Maig

Com a mostra del seu amor, Jehovà va incloure els quatre Evangelis en la seua Paraula per a ajudar-nos a conéixer el seu Fill. Estos quatre llibres narren la història de la vida i ministeri de Jesús. Recullen les seues paraules i els seus fets i sentiments. I ens ajuden a tindre ben present el seu exemple. En efecte, ens permeten vore les petjades que Jesús va deixar. Per tant, a l’estudiar els Evangelis, podem conéixer-lo millor i, com a resultat, podrem seguir els seus passos amb atenció. Per a traure el màxim profit dels Evangelis, hem de fer més que tan sols llegir-los. Hem d’apartar temps per a estudiar-los amb atenció i meditar en ells detingudament (compara-ho amb Josué 1:8). Fes que els relats dels Evangelis cobren vida. Gasta la imaginació per a vore, escoltar i sentir el que està passant. Investigar en les publicacions d’estudi editades per l’organització de Jehovà t’ajudarà a fer-ho. w21.04 pàgs. 4, 5 § 11-13

Segles abans que Jesús vinguera a la terra, Jehovà va revelar en la seua Paraula que el Messies seria traït per 30 monedes de plata (Za 11:12, 13). El traïdor seria un dels amics íntims de Jesús (Sl 41:10 [v. 9 TNM]). El profeta Zacaries també va escriure: «Mata el pastor, i les ovelles es dispersaran» (Za 13:7). En comptes d’entropessar per estos fets, vore el compliment d’estes profecies en Jesús, hauria d’haver enfortit la fe de la gent de cor sincer. Veiem el mateix problema hui en dia? Sí. En l’actualitat, alguns Testimonis molt coneguts han deixat la veritat, s’han fet apòstates i han intentat arrastrar amb ells a altres. Han escampat informes negatius, mitges veritats i mentires descarades sobre els testimonis de Jehovà a través dels mitjans de comunicació i d’internet. Però la gent de cor sincer no es deixa enganyar. Al contrari, reconeixen que la Bíblia va predir que passarien coses com estes (Mt 24:24; 2Pe 2:18-22). w21.05 pàg. 11 § 12; pàgs. 12, 13 § 18, 19

Les Escriptures deixen clar que el coneixement exacte augmenta a mesura que avança el temps (Col 1:9, 10). Jehovà revela la veritat gradualment, i hem d’estar dispostos a esperar pacientment que la llum de la veritat es faça més clara. Quan la Junta Directiva veu que el nostre enteniment sobre cert punt doctrinal necessita ser aclarit, no dubta en fer els ajustos necessaris. Mentres que moltes esglésies de la cristiandat fan canvis per a complaure els seus feligresos o per a acostar-se al pensament del món, els canvis que fa l’organització de Jehovà estan pensats per a acostar-nos més a Déu i al model d’adoració establit per Jesús (Jm 4:4). Els nostres ajustos no són fruit de modes noves o de peticions populars, sinó d’una comprensió més clara de les Escriptures. És evident que estimem la veritat! (1Te 2:3, 4) w21.10 pàg. 22 § 12

Què pots fer si et sent a soles? Centra’t en com Jehovà està ajudant-te (Sl 55:23 [v. 22 TNM]). Açò et permetrà mantindre un punt de vista equilibrat de la teua situació. Pensa també en com Jehovà està ajudant els germans que se senten a soles (1 Pe 5:9, 10). Hiroshi, un germà que per molts anys ha sigut l’únic Testimoni en la seua família, diu: «Saber que tots estem esforçant-nos per servir a Jehovà pot animar els qui estem a soles en la veritat». Mantín també una bona rutina espiritual. Açò inclou dir-li obertament a Jehovà com et sents. És important llegir la Paraula de Déu regularment i medita en relats concrets que destaquen l’amor que Jehovà sent per tu. Alguns germans memoritzen textos bíblics que són especialment consoladors, com Salm 27:10 i Isaïes 41:10. A altres, els ajuda a sentir-se menys a soles escoltar les gravacions de la lectura de la Bíblia o de la informació que s’estudiarà en les reunions. w21.06 pàgs. 9, 10 § 5-8

