. Alguns d’ells solien dur els seus xiquets a les reunions i arribaren a ser publicadors. A ells també se’ls pot ajudar a tornar a Jehovà». w20.06 pàg. 24 § 1; pàg. 25 § 6, 7

D’entre totes les criatures de la terra, només els humans tenim la capacitat d’aprendre lliçons morals recordant i analitzant fets del passat. Com a resultat, adoptem valors morals més elevats i canviem la nostra manera de pensar i actuar (1Co 6:9-11; Col 3:9, 10). De fet, podem entrenar la nostra consciència per a distingir entre el bé i el mal (He 5:14). També som capaços d’aprendre a mostrar amor, compassió i misericòrdia, i a imitar la justícia de Jehovà. Una manera de demostrar que apreciem el do de la memòria és utilitzant-la per a recordar totes les voltes que Jehovà ens ha ajudat i consolat en el passat. Açò ens convencerà que també ens ajudarà en el futur (Sl 77:13 [v., 12 TNM]; 78:4, 7). Una altra manera és recordant les coses bones que els altres fan a favor nostre i agraint-los-ho. Els investigadors han descobert que la gent agraïda tendix a ser més feliç. w20.05 pàg. 23, 24 § 12, 13

Pensa com es va sentir Moisés quan, mentres estava resguardat en el clevill d’una roca, va vore com passava la glòria de Jehovà per davant d’ell. L’obra Perspicacia para comprender las Escrituras indica que «probablement va ser l’experiència més impressionant que mai haja tingut cap home abans de la vinguda de Jesucrist». Moisés va escoltar estes paraules pronunciades evidentment per un àngel: «El Senyor! El Senyor! Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor! Mantinc el meu amor fins a un miler de generacions, perdone les culpes, les faltes i els pecats» (Ex 33:17-23; 34:5-7). Probablement, Moisés recordava este moment cada volta que pronunciava el nom de Jehovà. Quan pensem en el nom de Jehovà, fem bé de meditar en la Persona que hi ha darrere d’eixe nom. Reflexionar en els seus atributs principals —el poder, la saviesa, la justícia i l’amor— i en altres qualitats seues ens ompli d’admiració per ell (Sl 77:12-16 [vv. 11-15 TNM]). w20.06 pàgs. 8, 9 § 3, 4

Jesús va dir que s’identificaria els seus deixebles per l’amor que es mostren els uns als altres (Jn 13:34, 35). Però, si volem tindre una fe forta, cal fer més que mostrar-se amor. La nostra fe no pot basar-se únicament en l’amor que mostra el poble de Déu. Per què? Imagina’t que algú de la congregació, inclús un ancià o un precursor, cometera un pecat greu. O que un germà t’ofenguera d’alguna manera. O que algú es fera apòstata afirmant que no tenim la veritat. Si això passara, et faria entropessar i deixaries de servir a Jehovà? La teua fe en Déu no serà sòlida si l’edifiques basant-te només en el que fan els altres i no en la teua relació personal amb ell. Per a edificar la teua fe, no sols hauries de gastar materials blanets com sentiments i emocions sinó també materials sòlids com fets i raonaments lògics. Necessites comprovar per tu mateix que la Bíblia conté la veritat sobre Jehovà (Rm 12:2). w20.07 pàg. 8 § 2, 3

Moltes experiències mostren que els àngels ens estan ajudant a trobar els inactius que anhelen tornar a Jehovà (Ap 14:6). Com la de Silvio, en l’Equador, que va començar a orar a Jehovà fervorosament perquè volia tornar a la congregació. Mentres orava, van tocar al timbre. Eren dos ancians de la congregació. Durant la visita, van tindre el gust de donar-li l’ajuda que necessitava Ens reportarà molta satisfacció ajudar els dèbils en sentit espiritual a tornar a Jehovà. Fixa’t què va dir Salvador, un precursor que presta especial atenció als inactius: «A voltes em costa aguantar-me les llàgrimes de felicitat. Em complau pensar que Jehovà ha rescatat del món de Satanàs una de les seues benvolgudes ovelletes, i que jo he tingut el privilegi de col·laborar amb Ell». Si has deixat de relacionar-te amb el poble de Déu, pots estar segur que Ell encara t’estima i vol que tornes. Jehovà t’està esperant amb els braços oberts i estarà encantat de donar-te la benvinguda. w20.06 pàg. 29 § 16-18

