Setembre

Quan li donem un bon ús a la llengua, ens identifiquem com a servents de Jehovà. D’esta manera, ajudem els qui ens envolten a vore clarament la diferència «entre el qui és fidel a Déu i el qui no li és fidel» (Ml 3:18). Això és el que una germana anomenada Kimberly va experimentar en primera persona quan va haver de fer un treball de l’institut amb una companya. Després de treballar juntes, la companya es va adonar que Kimberly era diferent. No deia paraulotes ni criticava la gent per darrere, sinó que sempre utilitzava paraules amables. La curiositat va fer que finalment la companya de Kimberly acceptara un curs bíblic. Que content ha d’estar Jehovà de vore que la nostra manera de parlar atrau la gent a la veritat! Tots volem que les nostres paraules honren a Jehovà. w22.04 pàgs. 5, 6 § 5-7

Jesús va alliberar a Maria Magdalena de la influència de set dimonis. La seua gratitud la va motivar a fer-se seguidora de Jesús i a donar suport al seu ministeri (Lc 8:1-3). Maria tenia en alta estima el que Jesús havia fet per ella personalment, però potser no havia captat del tot que el regal més gran de part del seu Mestre encara estava per vindre: Jesús donaria la vida per a que «els qui creuen en ell» pogueren tindre vida eterna (Jn 3:16). No obstant això, Maria li va mostrar el seu agraïment mantenint-se lleial. Per exemple, mentres Jesús estava agonitzant en el pal de turment, Maria es va quedar al seu costat per a donar-li suport emocional i per a consolar els altres (Jn 19:25). Després que Jesús va morir, ella i dos dones més portaren olis aromàtics a la tomba per a ungir el seu cos (Mc 16:1, 2). Maria va tindre un privilegi que la majoria dels deixebles no va tindre: vore a Jesús ressuscitat i poder parlar amb ell (Jn 20:11-18). w23.01 pàg. 27 § 4

No podem confiar simplement en el que hem fet per Jehovà en el passat Tot i que podem tindre més limitacions que abans, hem de seguir actius en «l’obra del Senyor» mantenint-nos desperts i alerta fins a la fi (1Co 15:58; Mt 24:13; Mc 13:33). Hem d’adorar a Déu de tot cor i amb zel. El missatge de Jesús als cristians de Laodicea mostrava un problema diferent. El seu estat espiritual era «tebi». A causa de l’apatia que mostraven, Jesús els va dir que estaven en un estat «miserable i digne de compassió». Necessitaven mostrar zel ardent per Jehovà i la Seua adoració (Ap 3:16, 17, 19). Què ens ensenya açò? Si hem perdut part del nostre zel, hem d’avivar l’apreci que sentim per les riqueses espirituals que Jehovà i la Seua organització ens han donat (Ap 3:18). No voldríem, per res del món, permetre que el desig de tindre un estil de vida còmode ens distraguera i ens fera relegar les activitats espirituals a un segon lloc. w22.05 pàgs. 3, 4 § 7, 8

Jehovà està escrivint un llibre especial des de fa milers d’anys. Este llibre conté una llista de noms que comença amb Abel, el primer testimoni fidel (Lc 11:50, 51). Al llarg dels segles, Jehovà ha anat afegint noms al llibre i hui en dia en conté milions (Ml 3:16). En la Bíblia, a este llibre se l’anomena «el llibre de la vida» (Ap 3:5; 17:8). Este llibre tan especial conté els noms de tots aquells que servixen a Jehovà amb temor, o gran respecte, i que estimen el Seu nom. Tots ells tindran l’oportunitat de rebre vida eterna. El nostre nom també pot arribar a estar escrit en eixe llibre si cultivem una relació estreta amb Jehovà basada en el sacrifici de rescat del seu Fill, Jesucrist (Jn 3:16, 36). Tant si tenim l’esperança de viure en el cel com si esperem viure en la terra, tots volem que el nostre nom estiga escrit en el llibre de la vida. w22.09 pág. 14 § 1, 2

