Juny

La vida no és gens fàcil per a la viuda, així i tot, s’acosta a un dels receptacles i deposita amb discreció dos monedetes que probablement no fan quasi ni soroll al caure. Però Jesús sap el que ha depositat: dos monedes de lèpton, la moneda en circulació de menys valor en aquell temps. No donava ni per a comprar un simple teuladí, el pardalet més barat que es venia com a menjar. Jesús es queda molt impressionat pel que acaba de fer esta dona. De manera que atrau l’atenció dels seus deixebles cap a ella i diu: «Aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres». Llavors, explica el perquè: «Tots [especialment els rics] han donat d’allò que els sobrava; ella, en canvi, ha donat d’allò que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure» (Mc 12:43, 44). Quan aquell dia va donar tot el que li quedava, esta dona fidel estava deixant la seua vida en mans de Jehovà (Sl 26:3). w21.04 pàg. 6 § 17, 18

Jesús va tindre una actitud positiva durant el seu ministeri en la terra, i volia que els seus seguidors mantingueren la mateixa actitud que ell (Jn 4:35, 36). Mentres Jesús estava amb ells, els deixebles predicaven amb entusiasme (Lc 10:1, 5-11, 17). Però, amb l’arrest i la mort del seu mestre, van perdre temporalment el desig de predicar (Jn 16:32). Després de la seua resurrecció, Jesús els va animar a centrar-se en la predicació. I després que va pujar al cel, els seus deixebles predicaven amb tant de zel que els seus enemics es queixaven, com s’indica en el text de hui. Jesús va dirigir l’obra dels cristians del segle I, i Jehovà els va beneir amb un gran creixement. Per exemple, en el Pentecostés de l’any 33, es batejaren unes 3.000 persones! (Fets 2:41) I la quantitat de deixebles va continuar creixent ràpidament (Fets 6:7). Així i tot, Jesús va predir que la predicació tindria encara més èxit en els últims dies (Jn 14:12; Fets 1:8). w21.05 pàg. 14 § 1, 2

Te’n recordes quan et vas adonar que havies trobat la veritat? Pensaves que tot lo món voldria acceptar les coses que havies començat a creure. Estaves convençut que el missatge de la Bíblia els donaria una vida amb propòsit ara i una esperança meravellosa per al futur (Sl 119:105). Aixina que, amb molt d’entusiasme, vas compartir les veritats que havies trobat amb tots els teus amics i familiars. Però, què va passar? Per a la teua sorpresa, molts van rebutjar el que els deies. No hauria de sorprendre’ns que altres rebutgen el missatge que prediquem. En els dies de Jesús, la majoria de la gent el va rebutjar a pesar que va fer milacres que demostraven que tenia el suport de Déu. Per exemple, Jesús va ressuscitar a Llàtzer, i eixe milacre no el van poder negar ni els seus opositors. Així i tot, els líders jueus no van acceptar a Jesús com el Messies, inclús van voler matar-los a ell i a Llàtzer (Jn 11:47, 48, 53; 12:9-11). w21.05 pàg. 2 § 1, 2

Esforça’t per assistir a totes les reunions. Et beneficiaràs del seu programa animador i podràs conéixer millor els germans. Busca amics en la congregació dels qui pugues aprendre, encara que tinguen una edat o cultura diferent de la teua. La Bíblia ens recorda que «les persones grans tenen enteniment», encara que els majors també poden aprendre molt dels jóvens fidels (Jb 12:12). David era molt més jove que Jonatan, però això no va impedir que disfrutaren d’una amistat estreta (1Sa 18:1). David i Jonatan es van ajudar l’un a l’altre a servir a Jehovà a pesar dels grans reptes que afrontaren (1Sa 23:16-18). Irina, una germana que en l’actualitat és l’única Testimoni de la seua família, diu: «Els germans i germanes de la congregació poden arribar a ser els nostres pares o germans espirituals. Jehovà pot utilitzar-los per a suplir les nostres necessitats». Els teus amics volen animar-te i ajudar-te, però necessiten que els digues com fer-ho. w21.06 pàgs. 10, 11 § 9-11

