Març

«Les ovelles» de la paràbola que trobem en Mateu 25:31-36 representen els justos que, en el temps de la fi, tenen l’esperança de viure per sempre en la terra. Este grup, també conegut com les altres ovelles, dona suport a la resta dels germans ungits de Crist, principalment, ajudant-los a predicar i fer deixebles per tot el món (Mt 24:14; 28:19, 20). Tots els anys, en les setmanes prèvies al Memorial, les altres ovelles mostren el seu suport als germans de Crist participant plenament en una campanya mundial per a convidar a este acte les persones interessades. També ajuden a fer tots els preparatius necessaris per a que esta commemoració es puga celebrar en cada congregació del món. A les altres ovelles, els emociona ajudar els germans de Crist d’estes maneres. Saben que Jesús veu el que estan fent pels seus germans ungits com si li ho feren a ell personalment (Mt 25:37-40). w22.01 pàg. 22 § 11, 12

Jesús va sentir llàstima per un leprós, empatia per una dona amb una malaltia molt greu i compassió pels qui estaven de dol (Mc 1:40, 41; 5:25-34; Jn 11:33-35). Quan imitem les qualitats de Jesús i la seua manera de tractar els altres, estem imitant també les qualitats de Jehovà. I quant més les imitem més forta serà la nostra amistat amb Ell. Seguir les xafades de Jesús ens ajuda a no deixar-nos distraure per este món malvat. L’última nit abans de morir, Jesús va poder dir: «Jo he vençut el món» (Jn 16:33). Amb estes paraules volia dir que no s’havia deixat influir ni pels objectius ni pels pensaments i accions de la gent d’este món. Jesús no va permetre que res el fera perdre de vista la raó per la qual havia vingut a la terra: santificar el nom de Jehovà. I en el nostre cas? Este món està ple de coses que ens podrien distraure. Però, si ens centrem en fer la voluntat de Jehovà, tal com Jesús, nosaltres també vencerem el món (1Jn 5:5). w21.04 3, 4 § 7, 8

L’apòstol Pau estava familiaritzat amb la promesa de Jesús que «cap dels qui creuen en ell» es perdria, sinó que tindria «vida eterna» (Jn 3:16; Rm 6:23). Sense dubte, Pau estava entre els qui creien en el rescat. Estava convençut que Jehovà desitja perdonar inclús aquells que han comés pecats greus si s’han penedit (Sl 86:5). Pau també tenia fe en la immensitat de l’amor que Déu sentia per ell, amor que va expressar a l’entregar la vida del seu Fill. Fixa’t en les consoladores paraules mencionades al final de Gàlates 2:20. Pau va dir: «El Fill de Déu [...] em va estimar i es va entregar ell mateix per mi». Pau no va posar límits a l’amor de Déu pensant: «Puc entendre per què Jehovà estima els meus germans, però és impossible que m’estime a mi». Inclús va recordar als cristians de Roma: «Crist va morir per nosaltres quan encara érem pecadors» (Rm 5:8). L’amor de Déu no coneix barreres! Pau no tenia cap dubte del poder que té l’amor de Jehovà. Sabia lo pacient que havia sigut Jehovà amb el poble d’Israel. w21.04 pàg. 22 § 8-10

Quan dirigisques un curs bíblic, ajuda l’estudiant a estimar a Jehovà. Com pots fer-ho? Busca oportunitats per a dirigir l’atenció a les qualitats de Déu. Ajuda’l a vore a Jehovà com un Déu feliç que dona suport als qui l’estimen (1Tm 1:11; He 11:6). Mostra-li que aplicar la informació el beneficiarà i explica-li que eixos beneficis evidencien l’amor que Jehovà sent per ell (Is 48:17, 18). L’estudiant se sentirà més motivat a fer els canvis necessaris a mesura que el seu amor per Jehovà cresca. Per a arribar a batejar-se, haurà de fer sacrificis. Pot ser que alguns estudiants hagen de renunciar a coses materials. Tal volta, molts hagen de deixar arrere amics que no estimen a Jehovà. A uns altres, pot ser que els seus familiars els deixen de costat perquè no els agraden els testimonis de Jehovà. Jesús va prometre que els qui el seguixen no se sentiran decepcionats. Més bé, seran generosament recompensats amb una família espiritual amorosa (Mc 10:29, 30). w21.06 pàg. 4 § 8, 9

