Octubre

Tots podem contribuir a l’èxit de les nostres reunions de congregació entonant els càntics d’alabança i fent comentaris ben preparats. No obstant, a alguns els costa molt cantar o comentar en públic. Si eixe és el teu cas, analitza què han fet altres germans per a superar les seues pors. Respecte als càntics, a alguns els ha sigut de molta ajuda cantar de tot cor. Quan cantem càntics del Regne, el nostre principal objectiu hauria de ser alabar a Jehovà. Per tant, assaja’ls en casa tal com et prepararies altres parts de la reunió i intenta relacionar la lletra amb el tema que s’analitza. A més, centra’t més en les paraules i menys en si cantes millor o pitjor. Comentar també pot ser una muntanya per a alguns. Què pot ajudar-te? Intenta fer-ho regularment. Recorda que no passa res si la teua resposta és breu, senzilla i directa. El que més valora Jehovà és que estiguem determinats a alabar-lo en les reunions. w22.04 pàgs. 7, 8 § 12-15

La paraula ajudant es referix a la persona que corre per a auxiliar a algú que clama per ajuda. Imagina’t a Jehovà afanyant-se per a rescatar a algú en dificultats. Segur que estaràs d’acord que esta descripció destaca, no només que Jehovà està dispost a ajudar-nos, sinó que anhela fer-ho. Amb Jehovà al nostre costat, podem aguantar les proves amb alegria. De quines maneres ens ajuda Jehovà? Per a saber la resposta, fixem-nos en el llibre d’Isaïes, perquè moltes de les profecies que Jehovà li va revelar apliquen als servents de Déu de l’actualitat. A més, este profeta a sovint descriu a Jehovà amb paraules fàcils d’entendre. Agarrem com a exemple el capítol 30 d’Isaïes. Allí, per mitjà d’exemples vívids, el profeta descriu com Jehovà ajuda el seu poble 1) escoltant atentament les nostres oracions i responent-les, 2) guiant-nos, i 3) beneint-nos ara i en el futur. w22.11 pàg. 8 § 2, 3

En els missatges que Jesús va dirigir als cristians de les congregacions d’Esmirna i Filadèlfia, els va dir que no tingueren por de patir persecució, ja que la seua fidelitat seria recompensada (Ap 3:10). Hem d’esperar persecució i hem d’estar dispostos a aguantar-la (Mt 24:9, 13; 2Co 12:10). El llibre d’Apocalipsi ens diu que el poble de Déu seria perseguit en els nostres dies, o siga, en «el dia del Senyor» (Ap 1:10). El capítol 12 menciona que immediatament després de l’establiment del Regne de Déu esclataria guerra en el cel. Miquel —Jesucrist glorificat— i els seus exèrcits lluitarien contra Satanàs i els dimonis (Ap 12:7, 8). Com a resultat, els enemics de Déu serien derrotats i llançats a la terra, on provocarien un sofriment indescriptible als seus habitants (Ap 12:9, 12). w22.05 pàg. 5 § 12, 13

Els juís de Jehovà sempre són justos, perquè és completament imparcial. El seu perdó no es veu condicionat per l’aparença, la riquesa, la prominència o les habilitats de la persona (1Sa 16:7; Jm 2:1-4). A més, Jehovà no es deixa pressionar o subornar per ningú. Tampoc es deixa endur per la frustració o el sentimentalisme (Ex 34:7). Sense dubte, la comprensió i la perspicàcia de Jehovà el convertixen en el jutge més qualificat (Dt 32:4). Els escriptors de les Escriptures Hebrees reconegueren que el poder de Jehovà és incomparable. En alguns casos, utilitzaren una paraula hebrea que, segons una obra de consulta, «està especialment reservada per a destacar el perdó que Déu dona al pecador, i no s’utilitza mai per a referir-se al perdó que un humà li dona a un altre». Açò denota que només Jehovà té el poder de perdonar per complet el pecador penedit. w22.06 pàg. 4 § 10, 11

