Desembre

De tant en tant, podria costar-nos comprendre alguna ensenyança bíblica. O Jehovà podria no respondre a les nostres oracions tal com esperàvem. Això podria fer que ens sorgiren dubtes. Si els ignorem, la nostra fe es debilitarà i es danyarà la nostra relació amb Jehovà (Jm 1:7, 8). Estos dubtes podrien fer-nos perdre, fins i tot, la nostra esperança per al futur. L’apòstol Pau va comparar la nostra esperança amb una àncora (He 6:19). Durant una tempestat, l’àncora estabilitza el barco i impedix que xoque contra les roques. Però, el rovell pot debilitar i trencar la cadena que la unix al barco. De manera similar, no resoldre els dubtes pot debilitar la nostra fe. Si quan afrontem oposició tenim dubtes, podem perdre la fe en el compliment de les promeses de Jehovà. I si perdem la fe, perdem l’esperança. És difícil que una persona en eixa situació experimente cap alegria. w21.02 pàg. 30 § 14, 15

Abraham probablement tenia uns 70 anys quan va eixir d’Ur junt amb la seua família i, durant aproximadament un segle, va viure en tendes vagant pel país de Canaan (Gn 11:31–12:4). Finalment, va morir als 175 anys (Gn 25:7). Però no va vore com Jehovà complia la promesa de donar als seus descendents el país on havia viscut. Tampoc va viure prou temps per a vore establida la ciutat, el Regne de Déu. Amb tot, Abraham «va morir carregat d’anys, després d’una vellesa feliç» (Gn 25:8). A pesar de tots els reptes, va mantindre una fe forta i va estar dispost a esperar en Jehovà. Com va ser capaç d’aguantar? Sense dubte, gràcies a la protecció i amistat de Jehovà (Gn 15:1; Is 41:8; Jm 2:22). Tal com Abraham, nosaltres esperem la ciutat ben fonamentada (He 11:10). A diferència d’ell, no estem esperant que siga construïda, perquè el Regne de Déu va ser establit en 1914 i ja governa en el cel (Ap 12:7-10). Però sí que estem esperant que governe sobre la terra. w20.08 pàgs. 4, 5 § 11, 12

Per a escoltar els altres amb atenció, cal que siguem humils i pacients. És important fer-ho almenys per tres raons. Primer, no ens afanyarem a traure conclusions equivocades. Segon, podrem discernir els sentiments i motius dels nostres germans; això ens ajudarà a ser més empàtics. I tercer, podríem ajudar-los a comprendre millor els seus propis sentiments. De fet, algunes voltes no arribem a entendre les nostres pròpies emocions fins que li les contem a algú. A alguns germans se’ls fa difícil expressar els sentiments per culpa dels seus antecedents, cultura o personalitat. Potser ha de passar algun temps per a que se senten còmodes parlant amb nosaltres, però només quan se sinceren podrem comprendre els seus verdaders sentiments. Si imitem a Jehovà i som pacients, ens podrem guanyar la seua confiança. Quan per fi estiguen preparats per a obrir el seu cor, escoltem-los atentament. w20.04 pàgs. 15, 16 § 6, 7

Normalment el peix està on l’aigua s’adequa més a les seues necessitats i on té prou menjar per a alimentar-se. Per a tindre una bona pesca, l’hora també és important. Respecte al millor moment per a anar a pescar, fixa’t què va dir un germà d’una illa del Pacífic quan va convidar un missioner a eixir de pesca. El missioner li va proposar quedar al sendemà a les nou del matí. Però el germà li va contestar: «Crec que no ho has comprés. Hem d’anar quan hi ha peixos, no quan ens va bé a nosaltres». De la mateixa manera, els pescadors d’hòmens del segle I anaven als llocs on el «peix» solia estar quan era el moment adequat. Per exemple, els seguidors de Jesús predicaven en el temple, en les sinagogues, de casa en casa i en la plaça del mercat (Fets 5:42; 17:17; 18:4). Nosaltres també necessitem estar familiaritzats amb els hàbits de les persones del nostre territori. Hem de ser flexibles i predicar en el lloc on siga més probable que trobem la gent i a l’hora més convenient (1Co 9:19-23). w20.09 pàg. 4 § 8, 9