L’apòstol Pau va comparar l’obra de fer deixebles a la faena de cultivar un camp. Així va mostrar que hem de fer més que simplement plantar llavors. Per exemple, als corintis els va recordar: «Jo vaig plantar, Apol·ló va regar [...]. Nosaltres som col·laboradors de Déu, i vosaltres sou el seu cultiu» (1Co 3:6-9). Com a treballadors en el «cultiu» de Déu, no només plantem llavors, sinó que també les reguem i regularment comprovem el seu creixement. Al mateix temps, reconeixem que és Déu el qui les fa créixer. Quin privilegi tenim de predicar i també d’ensenyar la veritat. Esta obra ens fa realment feliços. L’apòstol Pau, qui va fer molts deixebles en Tessalònica, va expressar els seus sentiments d’esta manera: «Quina esperança i quin goig podem tenir? Quina glòria ens posarem com a corona davant de Jesús, nostre Senyor, el dia de la seua vinguda? Realment sou vosaltres la nostra glòria i el nostre goig!» (1Te 2:19, 20; Fets 17:1-4). w21.07 pàg. 3 § 5; pàg. 7 § 17

Jehovà ens ha atret a cadascun de nosaltres (Jn 6:44). Pensa en el que això significa. A l’examinar atentament els milers de milions de persones que hi ha en el món, Jehovà va vore una cosa molt preciosa en tu: un cor sincer que podria arribar a estimar-lo (1Cr 28:9). Jehovà et coneix, et comprén i t’estima. Quin pensament més reconfortant! Ell es preocupa molt per tu, però també es preocupa per tots els germans i germanes de la congregació. Per a il·lustrar-ho, Jesús va comparar a Jehovà amb un pastor. Si d’un ramat de 100 ovelles se’n perd una, què fa el pastor? «¿No deixa les noranta-nou a la muntanya i va a buscar l’extraviada?». I quan la troba, el pastor no s’enfada amb ella, sinó que se n’alegra. Què ens ensenya este exemple? Que cada ovella és important per a Jehovà. De fet, Jesús va dir: «El vostre Pare del cel no vol que es perda ni un d’estos menuts» (Mt 18:12-14 BV). w21.06 pàg. 20 § 1, 2

Quan reflexionem en l’immens amor que Déu ens té, aprofundim l’estima que li tenim i enfortim la nostra amistat amb ell (Rm 8:38, 39). A més, ens motiva a imitar l’exemple de Jesús (1Pe 2:21). Els dies anteriors al Memorial, ens centrem en els relats bíblics sobre l’última setmana de la vida de Jesús en la terra, així com en la seua mort i resurrecció. Llavors, la nit del Memorial, el discurs ens recorda l’amor de Jesús per nosaltres (Ef 5:2; 1Jn 3:16). A mesura que llegim sobre el seu exemple desinteressat i meditem en ell, ens sentim impulsats a «viure tal com Jesús vivia» (1Jn 2:6). Ens resol a mantindre’ns en l’amor de Déu (Jud 20, 21). Açò ho aconseguim al fer tot el que podem per obeir-lo, santificar el seu nom i alegrar el seu cor (Pr 27:11; Mt 6:9; 1Jn 5:3). Assistir al Memorial ens motiva encara més a viure cada dia com si li diguérem a Jehovà: «Vull mantindre’m en el teu amor per sempre!». w22.01 pàg. 23 § 17; pàg. 25 § 18, 19