El llibre d’Apocalipsi descriu «un gran dragó roig» que lluita contra Jesús i els seus àngels (Ap 12:3, 7-9). Este dragó ataca el poble de Déu i dona poder a les bèsties, o governs humans (Ap 12:17; 13:4). Qui és este dragó? Es tracta de «la serp antiga, l’anomenat diable i Satanàs» (Ap 12:9; 20:2). Ell és qui controla tots els altres enemics de Jehovà. Què li espera al dragó? Apocalipsi 20:1-3 explica que un àngel llançarà a Satanàs als abismes, on serà confinat per a que «no enganye més els pobles fins que es complisquen els mil anys». Finalment, Satanàs i els seus dimonis seran llançats «a l’estany de foc atiat amb sofre», això significa que seran destruïts d’una vegada per sempre! Imagina’t un món sense Satanàs i els seus dimonis. Veritat que serà meravellós? w22.05 pàg. 14 § 19, 20

Jesús era molt faener. Quan era jove, treballava de fuster (Mc 6:3). Està clar que els seus pares agraïen que els ajudara a cobrir les necessitats de tota la família. I, com Jesús era perfecte, el seu treball com a fuster també podia ser perfecte, així que probablement tindria molts encàrrecs. Però, encara que era un treballador diligent i segurament disfrutava de la seua faena, Jesús apartava temps per a les activitats espirituals (Jn 7:15). Més avant, quan es va dedicar per complet al seu ministeri, va aconsellar als seus oients: «No vos heu d’afanyar tant per l’aliment que es fa malbé, sinó pel que dura i dóna vida eterna» (Jn 6:27). I en el Sermó de la Muntanya, va dir: «Reuniu tresors al cel» (Mt 6:20). La saviesa divina ens ajuda a tindre un punt de vista equilibrat de la faena. Com a cristians, se’ns ensenya a ser diligents i a «treballar honestament». w22.05 pàg. 22 § 9, 10

Eunice li va donar un bon exemple a Timoteu. Sense dubte, ell podia vore que sa mare servia a Jehovà motivada per l’amor i que eixe servici la feia molt feliç. De manera pareguda, hui en dia moltes mares han arribat al cor dels membres de la seua família «sense paraules» (1Pe 3:1, 2). Tu pots fer lo mateix. Com? Dona prioritat a la teua relació amb Jehovà (Dt 6:5, 6). Com la majoria de les mares, segur que sacrifiques temps, diners i hores de son, entre altres coses, per a atendre les necessitats físiques dels teus fills. Però no hauries d’estar mai tan ocupada cobrint estes necessitats que sacrificares la teua relació amb Jehovà. Així que aparta temps regularment per a orar en privat, per a l’estudi personal de la Bíblia i per a l’assistència a les reunions. Si ho fas, t’enfortiràs espiritualment i seràs un bon exemple no només per a la teua família sinó també per als altres. w22.04 pàg. 16 § 1; pàg. 19 § 12, 13

Quin descans és saber que no tenim la responsabilitat de decidir com s’haurien de jutjar les persones! Com a Jutge Suprem, Jehovà és qui s’encarregarà d’esta important labor (Rm 14:10-12). Podem tindre la total confiança que sempre jutjarà en harmonia amb les seues normes perfectes sobre el que està bé i el que està malament (Gn 18:25). Ell no farà mai res injust! Desitgem que arribe el temps quan Jehovà repare per complet tot el mal causat per la imperfecció i el pecat dels humans. En eixe moment, totes les nostres ferides físiques i emocionals seran sanades per sempre (Sl 72:12-14; Ap 21:3, 4). De fet, les coses del passat ja no ens vindran a la ment. Mentres esperem que això es faça realitat, que agraïts li estem a Jehovà per haver-nos donat la capacitat d’imitar-lo sent perdonadors! w22.06 pàg. 13 § 18, 19

Un bon jutge ha de conéixer la llei minuciosament. A més, hauria de tindre un sentit profund del que és correcte i el que és incorrecte. Què més necessita un bon jutge? També ha de ser capaç de considerar tots els fets rellevants d’un cas abans d’emetre un juí. A este respecte, la capacitat de Jehovà com a jutge és incomparable. A diferència dels jutges humans, Jehovà sempre té una comprensió perfecta de tots els fets implicats en qualsevol cas que es presente davant d’ell (Gn 18:20, 21; Sl 90:8). Ell no té les limitacions dels humans, que només poden basar-se en el que veuen o escolten. Entén perfectament com influïxen en les accions d’una persona la genètica, la criança i l’entorn, així com la salut mental i emocional. Jehovà també pot llegir el cor. Això li permet percebre per complet els motius, les intencions i els desitjos de cadascú. No hi ha res que Jehovà no puga vore (He 4:13). Per tant, quan perdona una persona és perquè coneix tots els fets. w22.06 pàg. 4 § 8, 9