Una manera de forjar una amistat amb Jesús és donant suport a les decisions que pren l’organització de Jehovà. Enfortim el nostre vincle amb Jesús com a cap de la congregació quan col·laborem amb els qui han rebut la responsabilitat de guiar-nos amb amor (Ef 4:16). Per exemple, per a aprofitar al màxim la capacitat de les sales de reunions, s’ha vist necessari fusionar algunes congregacions. D’esta manera, l’organització estalvia molts diners de les contribucions. Això ha requerit que alguns publicadors s’hagen d’adaptar a noves circumstàncies. Estos germans lleials potser han servit durant molts anys en la mateixa congregació, on segurament han forjat bones amistats, però ara se’ls ha demanat servir en una congregació diferent. Que content ha d’estar Jesús al vore que els seus deixebles col·laboren fidelment amb estes decisions! w20.04 pàg. 24 § 14

El rei del nord i el rei del sud continuen disputant-se la dominació mundial. Per exemple, fixem-nos què va passar després de la Segona Guerra Mundial quan la Unió Soviètica i els seus aliats guanyaren influència sobre gran part d’Europa. Les accions del rei del nord acabaren forçant el rei del sud a formar una aliança militar internacional coneguda com l’OTAN. El rei del nord continua competint amb el rei del sud en una carrera armamentística sense fre. En anys recents, Rússia i els seus aliats han estés la seua influència per tot el món. S’han enfrontat al rei del sud donant suport als seus enemics en conflictes armats i insurgències en Àfrica, Àsia i l’Amèrica Llatina. També han llançat ciberatacs contra el seu rival. De fet, els dos reis s’han acusat mútuament d’usar programes informàtics maliciosos amb la intenció de danyar les seues economies i sistemes polítics. I tal com va predir Daniel, el rei del nord continua atacant el poble de Déu (Dn 11:41). w20.05 pàg. 13 § 5, 6

«Pot oblidar-se una mare del seu infantó»? Jehovà va plantejar esta pregunta en els dies del profeta Isaïes. Ell mateix va dir al seu poble: «Encara que alguna [mare] l’oblidara, jo mai no t’oblidaria» (Is 49:15). Déu no se sol comparar amb una mare, però en aquella ocasió sí que ho va fer. Va utilitzar el vincle entre una mare i el seu xiquet per a mostrar lo molt que estima els seus servents. La majoria de les mares poden identificar-se amb el que va dir una germana anomenada Jasmin: «Quan li dones el pit al teu fill, establixes amb ell un vincle molt especial que durarà tota la vida». Jehovà s’adona quan fins i tot un dels seus fills deixa de predicar i de relacionar-se amb la congregació. Molts d’estos benvolguts germans que s’han fet inactius tornen a la congregació, on se’ls rep amb els braços oberts. Jehovà vol que tornen, i nosaltres també (1Pe 2:25). w20.06 pàg. 18 § 1-3

No tots els tresors es poden vore. De fet, els tresors més valuosos són invisibles. En el Sermó de la Muntanya, Jesús va mencionar tresors celestials que són infinitament superiors a les possessions materials. Després va afegir esta gran veritat: «On tens el tresor, hi tindràs el cor» (Mt 6:19-21). Això vol dir que el nostre cor ens impulsarà a anar darrere de les coses que valorem més. Reunim «tresors al cel» al fer-nos un bon nom, o reputació, als ulls de Déu. Estos tresors mencionats per Jesús no seran destruïts i ningú ens els podrà furtar mai. L’apòstol Pau va exhortar: «Fixem la mirada [...] en allò que no veiem» (2 Co 4:17, 18). Allò que no veiem són tresors que inclouen benediccions que disfrutarem en el nou món de Déu. Demostrem que apreciem estos regals que són invisibles? w20.05 pàg. 26 § 1, 2

