Febrer

Quan el rei Ezequies es va posar molt malalt, li va suplicar a Jehovà que l’ajudara a recuperar-se. En resposta, Jehovà el va curar (2Re 20:1-6). Per una altra banda, quan l’apòstol Pau li va implorar que li llevara «una espina a la carn», Jehovà no li la va llevar (2Co 12:7-9). El rei Herodes volia matar els apòstols Jaume i Pere. A Jaume sí que el van matar mentres que a Pere el va rescatar un àngel (Fe 12:1-11). Llavors, podríem preguntar-nos: «Per què va salvar Jehovà a Pere i no a Jaume? La Bíblia no ho diu, però podem estar segurs que Jehovà «és sempre just» (Dt 32:4). A voltes, Jehovà no respon les nostres oracions com esperaríem, però no qüestionem la manera com ens contesta, perquè confiem que sempre serà amorosa i justa (Jb 33:13). w23.11 pàg. 21 § 6

El deixeble Jaume va dir per inspiració que els savis estan «a punt per a obeir». Para’t a pensar en el que això significa: que hauríem d’estar dispostos a obeir als qui Jehovà ha confiat certa autoritat. Per descomptat, Jehovà no espera que obeïm els qui ens demanen que passem per alt les Seues normes (Fe 4:18-20). Segurament ens és més fàcil obeir a Jehovà que obeir a un humà. Després de tot, Jehovà és perfecte i les seues instruccions també (Sl 19:8 [v. 7 TNM]). Però no podem dir lo mateix dels humans que tenen autoritat. No obstant això, el nostre Pare celestial ha confiat certa autoritat als pares, als governants i als ancians (Pr 6:20; 1Te 5:12; 1Pe 2:13, 14). Quan els obeïm, en realitat estem obeint a Jehovà. w23.10 pàg. 6 § 2, 3

Una manera d’enfortir la nostra fe és reflexionant en el poder de Jehovà. Ell té el poder de complir tot el que promet fer. Al cap i a la fi, ell ho pot tot (Jb 42:2; Mc 10:27; Ef 3:20). Per exemple, els va dir a Abraham i a Sara que serien pares a la vellea (Gn 17:15-17). A més, li va dir a Abraham que els seus descendents heretarien el país de Canaan. Durant tots els anys que els descendents d’Abraham foren esclaus en Egipte, podria haver semblat impossible que esta promesa es fera realitat, però es va complir. També li va dir a Maria, qui era verge, que seria la mare del Messies. El naixement del seu fill compliria la promesa que Jehovà havia fet milers d’anys abans en el jardí de l’Edén. Una altra promesa complida! (Gn 3:15) Meditar en com Jehovà ha complit totes les seues promeses fins ara enfortix la nostra fe en el seu poder de complir la promesa de portar el nou món (Js 23:14; Is 55:10, 11). w23.04 pàg. 28 § 10-12

Jehovà va escoltar les oracions de David i el va salvar (1Sa 19:10, 18-20; 2Sa 5:17-25). Nosaltres també podem estar segurs d’això (Sl 145:18). Jehovà podria contestar les nostres oracions d’una manera que no esperem. Pau li va demanar a Déu en tres ocasions que li llevara «una espina» en la carn, un problema difícil pel qual estava passant. Va contestar Jehovà eixes oracions? Sí, però no com Pau s’esperava. En comptes de llevar-li el problema, li va donar les forces que necessitava per a continuar servint-lo fidelment (2Co 12:7-10). A voltes, és possible que Jehovà també responga les nostres oracions d’una manera diferent de la que esperem, però podem estar segurs que ell sap exactament quina és la millor manera d’ajudar-nos. Inclús, «pot fer infinitament més de tot el que som capaços de demanar o entendre» (Ef 3:20). Per esta raó, la seua resposta a les nostres oracions pot vindre en un moment o d’una manera que no ens esperem. w23.05 pàgs. 8, 9 § 4-6