Jesús va posar un exemple sobre un rei que havia cancel·lat un gran deute a un esclau que mai li l’hauria pogut pagar. Més tard, el mateix esclau no li va voler cancel·lar un deute molt més xicotet a un company seu. Al final, el rei va tancar en la presó este esclau tan poc compassiu. El que va fer l’esclau va ser perjudicial, no només per a ell, sinó també per als altres. En primer lloc, va ser despietat amb el seu company i «el va fer tancar a la presó fins que pagara el deute». En segon lloc, quan «els altres companys van veure allò que havia passat, els va doldre molt» (Mt 18:30, 31). Igualment, les nostres accions també afecten els altres. Si algú ens tractara malament i no volguérem perdonar-lo, què podria passar? Primer, l’ofendríem al negar-li el nostre perdó, atenció i afecte. I segon, al vore que no ens duem bé amb eixa persona, faríem sentir incòmodes els germans de la congregació. w21.06 pàg. 22 § 11, 12

Com els humans van ser creats a imatge de Déu, a Satanàs li encanta degradar la seua moralitat. En els dies de Noé, quan Jehovà va vore, «com creixia la malícia dels hòmens [...], s’entristí i es penedí d’haver-los creat» (Gn 6:5, 6, 11). Han millorat les condicions des d’aquell temps? En absolut! Que content ha d’estar el Diable de vore com abunda la immoralitat sexual de tota classe, inclosos actes pervertits entre persones del sexe contrari i també entre persones del mateix sexe (Ef 4:18, 19). Satanàs s’alegra especialment quan aconseguix que els servents de Déu caiguen en el pecat. Davall la governació de Satanàs, no només «l’home domina sobre l’home, per a desgràcia seua», sinó també per a desgràcia de la terra i de la creació animal que Jehovà va posar a càrrec seu (Ecle 8:9; Gn 1:28). Quines han sigut les conseqüències? Alguns experts advertixen que la intervenció humana podria, en uns anys, dur a l’extinció un milió d’espècies més. w21.07 pàg. 12 § 13, 14

Alguns servents de Déu, degut als errors del passat, s’han sentit ofegats per la culpa. El seu cor els condemna i els convenç que, sense importar lo penedits que estiguen, Jehovà no els podrà perdonar mai. Si lluites contra esta classe de sentiments, saber que Jehovà anhela mostrar amor lleial als seus servents t’ajudarà a servir-lo feliç i amb una consciència neta. Açò és possible gràcies al fet que «la sang de Jesús, el seu Fill, ens purifica de tot pecat» (1Jn 1:7). Quan et sents desanimat per les teues imperfeccions, recorda que Jehovà està dispost, sí, desitja perdonar el pecador penedit. Fixa’t en com va relacionar el salmiste David l’amor lleial amb el perdó a l’escriure: «El seu amor als fidels és tan immens com la distància del cel a la terra, llança les nostres culpes lluny de nosaltres com l’orient és lluny de l’occident» (Sl 103:11, 12). w21.11 pàgs. 5, 6 § 12, 13

L’espòs cristià ha d’honrar la seua esposa (1Pe 3:7). Honrar implica donar atenció especial als altres i respectar-los. Per exemple, el marit honra la seua dona tractant-la amb dignitat. No li demana més del que pot fer i, per descomptat, no la compara amb altres dones. Si ho fera, com se sentiria l’esposa? Això és el que li passa a una germana anomenada Rosa. El seu marit no creient a sovint la compara amb altres dones. Les dures paraules del seu home han minat l’autoestima de Rosa. De fet, ella diu: «Necessite que constantment em recorden que Jehovà em valora». El marit cristià, per contra, honra la seua esposa. Sap que fer-ho tindrà un efecte positiu en la seua relació amb ella i amb Jehovà. El marit que honra la seua dona l’alaba i li diu que l’estima i la valora. w21.07 pàg. 22 § 7, 8

¿Et sentiries decepcionat si demanares una cosa que et fera molta falta i el paquet no arribara quan tu l’esperaves? Però, i si t’enteres que el paquet no ha arribat per motius justificats? Series pacient i estaries dispost a esperar? En Proverbis 13:11, trobem un exemple que il·lustra la necessitat de ser pacients. Allí diu: «Fortuna feta en un no res disminueix; qui l’arreplega a poc a poc la incrementa». Quin principi bíblic extraiem d’este proverbi? Que és savi fer les coses pacientment, és a dir, un pas darrere d’un altre. Proverbis 4:18 ens diu que «la via dels justos és com l’aurora: cada vegada es fa més clara fins que arriba el ple del dia». Este versicle mostra clarament que Jehovà ajuda el seu poble a comprendre el Seu propòsit de manera gradual. No obstant, també pot aplicar-se al progrés espiritual que fa un cristià en la seua vida. El creixement espiritual no es pot accelerar, necessita temps. w21.08 pàg. 8 § 1, 3, 4

