Gener

Jesús «va vore» una mare afligida i «se li va trencar el cor» (Lc 7:13). Però no només va sentir llàstima per ella, sinó que també li va mostrar compassió dient-li amb un to carinyós: «No plores». I encara va fer una cosa més: va ressuscitar el jove i «li’l va donar a sa mare» (Lc 7:14, 15). Què podem aprendre d’este milacre de Jesús? Que nosaltres també podem mostrar compassió pels qui estan de dol sent observadors. Podem prendre la iniciativa al dir i fer coses que els ajuden i els consolen (Pr 17:17; 2Co 1:3, 4; 1Pe 3:8). Inclús dir unes simples paraules o fer alguna cosa per ells pot significar molt. w23.04 pàgs. 5, 6 § 13-15

Encara que Jesús sap que el seu amic Llàtzer acaba de morir, es queda on està dos dies més abans d’eixir cap a Betània. Quan arriba, Llàtzer ja porta quatre dies mort, però Jesús té al cap fer una cosa que beneficiarà els seus amics i li donarà glòria a Déu (Jn 11:6, 11, 17). Este relat ens ensenya una lliçó sobre l’amistat. Quan Maria i Marta li envien el missatge a Jesús, no li demanen que vaja a Betània. Senzillament li diuen que el seu bon amic està malalt, encara que finalment va morir (Jn 11:3). Jesús podria haver ressuscitat a Llàtzer sense haver de desplaçar-se a Betània, però decidix anar allí per a estar amb les seues amigues Maria i Marta. I tu? Tens algun amic que saps que acudirà a ajudar-te sense que li ho demanes? Llavors, sabràs que pots comptar amb ell «en temps d’angoixa» (Pr 17:17). Igual que Jesús, hem de ser eixa classe d’amics per als altres. w23.04 pàg.10 §10, 11

Al passar per una prova, ens podria paréixer que el nou món no arriba mai. Vol dir això que la nostra fe és dèbil? No necessàriament. Per a il·lustrar-ho: Enmig d’un hivern cru, podria semblar-nos que l’estiu no arriba. Però al final, arriba. De la mateixa manera, quan estem molt desanimats, podríem tindre la impressió que el nou món no arriba mai. Però si tenim una fe forta, sabem que les promeses de Déu es compliran (Sl 94:3, 14, 15; He 6:17-19). Tindre eixa seguretat ens ajuda a posar en primer lloc el nostre servici a Jehovà. Considerem un altre aspecte en el qual necessitem tindre una fe forta: la predicació. Molta gent pensa que les «bones notícies» són massa bones per a ser veritat (Mt 24:14; Ez 33:32). No hem de permetre que se’ns apegue el seu escepticisme. Per a que això no ens passe, hem de continuar enfortint la nostra fe. w23.04 pàg. 27 § 6, 7; pàg. 30 § 14

T’has preguntat alguna volta si Jehovà contesta les teues oracions? Tranquil, no eres l’únic. Molts germans i germanes han expressat este mateix dubte, especialment quan passen per problemes. Si estàs passant per una situació difícil, pot ser que també et coste vore de quina manera Jehovà està contestant les teues oracions. Per què podem estar segurs que Jehovà contesta les oracions dels seus servents? Les Escriptures ens asseguren que Jehovà ens estima molt i que som preciosos als seus ulls (Ag 2:7; 1Jn 4:10). Per esta raó, ens invita a demanar-li ajuda en oració (1Pe 5:6, 7). Jehovà vol ajudar-nos a mantindre’ns prop d’ell i a superar les dificultats que estem afrontant. En la Bíblia, hi ha molts exemples que demostren que Jehovà responia les oracions dels seus servents. Te’n ve algun al cap? w23.05 pàg. 8 § 1-4

