Juliol

L’expulsió és una mesura de part de Jehovà que beneficia a tots, inclòs el pecador. Alguns germans podrien dir que l’expulsió d’algú ha sigut un error. Però eixos germans normalment passen per alt detalls que farien quedar malament el pecador. La veritat és que no tenim tota la informació, per això és savi confiar en els ancians que participaren en el comité judicial, ja que s’esforçaren per seguir amb atenció els principis bíblics i per jutjar «en nom [...] del Senyor» Jehovà (2Cr 19:6). Quan dones suport a la decisió que han pres els ancians d’expulsar el teu familiar o amic, en realitat, estàs ajudant-lo a tornar a Jehovà. Elisabeth admet: «Tallar la relació familiar amb el nostre fill adult va ser extremadament difícil. Però quan va tornar a Jehovà, va admetre que es mereixia haver sigut expulsat. Amb el temps va reconéixer que havia aprés moltes lliçons». w21.09 pàgs. 28, 29 § 11, 12

Pensa en la viuda pobra. Sense dubte, li hauria agradat fer una contribució més gran. Però va fer el que va poder, li va donar a Jehovà tot el que tenia. I Jesús sabia que la seua contribució era preciosa als ulls de son Pare. Ací trobem una lliçó important per a nosaltres: Jehovà es complau quan li donem lo millor, quan el servim de tot cor i de tota ànima (Mt 22:37; Col 3:23). S’alegra quan ens veu fer tot el que podem. Este principi aplica a la quantitat de temps i energies que dediquem a adorar-lo, com ara predicant i assistint a les reunions. Com podem aplicar la lliçó que hem extret del relat de la viuda? Pensa en germans que s’animarien si els recordares que Jehovà està content amb el que poden fer per a servir-lo. Alguna germana major podria tindre sentiments de culpabilitat o d’inutilitat perquè ja no té ni la salut ni les energies per a predicar tant com abans. w21.04 pàg. 6 § 17, 19; pàg. 7 § 20

Jehovà sap quin és el millor moment per a posar fi a este món malvat. La seua paciència ha permés reunir una gran multitud de persones que l’adora i l’alaba. A estos milions de servents els alegra que Jehovà haja aguantat el temps suficient per a que nasqueren, aprengueren a estimar-lo i li dedicaren la vida. El fet que milions de persones siguen recompensades per haver aguantat fins al final demostrarà que la decisió de Jehovà de ser pacient era la correcta. A pesar de tota la tristesa i el patiment que Satanàs ha causat, Jehovà continua sent «el Déu benaventurat», o feliç (1Tm 1:11). Nosaltres també podem mantindre l’alegria mentres esperem pacientment que Jehovà santifique el seu nom, vindique la seua sobirania, pose fi a la maldat i acabe amb els nostres problemes actuals. Estiguem decidits a aguantar i a trobar consol en el fet que el nostre Pare celestial també està aguantant. w21.07 pàg. 13 § 18, 19

Molta gent no va posar fe en Jesús en el segle I. Per a ells, era simplement el fill d’un humil fuster. A més, era de Natzaret, un poblet que podia haver-se considerat de poca importància. Fins i tot Natanael, qui es va fer deixeble de Jesús, al principi va dir: «De Natzaret en pot eixir res de bo?» Tal volta va recordar la profecia de Miquees 5:1 (v. 2 TNM), que predeia que el Messies naixeria en Betlem i no en Natzaret. El profeta Isaïes va predir que els enemics de Jesús no es preocuparien pels detalls de la generació del Messies (Is 53:8 TNM). Si aquella gent s’haguera pres la molèstia d’examinar els fets, haurien descobert que Jesús havia nascut en Betlem i que era descendent del rei David (Lc 2:4-7). Per tant, el lloc de naixement de Jesús estava en consonància amb la profecia de Miquees 5:1 (v. 2 TNM). Llavors, quin era el problema? Que es van precipitar a traure conclusions. No sabien tots els detalls i, per això, el van rebutjar. w21.05 pàgs. 2, 3 § 4-6