Jehovà ens ha donat la llibertat de decisió. Podem triar quin camí prendrem en la vida. Per això, el nostre Déu amorós s’alegra quan escollim servir-lo (Sl 84:12 [v.11 TNM]; Pr 27:11). Podem donar un bon ús al nostre lliure albir de moltes maneres diferents, per exemple, imitant a Jesús a l’escollir posar els interessos dels altres per damunt dels nostres. Recordes l’ocasió quan ell i els seus apòstols estaven molt cansats i se’n van anar a un lloc tranquil per a descansar? No ho van poder fer, perquè una multitud havia anat al seu encontre per a que Jesús els ensenyara. A pesar d’això, Jesús no es va enfadar, més bé, es va compadir d’ells i «es posà a ensenyar-los moltes coses» (Mc 6:30-34 QE). Quan dediquem el nostre temps i energies a ajudar els altres, imitem a Jesús i li donem glòria al nostre Pare celestial (Mt 5:14-16). w21.08 pàg. 3 § 7, 8

A Jehovà li encanta la varietat. Açò es fa evident en les seues creacions impressionants, inclosos els sers humans. Cada persona és única, per això Jehovà no et compara mai amb els altres, sinó que examina el teu cor, és a dir, la teua persona interior (1Sa 16:7). També té en compte els teus punts forts i debilitats, així com la teua criança, i no et demana més del que li pots donar. Hem d’imitar a Jehovà i vore’ns tal com ell ens veu. D’esta manera, ens examinarem «amb sensatesa» i no pensarem que som ni més ni menys del que som (Rm 12:3). Per descomptat, podem aprendre molt d’un germà o germana fidel que té èxit en la predicació (He 13:7). El seu exemple ens podria ajudar a vore quines coses podem millorar en el nostre ministeri (Fl 3:17). Però, hi ha una gran diferència entre fixar-se en el bon exemple d’algú per a millorar i gastar-lo per a comparar-se amb ell. w21.07 pàg. 20 § 1, 2

Pots edificar la teua fe en el Creador observant els animals, les plantes i les estreles (Sl 19:2 [v. 1 TNM]). Com més estudies estes coses més convençut estaràs que Jehovà és el Creador. Quan estudies la creació, fixa’t en el que revelen els fets sobre el Creador (Rm 1:20). Per exemple, sabem que el sol, a més de donar-nos la calor que necessitem per a viure, emet energia perjudicial en forma de rajos ultravioleta. Els humans necessitem una protecció contra estos rajos, i la tenim! El nostre planeta té el seu propi escut protector, la capa d’ozó, una capa de gas que filtra la radiació nociva. Quan la radiació ultravioleta creix, la quantitat d’ozó augmenta. No creus que ha d’existir un Creador amorós i intel·ligent darrere d’este procés? w21.08 pàg. 17 § 9, 10

Una volta es bategen els estudiants, hem de continuar mostrant-los amor i respecte (1Jn 4:20). Com podem fer-ho? Una manera és concedint-los el benefici del dubte sempre que siga possible. Per exemple, si no entenguérem per què han actuat de certa manera, no els imputaríem mals motius. Més bé, els mostraríem honra considerant-los superiors a nosaltres (Rm 12:10; Fl 2:3). De fet, hauríem de ser compassius i amables amb tots. Si volem estar entre els qui podran dir per sempre que Jehovà és el seu Pare, hem d’aplicar la Paraula de Déu en les nostres vides. Per exemple, Jesús ens va exhortar a ser compassius i bondadosos amb tots, fins i tot, amb els nostres enemics (Lc 6:32-36). Però no sempre és fàcil. Si ens costa, hem d’aprendre a pensar i a actuar com Jesús. Quan ens esforcem per obeir a Jehovà i per imitar el seu Fill, li mostrem al nostre Pare celestial que volem formar part de la seua família per sempre. w21.08 pàg. 6 § 14, 15