Hem de prestar molta atenció a les tàctiques que Satanàs va utilitzar en el cas de Job, perquè hui en dia utilitza mètodes similars. Satanàs va donar a entendre que no estimem realment a Jehovà i que deixarem de servir-lo si la nostra vida es veu amenaçada. A més, Satanàs afirma que Déu no ens estima i que ni tan sols es fixa en els nostres esforços per complaure’l. Com estem previnguts de tot açò, els qui esperem en Jehovà no ens deixem enganyar per les tàctiques de Satanàs. Deuríem vore les proves com una oportunitat per a conéixer-nos millor. Les que Job va afrontar l’ajudaren a identificar i a corregir certes debilitats que tenia. Per exemple, es va adonar que necessitava ser més humil (Jb 42:3). En el nostre cas, les proves també ens permeten conéixer-nos millor i ens poden ajudar a identificar les nostres debilitats i a corregir-les. w22.06 pàg. 23 § 13, 14

Jehovà ens promet que ens ajudarà. Per exemple, just abans d’afirmar «els meus testimonis sou vosaltres», va dir: «Si travesses aigües profundes, jo sóc amb tu; si passes rius, el corrent no et cobrirà. Si camines pel foc, no et cremaràs, no et consumiran les flames» (Is 43:2). En el nostre ministeri, a voltes ens trobem obstacles que podrien comparar-se amb aigües profundes i afrontem proves que podrien ser com foc. A pesar d’això, amb l’ajuda de Jehovà, seguim predicant (Is 41:13). Hui en dia, la majoria de persones rebutja el missatge, però açò no significa que hagem fracassat com a testimonis de Déu. Ens reconforta saber que Jehovà es complau quan continuem proclamant el seu missatge fidelment. De fet, tal com va dir l’apòstol Pau: «Cada un rebrà la seua recompensa d’acord amb el seu treball» (1Co 3:8; 4:1, 2). w22.11 pàgs. 3, 4 § 5, 6

Veritat que estem veent clarament com es complixen les profecies bíbliques? Persones «de llengües diferents, provinents de totes les nacions» estan aprenent a parlar la veritat de la Bíblia amb «uns llavis purs» (Za 8:23; So 3:9). L’organització de Jehovà està formada per més de 8.000.000 de persones de 240 països i territoris. I cada any se’n bategen desenes de milers. Però més important que els números són les qualitats espirituals, o la nova personalitat, que estos nous deixebles han cultivat (Col 3:8-10). Molts d’ells han deixat arrere la immoralitat, la violència, els prejuís i el nacionalisme. En efecte, s’està complint la profecia d’Isaïes 2:4, on diu que no «s’entrenaran mai més a fer la guerra». A l’esforçar-nos per revestir-nos de la nova personalitat, ajudem la gent a acostar-se a l’organització de Jehovà i demostrem que seguim el nostre gran superintendent Jesucrist (Jn 13:35). És impossible que açò passe per casualitat! És evident que Jesús està donant-nos l’ajuda que necessitem. w22.07 pàg. 9 § 7, 8

Quan orem a Jehovà, hauríem de tindre una actitud molt respectuosa i evitar l’excés de familiaritat. Una cosa que ens ajudarà a aconseguir-ho és pensar en les impressionants visions que tingueren Isaïes, Ezequiel, Daniel i Joan. Totes tenen una cosa en comú: descriuen a Jehovà com un Rei majestuós. Per exemple, Isaïes va vore «el Senyor assegut en un tron molt elevat» (Is 6:1-3). Ezequiel va contemplar a Jehovà assentat en el seu carro celestial envoltat d’un resplendor «semblant al de l’arc que s’obri en els núvols en dia de pluja» (Ez 1:26-28). Daniel va vore «un ancià carregat d’anys» vestit de blanc amb flames que eixien del Seu tron (Dn 7:9, 10). I per últim, Joan va observar a Jehovà assentat en un tron rodejat per un cercle de llum que brillava com la maragda (Ap 4:2-4). Reflexionar en la incomparable glòria de Jehovà ens recorda l’increïble privilegi que tenim de poder dirigir-nos a ell en oració i la importància de fer-ho amb respecte. w22.07 pàg. 20 § 3