El Gran Instructor, Jehovà, ens ensenya a través dels exemples que trobem en la seua Paraula (Is 30:21). Ens deixem instruir per ell quan meditem en els relats bíblics de persones que mostraren qualitats piadoses. I també quan examinem què els va passar a aquells que no desplagueren bones qualitats com eixa (Sl 37:37; 1Co 10:11). Pensem en el que li va passar al rei Saül. De jove era un home modest, conscient de les seues limitacions, que fins i tot va dubtar en acceptar més responsabilitats (1Sa 9:21; 10:20-22). Però amb el temps, es va fer presumptuós. Poc després de pujar al tron, va començar a manifestar este defecte. En una ocasió, va perdre la paciència mentres esperava que arribara el profeta Samuel i va oferir un sacrifici a pesar de no tindre dret a fer-ho. Com a resultat, va perdre el favor de Jehovà i, finalment, també el seu regnat (1Sa 13:8-14). Serem savis si aprenem d’este exemple amonestador i evitem actuar presumptuosament. w20.08 pàg. 10 § 10, 11

És de veres que, a través de Crist, Jehovà ha donat a la Seua congregació «dons» en forma d’hòmens (Ef 4:8). Estos «dons» inclouen els membres de la Junta Directiva, els seus ajudants nomenats, els membres dels comités de sucursal, els responsables itinerants, els instructors d’escoles bíbliques, els ancians de congregació i els servents ministerials. Tots estos germans són nomenats per esperit sant per a cuidar de les precioses ovelles de Jehovà i servir als interessos de la congregació (1Pe 5:2, 3). Estos germans són nomenats per esperit sant per a que assumisquen diverses responsabilitats. Tal com les diferents parts del cos treballen per al benefici de tota la persona, els germans nomenats per esperit sant treballen de valent per a beneficiar la congregació sencera. No busquen l’alabança dels altres, sinó que s’esforcen per edificar i enfortir els germans (1 Te 2:6-8). Donem-li les gràcies a Jehovà per estos hòmens qualificats que posen els interessos dels altres per davant dels seus. w20.08 pàg. 21 § 5, 6

Una raó que ens motiva a predicar és que les persones estan «abandonades i abatudes», i necessiten amb urgència saber la veritat del Regne (Mt 9:36). Jehovà vol que gent de tota classe arribe a tindre un coneixement exacte de la veritat i se salve (1Tm 2:4). Pensar en el resultat que pot tindre la predicació ens impulsarà a participar en esta obra tan important ja que podem salvar la vida de la gent (Rm 10:13-15; 1Tm 4:16). Nosaltres també necessitem estar ben equipats per a efectuar la nostra labor, i hem de saber com gastar les nostres ferramentes. Jesús va donar instruccions molt clares als seus deixebles sobre com pescar hòmens. Els va dir què havien de portar, on anar i què dir (Mt 10:5-7; Lc 10:1-11). Hui en dia, l’organització de Jehovà ens equipa amb les Ferramentes per a ensenyar, que han demostrat ser molt efectives, i ens prepara per a gastar-les. Esta capacitació ens ajuda a tindre la confiança i l’habilitat necessàries per a ser més eficaços en la nostra labor (2Tm 2:15). w20.09 pàg. 4 § 6, 7, 10

¿Pots imaginar-te lo feliç que degué sentir-se l’apòstol Joan quan va saber que aquells a qui havia ajudat a aprendre la veritat continuaven servint a Jehovà fidelment? Aquells cristians lleials estaven afrontant molts problemes i, Joan, que els considerava com fills espirituals, va treballar de valent per a enfortir-los la fe. De la mateixa manera, a nosaltres també ens fa feliços vore que els nostres propis fills o els qui hem ajudat a conéixer la veritat es dediquen a Jehovà i continuen servint-lo (3 Jn 3). Al voltant de l’any 98, l’esperit sant de Jehovà va impulsar a Joan a escriure tres cartes amb el propòsit de motivar els cristians lleials a mantindre la seua fe en Jesús i a continuar caminant en la veritat. Joan estava preocupat per l’efecte negatiu que tenien els falsos mestres en les congregacions (1Jn 2:18, 19, 26). Estos apòstates afirmaven conéixer a Jehovà, però no obeïen les Seues normes. w20.07 pàg. 20 § 1-3