De tant en tant, fem bé en meditar en la promesa bíblica de la resurrecció. Per què? Perquè no sabem mai si afrontarem una malaltia que posarà en perill la nostra vida o si de repent perdrem algun ser volgut en la mort (Ec 9:11; Jm 4:13, 14). La nostra esperança de la resurrecció pot ajudar-nos a aguantar eixes proves (1Te 4:13). Les Escriptures ens asseguren que el nostre Pare celestial ens coneix bé i que ens té molt de carinyo (Lc 12:7). Pensem en lo bé que Jehovà ens ha de conéixer per a poder ressuscitar-nos amb la mateixa personalitat i els mateixos records que teníem. I pensem en el carinyo que ens té al donar-nos l’oportunitat de viure per sempre, inclús ressuscitant-nos si fora el cas. Per què podem creure en la promesa de la resurrecció? Perquè estem convençuts que qui ens ha fet esta promesa té tant el desig com el poder per a complir-la. w23.04 pàgs. 8, 9 § 2-4

Josep i Maria treballaven com a matrimoni per a enfortir la seua relació amb Jehovà, perquè comprenien la importància d’adorar-lo junts (Lc 2:22-24; 4:16). Quin bon exemple per als matrimonis de hui! Si com Josep i Maria també teniu xiquets, pot ser tot un repte assistir a les reunions o apartar temps per a l’adoració en família. I pot ser encara més difícil trobar temps per a estudiar o per a orar junts com a matrimoni. No oblideu que quan serviu a Jehovà en parella vos acosteu més l’un a l’altre, per tant, servir-lo hauria de ser una prioritat per a vosaltres. Si hi ha tensió entre els cònjuges, la idea d’assentar-vos junts a fer l’adoració en família pot ser que no siga el que més vos apetisca. Si és aixina, comenceu per analitzar alguna coseta curteta que vos resulte amena. Açò pot enfortir la vostra relació i el vostre desig de fer coses espirituals junts. w23.05 pàg. 22 § 7, 8

Com va influir en Abdies esta classe de temor? Per un costat, feia d’ell un home honest i digne de confiança. Per esta raó, el rei li va confiar l’administració de la casa reial (compara-ho amb Nehemies 7:2). I per l’altre, feia d’ell un home molt valent. De segur necessitava esta qualitat perquè va viure durant el regnat del rei Acab (1Re 16:30). A més, la dona d’Acab, Jezabel, qui adorava a Baal, odiava tant a Jehovà que va intentar erradicar del regne del nord l’adoració verdadera i, fins i tot, va matar molts profetes de Déu (1Re 18:4). Quan Jezabel va començar a perseguir els profetes de Déu per a matar-los, Abdies va agarrar a cent d’ells i els va amagar «en dos coves, cinquanta i cinquanta, i els proveïa de pa i aigua» (1Re 18:13, 14). Si l’hagueren pillat, segurament l’haurien executat. Per descomptat, Abdies, com qualsevol humà, no volia morir, però estimava més a Jehovà i als Seus servents que a la seua pròpia vida. w23.06 pàgs. 15, 16 § 9, 10

Hui en dia, Jehovà continua guiant el seu poble igual que en el passat. I ho ha estat fent per mitjà de la seua Paraula i del seu Fill, el cap de la congregació. ¿Hi han proves evidents que demostren que Déu ha continuat utilitzant humans per a guiar-nos? Sí. Vegem per exemple què va passar després de l’any 1870. Charles Taze Russell i els seus companys començaren a comprendre que l’any 1914 seria un any important per a l’establiment del Regne de Déu (Dn 4:22, 23 [vv. 25, 26 TNM]). Van aplegar a esta conclusió després d’investigar les profecies de la Bíblia. Els va guiar Jehovà? I tant! En 1914, va esclatar la Primera Guerra Mundial seguida per pestes, terratrèmols i fams, tots estos successos mundials confirmaven que el Regne de Déu havia començat a governar (Lc 21:10, 11). Era evident que Jehovà estava utilitzant estos hòmens sincers per a ajudar el seu poble. w24.02 pàg. 22 § 11

