Juny

Jehovà va beneir els cristians del segle I que es van adaptar al canvi de circumstàncies. A sovint patiren persecució, a voltes, quan menys s’ho esperaven. Vegem què els va passar a l’apòstol Pau i a Bernabé quan estaven predicant en la zona de Listra. Al principi, els van rebre bé i els van escoltar. Però més tard, uns opositors «van convéncer la gent per a que es posara en contra de Pau» i, com a conseqüència, alguns l’apedregaren i el donaren per mort (Fe 14:19). Però Pau i Bernabé continuaren predicant en un altre lloc. Amb quins resultats? Van fer «molts deixebles», i les seues paraules i exemple enfortiren els seus companys cristians (Fe 14:21, 22). Molts es beneficiaren gràcies al fet que Pau i Bernabé no es donaren per vençuts a l’afrontar persecució inesperada. De la mateixa manera, si nosaltres no ens donem per vençuts en l’obra que Jehovà ens ha demanat que fem, també serem beneïts. w23.04 pàgs. 16, 17 § 13, 14

El rei David va tindre molts enemics perillosos al llarg de la seua vida i a sovint buscava l’ajuda de Jehovà en oració. Estava segur que Jehovà escoltava les seues oracions i les contestava. Tu pots tindre la mateixa seguretat. La Bíblia ens assegura que Jehovà pot donar-nos la saviesa i les forces que necessitem per a aguantar. A més, pot utilitzar la nostra família espiritual o inclús aquells que no són Testimonis per a ajudar-nos. Encara que Jehovà no sempre respondrà les nostres oracions de la manera que esperem, sí que podem estar segurs que les contestarà i que ens donarà exactament el que necessitem quan ho necessitem. Per tant, continuem orant amb fe, segurs que Jehovà ens cuidarà ara i que saciarà «de bon grat tots els vivents» en el nou món (Sl 145:16). w23.05 pàg. 8 § 4; pàg. 13 § 17, 18

És bo que ens centrem en els beneficis que rebem quan alcancem una meta. I en el teu cas? En quins beneficis podries centrar-te? Si la teua meta està relacionada amb la lectura de la Bíblia o l’oració, pensa en com açò enfortirà la teua relació amb Jehovà (Sl 145:18, 19). Si la teua meta és cultivar una qualitat cristiana, centra’t en com esta millorarà la teua relació amb els altres (Col 3:14). Per què no et fas una llista amb totes les raons per les quals vols alcançar la teua meta i la consultes a sovint? També és bo que et relaciones amb els qui t’animaran a conseguir les teues metes (Pr 13:20). Hem d’admetre que no tots els dies ens sentim motivats. Significa açò que no podem alcançar la nostra meta? Clar que no. Nosaltres també podem avançar cap a la nostra meta inclús quan no estem motivats. Encara que açò requerisca autodisciplina, els resultats valen la pena. w23.05 pàgs. 27, 28 § 5-8

Saber que les nostres decisions tenen conseqüències pot motivar-nos a confessar els nostres pecats, corregir els nostres errors i evitar repetir-los. Fer estos passos pot ajudar-nos a mantindre’ns en la carrera per la vida. Si has pres una mala decisió, què pots fer? No malgastes el teu temps i energies intentant justificar-te o culpant-te a tu o als altres. En comptes d’això, reconeix els teus errors i esforça’t per millorar la situació. Si et sents culpable per un error que has comés, ora a Jehovà amb humiltat, admet el teu error i demana-li que et perdone (Sl 25:11; 51:5, 6 [vv. 3, 4 TNM]). Disculpa’t amb tots els qui has agraviat i, si és necessari, busca l’ajuda dels ancians (Jm 5:14, 15). Aprén dels teus errors i esforça’t per no repetir-los. Si fas estos passos, pots estar segur que Jehovà et mostrarà misericòrdia i et donarà l’ajuda que necessites (Sl 103:8-13). w23.08 pàgs. 28, 29 § 8, 9