Estàs apenat per la mort d’algú que estimes? Si és així, enfortix la teua fe en l’esperança de la resurrecció llegint els relats bíblics d’aquells que van ser ressuscitats d’entre els morts. Estàs trist perquè algú de la teua família ha sigut expulsat? En eixe cas, estudia per a estar convençut que la manera com Déu disciplina és la millor. Independentment del problema que afrontes, aprofita l’oportunitat per a enfortir la teua fe. Obri-li el teu cor a Jehovà. No t’aïlles, més bé, mantín-te a prop dels germans i germanes (Pr 18:1). Participa en activitats que t’ajuden a cultivar l’aguant, inclús si ho has de fer amb llàgrimes (Sl 126:5, 6). Mantín el bon costum d’anar a les reunions, d’eixir a predicar i de llegir la Bíblia. I centra’t en les meravelloses benediccions que Jehovà té preparades per a tu. A mesura que experimentes la seua ajuda, la teua fe en ell es farà cada volta més forta. w21.11 pàg. 23 § 11; pàg. 24 § 17

De quina manera són els deixebles de Jesús com «menuts»? Pensem, a qui considera importants este món? Als rics, als famosos i als poderosos. Per contra, als deixebles de Jesús els veu com «menuts», insignificants i de poca importància (1Co 1:26-29). Però Jehovà no els veu aixina. Jesús es va sentir motivat a parlar «d’estos menuts» perquè els seus deixebles li havien preguntat: «Qui és el més important en el Regne del cel?» (Mt 18:1). En aquella època, molts jueus consideraven la posició i el rang molt importants. De fet, un erudit diu: «Els hòmens vivien i morien en busca d’honor, reputació, fama, aprovació i respecte». Com la tendència a voler ser millor que els altres estava tan arrelada en la cultura jueva, Jesús sabia que els seus deixebles s’havien d’esforçar molt per a arrancar-la del seu cor. w21.06 pàg. 20 § 2; pàg. 21 § 6, 8; 9

Com a superintendent, l’apòstol Pau va deixar un bon exemple als ancians. Quan els germans de Tessalònica van necessitar consell, l’apòstol no va dubtar en donar-los-el. No obstant, lo primer que va fer Pau en les seues cartes va ser encomiar-los per la seua fidelitat, amor i aguant. També va tindre en compte les seues circumstàncies reconeixent que no tenien una vida fàcil i que estaven aguantant persecució (1Te 1:3; 2Te 1:4). Inclús els va dir que eren un exemple per als altres cristians (1Te 1:8, 9). Que feliços degueren sentir-se al rebre aquell afectuós encomi! No hi ha cap dubte que Pau estimava molt els seus germans. Per esta raó, el consell que els va donar en les seues dos cartes va ser tan eficaç (1Te 4:1, 3-5, 11; 2Te 3:11, 12). w22.02 pàg. 15 § 6

Satanàs utilitza els líders de la religió falsa per a dir que Jehovà és cruel i que té la culpa del sofriment humà. Per exemple, quan mor un xiquet, alguns diuen que és Déu qui se l’ha emportat perquè necessitava més àngels en el cel. Quina blasfèmia! Nosaltres sabem que Jehovà és un Pare carinyós. Quan patim una malaltia seriosa o quan mor algú que estimem, mai culpem a Déu. Al contrari, tenim fe que un dia ho solucionarà. Si diem a tots els qui ens escolten que Jehovà és un Déu d’amor, li donarem raons per a tapar la boca del qui l’ultratja (Pr 27:11). Jehovà és un Déu compassiu. Odia escoltar els nostres crits de dolor pel sofriment que estem aguantant, ja siga per persecució, per malalties o per les nostres imperfeccions (Sl 22:24, 25 [vv. 23, 24 TNM]). Jehovà sent el nostre dolor, vol posar-li fi i li’l posarà. (Compara-ho amb Èxode 3:7, 8; Isaïes 63:9.) w21.07 pàgs. 9, 10 § 9, 10