Si estàs criant sola els teus fills o si els estàs criant amb un marit no Testimoni, estigues segura que el teu exemple de fidelitat enfortix i anima els qui estan al teu voltant. I què passa si pareix que el teu fill no respon als teus esforços? Recorda que educar un fill requerix temps. Al plantar una llavor potser et preguntes si arribarà a convertir-se en un arbre que produïsca fruit. Però, encara que no pots controlar el resultat, veritat que continues regant-lo per a donar-li l’oportunitat de créixer? (Mc 4:26-29) De la mateixa manera, com a mare, a voltes et preguntaràs si estàs arribant al cor dels teus fills. Però, a pesar de no poder controlar les decisions que ells prenguen, si continues fent tot el que pots per educar-los, els donaràs l’oportunitat de créixer espiritualment. w22.04 pàg. 20 § 16, 17

Mentres va ser fidel a Jehovà, Salomó tenia un punt de vista equilibrat d’ell mateix. De jove, va reconéixer amb modèstia que tenia limitacions i li va demanar guia a Jehovà (1Re 3:7-9). Al principi del seu regnat, Salomó també era conscient del perill de convertir-se en una persona orgullosa. Tristament, més tard, no va aplicar el seu propi consell. Després d’uns anys governant, es va fer orgullós i va començar a ignorar els manaments de Déu. Per exemple, una de les lleis prohibia als reis hebreus tindre «moltes dones, perquè el seu cor s’apartaria del Senyor» (Dt 17:17). Salomó va fer cas omís d’eixa llei i va arribar a tindre 700 esposes i 300 concubines (1Re 11:1-3). Potser es pensava que ho tenia tot controlat. Amb el temps, Salomó va patir les conseqüències d’apartar-se de Jehovà (1Re 11:9-13). w22.05 pàg. 23 § 12

Hui en dia, la gent ha de prendre una important decisió: donar suport a Jehovà Déu com a Governant universal de ple dret o posar-se de part del seu cruel enemic, Satanàs el Diable. No hi ha terme mitjà. La decisió que prenguen determinarà si viuran per sempre o no (Mt 25:31-33, 46). Durant «la gran tribulació» seran marcats per a sobreviure o per a ser destruïts (Ap 7:14; 14:9-11; Ez 9:4, 6). Si has escollit donar suport a la sobirania de Jehovà, has pres una sàvia decisió, i segur que vols ajudar els altres a fer lo mateix. Amb eixe fi, pot ser molt útil repassar amb ells la informació d’Apocalipsi. Aquells que donen suport a la governació de Jehovà rebran benediccions. Així que farem bé d’analitzar estes veritats fonamentals. D’esta manera, enfortirem la nostra resolució de continuar servint a Jehovà. A més, podrem utilitzar el que hem aprés per a ajudar els altres a prendre la decisió correcta i apegar-se a ella. w22.05 pàg. 15 § 1, 2

Hem d’escoltar a Jehovà, no als nostres enemics. Job va escoltar atentament mentres Jehovà li parlava. Era com si Déu raonara amb ell dient-li: «Soc conscient de tot el que t’ha passat. Creus que no em preocupe per tu?». La resposta de Job va ser humil i demostrava que apreciava la bondat de Jehovà. Li va dir: «Jo només et coneixia d’oïda, però ara t’he vist amb els meus ulls» (Jb 42:5). Probablement, Job encara estava assentat entre la cendra, amb el cos ple de costres, quan va dir estes paraules. Així i tot, Jehovà li va assegurar que l’estimava i que tenia la seua aprovació (Jb 42:7, 8). Hui en dia, a nosaltres també podrien insultar-nos i tractar-nos com si no valguérem res. Podrien intentar destruir la nostra reputació o el bon nom de l’organització. Del relat de Job, aprenem que Jehovà confia que ens mantindrem lleials a Ell a l’afrontar proves. w22.06 pàg. 24 § 15, 16