A mesura que s’acosta la fi d’este sistema, la nostra faena augmenta (Mt 24:14; Lc 10:2; 1Pe 5:2). Tots volem servir a Jehovà al màxim de les nostres possibilitats. De fet, molts estan ampliant el seu ministeri. Per exemple, alguns germans i germanes volen servir com a precursors, i altres desitgen treballar en Betel o en la construcció d’instal·lacions teocràtiques. A més, moltíssims germans s’esforcen per arribar a ser servents ministerials o ancians (1Tm 3:1, 8). Que content ha d’estar Jehovà de vore l’esperit dispost del seu poble! (Sl 110:3) Però, estàs desanimat perquè encara no has aconseguit la meta que desitges? En eixe cas, conta-li a Jehovà les teues preocupacions (Sl 37:5-7). A més, demana a germans madurs que et donen suggerències per a millorar el teu servici a Déu i, després, esforça’t per posar en pràctica el seu consell. Si ho fas aixina, és possible que rebes eixe privilegi o alcances la teua meta. w21.08 pàg. 20 § 1; pàg. 21 § 4

La profetessa Anna era viuda i, a pesar de tindre 84 anys, «mai no es movia del temple». La seua assistència regular a les reunions va ser recompensada generosament quan va poder vore el xiquet Jesús (Lc 2:36-38). En l’actualitat, molts germans majors són un excel·lent exemple per als més jóvens. Si passem temps amb ells i els animem a contar-nos les alegries que han experimentat en l’organització de Jehovà, ens beneficiarem molt. Els nostres germans i germanes majors són molt importants per a Jehovà i per a la Seua organització. Han comprovat en primera persona com els ha beneït de moltes maneres, tant a ells com al Seu poble. I també han aprés lliçons importants dels errors que han comés. Per això, considera’ls una «font de saviesa» i aprofita la seua experiència (Pr 18:4). Si dediques temps a conéixer-los, la teua fe s’enfortirà! w21.09 pàg. 3 § 4; pàg. 4 § 7, 8; pàg. 5 § 11, 13

Tal com va descriure Isaïes, el poble de Jehovà es beneficia de «la llet de les nacions» (Is 60:5, 16 nota m). Gràcies a les capacitats i habilitats dels hòmens i dones que han conegut la veritat, l’obra de predicar s’està duent a terme en 240 països i territoris, i s’estan produint publicacions en més de 1.000 idiomes! En este temps de la fi, el tremolor de les nacions obliga les persones a posicionar-se. ¿Donaran suport al Regne de Déu o confiaran en els governs d’este món? Tots han d’afrontar esta decisió. Encara que els servents de Jehovà obeïxen les lleis del país on viuen, es mantenen completament neutrals pel que fa als assumpts polítics d’este sistema (Rm 13:1-7). Saben que el Regne, que no és part d’este món, és l’única solució per als problemes de la humanitat (Jn 18:36, 37). w21.09 pàgs. 17, 18 § 13, 14

Quan algú que estimes deixa a Jehovà, és molt important que tant tu com altres membres de la família continueu enfortint-vos. Com podeu fer-ho? Llegint regularment la Paraula de Déu i meditant en ella, així com assistint a les reunions cristianes. D’esta manera, obtindreu forces de part de Jehovà. Això és el que va fer Joanna després que son pare i la seua germana deixaren la veritat. Ella diu: «Trobe una gran calma quan llig sobre personatges bíblics com Abigail, Ester, Job, Josep i Jesús. Els seus exemples m’omplin el cor i la ment amb pensaments positius que alleugerixen el meu dolor». Quan t’envaïsquen sentiments d’angoixa, no deixes d’orar-li a Jehovà. Suplica-li que t’ajude a vore les coses des del seu punt de vista. El nostre amorós Déu ens assegura: «Jo mateix t’instruiré, t’ensenyaré el camí que has de seguir» (Sl 32:6-8). Per descomptat, pot ser molt dolorós contar-li a Jehovà com et sents realment, però ell comprén perfectament pel que estàs passant i t’anima a obrir-li el teu cor (Ex 34:6; Sl 62:8 [v. 7 TNM]). w21.09 pàg. 28 § 9, 10