La Bíblia conté bons exemples de persones que sí que acceptaren el consell i, com a conseqüència, foren beneïdes. Una d’elles va ser Job. Encara que estimava a Déu i volia agradar-li, va expressar alguns punts de vista equivocats quan va estar sotmés a pressió. Com a resultat, va rebre consell directe, tant d’Elihú com de Jehovà. Com va reaccionar? Va acceptar el consell humilment i va dir: «He parlat en la ignorància [...]. Per això ara em retracte, penedit sobre la pols i la cendra» (Jb 42:3-6, 12-17). Job va demostrar esta qualitat a l’acceptar el consell que Elihú li va donar a pesar que era molt més jove que ell (Jb 32:6, 7). La humiltat també ens ajudarà a nosaltres a acceptar el consell inclús quan pensem que no el necessitem o quan el qui ens el dona és més jove que nosaltres. De fet, tots necessitem continuar cultivant el fruit de l’esperit i millorant la nostra predicació i ensenyança. w22.02 pàg. 11 § 8; pàg. 12 § 12

Tots en la congregació tenim la responsabilitat de contribuir a fer que hi haja un ambient amorós i pacífic on ningú se senta completament a soles. El que fem i diem pot animar molt els altres. Què pots fer per a que els qui estan a soles en la veritat se senten part de la congregació? Pren la iniciativa en oferir la teua amistat. Podem començar acollint afectuosament els nous en la congregació (Rm 15:7). No obstant, volem fer més que simplement saludar-los cordialment. Amb el temps, volem fer-nos bons amics d’ells. Així que siguem amables i mostrem-los interés sincer. Intentem conéixer la seua situació, però sense fer-los preguntes incòmodes. Pot ser que a alguns els coste expressar els seus sentiments, així que anem amb compte de no obligar-los a fer-ho. Més bé, fem-los preguntes discretes i escoltem pacientment les seues respostes. Per exemple, podríem preguntar-los com van conéixer la veritat. w21.06 pàg. 11 § 13, 14

Valorem molt el privilegi de servir a Jehovà units en «un sol ramat» amb «un sol pastor». El llibre Organizados para hacer la voluntat de Jehová, pàgina 165, diu: «Disfrutem d’una família mundial unida [...]. La nostra obligació és contribuir a conservar esta unitat». Per tant, «ens durem bé amb els nostres germans si aprenem a vore’ls com els veu Jehovà». Per a Déu, tots som els seus estimats «menuts». Veus els teus germans de la mateixa manera? Recorda que Jehovà veu i valora tot el que fas per ajudar-los i cuidar-los (Mt 10:42). Volem molt els nostres companys cristians. Per això, estem decidits «a no ser per a cap germà motiu de caiguda o d’escàndol» (Rm 14:13). Els considerem com superiors a nosaltres, i volem perdonar-los de tot cor. No deixem que res del que facen els altres ens faça entropessar. Més bé, «busquem [...] allò que porta la pau i que edifica la comunitat» (Rm 14:19). w21.06 pàg. 24 § 16, 17

Si estudiem i apliquem diligentment el consell que rebem a través de la Paraula de Déu i de la Seua organització, a poc a poc arribarem a tindre una personalitat com la de Crist i augmentarem el nostre coneixement de Déu. Jesús va comparar el missatge del Regne que prediquem a una llavoreta que creix gradualment en el cor de les persones sinceres. «La llavor germina i creix, sense que ell [el llaurador] sàpia com. La terra, ella sola, dóna fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins de les espigues» (Mc 4:27, 28). Jesús estava explicant que, tal com una planta creix a poc a poc, la persona que accepta el missatge del Regne creix espiritualment a poc a poc. Podem percebre açò, per exemple, quan els nostres estudiants sincers de la Bíblia s’acosten a Jehovà i comencem a vore tots els canvis positius que han fet (Ef 4:22-24). Però hem de recordar que és Jehovà qui fa créixer la llavor. w21.08 pàgs. 8, 9 § 4, 5

Podem trobar l’alegria si la busquem en el lloc adequat. Alegrar-se «del que es té» implica estar content amb les circumstàncies presents. Per contra, «deixar-se endur pels desitjos» suposa anhelar una cosa que simplement no es pot tindre. Per tant, quina lliçó aprenem? Que, per a trobar l’alegria, hauríem de centrar-nos en el que tenim i en el que, sent realistes, esperem obtindre. A tots ens agrada, per naturalesa, posar-nos nous reptes. Llavors, ¿és possible sentir-nos satisfets amb el que ja tenim? Sí, és possible, perquè no es tracta simplement de conformar-se sinó d’alegrar-se amb «el que es té». Per a vore com fer-ho, considerem la paràbola dels talents que va posar Jesús, registrada en Mateu 25:14-30, i centrem-nos en el que aprenem sobre com trobar, i inclús augmentar, la nostra alegria en les benediccions que ja tenim. w21.08 pàg. 21 § 5, 6