Com a servents de Jehovà, sabem que ell ens estima i vol que tinguem la millor vida possible (Rm 8:35-39). També estem convençuts que els principis bíblics sempre ens beneficien quan els apliquem (Is 48:17, 18). Però, com reaccionarem si sorgixen problemes inesperats? Per exemple, un membre de la família podria fer alguna cosa que ens decepcionara. Podríem estar afrontant problemes de salut que limitaren el nostre servici a Jehovà o patir els efectes devastadors d’un desastre natural. També podríem ser perseguits per les nostres creences. Quan afrontem proves com estes, és possible que ens preguntem: «Per què m’està passant açò? He fet alguna cosa roín? Vol dir açò que Jehovà no està beneint-me?» No et desanimes si t’has sentit alguna volta aixina. Molts servents lleials de Jehovà s’han sentit com tu (Sl 22:2, 3 [vv. 1, 2 TNM]; Ha 1:2, 3). w23.04 pàg. 14 § 1, 2

Quan sorgix una temptació, rebutgem immediatament qualsevol pensament o acció que puga perjudicar la nostra amistat amb Déu. Jehovà espera que l’obeïm «de cor» (Rm 6:17). La seua guia sempre és per al nostre bé, i les seues lleis no són negociables (Is 48:17, 18; 1Co 6:9, 10). El Diable utilitza els atacs físics i emocionals per a debilitar la nostra determinació a mantindre’ns ferms. Ens vol «engolir» i, com a resultat, destruir la nostra relació amb Jehovà (1Pe 5:8). A molts cristians del segle I els amenaçaren, colpejaren i mataren a causa de la seua determinació a mantindre’s ferms (Fe 5:27, 28, 40; 7:54-60). Hui en dia, Satanàs continua perseguint-nos. Açò es veu clarament en el tracte brutal que reben els nostres germans i germanes de Rússia i altres països. A més, molts dels nostres germans afronten altres classes d’oposició. Però, a part dels atacs frontals, Satanàs també utilitza «atacs astuts» (Ef 6:11). w23.07 pàgs. 15, 16 § 6-9

Com més estudies la Bíblia, més creixerà el teu amor per Jehovà. Eixe amor et motiva a aplicar el que aprens. Com a conseqüència, prens millors decisions basades en els principis bíblics. La teua actitud i conducta també milloren, perquè vols agradar a Déu. Igual que un xiquet imita a son pare, t’esforces per imitar el teu amorós Pare celestial (Ef 5:1, 2). Podríem preguntar-nos: «És el meu amor per Jehovà més fort ara que quan em vaig batejar? Es pareix més ara la meua manera de pensar i actuar a la de Jehovà, especialment a l’hora de mostrar amor als meus germans i germanes?» Si «l’amor que abans tenies» s’ha gelat d’alguna manera, no et desanimes. Una cosa pareguda els va passar als cristians del segle I, però Jesús no els va donar per perduts a ells ni tampoc ens dona per perduts a nosaltres (Ap 2:4, 7). Ell sap que podem fer reviscolar l’amor que teníem quan aprenguérem la veritat. w23.07 pàg. 8 § 2, 3

L’apòstol Pere va cometre una sèrie d’errors. Primer, va demostrar excés de confiança en si mateix, presumint que ell es mantindria fidel encara que els altres apòstols abandonaren a Jesús (Mc 14:27-29). Després, no es va mantindre alerta en repetides ocasions (Mc 14:32, 37-41). A continuació, quan una turba va anar a arrestar a Jesús, Pere el va abandonar (Mc 14:50). A més, va negar tres voltes que coneixia a Jesús, fins i tot, ho va jurar (Mc 14:66-71). Com va reaccionar quan es va adonar de la gravetat del seu pecat? Esclafat per la culpa, es va quedar desfet i va esclatar a plorar (Mc 14:72). En comptes de rebutjar-lo pels errors que havia comés, Jesús li va dir al seu amic que li donaria responsabilitats més grans (Jn 21:15-17). Pere sabia que havia pecat greument, però va continuar esforçant-se per fer el que és correcte. Per quina raó? Perquè estava convençut que el seu Senyor, Jesús, no l’havia donat per perdut. Quina és la lliçó? Que Jehovà vol que estiguem convençuts que ens estima i que està dispost a perdonar-nos (Rm 8:38, 39). w24.03 pàgs. 18, 19 § 13-15