Prompte, els humans obedients disfrutaran de l’honor més gran de tots, el privilegi d’estimar i adorar a Jehovà per sempre. Jesús revertirà les conseqüències de la decisió d’Adam i Eva d’abandonar la família de Déu. Jehovà ressuscitarà milions de persones i els donarà l’oportunitat de viure per sempre amb salut perfecta en la terra convertida en un paradís (Lc 23:42, 43). I a mesura que cada adorador de la part terrestre de la família de Jehovà s’acoste a la perfecció, reflectirà la «glòria i dignitat» que va mencionar David. Si pertanys a la «gran multitud», tens una esperança meravellosa (Ap 7:9). Déu t’estima i vol que formes part de la seua família. Així que fes tot el que pugues per agradar-li. Viu cada dia atresorant en la teua ment i en el teu cor les promeses de Déu. Aprecia el privilegi d’adorar el nostre benvolgut Pare celestial, i valora l’esperança d’alabar-lo per sempre! w21.08 pàg. 7 § 18, 19

El profeta Jeremies va predicar durant dècades afrontant apatia i oposició. Es va desanimar tant pels insults i ultratges dels seus opositors que va pensar en rendir-se i abandonar la seua assignació (Jr 20:8, 9). Però Jeremies no es va donar per vençut. Què el va ajudar a superar els pensaments negatius i a mantindre l’alegria en el seu ministeri? Centrar-se en dos veritats importants. Primera: el missatge de Déu que Jeremies proclamava donava a la gent «un futur i una esperança» (Jr 29:11). I segona: Jehovà l’havia escollit per a parlar en nom d’Ell (Jr 15:16). Nosaltres també portem un missatge d’esperança a un món desconsolat i, com a testimonis de Jehovà, portem el nom de Déu. Quan ens centrem en estes veritats, podem mantindre l’alegria sense importar la resposta de la gent. Així que, no et desanimes o et rendisques si al teu estudiant de la Bíblia li costa progressar més del que esperaves. En l’obra de fer deixebles, és necessària la paciència (Jm 5:7, 8). w21.10 pàg. 27 § 12, 13

Sense importar el temps que fa que servim a Jehovà, hem de continuar edificant i mantenint la nostra fe en ell, perquè esta podria debilitar-se si no anem amb compte. Recorda que la nostra fe es basa en l’evidència de realitats que no es veuen. El que no podem vore podria oblidar-se’ns amb facilitat. Per això, Pau es va referir a la falta de fe com «el pecat que tan fàcilment ens subjecta». Llavors, com podem evitar esta trampa? (2Te 1:3) En primer lloc, demana-li a Jehovà esperit sant i fes-ho a sovint. Per quina raó? Perquè la fe és un aspecte del fruit de l’esperit (Ga 5:22, 23). No podem edificar i mantindre la fe en el nostre Creador sense l’ajuda de l’esperit sant. Si continuem demanant-li a Jehovà el seu esperit, ell ens el donarà (Lc 11:13). Fins i tot, podem demanar-li específicament en oració: «Augmenta’ns la fe» (Lc 17:5). A més, sigues constant en el teu estudi personal de la Paraula de Déu (Sl 1:2, 3). w21.08 pàgs. 18, 19 § 16-18

Els majors poden ser molt útils per a l’organització de Jehovà de diferents maneres. Encara que ja no tinguen les forces que tenien abans, han adquirit molta experiència al llarg dels anys, i Jehovà pot continuar utilitzant-los. Per exemple, la Bíblia parla d’hòmens i dones fidels que van continuar servint activament a Jehovà a pesar de l’edat avançada. Un d’ells va ser Moisés, qui amb 80 anys va començar a servir com a profeta de Jehovà i com a líder de la nació d’Israel. Un altre va ser Daniel, a qui Jehovà va usar com a portaveu quan el profeta tenia probablement més de 90 anys. L’apòstol Joan tenia aproximadament la mateixa edat quan va escriure per inspiració el llibre d’Apocalipsi. I al «just i piadós» Simeó només se’l menciona de passada en la Bíblia, però Jehovà el coneixia i li va concedir el privilegi de vore l’infant Jesús i de profetitzar respecte a ell i Maria (Lc 2:22, 25-35). w21.09 pàgs. 3, 4 § 5-7