El rei Joaix es va beneficiar de la bona influència de Jehoiadà. Com a resultat, el jove rei volia agradar a Jehovà. Però quan va morir Jehoiadà, Joaix va escoltar els prínceps apòstates (2Cr 24:4, 17, 18). Jehovà, molt agraviat, «els envià profetes per fer que es convertiren a ell, però no van escoltar les seues amonestacions». Ni tan sols escoltaren a Zacaries, fill de Jehoiadà, qui a part de ser profeta i sacerdot de Jehovà també era cosí de Joaix. De fet, el rei Joaix va matar a Zacaries (2Cr 22:11; 24:19-22). Joaix va deixar de témer a Jehovà, qui havia dit: «Els qui em menyspreen seran menyspreats» (1Sa 2:30). Amb el temps, un xicotet exèrcit siri va derrotar a Joaix, qui tenia «un exèrcit molt nombrós, [...] deixant-lo en molt mal estat» (2Cr 24:24, 25). I els servents de Joaix el mataren per haver assassinat a Zacaries. w23.06 pàg. 18 § 16, 17

L’apòstol Pau havia passat prou de temps en Efes predicant i ensenyant les bones notícies (Fe 19:1, 8-10; 20:20, 21). Com estimava tant aquells germans, volia ajudar-los a mantindre’s fidels a Jehovà. Els efesis eren esclaus d’idees religioses falses i supersticions. Eren coneguts per ser immorals i descarats. De fet, era comú sentir la seua forma de parlar obscena en representacions teatrals i festivitats religioses (Ef 5:3). Molts dels seus habitants havien «perdut tot sentit moral», expressió que significa literalment que havien ‘deixat de sentir dolor’ (Ef 4:17-19 TNM). Abans d’aprendre el que era verdaderament correcte o incorrecte, els efesis no sentien remordiments. Per estes raons, Pau va poder dir que estaven «en obscuritat mental i separats de la vida que li pertany a Déu». No obstant això, alguns efesis no es van quedar en la foscor. w24.03 pàg. 20 § 2, 4; pàg. 21 § 5, 6

La comissió de Gedeó com a jutge implicava un gran esforç físic. Quan els madianites fugiren de la batalla en plena nit, Gedeó els va perseguir des de la vall de Jizreel fins al riu Jordà (Jt 7:22). Va detindre açò a Gedeó? D’això res! A pesar que estaven cansats, ell i els seus 300 hòmens travessaren el riu i continuaren acaçant-los fins que els atraparen i els derrotaren (Jt 8:4-12). Gedeó confiava que Jehovà li donaria forces, i aixina va ser (Jt 6:14, 34). En una ocasió, Gedeó i els seus hòmens perseguien a peu a dos reis madianites que anaven muntats a camell (Jt 8:12, 21). Però Déu els va ajudar a atrapar-los i a guanyar la batalla. De la mateixa manera, els ancians poden confiar que Jehovà, qui «no es cansa» i «no defalleix», els donarà forces quan les necessiten (Is 40:28, 29). w23.06 pàg. 6 § 14; pàg. 7 § 16

Nosaltres també podem tindre un cor ferm vinga la prova que vinga. Aixina que confia en Jehovà. Analitzem la victòria que va tindre Barac gràcies a confiar en la guia de Jehovà. En aquella època, els israelites no estaven preparats per a la batalla, ni tan sols tenien armes. A pesar d’això, Jehovà li va dir a Barac que lluitara contra el general cananeu Sisserà i el seu exèrcit, que estava armat fins a les dents (Jt 5:8). A més, la profetessa Dèbora li va dir que baixara fins a la plana per a enfrontar-se amb Sisserà i els seus 900 carros. Encara que pareixia que amb els carros Sisserà tenia avantatge en terreny pla, Barac va obeir. Mentres els soldats baixaven la muntanya del Tabor, Jehovà va fer que ploguera a cànters i els carros de Sisserà es quedaren estacats en el fang. Jehovà li va donar la victòria a Barac (Jt 4:1-7, 10, 13-16). De la mateixa manera, Jehovà també ens donarà la victòria a nosaltres si confiem en ell i en la direcció que ens dona la seua organització. w23.07 pàgs. 18, 19 § 17, 18

La paciència és essencial per a salvar-nos. Igual que els servents fidels de l’antiguitat, hem d’esperar pacientment que Jehovà complisca les seues promeses (He 6:11, 12). La Bíblia compara la nostra situació amb la d’un llaurador (Jm 5:7). El llaurador s’esforça per plantar i regar els seus cultius, però no sap exactament quan creixeran. Aixina que espera pacientment confiat que arreplegarà la collita. De la mateixa manera, nosaltres ens mantenim ocupats en activitats espirituals encara que no sabem «quin dia vindrà el [...] Senyor» (Mt 24:42). Esperem pacientment confiant que, al seu temps degut, Jehovà complirà totes les seues promeses. Si ens impacientàrem, podríem cansar-nos d’esperar i començar a apartar-nos de la veritat. També podríem començar a centrar-nos en coses que pensem que ens faran feliços ja. Però si som pacients, podrem aguantar fins a la fi i rebre la vida eterna (Mi 7:7). w23.08 pàg. 21 § 7