La immoralitat sexual pot trencar famílies i provocar embarassos no desitjats, a més de fer-nos sentir avergonyits i que no valem res. Està clar que és més savi rebutjar la invitació de la dona insensata. A part de la mort espiritual, molta gent immoral contrau malalties que porten a morir prematurament (Pr 7:23). El versicle 18 del capítol 9 de Proverbis conclou dient: «Els seus convidats estan en les profunditats de la Tomba». Llavors, per què accepten molts eixa invitació enganyosa que porta a la tragèdia? (Pr 9:13-18) La pornografia és una trampa habitual, i molts pensen que és inofensiva. Però és tot lo contrari, és nociva, degradant i addictiva. Les imatges pornogràfiques se’ns queden gravades en la ment i són molt difícils de borrar. I el que és més, la pornografia no mitiga els desitjos incorrectes, més bé, els aviva (Col 3:5; Jm 1:14, 15). Sí, vore pornografia fa que molts cometen actes immorals. w23.06 pàg. 23 § 10, 11

Encara que altres nacions puguen a voltes oposar-se a la potència formada pel Regne Unit i els Estats Units, no la reemplaçaran. Ho sabem perquè «la pedra» que simbolitza el Regne de Déu reduirà a pols els peus, la part de l’estàtua que representa esta potència (Dn 2:34, 35, 44, 45). Estàs convençut que la profecia de Daniel respecte als peus de ferro i fang és de veres? Si és aixina, açò afectarà les decisions que prengues en la teua vida. No buscaràs la seguretat material en un món que molt prompte deixarà d’existir (Lc 12:16-21; 1Jn 2:15-17). Comprendre esta profecia també t’ajudarà a vore la importància de predicar i fer deixebles (Mt 6:33; 28:18-20). Després de repassar-la breument, per què no et fas esta pregunta: «Demostren les decisions que prenc que estic convençut que el Regne de Déu prompte acabarà amb tots els governs humans?». w23.08 pàg. 11 § 13, 14

Sigues modest i accepta que la teua edat, la teua salut i les teues circumstàncies poden limitar el que pots fer. Igual que Barzil·lai, estigues dispost a declinar privilegis si la teua salut o edat et dificulten complir amb una assignació (2Sa 19:36, 37 [vv. 35, 36 TNM]). Igual que Moisés, accepta ajuda i delega responsabilitats quan siga necessari (Ex 18:21, 22). La modèstia evitarà que tingues expectatives poc realistes que podrien desgastar-te. No podem sentir-nos responsables per les males decisions dels altres. Tampoc podem decidir pels altres ni podem protegir-los sempre de les conseqüències de les males decisions que prenguen. Per exemple, un fill o una filla podria decidir deixar de servir a Jehovà, i això podria causar molt de dolor als seus pares. No obstant, els pares que es culpen a ells mateixos per les males decisions dels seus fills suporten una gran càrrega. Però no és una càrrega que Jehovà espera que duguen. w23.08 pàg. 29 § 11, 12

Samsó era imperfecte com tots nosaltres, per això a voltes va prendre males decisions. En particular, una d’elles li va fer sofrir tràgiques conseqüències, perquè no va tindre present l’assignació que Déu li havia donat. Què va passar? Que després d’un temps servint com a jutge, «es va enamorar d’una dona de la vall de Sorec que es deia Dalila». Anteriorment, havia estat compromés amb una filistea, però eixa unió «era cosa del Senyor, que buscava un pretext contra els filisteus». Temps després, Samsó es va quedar en casa d’una prostituta en la ciutat filistea de Gaza. En eixa ocasió, Déu li va donar forces a Samsó per a que arrancara les portes de la ciutat i debilitara les seues defenses (Jt 14:1-4; 16:1-3). Però Dalila probablement era israelita, aixina que la seua relació amb ella no era una oportunitat de lluitar contra els filisteus. Dalila va acceptar una gran suma de diners dels filisteus per a trair a Samsó. w23.09 pàg. 5 § 12, 13