Aprén a confiar en Jehovà. Ell promet inundar-nos de benediccions si confiem en ell i li donem lo millor de nosaltres. La Bíblia conté molts exemples de persones que s’esforçaren per servir a Jehovà. En moltes ocasions, van haver de fer el primer pas abans que Jehovà els beneïra. Per exemple, després que Abraham deixara sa casa «sense saber on anava», Jehovà el va beneir (He 11:8). Jacob va rebre una benedicció especial després de lluitar contra un àngel (Gn 32:25-31 [vv. 24-30 TNM]). I quan els israelites estaven a punt d’entrar a la terra promesa, van poder travessar el riu Jordà només després que els sacerdots posaren el peu en ell (Js 3:14-16). També pots beneficiar-te dels exemples de Testimonis de l’actualitat que han confiat en Jehovà i s’han esforçat per fer més en el seu servici. w21.08 pàgs. 29, 30 § 12-14

Germans i germanes majors, sabeu per experiència pròpia com es feien les coses abans, però també reconeixeu que és necessari adaptar-se als canvis. I, si eres un germà major que s’ha batejat fa poc, també tens moltes coses que pots compartir amb els altres. Als jóvens els agradarà escoltar les teues experiències i les lliçons que has aprés. Si «doneu» contínuament de la vostra experiència acumulada, Jehovà vos beneirà generosament (Lc 6:38). Benvolguts germans majors, si vos relacioneu amb els jóvens, vos enfortireu mútuament (Rm 1:12). Cada u té un do que l’altre no té. Els majors teniu la saviesa i l’experiència que heu adquirit al llarg del temps, i els jóvens tenen l’energia i la força. Quan els jóvens i els majors col·laborem com a bons amics, li donem lloança al nostre amorós Pare celestial i som una benedicció per a tota la congregació. w21.09 pàg. 8 § 3; pàg. 13 § 17, 18

Per què la manera com va morir Jesús va escandalitzar tanta gent? Per als jueus, que Jesús morira penjat en un pal feia que pareguera un delinqüent i un pecador, no el Messies (Dt 21:22, 23). Els jueus que van rebutjar a Jesús no van reconéixer que era innocent, tampoc que havia sigut acusat falsament ni que havia rebut un tracte injust. El juí que li feren va ser una pantomima. El tribunal suprem jueu es va reunir de pressa i corrents sense seguir els procediments establits per la llei (Lc 22:54; Jn 18:24). En comptes d’escoltar amb imparcialitat els càrrecs i les proves, els mateixos jutges «buscaven una falsa declaració contra Jesús per condemnar-lo a mort». (Mt 26:59; Mc 14:55-64). Després que Jesús ressuscitara, estos sacerdots deshonestos van «oferir molts diners als soldats» romans que havien estat vigilant la tomba per a que escamparen una mentira que explicara per què la tomba estava buida (Mt 28:11-15). w21.05 pàg. 11 § 12, 13

Jehovà podria posar-li fi a este sistema malvat en qualsevol moment. Però la seua paciència ha sigut una benedicció per a nosaltres! Tots els descendents d’Adam i Eva naixem imperfectes. Així i tot, Jehovà ens estima i ens cuida, i ha promés acabar amb este sistema malvat (1Jn 4:19). Ha fixat un dia per a acabar amb totes les malalties que plaguen la humanitat. ¿No hauria de motivar-nos el seu amor a aguantar tot el temps que faça falta igual que ell està aguantant? Jesús va imitar de manera extraordinària l’exemple perfecte d’aguant de son Pare. Quan va estar en la terra, va aguantar per nosaltres paraules hostils i la vergonya de morir en un pal de turment (He 12:2, 3). Sense cap dubte, l’exemple d’aguant de Jehovà li va donar a Jesús les forces per a resistir, i també ens pot enfortir a nosaltres. w21.07 pàgs. 12, 13 § 15-17