Els pares haurien d’anar amb compte de no fer comparacions entre els seus fills o d’exigir-los més del que poden fer. Les comparacions negatives i les exigències poc raonables poden irritar els fills (Ef 6:4). Una germana que li diuen Sàtxiko diu: «Ma mare volia que fora bona estudiant per a donar un bon testimoni al meu mestre i a mon pare, que no era creient. De fet, volia que sempre traguera un 10 en els exàmens, i això era impossible. A pesar que fa anys que vaig acabar l’escola, a voltes, encara em pregunte si els meus esforços són suficients per a Jehovà». El rei David va dir que no tenia «pretensions de grandeses o de coses massa altes». Gràcies a la seua humiltat i modèstia, va poder dir: «Em mantinc en pau, tinc l’ànima serena» (Sl 131:2). Què poden aprendre els pares de les paraules de David? Que han de ser humils i modestos, no només amb el que esperen d’ells mateixos, sinó també amb el que esperen dels seus fills. A l’hora d’ajudar-los a posar-se metes que puguen alcançar, els pares poden contribuir a l’autoestima de cada un dels seus fills sent conscients dels punts forts i de les debilitats que estos tenen. w21.07 pàg. 21 § 5, 6

Hem de recordar que Jehovà ens ha donat a tots llibertat de decisió. Això vol dir que podem triar si volem obeir-lo o no. Alguns jóvens, que no han tingut la millor criança, han escollit servir a Jehovà i s’han mantingut fidels a ell. En canvi, altres que han tingut pares que s’han esforçat per educar-los en harmonia amb els principis bíblics es deixen la veritat quan es fan majors. En definitiva, cadascú ha de decidir si servirà a Jehovà (Js 24:15). Per tant, si un dels teus fills ha deixat de servir a Jehovà, lluita contra la tendència de pensar que ha sigut culpa teua. A voltes, és un dels pares qui abandona la veritat i, fins i tot, la família (Sl 27:10). Açò pot ser devastador per als fills si el tenien com a referent. Jóvens, si un dels vostres pares ha sigut expulsat, tingueu per cert que compartim la vostra tristesa, i que Jehovà també està molt conscient del vostre dolor. Ell vos vol molt i aprecia la vostra lleialtat. Tampoc oblideu que vosaltres no sou els responsables de les decisions dels vostres pares. w21.09 pàg. 27 § 5-7

Podríem comparar un germà que ha sigut expulsat amb una ovella malalta que podria contagiar a tot el ramat, ja que el germà està malalt en sentit espiritual (Jm 5:14). Igual que algunes malalties físiques, la malaltia espiritual pot ser molt contagiosa. Així que, en alguns casos, és necessari aïllar de la congregació el pecador. Esta disciplina és una expressió de l’amor que Jehovà sent pels membres fidels del seu ramat. A més, pot tocar el cor del pecador i motivar-lo a penedir-se. Mentres està expulsat, pot assistir a les reunions, on pot rebre aliment espiritual i enfortir de nou la seua fe. També pot rebre publicacions bíbliques per al seu ús personal i vore JW Broadcasting^®. I a mesura que els ancians vegen el seu progrés, poden oferir-li de tant en tant consell i guia per a ajudar-lo a recobrar la seua salut espiritual i que aixina puga tornar a ser testimoni de Jehovà. w21.10 pàg. 10 § 9, 11