El que els israelites van aprendre de Moisés els va enfortir i animar, tal com el plovisqueig nodrix i refresca l’herba. ¿Com podem assegurar-nos que la nostra manera d’ensenyar cause el mateix efecte? Quan anem de casa en casa i en la predicació pública, podem utilitzar la Bíblia per a mostrar a la gent el nom personal de Déu, Jehovà. Podem oferir-los publicacions atraients, vídeos de qualitat i informació del nostre lloc web que honren a Jehovà. En el treball, en l’escola o mentres viatgem, podem buscar oportunitats per a parlar del nostre estimat Déu i de les seues qualitats. Quan parlem als altres sobre el meravellós propòsit de Jehovà per a la humanitat i per a la terra, estem ajudant-los a vore a Déu des d’una perspectiva completament nova. Al fer-ho, col·laborem en la santificació del seu nom, desmentim algunes de les calúmnies que s’han escampat sobre ell i oferim a la gent l’ensenyança més nutritiva i refrescant possible (Is 65:13, 14). w20.06 pàg. 10 § 8, 9

Quines qualitats devem desplegar per a ajudar els qui volen tornar a Jehovà? Repassem algunes lliçons que aprenem de la paràbola de Jesús sobre el fill pròdig (Lc 15:17-24). El fill finalment va recuperar el bon juí i va decidir tornar a casa. Quan el pare el va vore, va córrer cap a ell i el va abraçar tendrament per a mostrar-li que l’estimava. El fill tenia mala consciència i se sentia indigne de formar part de la família, però son pare li va mostrar empatia a l’escoltar els seus sentiments. Llavors, va prendre mesures pràctiques per a assegurar-li que era benvingut a casa com un estimat membre de la família. Per a demostrar-ho, va celebrar un banquet i va vestir el seu fill penedit amb roba de qualitat. Jehovà és com el pare d’esta paràbola, estima els nostres germans inactius i vol que tornen a ell. Nosaltres podem ajudar-los a tornar imitant l’exemple de Jehovà. Açò requerix paciència, empatia i amor de la nostra part. w20.06 pàgs. 25, 26 § 8, 9

Jesús va dir que alguns acceptarien la veritat «amb alegria», però que la seua fe es mustiaria quan es posara a prova (Mt 13:3-6, 20, 21). Potser estes persones no són conscients que seguir a Jesús implica afrontar reptes i dificultats (Mt 16:24). O tal volta es pensen que ser cristians significa viure una vida sense problemes i plena de benediccions. Però, en este món imperfecte sorgiran problemes. Les circumstàncies poden canviar i llevar-nos l’alegria temporalment. La gran majoria dels nostres germans demostren que estan convençuts d’haver trobat la veritat. Per què podem dir això? Perquè encara que un company cristià els ofenga o cometa un pecat, la seua fe no titubeja (Sl 119:165). Amb cada prova, la seua fe no es debilita, sinó que s’enfortix (Jm 1:2-4). Hem d’edificar una fe com eixa. w20.07 pàg. 8 § 1; pàg. 9 § 4, 5

Abans de començar a llegir la Bíblia, demana-li a Jehovà que t’ajude a vore com pots beneficiar-te de la lectura. Per exemple, si estàs buscant consell per a afrontar un problema, demana-li en oració que t’ajude a trobar els principis necessaris en la seua Paraula (Fl 4:6, 7). Jehovà ens ha creat amb la meravellosa capacitat d’imaginar. Per a que un relat bíblic cobre vida en la teua ment, imagina’t l’escena i que tu eres el personatge principal. Intenta vore les coses que ell veia i sentir les emocions que ell sentia. Després has de meditar. Meditar significa reflexionar detingudament en el que lliges i en com t’aplica la informació. Fer-ho t’ajuda a connectar les idees i a comprendre millor el que estàs llegint. Llegir la Bíblia sense meditar és com vore peces escampades d’un puzle i no fer res per ordenar-les. La meditació ens ajuda a vore el quadro complet. w21.03 pàg. 15 § 3-5