Com tenim fe en el missatge que prediquem, estem desitjosos de compartir-lo amb tantes persones com siga possible. No hi ha dubte que confiem en les promeses que trobem en la Paraula de Déu (Sl 119:42; Is 40:8). Hui en dia, hem vist el compliment de profecies bíbliques i hem sigut testimonis de com la gent, a l’aplicar el consell de la Bíblia, ha canviat la seua vida a millor. Estes evidències reforcen la nostra confiança en la necessitat que té tot lo món d’escoltar les bones notícies del Regne. També tenim fe en Jehovà, la Font del missatge que prediquem, i en Jesús, a qui ha coronat Rei del Regne. Sense importar les circumstàncies que afrontem, Jehovà serà sempre el nostre refugi i defensor (Sl 46:2-4 [vv. 1-3 TNM]). A més, estem segurs que Jesús dirigix l’obra de predicar des del cel fent ús del poder i l’autoritat que son Pare li ha donat (Mt 28:18-20). La fe enfortix la nostra confiança en el fet que Jehovà beneirà els nostres esforços. w20.09 pàg. 12, 13 § 15-17

A voltes, a l’afrontar un repte específic, les germanes podrien necessitar que algú les defenguera (Is 1:17). Per exemple, una viuda o una germana divorciada podria necessitar que algú l’ajudara amb alguns treballs que solia fer el seu home. Una germana major podria necessitar que algú l’acompanyara a parlar amb els metges. O una precursora que treballa en altres projectes teocràtics podria necessitar que algú la defenguera si la criticaren per no predicar tan a sovint com ho fan els altres precursors. Analitzem l’exemple de Jesús. Ell reaccionava ràpidament per a defendre les seues germanes espirituals quan eren malinterpretades. Per exemple, va defendre a Maria quan Marta la va criticar (Lc 10:38-42). I la va tornar a defendre quan altres la reprengueren per haver pres una decisió que ells consideraven equivocada (Mc 14:3-9). Jesús comprenia els motius de Maria i la va elogiar. Inclús va profetitzar: «Quan l’evangeli serà anunciat per tot el món, també recordaran aquesta dona i diran això que ha fet». w20.09 pàg. 24 § 15, 16

Un bon pastor era conscient que les ovelles podien perdre’s. I si una ovella es desorientava i s’apartava del ramat, no la tractava amb duresa. Considerem l’exemple que Jehovà va deixar quan va ajudar alguns dels seus servents que s’havien allunyat d’ell durant un temps. El profeta Jonàs va fugir de la seua assignació. A pesar d’això, Jehovà no es va precipitar a donar-lo per perdut. Tal com un bon pastor, el va rescatar i el va ajudar a obtindre les forces necessàries per a complir la seua comissió (Jo 2:8 [v. 7 TNM]; 3:1, 2). Després, va fer créixer una carabassera per ajudar-lo a comprendre el valor que té cada vida humana (Jo 4:10, 11). Quina lliçó aprenem? Els ancians no s’han d’afanyar a donar per perduts els inactius. En comptes d’això, tracten de comprendre per què una ovella s’ha extraviat del ramat. I quan torna a Jehovà, continuen mostrant-li interés sincer. w20.06 pàgs. 20, 21 § 10-12

En 1991, després de la caiguda de la Unió Soviètica, el poble de Déu en aquella extensa regió va rebre un poc d’ajuda al disfrutar d’un període de llibertat. Durant eixe temps, els servents de Déu van poder predicar sense restriccions, i el nombre de publicadors en l’antic bloc comunista no va tardar en arribar a centenars de milers. Però gradualment Rússia i els seus aliats es van convertir en el rei del nord. Per a que un govern siga considerat rei del nord o rei del sud, deu complir tres factors: 1) influir directament en el poble de Déu, 2) demostrar per les seues accions que és un enemic de Jehovà i del Seu poble i, 3) competir amb el rei rival. Rússia i els seus aliats han tingut un impacte directe sobre el poble de Déu al prohibir la predicació i perseguir centenars de milers dels nostres germans i germanes. Amb estes accions, han demostrat que odien a Jehovà i el Seu poble. I han estat rivalitzant amb el rei del sud, la potència mundial angloamericana. w20.05 pàg. 12 § 3, 4