Tots els dies podem sentir la misericòrdia de Jehovà (Sl 103:10-14). Jesús, tal com son Pare, va ser misericordiós i perdonador amb els seus seguidors a pesar de ser imperfectes. Inclús va estar dispost a entregar la seua vida per a redimir-nos dels pecats (1Jn 2:1, 2). Enfortim el lligam d’amor de la nostra família espiritual quan ens perdonem amb generositat (Ef 4:32). Per descomptat, a voltes, perdonar els altres pot ser tot un repte. Per això, ens hem d’esforçar! Una germana va llegir un article de La Talaia que la va ajudar a aconseguir-ho. Ella escriu: «L’article explicava que estar dispost a perdonar els altres no vol dir que aproves el seu mal comportament o que li lleves importància al dany causat. Més bé, perdonar significa no guardar ressentiment i mantindre la pau interior». Quan perdonem generosament els nostres germans i germanes, els mostrem que els volem i imitem el nostre Pare, Jehovà. w21.09 pàgs. 23, 24 § 15, 16

Jesús estimava la veritat, és a dir, la veritat sobre Déu i els Seus propòsits. Vivia d’acord amb ella i la donava a conéixer als altres (Jn 18:37). Els verdaders seguidors de Jesús també estimaven profundament la veritat (Jn 4:23). De fet, l’apòstol Pere va dir que el cristianisme era «el camí de la veritat» (2Pe 2:2). Degut a l’intens amor que sentien per la veritat, els primers cristians rebutjaren les idees religioses, les tradicions culturals i les opinions personals que no estaven en harmonia amb ella (Col 2:8). De la mateixa manera, hui en dia, els cristians verdaders s’esforcen per comportar-se «d’acord amb la veritat» basant minuciosament totes les seues creences i estil de vida en la Paraula de Jehovà (3Jn 3, 4). El poble de Déu de l’actualitat no afirma tindre un coneixement perfecte o complet de la veritat. A voltes, han comés errors en temes doctrinals i en assumpts d’organització. Però, quan ho han vist més clar, han fet els ajustos necessaris. w21.10 pàgs. 21, 22 § 11, 12

Igual que en l’antiguitat les muralles que rodejaven les ciutats protegien els seus habitants, els actes d’amor lleial de Jehovà ens envolten i ens protegixen espiritualment dels perills que podrien posar a prova la nostra integritat. A més, l’amor lleial de Jehovà l’impulsa a atraure’ns a ell, i això també ens protegix (Jr 31:3 TNM). El salmiste David il·lustra d’una altra manera la protecció que disfruta el poble de Déu. Va escriure: «Déu és el meu castell, és el Déu que m’estima [o em mostra amor lleial]». I també va dir sobre Jehovà: «És l’amor i la muralla que m’allibera i em salva; és l’escut que m’empara» (Sl 59:18 [v. 17 TNM]; 144:2). Per què va comparar David l’amor lleial de Jehovà amb un castell i una muralla? Perquè sense importar on visquem, mentres siguem els seus servents, Jehovà ens donarà la protecció que necessitem per a salvaguardar la nostra preciosa relació amb ell. w21.11 pàg. 6 § 14, 15

En una ocasió, mentres Jesús i els seus deixebles anaven en barca, es va alçar una tempestat. Jesús va aprofitar esta situació per a fer-los vore en quins aspectes necessitaven enfortir la fe (Mt 8:23-26). La tempestat era tan forta que les onades omplien d’aigua la barca, però Jesús dormia plàcidament. Quan els deixebles, morts de por, el van despertar i li van demanar que els salvara, el Senyor els va reprendre amb calma: «Per què sou tan covards, gent de poca fe?». I tu? Estàs afrontant «una gran tempesta» en la vida? Podria ser literal, per culpa d’un desastre natural, o figurativa com, per exemple, un problema greu de salut que t’ha deixat afonat i sense saber què fer. A voltes, podries sentir ansietat, però no deixes que la teua angoixa t’impedisca confiar en Jehovà. Acosta’t a ell orant-li amb sinceritat i enfortix la teua fe meditant en les voltes que et va ajudar en el passat (Sl 77:12 [v. 11 TNM]). Pots estar segur que no t’abandonarà, ni ara ni mai! w21.11 pàg. 22 § 7, 10