Encara que hi haurà un gran crit d’alegria en el cel quan Babilònia la Gran siga destruïda, hi haurà un altre motiu de major felicitat (Ap 19:1-3). De quin es tracta? Del moment àlgid del llibre d’Apocalipsi: «les bodes» del Corder. Tots els qui formen part dels 144.000 estaran en el cel abans que comence la guerra d’Harmagedon. No obstant, encara no serà el moment de celebrar les bodes del Corder (Ap 21:1, 2). Estes tindran lloc després de la guerra d’Harmagedon, quan tots els enemics de Déu hagen sigut eliminats (Sl 45:4, 5, 14-18 [vv. 3, 4, 13-17 TNM]). Què suposaran les bodes del Corder per a Jesús i els 144.000? Tal com un casament unix un home i una dona en matrimoni, estes bodes simbòliques unixen el Rei Jesucrist amb la seua «nóvia», els 144.000. Este esdeveniment culminant dona inici al nou govern que regnarà la terra durant 1.000 anys (Ap 20:6). w22.05 pàg. 17 § 11-13

Jesús va predir que durant el temps de la fi designaria un «servent fidel i sensat» per a proveir aliment espiritual (Mt 24:45). I aixina és! Per a proveir en sentit espiritual «aliment al temps degut» al poble de Déu i a les persones interessades en la veritat, el nostre gran superintendent està usant un xicotet grup d’hòmens ungits. Estos hòmens no se senten amos de la nostra fe (2Co 1:24). Més bé, reconeixen que Jesucrist és el «sobirà i preceptor» del seu poble (Is 55:4). Des de 1919, el servent fidel ha preparat diverses publicacions que han permés que persones interessades en la veritat tasten per primera volta el nutritiu aliment espiritual. En 1921, el servent va editar en anglés el llibre El arpa de Dios per a ensenyar les veritats bàsiques de la Bíblia. Amb el temps, s’han anat fent disponibles altres publicacions. Quin llibre et va ajudar a conéixer i estimar el nostre Pare celestial? w22.07 pàg. 10 § 9, 10

No hi ha ningú més generós que Jehovà. De fet, sempre et donarà molt més del que tu li pugues donar (Mc 10:29, 30). Ell t’obsequiarà amb la vida més interessant i satisfactòria que pot existir, no només en el futur, sinó també ara, en este món moribund. I açò tan sols és el principi. Al batejar-te, podràs estar eternament davant del teu Pare celestial. Continuar servint-lo per tota l’eternitat farà que l’amor mutu que vos teniu siga cada volta més gran. Al dedicar-te i batejar-te, li fas un regal molt valuós al teu Pare celestial. Ell t’ha donat totes les coses bones que tens i tots els moments feliços que has viscut. Però, què pots donar-li tu a canvi a Aquell a qui pertanyen el cel i la terra? (Jb 41:3 [v. 11 TNM]) Una cosa que ell encara no té: el teu servici abnegat (Jb 1:8; Pr 27:11). Veritat que este és el millor ús que li pots donar a la teua vida? w23.03 pàg. 6 § 16, 17

Durant l’adolescència, els desitjos sexuals poden ser molt intensos i, a més, pot ser que et pressionen per a cometre immoralitat sexual, cosa que alegraria molt a Satanàs. Què pots fer per a resistir la temptació? (1 Te 4:3, 4) Conta-li a Jehovà en oració com et sents i demana-li que et done forces per a aguantar (Mt 6:13). Recorda que ell vol ajudar-te, no jutjar-te (Sl 103:13, 14). Ara bé, no intentes solucionar els problemes pel teu compte. Parla amb els teus pares sobre el que et preocupa. Sabem que no sempre és fàcil parlar sobre coses íntimes, però és important que ho faces. Llegir la Bíblia i meditar en els seus principis t’ajudarà a prendre decisions que agraden a Jehovà. T’adonaràs que no necessites una norma per a cada situació, perquè sabràs què pensa Jehovà al respecte. w22.08 pàg. 5 § 10-12