Ja que ensenyar està lligat amb l’obra de fer deixebles, volem fer-ho de la millor manera. Per tot el món, s’estan ensenyant les veritats bíbliques a milions de persones. El que ensenyem de la Paraula de Déu ens encanta, per això podríem sentir-nos temptats a parlar més del compte. No obstant, independentment de si dirigim l’estudi de La Talaia, l’estudi bíblic de congregació, o un curs de la Bíblia, no hauríem de parlar massa. Per a deixar que la Bíblia ensenye, el mestre ha de controlar-se i no tractar d’explicar tot el que sap sobre cert tema o passatge bíblic (Jn 16:12). Compara el coneixement bíblic que tenies quan et vas batejar amb el que tens ara. Probablement, en aquell moment, només comprenies les ensenyances bàsiques (He 6:1). Has necessitat molts anys per a aprendre el que ara saps, per això, no intentes ensenyar-li-ho tot de colp a l’estudiant. w20.10 14, 15 § 2-4

Jehovà va triar uns pares excel·lents per a Jesús (Mt 1:18-23; Lc 1:26-38). Les expressions sinceres de Maria registrades en la Bíblia revelen el profund amor que sentia per Jehovà i la Seua Paraula (Lc 1:46-55). I la manera com Josep va obeir les instruccions de Jehovà demostra que l’estimava i volia complaure’l (Mt 1:24). Fixa’t que Jehovà no va escollir uns pares rics per al seu Fill. El sacrifici que Josep i Maria oferiren després del naixement de Jesús demostra que eren pobres (Lc 2:24). La parella degué mantindre un estil de vida senzill, especialment a mesura que la seua família augmentava fins a tindre almenys set xiquets (Mt 13:55, 56). Jehovà va protegir el seu Fill de certs perills, però no el va salvaguardar de totes les proves (Mt 2:13-15). Per exemple, Jesús va haver de tractar amb membres de la seua família que no creien en ell, familiars que inicialment no l’acceptaren com el Messies (Mc 3:21; Jn 7:5). Probablement, Jesús també va haver d’afrontar la mort de Josep, el seu pare adoptiu. w20.10 pàgs. 26, 27 § 4-6

T’has sentit alguna volta completament a soles, com si no tingueres ningú que t’ajudara a fer front a un problema? Moltes persones, inclús servents fidels de Jehovà, s’han sentit aixina (1Re 19:14). Si això també et passara a tu, recorda la promesa de Jehovà: «No et deixaré, no t’abandonaré». Gràcies a ella, podem dir amb total confiança: «El Senyor m’ajuda, res no em fa por» (He 13:5, 6). L’apòstol Pau va escriure estes paraules als cristians de Judea al voltant de l’any 61. Esta afirmació ens recorda els sentiments expressats en Salm 118:5-7. Igual que el salmiste, Pau va comprovar en primera persona que Jehovà era el seu ajudant. Per exemple, uns dos anys abans d’escriure la carta als Hebreus, Pau va fer un viatge molt perillós a través d’un mar embravit (Fets 27:4, 15, 20). Jehovà li va demostrar de diferents maneres, tant en aquell viatge com en els anys anteriors, que era el seu ajudant. w20.11 pàg. 12 § 1, 2

Per què no és intel·ligent pensar que la nostra vida era millor en el passat? Perquè la nostàlgia pot fer que recordem només els bons moments viscuts. Reflexionem en l’exemple dels israelites de l’antiguitat. Després d’eixir d’Egipte, ràpidament oblidaren lo difícil que era la seua vida allí i se centraren en el bon menjar que tenien. Es deien: «Com recordem el peix que per no res menjàvem a Egipte, i els alficossos, els melons, els porros, les cebes i els alls!» (Nm 11:5). Però, realment tenien aquell menjar «per no res»? En absolut. Els israelites pagaren un preu molt elevat; en aquell temps, vivien oprimits com a esclaus en Egipte (Ex 1:13, 14; 3:6-9). Així i tot, després oblidaren totes estes dificultats i començaren a enyorar el passat. En comptes de centrar-se en les coses positives que Jehovà estava fent per ells, optaren per pensar que els temps passats eren millors. A Jehovà no li va agradar gens eixa actitud (Nm 11:10). w20.11 pàg. 25 § 5, 6