Jove, Satanàs intentarà que no progresses espiritualment. Una manera serà clavant-te dubtes sobre algunes ensenyances bíbliques. Per exemple, tard o prompte t’enfrontaràs a la teoria de l’evolució, que tant deshonra a Déu. Potser de xiquet no li donaves massa importància, però ara els raonaments dels mestres podrien semblar-te lògics i convincents. Ara bé, pensa en açò: és probable que ells no s’hagen parat mai a analitzar les proves de l’existència d’un Creador. Recorda el principi de Proverbis 18:17: «El primer a parlar en un plet té sempre raó, fins que ve l’altre i el contradiu». Així que, en comptes de creure tot el que sents en classe, considera amb deteniment el que es diu en la Paraula de Déu i en les nostres publicacions. w22.08 pàg. 2 § 2; pàg. 4 § 8

Volem comprendre el significat del que llegim en la Paraula de Déu, perquè si no, no ens beneficiarem de la nostra lectura. Per exemple, analitzem la conversació que Jesús va tindre amb «un mestre de la Llei» (Lc 10:25-29). Quan l’home li va preguntar què havia de fer per a obtindre la vida eterna, Jesús el va dirigir a la Paraula de Déu preguntant-li: «Què hi ha escrit en la Llei? Què hi lliges?». L’home li va poder donar la resposta correcta al citar els textos que parlen d’estimar a Déu i als altres (Lv 19:18; Dt 6:5). Però fixem-nos en què va dir a continuació: «I qui són els altres que he d’estimar?». Amb eixa pregunta, l’home va demostrar que realment no comprenia el que havia llegit i, per això, no sabia aplicar correctament eixos textos bíblics en la seua vida. Necessitem l’ajuda de Jehovà per a comprendre les Escriptures, així que demana-li el seu esperit sant per a que pugues concentrar-te i demana-li que t’ajude a posar en pràctica el que has llegit. w23.02 pàg. 9 § 4, 5

«Com vas conéixer la veritat?» Segur que has contestat esta pregunta moltes voltes, perquè és una de les que se solen fer quan volem conéixer millor un germà. Ens encanta que els germans ens conten com arribaren a conéixer i estimar a Jehovà, i al mateix temps ens agrada dir-los lo feliços que ens fa estar en la veritat (Rm 1:11). Estes conversacions, a més de recordar-nos el privilegi que tenim de ser testimonis de Jehovà, ens motiven a continuar comportant-nos «d’acord amb la veritat». Seguir vivint de la manera que Jehovà aprova ens reportarà moltes benediccions. Estimem la veritat per moltes raons. La més important és que volem a Jehovà, la Font de la veritat. A través de la seua Paraula, hem arribat a conéixer-lo, no només com a Creador totpoderós del cel i la terra, sinó també com a Pare amorós que es preocupa per nosaltres (1Pe 5:7). w22.08 pàg. 14 § 1, 3

L’apòstol Pau va animar els germans a mostrar-se amor per mitjà de les «bones obres» (He 10:24). Ell mateix va ajudar els altres no només pel que deia sinó també pel que feia. Per exemple, quan els cristians de Judea passaren per una fam severa, Pau els va portar provisions (Fets 11:27-30). De fet, encara que estava molt ocupat predicant i ensenyant, sempre buscava com ajudar els pobres. D’esta manera, enfortia la fe dels germans perquè els ajudava a estar més convençuts que Jehovà els cuidaria. Igualment, quan nosaltres oferim de bona gana el nostre temps, esforços i habilitats per a col·laborar en labors de socors, també edifiquem la fe dels nostres germans. Lo mateix passa quan fem donacions regulars per a l’obra mundial. Estes són algunes maneres com podem ajudar els germans a confiar que Jehovà no els abandonarà mai. w22.08 pàg. 23 § 14