L’apòstol Pau podria haver-se centrat en el passat, pensant que si no haguera sigut un cristià tan zelós, no l’haurien arrestat. Podria haver-se ressentit amb els germans del districte de l’Àsia que l’havien abandonat i haver començat a desconfiar dels seus altres amics. Però Pau no va fer res d’això. Encara que sabia que prompte l’executarien, no va perdre de vista lo més important, donar-li glòria a Jehovà. I va continuar pensant en maneres d’animar els altres. Va mantindre la confiança en Jehovà orant-li constantment. En comptes d’obsessionar-se en aquells que l’havien abandonat, va expressar gratitud pel suport i l’amor que els amics que s’havien quedat al seu costat li havien mostrat. També va continuar estudiant la Paraula de Déu (2Tm 3:16, 17; 4:13). I més important encara, estava convençut que Jehovà i Jesús l’estimaven. w21.03 pàg. 18 § 17, 18

Al llarg del segle II, van anar unint-se a la congregació cristiana més i més cristians falsos que havien adoptat ensenyances paganes i amagaven les veritats de la Paraula de Déu. Per este motiu, des d’eixe moment fins al final del segle XIX, no hi hagué cap grup organitzat de servents de Déu a la terra. La cugula, o mala herba, del fals cristianisme havia aflorat i havia amagat la identitat dels cristians verdaders (Mt 13:36-43). Per què és açò rellevant? Perquè el capítol 11 de Daniel ens indica que la profecia sobre els reis del nord i del sud podria no aplicar als governants o regnes que existiren en algun moment entre el segle II i la segona part del segle XIX, ja que no hi havia cap grup organitzat com a poble de Déu que poguera ser atacat. No obstant, era d’esperar que els reis del nord i del sud reaparegueren a finals del segle XIX. w20.05 pàg. 3 § 5

Joel prediu que una plaga de llagostes devastaria el país d’Israel devorant tot el que tinguera per davant (Jl 1:4). Durant molts anys, hem pensat que esta profecia simbolitzava la predicació que efectua el poble de Jehovà, que és com un eixam imparable de llagostes. Enteníem que esta predicació té efectes devastadors en el «país», o la gent, que està davall el control dels líders religiosos. No obstant, quan analitzem la profecia en el seu context, descobrim que cal aplicar-la d’una altra manera. Fixa’t en el que diu Jehovà referent a esta plaga: «Allunyaré de vosaltres l’enemic del nord [les llagostes]» (Jl 2:20). Si les llagostes representen els testimonis de Jehovà quan obeïxen el manament de Jesús de predicar i fer deixebles, per què diu Déu que les allunyaria? (Ez 33:7-9; Mt 28:19, 20) Clarament, ací Jehovà no està allunyant els seus servents fidels, sinó a un enemic del seu poble. w20.04 pàg. 3 § 3-5

Què hauríem de fer si pensem que no respon immediatament les nostres oracions? Jaume diu que hauríem de seguir demanant saviesa, ja que a Jehovà no li molesta la nostra insistència, i no ens ho retraurà. El nostre Pare celestial «dóna generosament» saviesa per a superar les proves a qui li la demana (Sl 25:12, 13). Ell patix quan ens veu sofrir. Desitja ajudar-nos, i això ens ompli de felicitat! Però, com ens dona Jehovà saviesa? Per mitjà de la seua Paraula (Pr 2:6). Per a obtindre-la, hem d’estudiar la Bíblia i les publicacions basades en ella. Però hem de fer més que simplement adquirir coneixement. Hem d’aplicar els savis consells de Déu en la nostra vida. De fet, Jaume va escriure: «Poseu en pràctica la Paraula i no vos limiteu a escoltar-la» (Jm 1:22). Quan seguim els consells divins, ens convertim en persones més pacífiques, amables i compassives (Jm 3:17). Estes qualitats ens ajuden a aguantar qualsevol prova sense perdre l’alegria. w21.02 pàg. 29 § 10, 11