La prudència ens pot ajudar a ser dòcils. La persona prudent es refrena quan algú critica les seues creences, perquè sap que algunes preguntes o provocacions són com els icebergs. Igual que la part més gran d’un iceberg està oculta davall de l’aigua, pot ser que els motius que porten a una persona a plantejar-nos certes preguntes no es vegen a simple vista. Per això, abans de contestar, farem bé de tindre present que no sabem què ha motivat eixa persona a fer-nos la pregunta (Pr 16:23). Vegem com va respondre Gedeó als hòmens de la tribu d’Efraïm. En una ocasió, enfadats, li reprotxaren que no els haguera cridat abans per a lluitar contra els enemics d’Israel. Hi havia alguna raó amagada per a que estigueren tan enfadats? Tenien l’orgull ferit? Fora quin fora el cas, Gedeó va actuar sàviament respectant els seus sentiments i donant-los una resposta calmada. Quin va ser el resultat? La Bíblia diu que amb aquella resposta els efraïmites es tranquil·litzaren (Jt 8:1-3). w23.09 pàg. 16 § 8, 9

Jehovà i Jesús tenen la relació més estreta que pot existir entre un pare i el seu fill. Sense dubte, va ser molt dolorós per a Jehovà vore el seu Fill maltractat, rebutjat i temptat. Qualsevol pare que ha perdut un fill en la mort coneix perfectament els sentiments de profunda pena que una pèrdua aixina provoca. Tenim una fe forta en la resurrecció, però això no elimina el dolor que sentim quan un ser volgut mor. Este exemple ens ajuda a entendre com degué sentir-se Jehovà al vore el seu estimat Fill patir i morir aquell dia de l’any 33 de la nostra era (Mt 3:17). D’ací al Memorial, per què no et proposes fer un projecte d’estudi personal o d’Adoració en família que se centre en el rescat? I el dia del Memorial, no t’oblides de vore el programa especial d’Adoració matutina. Si preparem el nostre cor per al Memorial, podrem ajudar els altres a beneficiar-se’n també (Esd 7:10). w24.01 pàg. 11 § 10-12

Una manera com podem rebre el poder de Jehovà és dirigint-nos a ell en oració. Com a resposta a les nostres oracions, Jehovà pot donar-nos un «poder incomparable» que va més enllà del que és normal (2Co 4:7). També podem rebre forces quan llegim la seua Paraula i meditem en el que hem llegit, perquè el missatge de Jehovà «actua amb poder» en nosaltres (He 4:12 TNM; Sl 86:11). Si ores a Jehovà i lliges la seua Paraula, rebràs les forces que necessites per a aguantar, per a mantindre l’alegria o per a dur a terme una assignació difícil. Vegem com Jehovà va enfortir el profeta Jonàs. Ell havia fugit d’una assignació complicada que Jehovà li havia donat. Com a resultat, ell i tots els qui anaven en el barco van estar a punt de morir en una gran tempestat. Quan el llançaren per la borda, es va trobar en un lloc on no havia estat mai: la tenebrosa panxa d’un gran peix. Què va fer Jonàs per a rebre forces en eixe lloc solitari i aïllat? Orar (Jo 2:2, 3, 8 [vv. 1, 2, 7 TNM]). w23.10 pàg. 13 § 4-6