La Bíblia conté moltes profecies que s’han complit, algunes segles després d’haver-se escrit. De fet, la història així ho confirma. I això no ens sorprén, perquè sabem que l’autor de les profecies bíbliques es Jehovà. Per exemple, pensem en les relacionades amb la caiguda de l’antiga ciutat de Babilònia. En algun moment entre el 778 i el 732 abans de la nostra era, Jehovà va inspirar a Isaïes per a que profetitzara que la poderosa ciutat de Babilònia seria conquistada. Inclús va dir que el nom del conquistador seria Cir i va explicar amb exactitud com prendria la ciutat (Is 44:27–45:2). Isaïes també va profetitzar que Babilònia amb el temps seria destruïda i quedaria completament deshabitada (Is 13:19, 20). Babilònia va caure en mans dels medes i dels perses en el 539 abans de la nostra era. I ara, en el lloc on estava eixa gran ciutat, només hi ha que un muntó de ruïnes. w23.01 pàg. 4 § 10

Disfrutem del gran privilegi que Jehovà ens haja escollit per a formar part de la seua família mundial de servents, i això ens reporta molts beneficis! (Mc 10:29, 30) Per tot el món, tenim germans i germanes que també estimen a Jehovà i s’esforcen per viure d’acord amb les Seues normes. Encara que tinguem idiomes, cultures i maneres de vestir diferents, només conéixer-los ja els volem. I el que més ens agrada és ajuntar-nos amb ells per a alabar i adorar el nostre bon Pare celestial. Ara més que mai, necessitem mantindre’ns a prop dels nostres germans (Sl 133:1). Ells ens poden ajudar a portar les nostres càrregues (Rm 15:1; Ga 6:2). També ens ajuden a mantindre’ns actius en el servici a Jehovà i a continuar espiritualment forts (He 10:23-25). Pensem en com ens sentiríem si no tinguérem la protecció de la congregació per a ajudar-nos a fer front als nostres enemics: Satanàs el Diable i el seu món malvat. w22.09 pàgs. 2, 3 § 3, 4

Potser descobrim que el nostre autocontrol es posa a prova a l’utilitzar les xarxes socials. Si no anem a espai, podríem compartir sense voler assumpts confidencials amb molta gent. Una volta enviada la informació, ja no tindríem cap control sobre l’ús que se li donaria ni el dany que causaria. L’autocontrol també ens ajudarà a mantindre’ns callats quan els opositors tracten d’enganyar-nos per a que revelem informació que podria posar en perill els nostres germans. Açò podria ocórrer si la policia ens interrogara, especialment en llocs on la nostra obra està prohibida o restringida. Tant en estes situacions com en altres, farem bé d’aplicar este principi bíblic: «Guardaré tancats els llavis» (Sl 39:2 [v. 1 TNM]). Hem de ser dignes de confiança amb la família, els amics, els germans o qualsevol altra persona, i per a aconseguir-ho, necessitem l’autocontrol. w22.09 pàg. 13 § 16

Per a ser feliços de veritat, hem d’alimentar-nos espiritualment. De fet, ho necessitem. Per això, Jesús va dir: «L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que ix de la boca de Déu» (Mt 4:4). Per tant, no deuríem deixar passar ni un sol dia sense llegir la Paraula de Déu. Com Jehovà ens vol, ens ha mostrat en la Bíblia el que hem de fer per a ser feliços. En ella, ens ensenya amb quin propòsit ens va crear, com podem acostar-nos a Ell i obtindre el perdó dels nostres pecats, i quina meravellosa esperança ens ha donat per al futur (Jr 29:11). Aprendre estes veritats quan estudiem la Bíblia ompli el nostre cor de felicitat. Així que, sempre que estiguem desanimats pels problemes, resolguem-nos a dedicar més temps a llegir la Paraula de Jehovà i a meditar en ella. w22.10 pàg. 7 § 4-6

La Bíblia ens anima a deixar de ser inexperts. Ara bé, com podem adquirir l’experiència adequada per arribar a ser «adults»? Aplicant els principis bíblics en la nostra vida, aixina comprovarem en primera persona que la Bíblia ens ajuda a evitar problemes i a prendre decisions sàvies. Per això, faríem bé d’examinar el nostre progrés. Per exemple, si has estat estudiant la Bíblia i assistint a les reunions durant un temps, podries preguntar-te: «Per què encara no he fet els passos de dedicar-me a Jehovà i batejar-me?». I si estàs batejat, podries fer-te preguntes com estes: «Estic millorant en la predicació i en l’ensenyança? Demostren les meues decisions que em guie pels principis bíblics? Estic desplegant qualitats cristianes al tractar amb els altres?». Si veem que podem millorar, hauríem de prestar atenció a la llei de Jehovà que «dóna enteniment als ignorants» (Sl 19:8 [v. 7 TNM]). w22.10 pàg. 20 § 8