Al comparar la profecia de Daniel 2:41-43 amb altres profecies dels llibres de Daniel i d’Apocalipsi, podem arribar a la conclusió que els peus representen l’actual potència mundial dominant formada pel Regne Unit i els Estats Units. Respecte a esta potència mundial, Daniel diu: «El regne serà en part fort i en part fràgil». Per què és en part fràgil? Perquè la gent comú, representada pel fang tendre, li impedix a esta potència actuar amb la força del ferro. La descripció que fa Daniel de l’estàtua, ens ensenya veritats molt importants. En primer lloc, la potència formada pel Regne Unit i els Estats Units ha demostrat que és poderosa. Per exemple, esta potència va estar entre les nacions que van guanyar la Primera i la Segona Guerra Mundial. No obstant això, el seu poder s’ha debilitat i continuarà debilitant-se perquè els seus ciutadans lluiten entre ells i contra el govern. En segon lloc, esta aliança serà l’última que governe abans que el Regne de Déu acabe amb tots els governs humans. w23.08 pàgs. 10, 11 § 12, 13

A voltes, David se sentia angoixat per tots els problemes i proves que estava afrontant (Sl 18:5, 6 [v. 4, 5 TNM]). No obstant això, el carinyo de Jehovà li renovava les forces, perquè el guiava a «prats coberts d’herba» i a «llocs de descans on abunda l’aigua». Com a resultat, David podia continuar servint a Jehovà amb alegria (Sl 18:29-33 [vv. 28-32 TNM]). De la mateixa manera, hui en dia podem dir que estem «vius per l’amor del Senyor» a pesar de les proves i dificultats (Lm 3:22; Col 1:11). David tenia enemics molt poderosos i, a sovint, la seua vida corria perill. No obstant això, l’amor de Jehovà el feia sentir-se segur. David podia sentir que Jehovà estava amb ell en tot moment, i això el calmava. Per esta raó, podia cantar: «[Jehovà] m’ha alliberat de l’angoixa que tenia» (Sl 34:5 [v. 4 TNM]). Les pors de David eren reals, però l’amor de Jehovà era encara més fort. w24.01 pàgs. 29, 30 § 15-17

Aprén de les males decisions de Joaix. Després de la mort del gran sacerdot Jehoiadà, Joaix va triar com amics els prínceps de Judà i va escoltar el seu consell (2Cr 24:17, 18). Estos amics foren una mala influència per a ell, perquè no estimaven a Jehovà. Probablement estaràs d’acord que Joaix hauria d’haver evitat estes companyies. Però, en comptes d’això, va escoltar estos suposats amics. De fet, quan el seu cosí Zacaries va intentar corregir-lo, Joaix el va matar (2Cr 24:20, 21; Mt 23:35). Quina barbaritat! Joaix anava pel bon camí però, per desgràcia, es va convertir en un apòstata i en un assassí. Finalment, els seus propis servents el mataren (2Cr 24:22-25). Que diferent hauria sigut si haguera continuat escoltant a Jehovà i a aquells que l’estimaven. w23.09 pàg. 9 § 6

Jesús sabia que Pere podia mantindre’s fidel, i per això li va dir carinyosament: «Deixa de tindre por». La seua confiança va tindre un efecte perdurable en la vida de Pere. De fet, ell i el seu germà Andreu més tard abandonaren el seu negoci de pesca, una decisió que els va reportar moltes benediccions (Mc 1:16-18). Com a seguidor de Crist, Pere va presenciar coses meravelloses. Per exemple, va vore a Jesús curar malalts, expulsar dimonis i inclús ressuscitar els morts (Mt 8:14-17; Mc 5:37, 41, 42). Pere també va ser testimoni d’una visió de la glòria que tindria Jesús en el Regne, un succés que se li va quedar gravat de per vida (Mc 9:1-8; 2Pe 1:16-18). Sí, Pere va viure coses que mai s’hauria imaginat. Que content degué haver-se sentit de no permetre que cap sentiment negatiu li impedira experimentar estes benediccions! w23.09 pàg. 21 § 4, 5

