Febrer

Jehovà està profundament interessat en el benestar dels seus servents. Està a prop de cada un de nosaltres i s’adona quan els sentiments de desànim ens sobrepassen (Sl 145:18, 19). Pensem en com es va preocupar pel profeta Elies, un home fidel que va viure en un moment difícil de la història d’Israel. Uns enemics poderosos que s’oposaven a Jehovà estaven perseguint cruelment els adoradors de Déu, i Elies era un dels seus principals objectius (1Re 19:1, 2). A més de ser perseguit, també podria haver-lo turmentat la idea de ser l’únic profeta del Déu verdader que quedava viu (1Re 19:10). Jehovà ràpidament va acudir al seu auxili. Li va enviar un àngel per a confirmar-li que no estava a soles, que encara hi havia molts altres israelites que servien a Déu (1Re 19:5, 18). Jesús va assegurar afectuosament als seus deixebles que formarien part d’una gran família espiritual (Mc 10:29, 30). I Jehovà, com a cap d’esta família, promet que ajudarà els qui volen servir-lo (Sl 9:11 [v. 10 TNM]). w21.06 pàgs. 8, 9 § 3, 4

A molts els fan entropessar les nostres ensenyances basades en la Bíblia, perquè posen de manifest les idees religioses falses. Els líders religiosos ensenyen als seus feligresos que Déu castiga els malvats en l’infern. Utilitzen esta ensenyança falsa per a controlar la gent. En canvi, com a servents de Jehovà que adorem un Déu d’amor, denunciem esta ensenyança falsa. Estos líders també ensenyen que l’ànima és immortal, però nosaltres donem a conéixer l’origen pagà d’esta doctrina que, en cas de ser certa, faria que la resurrecció fora innecessària. I a diferència de la creença de la predestinació que moltes religions accepten, nosaltres ensenyem que l’home té llibertat d’elecció i pot triar si vol servir a Déu. Com reaccionen els líders religiosos a la nostra denúncia? A sovint, es posen rabiosos. Però els qui estimem la veritat hem de creure les paraules de Déu (Jn 8:45, 46). Al contrari que Satanàs el Diable, nosaltres ens mantenim ferms en la veritat i mai renunciem a les nostres creences (Jn 8:44). Déu espera que fugim del mal i ens abracem al bé, tal com Jesús va fer (Rm 12:9; He 1:9 NT). w21.05 pàg. 10 § 10, 11

¿I si ens adonem que hem caigut en la trampa de l’orgull o la cobdícia? Encara podem escapar-nos! L’apòstol Pau va dir que aquells que el Diable «retenia captius» podien alliberar-se del parany (2Tm 2:26). No oblidem mai que Jehovà és més fort que Satanàs. Així que, si acceptem l’ajuda de Jehovà, podrem alliberar-nos de qualsevol parany, o trampa, que el Diable ens pose. Per descomptat, és millor evitar les trampes de Satanàs que haver d’escapar d’elles. Ara bé, només podem aconseguir-ho amb l’ajuda de Déu. Així que, demana-li cada dia a Jehovà que t’ajude a saber si l’orgull o la cobdícia han començat a influir en la teua manera de pensar i actuar (Sl 139:23, 24). No ens deixem atrapar mai per estes característiques tan lletges. Durant milers d’anys, Satanàs ha sigut el caçador, però prompte serà ell el qui siga caçat i, amb el temps, destruït (Ap 20:1-3, 10). Anhelem que arribe eixe dia. Però, fins a eixe moment, hem d’estar alerta a les seues trampes. Per tant, esforça’t per evitar que l’orgull o la cobdícia et dominen. Estigues determinat a resistir «al diable, i el diable fugirà lluny» de tu. w21.06 pàg. 19 § 15-17