Algú podria arribar a la conclusió que, mentres que vaja a espai i no agarre res que no siga seu, estarà obeint este manament. Però, podria estar robant d’altres maneres. Per exemple, si un comerciant utilitzara mesures o pesos trucats per a enganyar els seus clients, en certa manera, estaria robant-los. Levític 19:13 relaciona el robatori amb els negocis fraudulents al dir: «No robeu [...] ni vos comporteu falsament amb algú del poble». Açò posa de manifest que les pràctiques comercials deshonestes són una forma de furtar i robar. Encara que l’octau manament exposava la llei sobre el robatori, els detalls que es troben en Levític ens ajuden a saber com aplicar l’esperit d’eixa llei. Nosaltres també podem beneficiar-nos de reflexionar sobre l’opinió que té Jehovà de la falta d’honradesa i el robatori. Podríem preguntar-nos: «A la llum de Levític 19:11-13, hi ha alguna cosa en la meua vida que haja de canviar especialment en lo relacionat amb els negocis o la faena?». w21.12 pàgs. 9, 10 § 6-8

Quan ores en privat, pensa en errors específics que hages comés durant el dia i, després, demana-li perdó a Jehovà. Per descomptat, si has comés un pecat greu, també necessitaràs l’ajuda dels ancians. Ells t’escoltaran i t’oferiran consell amorós basat en la Paraula de Déu, també oraran amb tu i li demanaran a Jehovà que continue aplicant el valor del sacrifici de Jesús per a que pugues recobrar la salut espiritual (Jm 5:14-16). També és de gran ajuda meditar en el rescat. Probablement, t’emociones al pensar en tot el que va haver de passar el Fill de Déu. Però quant més medites en el sacrifici que Jesús va fer més fort serà el teu amor per ell i per son Pare. A l’assistir cada any al Memorial de la mort de Jesús i convidar els altres a vindre, aprofundim la nostra gratitud pel rescat. Jehovà ens ha donat el privilegi d’ensenyar als altres sobre el seu Fill. Quin gran honor! w21.04 pàgs. 18, 19 § 13-16

Pensem en la reacció de Jesús quan una multitud va anar al seu encontre en la falda d’una muntanya. Com Jesús havia passat tota la nit orant, devia estar molt cansat. Però, quan va vore aquella multitud, es va compadir dels pobres i dels malalts que hi havia entre ells. No només els va curar, sinó que també els va fer un dels discursos més motivadors de tota la història: el Sermó de la Muntanya (Lc 6:12-20). Jesús sacrificava el seu temps per a ajudar els altres. Pots imaginar-te com es va sentir quan es va enterar que el seu amic Joan el Baptiste havia sigut decapitat? La Bíblia diu que, «quan Jesús va rebre la notícia, se n’anà d’allí en una barca a soles cap a un lloc despoblat» (Mt 14:10-13). Però una gran multitud havia arribat a aquell lloc tan aïllat abans que ell (Mc 6:31-33). Jesús es va adonar que necessitaven desesperadament consol espiritual i es va afanyar a donar-los-el (Lc 9:10, 11). w22.02 pàg. 21 § 4, 6

Com hauríem d’actuar quan ens adonem que hem ofés un germà? Primer, hauríem d’orar a Jehovà amb sinceritat. Podríem demanar-li que beneïra els nostres esforços per reconciliar-nos amb el nostre germà. També hauríem de dedicar temps a autoexaminar-nos fent-nos preguntes com: «Estic dispost a tragar-me l’orgull, a disculpar-me humilment i a fer les paus? Com se sentiran Jehovà i Jesús si prenc la iniciativa per a fer les paus amb el meu germà o germana?». Les nostres respostes poden motivar-nos a escoltar la veu de Jesús i a buscar la persona a qui hem ofés per a fer les paus. Quan busquem el nostre germà per a resoldre una diferència amb ell, hem de fer-ho amb un esperit d’humiltat (Ef 4:2, 3). Hauríem d’acudir a ell amb la intenció de restablir la nostra bona relació. Recorda que fer les paus amb el teu germà és més important que vore qui té la raó (1Co 6:7). w21.12 pàg. 26 § 13-16