El cap de casa cristià es pren seriosament la responsabilitat de cobrir les necessitats materials de la seua família. Si n’eres un, probablement et preocupa no poder alimentar la teua família o no tindre prou per a pagar el lloguer o la hipoteca. Tal volta, també et preocupa perdre el teu treball i no poder trobar-ne un altre. Per una altra banda, podries haver dubtat a l’hora de reduir la teua jornada laboral i haver de conformar-te amb menys. Satanàs ha tingut molt d’èxit aprofitant-se’n d’estes pors. Ell intenta fer-nos creure que Jehovà no es preocupa per nosaltres individualment i que ens les hem d’apanyar a soles a l’hora d’atendre les necessitats de la nostra família. Com a resultat, podríem arribar a la conclusió que hem de fer tot el que siga necessari per a mantindre el nostre lloc de treball, inclús si això implica passar per alt els principis bíblics. w22.06 pàg. 15 § 5, 6

Sabem que Jehovà és un Déu «misericordiós i compassiu, pacient i ple d’amor lleial i veritat» (Ex 34:6 TNM). A més, estima la justícia (Is 61:8). Li dol vore’ns sofrir, i anhela que arribe el dia en què posarà fi al nostre patiment (Jr 29:11). Quant desitgem que aplegue eixe moment! No és d’estranyar que vullguem tant a Jehovà! Una altra raó per la qual estimem la veritat és que ens beneficia de moltes maneres. Vegem un exemple. La veritat ens ha donat una esperança per al futur. Tal com una àncora evita que un barco se’n vaja a la deriva, la nostra esperança basada en la Bíblia ens dona estabilitat quan afrontem proves. És de veres que, en el text de hui, l’apòstol Pau estava parlant de l’esperança celestial que tenen els ungits. Però estes paraules també apliquen als cristians que esperen viure per sempre en el paradís en la terra (Jn 3:16). No hi ha dubte que esta esperança li ha donat sentit a la nostra vida. w22.08 pàgs. 14, 15 § 3-5

L’amor és la base de la confiança. El capítol 13 de la Primera Carta als Corintis descriu molts aspectes de l’amor que poden ajudar-nos a confiar o a recuperar la confiança en els nostres germans (1 Co 13:4-8). Per exemple, en el versicle 4, diu que l’amor és «pacient» i «bondadós». Jehovà és pacient amb nosaltres inclús quan pequem, per això hem de ser pacients amb els nostres germans encara que diguen o facen coses que ens molesten o ens ofenguen. El versicle 5 afig que l’amor «no s’irrita ni es venja». Així que no voldríem venjar-nos dels germans retraent-los el que ens han fet com si ho tinguérem apuntat en una llista. I no oblidem que Eclesiastés 7:9 ens exhorta: «No t’irrites massa de pressa». Intentem vore els germans com Jehovà els veu. Déu els estima i no porta un registre dels seus pecats, i nosaltres tampoc hauríem de fer-ho (Sl 130:3). En lloc de centrar-nos en les seues faltes, busquem les seues bones qualitats (Mt 7:1-5). w22.09 pàgs. 3, 4 § 6, 7

El llibre de Daniel revela l’orde dels emocionants successos que tindran lloc en el temps de la fi. Per exemple, Daniel 12:1 diu que Miquel, és a dir, Jesucrist, «fa costat als fills» del poble de Déu. Esta part de la profecia va començar a complir-se en 1914, quan Jesús va ser entronitzat com a Rei del Regne celestial de Déu. No obstant, a Daniel també se li va dir que Jesús «s’alçarà» durant «un temps de tribulació com no n’hi ha hagut cap des que existeixen les nacions fins aquell moment». Este «temps de tribulació» és la mateixa «gran tribulació» que es menciona en Mateu 24:21. Jesús s’alçarà, o actuarà, per a defendre el poble de Déu al final d’este temps de tribulació, o siga, en l’Harmagedon. El llibre d’Apocalipsi es referix a estes persones com a la gran multitud que ix «de la gran tribulació» (Ap 7:9, 14). w22.09 pàg. 21 § 4, 5