Maria tenia la seua pròpia amistat amb Jehovà. La seua fe no depenia del que fera Josep. També coneixia molt bé les Escriptures i apartava temps per a meditar (Lc 2:19, 51). No hi ha dubte que la seua espiritualitat la convertia en una excel·lent esposa. Hui en dia, moltes esposes s’esforcen per imitar a Maria. Per exemple, una germana a qui li diuen Émiko diu: «Quan era fadrina, tenia la meua pròpia rutina espiritual. Però després de casar-me, em vaig adonar que la meua fe depenia del meu home, perquè ell orava pels dos i portava la davantera en l’adoració en família. Sabia que si volia tindre una amistat estreta amb Jehovà havia de posar de la meua part. Aixina que ara aparte temps per a estar a soles amb el meu Déu orant, llegint la Bíblia i meditant en ella» (Ga 6:5). Esposes, si continueu enfortint la vostra amistat amb Jehovà, els vostres marits tindran encara més raons per a alabar-vos i estimar-vos (Pr 31:30). w23.05 pàg. 22 § 6

Ningú naix tenint temor a Déu, l’hem de cultivar. Una manera de fer-ho és observant la creació. Quant més observem la saviesa de Déu, el seu poder i l’amor que sent per nosaltres en «les coses creades», més gran serà el nostre respecte i amor per ell (Rm 1:20). Una altra manera de cultivar el temor a Déu és orant regularment. Com més orem a Jehovà, més real serà ell per a nosaltres. Per exemple, cada volta que li demanem forces per a aguantar una prova, recordem el seu impressionant poder. Quan li agraïm el sacrifici del seu Fill, recordem l’amor que sent per nosaltres. I quan li supliquem que ens ajude amb un problema, recordem lo savi que és. Eixes oracions augmenten el nostre respecte per Jehovà i enfortixen la nostra determinació a evitar fer qualsevol cosa que puga danyar la nostra amistat amb ell. w23.06 pàg. 15 § 6, 7

Jehovà sempre ha donat lleis molt clares al seu poble. Per exemple, la junta directiva del segle I va destacar tres maneres en les quals els cristians s’han de mantindre ferms: 1) rebutjant la idolatria i adorant només a Jehovà, 2) respectant la santedat de la sang i 3) adherint-se a les elevades normes morals de la Bíblia (Fe 15:28, 29). Com podem els cristians hui en dia mantindre’ns ferms en estos tres assumpts? Adorant i obeint només a Jehovà. Ell va manar als israelites que li donaren devoció exclusiva (Dt 5:6-10). I Jesús, al ser temptat pel Diable, clarament va indicar que només hem d’adorar a Jehovà (Mt 4:8-10). Per tant, no venerem imatges ni tampoc tractem com si foren déus a cap humà, com per exemple líders religiosos, polítics o estreles del món dels esports i de l’entreteniment. Adorem únicament el Creador de totes les coses (Ap 4:11). w23.07 pàgs. 14, 15 § 3, 4

El món de Satanàs està obsessionat amb la immoralitat sexual i la pornografia (Ef 4:19). Aixina que hem de cultivar temor a Déu i apartar-nos del que està malament. En el capítol 9 de Proverbis, es parla de la saviesa i de la insensatesa personificades en dos dones. A cada una d’elles se la descriu convidant «als qui no tenen trellat», és a dir, als inexperts. És com si cada una diguera: «Veniu a casa a menjar» (Pr 9:1, 4-6 TNM). Però el resultat d’acceptar una invitació o altra és molt diferent. Vegem la invitació de «la dona insensata» (Pr 9:13-18 TNM). Ella crida descaradament els inexperts i els diu: «“Veniu ací” i celebrarem un banquet». Però, com acaben els qui entren en sa casa? La Bíblia diu que «allí es troben els qui estan impotents en la mort». Ací se’ns advertix contra «la dona seductora» i immoral, i se’ns diu que «la seua casa porta a la mort» (Pr 2:11-19). I Proverbis 5:3-10 ens alerta contra una altra «dona seductora», els peus de la qual «t’arrosseguen a la mort». w23.06 pág. 22 § 6, 7