Jehovà s’alegra quan una persona accepta les veritats bíbliques i les compartix amb els altres (Pr 23:15,16). Que content ha d’estar de vore el que està passant hui en dia! Per exemple, durant l’any de servici de 2020, a pesar de la pandèmia mundial, es van conduir 7.705.765 cursos bíblics i es van ajudar 241.994 persones a dedicar-se a Jehovà i a batejar-se. I estos nous deixebles, per la seua part, també conduiran cursos bíblics i faran més deixebles (Lc 6:40). Sense cap dubte, fem feliç a Jehovà al participar en l’obra de fer deixebles. Açò implica esforç, però amb l’ajuda de Jehovà, podem participar en ensenyar als nous a estimar el nostre Pare celestial. ¿Podríem posar-nos la meta de començar i conduir almenys un curs bíblic? Si aprofitem tota ocasió oportuna per a preguntar aquells a qui prediquem si volen estudiar amb nosaltres, pot ser que ens sorprenga el resultat. w21.07 pàgs. 6, 7 § 14-16

El rei David va fer donacions considerables dels seus propis béns per a donar suport al projecte de construcció del temple (1Cr 22:11-16). De la mateixa manera, quan ja no tenim les forces físiques per a participar en projectes de construcció teocràtics, podem continuar donant-los suport a través de les contribucions que les nostres circumstàncies ens permeten fer. I també podem ajudar els més jóvens a beneficiar-se de l’experiència que hem adquirit. L’apòstol Pau també ens va donar un bon exemple de generositat. Va convidar el jove Timoteu a acompanyar-lo en l’obra missional, i va compartir amb ell els seus mètodes de predicació i ensenyança (Fets 16:1-3). Gràcies a la capacitació de Pau, este jove es va convertir en un proclamador eficaç de les bones notícies (1Co 4:17). I per la seua part, Timoteu va capacitar altres cristians utilitzant els mètodes del seu mestre. w21.09 pàg. 12 § 14, 15

Què podem aprendre dels exemples d’Apol·ló i de l’apòstol Pau? Els dos coneixien molt bé les Escriptures, eren mestres influents i molt coneguts, i també havien contribuït a fer molts deixebles. A pesar d’això, no es consideraven rivals (Fets 18:24). De fet, temps després que Apol·ló se n’anara de Corint, Pau el va animar a tornar (1Co 16:12). Apol·ló va donar un bon ús a les seues habilitats al proclamar les bones notícies i enfortir els seus germans. També podem estar segurs que Apol·ló era humil. De fet, no hi ha registre que indique que s’ofenguera quan Àquila i Priscil·la «li exposaren més exactament el Camí de Déu» (Fets 18:24-28). Encara que l’apòstol Pau era conscient del bon treball que havia fet Apol·ló, no es va sentir amenaçat per ell. La humiltat, modèstia i sensatesa de Pau es fan evidents en el consell que va donar a la congregació de Corint (1Co 3:4-6). w21.07 pàgs. 18, 19 § 15-17

Com Adam i Eva van desobeir a Jehovà deliberadament, es mereixien que els desheretara. Però, què passaria amb els seus descendents? Jehovà amorosament va fer una provisió per a adoptar els mereixedors en la Seua família. Ho va fer per mitjà del sacrifici del seu Fill unigènit (Jn 3:16). Este rescat ha permés que Déu puga adoptar 144.000 humans fidels com a fills seus (Rm 8:15-17; Ap 14:1). A més, milions d’altres humans fidels fan la voluntat de Déu i tenen la perspectiva de ser membres de ple dret de la Seua família al final del Mil·lenni, després de l’última prova (Sl 25:14; Rm 8:20, 21). Fins i tot, ja es poden dirigir a Jehovà, el seu Creador, com a «Pare» (Mt 6:9). Els ressuscitats també tindran l’oportunitat d’aprendre el que Jehovà espera d’ells. Els qui responguen bé a la Seua direcció, amb el temps, també arribaran a ser membres de la Seua família. w21.08 pàg. 5 § 10, 11

Pau havia rebut un ministeri i el va considerar una de les prioritats de la seua vida. Predicava «en públic i per les cases» (Fets 20:20). De fet, aprofitava tota oportunitat per a predicar. Per exemple, mentres esperava els seus companys en Atenes, va parlar de les bones notícies a un grup de persones distingides, algunes de les quals respongueren positivament (Fets 17:16, 17, 34). Fins i tot, quan va estar «empresonat», predicava als qui l’envoltaven (Fl 1:13, 14; Fets 28:16-24). Pau aprofitava bé el seu temps. A sovint, convidava altres germans a predicar amb ell. Per exemple, en el seu primer viatge missional, es va emportar a Joan Marc i, en el segon, a Timoteu (Fets 12:25; 16:1-4). Sense dubte, Pau es va esforçar per ensenyar-los a organitzar una congregació, a ser bons pastors i mestres eficaços (1Co 4:17). w22.03 pàg. 27 § 5, 6