Jehovà es preocupa en especial pels «qui se senten desfets i enfonsats» i vol que els recordem quant els estima (Pr 19:17). Per esta raó, tots nosaltres —no només els ancians— podem animar els nostres benvolguts germans i germanes. Una manera de fer-ho és mostrant-los interés sincer. Una altra és sent humils i modestos, perquè no voldríem dirigir l’atenció cap a nosaltres de manera que despertara en ells sentiments d’enveja. Més bé, volem gastar les nostres habilitats i coneixement per a animar-los (1Pe 4:10, 11). Podem aprendre molt sobre com tractar els altres analitzant la manera com Jesús va tractar els seus seguidors. Encara que va ser l’home més gran que mai ha existit, era «benèvol i humil de cor» (Mt 11:28-30). De fet, ensenyava amb llenguatge senzill i amb exemples atraients que tocaven el cor dels humils (Lc 10:21). w21.07 pàg. 23 § 11, 12

Pren la iniciativa de parlar amb els germans majors. És cert que ja no s’hi veuen bé, que el seu pas és més lent i que la seua veu és més apagada, però són jóvens de cor i s’han fet «una bona fama» davant de Jehovà (Ecle 7:1). Recorda les raons per les quals Jehovà els valora, i continua honrant-los tu també. Sigues com Eliseu, qui va insistir en quedar-se al costat d’Elies l’últim dia que passaren junts dient-li fins a tres voltes: «Et jure que no et deixaré» (2Re 2:2, 4, 6). Mostra interés sincer pels majors fent-los preguntes (Pr 1:5; 20:5). Podries dir-los: «Què et va convéncer que havies trobat la veritat? Com t’han acostat a Jehovà les teues experiències? Quin creus que és el secret per a no perdre el goig en el servici a Jehovà?» (1Tm 6:6-8). En acabant, presta atenció a les seues respostes. w21.09 pàg. 5 § 14; pàg. 7 § 15

Quan fas tot el que pots per obeir el manament de predicar i fer deixebles, estàs demostrant el teu amor per Déu (1Jn 5:3). Este amor ja t’ha motivat a predicar de casa en casa. Però pregunta’t: et va ser fàcil obeir este manament? Probablement no. ¿Estaves nerviós quan vas tocar la primera porta? Segur que sí. Però sabies que això és el que Jesús ens va manar i vas obeir. I segurament, amb el temps, et va resultar més fàcil eixir a predicar. Ara bé, què podem dir de conduir un curs bíblic? Et poses nerviós només de pensar-ho? És possible. No obstant, Jehovà augmentarà el teu desig de fer deixebles si li demanes que t’ajude a superar el nerviosisme i a armar-te de valor per a oferir un curs bíblic. w21.07 pàg. 3 § 7

En l’antiguitat es marcava els esclaus per a mostrar a qui pertanyien. De la mateixa manera, el sistema polític actual espera que la gent porte una marca simbòlica a la mà o al front. Els pensaments i accions d’estes persones mostren que pertanyen al món i que li donen suport. ¿Acceptarem esta marca simbòlica i li donarem la nostra lleialtat als governs del món? Els qui rebutgen rebre l’encuny afrontaran dificultats i estaran en perill. El llibre d’Apocalipsi diu que ningú podrà «comprar ni vendre si no porta l’encuny» (Ap 13:17). Però els servents de Déu sabem el que ell farà als qui tenen la marca mencionada en Apocalipsi 14:9, 10. En comptes de portar l’encuny, duran escrit en la mà «Sóc del Senyor» (Is 44:5). Ara és el temps d’enfortir la nostra lleialtat a Déu. Si ho fem aixina, a Jehovà li complaurà dir que li pertanyem! w21.09 pàg. 18 § 15, 16