És més probable que un estudiant de la Bíblia progresse cap al baptisme quan rep l’ajuda dels altres germans de la congregació. Tots els publicadors poden contribuir al creixement de la congregació. Una precursora comenta: «Diuen que criar un xiquet és treball de tot un poble. Pense que passa lo mateix en l’obra de fer deixebles. Es necessita tota una congregació per a portar algú a la veritat». Familiars, amics i mestres, tots tenen un paper en l’educació d’un xiquet fins que arriba a ser adult. Ho fan animant-lo i ensenyant-li lliçons importants. De la mateixa manera, els publicadors poden ajudar els estudiants de la Bíblia a progressar cap al baptisme aconsellant-los, animant-los i posant-los un bon exemple (Pr 15:22). Per què hauria d’acceptar un publicador que dirigix un curs bíblic l’ajuda que altres publicadors podrien donar al seu estudiant? Perquè, amb l’ajuda de molts, l’estudiant podrà progressar espiritualment. w21.03 pàg. 8 § 1-3

Tots els cristians, jóvens i majors, hem de resistir la temptació de dur una doble vida. L’apòstol Joan va destacar que no podem caminar en la veritat i al mateix temps portar una vida immoral (1Jn 1:6). Si volem tindre l’aprovació de Déu ara i en el futur, hem de tindre sempre present que ell veu tot el que fem. És a dir, no podem mantindre en secret cap pecat perquè tot està exposat als ulls de Jehovà (He 4:13). Hem de rebutjar el punt de vista del món sobre el pecat. En aquella època, els apòstates afirmaven que una persona podia practicar deliberadament el pecat i continuar tenint una relació personal amb Déu. Hui en dia, vivim rodejats de persones que pensen igual. Molts afirmen que creuen en Déu, però no estan d’acord amb el Seu punt de vista sobre el pecat, en especial, en lo referent al sexe. El que per a Jehovà és una conducta pecaminosa, per a ells és un tema d’elecció personal, un estil de vida alternatiu. w20.07 pàg. 22 § 7, 8

Defens les teues germanes espirituals quan ho necessiten? Analitzem la següent escena. Alguns publicadors critiquen que una germana que no té l’home en la veritat a sovint arriba tard a la reunió i se’n va només s’acaba. A més, es fixen que quasi mai porta els seus xiquets. Per això es pregunten per què no té una postura més ferma amb el seu marit. Però la realitat és que la germana està fent-ho lo millor que pot. No té un control absolut del seu horari ni té l’última paraula sobre els xiquets. Si encomies la germana davant dels altres i menciones les coses que està fent bé, probablement poses fi a la crítica. Els ancians saben que per a Jehovà és molt important que se les tracte bé (Jm 1:27). S’esforcen per imitar l’actitud raonable de Jesús al no imposar normes quan és millor ser amable i comprensiu (Mt 15:22-28). Els ancians que prenen la iniciativa en donar ajuda pràctica fan sentir a les germanes que Jehovà i la seua organització estan pendents d’elles. w20.09 pàgs. 24, 25 § 17-19

El profeta Daniel sempre buscava humilment la guia divina. Per exemple, quan Jehovà el va gastar per a interpretar el somni de Nabucodonosor, Daniel no es va atribuir el mèrit. Més bé, amb modèstia, li va donar la glòria i l’honor a Jehovà (Dn 2:26-28). Què és el que aprenem? Si als germans els agraden els nostres discursos o tenim bones experiències en la predicació, recordem que hauríem de donar-li tota la glòria a Jehovà. Deuríem reconéixer amb modèstia que, sense la seua ajuda, no podríem fer estes coses (Fl 4:13). Quan despleguem esta actitud, també estem imitant l’excel·lent exemple de Jesús, qui depenia per complet de Jehovà (Jn 5:19, 30). No va intentar mai apropiar-se de l’autoritat del seu Pare celestial. La Bíblia diu que Jesús «no va ni pensar de prendre per la força un tracte d’igualtat amb Déu» (Fl 2:6 NT). Com a Fill submís, Jesús comprenia les seues limitacions i respectava l’autoritat de son Pare. w20.08 pàg. 11 § 12, 13