Alguns no creuen en un Creador perquè diuen que sols creuen en el que poden vore. Però, per descomptat, fan algunes excepcions amb coses invisibles com la gravetat, que evidentment és una realitat. La classe de fe mencionada en la Bíblia també es basa en «realitats que no es veuen» (He 11:1). Requerix temps i esforç estudiar les proves per nosaltres mateixos, i molta gent no té la motivació suficient per a fer-ho. La persona que no investiga les proves per ella mateixa pot arribar a pensar que Déu no existix. Després d’estudiar les evidències, alguns científics han arribat a la conclusió que Déu va crear l’univers. D’entrada, alguns han donat per fet que no existia un Creador perquè la creació mai s’ha ensenyat en la universitat. No obstant, ara han arribat a conéixer i a estimar a Jehovà. De fet, tots nosaltres, sense importar el nostre nivell acadèmic, hem d’enfortir la nostra fe en Déu. w21.08 pàg. 14 § 1; pàg. 16 § 6, 7

Jesús va usar la paràbola del fill perdut per a ajudar-nos a entendre amb tendresa lo molt que Jehovà disfruta de mostrar misericòrdia. Aquell fill se’n va anar de casa i «dilapidà la seua fortuna portant una vida dissoluta» (Lc 15:13). Temps després, es va penedir de la seua conducta immoral, es va humiliar i va tornar a casa. Com va reaccionar son pare? Jesús va dir que, mentres el fill «encara era lluny, [...] el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà». El pare no va humiliar el seu fill, sinó que el va perdonar misericordiosament i el va acollir de nou en la família. A pesar que el fill havia pecat tan greument, son pare el va perdonar perquè estava penedit. El pare misericordiós d’esta paràbola representa a Jehovà. D’esta manera tan tendra, Jesús va il·lustrar la disposició de son Pare a perdonar els pecadors que s’han penedit sincerament (Lc 15:17-24). w21.10 pàg. 8 § 4; pàg. 9 § 6

En l’actualitat, molts líders religiosos han fet tot el que han pogut per a amagar el fet que Déu té un nom personal. L’han eliminat de les seues traduccions de la Bíblia i, en alguns casos, han prohibit utilitzar-lo en els seus servicis religiosos. Pot algú negar que els testimonis de Jehovà som els únics que li donem al nom de Déu el respecte i l’honor que es mereix? Per descomptat que no! De fet, l’estem donant a conéixer més que qualsevol altre grup religiós i ens esforcem al màxim per viure a l’altura del nom que portem: testimonis de Jehovà (Is 43:10-12). Hem produït més de 240 milions de còpies de La Biblia. Traducción del Nuevo Mundo, que restaura el nom de Déu en llocs on altres traductors de la Bíblia l’han omés. I editem publicacions bíbliques que utilitzen el nom de Jehovà en més de 1.000 idiomes! w21.10 pàgs. 20, 21 § 9, 10

Adorem a Jehovà quan ajudem els germans necessitats. Ell va prometre recompensar els israelites que donaren generosament als pobres (Dt 15:10). De fet, cada volta que oferim ajuda a un germà necessitat, Jehovà ho veu com si li l’oferírem a Ell mateix (Pr 19:17). Per exemple, quan els cristians de Filips van fer una donació per a Pau mentres estava empresonat, ell la va considerar com «una ofrena que Déu accepta amb complaença» (Fl 4:18). Per tant, seria bo que et preguntares: «Hi ha algun germà en la meua congregació a qui puga ajudar?». Jehovà es complau quan ens veu usar el nostre temps, energies, habilitats i recursos materials per a ajudar els necessitats. Per a ell, açò forma part de la nostra adoració (Jm 1:27). L’adoració verdadera exigix temps i esforç, però no és una càrrega (1Jn 5:3). Per què? Perquè ens motiva l’amor per Jehovà i pels nostres germans. w22.03 pàg. 24 § 14, 15