Per a complir amb el nostre ministeri, hem d’aprofitar l’ajuda dels altres. L’apòstol Pau va compartir els seus mètodes de predicació i ensenyança amb Timoteu, i el va animar a usar-los per a ajudar els altres (1Co 4:17). Igual que Timoteu, nosaltres també podem aprofitar l’experiència dels germans de la congregació. A més, hem de demanar-li ajuda a Jehovà en oració. Busca la seua guia cada volta que isques a predicar. Sense el suport del seu esperit sant, ningú de nosaltres podria aconseguir res (Sl 127:1; Lc 11:13). Quan li demanes ajuda a Jehovà en oració, sigues específic. Per exemple, dis-li que t’ajude a trobar algú que tinga l’actitud correcta i estiga dispost a escoltar el missatge. Hem d’apartar també temps per a l’estudi personal. La Bíblia diu que hem de comprovar per nosaltres mateixos «quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte» (Rm 12:2). Quant més convençuts estiguem de conéixer la veritat sobre Déu més convençuts estarem quan prediquem. w21.05 pàg.18 § 14-16

Què passa si a pesar de les teues oracions i esforços sincers el teu estudiant de la Bíblia no progressa i has de discontinuar-li l’estudi? I si mai has tingut l’oportunitat d’ajudar algú a arribar al baptisme? Hauries de sentir-te culpable pensant que Jehovà no ha beneït el teu ministeri? Fixa’t com mesura Jehovà l’èxit de la nostra predicació. Ell es fixa en els nostres esforços i aguant. Als seus ulls, el nostre treball té èxit quan el duem a terme amb diligència i amor, sense importar la resposta de la gent. Pau va escriure: «Déu, que és just, no oblidarà tot el que heu fet, és a dir, l’amor que heu mostrat per causa del seu nom, posant-vos al servici del poble sant» (He 6:10). Jehovà recorda els nostres esforços i el nostre amor, encara que eixos esforços no donen resultats positius. Per tant, podem fer nostres les paraules que Pau va dir en el text de hui. w21.10 pàg. 25 § 4-6

La bondat i l’amor de Jesús es van evidenciar per la manera com va tractar els seus deixebles. Sabia que les seues habilitats i circumstàncies eren diferents, i que, per això, no podrien encarregar-se de les mateixes responsabilitats ni tindre els mateixos resultats en la predicació. A pesar d’això, valorava l’esforç que cada un d’ells feia. L’actitud comprensiva de Jesús es veu reflectida en la paràbola dels talents. En eixe exemple, l’amo va assignar la faena «a cada un segons la seua capacitat». Un dels dos esclaus diligents va guanyar més que l’altre. Però l’amo els va felicitar als dos amb les mateixes paraules: «Molt bé, servent bo i fidel!» (Mt 25:14-23). Jesús també és bondadós i carinyós amb nosaltres. Sap que les nostres habilitats i circumstàncies varien, i es complau quan donem lo millor de nosaltres. Deuríem imitar la seua manera de tractar els altres. w21.07 pàg. 23 § 12-14

El rei David no sempre va ser misericordiós. Per exemple, quan Nabal —un home violent per naturalesa— va parlar amb falta de respecte a David i als seus hòmens i es va negar a donar-los menjar, David es va enrabiar i va decidir matar-lo a ell i als seus hòmens. Però la dona de Nabal, Abigail —qui destacava per la seua amabilitat i paciència—, va actuar ràpidament i va impedir que David es fera culpable de derramar sang (1Sa 25:9-22, 32-35). Notem que, quan David es va deixar endur per la ràbia, va decidir que Nabal i els seus hòmens mereixien morir. I més avant, també es va afanyar a sentenciar a mort l’home de l’exemple de Natan. En este segon cas, podríem preguntar-nos per què un home normalment tan bondadós pronunciaria una sentència tan dura. Cal tindre en compte que, en aquell temps, a David li molestava la consciència. La tendència a jutjar amb duresa és senyal de mala salut espiritual. w21.10 pàg. 12 § 17, 18; pàg. 13 § 20

De les paraules del text de hui es desprén que podem imitar a Jehovà, qui és l’exemple perfecte de santedat. Devem ser «sants» en la nostra manera de viure. Això pot semblar-nos impossible perquè som imperfectes. De fet, encara que el mateix apòstol Pere va cometre alguns errors, el seu exemple ens mostra que podem arribar a ser sants. Què li ve a la ment a molta gent quan pensa en una persona santa? Molts s’imaginen algú sense alegria, amb vestidures religioses i aparença devota. Però la gent santa no és aixina, ja que Jehovà, qui és sant, es descriu a si mateix com «el Déu benaventurat», o feliç (1Tm 1:11). Al poble que el servix, també se l’anomena «feliç» (Sl 144:15). A més, Jesús va condemnar els qui portaven roba distintiva i exhibien la seua justícia davant de tots (Mt 6:1; Mc 12:38). Els cristians verdaders sabem què significa ser sant pel que diu la Bíblia. Estem convençuts que el nostre Déu amorós no ens donaria mai un manament que fora impossible d’obeir. w21.12 pàg. 2 § 1, 3