Jesús va sentir una profunda tristor perquè sabia que la majoria d’aquelles persones no acceptaria el missatge del Regne. Com a resultat, Jerusalem seria destruïda i qualsevol jueu que sobrevisquera seria endut com a esclau (Lc 21:20-24). Lamentablement, tal com Jesús havia predit, la majoria de la gent el va rebutjar. Com solen reaccionar al missatge del Regne les persones del teu territori? Si només uns pocs responen favorablement als teus esforços per ensenyar-los la veritat, què pots aprendre de les llàgrimes de Jesús? Que Jehovà es preocupa per la gent. El fet que Jesús plorara ens recorda lo molt que Jehovà es preocupa per les persones, ja que «no vol que ningú es perda, sinó que tots arriben a la conversió» (2Pe 3:9). Hui en dia, demostrem que estimem els altres quan no deixem d’esforçar-nos abnegadament per arribar-los al cor amb les bones notícies (Mt 22:39). w22.01 pàg. 16 § 10-12

La teua fe s’enfortirà a mesura que medites en el que Jehovà ja ha fet pel seu poble i per tu personalment. Però, encara més important, el teu amor per Jehovà creixerà. Més que cap altra qualitat, l’amor et motivarà a obeir a Jehovà, a fer sacrificis per a complaure’l i a aguantar qualsevol prova (Mt 22:37-39; 1Co 13:4, 7; 1Jn 5:3). No hi ha res més important que la nostra amistat amb Jehovà! (Sl 63:2-8 [vv. 1-7 TNM]) No oblides que l’oració, l’estudi i la meditació formen part de la nostra adoració. Igual que Jesús, busca llocs tranquils per a passar temps amb Jehovà. A més, evita les distraccions innecessàries i demana-li a Jehovà que t’ajude a concentrar-te quan estigues participant en activitats espirituals. Si ara li traus el millor partit al teu temps, Jehovà et beneirà amb la vida eterna en el nou món (Mc 4:24). w22.01 pàgs. 30, 31 § 18-20

Els nostres pensaments influïxen en les nostres accions. Per esta raó, Jesús ens va ensenyar a rebutjar els pensaments que poden dur-nos a cometre un pecat greu (Mt 5:21, 22, 28, 29). Veritat que volem agradar al nostre Pare celestial? Per tant, és molt important que rebutgem immediatament els mals pensaments que ens venen a la ment. Les nostres paraules revelen molt sobre la nostra personalitat. De fet, Jesús va dir: «Allò que ix de la boca ve del cor» (Mt 15:18). Per això, hauries de preguntar-te: «Evite mentir, inclús quan dir la veritat puga clavar-me en problemes? Com a persona casada, vaig amb compte de no flirtejar amb ningú? Fuigc del llenguatge immoral com de la pesta? Responc de manera calmada quan algú m’irrita?». Reflexionar en estes preguntes et resultarà molt útil. Si t’esforces per eliminar de les teues conversacions les paraules ofensives, falses i immorals, se’t farà molt més fàcil llevar-te la vella personalitat. w22.03 pàg. 5 § 12-14

Aquells que busquen consell en lloc d’esperar que els el donen, a sovint, progressaran més en sentit espiritual. Així que, pren la iniciativa i demana que t’aconsellen. En quines situacions podríem demanar consell als germans? Vegem alguns exemples: 1) Una germana li demana a un publicador d’experiència que l’acompanye a un curs bíblic i, en acabant, li pregunta com pot millorar la seua ensenyança. 2) A una germana fadrina li agradaria comprar-se uns pantalons, així que li pregunta a una germana madura què li pareixen els que ha triat. 3) Un germà que ha de fer el seu primer discurs públic li demana a un orador d’experiència que l’escolte atentament i li diga com pot millorar. Inclús els germans que presenten discursos des de fa molts anys fan bé en demanar consell a germans d’experiència i aplicar el que els diuen (Pr 19:20). w22.02 pàg. 13 § 15-17