Per a poder mostrar interés sincer pels nostres germans i germanes, primer hem de conéixer les dificultats que estan afrontant. Per exemple, una germana podria tindre un problema greu de salut i no queixar-se mai, però probablement apreciaria rebre ajuda pràctica. Faríem bé de preguntar-nos: «Agrairia un poc d’ajuda per a preparar menjars o netejar la casa?». O si un germà s’haguera quedat sense faena, podríem preguntar-nos si una xicoteta ajuda monetària, tal volta anònima, li permetria mantindre’s fins que trobara un altre treball. No hauríem d’esperar que els nostres germans i germanes ens demanen ajuda per a mostrar-los compassió. Tal com Jehovà, podem prendre la iniciativa. Ell, per exemple, fa eixir el sol cada dia, fins i tot sense que li ho demanem! I tots ens beneficiem de la calentor del sol, inclús aquells que no li ho agraïxen. No creus que al cobrir les nostres necessitats Jehovà està expressant l’amor que sent per nosaltres? Quant que estimem el nostre Pare celestial per ser tan bondadós i generós! w21.09 pàgs. 22, 23 § 12, 13

L’amor lleial de Déu el mou a ser perdonador. Quan Jehovà veu que un pecador està penedit i que rebutja la seua conducta pecaminosa, l’amor lleial el mou a perdonar-lo. El salmiste David va afirmar respecte a Jehovà: «No ens castiga els pecats com mereixem, no ens paga com deuria les nostres culpes» (Sl 103:8-11). David sabia per pròpia experiència lo culpable i trist que pot sentir-se algú si la consciència li molesta. Però també va comprovar que Déu és «indulgent». Què mou a Jehovà a perdonar? Trobem la resposta en el text de hui. En efecte, tal com David va dir en oració, Jehovà és ric en amor lleial per a tot aquell que l’invoca. Quan pequem, és apropiat i fins i tot saludable sentir remordiments, ja que poden impulsar-nos a penedir-nos i a fer els passos per a corregir els nostres errors. w21.11 pàg. 5 § 11, 12

Jehovà estima el seu nom i vol que tot el món el respecte (Is 42:8). Però, per més de sis mil anys, el seu bon nom ha sigut injuriat (Sl 74:10, 18, 23). Tot va començar quan el Diable —que significa ‘Acusador’— va retraure a Déu que estava privant a Adam i Eva d’una cosa que necessitaven (Gn 3:1-5). Des d’aquell moment, Jehovà ha sigut acusat falsament de privar els humans del que realment necessiten. El fet que es difamara d’eixa manera el nom de son Pare preocupava a Jesús. Jehovà té tot el dret de governar el cel i la terra, i la seua manera de fer-ho és la millor (Ap 4:11). Però el Diable ha intentat enganyar tant àngels com humans per a que pensen que Déu no té eixe dret. Prompte, esta qüestió es resoldrà definitivament. Jehovà serà vindicat quan prove que només el seu Regne pot portar verdadera pau i seguretat a la terra. w21.07 pàgs. 8, 9 § 5, 6

És normal que un cap de família vullga proveir el menjar, la roba i la vivenda necessaris per a la seua dona i els seus fills. Per tant, si estàs afrontant dificultats econòmiques, estaràs passant-ho malament. No obstant, sense importar lo difícils que siguen les teues circumstàncies, pots aprofitar este temps per a enfortir la teua fe. Per exemple, després d’orar, llig les paraules de Jesús registrades en Mateu 6:25-34 i medita en elles. Busca també experiències dels nostres dies que proven que Jehovà cuida dels qui es mantenen ocupats en les activitats teocràtiques (1Co 15:58). Al fer-ho, enfortiràs la teua confiança en el fet que, tal com el teu Pare celestial ha ajudat altres germans en circumstàncies paregudes, també t’ajudarà a tu. Ell sap què necessites i com donar-t’ho. A mesura que experimentes en la teua vida l’ajuda de Jehovà, la teua fe s’enfortirà i podràs aguantar proves més grans en el futur. w21.11 pàg. 20 § 3; pàg. 21 § 6