De totes les coses que Déu ens ha donat generosament, un dels majors regals és l’opció d’adorar-lo. Li mostrem a Jehovà que l’estimem al «guardar els seus manaments» (1Jn 5:3). Als qui els guarden, Jehovà els acollirà com a part de la Seua família mundial d’adoradors (Sl 15:1, 2). Per exemple, parlant en nom de son Pare, Jesús ens va manar que férem deixebles i els batejàrem (Mt 28:19). També ens va dir que havíem d’estimar-nos els uns als altres (Jn 13:35). L’amor és la qualitat principal de Jehovà (1Jn 4:8). De fet, ell ens va estimar inclús abans de conéixer-lo (1Jn 4:9, 10). A l’estimar els altres, copiem el seu exemple (Ef 5:1). Una de les millors maneres de demostrar que estimem la gent és ajudant-la a conéixer a Jehovà mentres encara quede temps (Mt 9:36-38). Aixina, els donem l’oportunitat d’arribar a ser membres de la família de Déu. w21.08 pàgs. 5, 6 § 13, 14

L’amor profund que Jesús sent per son Pare el va motivar a fer sacrificis per Ell i per nosaltres (Jn 14:31). Jesús va demostrar el seu gran amor per la gent per com va viure en la terra. Sempre era amorós i compassiu, inclús quan se li oposaven. Una manera important com va mostrar el seu amor per les persones va ser ensenyant-los sobre el Regne de Déu (Lc 4:43, 44). Jesús també va demostrar l’amor abnegat que sent per Déu i per la humanitat a l’estar dispost a sofrir una mort cruel en mans de pecadors. D’esta manera, va obrir el camí per a que tots nosaltres puguem obtindre vida eterna. Ens dedicàrem a Jehovà i ens batejàrem perquè l’estimem molt. Per tant, igual que Jesús, hauríem d’evidenciar l’amor que sentim pel nostre Pare celestial per la manera com tractem la gent. De fet, l’apòstol Joan va escriure: «Si no estimes el teu germà que tens davant els ulls, ja em diràs com pots estimar un Déu que no has vist mai» (1Jn 4:20 NT). w22.03 pàg. 10 § 8, 9

Encara que disfrutem d’orar i d’estudiar la Bíblia, no sempre és fàcil trobar temps per a fer-ho. Portem una vida tan ocupada que podria deixar-nos sense temps per a les activitats espirituals. La faena, les responsabilitats familiars i altres activitats necessàries ens exigixen tant de temps que podríem pensar que estem massa ocupats per a orar, estudiar o meditar. Hi ha una altra cosa més subtil que podria robar-nos el temps. Si no anàrem a espai, podríem permetre que activitats que no són necessàriament incorrectes ens lleven el temps que podríem dedicar a acostar-nos més a Jehovà. Per exemple, sabem que necessitem divertir-nos, però inclús l’entreteniment sa pot interferir en el nostre temps fins al punt que ens en quede molt poquet per a les activitats espirituals. Per això és necessari mantindre l’oci en el lloc que li correspon (Pr 25:27; 1Tm 4:8). w22.01 pàg. 26 § 2, 3

Quan Jehovà va manar els israelites que estimaren els altres, no es referia només a estimar els de la seua raça o nacionalitat. També havien d’estimar els immigrants que vivien entre ells. Eixe és el missatge clar que trobem en Levític 19:33, 34. Havien de tractar el foraster «com un nadiu», i els israelites l’havien d’estimar com a ells mateixos. Per exemple, els israelites havien de permetre que tant els immigrants com els pobres pogueren espigolar en els seus camps (Lv 19:9, 10). El principi relacionat amb estimar els estrangers també aplica als cristians de hui en dia (Lc 10:30-37). En quin sentit? En l’actualitat, hi ha milions d’immigrants, i probablement alguns viuen prop de nosaltres. És important que tractem estos hòmens, dones i xiquets amb dignitat i respecte. w21.12 pàg. 12 § 16