En la seua primera carta, l’apòstol Pere va usar l’expressió «amor intens». Un amor com eixe cobrix no només unes poques ofenses, sinó «una multitud de pecats» (1Pe 4:8). Probablement, Pere recordava la lliçó sobre el perdó que Jesús li havia ensenyat anys arrere. En eixe moment, és possible que Pere pensara que estava sent generós quan va suggerir perdonar les ofenses del seu germà «fins a set vegades». Però Jesús li va ensenyar a ell, i per extensió a tots nosaltres, a perdonar «fins a 77 vegades», és a dir, sense límit (Mt 18:21). Si veus que et costa aplicar este consell, no et desanimes. De fet, a tots els servents imperfectes de Jehovà a voltes ens ha costat perdonar. El que és important és que faces els passos necessaris per a perdonar el teu germà i fer les paus amb ell. w23.09 pàg. 29 § 12

Mentres estava atrapat i aïllat en la panxa del peix, Jonàs va orar a Jehovà amb la seguretat que escoltaria la seua humil oració de penediment i l’ajudaria. Més tard, una volta en terra ferma, Jonàs ja estava preparat per a acceptar i complir el que Jehovà li havia manat (Jo 2:11–3:4 [2:10–3:4 TNM]). Al passar per una prova, ¿t’has sentit tan angoixat que no has pogut expressar-li a Jehovà clarament els teus sentiments en oració? T’han faltat inclús les forces per a estudiar? Recorda que Jehovà comprén perfectament la teua situació. Aixina que, quan fas una oració senzilla, pots estar segur que et donarà exactament el que necessites (Ef 3:20). Si el teu dolor, ja siga físic o emocional, et fa difícil llegir i estudiar, ¿per què no intentes escoltar els àudios de la Bíblia o de les nostres publicacions? També podria ajudar-te escoltar alguna de les nostres cançons o mirar un vídeo de jw.org. A l’orar-li a Jehovà i buscar la seua resposta en les provisions espirituals que ell et dona, li dones l’oportunitat d’enfortir-te. w23.10 pàgs. 13, 14 § 6, 9

Tant el tabernacle com els temples que es construïren després en Jerusalem tenien bàsicament la mateixa distribució. En el seu interior, hi havia dos compartiments: «el lloc sant» i «el lloc santíssim», que estaven separats per una cortina brodada (He 9:2-5; Ex 26:31-33). Dins del Sant hi havia un canelobre d’or, un altar per a cremar encens i una taula amb els pans de l’ofrena. Només els sacerdots «ungits» podien entrar al Sant per a complir amb les seues responsabilitats sagrades (Nm 3:3, 7, 10). El Santíssim contenia l’arca del pacte, que estava feta d’or i representava la presència de Jehovà (Ex 25:21, 22). Només el gran sacerdot podia passar més enllà de la cortina una volta a l’any, el dia de l’Expiació (Lv 16:2, 17). Ell entrava amb la sang d’animals per a fer expiació pels seus propis pecats i pels de tota la nació. Amb el temps, Jehovà va aclarir el que realment significaven estes característiques del tabernacle (He 9:6, 7). w23.10 pàg. 27 § 12

Una volta darrere d’una altra trobem en la Paraula de Déu el manament d’estimar-nos «els uns als altres» (Jn 15:12; Rm 13:8; 1Te 4:9; 1Pe 1:22; 1Jn 4:11). No obstant això, l’amor és una qualitat del cor, o de la persona interior, i cap humà pot vore què tenim en el cor. Per tant, com poden saber els altres que els estimem? A través de les nostres paraules i accions. Hi han moltes maneres de mostrar als nostres germans i germanes que els estimem. Ací van uns quants exemples: «Digueu-vos la veritat els uns als altres» (Za 8:16). «Mantingueu la pau els uns amb els altres» (Mc 9:50). «Preneu la iniciativa en honrar-vos els uns als altres» (Rm 12:10). «Accepteu-vos els uns als altres» (Rm 15:7). «Continueu [...] perdonant-vos» (Col 3:13 TNM). «Continueu portant-vos les càrregues els uns als altres» (Ga 6:2). «Consoleu-vos, els uns als altres» (1Te 4:18). «Edifiqueu-vos els uns als altres» (1Te 5:11). «Pregueu els uns pels altres» (Jm 5:16). w23.11 pàg. 9 § 7, 8