Encara que l’apòstol Pere va dirigir les seues cartes als cristians del segle I, Jehovà les va incloure en la seua Paraula per a que nosaltres també poguérem beneficiar-nos-en (Rm 15:4). Estem rodejats de persones que no creuen en les profecies de la Bíblia. Probablement, alguns opositors es burlen de nosaltres perquè hem estat esperant la fi amb entusiasme per molts anys. Inclús hi ha gent que afirma que la fi mai vindrà (2Pe 3:3, 4). Si un amo de casa, un company de faena o un membre de la nostra família ens fa un comentari com estos, la nostra fe podria debilitar-se, però Pere va explicar què pot ajudar-nos. A les persones del territori podria semblar-los que Jehovà tarda en portar la fi d’este sistema malvat. Però les paraules de Pere poden ajudar-nos a no contagiar-nos d’este punt de vista i a mantindre la perspectiva correcta: que per a Jehovà el temps no és igual que per als humans (2Pe 3:8, 9). De fet, per a ell, mil anys són com un dia. Jehovà és pacient i no vol que ningú siga destruït, però quan el seu dia arribe, este sistema acabarà. w23.09 pàgs. 26, 27 § 2-5

Per què va escriure l’apòstol Pau als cristians hebreus de Judea? Probablement per dos motius. Primer, per a animar-los. La majoria d’ells s’havien criat en la religió jueva. És possible que els qui havien sigut els seus líders religiosos es burlaren d’ells per fer-se deixebles de Crist, ja que els cristians no tenien un temple impressionant per a anar a adorar, ni un altar físic on fer sacrificis a Déu, ni tampoc sacerdots que s’ocuparen d’això. Açò podria haver desanimat els cristians i fer que la seua fe es debilitara (He 3:12, 14). Alguns d’ells, fins i tot, podrien haver-se sentit temptats a tornar al judaisme. Segon, Pau els va indicar a estos cristians hebreus que no s’estaven esforçant per comprendre les ensenyances espirituals noves o les més profundes. És a dir, l’«aliment sòlid» que es troba en la Paraula de Déu (He 5:11-14). És evident que alguns d’ells encara s’aferraven a Llei mosaica. w23.10 pàgs. 24, 25 § 3, 4

Algunes dones decidixen no casar-se (Mt 19:10-12). Podem estar segurs que ni Jehovà ni Jesús consideren inferiors les cristianes fadrines. De fet, en tot el món, les germanes fadrines exercixen una influència molt positiva en les congregacions. Gràcies al seu amor i interés sincer pels altres, estes cristianes s’han convertit en germanes i mares espirituals per a molts (Mc 10:29, 30). Algunes servixen a temps complet. Per tot el món, les cristianes fan un grandíssim treball en l’obra de predicar (Sl 68:12 [v. 11 TNM]). Podries començar a servir a temps complet? Per exemple, podries posar-te la meta de servir com a precursora, voluntària de construcció o betelita. Ora al respecte i parla amb altres que ja hagen conseguit la meta que vols alcançar. Després, fes els passos necessaris per a qualificar. Servir a temps complet t’obrirà la porta a moltíssimes oportunitats en el servici a Jehovà. w23.12 pàg. 22 § 16, 17

A mesura que la gran tribulació s’acosta, ens adonem més que mai que és urgent obeir el manament de predicar les bones notícies. No obstant això, podria costar-nos estar centrats en la predicació si hem patit un revés econòmic o si estem afrontant oposició. Què pot ajudar-nos a posar els interessos del Regne en primer lloc? No oblidar que «Jehovà dels exèrcits» està amb nosaltres. Ell ens ajudarà si continuem posant la seua voluntat per damunt de la nostra, aixina que no hem de tindre por de res (Ag 2:4 TNM). Jehovà vol que ens centrem en fer deixebles per a que més persones puguen salvar-se. Ageu va exhortar el poble de Jehovà a donar un nou començament al seu servici sagrat. Era com si tornaren a col·locar els fonaments del temple. Si ho feien, Jehovà els va prometre que els beneiria (Ag 2:18, 19). Nosaltres també podem estar segurs que Jehovà beneirà els nostres esforços si li donem prioritat a la labor que ens ha encomanat. w23.11 pàg. 16 § 8; pàg. 17 § 11