L’ensenyança del rescat ha mantingut forta la fe de molts cristians. Això els ha permés predicar a pesar de l’oposició i aguantar tota classe de proves al llarg de la seua vida. Este va ser el cas de l’apòstol Joan. Probablement, va predicar per més de 60 anys la veritat sobre Jesucrist i el rescat. Quan tenia prop de 100 anys, sembla que l’Imperi romà el va considerar una amenaça i, per això, el va exiliar a l’illa de Patmos. Per quin motiu? «Per haver anunciat la paraula de Déu i per haver donat testimoni de Jesucrist» (Ap 1:9). Quin extraordinari exemple de fe i aguant! En els seus escrits inspirats, Joan deixa clar que estimava molt a Jesús i que valorava el rescat. De fet, en ells fa més de 100 referències tant al rescat com als beneficis que este fa possible (1Jn 2:2). És evident que apreciava profundament el rescat. w21.04 pàg. 17 § 9, 10

Jehovà esperava que el seu poble mostrara consideració als qui tenien limitacions físiques. Per exemple, els israelites no havien de maleir una persona sorda, ja fora amenaçant-la o invocant el mal sobre ella. Que lleig seria fer-li això a un sord! Al no poder escoltar el que s’estava dient sobre ell, com podria defendre’s? A més, en Levític 19:14 aprenem que els servents de Déu no devien fer entropessar un cego. Una obra de referència comenta respecte a les persones amb limitacions físiques: «En l’antic Orient Mitjà, a sovint eren tractades de manera cruel i abusiva». Potser algunes persones desconsiderades posaven obstacles davant d’una persona cega per a que es fera mal o per a riure’s d’ella. Quina malícia! A través d’este manament, Jehovà va ajudar el seu poble a vore que deurien ser considerats amb els discapacitats. w21.12 pàgs. 8, 9 § 3, 4

A Jacob l’angoixava pensar que el seu germà encara li guardara rancor. Per això, va orar de tot cor a Jehovà al respecte. Després, li va enviar un regal generós a Esaú (Gn 32:10-16 [vv. 9-15 TNM]). I finalment, quan els dos es van vore cara a cara, Jacob va prendre la iniciativa en mostrar honra a Esaú. Es va inclinar davant del seu germà, no una ni dos, sinó set voltes! Amb este acte d’humiltat i respecte, Jacob es va reconciliar amb el seu germà (Gn 33:3, 4). Aprenem una lliçó de com Jacob es va preparar per a trobar-se amb Esaú i com es va dirigir a ell. Amb humiltat, Jacob li va demanar ajuda a Jehovà. Després, en conseqüència amb la seua petició, va fer els passos necessaris per a que l’encontre amb el seu germà fora lo més pacífic possible. Quan es van trobar, Jacob no va discutir amb Esaú sobre qui tenia la raó. El seu propòsit era fer les paus amb el seu germà. Pots imitar l’exemple de Jacob? (Mt 5:23, 24) w21.12 pàg. 25 § 11, 12

Al reflexionar en com la mort de Jesús cobrix els teus pecats, podries pensar: «No soc digne d’eixe honor!». Per què podries sentir-te aixina? Perquè el nostre cor imperfecte podria enganyar-nos, fent-nos creure que no valem res o que no mereixem ser estimats (1Jn 3:19). En eixes ocasions, hem de recordar que «Déu és més gran que la nostra consciència». L’amor i el perdó del nostre Pare celestial són molt més forts que qualsevol pensament negatiu que puguem albergar en el nostre cor. Per això, hem d’aprendre a vore’ns com Jehovà ens veu. Ho aconseguirem si estudiem la Bíblia a sovint, orem contínuament i ens relacionem regularment amb el poble de Déu. Per què és tan important fer estes coses? Perquè voràs clarament les boniques qualitats de Jehovà i percebràs que t’estima amb tendresa. Meditar tots els dies en una porció de la Paraula de Déu et pot ajudar a pensar amb més claredat i a «corregir» els teus pensaments i sentiments (2Tm 3:16). w21.04 pàgs. 23, 24 § 12, 13