Després de la Pasqua de l’any 32, els apòstols Pere, Jaume i Joan van ser testimonis d’una visió impressionant. En un lloc elevat, probablement prop de la muntanya de l’Hermon, Jesús es va transfigurar davant d’ells. «La seua cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum» (Mt 17:1-4). Llavors, els apòstols van sentir que Déu deia: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo». Pel que feren al llarg de la seua vida, els tres apòstols demostraren que havien escoltat a Jesús, i nosaltres volem imitar el seu exemple. Estem agraïts que Jehovà ens proveïsca instrucció amorosa a través de Jesucrist, el «cap de la congregació» (Ef 5:23 TNM). Igual que els apòstols Pere, Jaume i Joan, estiguem resolts a obeir el manament de Déu respecte al seu Fill: «Escolteu-lo». Si ho fem, rebrem moltes benediccions ara i felicitat eterna en el futur. w21.12 pàg. 22 § 1; pàg. 27 § 19

Un cristià de Corint estava vivint de forma il·legítima amb la dona de son pare. L’apòstol Pau va manar als corintis que l’expulsaren. Aquella conducta immoral estava afectant altres germans de la congregació, alguns dels quals no estaven escandalitzats pel comportament inacceptable d’aquell pecador (1Co 5:1, 2, 13). Temps després, Pau es va enterar que l’home estava realment penedit. Per això, va dir als ancians: «El que heu de fer és perdonar-lo i consolar-lo». I va afegir la raó: «No fóra cas que una tristesa excessiva el consumira». Pau va sentir llàstima per eixe home penedit. L’apòstol no volia vore’l tan consumit per la tristesa, tan afonat pel que havia fet, que es donara per vençut i no buscara el perdó (2Co 2:5-8, 11). Igual que Jehovà, els ancians desitgen mostrar misericòrdia. Disciplinen amb fermesa quan és necessari, però mostren misericòrdia quan és possible. Si no impartiren ninguna disciplina, no estarien sent misericordiosos sinó permissius. w21.10 pàg. 11 § 12-15

Els sentiments ferits poden comparar-se amb les ferides físiques. Algunes són de poca importància, però altres són més greus. Posem un exemple: a l’obrir un sobre podríem fer-nos un tall xicotet en el dit. Podria fer-nos mal, però després d’un dia o dos, potser ni se’n recordem d’on teníem el tall. De la mateixa manera, algunes ofenses són de poca importància. Per això, podem perdonar amb facilitat un amic que ens haja dit o fet alguna cosa que ens haja ofés. Però si la ferida és profunda, caldria que un metge ens posara punts i ens l’embenara. No obstant, si no deixàrem de furgar la ferida, probablement no es curaria, sinó que empitjoraria. Tristament, una persona podria actuar de manera pareguda quan se sent molt agraviada. Podria estar pensant constantment en el dany emocional que ha patit i lo molt que l’altra persona l’ha ofesa. Però els qui guarden ressentiment només es perjudiquen ells mateixos. És molt millor obeir el consell del text de hui. w21.12 pàg. 12 § 15

Suposem que un ancià està preocupat per la manera de vestir i arreglar-se d’un germà. Podria preguntar-se si hi ha base bíblica per a tractar l’assumpt. Com no voldria deixar-se influir per la seua opinió personal, podria preguntar-li a un altre ancià o publicador madur què pensa al respecte. Podrien repassar junts el consell de Pau sobre vestir-se i arreglar-se (1Tm 2:9, 10). Allí, l’apòstol va destacar alguns principis generals com, per exemple, que la manera de vestir d’un cristià hauria de ser apropiada, modesta i discreta. Però no va fer una llista de què podem posar-nos i què no. Pau va reconéixer que els cristians tenen dret a vestir d’acord amb els seus gustos personals sempre que no vagen en contra del que la Bíblia diu. Així que els ancians haurien de considerar si les preferències de la persona reflectixen modèstia i bon gust. És important recordar que dos germans madurs poden prendre decisions diferents i que les dos siguen acceptables. Per això, no hauríem d’imposar als altres les nostres pròpies normes sobre el que està bé i el que està malament. w22.02 pàg. 16 § 9, 10