En la Carta als Romans, l’apòstol Pau va dir que tots els humans són pecadors. Llavors, com pot un pecador ser considerat just, o innocent, i tindre l’aprovació de Déu? Pau va utilitzar l’exemple d’Abraham per a ajudar els cristians sincers a respondre eixa pregunta. Quan Abraham estava vivint en la terra de Canaan, Jehovà el va declarar just. En què es va basar per a fer-ho? ¿Va ser perquè Abraham va complir a la perfecció la Llei mosaica? Per descomptat que no! (Rm 4:13) Ja que la Llei va ser donada a la nació d’Israel més de 400 anys després que Déu el declarara just. Llavors, en què es va basar? En la fe d’Abraham. Per esta raó, Jehovà li va demostrar bondat immerescuda i el va declarar just (Rm 4:2-4). w23.12 pàg. 3 § 4, 5

La mateixa nit que Natan li va dir a David les paraules del text de hui, Jehovà li va dir a Natan que David no seria qui construiria el temple (1Cr 17:3, 4, 11, 12). Com va reaccionar David a l’enterar-se? Es va centrar en reunir els diners i els materials que el seu fill Salomó necessitaria per al projecte (1Cr 29:1-5). Just després d’informar-li que no seria ell qui construiria el temple, Jehovà va fer un pacte amb David. Va prometre que un dels descendents de David governaria per sempre (2Sa 7:16). Imagina’t la sorpresa que s’endurà David en el nou món quan s’entere que està vivint davall del Regnat de Mil Anys de Jesús, qui és descendent seu. Este relat ens ajuda a vore que, encara que no hagem pogut fer tot el que volíem per Jehovà, ell ens podria tindre reservades altres benediccions que nosaltres ni ens hauríem imaginat. w23.04 pàg. 16 § 8-10

Pots trobar relats en la Bíblia que poden consolar-te especialment quan tens por. Per exemple, podria animar-te llegir els llibres de Job, Salms i Proverbis, aixina com les paraules de Jesús que trobem en el capítol 6 de Mateu. A mesura que li ores a Jehovà i lliges la seua Paraula, sentiràs com et consola. Podem estar segurs que Jehovà estarà amb nosaltres durant els moments més difícils de la nostra vida, mai ens deixarà a soles (Sl 23:4). Jehovà promet protegir-nos, donar-nos estabilitat, sostindre’ns i consolar-nos. Isaïes 26:3 TNM diu respecte a Jehovà: «Protegiràs els qui es recolzen en tu, els donaràs pau constant, perquè és en tu en qui confien». Per tant, confia en Jehovà i beneficia’t dels mitjans que ell utilitza per a ajudar-te. Si ho fas, recobraràs les forces inclús en temps d’angoixa. w24.01 pàg. 25 § 16, 17

Esta profecia està complint-se hui en dia. També apliquen als nostres dies estes paraules: «Instruiré tots els teus fills, i viuran en una gran pau: serà inamovible el teu benestar. [...] No hauràs de témer res, la por no se t’acostarà» (Is 54:13, 14). Ni tan sols Satanàs, «el déu d’aquest món», pot parar l’obra educativa que el poble de Jehovà està duent a terme per tot el món (2Co 4:4). Aixina és, l’adoració pura ha sigut restaurada i mai es tornarà a corrompre. Cap arma fabricada contra nosaltres donarà resultat! w24.02 pàg. 4 § 10

Com a cristians, ens prenem la nostra dedicació a Jehovà molt seriosament. Açò afecta les nostres decisions i accions respecte als assumpts familiars. Encara que complim escrupolosament amb les nostres responsabilitats familiars, no posem mai els desitjos de la nostra família per damunt del que ens demana Jehovà (Mt 10:35, 36; 1Tm 5:8). Això vol dir que a voltes haurem de prendre decisions que no agraden als nostres familiars, però sí a Jehovà. Ell ha creat la família i vol que tinguem una vida familiar feliç (Ef 3:14, 15). Per tant, si volem ser verdaderament feliços, hem de fer les coses com ell vol. No dubtes mai que Jehovà valora que t’esforces per servir-lo al mateix temps que cuides de la teua família i la tractes amb amor i respecte (Rm 12:10). w24.02 pàg. 17 § 11; pàg.18 § 13