Els ancians han de donar un bon exemple sent raonables (1Tm 3:2, 3). Per exemple, un ancià no hauria d’esperar que les seues opinions s’accepten sempre simplement perquè és més major que els altres ancians. Sap que l’esperit de Jehovà pot moure qualsevol membre de la junta a dir alguna cosa que contribuïsca a fer que es prenga una bona decisió. I si no hi ha cap principi bíblic en contra, els ancians raonables donaran de bona gana el seu suport a la decisió de la majoria encara que ells vegen les coses d’una altra manera. Quan els cristians som raonables, rebem moltes benediccions, ens portem millor amb els nostres germans i germanes, i la congregació disfruta de pau. És meravellós vore que, encara que tots som diferents, podem adorar a Jehovà com una família unida. I per damunt de tot, ens alegra saber que estem imitant el nostre raonable Déu, Jehovà. w23.07 pàg. 25 § 16, 17

Daniel va examinar les profecies amb el motiu correcte: conéixer la veritat. També va mostrar humiltat, perquè confiava en l’ajuda de Jehovà i reconeixia que Ell dona enteniment als qui el coneixen i l’obeïxen (Dn 2:18, 27, 28). Daniel també va estudiar amb minuciositat les Escriptures inspirades que tenia a l’abast (Jr 25:11, 12; Dn 9:2). Com pots imitar a Daniel? Examina els teus motius. Algunes persones ho fan per a provar que les Escriptures no són inspirades per Déu. Pensen que, si la Bíblia no ve de Déu, poden decidir per elles mateixes el que està bé i el que està malament. No obstant això, per a estudiar les profecies bíbliques, necessitem la motivació correcta. I en el teu cas, què et motiva? Ho fas per conéixer la veritat? Si és aixina, Jehovà t’ajudarà (Jn 4:23, 24; 14:16, 17). w23.08 pàg. 9 § 7, 8

Una manera de carregar-nos amb expectatives poc realistes seria comparant-nos amb els altres (Ga 6:4). Si ho férem, podríem tornar-nos envejosos i competitius (Ga 5:26). Quan volem conseguir lo mateix que tenen els altres, és possible que ens exigim més del que en realitat podem donar. I posar-nos objectius que mai podrem complir és molt frustrant. Com diu la Bíblia: «L’esperança que es retarda afligeix el cor» (Pr 13:12). Fer-ho podria robar-nos les forces que necessitem per a continuar en la carrera per la vida. No t’exigisques més del que Jehovà demana, perquè ell no espera que li dones el que no tens (2Co 8:12). Està-te segur que ell no compara el que fas amb el que fan els altres (Mt 25:20-23). Jehovà valora el teu servici de tota ànima, la teua fidelitat i el teu aguant. w23.08 pág. 29 § 10, 11

Jehovà va respondre el crit d’auxili de Samsó fent que isquera aigua miraculosament d’una cavitat. Quan Samsó va beure d’ella, «va recuperar les forces i va reviure» (Jt 15:19 TNM). Pel que sembla, esta nova font encara existia quan el profeta Samuel va escriure per inspiració el llibre de Jutges anys després. Aixina que, cada volta que els israelites veien esta font, segurament recordaven que Jehovà és un Déu confiable que ajuda els seus servents en temps de necessitat. Tots necessitem buscar l’ajuda de Jehovà sense importar quines virtuts o habilitats tinguem o el que hagem conseguit en el nostre servici a ell. Hauríem de ser modestos i admetre que només podem fer el que Jehovà ens demana si confiem en ell. Igual que Samsó va reviscolar quan va beure l’aigua que Jehovà li havia donat, nosaltres també ens enfortirem espiritualment si aprofitem bé totes les provisions que Jehovà ens dona (Mt 11:28). w23.09 pàg. 4 § 8-10