Tenim bones raons per a mostrar-nos amor lleial els uns als altres. Quines són algunes d’elles? Fixem-nos com els següents proverbis inspirats responen esta pregunta: «No perdes l’amor ni la fidelitat [...] i aconseguiràs favor i estima tant de Déu com dels hòmens», «l’home generós [o que mostra amor lleial] troba en ell mateix la recompensa» i «qui s’esforça a ser bo i fidel [o a mostrar amor lleial] trobarà vida» (Pr 3:3, 4; 11:17; 21:21). Estos proverbis mencionen tres raons per les quals deuríem mostrar amor lleial. Primer, agradem a Déu. Segon, se’ns recompensa amb coses bones, com per exemple, amb amics verdaders. I tercer, ens portarà benediccions futures, inclosa la vida eterna. En efecte, tenim bones raons per a obeir estes paraules de Jehovà: «Tingueu els uns amb els altres un tracte [o amor] lleial i compassiu». w21.11 pàg. 8 § 1, 2

Si les teues proves del passat o del present han fet evident que la teua fe no és prou forta, no et desanimes. Considera-ho una oportunitat per a enfortir-la. Ora-li a Jehovà intensament, en especial quan afrontes un problema greu. Està-te segur que Jehovà et donarà l’ajuda que necessites per mitjà de la família o dels germans. Si permets que Jehovà t’ajude a aguantar les proves presents, estaràs més convençut que també t’ajudarà a aguantar qualsevol prova que pugues afrontar en el futur. Jesús va ajudar els seus deixebles a vore en quins aspectes necessitaven més fe, però no va dubtar mai que, amb l’ajuda de Jehovà, superarien les proves amb èxit (Jn 14:1; 16:33). Estava segur que hi hauria una gran multitud que sobreviuria a la gran tribulació gràcies a tindre una fe forta (Ap 7:9, 14). Tu seràs un d’ells si ara aprofites cada oportunitat per a desenrotllar i enfortir la teua fe (He 10:39). w21.11 pàg. 25 § 18, 19

Hui en dia no esperem que se’ns protegisca de forma miraculosa, però sabem que tots els qui confien en Jehovà rebran vida eterna encara que muiguen abans que vinga la fi. Molt prompte es posarà a prova la nostra confiança en la capacitat que té Jehovà de protegir-nos quan Gog de Magog, una coalició de nacions, ataque el poble de Déu i ens parega que la nostra vida corre perill. Necessitarem estar convençuts que Jehovà ens pot salvar i que ho farà. Les nacions ens voran com ovelles indefenses, sense ningú que ens protegisca (Ez 38:10-12). Com no estarem armats ni entrenats per a la guerra, les nacions pensaran que som un blanc fàcil. No voran el que nosaltres veiem amb els ulls de la fe: un exèrcit d’àngels acampat entorn del poble de Déu preparat per a defendre’ns! I com podrien vore’l les nacions si no tenen visió espiritual? Quina sorpresa s’enduran quan els exèrcits celestials acudisquen en la nostra ajuda! (Ap 19:11, 14, 15) w22.01 pàg. 6 § 12, 13

Tots els nostres germans i germanes són importants per a Jehovà, així que també haurien de ser importants per a nosaltres. Hauríem de fer tot el que puguem per protegir-los i cuidar-los. Si ens enterem que hem ferit o ofés algú, no hauríem de llevar-li importància pensant simplement que esta persona és massa sensible i que ha de superar-ho. En comptes d’això, preguntem-nos per què s’ha ofés. Potser per l’ambient en el qual van créixer, alguns germans tenen l’autoestima molt baixa. O tal volta són nous en la veritat i encara no han aprés com reaccionar davant de les imperfeccions dels altres. En qualsevol cas, hauríem d’esforçar-nos per fomentar la pau. No obstant, la persona que s’ofén fàcilment ha de reconéixer que necessita treballar en esta característica poc desitjable de la seua personalitat. Ho ha de fer per la seua pròpia pau interior i pel benestar dels altres. w21.06 pàg. 21 § 7