Alguns dels qui corren en la carrera per la vida afronten circumstàncies personals que els altres no poden vore ni entendre. Si vius amb alguna classe de limitació i tens la sensació que ningú et comprén, probablement t’anime recordar l’exemple de Mefibóixet (2Sa 4:4). Ell vivia amb una discapacitat física i va haver de suportar que el rei David el tractara injustament. Però com Mefibóixet valorava les coses bones que tenia, no es va convertir en una persona negativa. Estava agraït per la bondat que David li havia mostrat en el passat (2Sa 9:6-10). Així que, quan David el va jutjar injustament, Mefibóixet va ser capaç de vore el quadro complet. No va permetre que l’error de David l’amargara ni va culpar a Jehovà pel que el rei havia fet. Més bé, es va centrar en el que podia fer per a donar suport al rei que Déu havia ungit (2Sa 16:1-4; 19:25-31 [19:24-30 TNM]). Jehovà va registrar en la seua Paraula l’exemple excel·lent de Mefibóixet per al nostre benefici (Rm 15:4). w20.04 pàg. 26 § 3; pàg. 30 § 18, 19

Alguns en la congregació reben un nomenament per a servir com a missioners, precursors especials o precursors. Han decidit dedicar-se a temps complet a predicar i fer deixebles. Encara que estos evangelitzadors a temps complet no solen tindre molt en sentit material, Jehovà els ha recompensat amb una vida plena de benediccions (Mc 10:29, 30). Apreciem molt estos germans i agraïm sincerament que formen part de la congregació! ¿Són els germans nomenats i els qui servixen a temps complet els únics que tenen un lloc en la congregació? En absolut! Tots els publicadors de les bones notícies són importants per a Jehovà i per a la congregació (Rm 10:15; 1Co 3:6-8). Ho sabem perquè un dels objectius principals del poble de Déu és fer deixebles del nostre Senyor Jesucrist (Mt 28:19, 20; 1Tm 2:4). Tots els qui es relacionen amb la congregació, ja siguen publicadors o publicadors no batejats, intenten fer d’esta obra la seua prioritat (Mt 24:14). w20.08 pàg. 21 § 7, 8

Com es mostra en el text de hui, quan afrontem dificultats, Jesús ens dona support. De fet, les paraules de Jesús són una font de fortalesa. Per què? Perquè alguns dies són difícils d’aguantar. Per exemple, alguns lluiten contra el dolor d’haver perdut un ser volgut, de fet, eixa lluita no dura tan sols uns dies sinó, fins i tot, anys. Altres afronten els dies difícils que acompanyen la vellea i uns altres, els dies en què se senten abatuts per la depressió. A pesar d’això, trobem les forces per a continuar perquè sabem que Jesús està amb nosaltres «dia rere dia», és a dir, tots els dies, inclosos els més grisos de la nostra vida (Mt 11:28-30). La Paraula de Déu ens confirma que Jehovà ens ajuda per mitjà dels seus àngels (He 1:7, 14). Per exemple, ens donen suport i guia quan prediquem la «bona nova del Regne» a gent de «totes les nacions, tribus, llengües i pobles» (Mt 24:13, 14; Ap 14:6). w20.11 pàgs. 13, 14 § 6, 7