Què podem fer quan els altres ens provoquen, com per exemple, quan algú calumnia el nom de Déu o es burla de la Bíblia? En eixos casos, hauríem de demanar-li a Jehovà esperit sant i saviesa per a respondre de manera calmada. ¿I si ens adonem que no hem reaccionat tan bé com hauríem d’haver-ho fet? Podem tornar a orar sobre l’assumpt i pensar en com podem respondre millor la pròxima volta. Llavors, Jehovà ens donarà el seu esperit sant per a controlar el nostre geni i mostrar docilitat. Alguns versicles bíblics ens poden ajudar a reaccionar calmadament quan ens provoquen. L’esperit de Déu pot ajudar-nos a recordar eixos textos quan ho necessitem (Jn 14:26). Per exemple, els principis que trobem en el llibre de Proverbis poden ajudar-nos a mantindre la calma (Pr 15:18). En eixe llibre, també trobem els beneficis de mostrar aplom en situacions difícils (Pr 10:19; 17:27; 21:23; 25:15). w23.09 pàg. 15 § 6, 7

L’apòstol Pere sabia que s’acostava la fi de la seua vida. Durant les seues dècades de servici fidel, va acompanyar a Jesús, va obrir nous camps de predicació i va servir com a membre de la junta directiva. Però Jehovà encara tenia treball reservat per a ell. Entre els anys 62 i 64 de la nostra era, va escriure dos cartes per inspiració, els llibres bíblics que coneixem com la Primera i la Segona Carta de Pere (2Pe 1:13-15). Pere va escriure estes dos cartes inspirades en una època en què els seus companys cristians estaven afligits per «proves de tota classe» (1Pe 1:6). Uns hòmens malvats intentaven introduir en la congregació ensenyances falses i conductes immorals (2Pe 2:1, 2, 14). Els cristians que vivien en Jerusalem prompte afrontarien «la fi de totes les coses», és a dir, la destrucció d’aquella ciutat i del sistema de coses jueu pels exèrcits romans (1Pe 4:7). Sense dubte, les cartes de Pere ajudaren els cristians a vore què podien fer per a aguantar les proves presents i preparar-se per a les futures. w23.09 pàg. 26 § 1, 2

Igual que Jesús, nosaltres a sovint aprenem a obeir quan passem per circumstàncies difícils. Per exemple, al principi de la pandèmia de la COVID-19, ¿et va costar obeir quan se’ns va demanar que deixarem de reunir-nos en les sales del Regne i de predicar de casa en casa? És possible, però l’obediència et va protegir, et va unir als germans i vas complaure a Jehovà. Sense dubte, ara estem millor preparats per a obeir les instruccions que rebrem en la gran tribulació. Probablement, obeir-les salvarà les nostres vides (Jb 36:11). La raó principal per la qual obeïm a Jehovà és perquè l’estimem i volem fer la seua voluntat (1Jn 5:3). Mai podrem tornar-li a Jehovà tot el que ha fet per nosaltres, però el que sí que podem fer és obeir-lo a ell i a aquells a qui ha donat autoritat (Sl 116:12). Per tant, siguem obedients i demostrem que som savis, perquè els savis alegren el cor de Jehovà (Pr 27:11). w23.10 pàg. 11 § 18, 19

Si un àngel et parlara, escoltaries el que t’ha de dir? En l’actualitat, un àngel està parlant «a tota nació, tribu, llengua i poble» i els diu: «Temeu a Déu i doneu-li glòria, [...] adoreu aquell que va fer el cel» i la terra (Ap 14:6, 7). Jehovà és l’únic Déu verdader a qui tot lo món hauria d’adorar. Que agraïts estem que ens haja donat la meravellosa oportunitat d’adorar-lo en el seu gran temple espiritual! Què és exactament el temple espiritual, i on podem trobar detalls que ho expliquen? El temple espiritual no és un edifici literal. Més bé, és el sistema que Jehovà ha establit per a adorar-lo com ell vol, i que està basat en el sacrifici de rescat de Jesús. L’apòstol Pau ho va explicar en la carta que va escriure als cristians hebreus del segle I que vivien en Judea. w23.10 pàg. 24 § 1, 2