Com més busquem la guia de Jehovà ara més confiarem en la seua capacitat de salvar-nos en el futur. Per exemple, cal que tinguem fe i estiguem dispostos a confiar en Jehovà quan li demanem al nostre patró un dia lliure per a poder assistir a una assemblea o un horari que ens permeta assistir a totes les reunions i dedicar més temps a la predicació. Però suposem que ens ho nega i perdem el treball. Confiarem que Jehovà no ens abandonarà mai i que cobrirà les nostres necessitats bàsiques? (He 13:5) Molts dels qui servixen a temps complet poden relatar experiències que demostren com Jehovà va acudir en la seua ajuda quan més el necessitaven. Sense dubte, Jehovà és fidel. Amb ell del nostre costat, no tenim raons per a sentir por del que ens espera. Si posem els interessos del Regne en primer lloc en la vida, el nostre Déu no se separarà de nosaltres. w22.01 pàg. 7 § 16, 17

Com podria posar-se a prova la nostra confiança en els ancians? Suposem que han expulsat un amic íntim nostre. Potser ens preocupa que els ancians no hagen tingut en compte tots els detalls o, tal volta, ens preguntem si Jehovà hauria pres la mateixa decisió. Què pot ajudar-nos a mantindre l’actitud apropiada cap a la decisió dels ancians? No oblidem que l’expulsió és una disposició de Jehovà que beneficia la congregació i que també pot beneficiar el pecador. Si es permetera que una persona que no s’ha penedit continuara en la congregació, podria convertir-se en una mala influència (Ga 5:9). A més, potser no voria la gravetat del seu pecat ni les raons per a canviar la seua manera de pensar i actuar a fi de recuperar el favor de Jehovà (Ecle 8:11). Podem estar segurs que els ancians es prenen molt seriosament la seua responsabilitat de decidir si una persona hauria de ser expulsada o no. w22.02 pàgs. 5, 6 § 13, 14

La paciència i l’amabilitat són especialment necessàries quan algú es resistix inicialment a acceptar el consell basat en la Bíblia. L’ancià ha d’evitar la tendència a enfadar-se quan el germà que rep el consell no l’accepta ni l’aplica immediatament, ja que potser necessita temps per a acceptar el que se li ha dit. Per això, seria bo que l’ancià li demanara a Jehovà en les seues oracions personals que ajude este germà a comprendre la raó per la qual se li dona el consell i a aplicar-lo. Per una altra part, si l’ancià és pacient i amable, el germà a qui intenta ajudar no es fixarà en la manera com l’aconsella sinó en el consell en si. I, per descomptat, este sempre deuria estar basat en la Paraula de Déu. Recorda que no només volem que els nostres consells siguen eficaços sinó també que «alegren el cor» (Pr 27:9). w22.02 pàg. 18 § 17, 19

Quan li demanem forces a Jehovà per a afrontar una prova o una debilitat, podríem sentir que la seua resposta tarda més del que ens agradaria. Per què no contesta totes les nostres oracions immediatament? Per a ell, les nostres oracions sinceres són prova de la nostra fe (He 11:6). A més, vol vore fins a quin punt estem resolts a viure en harmonia amb les nostres peticions i a fer la seua voluntat (1Jn 3:22). Per tant, quan li demanem a Jehovà que ens ajude a superar un mal hàbit o una debilitat, necessitem ser pacients i actuar d’acord amb les nostres oracions. Jesús va explicar que algunes de les nostres peticions podrien no rebre una resposta immediata. Per això, va exhortar: «Demaneu, i Déu vos donarà; busqueu, i trobareu; toqueu, i Déu vos obrirà; perquè el qui demana, rep; el qui busca, troba, i a qui toca, li obrin» (Mt 7:7, 8). w21.08 pàg. 8 § 1; pàg. 10 § 9, 10