Els noms que estan actualment en el llibre de la vida poden ser borrats com si Jehovà els haguera escrit inicialment amb llapis (Ap 3:5). Per això, hem d’assegurar-nos que el nostre nom continua en el llibre fins que, per dir-ho aixina, s’escriga permanentment amb tinta. Un dels grups que tenen el seu nom escrit en el llibre és el que està format per aquells que han sigut escollits per a governar amb Jesús en el cel. ¿Estan actualment els seus noms escrits en el llibre de la vida? Sí, tal com demostren les paraules que l’apòstol Pau va dirigir als seus «col·laboradors» de Filips (Fl 4:3). Però, per a que els seus noms continuen escrits en el llibre, han de mantindre’s fidels. I només quedaran registrats de manera permanent quan reben el segellament final, ja siga abans de morir o abans que esclate la gran tribulació (Ap 7:3). w22.09 pàg. 14 § 3; pàg. 15 § 5, 6

Imagina’t que algú et prepara un dels teus plats favorits. Però, ja siga perquè tens molta pressa o perquè estàs pensant en altres coses, ho devores sense paladejar-ho. Quan acabes, t’adones de lo ràpid que t’ho has engolit i desitges haver-t’ho menjat més a espaiet i haver disfrutat de cada bocí. Doncs bé, alguna volta has llegit la Bíblia tan a pressa que no has pogut assaborir el seu missatge? Per a que açò no et passe, pren-te el temps que necessites per a llegir la Paraula de Déu; visualitza les escenes, imagina’t com sonen les veus i pensa en el que estàs llegint. Si ho fas aixina, seràs més feliç. Jesús va nomenar «el servent fidel i sensat» per a proveir aliment espiritual al temps degut, per això estem tan ben alimentats en sentit espiritual (Mt 24:45). Les Escriptures inspirades són l’ingredient principal de tot el que prepara el servent fidel (1Te 2:13). w22.10 pàgs. 7, 8 § 6-8

La Bíblia ja va advertir que en els últims dies no faltarien els burlons (2Pe 3:3, 4). Esta classe de persones es guia pels «seus propis desigs impius» (Jud 7, 17, 18). Com podem evitar caure en el mateix error que els burlons? Una manera és no relacionant-nos amb aquells que els agrada criticar-ho tot (Sl 1:1). Açò vol dir que no hem d’escoltar ni llegir res que vinga dels apòstates. Si no anem amb compte, seria fàcil tornar-nos crítics i començar a dubtar de Jehovà i de les instruccions que rebem de la seua organització. Així que deuríem preguntar-nos: «Tinc el costum de queixar-me quan rebem noves instruccions o explicacions? Tendisc a fixar-me en els errors dels qui porten la davantera?». Si ens afanyem a corregir eixes tendències negatives, Jehovà estarà content amb nosaltres (Pr 3:34, 35). w22.10 pàg. 20 § 9, 10

L’esperit de Déu va enfortir a Ezequiel per a dur a terme la comissió de predicar a la «gent de front dur i de cor empedreït» del seu territori. De fet, Jehovà li va dir: «Jo t’he fet la cara tan endurida com la d’ells i el front tan dur com el seu; t’he fet la cara com un diamant, més dura que una roca. No tingues por, no t’espantes davant d’ells» (Ez 3:8, 9). Amb estes paraules, era com si li estiguera dient: «No deixes que l’actitud obstinada de la gent et desanime. Jo t’enfortiré». Després d’això, l’esperit de Déu va portar a Ezequiel al territori que havia de predicar. El profeta va escriure: «La mà del Senyor s’havia apoderat de mi amb tota la força» (Ez 3:14, 15). A Ezequiel li va costar una setmana assimilar el missatge que havia de proclamar. Després, Jehovà li va manar que anara a una vall plana on «l’Esperit va entrar dins» d’ell (Ez 3:23, 24). Llavors, Ezequiel ja estava preparat per a començar el seu ministeri. w22.11 pàg. 4 § 8, 9