Hui en dia, seguim el mateix model d’adoració de la congregació cristiana del segle I. Per exemple, l’estructura de la nostra organització, la qual inclou superintendents itinerants, ancians i servents ministerials, imita aquella que establiren els apòstols (Fl 1:1; Tt 1:5). I, igual que ells, respectem les lleis de Jehovà sobre el sexe i el matrimoni, així com la santedat de la sang, i protegim la congregació dels pecadors impenitents (Fets 15:28, 29; 1Co 5:11-13; 6:9, 10; He 13:4). La Bíblia diu clarament que hi ha «una sola fe» que compta amb l’aprovació de Déu (Ef 4:4-6). Quin privilegi tenim de formar part del poble de Déu i de conéixer la veritat sobre Jehovà i els seus propòsits! Que tots continuem aferrant-nos a la veritat amb forta convicció. w21.10 pàg. 23 § 15-17

Al rei Josafat se li va presentar un gran problema. Un impressionant exèrcit d’ammonites, moabites i hòmens de la regió muntanyosa de Seïr el va amenaçar a ell i, per extensió, a la seua família i al seu poble (2Cr 20:1, 2). Què va fer Josafat? Li va demanar a Jehovà que l’ajudara i l’enfortira. L’oració humil de Josafat registrada en 2 Cròniques 20:5-12 revela lo molt que confiava en el seu bon Pare celestial. Jehovà li va parlar a Josafat per mitjà d’un levita anomenat Jahaziel i li va dir les paraules del text de hui. Amb total confiança en el seu Déu, Josafat va fer tal com li havia dit. Quan ell i el seu poble van eixir a l’encontre de l’enemic, no va col·locar en primera línia de batalla els seus soldats més experimentats, sinó un grup de cantors desarmats. Finalment, Jehovà va derrotar l’exèrcit enemic tal com li havia promés a Josafat (2Cr 20:18-23). w21.11 pàgs. 15, 16 § 6, 7

Quan afrontem una prova, podem estar segurs que Jehovà actuarà en favor nostre donant-nos l’ajuda que necessitem per a mantindre la nostra integritat (2Co 4:7-9). Podem estar segurs que Jehovà desplegarà el seu amor lleial sobre nosaltres perquè, tal com ens va assegurar el salmiste, «els ulls del Senyor vetlen els qui el veneren, els qui esperen en l’amor que els té» (Sl 33:18-22). Abans de començar a servir a Jehovà, ens beneficiàvem de l’amor que Déu mostra a la humanitat en general. Però ara, com a Testimonis seus, també ens beneficiem del seu amor lleial. Mogut per eixe amor, Jehovà ens rodeja amb els seus braços protectors. Sempre ens mantindrà a prop d’ell i complirà el seu propòsit per a nosaltres. Ell vol que siguem els seus amics per sempre! (Sl 46:2, 3, 8 [vv. 1, 2, 7 TNM]) Per tant, sense importar la prova que afrontem, Jehovà ens donarà les forces que necessitem per a mantindre la nostra integritat. w21.11 pàg. 7 § 17, 18

La majoria de nosaltres coneixem casos de persones que han guardat ressentiment contra un company de faena o d’escola, o contra un familiar, inclús durant anys. Recordem que els deu mig germans de Josep van guardar rancor contra ell i, finalment, van actuar moguts per l’odi (Gn 37:2-8, 25-28). No obstant, Josep els va tractar de manera molt diferent! Quan va estar en una posició d’autoritat, podria haver-se venjat d’ells, però en lloc d’això els va mostrar misericòrdia. No els va guardar ressentiment. Més bé, va actuar en harmonia amb el consell que més tard es va registrar en Levític 19:18 (Gn 50:19-21). L’exemple que Josep va donar de perdonar en comptes de guardar rancor o venjar-se és un model per als cristians que volen agradar a Déu. Jesús ens va exhortar a perdonar els qui ens ofenen (Mt 6:9, 12). De la mateixa manera, l’apòstol Pau va aconsellar a la congregació cristiana: «Estimats, no vos prengueu la justícia per la vostra mà» (Rm 12:19). w21.12 pàg. 11 § 13, 14