En l’any 522, els enemics dels jueus persuadiren el govern persa per a que parara la reconstrucció del temple de Jehovà. Però Zacaries va assegurar als jueus que Jehovà, a través del Seu poderós esperit, els ajudaria a continuar la reconstrucció a pesar de les dificultats. En l’any 520, el rei Darius va alçar la restricció per a que pogueren continuar la reconstrucció del temple. A més, els va donar diners i va demanar als governadors locals que els ajudaren (Esd 6:1, 6-10). Jehovà va prometre al seu poble que tindrien el Seu suport si li donaven prioritat a la reconstrucció del temple (Ag 1:8, 13, 14; Za 1:3, 16). Animats pels profetes, els jueus repatriats reprengueren els treballs del temple l’any 520 i acabaren la reconstrucció en menys de cinc anys. Com els jueus van donar prioritat a fer la voluntat de Déu a pesar de les dificultats, reberen ajuda de part de Jehovà. Com a resultat, van poder adorar a Jehovà amb alegria (Esd 6:14-16, 22). w23.11 pàg. 15 § 6, 7

Encara que molta gent haja sentit parlar d’Abraham, la majoria no sap massa coses sobre ell. Però eixe no és el teu cas, ja que tu en saps moltes. Per exemple, saps que a Abraham se’l va anomenar «pare de tots els que tenen fe» (Rm 4:11). Ara bé, probablement et preguntes: «Puc seguir els passos d’Abraham i tindre la mateixa fe que ell?». Clar que sí! Una manera com podem conseguir una fe com la d’Abraham és estudiant el seu exemple. Quan Déu li ho va demanar, Abraham es va mudar a una terra distant, va viure durant dècades en tendes i va estar a punt d’oferir en sacrifici el seu estimat fill, Isaac. Tot açò va demostrar que tenia una fe forta. Gràcies a la seua fe i a les seues obres, Abraham es va guanyar l’aprovació i l’amistat de Déu (Jm 2:22, 23). Jehovà també vol que tots nosaltres, i això t’inclou a tu, disfrutem de les mateixes benediccions. Per esta raó, va inspirar els escriptors bíblics Pau i Jaume per a que feren referència a l’exemple d’Abraham. w23.12 pàg. 2 § 1, 2

Germanes, milloreu la vostra comunicació. És molt important que tots els cristians ho facen. A este respecte, el deixeble Jaume ens dona el consell pràctic que acabem de llegir. Quan escoltes els altres amb atenció, demostres empatia (1Pe 3:8). Si no estàs segura del que està dient-te l’altra persona o quins són els seus sentiments, fes-li preguntes amb tacte. Després, para’t a pensar abans de parlar (Pr 15:28). Pregunta’t: «El que vull dir és veritat i edificant? És amable i considerat?». Aprén de les germanes que escolten amb atenció i utilitzen paraules amables. Fixa’t en el que diuen i com ho diuen (Pr 31:26). Com millor et comuniques amb els altres, millor seran les teues relacions amb ells. w23.12 pag. 21 § 12

Hui en dia, Jehovà ens sosté per mitjà de la família, els germans de la congregació i els ancians. No obstant això, quan estem ferits, tendim a aïllar-nos i només volem estar a soles. Eixa és una reacció normal, però què podem fer per a rebre el suport de Jehovà? Evita aïllar-te. Quan ens aïllem, tendim a centrar-nos només en nosaltres i en els nostres problemes. Esta manera de pensar pot afectar les decisions que prenem. Per descomptat, tots necessitem moments per a estar a soles, especialment si estem passant per una desgràcia. No obstant això, si ens aïllem durant molt de temps, podríem estar evitant els mitjans que Jehovà utilitza per a sostindre’ns. Per tant, acceptem l’ajuda de la nostra família, la dels germans de la congregació i la dels ancians, i pensem que ve de part de Jehovà (Pr 17:17; Is 32:1, 2). w24.01 pàg. 24 § 12, 13