Volem que el nostre estudiant entenga que el que està aprenent prové de la Paraula inspirada de Déu (1 Te 2:13). Com ho podem fer? Animant-lo a parlar sobre les coses que està aprenent. En comptes d’explicar-li sempre els textos bíblics, demana-li que ell te n’explique alguns. Ajuda’l a vore com la Paraula de Déu li aplica personalment. Quan llegiu textos bíblics, fes-li preguntes guiadores i d’opinió que t’ajuden a saber què pensa o sent al respecte (Lc 10:25-28). Per exemple, pregunta-li: «Quina qualitat de Jehovà es destaca en este text? Com pot ajudar-te esta ensenyança bíblica? Què penses del que acabes d’aprendre?». Lo més important no és quant sap l’estudiant sinó quant valora i aplica el que sap. Deixa que la Bíblia ensenye. Has de ser humil si vols millorar les teues habilitats d’ensenyança. w20.10 pàg. 15 § 5, 6

Podem estar segurs que la predicació del Regne es completarà al temps degut. Pensa en el que va passar en els dies de Noé. Jehovà va demostrar que sempre fa les coses en el millor moment. De fet, amb uns 120 anys d’antelació, ja havia decidit el moment exacte en què portaria el Diluvi. Dècades després, Jehovà va comissionar a Noé per a que construira una arca. I Noé va estar treballant intensament durant 40 o 50 anys abans que vinguera el Diluvi. Encara que la gent era apàtica al seu missatge, va continuar advertint-los fins que Déu va dir que era l’hora d’entrar en l’arca. Llavors, en el moment oportú, Jehovà «va tancar la porta» (Gn 6:3; 7:1, 2, 16). Molt prompte Jehovà donarà la predicació del Regne per finalitzada. Llavors, tancarà la porta al sistema de Satanàs i donarà pas a un nou món de justícia. Fins que arribe eixe moment, imitem a Noé i altres servents de Déu que no donaren repòs a les seues mans. Que tots estiguem centrats en la predicació, siguem pacients i mantinguem forta la fe en Jehovà i en les seues promeses! w20.09 pàg. 13 § 18, 19

Sense una figura d’autoritat ben definida, la família de Jehovà estaria desorganitzada i no seria feliç. Per exemple, ningú sabria qui té l’última paraula a l’hora de prendre decisions ni qui hauria de portar la davantera en dur-les a terme. Si el principi d’autoritat que Déu ha establit és tan beneficiós, per què moltes dones hui en dia se senten oprimides per este principi? Perquè molts hòmens ignoren les normes de Jehovà per a la família i preferixen seguir els costums locals. Potser maltracten la seua dona per a satisfer el seu ego. Per exemple, el marit podria dominar la seua muller per a potenciar la seua autoestima o demostrar als altres que és un home «com cal». Podria raonar que no pot forçar-la a estimar-lo però sí que pot fer que li tinga por, i usar eixa por per a controlar-la. Esta manera de pensar i d’actuar priva les dones de l’honor i del respecte que es mereixen i està directament en contra del que Jehovà vol (Ef 5:25, 28). w21.02 pàg. 3 § 6, 7

Quan estem molt preocupats per un problema, podem orar a Jehovà en busca d’ajuda. En resposta a les nostres oracions rebrem «la pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre» (Fl 4:6, 7). Jehovà calma els nostres pensaments inquietants per mitjà del seu poderós esperit sant (Ga 5:22). Quan parles amb Jehovà, has d’obrir-li el cor i ser específic. Conta-li quin és el teu problema i explica-li com et sents. Si té solució, demana-li saviesa per a trobar-la i forces per a posar-la en pràctica, però si la solució no està en les teues mans, demana-li a Jehovà que t’ajude a no preocupar-te en excés. Si eres específic en les teues oracions, amb el temps, voràs clarament la resposta de Jehovà. I si no et contesta immediatament després d’orar, no et dones per vençut, ja que Jehovà vol que, a més de ser específics en les nostres oracions, siguem persistents (Lc 11:8-10). w21.01 pàg. 3 § 6, 7