A voltes, podríem pensar que la vida és curta i està «farta d’ansietats» (Jb 14:1). Per això és comprensible que en algunes ocasions ens sentim desanimats. De fet, molts servents de Jehovà del passat es van sentir aixina, alguns fins i tot desitjaven la mort (1Re 19:2-4; Jb 3:1-3, 11; 7:15, 16). Però Jehovà, el Déu en qui confiaven, sempre els va consolar i enfortir. Els seus relats van ser escrits per a animar-nos i instruir-nos (Rm 15:4). Analitzarem l’exemple de Josep, el fill de Jacob. En poc de temps, Josep va passar de ser el fill preferit de son pare a ser un simple esclau d’un oficial pagà de la cort d’Egipte (Gn 37:3, 4, 21-28; 39:1). Llavors, la dona de Putifar el va acusar falsament d’intentar violar-la. Sense comprovar els fets, Putifar va tancar a Josep en la presó on el van encadenar (Gn 39:14-20; Sl 105:17, 18). Està clar que Josep tenia raons per a sentir-se desanimat. w20.12 pàgs. 16, 17 § 1-4

En l’oració model, Jesús ens va ensenyar que este és un assumpte prioritari a l’orar. Però, què va voler dir amb estes paraules? Santificar alguna cosa significa netejar-la o purificar-la. Ara bé, alguns podrien dir: «No és ja sant i pur el nom de Jehovà?». Abans de respondre, hem de reflexionar en tot el que implica tindre un bon nom. Un nom és més que un conjunt de lletres escrites en un paper o pronunciades en veu alta. Fixa’t què diu la Bíblia: «És millor bona fama que grans riqueses» (Pr 22:1; Ecle 7:1). Per què és tan valuós tindre un bon nom? Perquè inclou la reputació, el que pensen els altres de qui porta eixe nom. La forma com s’escriu un nom, o inclús com es pronuncia, no és lo més important sinó la reacció que provoca en la ment i el cor dels altres. Quan la gent diu mentires sobre Jehovà, ataca el seu bon nom, o reputació. w20.06 pàg. 3 § 5-7

Podríem estar tan preocupats pels problemes que no ens deixaren pensar en una altra cosa. Per exemple, podria preocupar-nos no guanyar lo suficient per a cobrir les nostres necessitats. O caure malalts fins al punt de no poder anar a treballar o arribar a perdre la faena. També podria inquietar-nos no mantindre’ns lleials davant les proves. I com prompte les persones davall el control de Satanàs atacaran el poble de Déu, podria preocupar-nos com reaccionarem davant d’eixa situació. Potser ens preguntem: «Està mal inquietar-me per estos temes?». Sabem que Jesús va dir als seus deixebles: «No vos preocupeu» (Mt 6:25). Volia dir Jesús que no ens hauríem de preocupar per res? Clar que no. Després de tot, en el passat, alguns servents lleials de Jehovà van patir ansietat però no van perdre la seua aprovació (1Re 19:4). En realitat, Jesús ens estava tranquil·litzant. Ell no volia que ens preocupàrem tant per les coses que necessitem que el nostre servici a Déu es vera afectat negativament. w21.01 pàg. 3 § 4, 5

L’home ha de rendir comptes a Jehovà i a Jesús per la manera de tractar la seua família (1Pe 3:7). Com a Cap de la seua família universal, Jehovà té l’autoritat de posar normes de conducta als seus fills i d’assegurar-se que les obeïsquen (Is 33:22). Jesús, com a cap de la congregació cristiana, també té el dret de posar normes i de fer-les complir (Ga 6:2; Col 1:18-20). Seguint el model de Jehovà i Jesús, el cap de família cristià té l’autoritat de prendre decisions per la seua família (Rm 7:2; Ef 6:4). No obstant, la seua autoritat té límits. Per exemple, les seues normes s’haurien de basar en els principis de la Paraula de Déu (Pr 3:5, 6). No té l’autoritat de posar normes per als qui no formen part de la seua família (Rm 14:4). I encara que els seus fills continuen respectant-lo quan creixen i se’n van de casa, tampoc té ja autoritat sobre ells (Mt 19:5). w21.02 pàgs. 2, 3 § 3-5

Una manera important com el cap de família demostra que estima els seus és cobrint les seues necessitats materials. Però, ha de recordar que és molt més important satisfer les seues necessitats espirituals (Mt 5:3). Mentres Jesús agonitzava en el pal de turment, volia assegurar-se que Maria estiguera ben atesa. A pesar del terrible dolor que estava patint, Jesús li va demanar a l’apòstol Joan que cuidara de sa mare (Jn 19:26, 27). Un cristià que és cap de família té moltes responsabilitats de pes. Ha de ser un treballador responsable per a que la seua conducta honre a Jehovà (Ef 6:5, 6; Tt 2:9, 10). També podria tindre responsabilitats en la congregació, com cuidar de les ovelletes i portar la davantera en la predicació. Al mateix temps, és important que estudie regularment la Bíblia amb la seua dona i els xiquets. De segur que ells apreciaran tot el que fa per mantindre la salut física, emocional i espiritual de la família (Ef 5:28, 29; 6:4). w21.01 pàg. 12 § 15, 17