Ezequiel va tindre una visió de lo poderós que és l’esperit de Déu. En ella, va vore l’esperit sant actuant sobre criatures espirituals poderoses i sobre les rodes gegants d’un carro celestial (Ez 1:21). Quina va ser la reacció d’Ezequiel? El va impressionar tant que va escriure: «Em vaig prosternar amb el front a terra» (Ez 1:28). Llavors, Jehovà li va ordenar: «Alça’t, fill d’home, que et vull parlar». Esta orde junt amb l’esperit de Déu li van donar a Ezequiel les forces que necessitava per a alçar-se de terra (Ez 2:1, 2). Segur que, cada volta que Ezequiel reflexionava en aquella imponent visió, s’enfortia la seua convicció que, amb l’ajuda de l’esperit de Déu, podria complir el seu ministeri. Des d’aquell moment, «la mà del Senyor», és a dir, l’esperit sant de Déu, va guiar a Ezequiel al llarg del seu ministeri (Ez 3:22; 8:1; 33:22; 37:1; 40:1). w22.11 pàg. 4 § 7, 8

Ací, el profeta Isaïes descriu a Jehovà com un instructor que camina darrere dels seus estudiants i està pendent d’ells per a guiar-los. Hui en dia, escoltem la veu de Jehovà darrere de nosaltres. Com? Per mitjà de les paraules inspirades que va deixar registrades en la Bíblia fa molt de temps. Per això, quan llegim la Paraula de Déu, és com si les seues paraules vingueren de darrere nostre (Is 51:4). Com podem traure el màxim profit de la guia que Jehovà ens dona? Fixem-nos en les dos afirmacions que fa Isaïes. La primera diu: «Este és el camí»; i la segona: «Ves per ell». Per tant, no és suficient amb només conéixer «el camí», també hem d’anar per ell. Gràcies al que l’organització de Déu ens explica sobre la Bíblia i a la Bíblia mateixa, aprenem el que Déu espera de nosaltres i també com aplicar-ho. Per a aguantar amb alegria en el nostre servici a Jehovà, hem de fer les dos coses. Només aixina podem assegurar-nos de tindre la benedicció de Jehovà. w22.11 pàg. 11 § 10, 11

Poc després de la mort dels apòstols, els cristians d’imitació es van infiltrar en la congregació (Mt 13:24-27, 37-39). Estos hòmens ensenyaven «doctrines de perdició per arrossegar els deixebles darrere d’ells» (Fets 20:30). Per exemple, la Bíblia diu que Jesús va oferir el seu cos «una sola vegada» per sempre per a carregar «damunt d’ell els pecats de tots» (He 9:27, 28). Però una d’eixes «doctrines de perdició», o ensenyances tergiversades, era que este sacrifici s’havia de repetir una volta darrere d’una altra. Hui en dia, molta gent de cor sincer creu en esta ensenyança falsa. Alguns d’ells van a l’església regularment —a voltes, inclús tots els dies— per a celebrar el que els catòlics coneixen com «el sagrament de l’eucaristia», o «comunió». En altres religions, no s’observa la mort de Jesús tan a sovint, però aixina i tot, la majoria dels seus membres no acaba d’entendre el significat del sacrifici de Crist. w23.01 pàg. 21 § 5

Durant el Regnat de Mil Anys, Jesús ressuscitarà els morts i ajudarà la humanitat obedient a arribar a la perfecció. Aquells a qui Jehovà considere justos «heretaran la terra i viuran per sempre en ella» (Sl 37:10, 11, 29 TNM). Finalment, «el darrer enemic destituït serà la mort» (1Co 15:26). Quina alegria més gran! La nostra esperança de viure per sempre està ben fonamentada en la Paraula de Déu. De fet, pot ajudar-nos a mantindre’ns lleials durant estos últims dies tan difícils. Però el desig de viure per sempre no hauria de ser l’única raó per a voler complaure a Jehovà. La raó principal per a mantindre’ns lleials a Jehovà i a Jesús hauria de ser el nostre amor profund per ells (2Co 5:14, 15). Este amor ens ajuda a imitar-los i a compartir la nostra esperança (Rm 10:13-15). A més, quan ens esforcem per ser altruistes i generosos ens convertim en la classe de persones que Jehovà vol com a amics per sempre. w22.12 pàg. 7 § 15, 16