Jehovà ens estima i cuida de nosaltres tal com va estimar i cuidar el seu Fill quan va estar en la terra (Jn 5:20). Va cobrir totes les seues necessitats espirituals, emocionals i físiques. I no es va retraure d’expressar-li el seu amor i la seua aprovació (Mt 3:16, 17). Com Jesús sempre podia comptar amb el seu bon Pare celestial, mai es va sentir a soles. Igual que Jesús, tots nosaltres hem experimentat l’amor de Déu de moltes maneres. Pensa en com Jehovà ens va atraure a ell i ens ha donat una família espiritual unida i amorosa que ens fa feliços i que cobrix les nostres necessitats emocionals (Jn 6:44). També ens dona regularment l’aliment espiritual que necessitem per a mantindre forta la nostra fe. I inclús es preocupa pel que necessitem en sentit material cada dia (Mt 6:31, 32). A mesura que reflexionem en l’amor que Jehovà ens mostra, el nostre amor per ell creix. w21.09 pàg. 22 § 8, 9

Com era la teua vida abans que començares a estudiar la Bíblia amb els testimonis de Jehovà? Potser no vols ni recordar-te’n! La nostra forma de pensar i la nostra personalitat probablement reflectien el que el món considera que és correcte o incorrecte. Per això, vivíem «en el món sense esperança i sense Déu» (Ef 2:12). Però, a l’estudiar la Bíblia, vas descobrir que tenies un Pare celestial que t’estima molt. I també vas aprendre que, per a complaure’l i arribar a formar part del seu poble, havies de fer canvis significatius en el teu estil de vida i forma de pensar, és a dir, havies d’aprendre a viure segons les seues elevades normes (Ef 5:3-5). Jehovà, el nostre Creador i Pare celestial, té el dret de decidir com haurien de comportar-se els membres de la seua família. Un dels seus requisits és que, abans de batejar-nos, hem de despullar-nos «de l’home vell i de les seues obres». w22.03 pàg. 2 § 1-3

A les altres ovelles els complau estar presents com a observadors en el Memorial i reflexionen en la seua esperança. Desitgen escoltar el discurs del Memorial, perquè se centra en el que Crist i els seus 144.000 cogovernants faran pels humans fidels durant el Regnat de Mil Anys. Estos governants celestials, dirigits per Jesucrist, ajudaran a convertir la terra en un paradís i a fer que els humans obedients arriben a ser perfectes. És molt emocionant per als milions de persones que assistixen com a observadors al Memorial imaginar-se el futur compliment de les profecies bíbliques com les d’Isaïes 35:5, 6; 65:21-23; i Apocalipsi 21:3, 4. A l’imaginar-se en el nou món amb els seus sers estimats, les altres ovelles enfortixen la seua esperança per al futur i la seua determinació de no deixar mai de servir a Jehovà (Mt 24:13; Ga 6:9). w22.01 pàg. 21 § 5-7

Què és el rescat? És el preu que Jesús va pagar per a recomprar el que Adam havia perdut (1Co 15:22). Per què era necessari? Perquè, tal com s’exposava en la Llei, la justícia de Jehovà requeria que es pagara vida per vida (Ex 21:23, 24). Com Adam va perdre la seua vida perfecta, Jesús va haver de sacrificar la seua vida humana perfecta per a satisfer la justícia divina (Rm 5:17). D’esta manera, Jesús es va convertir en «Pare per sempre» de tots els qui exercixen fe en el rescat (Is 9:6; Rm 3:23, 24). Degut al gran amor que sent pel seu Pare celestial i per nosaltres, Jesús va estar dispost a sacrificar la seua vida (Jn 14:31; 15:13). Mogut per eixe amor, va mantindre la seua integritat fins al final i va complir la voluntat de son Pare. Gràcies a això, es durà a terme el propòsit original de Jehovà per a la humanitat i per a la terra. w21.04 pàg. 14 § 2, 3