Jesús comprén els teus sentiments. Quan estem desconsolats és molt animador que un amic compassiu ens console, especialment un que haja passat pels mateixos problemes que nosaltres. Jesús és eixe amic. Ell sap què és sentir-se dèbil i necessitar ajuda. Comprén les nostres debilitats i s’assegurarà que rebem l’ajuda necessària «quan siga l’hora» (He 4:15, 16). Ara bé, Jesús va acceptar l’ajuda d’un àngel en el jardí de Getsemaní. Per això, nosaltres també hauríem d’estar dispostos a acceptar l’ajuda que Jehovà ens dona, ja siga per mitjà d’una publicació, un vídeo, un discurs o una visita animadora d’un ancià o d’un germà madur (Lc 22:39-44). Jehovà et donarà «la pau de Déu» i t’enfortirà. A l’orar, rebrem «la pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre» (Fl 4:6, 7). w22.01 pàgs. 18, 19 § 17-19

La manera que té Jehovà de fer les coses és sempre la correcta, però se’ns podria fer difícil confiar en els humans que ell ha nomenat. Tal volta ens preguntem si realment actuen d’acord amb la direcció divina. Però, no oblidem que Jehovà confia en aquells que ha nomenat per a portar la davantera en l’organització i en la congregació. Per tant, si no confiem en estos hòmens, no podem dir que confiem en Jehovà. Hui en dia, Jehovà utilitza «el servent fidel i sensat» per a dirigir la part terrestre de la seua organització (Mt 24:45). Igual que la junta directiva del segle I, este servent supervisa el poble de Déu per tot el món i dona instrucció als ancians de congregació. Els ancians, per la seua part, s’asseguren que eixes pautes es posen en pràctica. Per tant, demostrem que confiem en la manera que té Jehovà de fer les coses obeint les instruccions que rebem de l’organització i dels ancians. w22.02 pàg. 4 § 7, 8

Ser testimonis de Jehovà és tot un honor i una gran alegria. Ens alegra poder ajudar a conéixer la veritat als qui estan «ben disposats per a la vida eterna» (Fets 13:48 NT). Compartim l’alegria de Jesús, qui es va sentir «ple del goig de l’Esperit Sant» quan els seus deixebles li contaren les bones experiències que havien tingut en una campanya de predicació (Lc 10:1, 17, 21). L’apòstol Pau va exhortar a Timoteu: «Vetla sobre tu mateix i sobre allò que ensenyes. [...] Fent-ho així, et salvaràs a tu mateix i salvaràs els qui t’escolten» (1Tm 4:16). Per què vetlem sobre nosaltres, o ens prestem constant atenció? Perquè hi ha vides en joc i, com a súbdits del Regne de Déu, volem actuar sempre de manera que done alabança a Jehovà i en harmonia amb les bones notícies que prediquem (Fl 1:27). Mostrem que prestem atenció a allò que ensenyem preparant-nos bé per a predicar i demanant-li a Jehovà la seua benedicció abans de donar testimoni. w21.10 pàg. 24 § 1, 2

La nova personalitat és una manera de pensar i actuar que imita la de Jehovà. Per a revestir-nos d’ella, cal manifestar el fruit de l’esperit de Déu, és a dir, permetre que l’esperit sant influïsca en els nostres pensaments, sentiments i accions. Què caracteritza la persona que es revestix de la nova personalitat? Per exemple, estima a Jehovà i el seu poble (Mt 22:36-39). Manté l’alegria inclús a l’afrontar problemes (Jm 1:2-4). Fomenta la pau (Mt 5:9). És pacient i bondadosa al tractar els altres (Col 3:13). Estima el bé i ho demostra amb obres (Lc 6:35). Evidencia per les seues accions que té una fe forta en el seu Pare celestial (Jm 2:18). Quan la provoquen, manté la calma i, al ser temptada, exercix autocontrol (1Co 9:25, 27; Tt 3:2). Per a revestir-nos de la nova personalitat, hem de cultivar totes les qualitats mencionades en Gàlates 5:22, 23 i en altres passatges bíblics. w22.03 pàgs. 8, 9 § 3, 4

Els ancians poden imitar l’apòstol Pau, no només predicant de casa en casa, sinó en qualsevol ocasió (Ef 6:14, 15). Igual que Pau, poden aprofitar el temps que dediquen a la predicació per a capacitar els altres, inclosos els servents ministerials (1Pe 5:1, 2). Però els ancians no haurien de descuidar la predicació per estar massa ocupats atenent les seues responsabilitats (Mt 28:19, 20). Per a mantindre l’equilibri, a voltes hauran de dir que no a algunes assignacions. Després de considerar-ho en oració, podrien adonar-se que no poden atendre una assignació sense desatendre algunes coses més importants com, per exemple, fer l’adoració en família, participar significativament en el ministeri o capacitar els fills per a predicar. Poden estar segurs que Jehovà comprén el seu desig de ser equilibrats en totes les coses. w22.03 pàg. 27 § 4, 7; pàg. 28 § 8