La persecució pot robar-nos moltes coses que normalment ens donen pau. Podríem sentir-nos angoixats per no saber què passarà. Encara que estos sentiments són normals, hauríem d’anar amb compte, perquè Jesús va dir que la persecució podria fer sucumbir els seus deixebles (Jn 16:1, 2). Encara que Jesús ens va dir que esperàrem persecució, també ens va assegurar que podíem mantindre’ns fidels (Jn 15:20; 16:33). Quan la nostra obra està prohibida o molt restringida, podem rebre instruccions de la sucursal i dels ancians per a protegir-nos, per a que continuem rebent aliment espiritual i per a ajudar-nos a continuar predicant en la mesura de lo possible. Així que esforcem-nos per obeir les pautes que se’ns donen (Jm 3:17). I mai revelem informació sobre els germans a aquells que no tenen el dret de saber-ho (Ecle 3:7). w22.12 pàgs. 20, 21 § 14-16

Jesús ha complit la seua promesa i, hui en dia, continua dirigint els seus deixebles en l’obra de predicar el Regne de Déu per tota la terra. A través de l’organització de Jehovà, Jesús ens capacita i ens dona les ferramentes que necessitem per a proclamar les bones notícies (Mt 28:18-20). Ell està fent la seua part, i nosaltres fem la nostra al treballar de valent per predicar i ensenyar, a més de mantindre’ns desperts mentres esperem que Jehovà porte la fi d’este sistema. Ens aferrarem a la nostra esperança «fins a la fi» si seguim el consell que trobem en Hebreus 6:11, 12. Jehovà ha fixat un dia i una hora per a portar la fi del sistema de Satanàs. Quan arribe eixe dia, Jehovà complirà totes les profecies sobre el nou món registrades en la seua Paraula. A voltes, podríem pensar que la fi d’este sistema tarda en arribar. Però el dia de Jehovà «vindrà sense retard» (Ha 2:3). Així que resolguem-nos a tindre «els ulls posats en el Senyor» i a mostrar una actitud d’espera en el Déu de la nostra salvació (Mi 7:7). w23.02 pàg. 19 § 15, 16

L’objectiu d’un alpinista és arribar al cim d’una muntanya. No obstant, hi ha diferents punts al llarg de la ruta on pot parar i disfrutar de les vistes. De manera similar, mentres estigues passant per una prova, para’t a pensar regularment en com Jehovà t’està beneint inclús en eixos moments. Al final de cada dia, pregunta’t: «Com m’ha beneït Jehovà hui? Encara que la prova no ha desaparegut, com m’està ajudant Jehovà a aguantar?». Intenta vore almenys una benedicció que hages rebut de part seua en eixe dia. Potser ores per a que la teua prova acabe (Fl 4:6). Però també hauries de ser conscient de les benediccions que ara estàs rebent. Després de tot, Jehovà ha promés enfortir-nos i ajudar-nos a aguantar. Així que no deixes mai d’agrair-li el seu suport i voràs com està beneint-te inclús durant les proves (Gn 41:51, 52). w23.01 pàg. 19 § 17, 18

Pregunta’t: «Demostra la meua vida que soc conscient de lo prop que està la fi d’este sistema? Demostren les meues decisions respecte a l’educació i la faena que servir a Jehovà és lo més important per a mi? Confie que Jehovà cobrirà les meues necessitats i les de la meua família?». Pensa en lo complagut que se sent Jehovà al vore que ens esforcem per viure en harmonia amb la seua voluntat (Mt 6:25-27, 33; Fl 4:12, 13). Hem d’examinar regularment la nostra manera de pensar i fer qualsevol canvi necessari. Per això, Pau va dir als corintis: «Examineu-vos vosaltres mateixos, comproveu si vos manteniu en la fe» (2Co 13:5). Així que hem de continuar renovant la nostra ment llegint la Paraula de Déu, aprenent a pensar com pensa Jehovà i fent tot el que siga necessari per a viure en harmonia amb la seua voluntat (1Co 2:14-16). w23.01 pàg. 9 § 5, 6