Es necessita més que simplement adquirir coneixement per a tindre una fe forta. Hem de meditar en el que estem aprenent. Considerem l’experiència de l’escriptor del Salm 77. Estava preocupat perquè pensava que tant ell com els seus companys israelites havien perdut l’aprovació de Jehovà. Se sentia tan angoixat que no podia dormir (vv. 3-9). Per això li va dir a Jehovà: «Repasse dins de mi les teues obres i pense en les teues proeses» (v. 13). Per descomptat, el salmiste coneixia molt bé tot el que Jehovà havia fet pel seu poble en el passat. Però, així i tot, es preguntava: «¿És que Déu s’ha oblidat de compadir, i la indignació li endureix el cor?» (v. 10). També va meditar en l’activitat de Jehovà i en la misericòrdia i compassió que havia mostrat en el passat (v. 12). Quin va ser el resultat? Va arribar a la conclusió que Jehovà no abandonaria mai el seu poble (v. 16). [Per orde d’aparició, vv. 2-8, 12, 9, 11, 15 en TNM.] w22.01 pàg. 30 § 17, 18

Com se sent Jehovà pels hòmens i dones fidels que han mort? Anhela tornar-los a vore (Jb 14:15). Pots imaginar-te lo molt que troba a faltar el seu amic Abraham? (Jm 2:23) O a Moisés, amb qui va parlar «cara a cara»? (Ex 33:11) I segur que desitja escoltar a David i els altres salmistes cantar les seues precioses cançons d’alabança! (Sl 104:33) Encara que estos amics seus s’han adormit en la mort, Jehovà no s’ha oblidat d’ells (Is 49:15). Fins i tot, recorda cada detall de la seua personalitat. Arribarà el dia en què els ressuscitarà, tornarà a escoltar les seues oracions sinceres i a rebre la seua adoració. Si has perdut un ser estimat en la mort, trobaràs consol en estos pensaments reconfortants. Quan es va produir la rebel·lió en Edén, Jehovà sabia que la situació empitjoraria abans de millorar. Déu odia la maldat, la injustícia i la violència del món actual. w21.07 pàg. 10 § 11; pàg. 12 § 12

Quan estimem els germans de la congregació, demostrem que valorem el rescat. Per què? Perquè Jesús va entregar la seua vida no només per tu sinó per tots els nostres germans. Si va estar dispost a morir per tots ells, està clar que tenen molt de valor als seus ulls (1Jn 3:16-18). Demostrem que estimem els nostres companys cristians per la manera com els tractem (Ef 4:29, 31–5:2). Per exemple, els ajudem quan estan malalts o quan passen per proves difícils, fins i tot desastres naturals. Però, què hauríem de fer quan un germà de la congregació fa o diu alguna cosa que ens ofén? Se’t fa difícil perdonar? (Lv 19:18) En eixe cas, seguix este consell: «Suporteu-vos els uns als altres, i si algú tinguera res contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor vos ha perdonat, perdoneu també vosaltres» (Col 3:13). Cada volta que perdonem els nostres germans, li demostrem al nostre Pare celestial que de deveres valorem el rescat. w21.04 pàg. 18 § 12, 13

Potser hem treballat molt per a Jehovà i hem ajudat a molts a arribar al baptisme. Però, sabem que tot el que aconseguim és gràcies a la benedicció de Jehovà. Dels exemples d’Apol·ló i de l’apòstol Pau també aprenem una altra lliçó: com més responsabilitats tinguem en la congregació, més oportunitats tindrem per a promoure la pau. Que agraïts ens sentim quan els germans nomenats promouen la pau i la unitat basant el seu consell en la Paraula de Déu i centrant l’atenció, no en ells, sinó en el nostre model, Jesucrist! (1Co 4:6, 7) Déu ens ha donat a tots algun talent o habilitat. Podem pensar que el que fem no és molt important. Però, recorda que les accions xicotetes que promouen la unitat són com les puntadetes que unixen les diferents peces d’un vestit. Que tots nosaltres ens esforcem per eliminar qualsevol indici d’esperit de competència que tinguem. Resolguem-nos a fer tot el que puguem per promoure la pau i la unitat en la congregació (Ef 4:3). w21.07 pàg. 19 § 18, 19