Tots els dies prenem decisions que requerixen tindre una fe forta. Per exemple, prenem decisions relacionades amb les nostres companyies, l’entreteniment, l’educació, el matrimoni, els fills i la faena. Per tant, fem bé de preguntar-nos: «Demostren les meues decisions que estic segur que este sistema és temporal i que prompte serà reemplaçat pel nou món? O em deixe influir per la gent que viu al màxim este món perquè pensa que amb açò s’acaba tot?» (Mt 6:19, 20; Lc 12:16-21) Si enfortim la nostra fe en el fet que el nou món està a punt de vindre, prendrem millors decisions. També necessitem tindre una fe forta per a afrontar algunes proves, com la persecució, una malaltia crònica o altres coses que podrien desanimar-nos. Al principi, podríem sentir-nos capaços d’aguantar el problema. Però si s’allarga en el temps, com solen fer les proves, necessitarem una fe forta per a aguantar i continuar servint a Jehovà amb alegria (1Pe 1:6, 7). w23.04 pàg. 27 § 4, 5

Jehovà espera que actuem d’acord amb les nostres oracions. Per exemple, un germà podria demanar-li a Jehovà que l’ajude a conseguir dies lliures en el treball per a anar a l’assemblea. Com podria contestar Jehovà eixa oració? Podria donar-li al germà el valor que necessita per a demanar-li-ho al seu patró, però el germà encara haurà de fer el pas d’anar i parlar amb ell. Probablement li ho haurà de demanar moltes voltes. Aixina i tot, és possible que haja de canviar el torn amb un altre company de treball o agarrar-se el dia sense cobrar-lo. Jehovà espera que li orem repetidament sobre les coses que ens preocupen. En les paraules de Jesús estava implícit que algunes de les nostres peticions no serien satisfetes immediatament (Lc 11:9). Aixina que no et dones per vençut! Continua orant intensament i contínuament (Lc 18:1-7). Si ho fem, li demostrem a Jehovà que la nostra petició no és un desig passatger i que tenim fe en què ell pot ajudar-nos. w23.11 pàg. 22 § 10, 11

Jehovà li va prometre al seu amic Abraham que tots els pobles de la terra serien beneïts per mitjà de la seua descendència (Gn 15:5; 22:18). Com Abraham tenia una fe molt gran en Déu, estava convençut que el que li havia promés es faria realitat. Aixina i tot, quan Abraham rondava els 100 anys i la seua dona, els 90, encara no havien tingut un fill (Gn 21:1-7). Però la Bíblia diu que, «sobre la base de l’esperança [...] Abraham va tindre fe que es convertiria en pare de moltes nacions, tal com se li havia dit» (Rm 4:18). Sabem que l’esperança d’Abraham es va complir i es va convertir en el pare d’Isaac, el fill que tant havia esperat. Per què estava segur Abraham que la promesa que li havia fet Jehovà es compliria? Gràcies a l’amistat estreta que tenia amb Jehovà, Abraham «es va convéncer del tot que Déu podia complir el que havia promés» (Rm 4:21). Abraham tenia l’aprovació de Jehovà, qui l’havia declarat just per la fe (Jm 2:23). w23.12 pàg. 8 §1, 2

Un germà jove que és confiable complix bé amb totes les seues responsabilitats. Analitzem l’exemple perfecte de Jesús. Ell mai va tindre una actitud indiferent o irresponsable. Més bé, va complir les assignacions que Jehovà li havia donat, inclús les més difícils. Com estimava la gent, i en especial els seus deixebles, va estar dispost a entregar la vida per ells (Jn 13:1). Tu també pots imitar l’exemple de Jesús esforçant-te per complir qualsevol assignació que et donen. Si notes que et falta experiència, sigues humil i demana ajuda als germans madurs. No seguisques mai la llei del mínim esforç (Rm 12:11). En comptes d’això, complix la teua assignació «com si fora per a Jehovà i no per als hòmens» (Col 3:23 TNM). Per descomptat, ningú és perfecte, aixina que sigues modest i admet els errors que cometes (Pr 11:2). w23.12 pàg. 26 § 8