El profeta Habacuc va afrontar moltes dificultats. En un moment donat, pareix que va dubtar sobre si Jehovà es preocupava per ell. Així que li va contar en oració com se sentia. Jehovà va respondre l’oració sincera del seu servent (Ha 2:2, 3). Habacuc va recuperar l’alegria després de meditar en com Déu havia salvat el Seu poble. Es va convéncer que Jehovà es preocupava per ell i que l’ajudaria a aguantar qualsevol prova (Ha 3:17-19). Què aprenem d’açò? Que quan afrontem dificultats, hem d’orar a Jehovà, contar-li com ens sentim i demanar-li ajuda. Si ho fem aixina, podem estar segurs que ens donarà les forces que necessitem per a aguantar. I al vore com ens ajuda, la nostra fe en ell s’enfortirà. Si mantenim la nostra rutina espiritual, nosaltres tampoc deixarem que les dificultats o els dubtes ens separen de Jehovà (1Tm 6:6-8). w22.11 pàg. 15 § 6, 7

Jesús i els dos delinqüents que tenia al seu costat agonitzaven lentament (Lc 23:32, 33). Els dos hòmens havien estat mofant-se de Jesús (Mt 27:44; Mc 15:32). Però un d’ells va canviar d’actitud. Va dir: «Jesús, enrecorda’t de mi quan entres en el teu Regne». I Jesús li va respondre les paraules del text de hui (Lc 23:39-42 TNM). El que Jesús li va dir al delinqüent hauria de fer-nos pensar en com serà la vida en el paradís. Fixar-nos en el pacífic regnat del rei Salomó ens pot ajudar en este sentit. La Bíblia diu que Jesús és més gran que Salomó. Per tant, si davall de la governació d’este rei es va aconseguir disfrutar de pau, podem estar segurs que Jesús junt amb els seus cogovernants convertiran la terra en un paradís meravellós (Mt 12:42). Per això, és lògic que a les «altres ovelles» els interesse saber què han de fer per a poder viure per sempre en el paradís (Jn 10:16). w22.12 pàg. 8 § 1; pàg. 9 § 4

Isaïes ens assegura que Jehovà ens escoltarà atentament quan ens aclamem a ell i que respondrà ràpidament a les nostres súpliques. I afig: «Així que et senta, et respondrà». Estes reconfortants paraules ens recorden que el nostre Pare celestial, no només està dispost, sinó que anhela acudir a l’auxili dels qui li demanen ajuda. Saber açò ens permet aguantar amb alegria. Per què podem estar segurs que Jehovà escolta atentament les oracions que li fem cada un de nosaltres? Perquè, en la primera part del capítol 30 d’Isaïes, Jehovà es dirigix al seu poble com a grup, ja que utilitza el pronom «vosaltres». Però, en el versicle 19, el missatge es dirigix a cada u individualment, ja que Isaïes escriu: «ja no ploraràs mai més», «el Senyor es compadirà de tu» i «et respondrà». Com a Pare amorós, Jehovà s’interessa personalment en cada un de nosaltres i para tota la seua atenció a les nostres oracions (Sl 116:1; Is 57:15). w22.11 pàg. 9 § 5, 6