Al descriure el paper de l’esposa competent, la Paraula de Déu diu que ella supervisa la casa, compra i administra propietats, i fa bones operacions comercials (Pr 31:15, 16, 18). No és una esclava sense veu ni vot. Més bé, el seu home confia en ella i escolta les seues idees (Pr 31:11, 26). Quan un espòs tracta la seua esposa amb esta classe de respecte, per a ella és un plaer subjectar-se a la seua autoritat. Encara que Jesús va fer coses extraordinàries, no considera degradant sotmetre’s a l’autoritat de Jehovà (1Co 15:28; Fl 2:5, 6). De la mateixa manera, una dona competent que seguix l’exemple de Jesús no se sentirà inferior per sotmetre’s a l’autoritat del seu marit. Li donarà suport no només perquè l’estima sinó, principalment, perquè estima i respecta a Jehovà. No obstant això, una esposa cristiana no obeiria el seu marit si este li demanara que violara les lleis i principis bíblics. w21.02 pàg. 11 § 14, 15; pàg. 12 § 19

L’amor per Jehovà sempre ha ajudat els seus servents a aguantar la persecució. Per exemple, quan el tribunal suprem jueu va ordenar als apòstols que deixaren de predicar, l’amor per Déu els va motivar a «obeir Déu abans que els hòmens» (Fets 5:29; 1Jn 5:3). Este amor indestructible per Déu també està ajudant a mantindre’s fidels els nostres germans que estan sent perseguits per governs poderosos i cruels. En lloc de desanimar-nos, considerem un privilegi aguantar l’odi que el món ens té (Fets 5:41; Rm 5:4, 5). Pot ser que una de les majors proves que afrontem provinga de part d’alguns membres de la nostra família. Quan comencem a mostrar interés per la veritat, alguns familiars podrien pensar que hem sigut enganyats o que hem perdut l’enteniment (compara-ho amb Marc 3:21). Podrien fins i tot oposar-se de forma violenta. Eixa reacció negativa no hauria de sorprendre’ns, perquè Jesús va dir: «Els enemics de cadascú seran la gent de sa casa» (Mt 10:36). w21.03 pàg. 21 § 6, 7

Quan acompanyes un publicador a fer un curs bíblic, escolta atentament la conversació entre el mestre i l’estudiant. Només aixina estaràs preparat per a ajudar quan siga apropiat. Per descomptat, has de pensar abans de parlar. Per exemple, no voldries acaparar la conversació, interrompre el raonament del mestre o introduir un tema diferent. Però, amb un comentari breu, un exemple o una pregunta podries ajudar a aclarir el punt que s’està tractant. A voltes, et podria paréixer que no pots aportar massa a l’estudi, però només encomiant l’estudiant i mostrant-li interés personal, l’ajudaràs molt a progressar. Si creus que ajudarà l’estudiant, podries contar-li breument com vas conéixer la veritat, com vas superar un repte o com has vist la mà de Jehovà en la teua vida (Sl 78:4, 7). Això podria ser just el que l’estudiant necessita escoltar. Podria enfortir la seua fe o animar-lo a continuar progressant cap al baptisme. w21.03 pàg. 10 § 9, 10

De qui és realment el mèrit dels bons resultats que obtenim en la predicació? Pau va contestar esta pregunta quan va escriure en referència a la congregació de Corint: «Jo vaig plantar, Apol·ló va regar, però és Déu qui feia créixer. Per això no són res ni el qui planta ni el qui rega; només compta Déu, que fa créixer» (1Co 3:6, 7). Igual que Pau, hauríem d’atribuir sempre a Jehovà qualsevol èxit que tinguem en la predicació. Com demostrem que apreciem el privilegi de ser «col·laboradors de Déu», de Crist i dels àngels? (2Co 6:1) Ho fem quan busquem amb interés oportunitats per a compartir les bones notícies. No només hem de plantar les llavors de la veritat, sinó també regar-les. Quan una persona mostra interés, hem de fer tot lo possible per tornar a visitar-la amb l’objectiu de començar un curs bíblic. A mesura que l’estudiant progressa, ens alegrarà vore com Jehovà modela la seua ment i el seu cor. w20.05 pàgs. 30, 31 § 14, 16-18