En l’actualitat, les congregacions estan formades per matrimonis i famílies, però també per germans i germanes que no estan casats. Quin punt de vista hauríem de tindre sobre ells? El mateix que va tindre Jesús. Durant el seu ministeri terrestre, Jesús no es va casar, i això li va permetre centrar-se en la seua assignació. Tampoc va ensenyar que fora un requisit per a ser deixeble seu casar-se o quedar-se fadrí. Però sí que va dir que alguns cristians decidirien no casar-se (Mt 19:12). Jesús respectava aquells que no estaven casats i no els considerava inferiors o com si els faltara alguna cosa en la vida. Igual que Jesús, l’apòstol Pau va dur a terme el seu ministeri estant fadrí. Però mai va ensenyar que per a un cristià fora incorrecte casar-se, ja que reconeixia que això era una qüestió personal. w20.08 pàg. 28 § 7, 8

L’apòstol Joan va tindre una vida llarga i plena d’experiències emocionants. Va afrontar tota classe de proves que podrien haver debilitat la seua fe. Però sempre es va esforçar al màxim per observar els manaments de Jesús, inclòs el d’estimar els germans de la congregació. Com a resultat, Joan estava segur que Jehovà i Jesús l’estimaven i que li donarien les forces necessàries per a superar qualsevol dificultat (Jn 14:15-17; 15:10). Res del que fera Satanàs o el seu sistema podia impedir que Joan sentira, expressara i mostrara amor. Igual que Joan, nosaltres vivim en un món dominat per Satanàs, l’odiós déu d’este sistema (1Jn 3:1, 10). Encara que el seu objectiu és que deixem d’estimar els nostres germans, no ho conseguirà a no ser que li ho permetem. Per tant, estiguem resolts a estimar els germans de la congregació, a expressar eixe amor amb paraules i a demostrar-lo amb fets. Llavors, tindrem la satisfacció de formar part de la família de Jehovà i disfrutarem d’una vida feliç (1 Jn 4:7). w21.01 pàg. 13 § 18, 19

Viure en este món controlat per Satanàs pot ser difícil i, a voltes, ens supera (2Tm 3:1). Però no hem de sentir angoixa ni por. Jehovà sap per tot el que estem passant. Quan necessitem ajuda, ell promet sostindre’ns amb la seua mà dreta (Is 41:10, 13). Confiant plenament en el seu suport, podem enfortir-nos amb les Escriptures i superar qualsevol problema. Els nostres vídeos i audiodrames, així com la sèrie «Exemples de fe», donen vida als relats bíblics. Abans de vore, escoltar o llegir estes històries, demana-li a Jehovà que t’ajude a identificar els punts específics que pots posar en pràctica. Imagina que eres el personatge principal, medita en el que feren estos servents fidels i en com Jehovà els va ajudar a superar les dificultats. Després, aplica les lliçons al teu cas. Agraïx-li a Jehovà l’ajuda que ja t’està donant. I mostra que aprecies este suport buscant oportunitats d’animar i ajudar els altres. w21.03 pàg. 19 § 22, 23

Si esteu casats i voleu tindre fills, podeu preguntar-vos: «Som la classe de persones espirituals i humils que Jehovà escolliria per a cuidar d’una criatura?» (Sl 127:4). Si ja eres pare, pots preguntar-te: «Estic ensenyant als meus fills a valorar la importància del treball?» (Ecle 3:12, 13). «M’estic esforçant al màxim per protegir els meus fills de qualsevol perill físic o moral que puguen trobar-se?» (Pr 22:3) Evidentment, no podeu salvaguardar els vostres fills de totes les proves. Però podeu preparar-los per a la vida real de manera progressiva i carinyosa ensenyant-los a buscar consell en la Paraula de Déu (Pr 2:1-6). Per exemple, si un familiar decidix deixar la veritat, ajudeu els vostres fills a saber què diu la Bíblia sobre la importància de mantindre’s lleial a Jehovà (Sl 31:24 [v. 23 TNM]). O si perdeu algun ser volgut en la mort, ensenyeu-los a usar la Paraula de Déu per a superar el dol i trobar la pau (2Co 1:3, 4; 2Tm 3:16). w20.10 pàg. 27 § 7