Pots estar segur que tornaràs a vore els teus sers estimats que han mort. El fet que Jesús plorara mentres consolava els seus apenats amics demostra que anhela ressuscitar els morts (Jn 11:35). També pots ajudar els qui estan de dol. Jesús, no només va plorar amb Marta i Maria, sinó que també les va escoltar i els va parlar confortadorament (Jn 11:25-27). Nosaltres podem fer lo mateix. Dan, un ancià de congregació que viu en Austràlia, diu: «Després de la mort de la meua dona, necessitava ajuda. Alguns matrimonis es van oferir per escoltar-me en qualsevol moment que ho necessitara. Podia plorar davant d’ells sense que se sentiren incòmodes. També em van oferir ajuda pràctica, com llavar-me el cotxe, fer-me la compra i preparar-me el dinar quan em sentia incapaç de fer-ho per mi mateix. A més, oraven amb mi a sovint. Van resultar ser com un amic verdader, “un germà nascut per a temps d’angoixa”» (Pr 17:17 TNM, nota). w22.01 pàg. 16 § 8, 9

Jehovà vol lo millor per a nosaltres (Pr 4:20-22). I ens expressa el seu amor aconsellant-nos per mitjà de la seua Paraula, d’una publicació basada en la Bíblia o d’un cristià madur (He 12:9, 10). Centra’t en el consell i no en la manera com te’l donen. Per descomptat, el consell s’hauria de donar sempre amb tacte (Ga 6:1). Però, a voltes, ens podria semblar que no ens l’han donat de la millor manera. En eixe cas, hauríem de centrar-nos en el contingut del missatge i no en la forma com l’hem rebut. Podríem preguntar-nos: «Encara que no m’agrada com m’ho han dit, puc aprendre’n alguna cosa? Puc passar per alt les seues imperfeccions i beneficiar-me del consell?». Seria savi de la nostra part aprofitar cada consell que ens donen. w22.02 pàgs. 12, 13 § 13, 14

Jehovà sap que fa falta temps i esforç per a evitar els mals pensaments i els hàbits perjudicials (Sl 103:13, 14). Així i tot, ens dona la saviesa, les forces i l’ajuda que necessitem per a canviar la nostra personalitat a través de la seua Paraula, el seu esperit i la seua organització. Per tant, utilitza la Bíblia per a examinar-te en profunditat. La Paraula de Déu és com un espill que pot ajudar-te a analitzar la teua manera de pensar, parlar i actuar (Jm 1:22-25). I per descomptat, Jehovà sempre està a punt per a ajudar-te. Ell sap millor que ningú com fer-ho, perquè veu el que hi ha en el teu cor (Pr 14:10; 15:11). Així que agarra el costum d’orar-li i d’estudiar la seua Paraula cada dia. Convenç-te que les normes de Jehovà són les millors. Tot el que Jehovà ens diu que fem és per al nostre benefici. Els qui viuen segons les normes de Déu disfruten de tindre més autoestima, un propòsit en la vida i felicitat verdadera (Sl 19:9-12 [vv. 8-11 TNM]). w22.03 pàg. 4 § 8-10

Adorem a Jehovà quan construïm i mantenim els nostres llocs d’adoració. La Bíblia diu que la construcció del tabernacle o la fabricació dels seus accessoris eren treballs sagrats (Ex 36:1, 4). Hui en dia, Jehovà també considera servici sagrat la construcció de Sales del Regne i d’altres instal·lacions teocràtiques. Alguns germans i germanes dediquen molt de temps a estes activitats. Apreciem molt la seua gran aportació a l’obra del Regne! Per descomptat, estos germans també participen en la predicació. Alguns d’ells inclús voldrien ser precursors. Els ancians poden mostrar el seu suport a l’obra de construcció nomenant precursors estos germans i germanes tan treballadors si complixen els requisits. I sense importar si tenim experiència en la construcció o no, tots podem participar en mantindre estos edificis nets i en bon estat. w22.03 pàg. 22 § 11, 12