És una alegria batejar-nos i arribar a formar part de la família de Jehovà. Tindre una amistat estreta amb Déu és tot un honor, per això estem d’acord amb el salmiste David qui li va dir a Jehovà: «Feliç aquell que tu esculls per a entrar a viure en els teus atris» (Sl 65:5 [v.4 TNM]). Però Jehovà no convida a qualsevol a entrar en els seus atris, o a formar part de la seua família. Ell elegix a aquells que demostren que volen tindre una amistat estreta amb ell (Jm 4:8). Quan et dediques a Jehovà i et bateges, pots estar segur que Jehovà abocarà sobre tu «a mans plenes la benedicció» (Ml 3:10; Jr 17:8). El baptisme és només el principi. Voldràs esforçar-te per viure a l’altura de la teua dedicació, inclús a l’afrontar temptacions o proves (Ec 5:4, 5). Com a deixeble de Jesús, seguiràs el seu exemple i els seus manaments fidelment (Mt 28:19, 20; 1Pe 2:21). w24.03 pàg. 8 § 1-3

Què podeu fer si tu i el teu cònjuge no disfruteu d’estar junts? Pensem en l’exemple d’una foguera. Quan l’encens, les flames no són grans. Si volem que prenga bé, hem d’anar afegint-li progressivament trossos de llenya. De la mateixa manera, per què no afegiu algun tronquet al vostre amor passant moments junts cada dia? Assegureu-vos de fer alguna cosa que vos agrade als dos (Jm 3:18). Aixina, a poquet a poquet, el vostre amor reviscolarà. El respecte en el matrimoni és vital, és com l’oxigen que permet que una foguera creme bé. Sense ell, el foc s’apagaria ràpidament. De forma pareguda, si no hi ha respecte, l’amor d’una parella pot gelar-se ràpidament. D’altra banda, els cònjuges que s’esforcen per mostrar-se respecte contribuïxen a mantindre viu el seu amor. Però recorda que la idea no és que tu cregues que respectes el teu cònjuge, sinó que se senta respectat. w23.05 pàg. 22 § 9; pàg. 24 § 14, 15

A voltes, podríem sentir-nos sobrepassats per la por. La Bíblia menciona alguns servents fidels de Déu que se sentiren angoixats per causa dels seus enemics o d’altres circumstàncies (Sl 18:5; 55:2, 6 [18:4; 55:1, 5 TNM]). De la mateixa manera, podríem estar afrontant oposició en l’escola, en la faena, per part de la nostra família o del govern. O inclús, podríem tindre por a morir degut a un problema de salut. En eixos moments, podríem sentir-nos tan desemparats com un xiquet xicotet. Com ens ajuda Jehovà en moments com eixos? Ell ens consola i ens tranquil·litza. Aixina que aparta temps regularment per a orar a Jehovà i llegir la seua Paraula (Sl 77:2, 13-15 [vv. 1, 12-14 TNM]). Llavors, quan estigues estressat, segurament lo primer que et vindrà al cap serà acudir al teu Pare celestial. Conta-li les teues pors i preocupacions, i deixa que et console a través de les Escriptures (Sl 119:28). w24.01 pàgs. 24, 25 § 14-16

La motivació és essencial per a alcançar metes espirituals. Una persona que se sent motivada, desitja esforçar-se per conseguir la seua meta. Aixina que quant més motivats estiguem, més possibilitats tindrem d’alcançar les nostres metes. Per tant, què pots fer per a estar més motivat? Demana-li a Jehovà que t’ajude. Gràcies al seu esperit, Jehovà pot donar-te la motivació que necessites per a alcançar la teua meta. A voltes, ens posem un objectiu perquè sabem que és lo correcte, i això està bé, però en realitat no tenim el desig d’alcançar-lo. Meditar en el que Jehovà ha fet per tu pot ajudar-te (Sl 143:5). De fet, l’apòstol Pau meditava en la bondat immerescuda que Jehovà li havia mostrat, i això el motivava a esforçar-se en el seu ministeri (1Co 15:9, 10; 1Tm 1:12-14). De la mateixa manera, com més medites en el que Jehovà ha fet per tu, més impulsat et sentiràs a alcançar la teua meta (Sl 116:12). w23.05 pàgs. 26, 27 § 3-5