Ben entrada la nit del 14 de nissan de l’any 33, Jesús va anar al jardí de Getsemaní, on va descarregar les seues inquietuds en Jehovà (Lc 22:39-44). En aquelles hores difícils, Jesús va suplicar «amb grans clams i llàgrimes» (He 5:7). Què va demanar aquella última nit abans de morir? Li va implorar a Jehovà les forces necessàries per a mantindre’s lleial i fer la Seua voluntat. Son Pare va escoltar la seua oració fervent i li va enviar un àngel per a confortar-lo. Jesús era conscient de l’enorme responsabilitat que tenia: vindicar el nom de son Pare. Per què va escoltar Jehovà les peticions sinceres del seu Fill? Perquè la major preocupació de Jesús era mantindre’s lleial a son Pare i vindicar el Seu nom. Si eixa és la nostra principal preocupació, ell també ens escoltarà quan li supliquem ajuda (Sl 145:18). w22.01 pàg. 18 § 15-17

En l’actualitat, a moltes persones els molesta que siguem neutrals en assumpts polítics, i esperen que votem en les eleccions. No obstant, sabem que des del punt de vista de Jehovà, triar un líder humà per a governar-nos seria com rebutjar-lo a Ell (1Sa 8:4-7). Alguns potser pensen que hauríem de construir escoles i hospitals o fer altres obres de caritat. Els fa entropessar que centrem els nostres esforços en la predicació i no en solucionar els problemes actuals del món. Com podem evitar entropessar? (Mt 7:21-23) El nostre objectiu principal hauria de ser fer l’obra que Jesús ens va manar. No hauríem de permetre que els problemes polítics i socials d’este món ens distragueren. Estimem les persones i ens preocupem pels seus problemes, però sabem que la millor manera d’ajudar-les és ensenyant-los sobre el Regne de Déu i mostrant-los com cultivar una amistat amb Jehovà. w21.05 pàg. 7 § 19, 20

Encara que hui en dia molts líders mundials afirmen servir a Déu, no volen perdre el seu propi poder i autoritat. Per això, tal com van fer els governants en els dies de Jesús, s’oposen a l’Ungit de Jehovà atacant els seus seguidors lleials (Fets 4:25-28). Com reacciona Jehovà? Salm 2:10-12 respon: «Per tant, reis, tingueu enteniment; repenseu-vos-hi, governants de la terra. Respecteu el Senyor, sotmeteu-vos-hi, veniu tremolosos a fer-li homenatge, no fóra cas que s’irritara i anàreu a la desfeta si de sobte s’inflamava el seu furor. Feliços els qui en ell es refugien!». Jehovà amablement els dona un temps per a que prenguen la decisió correcta. Encara poden canviar de parer i acceptar el Regne de Jehovà. No obstant, el temps s’està acabant (Is 61:2). Mai abans ha sigut tan urgent que la gent conega la veritat i es pose de part de Jehovà. w21.09 pàgs. 15, 16 § 8, 9

Pau va voler dir que hauríem d’acontentar-nos amb el que tenim en sentit material (Fl 4:12 NT). La possessió més valuosa que tenim és la nostra relació amb Déu i no les coses materials que tinguem (Ha 3:17, 18). Pensem en el que Moisés els va dir als israelites després d’haver passat 40 anys en el desert: «El Senyor, el teu Déu, t’ha beneït en tot el que has emprés. [...] Durant aquests quaranta anys, el Senyor, el teu Déu, ha estat sempre amb tu i no t’ha mancat res» (Dt 2:7). Durant eixos 40 anys, Jehovà va donar als israelites el mannà per a alimentar-los. I la seua roba, la mateixa amb què havien eixit d’Egipte, no es va desgastar mai (Dt 8:3, 4). Jehovà es complaurà si aprenem a acontentar-nos, és a dir, a apreciar fins i tot les provisions senzilles que ell ens dona, considerant-les una benedicció i agraint-li-les. w22.01 pàg. 5 § 10, 11