Un dels requisits dels nazireus era no tallar-se el monyo. D’esta manera, mostraven la seua submissió completa a Jehovà. Per desgràcia, hi va haver èpoques en Israel en què els nazireus no eren ni valorats ni respectats. Segur que els nazireus necessitaren ser molt valents per a mantindre la seua promesa i ser diferents dels altres (Am 2:12). Al decidir sotmetre’ns a la voluntat de Jehovà, els altres veuen que nosaltres també som diferents. Fa falta valor per a identificar-nos com a testimonis de Jehovà, ja siga en la faena o en l’escola. I com este món va de mal en pitjor, cada volta ens costarà més viure a l’altura dels principis bíblics i parlar de les bones notícies amb els altres (2Tm 1:8; 3:13). Però no oblidem que alegrem el cor Jehovà quan demostrem amb valor que som diferents d’aquells que no el servixen (Pr 27:11; Ml 3:18). w24.02 pàg. 16 § 7; pàg. 17 § 9

Pensem en la diversitat que hi havia en la congregació de Roma. No tots eren jueus que havien crescut obeint la llei mosaica, també hi havia gentils amb una cultura totalment diferent. Alguns cristians probablement eren esclaus mentres que altres no. Inclús és possible que alguns tingueren esclaus al seu servici. Com podrien eixos cristians superar aquelles diferències i enfortir el seu amor? L’apòstol Pau va fer la següent exhortació: «Rebeu-vos els uns als altres». Què va voler dir? Ací, l’expressió rebeu-vos significa ‘acollir a algú de manera amable i hospitalària, tant en la nostra casa com en el nostre cercle d’amics’. Quan l’esclau Onèsim va abandonar les seues obligacions, Pau li va demanar a Filèmon que el tornara a rebre amablement en sa casa (Flm 17). I Priscil·la i Àquila reberen a Apol·lo, qui no sabia tant de Crist com ells, i «se l’endugueren a part per a explicar-li amb més exactitud el camí de Déu». (Fe 18:26). En comptes de permetre que la seua diversitat els dividira, aquells cristians superaren les seues diferències i es reberen els uns als altres. w23.07 pàg. 6 § 13

La raó principal per la qual et dediques a Jehovà és perquè el vols. Ara bé, el teu amor no es basa només en una emoció, sinó en «coneixement exacte» i en «comprensió espiritual». En altres paraules, es basa en tot el que has aprés sobre Jehovà i que ha fet que el teu amor per ell cresca (Col 1:9 TNM). El teu estudi de les Escriptures t’ha convençut 1) que Jehovà és real, 2) que la Bíblia és la seua Paraula inspirada i 3) que utilitza la seua organització per a complir la seua voluntat. Aquells que es dediquen a Jehovà haurien de conéixer les ensenyances bàsiques que es troben en la Paraula de Déu i viure en harmonia amb les seues normes. També haurien de compartir la seua fe amb els altres segons els ho permeten les circumstàncies (Mt 28:19, 20). El seu amor per Jehovà ha crescut, igual que el seu desig d’adorar-lo només a ell. És eixe el teu cas? w24.03 pàgs. 4, 5 § 6-8