El nostre Pare celestial se sent feliç quan alabem el seu nom (Sl 119:108). Però vol dir això que el Déu totpoderós és com els humans imperfectes, que necessiten que els alaben perquè se senten insegurs? D’això res! Quan alabem a Jehovà, també ajudem a refutar una mentira que Satanàs ha dit sobre nosaltres. Ell afirma que cap humà defendrà lleialment el nom de Déu ni mantindrà la seua integritat al ser provat. Diu que servim a Jehovà només per interés (Jb 1:9-11; 2:4). Però Job va demostrar que Satanàs és un mentirós mantenint-se fidel a Déu. I tu, també et mantindràs fidel? Tots nosaltres tenim el privilegi de defendre lleialment el nom del nostre Pare i fer-lo feliç servint-lo amb integritat (Pr 27:11). Quin gran honor! w24.02 pàgs. 8, 9 § 3-5

Durant el temps dels reis, Jehovà va nomenar profetes per a guiar el seu poble, i alguns reis van seguir el seu consell. Per exemple, el rei David va acceptar humilment que el profeta Natan el corregira (2Sa 12:7, 13; 1Cr 17:3, 4). El rei Josafat va confiar en la guia del profeta Jahaziel i va animar a tota la nació de Judà a tindre «confiança en els profetes» (2Cr 20:14, 15, 20). I el rei Ezequies, quan estava angoixat, va demanar al profeta Isaïes que l’ajudara (Is37:1-6). Cada volta que els reis seguien la guia divina, Jehovà els beneïa i protegia la nació (2Cr 20:29, 30; 32:22). Era evident per a tots que Jehovà estava utilitzant els profetes per a guiar el seu poble. w24.02 pàg. 21 § 8

Satanàs vol que ens relacionem amb gent que ens dificulta obeir les normes de Jehovà. No hem d’oblidar que no només ens relacionem amb persones cara a cara, sinó també a través de les xarxes socials. El món pensa que la conducta immoral és acceptable. Però nosaltres hem de lluitar contra esta tendència, perquè sabem que està malament (Ef 4:19, 20). Faríem bé en preguntar-nos: «Evite relacionar-me innecessàriament amb companys de faena, companys de classe o altres persones que no respecten les normes justes de Jehovà? Defenc amb valentia el que pensa Jehovà, encara que els altres em consideren un intolerant?». També hem d’anar amb compte amb les amistats que triem dins de la congregació, perquè com diu 2 Timoteu 2:20-22, pot ser que alguns ens dificulten mantindre’ns fidels servint a Jehovà. w24.03 pàgs. 22, 23 § 11, 12

Has pensat alguna volta quina aparença té Jehovà? Encara que és invisible, la Bíblia el representa de diferents maneres. Per exemple, el descriu com un «sol i escut» i com «un foc que devora» (Sl 84:11 TNM; He 12:29). També diu que la seua presència és com el safir, com un metall incandescent i com un arc iris (Ez 1:26-28). Com no podem vore a Jehovà, podria costar-nos creure que ens estima. Alguns podrien pensar que Déu no els ha estimat mai per totes les coses roïns que els han passat. Jehovà comprén eixos sentiments i com ens afecten. Per a ajudar-nos a vore el carinyo que ens té, en la Bíblia ens mostra la classe de persona que és. La paraula que millor descriu a Jehovà és amor. De fet, la Bíblia diu que «Déu és amor» (1Jn 4:8). Tot el que fa, ho fa per amor, i és tan generós, que fins i tot els qui no l’estimen se’n beneficien (Mt 5:44, 45). w24.01 pàg. 26 § 1-3

Jehovà va escollir a Moisés per a traure els israelites d’Egipte i els va demostrar clarament que estava utilitzant-lo proveint una columna de núvol per a guiar-los pel dia, i una columna de foc per a guiar-los per la nit (Ex 13:21). Com Moisés va seguir la columna, la qual els va portar al mar Roig, la gent va entrar en pànic al vore’s atrapada entre el mar i l’exèrcit egipci. Van pensar que era un error, però no era aixina. Jehovà els havia dut allí a posta i els va alliberar d’una manera molt espectacular (Ex 14:2, 26-28). Després d’això, per més de 40 anys, Moisés va continuar seguint la columna de núvol per a guiar el poble de Déu a través del desert. (Ex 33:7, 9, 10). Des de la columna, Jehovà li parlava, i ell després transmetia eixes instruccions al poble. D’esta manera, els israelites podien vore clarament que Jehovà estava utilitzant a Moisés per a guiar-los. w24.02 pàg. 21 § 4, 5