Recordes que et feia una miqueta de por fer-te testimoni de Jehovà? Potser pensaves que mai series capaç de predicar en públic o, tal volta, et preocupava que la teua família o amics es posaren en contra teua. Si és aixina, pots posar-te en el lloc del teu estudiant quan sent lo mateix. Jesús reconeixia que algunes persones podien tindre eixos temors. No obstant, va exhortar als seus seguidors que la por no els impedira sevir a Jehovà (Mt 10:16, 17, 27). Prepara progressivament el teu estudiant de la Bíblia per a parlar de la seua fe. És possible que els deixebles de Jesús es posaren nerviosos quan els va enviar a predicar. Però els va ajudar molt que els diguera on havien d’anar i què havien de dir (Mt 10:5-7). Com podem imitar a Jesús? Fes vore a l’estudiant on pot predicar. Per exemple, pregunta-li si coneix algú a qui li vindria bé aprendre una veritat bíblica en concret. Després, ajuda’l a preparar-se què dir d’una manera senzilla. w21.06 pàg. 6 § 15, 16

«En qüestió de minuts, les botigues i els edificis antics començaren a caure com un castell de cartes». «El pànic s’estenia per totes parts. [...] Molta gent va dir que va durar uns dos minuts, però a mi em va semblar una eternitat». Estos són els comentaris d’alguns dels supervivents del terratrèmol que va sacsar el Nepal en 2015. En realitat, en este moment estem experimentant una altra classe de tremolor, una que afecta totes les nacions. El profeta Ageu va escriure: «Això diu el Senyor de l’univers: Una vegada més, i serà prompte, jo faré tremolar el cel, [i] la terra» (Ag 2:6). El tremolor que descriu Ageu no és com un terratrèmol literal, que només provoca destrucció. Més bé, produïx bons resultats. Jehovà mateix ens diu: «Faré tremolar totes les nacions. Ací afluirà el bo i millor de cada una i ompliré d’esplendor aquest temple». w21.09 pàg. 14 § 1-3

Una bona amistat entre dos persones es basa en la comunicació freqüent i sincera. Lo mateix passa amb la nostra amistat amb Jehovà. Quan li expressem els nostres sentiments, pensaments i preocupacions en oració, demostrem que confiem en ell i en el seu amor (Sl 94:17-19; 1Jn 5:14, 15). Busquem l’amistat de germans lleials, ja que són un regal de Jehovà (Jm 1:17). El nostre Pare celestial mostra que es preocupa per nosaltres al donar-nos una família espiritual de germans que «estima en tot moment» (Pr 17:17). En la seua carta als Colossencs, l’apòstol Pau menciona alguns cristians que l’havien ajudat i diu d’ells: «Per a mi han estat un consol» (Col 4:10, 11). Fins i tot Jesucrist va necessitar l’ajuda que li donaren els seus amics, tant celestials com humans, i la va valorar (Lc 22:43). Compartir les nostres preocupacions amb un germà madur no és un signe de debilitat, més bé, és una protecció. w21.04 pàgs. 24, 25 § 14-16

Què hauries de fer si un germà ha fet alguna cosa que t’ha ofés molt? Esforça’t per mantindre la pau. Fes una oració sincera a Jehovà per a demanar-li que beneïsca la persona que t’ha ofés i que t’ajude a vore les seues bones qualitats, les qualitats que Jehovà valora d’ella (Lc 6:28). Si no pots passar per alt el que el teu germà ha fet, pensa en la millor manera de tractar el tema amb ell. Sempre és millor donar per fet que el germà no ho ha fet a posta (Mt 5:23, 24). Quan parles amb ell, concedix-li el benefici del dubte. Però, i si no vol fer les paus amb tu? No et dones per vençut i recorda que hem de continuar suportant-nos «els uns als altres» (Col 3:13). I més important encara, no guardes ressentiment, perquè això podria danyar la teua amistat amb Jehovà. No deixes que res et faça entropessar. Aixina, demostraràs que estimes a Jehovà més que qualsevol altra cosa (Sl 119:165). w21.06 pàg. 23 § 15