Abigaïl estava casada amb Nabal, de qui la Bíblia diu que era un home dur i maleducat (1Sa 25:3). Segur que viure amb un home aixina seria molt difícil per a ella. Quan David, el futur rei d’Israel, va voler matar a Nabal per haver-lo insultat a ell i als seus hòmens, a Abigaïl se li va presentar una oportunitat d’or per a lliurar-se fàcilment del seu matrimoni. Ella podria haver pegat a fugir i deixar que David duguera a terme el seu pla, però va intervindre i el va convéncer per a que no matara a Nabal (1Sa 25:9-13, 23-27). Per què va fer això? Abigaïl estimava a Jehovà i respectava les normes divines sobre el matrimoni. Per esta raó, sabia que Jehovà el considerava una institució sagrada. Abigaïl volia agradar a Déu i això la va motivar a fer el que fora per a salvar als de sa casa, inclús al seu marit. Aixina que va actuar per a evitar que David matara a Nabal. w24.03 pàgs. 16, 17 § 9, 10

Hi ha algú en la teua congregació que està intentant simplificar la seua vida per a servir a Jehovà més plenament? Saps d’algun jovenet que estiga demostrant amb valor que és diferent dels seus companys d’escola encara que això li resulte molt difícil? Coneixes algú que estiga lluitant per mantindre’s fidel davant l’oposició dels seus familiars? En eixe cas, aprofitem cada oportunitat per a animar-los dient-los que apreciem la seua abnegació i valor (Flm 4, 5, 7). Jehovà sap que volem complaure’l i que estem dispostos a fer sacrificis per a viure a l’altura de la nostra dedicació. A més, ell ens dignifica donant-nos l’oportunitat de demostrar-li que el volem (Pr 23:15, 16). Per tant, que la nostra determinació siga continuar servint a Jehovà donant voluntàriament lo millor de nosaltres. w24.02 pàg. 18 § 14; pàg. 19 § 16

Imaginem l’escena: Estem en la tardor de l’any 29 i Jesús acaba de començar el seu ministeri. Tant ell com sa mare, Maria, estan convidats a un banquet de bodes en Canà. Sa mare, aparentment, està atenent els convidats. Però durant el banquet s’acaba el vi. En seguida, Maria s’acosta al seu fill i li diu: «S’han quedat sense vi» (Jn 2:1-3). Llavors, Jesús miraculosament convertix aigua en «vi bo» (Jn 2:9, 10). Jesús va continuar fent molts altres milacres durant el seu ministeri. Va utilitzar el seu poder per a ajudar desenes de milers de persones. Per exemple, en una ocasió va alimentar 5.000 hòmens, i en una altra, 4.000. Però si tenim en compte les dones i els xiquets que estaven presents, és possible que en total alimentara unes de 27.000 persones (Mt 14:15-21; 15:32-38). A més, en les dos ocasions, Jesús també va curar molts malalts (Mt 14:14; 15:30, 31). w23.04 pàg. 2 § 1, 2

Després d’una situació traumàtica, hi hauran dies que ens sentirem dèbils físicament i emocionalment. Igual que el profeta Elies, tal volta no tinguem ganes de fer res i l’únic que vullguem siga dormir (1Re 19:5-7). Nosaltres també podríem necessitar ajuda per a mantindre’ns actius servint a Jehovà. En eixos moments, Jehovà ens assegura que ens ajudarà tal com diu el text del dia de hui. El rei David va experimentar esta ajuda. A l’enfrontar-se a proves i enemics, li va dir a Jehovà: «La teua mà dreta em sosté» (Sl 18:35 TNM). A sovint, Jehovà ens sosté motivant els altres a ajudar-nos. Per exemple, una volta, quan David se sentia desanimat, el seu amic Jonatan el va visitar per a donar-li el suport emocional i les paraules d’ànim que necessitava (1Sa 23:16, 17). De manera pareguda, Jehovà va escollir a Eliseu per a que ajudara a Elies (1Re 19:16, 21; 2Re 2:2). w24.01 pàgs. 23, 24 § 10-12