Marits, com a responsables del benestar de la vostra família, vos esforceu per protegir-la i ajudar-la. Quan afronteu problemes, podríeu pensar que sou capaços de resoldre’ls pel vostre compte. Però, resistiu la tendència de confiar en les vostres forces. Més bé, demaneu en privat ajuda a Jehovà en oració. A més, oreu de tot cor amb la vostra dona, busqueu la direcció de Jehovà estudiant la Bíblia i les nostres publicacions, i apliqueu el consell que contenen. Probablement, alguns no estaran d’acord amb les decisions que heu pres basades en la Bíblia. Pot ser que vos diguen que els diners i les coses que podeu comprar amb ells són la millor protecció per a la vostra família. No obstant, recordeu l’exemple del rei Josafat, qui va confiar en Jehovà i ho va demostrar amb les seues obres (2Cr 20:1-30). Jehovà no va abandonar aquell home lleial, i tampoc vos abandonarà a vosaltres (Sl 37:28; He 13:5). w21.11 pàg. 15 § 6; pàg. 16 § 8

Com estem creats a imatge de Déu, volem que les persones siguen tractades amb justícia (Gn 1:26). Però, com som imperfectes, podem jutjar erròniament els assumpts inclús quan pensem que sabem tots els detalls. Això és el que li va passar a Jonàs, qui es va disgustar per la decisió de Jehovà de mostrar misericòrdia a la ciutat de Nínive (Jo 3:10–4:1). Ara bé, què es va aconseguir gràcies a la compassió de Déu? Que més de 120.000 ninivites penedits se salvaren. És evident que era Jonàs, i no Jehovà, qui havia jutjat erròniament aquelles persones. Jehovà no té per què donar explicacions als humans per les Seues decisions. És cert que Jehovà va permetre que els seus servents del passat expressaren les seues preocupacions sobre les decisions que havia pres o estava a punt de prendre (Gn 18:25; Jo 4:2, 3). I, en algunes ocasions, els va donar explicacions (Jo 4:10, 11). No obstant això, Jehovà no necessita mai la nostra aprovació, ni abans ni després d’actuar (Is 40:13, 14; 55:9). w22.02 pàgs. 3, 4 § 5, 6

Ens comportem com «el més jove» quan considerem «els altres superiors» a nosaltres mateixos (Fl 2:3). Com més cultivem esta actitud menys probable serà que fem entropessar els altres. Tots els nostres germans i germanes són superiors a nosaltres d’una manera o altra. És fàcil adonar-nos d’això quan ens centrem en les seues bones qualitats. Hauríem de considerar atentament la reflexió que l’apòstol Pau va fer als corintis: «Què vos fa pensar que sou superiors als altres? Què teniu que no hàgeu rebut? I si ho heu rebut, per què vos en glorieu com si ho tinguéreu de vosaltres mateixos?» (1Co 4:7). Tal com va aconsellar Pau, hauríem d’anar amb compte i evitar atraure l’atenció cap a nosaltres o pensar que som superiors als altres. Per exemple, si un germà fa bons discursos o una germana comença molts cursos bíblics, haurien de donar-li tot el mèrit a Jehovà. w21.06 pàg. 21 § 9; pàg. 22 § 10

A molts Testimonis els costa cada volta més trobar gent en casa. Alguns publicadors viuen en zones on hi ha molts edificis d’alta seguretat o d’accés restringit. Potser tenen un guàrdia de seguretat que impedix l’entrada a tot aquell que no té una invitació específica d’un resident. Altres publicadors no troben pràcticament ningú en casa o tenen territoris on viu molt poca gent. Tal volta han de recórrer grans distàncies per a intentar trobar algú i, després, pot ser que no estiga ni en casa. Si afrontem esta classe de reptes, no hem de rendir-nos! Busquem la gent a diferents hores. Trobarem més persones si prediquem quan és més probable que estiguen en casa. Després de tot, en algun moment hauran de tornar! A molts germans i germanes els resulta pràctic predicar per la vesprada o a poqueta nit perquè troben més gent. A més, potser els amos de casa estan més relaxats i dispostos a parlar en eixe moment. w21.05 pàg. 15 § 5, 7