Predicar i ensenyar a pesar de l’oposició ens dona pau i felicitat. En el segleI, quan les autoritats jueves ordenaren als apòstols que deixaren de predicar, estos hòmens fidels triaren obeir a Déu. Per esta raó van continuar predicant, i això els va fer feliços (Fets 5:27-29, 41, 42). Per descomptat, quan la nostra obra està restringida, hem de ser discrets al predicar. Però si ens esforcem al màxim, tindrem la pau que prové d’agradar a Jehovà i de compartir un missatge salvavides. Estiguem segurs que inclús enmig dels moments més difícils podem trobar pau. En eixes ocasions, hem de recordar que la pau que necessitem és la pau que només Jehovà pot donar. Per això, confiem en ell quan afrontem una epidèmia, un desastre o persecució. Adherim-nos a la seua organització i no perdem de vista el meravellós futur que ens aguarda. D’esta manera, «el Déu de la pau» estarà amb nosaltres (Fl 4:9). w22.12 pàg. 21 § 17, 18

Això significa que hem de prendre acció. Entre altres coses, hem d’esforçar-nos per superar característiques de la vella personalitat com el rancor, la ràbia i la ira (Ef 4:31, 32). Per què pot ser això tot un repte? Perquè podem tindre molt arrelats en la nostra personalitat alguns d’estos defectes. De fet, la Bíblia diu que hi ha qui és propens a tindre «mal geni» i tendix a ser «rabiüt» (Pr 29:22). Controlar estes característiques tan arrelades pot requerir esforç continu inclús després de batejar-nos (Rm 7:21-23). Contem-li a Jehovà quin defecte de la nostra personalitat ens costa canviar i estiguem segur que ell ens escoltarà i ens ajudarà (1 Jn 5:14, 15). Encara que no l’eliminarà miraculosament, pot donar-nos les forces per a tindre’l davall control (1Pe 5:10). A més, actuem en harmonia amb les nostres oracions evitant tot allò que puga fer reaparéixer les males inclinacions. I no deixem que la nostra ment es recree en els mals desitjos (Fl 4:8; Col 3:2). w23.01 pàg. 10 § 7, 9, 10

Una manera de demostrar el nostre amor és participant amb zel en la predicació. Açò implica parlar amb tots els qui trobem sense fer distinció de raça, ètnia, cultura o posició econòmica. D’esta manera, treballem en harmonia amb el propòsit de Jehovà, que és «que tots els hòmens se salven i arriben al coneixement de la veritat» (1Tm 2:4). Una altra manera de demostrar el nostre amor per Déu i Crist és estimant els germans. Ho fem interessant-nos personalment en ells i ajudant-los durant les seues proves. També al consolar-los quan han perdut un ser volgut, al visitar-los quan estan malalts i a l’intentar animar-los quan estan abatuts (2Co 1:3-7; 1Te 5:11, 14). I continuem orant per ells perquè estem convençuts que «la pregària insistent d’un just és molt poderosa» (Jm 5:16). w23.01 pàg. 28 § 7, 8

Tal com en la construcció un obrer millora les seues habilitats amb el pas del temps, nosaltres també podem millorar a l’hora d’edificar els altres. Podem ajudar-los a obtindre les forces per a aguantar les proves repassant amb ells exemples de servents que han aguantat (He 11:32-35; 12:1). Podem promoure la pau parlant de les bones qualitats que tenen els altres, conservar la pau quan es veu amenaçada i restaurar-la quan sorgixen diferències (Ef 4:3). I podem continuar edificant la fe dels nostres germans conversant amb ells sobre veritats bíbliques profundes, ajudant-los de manera pràctica i tractant d’enfortir els qui estan dèbils espiritualment. Experimentem felicitat i satisfacció quan ajudem a edificar espiritualment els germans de la congregació. Ara bé, a diferència dels edificis literals, que amb el temps es deterioren, els resultats de l’edificació espiritual poden ser eterns! w22.08 pàg. 22 § 6; pàg. 25 § 17, 18