Per a enfortir la teua fe en el Creador, has de continuar estudiant la Paraula de Déu (Js 1:8). Para atenció a les seues profecies i harmonia interna. Al fer-ho, reforçaràs la teua fe en el fet que un Creador amorós i savi ens ha fet i ha inspirat la Bíblia (2Tm 3:14; 2Pe 1:21). A l’estudiar la Paraula de Déu, fixa’t en lo pràctics que són els seus consells. Per exemple, fa molt de temps, la Bíblia va advertir que l’amor als diners és perjudicial i produïx «molts sofriments» (1Tm 6:9, 10; Pr 28:20; Mt 6:24). Veritat que és pràctica l’advertència de la Bíblia contra desenvolupar amor als diners? Et venen a la ment altres principis bíblics que t’hagen resultat beneficiosos? Com més apreciem els consells de la Bíblia més confiarem en la saviesa eterna del nostre amorós Creador (Jm 1:5). Com a resultat, la nostra vida serà més satisfactòria (Is 48:17, 18). w21.08 pàgs. 17, 18 § 12, 13

Si t’estàs fent major, estigues segur que Jehovà recorda el treball que has fet en el passat. Has predicat zelosament; has aguantat proves, inclús proves molt difícils; has defés les justes normes bíbliques; has portat avant moltes responsabilitats; has capacitat els altres; t’has esforçat per mantindre’t al pas de l’organització de Jehovà; i també has donat suport i has animat els qui volien servir a temps complet. Jehovà Déu t’estima molt per la teua lleialtat! De fet, assegura que «mai no desempara els seus fidels» (Sl 37:28). I ens promet: «Encara vos duré quan tindreu blancs els cabells» (Is 46:4). Per tant, no penses que degut a la teua edat avançada ja no ocupes un lloc important en l’organització de Déu. Jehovà no pensa aixina! w21.09 pàg. 3 § 4

Jehovà mostra misericòrdia perquè la seua saviesa és incomparable. La Bíblia diu que «la saviesa que ve de dalt» està «plena de misericòrdia i de bons fruits» (Jm 3:17). Com un pare amorós, Jehovà sap que la seua misericòrdia beneficia els seus fills (Is 49:15). Per exemple, encara que són imperfectes, la misericòrdia divina els dona esperança. Així que la saviesa infinita de Jehovà el mou a desplegar misericòrdia quan veu que hi ha base per a fer-ho. Ara bé, Jehovà també sap quan no ha de mostrar esta qualitat, ja que la seua saviesa mai li permet travessar la línia entre la misericòrdia i la permissivitat. Suposem que un servent de Déu decidix practicar el pecat deliberadament. Què hauríem de fer? Pau va escriure per inspiració que havíem de deixar de tindre tractes amb eixa persona (1Co 5:11). Els pecadors que no es penedixen són expulsats de la congregació. Eixa acció és necessària per a protegir els germans i germanes fidels i per a defendre les normes de Jehovà. w21.10 pàgs. 9, 10 § 7, 8

Adorem a Jehovà quan contribuïm amb les nostres donacions a l’obra del Regne. Els israelites no havien de presentar-se davant de Jehovà amb les mans buides (Dt 16:16). S’esperava que feren una donació d’acord amb les seues circumstàncies. D’esta manera, expressaven el seu apreci per totes les disposicions que s’havien fet per al seu benefici espiritual. I nosaltres, com podem expressar el nostre amor per Jehovà i la nostra gratitud per les provisions espirituals que rebem? Una manera és contribuint econòmicament als gastos de la congregació i a l’obra mundial segons ens ho permeten les nostres circumstàncies. Jehovà valora qualsevol donació que fem sense importar lo modesta que siga (Mc 12:42-44). De fet, l’apòstol Pau va dir: «Al qui té bona voluntat, se li accepta allò que té; poc importa allò que no té» (2Co 8:4, 12). w22.03 pàg. 24 § 13

Els ancians no poden solucionar tots els problemes que afronten els servents de Jehovà, però ell espera que, com a pastors, facen el que puguen per a animar i protegir les Seues ovelles. A pesar d’estar tan ocupants, com poden els ancians trobar el temps necessari per a atendre esta responsabilitat? Han de seguir l’exemple de Pau. L’apòstol buscava maneres d’encomiar i edificar els germans. Els ancians fan bé de seguir el seu exemple tractant el poble de Jehovà amb tendresa (1Te 2:7). Pau assegurava als seus companys cristians que, tant ell com Jehovà, els estimaven (2Co 2:4; Ef 2:4, 5). Tractava els germans de la congregació com amics, passava temps amb ells i els demostrava la seua confiança al contar-los obertament els seus temors i debilitats (2Co 7:5; 1Tm 1:15). No obstant, Pau no se centrava en els problemes que tenia, sinó en ajudar els seus germans. w22.03 pàg. 28 § 9, 10