Veiem el mateix problema hui en dia? Sí. Molts es molesten quan els testimonis de Jehovà no celebren amb ells tradicions antibíbliques com els aniversaris de naixement o el Nadal. Altres s’enfaden perquè els testimonis de Jehovà no celebren festes nacionalistes o seguixen costums funeraris que no estan en harmonia amb la Paraula de Déu. Els qui s’ofenen per estes coses potser estan convençuts que estan adorant a Déu com a ell li agrada. Però això no és possible si preferixen les tradicions del món a les clares ensenyances de la Bíblia (Mc 7:8, 9). Com podem evitar entropessar? Hem de cultivar un amor profund per les lleis i principis de Déu (Sl 119:97, 113, 163-165). Quan estimem a Jehovà, rebutgem qualsevol tradició que no li agrada. No permetrem que res siga més important que el nostre amor per ell. w21.05 pàg. 6 § 15, 16

Com podem aplicar este consell de l’apòstol Pau? Hem de mantindre forta la nostra fe estudiant regularment, orant contínuament i mantenint-nos ocupats en l’obra que Jehovà ens ha encomanat fer (2Tm 4:4). A l’exercir fe, no ens preocuparem quan escoltem informes negatius (Is 28:16). El nostre amor per Jehovà, per la seua Paraula i pels nostres germans evitarà que aquells que han deixat la veritat ens facen entropessar. En el segle I, moltes persones van entropessar i van rebutjar a Jesús, però molts altres l’acceptaren, entre ells almenys un membre del Sanedrí i «molts sacerdots» (Fets 6:7; Mt 27:57-60; Mc 15:43). De la mateixa manera, milions de persones hui en dia no han entropessat, perquè coneixen i estimen les veritats que es troben en les Escriptures. Tal com diu la Paraula de Déu: «Tenen molta pau els qui estimen la teua Llei; res no els farà entropessar» (Sl 119:165 BV). w21.05 pàg. 13 § 20, 21

L’apòstol Pau s’adonava que tot el que feia en el servici a Jehovà no era gràcies a les seues forces sinó a les que li donava Déu. Per mitjà del seu esperit sant, Jehovà li va donar a Pau el poder per a complir bé el seu ministeri a pesar de ser perseguit i empresonat, i d’afrontar altres problemes. Timoteu, un company de Pau més jove, també va haver de confiar en el poder de Déu per a dur a terme el seu ministeri. Va acompanyar l’apòstol en els seus llargs viatges missionals. A més, com Pau el va enviar a animar les congregacions, va haver de fer altres viatges (1Co 4:17). Potser, Timoteu no se sentia la persona més adequada per a fer-ho i, per això, Pau li va aconsellar: «Que ningú no t’haja de menysprear perquè ets jove» (1Tm 4:12). A més, durant eixe temps, Timoteu va haver de suportar la seua pròpia espina en la carn perquè a sovint es posava malalt (1Tm 5:23). Però sabia que el poderós esperit sant de Jehovà li donaria les forces que necessitava per a predicar les bones notícies i servir els seus germans (2Tm 1:7). w21.05 pàg. 21 § 6, 7

El principi registrat en Jaume 1:19 aplica especialment als qui donen consell. Allí diu: «Heu de ser promptes a escoltar i lents a parlar o a irritar-vos». Un ancià podria pensar que té tots els detalls. Però, és realment aixina? Proverbis 18:13 ens recorda que «qui respon abans d’escoltar passarà per neci i quedarà avergonyit». Així que és millor preguntar directament a la persona que es vol aconsellar. Això implica escoltar abans de parlar. L’ancià podria preguntar-li: «Com et va la vida? Puc ajudar-te d’alguna manera?». Si els ancians es preocupen per conéixer els detalls, és més probable que ajuden i animen els seus germans i germanes. Donar consell eficaç implica més que simplement llegir uns quants textos o donar una o dos suggerències. Els nostres germans necessiten vore que ens preocupem per ells, que els entenem i que volem ajudar-los. w22.02 pàg. 17 § 14, 15