Jesús va mencionar una qualitat necessària per a comprendre el que llegim en la Paraula de Déu: el discerniment (Mt 24:15). En què consistix esta qualitat? En la capacitat de captar com una idea es relaciona amb altres idees i com es diferencia d’elles, així com percebre allò que no és evident. Jesús va indicar que necessitem el discerniment per a identificar els successos que complixen profecies bíbliques. A més, esta qualitat és imprescindible per a poder traure-li el màxim profit a la nostra lectura de la Bíblia. Jehovà dona discerniment als seus servents. Així que demana-li en oració que t’ajude a cultivar esta qualitat. Després, actua en harmonia amb la teua oració. Com? Analitzant amb deteniment el que lliges i fixant-te en com es relaciona amb el que ja saps. Busca el significat d’un relat bíblic i mira de quines maneres pots aplicar-lo en la teua vida (He 5:14). Si utilitzes el discerniment al llegir, la teua comprensió de les Escriptures augmentarà. w23.02 pàg. 10 § 7, 8

Imagina que un amic et regala una obra d’art, un quadro molt antic de valor incalculable. Encara que té imperfeccions, perquè algunes parts estan descolorides, tacades i clavillades, saps que està valorat en milions d’euros. Així que segur que te l’estimaries molt i el protegiries. De la mateixa manera, Jehovà ens ha fet un regal d’inestimable valor: el do de la vida. De fet, va demostrar quant valora la nostra vida a l’entregar el seu Fill com a rescat per nosaltres (Jn 3:16). Jehovà és la Font de la vida (Sl 36:10 [v. 9 TNM]). L’apòstol Pau va reconéixer este fet quan va dir que per «Ell vivim, ens movem i som» (Fets 17:25, 28). En efecte, ell ens dona tot el que necessitem per a que continuem vius (Fets 14:15-17). Amb raó podem dir que la nostra vida és un regal del nostre amorós Déu. Ara bé, Jehovà no ens protegix miraculosament. Més bé, espera que cuidem de la nostra salut física i espiritual tan bé com puguem (2 Co 7:1). w23.02 pàg. 20 § 1, 2

Que agraïts li estem a Jehovà per haver-nos donat la Bíblia! A través de les seues pàgines, ens proveïx consells savis que poden ajudar-nos a saber què fer quan afrontem problemes en l’actualitat. I també ens dona una meravellosa esperança per al futur. Però Jehovà utilitza la Bíblia per a una cosa més important encara: revelar molts aspectes de la seua personalitat. Meditar en les seues boniques qualitats ens commou profundament i ens motiva a acostar-nos a Déu per a tindre una bona amistat amb ell (Sl 25:14). Jehovà vol que la gent el conega. En el passat, es va donar a conéixer per mitjà de somnis, visions i inclús missatges d’àngels (Nm 12:6; Fets 10:3, 4). Però, com podríem estudiar estes revelacions si no s’hagueren posat per escrit? Per això, Jehovà va fer que alguns hòmens escrigueren «en un llibre» el que ell volia que sabérem. Una de les coses que sabem de Déu és que «el seu obrar és irreprensible», així que podem estar convençuts que esta manera de comunicar-se amb nosaltres és la millor i la més beneficiosa (Dt 32:4). w23.02 pàg. 2 § 1, 2

Posa’t metes que valguen la pena. A quines metes ens referim? A aquelles que enfortisquen la teua fe i t’ajuden a arribar a ser un cristià madur (Ef 3:16). Per exemple, podries millorar la teua rutina d’estudi personal i lectura de la Bíblia (Sl 1:2, 3). O tal volta veus que hauries de treballar en la freqüència i qualitat de les teues oracions. O potser necessites anar més amb compte amb l’entreteniment que tries i amb l’ús que li dones al teu temps (Ef 5:15, 16). Una altra meta que t’ajudarà a progressar espiritualment és ajudar els altres. Per exemple, què pots fer pels germans majors i malalts de la teua congregació? Tal volta podries fer-los les comandes o ajudar-los amb la tecnologia. També pots mostrar amor pels qui no formen part de la congregació parlant-los de les bones notícies del Regne (Mt 9:36, 37). I si és possible, posa’t la meta de servir en alguna faceta del temps complet. w22.08 pàgs. 6, 7 § 16, 17