Jehovà proveïx amb molta generositat. Esta qualitat es veu reflectida en la dona del capítol 9 de Proverbis que representa «la saviesa verdadera». El relat menciona que esta dona ha preparat la carn, ha mesclat el vi i ha parat taula en sa casa (Pr 9:2). A més, segons els versicles 4 i 5, «ella [la saviesa personificada] els diu als qui no tenen trellat: “Veniu, mengeu del meu pa”». Per què hauríem d’acceptar la invitació d’esta dona? Perquè Jehovà vol que els seus fills siguen savis i estiguen protegits. Ell no vol que aprenguem les lliçons de la vida a les males, és a dir, a través de males experiències que ens deixen marcats. Per esta raó, «ell reserva la saviesa pràctica per als qui viuen amb rectitud» (Pr 2:7). Si tenim un temor sa a Jehovà, voldrem agradar-li, escoltarem el seu savi consell i estarem contents d’aplicar-lo (Jm 1:25). w23.06 pàg. 23 § 14, 15

En el nostre cas, inclús si no podem fer tot el que volem per Jehovà, podem estar segurs que ell veu tot el que fem de cor. Com ho sabem? Perquè en els dies de Zacaries, Jehovà li va demanar al seu profeta que fera una corona amb l’or i la plata que havien enviat els exiliats en Babilònia (Za 6:11). Esta magnífica «corona» servia com a «memorial» de les seues generoses contribucions (Za 6:14). Per esta raó, podem estar segurs que Jehovà mai oblidarà els nostres esforços sincers per servir-lo en temps difícils. No hi ha dubte que afrontarem dificultats en estos últims dies, i que les condicions empitjoraran en el futur (2Tm 3:1, 13). No obstant això, no ens hem de preocupar massa. Més bé, recordem les paraules que Jehovà va dir al seu poble en els dies d’Ageu: «Jo estic amb vosaltres [...]. No tingueu por». (Ag 2:4, 5). Nosaltres també podem estar segurs que Jehovà estarà al nostre costat si ens esforcem per fer la seua voluntat. w23.11 pàg. 19 § 20, 21

Els errors de l’apòstol Pere podrien haver-se omés del registre bíblic, no obstant això, Jehovà va voler que s’inclogueren per a que aprenguérem d’ells (2Tm 3:16, 17). Repassar l’exemple d’este home, qui tenia debilitats i sentiments com els nostres, pot ajudar-nos a vore que Jehovà no espera perfecció de nosaltres. Més bé, vol que continuem avant a pesar de les nostres debilitats. Per què necessitem persistir? Perquè encara que pensem que hem superat una debilitat, podem patir alguna recaiguda. Aixina i tot, el que fem és continuar esforçant-nos. Està clar que tots diem o fem coses de les quals ens penedim, però si no ens rendim, Jehovà ens ajudarà a millorar (1Pe 5:10). Saber que Jesús li va mostrar compassió a Pere a pesar dels errors que va cometre, pot ajudar-nos a continuar servint a Jehovà. w23.09 pàg. 20 § 2, 3

Jesús podria haver curat a Llàtzer tal com ho expressa Marta en el text de hui, però tenia al cap fer una cosa encara més impactant. Per això, li promet: «El teu germà s’alçarà». També li diu: «Jo sóc la resurrecció i la vida» (Jn 11:23, 25). Sí, Déu li havia donat poder per a ressuscitar els morts. Temps arrere, havia ressuscitat un xic jove, aparentment el mateix dia que havia mort, i també havia ressuscitat una xiqueta que acabava de morir (Lc 7:11-15; 8:49-55). Però, ¿podria ressuscitar a algú que portava quatre dies mort i que el seu cos havia començat a descompondre’s? Maria, l’altra germana de Llàtzer, ix a l’encontre de Jesús i repetix lo mateix que havia dit Marta: «Senyor, si hagueres estat ací, el meu germà no s’hauria mort» (Jn 11:32). Jesús s’entristix molt al vore plorar a Maria i als altres. Sent tanta llàstima pels seus amics que també es posa a plorar. Ell comprén lo dolorós que és perdre en la mort algú que estimes. Segur que està desitjant acabar amb el motiu de les seues llàgrimes! w23.04 pàg. 10 § 12, 13